KOKINSHÛ (古今集) -162-
ゆふづく夜さすやをかべの松のはのいつともわかぬこひもするかな
ゆうずくよーさすやおかべのーまつのはのーいつともわかぬーこいもするかな
La lluna del capvespre brilla sobre les branques dels pins als turons, i així d'infinit és mon amor.
Poema no. 490
Autor : Anònim.
5 de novembre del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada