落窪物語 -19-

Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo

(Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.

　下襲裁ちて、持ていましたれば、驚きて几帳の外に出でぬ。見れば、表の袴も縫はで置きたり。けしき悪しうなりて、「手をだに触れざりけるは。今は出で来ぬらむとこそ思ひつれ。あやしう、おのが言ふことこそあなづられたれ。このごろ御心そり出でて、けさうばやりたりとは見ゆや」と宣へば、女いとわびしう、いかに聞きたまはむと、我にもあらぬ心ちして、「なやましうはべりつれば、しばしためらひて」とて、「これはただ今出で来なむものを」とて、引き寄すれば、「驚き馬のやうに手な触れたまひそ。人だねの絶えたるぞかし、かう受けがてなる人にのみ言ふは。この下襲も、ただ今縫ひたまはずは、ここにもなおはしそ」とて、腹立ちて、投げかけて、立ちたまふに、少将の直衣の、あとの方より出でたるを、ふと見つけて、「いで、この直衣は、いづこのぞ」と、立ちどまりて宣へば、あこき、いとわびしと思ひて、「人の縫はせに奉りたまへる」と申せば、「まづほかの物をしたまひて、ここのをおろかに思ひたまへる。もはらかくておはするに、かひなし。あなしらじらしの世や」と、うちむつかりて行くうしろで、子多く生みたるに落ちて、わづかに十筋ばかりにて、痛げなり。うちふくれて、いとをこがましと、少将つくづくとかいまみ臥したり。
　女、あれにもあらで物折る。少将、衣の裾をとらへて、「まづ、おはせ」と、引き責むれば、わづらひて入りぬ。「憎し。な縫ひたまひそ。今少し腹立て、まどはしたまへ。このことばは、なぞ。この年ごろは、かうや聞えつる。いかで堪へたまへる」と、宣へば、女、「山なしにてこそは」と言ふ。
　暗うなりぬれば、格子おろさせて、燈台に火ともさせて、いかで縫ひ出でむと思ふほどに、北の方、縫ふやと見に、みそかにいましにけり。見たまへば、縫ひ物はうち散らして、火はともして、人もなし。入り臥しにけりと思ふに、大きに腹立ちて、「おとどこそ。この落窪の君、心あいぎやうなく、見わづらひぬれ。これ、いまして宣へ。かくばかり急ぐものを。いづこなりし几帳にやあらむ、持ち知らぬ物設けて、つい立て、入り臥し入り臥しすることよ」と宣へば、おとどは「近くおはして、宣へ」と、宣へば、いらへ遠くなりぬれば、残りのことばは聞えず。少将、落窪の君とは聞かざりければ、「何の名ぞ、落窪な」と言へば、女いみじう恥づかしくて、「いさ」と、いらふ。「人の名に、いかに付けたるぞ。論なう屈したる人の名ならむ。きらきらしからぬ人の名なり。北の方、さいなみだちにけり。さがなくぞおはしますべき」と言ひ臥したまひけり。


Arreplegà unes peces de roba ja tallades i les portà ella mateixa a la cambra. Ochikubo s'astorà i sortí del darrera del paravent. La Kita no Kata veié que el vestit no era cosit i digué malganosa :

- Ni ho has tocat! Jo que em pensava que ja ho hauries acabat! És molt estrany que no prenguis en consideració el que et demano. Des d'un temps ençà tens el cap als núvols i només tens cura de ta parença.

Ochikubo era molt avergonyida només de pensar que el Shôshô ho estaria escoltant.

- Com no em trobo bé m'he endarrerit una mica. Avui mateix ho acabaré.

I agafà el vestit.

No ho tractis com si fos un cavall desbocat! Només t'ho demano perquè no hi ha ningú altre per a cosir. Si no ho acabes avui no podràs restar més en aquesta casa.

S'alçà per anar-se'n tota enutjada i li llençà la roba que havia dut. De sobte veié un tros del vestit del Shôshô que sobresortia rere del paravent.

- Eh? D'on ha sortit aquest vestit? - preguntà mentre s'aturava.

Akogi contestà trasbalsada :

- És un encàrrec per a cosir.

- Cus per a altri i ens desatens a nós! Ta presència ací és completament inútil. Ah! Quin món més ingrat!.

I es tombà enfurismada per anar-se'n.

El Shôshô l'esguardava del llit estant rere el paravent. D'esquena, com havia parit molt, se li veia com li esclarissaven els cabells i que només li arribaven a la cintura, tota arborada i arrogant. Ochikubo rebregava la roba amb desfici. El Shôshô l'agafà per la faldilla.

- Veniu – i l'estirà cap al llit, tota ella amoïnada – És odiosa! No cosiu més. Feu que s'enutgi i que s'atabali. Quina manera de parlar-vos és aquesta! Sempre us parla així? Com podeu suportar-ho?

- “Flor de perera del camp......” (41) – recità Ochikubo.

Enfosquia. Baixaren la ventalla i encengueren la llampada.



La Kita no Kata pensava en com s'ho faria Ochikubo per a acabar el vestit, i hi tornà sens fer soroll per comprovar si cosia. Veié la roba escampada, hi havia llum mes no hi havia ningú. Pensà que s'havia allitat i s'enutjà molt.

- Senyor! Aquesta damisel·la Ochikubo no em mostra cap mena de respecte. Us prego que li parleu. Hi ha una feina molt urgent. Té un paravent que no sé d'on procedeix, a més d'altres coses, i només fa que jeure!

- Apropeu-vos i explique-m'ho.

Com la Kita no Kata no era a prop el Chûnagon no entenia el que deia, i Ochikubo i el Shôshô no en sentiren res més.


- Què és aquest nom d'Ochikubo?

Ochikubo s'avergonyí.

- No sé.....

- Com pot ésser que algú es digui “Ochikubo”? Serà el nom d'una persona inferior, un nom d'algú sens rellevància. Vostra Kita no Kata us maltracta. És una mala persona – digué el Shôshô del llit estant.

- - - - - -

41 – Referència al poema no. 4268, llibre 6, Kokinrokujô (古今和歌六帖 ) :

世の中を憂きしといひてもいづこにか我が身かくさむ山なしの花.

o0o