YAMATO MONOGATARI (大和物語) 145
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【百四十五】

亭子のみかと川尻におはしましにけりうかれめにしろといふものありけりめしにつかはしたりけれは参りてさふらふかんたちめ殿上人みこたちあまたさふらひ給ひけれはしもにとをくさふらふかうはるかにさふらふよし歌つかうまつれと仰られけれはすなはちよみて奉りける
濱千鳥とひ行かきり有けれは雲立山をあはとこそみれ
とよみたりけれはいとかしこくめて給ひてかつけものたまふ
命たに心にかなふ物ならはなにか別のかなしからまし
といふうたもこのしろかよみたる歌なりけり

L'emperador del Teiji era anat a Kawajiri. Hi havia una cortesana dita Shiro i la féu cridar. Ella hi acudí a son servei. Com s'hi havia aplegat un bon nombre de gent de la cort, oficials i prínceps ella es situà al rang més baix.

-Composeu un poema sobre el fet d'ésser al lloc més allunyat.

Ordenà l'emperador, i acomplint-se promptament a sa demanda ella composà :

Limitat el vol
de l'estornell de platja
i per això doncs
només pot veure de lluny
les muntanyes bromades.

Sa majestat en fou complagut i li féu present d'una gratificac

Si nostra vida
fos només cosa del cor
separar-se doncs
per què hauria d'ésser
motiu de la dolença?

Aquest poema també és d'aquesta Shiro.
o0o