徒然草 - 168 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -168- - - -

年老いたる人の、一事すぐれたる才能ありて、「この人の後には、誰にか問はむ。」などいはるゝは、老（おい）の方人〔老人の味方、老人一般のため氣を吐くもの〕にて、生けるも徒らならず。さはあれど、それもすたれたる所のなきは〔一點も缺點のないのは、五分の隙もない程精煉されて居るのは〕、「一生この事にて暮れにけり。」と拙く見ゆ。「今はわすれにけり。」といひてありなむ。大方は知りたりとも、すゞろにいひ散らすは、さばかりの才にはあらぬにやと聞え、おのづから誤りもありぬべし。「さだかにも辨へ知らず。」などいひたるは、なほ實（まこと）に道のあるじとも覺えぬべし。まして知らぬこと、したり顔に、おとなしくもどきぬべくもあらぬ人のいひ聞かするを、「さもあらず。」と思ひながら聞き居たる、いとわびし。 - - - Quan un home d’edat avançada que és mestre en algun art i la gent diu : - Quan aquest home no hi sigui, a qui preguntarem? Açò vol dir que no ha viscut pas endebades, un exemple de la gent gran. Tanmateix, si son art no ha disminuït en res perquè s’ha passat tota la vida fent una sola cosa, sembla de poca vàlua. Ell hauria de dir : - Ara ho he oblidat. En general, si algú ben versat en son art ho escampa arreu, d’una manera o altra, la gent no el considerarà tan dotat i, a vegades, també hi ha errades. Semblarà mestre de son art si diu amb sinceritat : - No ho sé prou bé. Més desagradós és encara sentir una persona gran dir coses que ignora, tot cofoi, i que no es poden criticar mentre pensem que allò no té cap sentit. - - - o0o