NTCJ 06

嵐山
Arashiyama

Autor : Komparu Zenchiku (金春禅竹, 1405-1472 -?-). Era el gendre de Zeami i qui es va encarregar de tots els afers de la companyia teatral quan el seu sogre va ser exiliat a l'illa de Sado.
Va ser també un autor prolific i un gran teòric sobre l'art de la interpretació del Nô.
Entre la seva producció dramàtica cal destacar 芭蕉 (Bashô), 雨月 (Amezuki), 玉葛 (Tamakazura) i 賀茂 (Kamo – veure NTCJ 03).
Obra de l'any 1524.

Arashiyama és una muntanya situada a la província de Kyoto.

Argument : Un missatger de l'emperador de Saga es ordenat que vagi a esbrinar si ja han florit els cirerers d'Arashiyama. Allà es troba amb els “guardians de les flors”, les deïtats protectores, un matrimoni d'ancians que tenen cura del lloc i que li mostren la bellesa de la flors dels cirerers. Tot és un reguitzell de lloances a les flors, a la natura en general, i a la doctrina budista..


No està clar de quin emperador es parla.
Saga (嵯峨) és un poble a l'oest de Kyoto, i l'emperador d'aquest mateix nom (嵯峨天皇) s'hi va construir un palau quan es va retirar l'any 823.

Els cirerers d'Arashiyama van ser trasplantats des de Yoshino, Yoshino era, i és, un lloc molt famós per tots els seus cirerers, referència poètica gairebé obligada, fins i tot Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945) en el seu pròleg “japonès”, en va fer un altre en xinès, del Kokinshû (古今集) en fa esment :.....als matins de primavera, les flors dels cirerers de Yoshino només eren com núvols per l'esperit de Hitomaro........ (...春のあしたよしのの山のさくらは人まろが心にはくもかとのみなむおぼえけ る...). Va ser un emperador, també amb el nom de Saga, en aquest cas, però, és l'emperador Gosaga (後嵯峨天皇 , 1220-1272), qui va ordenar, a l'era Kenchô (建長 – 1249), trasplantar cirerers de Yoshino a la seva residència de la muntanya de Kame (亀山 - Kameyama), on es va retirar quan va abdicar. Kameyama es al davant d'Arashiyama.

El “Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) :"Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar” torna a aparèixer, aquí sobre el vent de primavera, fent una referència budista a un fragment de l'obra que parla del vent diví que “neteja” el cor de l'home dels enganys del món:

和漢朗詠集（下）風
春（はる）の風（かぜ）暗（あん）に庭前（ていぜん）の樹（き）を剪（き）り、
夜（よる）の雨（あめ）は偸（ひそ）かに石上（せきじやう）の苔（こけ）を穿（うが）つ、
春風暗剪庭前樹。夜雨偸穿石上苔。
春日山居　輔昭

Tot el darrer acte és ple de reflexions budistes sobre l'il.lusori món dels humans, els seus lligams als instints, tot amanit amb lloes a Buda i als bodhisattves.

KOKINSHÛ (古今集) -47-

はるのうたとてよめる
Compost com un poema de primavera.

みわ山をしかもかくすか春霞人にしられぬ花やさくらむ
みわやまをーしかもかくすかーはるかすみーひとにしられぬーはなやさくらむ
Per què amagues la muntanya de Miwa, boirina de la primavera? Potser ha florit una flor desconeguda pels humans?

Poema no. 94
Basat en el Man'yôshû, Poema no. 18 :
三輪山をしかも隠すか雲だにも心あらなも隠さふべしや
みわやまをーしかもかくすかーくもだにもーこころあらなもーかくさふべしや
Està amagada la muntanya de Miwa? Si els núvols tinguessin cor no l'amagarien.
Autor : Princesa Nukata (額田王, 630-690)

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)
Crític, escriptor i poeta.. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.

Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”.

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -53-

落ちたぎち流るる水の岩に触れ淀める淀に月の影見ゆ
おちたぎち-ながるるみづの-いはにふれ-よどめるよどに-つきのかげみゆ
L’aigua que vessa per les roques fa bassals on veig la imatge de la lluna.

Poema nº 1714

Autor : Anònim.

Notes a l'atzar

Gran problemes, paraules petites

L'articulista d'un diari japonès parlava de la dificultat dels estrangers que viuen al Japó i que encara no tenen prou domini de la llengua per d'entendre les notificacions que fan els mitjans de comunicació en cas de desastres naturals, com els terratrèmols.
L'article diu que actualment hi ha a terres nipones uns 2,1 milions de forans, i que ells són precisament els que es poden veure més afectats pels accidents d'aquesta mena. El govern japonès prefereix en aquests casos fer habitualment les comunicacions en anglès i altres llengües en lloc de fer-ho en japonès senzill, però el problema rau en què les ràdios locals quan avisen de terratrèmols i de llocs o centres d'evacuació ho fan només en japonès.
Un exemple d'això va passar durant el gran terratrèmol de Hanshin el 1995. Hi va haver estrangers que només van poder restar a les seves llars damnificades a esperar que els seus amics els trobessin, i inclús aquells que van fugir cap als parcs un cop allà no sabien què havien de fer ja que no sabien llegir la informació escrita en japonès. En els casos de desastres naturals inclús els japonesos tenen manca d'informació, es pràcticament impossible pel govern o els mitjans de proveir els estrangers amb missatges amb les seves pròpies llengües , i amb l'increment de població estrangera amb la consequent profusió d'idiomes el pais té un problema cara a informació d'emergència.
L'article continua amb una serie d'exemples des d'el punt de vista lingüístic força interessant.
Casualment, aquell mateix vespre vaig veure una pel.lícula japonesa. L'acció passava a les acaballes de la guerra del Pacífic en un poble al sud del Japó. Unes camperoles carregades de queviures passen pel centre de la població i veuen un grup de gent escoltant un missatge pels altaveus connectats a una ràdio. Pregunten què passa i un home els hi diu que qui parla és l'emperador i que creu que parla de la guerra però no acaba de saber de què es tracta. Les noies paren l'orella i tampoc no entenen res, llavors van cap a casa. Un cop allà fan preparatius per evacuar el lloc que uns dies abans havia estat bombardejat i volen anar a les muntanyes per buscar aixopluc. Poc després s'anuncia per tot el poble que la guerra s'ha acabat, l'emperador ha confirmat la rendició incondicional de l'exercit nipó.
Això en va fer recordar que aquest cas no va ser aïllat. Vaig llegir molt del Japó de la postguerra i aquesta era una de les queixes de molts japonesos: el llenguatge arcaic, gairebé críptic de la casa imperial va provocar el desconcert en molts ciutadans. Posteriorment moltes veus van demanar que les comunicacions imperials empressin el llenguatge corrent de la seva gent, no pas unes formes clàssiques periclitades que provocaven l'estupefacció general.

NOTES A L'ATZAR

Descoberta de textos del Genji Monogatari

Fa uns mesos el diaris japonesos van escampar la noticia de que s'havien descobert un parell de jocs complets dels 54 capitols del Genji Monogatari (源氏物語), la qual cosa s'espera obrirà la porta a noves interpretacions de la novel.la més antiga de la literatura considerant que enguany es celebra el seu mil.leni.
Molts dels capitols d'ambdós jocs de manuscrits són anomenats “Betsu-on”(別本), és a dir, “altres textos”, coneguts també com “Fujiwara no Teika” (藤原定家) que va ser qui en va editar l'edició manuscrita estándar, “Aobyoshi-bon” (青表紙本 - “El text amb tapes blaves”), o “Minamoto no Mitsuyuki” (源光行) que en va transcriure l'anomenat Kawachi-bon (河内本 - “El text Kawachi”).
Molta gent creu erròniament que la versió comercial publicada és el text original escrit per Murasaki Shikibu (紫 式部 ).
Malauradament no existeix el manuscrit original ni cap transcripció de l'època Heian. La versió actual està basada en l'Aobyoshi-bon que va ser transcrita durant el període Muromachi (1333-1568), és a dir, uns dos-cents anys després de que l'obra fos originalment escrita.
És sabut que quan Fujiwara no Teika va transcriure el “Tosa Nikki” (土佐日記) de Ki no Tsurayuki ((紀貫之) , el primer diari personal de la literatura japonesa escrit en “kana”, va fer alguns petits canvis en el començament de l'obra. Així doncs, és possible que també en fes al G.M.
Tot I que l'Aobyoshi-bon de Teika hagi anat consolidant-se amb els anys, el professor Kazuomi Ikeda de la Universitat de Chuo,un especialista en literatura clàssica japonesa, va dir que l'edició de Teika s'allunya de l'original de Murasaki.
Actualment els especialistes han començat a revalorar els Betsu-bon, que anteriorment havien estat considerats com manuscrits no publicats de transcriptors desconeguts. Han analitzat frases que podrien haver estat incloses en les edicions del G.M. durant el període Heian per copsar millor el punt de vista dels compiladors dels textos.
Les edicions dels Betsu-bon no només tenen errades sinó que també inclouen paraules de collita pròpia dels transcriptors segons els seus estat d'ànim provocats pel seu entusiasme o satisfacció.

KOKINSHÛ (古今集) -46-

寛平御時きさいの宮の哥合のうた
Poema presentat al concurs sota el patronatge de l'emperadriu durant l'era Kanpyô (anys 889-898)

はなの木も今はほりうゑじ春たてばうつろふ色に人ならひけり
はなのきもーいまはほりうえじーはるたてばーうつろういろにーひとならいけり

Ara ja no es poden trasplantar els arbres florits. Quan s'acaba la primavera els colors s'apaguen, com la vida dels humans.

Poema no. 92

Autor : El monjo Sosei (Sosei Hôshi, 素性法師,act. lit. 859-897)
Nom laic : Yoshimine no Harutoshi.

 Fill de Henjô (Sôjô Henjô, 僧正遍昭, 816-890).

 Encara que a l´ombra d´Ariwaha no Narihira (在原業平) i d´Ono no Komachi (小野小町), va ser un autor molt reconegut. Uns seixanta poemes seus, un nombre força elevat per un poeta del seu temps, figuren en les millors antologies. Cal.lígraf de renom i Oficial de la Guàrdia de Palau. Es va fer monjo instigat pel seu pare, segons s’explica en el Yamato Monogatari (大和物語), capítol 168: ………..やりけれはいきたりけれはほうしの子は法師なるそよきとてこれもほうしにしてけりかくてなん ……

 És un dels “Trenta-sis poetes Immortals”, com el seu pare.

OGURA HYAKUNIN ISSHU  小倉百人一首 -81-

秋風にたなびく雲の絶えまよりもれ出づる月の影のさやけさ [79]
akikaze ni-tanabiku kumo no-taema yori-more izuru tsuki no-kage no sayakesa
Brillant apareix la claror de la lluna pels núvols clivellats que s´emporta el vent de la tardor.

Nota : 崇徳院に百首哥たてまつりけるに
Recull de 100 poemes dedicats a l´exemperador Sutoku.

SHINKOKINSHÛ no. 413. Tardor. 新古今集 / 秋

Autor : Sakyô no Daibu Akisuke / El gran senescal de l´esquerra Akisuke, prefecte de la ciutat (左京大夫顕輔, 1090-1155).
Era Fujiwara no Akisuke (藤原顕季), pare de Kiyosuke (藤原清輔, 1104-1177) i poeta també.
Va recopilar l'antologia Shikawakashû (詞花和歌集) encarregada per l'emperador Sutoku (崇徳天皇 , 1119-1164) el 1144 i completada el 1151.

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -52-

春日山 おして照らせる この月は 妹が庭にも 清けかりけり
かすがやま-おしててらせる-このつきは-いもがにはにも-さやけかりけり

Aquesta lluna que il.lumina els turons de Kasuga també ho fa al jardí de ma estimada.

Nota : En altres edicions la transcripció en “kana” és :
かすがやま-おしててらせる-このつきは-いもがにはにも-さやけくありけり
Poema nº 1074

Autor : Anònim.

OGURA HYAKUNIN ISSHU  小倉百人一首 -80-

淡路島かよふ千鳥のなく声に幾夜寝ざめぬ須磨の関守 [78]
Awaji shima-kayou chidori no-naku koe ni-iku yo nezamenu-Suma no sekimori

Quantes nits t´han desvetllat, guardià de la barrera de Suma, la piuladissa dels estornells volant cap a l´illa d´Awaji ?

Nota : Poema al.lusiu al capítol “Suma” (須磨), capítol/llibre no. 12) del Genji Monogatari (源氏物語) :
Genji, exiliat a les ribes del Suma, una nit d´hivern, no pot dormir i sent la cridòria dels estornells:
.....とひとりごちたまひて、例のまどろまれぬ暁の空に、千鳥いとあはれに鳴く。
　「友千鳥諸声に鳴く暁は
　　ひとり寝覚の床も頼もし」
　また起きたる人もなければ、返す返すひとりごちて臥したまへり.......

A Suma hi havia uns burots en el camí de Kioto cap a les províncies occidentals..

KIN´YÔSHÛ no. 288. Hivern. 金葉集 / 冬
Autor : Minamoto no Kanemasa ( 源兼昌, ¿-? ).
Va viure entre el final del segle XI i principis del XII, però no hi ha dades precises.
Va participar molt activament en els cercles poètics durant l´època de l´exemperador Horikawa (堀河天皇, 1079-1107).
No té cap antologia personal llevat d´alguns poemes en els reculls imperials.

NTCJ 03

賀茂
Kamo

Obra de Komparu Zenchiku (金春禅竹, 1405-1472 -?-). Era el gendre de Zeami i qui es va encarregar de tots els afers de la companyia teatral quan el seu sogre va ser exiliat a l'illa de Sado.
Va ser també un autor prolific i un gran teòric sobre l'art de la interpretació del Nô.
Entre la seva producció dramàtica cal destacar: 芭蕉 (Bashô), 雨月 (Amezuki), 玉葛 (Tamakazura), i la que encapçala aquest article.

El títol antic era 矢立鴨 (Yatate Kamo), aquí per “kamo” s'utilitza el mateix caràcter homòfon per designar l'ànec salvatge. En altres textos apareix com 加茂 , amb la mateixa pronunciació.

Argument : Un monjo xintoïsta comença el seu viatge cap a la capital i de passada vol visitar els dos santuaris xintoïstes de Kamo. Un cap allà, a la vora del riu, veu una fletxa amb unes aletes blanques dintre d'un senzill entramat de joncs. Llavors apareixen dues dones que amb unes galledes agafen l'aigua sagrada del riu. Parlen sobre el lloc i el monjo els hi pregunta el significat de la fletxa. Li expliquen que una vegada allà hi vivia una dona molt devota que sempre oferia als déus l'aigua del riu. Un dia va veure una fletxa surant a l'aigua, la va recollir i se la va emportar a casa seva. Poc després va descobrir que estava embarassada tot i ser encara verge. Va parir un nen i quan aquest tenia tres anys, en una reunió de gent a casa, va preguntar que qui era el seu pare i va assenyalar la fletxa. Llavors va ressonar un tro eixordador i tothom va creure que era fill del déu del tro i el nen va esdevenir-ne una deïtat. Se li va atribuir també a la mare la categoria de deessa, i com a tals eren venerats a Kamo. A continuació tot és un panegíric a la bondat d'aquestes deïtats i a la seva protecció.


賀茂 és una localitat al nord de Kioto, famosa pels seus dos grans santuaris. Un és Shimo Kamo (下賀茂), dedicat a la deïtat Tamayori Hime (玉依姫), també coneguda com a Mioya (御祖), i l'altre dedicat a Wake Ikazuki (別雷), fill de 御祖.
L'emperador Kanmu (桓武天皇, 737-806) va escollir aquestes deïtats com a protectores de la seva nova capital Heian-Kyô (平安京), l'actual Kyoto.

Uns versos del Man'yôshû (万葉集) ill.lustren les primeres escenes, exactament el poema no. 375, (Príncep Yuhara – 湯原王, ¿-?) i que trobarem posteriorment en el Shinkokinshû no. 654 (新古今集 – 巻第六冬哥) :

吉野なる菜摘の川の川淀に鴨ぞ鳴くなる山蔭にして

A la llacuna del riu de Natsumi que passa per Yoshino criden els ànecs salvatges a l'ombra de les muntanyes.


Altres referències / fonts :

- Shingosenshû (新後撰集) : “Nou recull posterior de poesia japonesa”
Autor : Fujiwara (o Nijô) Tameto ( 藤 / 二条 為世, 1251-1338). Consta de 20 volums i 1606 poemes, i no té cap pròleg.


- Kagakushū (下学集): “Col.lecció d'afers mundans” , també es llegeix Gegakushū. És un diccionari japonès de caràcters xinesos, amb data del 1444. Està distribuït en encapçalaments semàntics. El seu títol va referència a unes paraules de Confuci que es descriu a si mateix com “de pocs estudis però de gran penetració”. Cita que apareix en la seva obra “Lunyu” (下学而上達).
Va ser un dels primers diccionaris que podríem qualificar de populars, a diferència d'altres que eren adreçats exclusivament a la gent culta de la cort imperial.

- Shûishû (拾遺和歌集) “Collita de poesia japonesa”. Té 20 llibres i 1351 poemes. La recopilació va ser entre el 1005 i el 1011.

Llibre : 卷第二. 夏
Autor : Minamoto no Kintada Ason (源公忠朝臣 – 889-948):

行きやらで山路くらしつ時鳥今ひと聲のきかまほしさに
Amb la incertesa de seguir he restat a la muntanya, amb l'esperança de sentir una vegada més la veu del cucut .

- Kamo no Chômei (鴨長明) també hi és representat amb un dels seus poemes del Shinkokinshû (新古今集) :
石川やせみの小川のきよければ月もながれを尋ねてぞすむ

A Ishikawa el rierol de Semi is tan clar que fins i tot la lluna hi flueix i s'hi allotja.

En altres edicions hi ha un “kana” diferent després de 石川 / いしかは :
いしかはのせみのをがはのきよければ月もながれをたづねてぞす む

Tot i això el sentit resta el mateix.

També ens trobem amb una referència a la seva obra magna “Hôjôki” (方丈記), concretament el seu esplèndid començament :
行く川のながれは絶えずして、しかも本の水にあらず。よどみに浮ぶうたかたは、かつえかつ結びて久しくとゞまることなし。世の中にある人とすみかと、またかくの如し

“Incessant flueix l’aigua del riu i mai no és la mateixa. Damunt de l’aigua embassada la bromera es fa i es desfà i aviat desapareix. Així és la vida de l’home i de les seves estances en aquest món......”

Això es refereix a unes frases de la peça teatral en que es parla de l'aigua del riu que sempre és constant i per això mateix mai no és la mateixa.

- Kokinshû (古今集) – Poema no. 928
Autor : Mibu no Tadamine (壬生忠岑, 898-920) :
落ちたぎつ 滝の水上 年つもり 老いにけらしな 黒き筋なし
L'aigua de la cascada que es precipita avall, curulla d'anys, sembla un vell canós sense ni un cabell negre.

Més referències d'altres antologies imperials : Goshûiwakashû (後拾遺和歌集) i Shinkokinshû (新古今集).

- El Heike Monogatari (平家物語) hi és present amb una referència al poder benefactor de les deïtats sobre el món dels humans i amb la seva influència a favor de la pau entre els homes :
卷第二
康頼祝言
...............上一人より下萬民に至るまで、或は現世安穩のため、或は後生善所のために朝には淨水を掬で、煩惱の垢を濯ぎ、夕には深山に向て寶號を唱ふるに、感應怠ることなし........................

Novetats de textos clàssics japonesos.

Acaba de publicar-se una nova traducció a l'anglès del clàssic Ogura Hyakunin Isshu (百人一首 ), l'autor és Peter McMillan i l'edició de Columbia University Press (Spring 2008), dintre de la col.lecció “Translations from the Asian Classics”. Té un pròleg a cura de Donald Keene i un epíleg d'Eileen Kato.
Aquesta traducció ha guanyat el premi Donald Keene Center Special Prize 2008.
S'en prepara un edició en japonès.

NOTES A L'ATZAR

Una nova versió moderna del Genji Monogatari

Fa uns mesos es va presentar una nova versió moderna del G.M. feta per una monja budista, Setouchi Jakucho (瀬戸内 寂聴), també escritora I activista coneguda com a Setouchi Harumi (瀬戸内 晴美).
Es va graduar a la Tokyo Women's Christian University on va estudiar I graduar en literatura japonesa. Va guanyar el Premi Literari Femení I el Premi Tanizaki la va consolidar con escritora, el reconeixement literari més important del Japó. L'any 1973 va prendre els vots budistes I es va ver monja del temple Chusonji, a Hiraizumi, I va adoptar el nom de Jakucho. El Premi Noma també va ser seu l'any 2001 per una obra dedicada a Bashô.
Es va decidir a fer una nova versió del G.M. en japonès modern perquè molts estudiants tant dels institut com de les universitats no poden llegir el japonès clàssic de l'obra de Murasaki Shikibu. Va dedicar quatre anys a la recerca i uns sis en escriure el text. El seu intent d'apropar el gran clàssic als lectors actuals va tenir molta acceptació ja que s'han venut gairebé tres mil.lions d'ejemplars.
La seva no és la primera versió moderna ja que anteriorment Yosano Akiko (与謝野 晶子, 1878-1942), Tanizaki Junichirô (谷崎 潤一郎 , 1886-1965) I Enchi Fumiko (円地文子, 1905-1986) també ho havien fet. El mateix Kawabata Yasunari (川端 康成1899-1972 ) havia començat a fer la seva, però va morir abans de completar-la.

L'u de novembre ha estat declarat “Dia dels Clàssics” sent-ne el Genji el primer a encetar aquesta diada per tal de celebrar el mil.leni de l'obra de la Murasaki.