NTCJ 06

嵐山
Arashiyama

Autor : Komparu Zenchiku (金春禅竹, 1405-1472 -?-). Era el gendre de Zeami i qui es va encarregar de tots els afers de la companyia teatral quan el seu sogre va ser exiliat a l'illa de Sado.
Va ser també un autor prolific i un gran teòric sobre l'art de la interpretació del Nô.
Entre la seva producció dramàtica cal destacar 芭蕉 (Bashô), 雨月 (Amezuki), 玉葛 (Tamakazura) i 賀茂 (Kamo – veure NTCJ 03).
Obra de l'any 1524.

Arashiyama és una muntanya situada a la província de Kyoto.

Argument : Un missatger de l'emperador de Saga es ordenat que vagi a esbrinar si ja han florit els cirerers d'Arashiyama. Allà es troba amb els “guardians de les flors”, les deïtats protectores, un matrimoni d'ancians que tenen cura del lloc i que li mostren la bellesa de la flors dels cirerers. Tot és un reguitzell de lloances a les flors, a la natura en general, i a la doctrina budista..


No està clar de quin emperador es parla.
Saga (嵯峨) és un poble a l'oest de Kyoto, i l'emperador d'aquest mateix nom (嵯峨天皇) s'hi va construir un palau quan es va retirar l'any 823.

Els cirerers d'Arashiyama van ser trasplantats des de Yoshino, Yoshino era, i és, un lloc molt famós per tots els seus cirerers, referència poètica gairebé obligada, fins i tot Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945) en el seu pròleg “japonès”, en va fer un altre en xinès, del Kokinshû (古今集) en fa esment :.....als matins de primavera, les flors dels cirerers de Yoshino només eren com núvols per l'esperit de Hitomaro........ (...春のあしたよしのの山のさくらは人まろが心にはくもかとのみなむおぼえけ る...). Va ser un emperador, també amb el nom de Saga, en aquest cas, però, és l'emperador Gosaga (後嵯峨天皇 , 1220-1272), qui va ordenar, a l'era Kenchô (建長 – 1249), trasplantar cirerers de Yoshino a la seva residència de la muntanya de Kame (亀山 - Kameyama), on es va retirar quan va abdicar. Kameyama es al davant d'Arashiyama.

El “Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) :"Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar” torna a aparèixer, aquí sobre el vent de primavera, fent una referència budista a un fragment de l'obra que parla del vent diví que “neteja” el cor de l'home dels enganys del món:

和漢朗詠集（下）風
春（はる）の風（かぜ）暗（あん）に庭前（ていぜん）の樹（き）を剪（き）り、
夜（よる）の雨（あめ）は偸（ひそ）かに石上（せきじやう）の苔（こけ）を穿（うが）つ、
春風暗剪庭前樹。夜雨偸穿石上苔。
春日山居　輔昭

Tot el darrer acte és ple de reflexions budistes sobre l'il.lusori món dels humans, els seus lligams als instints, tot amanit amb lloes a Buda i als bodhisattves.