NTCJ 67

檀風
Danpû

Literalment : “Vent del cedre”, però no correspon al context de l'obra.
Alguns comentaristes s'inclinen per la possibilitat de que es tracti d'una errada i que el caràcter 檀 no fos 擅 que significa “arbitrari, egoista.....” i que s'ajustaria millor al sentit de l'obra, tot i que la seva pronunciació és “sen”.

Autor : Desconegut.
La primera referència d'aquest Nô és de l'any 1465.


Argument :

És una història del “Taiheiki” on es narra la venjança del fill de Hino Suketomo (日野資朝, 1299-1332), Hino Kumawakamaru (日野阿新丸, ¿-?), segons el còmput d'anys característic japonès tenia onze/tretze anys. El seu nom a l'obra és Umewaka (楳若). El seu pare va ser exiliat a l'illa de Sado (佐渡島) per haver participat, per segona vegada, en un complot contra el govern militar de Kamakura (鎌倉) que va durar des del 1185 fins el 1333, i a favor de l'emperador Go-Daigo (後醍醐天皇, 1288-1329). Hino Suketomo ja n'havia protagonitzat un altre de complot però va ser perdonat per això el segon cop va ser encarcerat a Sado on seria executat.
Evidentment el Nô escurça la història, elimina detalls i precipita el final.

檀風 comença amb la presentació del cap de la presó de l'illa, Honma Saburô (本間三郎) que explica que té presoner Hino Suketomo i que ha rebut ordres d'executar-lo l'endemà. Un dels seus ajudants arriba dient que hi ha un monjo,Sotsu no Sotsu no Ajari (帥の阿闍梨) que ha arribat acompanyant el fill de Suketomo i que el desitgen veure. Honma diu que les visites estan prohibides però l'ajudant insisteix dient que han vingut des de molt lluny i que considerant la mort imminent del pare hauria de permetre-ho aquesta vegada. Honma reflexiona i finalment decideix concedir la darrera entrevista. Va a comunicar-li la nova a Suketomo, però li diu també que no podrà veure el noi. Entren el monjo i Umewaga i es planyen de la dissort de Suketomo.
Els soldats porten Suketomo a la platja per ser decapitat. Abans de morir Suketomo demana a Honma que faci el possible perquè el noi s'embarqui de seguida i pugui tornar a casa sense problemes i Honma li'n dóna paraula. Un cop executat Honma diu al monjo i al noi que poden passar la nit en la cel.la que ocupava el seu pare i demà descansats podran agafar l'embarcació de tornada. Sotsu no Ajari demana poder celebrar un servei funerari cosa que Honma accepta.
Quan Sotsu no Ajari i Umewaka es queden sols el noi diu que pensa matar Honma per haver executat el seu pare i decideixen fer-ho aquella mateixa nit. Umewaka s'esmuny dintre la cambra on dorm Honma i el mata amb la seva espasa. Fugen a corre-cuita perseguits pels crits dels soldats que els han descobert.
Sotsu no Ajari i Umewaka arriben al moll on hi ha un vaixell i demanen permís per embarcar-s'hi, però el capità diu que espera el vent de llevant per poder salpar. Sotsu no Ajari diu que ells els hi cal el de migjorn. Després d'un estira i arronsa comença a bufar llevant i el capità ordena salpar. Sotsu no Ajari li demana que esperi que han d'anar-se'n de l'illa i veu inquiet com els soldats s'acosten al moll. El vaixell salpa amb el llevant. Sotsu no Ajari comença a pregar devotament i demana l'ajut dels avatars de Buda. L'embarcació s'allunya però de sobte canvia el vent i s'aixeca migjorn. Estan salvats. Poden traslladar-se al vaixell que ha canviat de rumb i van cap a la capital sans i estalvis.


Referències :

“Taiheiki” (太平紀) : Annals de la Gran Pau.
Obra històrica en 40 parts amb la participació de diverses mans, anònimes, en diverses etapes, però, evidentment, de monjos que afavorien la dinastia del sud. Sembla ser que la versió final va ser d'un monjo budista anomenat Kojima l'any 1372. Fa referència al període conegut com “Nanbokuchô” (南北朝時代) : Període de les corts del nord i del sud.
Les dues dinasties que dominaven el país entre els anys 1336 i 1392 i enfrontades tan ideològicament com militarment., amb el resultat final de l'extinció de la dinastia del sud.

“Heike Monogatari” (平家物語):
Llibre no. 4 : La fi del príncep (宮御最後).
Llibre no. 5 : L'ascetisme de Mongaku. (文學荒行).
Llibre no. 9 : El missatge a Yashima de l'emperador retirat (八島院宣).


“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).

"Tsurezurehusa (徒然草) capítol no. 5.

“Soga Monogatari” (曽我物語) : Història del germans Soga. Obra anònima de venjança. La versió xinesa de finals de l'època de Kamakura (鎌倉時代,1185-1333) té 10 volums, i la japonesa de principis de Muromachi (室町時代,1336-1573 ) en té 12.
“Genji Monogatari”(源氏物語), capítol 22 : Tamakazura (玉鬘).

o0o