KOKINSHÛ (古今集) -72-
あきののに人松虫のこゑすなり我かとゆきていさとふらはむ
あきののに－ひとまつむしの－こゑすなり－われかとゆきて－いさとふらはむ
En el camp de tardor sona el cant del grill que espera algú. Bé, aniré a preguntar-li si és que sóc jo.
Nota : En el poema anterior 松虫 (matsumushi) l' he traduït com “grill del pi”. Aquí també hi ha els mateixos caràcters però és un joc de paraules amb “matsu” que també vol dir “esperar”, tot i que el caràcter és diferent : 待つ, degut a la incorporació de 人, la qual cosa canvia el sentit del vers en qüestió.
Poema no. 202
Autor : Anònim.
28 de maig del 2010
NTCJ 32
大原御幸
Ohara gokô
“Visita imperial a Ohara”
També s'escriu 小原御, amb la mateixa pronunciació. En ambdós casos l' “O” d'Ohara és curta.
Autor : Anònim.
En l' “Index d'autors de teatre Nô” (能本作者註集), de l'any 1524, primer indica que l'obra és d'autor desconegut, però a continuació es qüestiona si pot ser de Konparu Zenchiku (金春禅竹, 1405-1472 -?-) : 作者不分明. 但シ大略金春能か.
Argument : Un oficial de la cort explica que està al servei de l'emperador retirat Go-Shirakawa (後白河天皇, 1127-1192) i va a Ohara per preparar la visita imperial a l'abadia. L'exemperador vol visitar-la i transmetre el seu condol per les desgràcies sofertes.
Narra la desfeta dels Taira i la malaurada mort d' Antoku (安徳天皇, 1178-1185), l'anterior emperador de vuit anys d'edat i la seva àvia materna, Taira no Tokiko (平 時子, 1126-1185), coneguda sota el seu nom religiós Nii no Ama (二位尼), que estrenyent-lo contra el seu pit es va llençar al mar abans que el noi fos capturat pels Minamoto, i van morir ofegats durant la tràgica batalla final de Dan-no-ura. L'emperadriu "Kenreimon-in” (建礼門院, 1155-1213), era Taira no Tokuko (平徳子), s'hi va llençar també amb ells però va ser capturada estirant-la de la seva llarga cabellera. De camí cap a la capital custodiada pels germans Noriyori i Yoshitsune. l'emperadriu va pregar per les ànimes del seu fill i la seva mare, i va demanar de fer-se monja i viure en reclusió a l'abadia de Jakkoin (寂光院) a Ohara.
El tros més punyent de l'obra es la mort de l'infant i l'àvia:
安徳天皇の御手を取り舷に臨む。いづくへ行くぞと勅諚ありしに。此国と申すに逆臣多く。かくあさましき処なり。極楽世界と申して。めでたき所の此波の下にさむらふなれ
ば。御幸なし奉らんと。泣く／＼奏し給へば。さては心得たりとて。東に向はせ給ひて。天照大神に御暇申させ給ひて.........
(二位尼) ,,,,,agafa la mà de l'emperador Antoku i s'apropen a la borda del vaixell.
-On anem? - pregunta l'infant.
-Aquesta terra és plena de traïdors. Quina desgràcia! Hi ha un paradís i aquest benaurat lloc és sota les ones del mar, anem-hi doncs.
Ploren i ploren i el nen diu que sí i mirant cap a orient s'acomiaden de la gran deessa Amaterasu.........
Obra basada en el “Heike Monogatari” (平家物語), concretament el llibre 13, tot i esmentar-hi més breument altres capítols.
Referències :
“Sanshu no Jingi” (三種の神器): Els tres tresors sagrats de l'imperi.
Els quals són :
“Yata no kagami” (八咫鏡) – El mirall
“Yasakani no magatama” (八尺瓊曲玉) – La joia
“Kusanagi-no-Tsurugi” (草薙の剣) – L'espasa. Originalment era “Ama-no-Murakumo-no-Tsurugi” (天叢雲剣)
Com a curiositat, els japonesos han utilitzat aquesta expressió de "sanshu no jingi" com els tresors sagrats del confort modern, com a exemple : el refrigerador, la màquina de rentar i l'aspiradora, als anys 1950, i la TV en color, el cotxe i l'aire condicionat, als anys 1970.
“MyôKôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus del sublim Dharma, generalment abreujat “ Hôkkekyô” (法華經) : Sutra del Lotus.
En sànscrit : Saddharma Puṇḍarīka Sūtra (सद्धर्मपुण्डरीकसूत्र S), i en xinès : Miàofǎ Liánhuā Jīng (妙法蓮華經 ).
Un petit resum d'aquest sutra sobre el qual hi ha biblioteques senceres dedicades a la seva exegesi.
Probablement va ser compilat durant el primer segle de l'era cristiana, uns 500 anys després del Parinirvana (el darrer nirvana) de Buda, i que no és inclòs en el corpus més antic de les escriptures budistes lligades històricament a la vida de Buda.
El sutra pretén ser un dels discursos fets per Buda cap al final de la seva vida. La tradició diu que una vegada escrit va ser guardat durant 500 anys al reialme dels dracs (Nagas), sent posteriorment introduït en el món dels humans, perquè la humanitat no estava preparada per entendre el text durant la vida de Buda.
La primera traducció del sànscrit al xinès va ser cap a l'any 209 dC sent però la versió feta el 406 la més complerta.
És potser el sutra més conegut i el text està expressat en forma de paràboles, fet que el va popularitzar.
“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.
Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).
“Kin'yowakashû” (金葉和歌集) : Antologia de fulles daurades de la poesia japonesa.
Recull acabat entre el 1124 i el 1127.
Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Shunrai. És una de les poques col.leccions on no hi van intervenir els Fujiwara.
També està basada en el Kokinshû.
Només té 10 llibres i els seus 716 poemes la converteixen en la segona més curta de totes les antologies oficials.
“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).
“Shasekishû” (沙石集) : Sorra i còdols. Obra escrita entre els anys 1279-1283 pel monjo Mujû Ichinen (無住一円, 1226-1312). És un recull d'anècdotes del monjos Zen sobre facetes de la vida amb un to didàctic.
“Senzaiwakashû” (千載和歌集) : Antologia dels 1000 anys de la poesia japonesa”.
Recull de finals de l´època Heian encarregada per l´emperador Goshirakawa l´any 1183, però hi ha evidència que el recopilador Fujiwara no Shunzei ja l´havia encetada entre el 1171 i 1175. La guerra va endarrerir la seva presentació oficial que va tenir lloc entre 1187 i 1188.
El Kokinshû n´és la seva font principal. Té 20 llibres i 1278 poemes.
“Ôjôyôshû (往生要集) : Els punts essencials de la salvació”.
Autor: Genshin ((源信 , 942-1017), també conegut com a Eshin Sozu. Va ser un dels erudits més influents de l'escola Tendai (secta budista).
Segons el text, 往生要集 és la clau per evitar els turments de l'infern tot entonant la fórmula “nenbutsu”, i apel.lant al poder salvador de Buda.
“Hôbutsushû” (宝物集): Recull de joies.
Narracions curtes en forma de diàleg entre un monjo i un grup de persones. Obra basada en l'ensenyament de la doctrina budista, tot amb un to evidentment didàctic.
L'autor és Taira no Yasuyori (平康頼, dates desconegudes. La seva activitat literaria es va desenvolupar entre el 1190 i 1200). Esmentat al Heike Monogatari.
“Gukanshô” (愚管抄). La seva traducció habitual és “El futur i el passat”, ja que es tracta d'una obra sobre la història, però és literalment : “Notes d'un foll”, aparegut entre el 1219 i el 1220. Autor : Daisôjô Jien / L´abat Jien 前大僧正慈円, 1155-1225).
Historiador. Fill d´una família noble però no massa influent. Als trenta-set anys, en part per les relacions de la seva família i també per la seva capacitat, va ser el cap de la secta budista Tendai arribant posteriorment a ser-ne arquebisbe. Va unir-se al corrent més innovador de la poesia del moment. Va escriure també sobre els “principis del veritable govern”, obra interessant sobretot pels detalls de l´època. Té una antologia, el “Shûgyokushû ( 拾玉集 - Col.lecció de les joies recollides).
“Genpei Josuiki” , també anomenat “ Genpei Seisuiki”,(源平盛衰記), “Relació de les guerres Genpei”.
Actualment entre els medievalistes del Japó s'utilitza la lectura “Jôsuiki” com la generalitzada.
Obra anònima del període tardà de Kamakura (鎌倉,1249-1382) i principis del de Nanboku (南北線, 1336-1392) que narra les lluites entre els Minamoto i els Taira de finals de l'època Heian. Cobreix els anys 1180-1185, i va ser escrita majoritàriament per monjos. És un llibre complementari o alternatiu al Heike Monogatari, tot i que es narren fets que no es troben en l'obra anterior, i sent-ne la figura principal Minamoto Yoritomo (源 頼朝, 1147-1199).
“Azuma Kagami” (吾妻鏡, també s'escriu 東鑑, amb la mateixa pronunciació) : Mirall de l'est.
Autor desconegut. És una crònica medieval de l'època de Kamakura (鎌倉, 1185/1192 – 1333) que cobreix la rebel.lió dels Minamoto contra els Heike entre els anys 1180 i 1266. L'obra també es coneguda com “Hôjôbon” (北条本) perquè el document va estar en possessió de la família d'aquest nom abans de ser lliurat com un regal a Tokugawa Ieyasu (徳川 家康, 1543-1616).
Consta de 52 parts però manca la no. 45 que es considera perduda. Tot i les seves mancances és l'obra fonamental d'aquest període històric.
o0o
NTCJ 31
熊野
Yuya
Autor : Desconegut.
Algunes fonts l'atribueixen a Zeami Motokiyo (世阿弥 元清, 1363-1443), i altres a Konparu Zenchiku (金春禅竹, 1405-1472 -?-), potser per una referència a Yuya com el nom d'una dansa, però els caràcters són diferents, en el llibre “Kabuzuinôki” (歌舞髄脳記) : Sobre els punts essencials del cant i la dansa. El nom de la dansa és: 遊屋.
No hi ha prou indicis per confirmar cap autoria.
En algunes versions el nom de Yuya apareix amb uns caràcters diferents, com és aquí el cas del Heike Monogatari, esmentat a continuació: 湯屋, tot i que en altres edicions hi ha la transcripció fonètica en “kana” : ゆや.
En el text de l'escola Kita el caràcters són també diferents : 湯谷.
Argument : Yuya, l'amant de Taira no Munemori (平宗盛, 1147-1185). viu a la capital. Un dia li arriba una carta de la mare, que viu a Azuma (東) dient-li que està malalta, creu que ja li ha arribat la fi de la seva vida i demana a la filla de veure-la per última vegada. Yuya s'afanya a demanar permís a Munemori per anar-hi, però ell li nega adduint que és important que ella l'acompanyi a la festa de les flors. Ella, submisa, li diu que “les flors neixen cada primavera i cada any es poden admirar, no pas la vida de la mare”, però ell reitera la seva negativa i l'obliga a pujar al carruatge que els ha de portar a la festa. Un vegada allà, Yuya prega amb molta devoció a la deessa Kannon per la salut de la mare i el desig d'estar al seu costat en els seus darrers moments. Hi ha moltes referències al budisme, i balla una dansa. De sobte, un ruixat fa caure les delicades flors del cirerer, una mostra del seu dolor, i escriu un poema : いかにせん, 都の春も惜しけれど, なれし東の花や散るらん.
Què haig de fer? Sento deixar la primavera de la capital mentre que a Azuma les flors conegudes cauran.........
Munemori comprèn per fi el dolor com a filla que sent Yuya i li permet que vagi a veure la mare.
L'obra està basada en unes ratlles de l"Heike Monogatari", llibre 10 : La baixada cap al mar(平家物語 海道下):
........... 池田の宿にも著給ひぬ。彼宿の長者の湯屋が娘、侍從が許に、其夜
宿せられけり。侍從、三位中將を見奉て、「昔は傳にだに思召寄らざりしに、今日はかゝる所にいらせ給ふ不思議さよ。」とて、一首の歌をたてまつる。
旅の空埴生の小屋のいぶせさに、故郷いかに戀しかるらん。
三位中將返事には、
故郷もこひしくもなし旅の空、都もつひのすみかならねば。
中將「やさしうもつかまつたるものかな。此歌の主は如何なる者やらん。」と御尋在ければ、景時畏て申けるは、「君はいまに知召され候はずや。あれこそ八島の大臣殿の當國の守で渡らせ給候し時、めされ參せて、御最愛にて候しが、老母を是に留置、頻に暇を申せども、給はらざりければ、比は三月の始めなりけるに、
如何にせん都の春もをしけれど、馴しあづまの花や散らん。
と仕て、暇を給て下りて候ひし、海道一の名人にて候へ。」とぞ申ける。
És un fragment insignificant però l'autor fa girar tot el text al seu voltant, amb la base dramàtica del poema no. 900 del “Kokinwakashû” (古今和歌集) :
業平朝臣のははのみこ長岡にすみ侍りける時に、な りひら宮づかへすとて、時時もえまかりとぶらはず侍りければ、しはすばかりにははの みこのもとより、とみの事とてふみをもてまうできたり、あけて見ればことばはなくて ありけるうた.....
La mare de Narihira, princesa imperial, vivia a Nagaoka i degut als seus deures a la cort el fill no podia visitar-la sovint. Cap al dotzè mes la mare li va fer arribar una carta que semblava força urgent. Quan la va obrir no hi va trobar cap missatge, només els següents versos.
老いぬればさらぬ別もありといへばいよいよ見まくほしき君かな
He envellit i la partença diuen que és inevitable; per això encara és més intens el meu desig de veure't.
Nota : La mare era filla de l'emperador Kanmu (桓武天皇, 737- 806), que va regnar des del 784 fins al 794 a Nagaoka, any en que es va traslladar la capital a Kyoto.
Aquest poema és també a l'Ise Monogatari (伊勢物語), capítol 84:
むかし、おとこありけり。身はいやしながら、はゝなむ宮なりける。そのはゝ、ながをかといふ所にすみ給けり。子は京に宮づかへしければ、まうづとしけれど、しばしばえまうでず。ひとつごにさへありければ、いとかなしうしたまひけり。さるに、しはす許に、とみの事とて御ふみあり。おどろきて見れば、うたあり。
おいぬればさらぬわかれのありといへばいよいよ見まくほしきゝみかな
かの子、いたうゝちなきてよめる。
Més “Kokinwakashû” (古今和歌集) :
No. 88
春雨のふるは涙かさくら花ちるををしまぬ人しなければ
Són llàgrimes la pluja de primavera? Hi ha algú que no ho senti quan cauen les flors del cirerer?
Autor : Ôtomo no Kuronushi (大友黒主, act. lit. 885-897)
Poc se'n sap de la seva vida i gens se'n pot deduir dels seus poemes. Va compondre un poema pel Daijôsai (大嘗祭, cerimònia xintoista per celebrar la pujada al tron d'un sobirà) de l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930) l'any 897.
Y el no. 31 :
帰雁をよめる
Sobre els ànecs salvatges quan se'n van
はるがすみたつを見すててゆくかりは花なきさとにすみやならへる
Quan s'alça la boirina de la primavera els ànecs salvatges se'n van, potser no volen viure en un lloc sense flors.
Autor : Ise / Ise no miyasudokoro(伊勢 / 伊勢の御息所, 875?/877? – 938?/940?)
Favorita de l´emperador Uda (宇多天皇 , 867-931) i posteriorment del príncep Atsuyoshi (敦慶親王, 887-930) amb qui va tenir un filla.
Va estar al servei de Fujiwara no Atsuko（藤原温子, ¿-?), esposa de l’emperador Uda (宇多天皇, 867- 931). Ise tenia quinze anys quan Fujiwara no Nakahira（藤原仲平,875-945), germà d’Atsuko, es va fixar en ella, i van tenir una relació sentimental. Nakahira, però, va decidir casar-se amb una altra dona i la va deixar. Després d’aquell afer el germà gran de Nakahira, Tokihira (時平,871-909 ), la va festejar però ella el va rebutjar.
Encara que se li han atribuït altres poemes és coneguda per la seva aportació al Kokinwakashû. Té un recull personal : Ise Shû (伊勢集).
“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.
Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).
“MyôKôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus del sublim Dharma, generalment abreujat “ Hôkkekyô” (法華經) : Sutra del Lotus.
En sànscrit : Saddharma Puṇḍarīka Sūtra (सद्धर्मपुण्डरीकसूत्र S), i en xinès : Miàofǎ Liánhuā Jīng (妙法蓮華經 ).
Un petit resum d'aquest sutra sobre el qual hi ha biblioteques senceres dedicades a la seva exegesi.
Probablement va ser compilat durant el primer segle de l'era cristiana, uns 500 anys després del Parinirvana (el darrer nirvana) de Buda, i que no és inclòs en el corpus més antic de les escriptures budistes lligades històricament a la vida de Buda.
El sutra pretén ser un dels discursos fets per Buda cap al final de la seva vida. La tradició diu que una vegada escrit va ser guardat durant 500 anys al reialme dels dracs (Nagas), sent posteriorment introduït en el món dels humans, perquè la humanitat no estava preparada per entendre el text durant la vida de Buda.
La primera traducció del sànscrit al xinès va ser cap a l'any 209 dC sent però la versió feta el 406 la més complerta.
És potser el sutra més conegut i el text està expressat en forma de paràboles, fet que el va popularitzar.
“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).
“Honchô Monzui” (本朝文粋) : Essència literària de la nostra cort.
(Peces escollides per poetes japonesos).
Obra de Fujiwara no Akihira (Meigô) (藤原明衡, 989-1066) escrita entre els anys 1058-1064.
Inclou composicions de poesia i prosa en llengua xinesa escrites entre els anys 810-1015 per autors de l'època Heian.
“Shinkokinshûwakashû” (新古今和歌集) : Nova antologia de poemes japonesos antics i nous.
Recull encarregat per l´emperador Gotoba (後鳥羽天皇, 1180-1239) l´any 1201 i editat per Fujiwara no Teika, Fujiwara no Ariie, Fujiwara no Ietaka, Minamoto no Michitomo, Jakuren i Fujiwara no Masatsune. Consta de 1978 poemes, la col·lecció més extensa fins aleshores.
L´emperador va tenir un gran interès en aquesta antologia supervisant-la i discrepant obertament amb Teika. Va anar a l´exili amb ella tot preparant-ne una versió més reduïda i adaptada al seu gust.
“Hakushi Monshû” (白氏文集) : L'antologia de Haku.
Es tracta dels poemes de Haku Kyoi (白居易, 772-846), també conegut com a Haku Rakuten (白楽天).
És més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga transcripció fonètica xinesa, i Bai Juyi en l'actual.
Va ser el poeta preferit de la societat Heian.
“Gikeiki (義経記), amb la pronunciació alternativa de “Yoshitsune Ki”. Obra en vuit parts, segurament de diversos autors, no hi ha dades al respecte, sembla, però, que algú amb una bona preparació en va fer la versió final.. Es pot considerar com una segona part del Heike.
“Taiheiki” (太平紀) : Annals de la Gran Pau.
Obra històrica en 40 parts amb la participació de diverses mans, naturalment anònimes, en diverses etapes, però, evidentment, de monjos que afavorien la dinastia del sud. Sembla ser que la versió final va ser d'un monjo budista anomenat Kojima l'any 1372. Fa referència al període conegut com “Nanbokuchô” (南北朝時代) : Període de les corts del nord i del sud.
Les dues dinasties que dominaven el país entre els anys 1336 i 1392 i enfrontades tan ideològicament com militarment, amb el resultat final de l'extinció de la dinastia del sud.
“Heike Monogatari” (平家物語), capítol no. 1 : El monestir de Gion (祇園精舎)
capítol no. 10: Koremori entra en religió (熊野參詣)
“Hôbutsushû” (宝物集): Recull de joies.
Narracions curtes en forma de diàleg entre un monjo i un grup de persones. Obra basada en l'ensenyament de la doctrina budista, tot amb un to evidentment didàctic.
L'autor és Taira no Yasuyori (平康頼, dates desconegudes. La seva activitat literària es va desenvolupar entre el 1190 i 1200). Apareix en el Heike Monogatari.
“Fukurozôshi” (袋草紙) : El llibre embolcallat o Pàgines plegades).
Tractat poètic obra de Fujiwara no Kiyosuke no Ason (藤原清輔朝臣, 1104-1177).
Poeta molt culte i alhora mediocre que es va embolicar en les nombroses controvèrsies literàries del seu temps. Va ser molt conservador respecte a la poesia més clàssica anterior al seu temps.
Té també un altre tractat poètic: Ôgisho (奥儀抄) : Notes sobre la profunditat poètica.
“Shasekishû” (沙石集) : Sorra i còdols. Obra escrita entre els anys 1279-1283 pel monjo Mujû Ichinen (無住一円, 1226-1312). És un recull d'anècdotes del monjos Zen sobre facetes de la vida amb un to didàctic.
“Makura no Sôshi” (枕草子).
“Manyôshû” (万葉集).
“Kin'yowakashû” (金葉和歌集) : Antologia de fulles daurades de la poesia japonesa.
Recull acabat entre el 1124 i el 1127.
Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Shunrai. És una de les poques col.leccions on no hi van intervenir els Fujiwara.
També està basada en el Kokinshû.
Només té 10 llibres i els seus 716 poemes la converteixen en la segona més curta de totes les antologies oficials.
o0o
26 de maig del 2010
Ise Monogatari” (伊勢物語)
-10-
十段
むかし、おとこ、武蔵の国までまどひありきけり。さて、その国にある女をよばひけり。父はこと人にあはせむといひけるを、母なんあてなる人に心つけたりける。父はなおびとにて、母なん藤原なりける。さてなんあてなる人にと思ひける。このむこがねによみてをこせたりける。住む所なむ入間の郡、みよし野の里なりける。
みよし野のたのむの雁もひたふるに君がかたにぞよると鳴くなる
むこがね、返し、
わが方によると鳴くなるみよし野のたのむの雁をいつか忘れん
となむ。人の国にても、猶かゝることなんやまざりける。
Una vegada un home vagarejà fins a la província de Musashi i festejà una noia que hi vivia. El pare deia de maridar-la a un altre home, però la mare pensava en algú de la noblesa. El pare era plebeu i la dona una Fujiwara. Per això volia un noble. Composà i envià al seu futur gendre un poema. El lloc on vivien era Miyoshino, al districte d'Iruma.
Les oques silvestres dels arrossars de Miyoshino ploren també vehements atretes cap a tu. (1) (2) (3)
El futur gendre contestà :
Com oblidar que les oques silvestres dels arrossars de Miyoshino ploren atretes cap a mi ? (4)
També hi havia afers amorosos a les províncies.
- - - - - -
(1)Les “oques silvestres”, segurament no cal dir-ho, fan referència a la filla i potser també a la mare.
(2)“Silvestres” pot ser perquè elles no són de la capital sinó de les províncies.
(3)Poema anònim. KKRS 4345 i Shokugoshûiwakashû (続後拾遺和歌集) no. 808. amb alguna diferència.
(4)Poema anònim segons KKRS 4346, però atribuït a Ariwara no Narihira en el Shokugoshûiwakashû (続後拾遺和歌集) no. 801.
O0o
Ise Monogatari” (伊勢物語)
-9-
九段
むかし、おとこありけり。そのおとこ、身をえうなき物に思なして、京にはあらじ、あづまの方に住むべき国求めにとて行きけり。もとより友とする人ひとりふたりしていきけり。道知れる人もなくて、まどひいきけり。三河の国、八橋といふ所にいたりぬ。そこを八橋といひけるは、水ゆく河の蜘蛛手なれば、橋を八つわたせるによりてなむ、八橋といひける。その沢のほとりの木のかげに下りゐて、乾飯食ひけり。その沢にかきつばたいとおもしろく咲きたり。それを見て、ある人のいはく、「かきつばたといふ五文字を句の上にすへて、旅の心をよめ」といひければ、よめる。
唐衣きつゝなれにしつましあればはるばるきぬる旅をしぞ思
とよめりければ、皆人、乾飯のうへに涙落してほとびにけり。
行き行きて、駿河の国にいたりぬ。宇津の山にいたりて、わが入らむとする道はいと暗う細きに、つたかえでは茂り、物心ぼそく、すゞろなるめを見ることと思ふに、修行者あひたり。「かゝる道はいかでかいまする」といふを見れば、見し人なりけり。京に、その人の御もとにとて、文書きてつく。
駿河なる宇津の山べのうつゝにも夢にも人にあはぬなりけり
富士の山を見れば、五月のつごもりに、雪いと白う降れり。
時知らぬ山は富士の嶺いつとてか鹿の子まだらに雪の降るらん
その山は、こゝにたとへば、比叡の山を二十ばかり重ねあげたらんほどして、なりは塩尻のやうになんありける。
猶行き行きて、武蔵の国と下総の国との中に、いと大きなる河あり、それをすみだ河といふ。その河のほとりにむれゐて思ひやれば、限りなくとをくも来にけるかなとわびあへるに、渡守、「はや舟に乗れ。日も暮れぬ」といふに、乗りて渡らんとするに、みな人物わびしくて、京に思ふ人なきにしもあらず。さるおりしも、白き鳥の嘴と脚と赤き、鴫の大きさなる、水のうへに遊びつゝ魚をくふ。京には見えぬ鳥なれば、みな人見知らず。渡守に問ひければ、「これなん宮こ鳥」といふを聞きて、
名にし負はばいざ事問はむ宮こ鳥わが思ふ人はありやなしやと
とよめりければ、舟こぞりて泣きにけり。
Fou una vegada un home. Aquest home es sentia inútil i no volia estar-se a la capital. Anà cap a Azuma amb la intenció d'instal.lar-se a la província amb un o dos companys que li eren amics de sempre. Com no coneixien el camí donaren molts voltes. Arribaren a un lloc anomenat Yatsuhashi, a la província de Mikawa. El nom de Yatsuhashi li venia de l'aigua dels rius que hi fluïen com les potes d'una aranya i la gent hi construí vuit ponts, d'aquí el nom de Yatsuhashi (vuit+pont). S'assegueren a l'ombra dels arbres de la riba dels aiguamolls i menjaren l'arròs fregit que portaven. Florien esplendorosos els lliris en aquells aiguamolls. Tot veient-los un dels homes digué de compondre uns versos acròstics amb la paraula “kakitsubata” (lliri) sobre “les sensacions del viatge”, i l'home composà :
Com la roba a la qual s'està ben avesar, la muller és a casa, i jo lluny en el meu viatge. (1) (2) (3).
Les llàgrimes de tots caieren sobre la menja i l'aigualiren.
Tot caminant arribaren a la província de Suruga. Allà a la muntanya d'Utsu el camí a seguir era molt fosc i angost, les heures i els aurons creixien arreu, i estaven amoïnats amb tot el que els hi passava quan aparegué un monjo itinerant que els preguntà “Com és que sou arribats a aquest camí?” i quan ells el miraren els hi fou conegut. L'home del poema li donà una nota per a la seva estimada de la capital que deia :
Prop de la muntanya d'Utsu a Suruga ni despert i somiant trobo l'estimada. (4)
Quan veieren la muntanya de Fuji tot i que era a finals del cinquè mes era blanc de neu. (5)
El Fuji no coneix les estacions, però com és que el cim llueix clapejat com un cervatell amb la nevada? (6)
Si es compara aquesta muntanya amb les d'aquí és tan gran com si s'haguessin amuntegat vint muntanyes de Hiei i esdevingut un munt de sal.
Seguiren caminant fins a un gran riu entre les províncies de Musashi i Shimotsufusa, era el riu Sumida. Reflexionaren tots plegats a la riba del riu sobre el viatge. “Que lluny hem arribat!” i s'estaven lamentant quan el barquer els cridà “A la barca, de pressa, que es fa fosc” Un cop dalt i a punt de creuar tots s'entristiren car tots tenien alguna persona estimada a la capital. En aquell moment un au blanca, amb el bec i les potes vermelles, grossa com un becadell, s'engolia un peix mentre romancejava sobre l'aigua. No era pas un au vista a la capital i ningú no el coneixia. Quan li preguntaren al barquer aquest els hi digué “És l'ocell de la capital”, i llavors un d'ells composà :
Si ets conegut, doncs, jo et demano, ocell de la capital, com està l'estimada? (7)
I tothom de la barca plorà.
- - - - - -
(1) “Lliri” en japonès és “kakitsubata” (かきつばた). L' acròstic en aquesta llengua es forma de manera una mica diferent de l'occidental que utilitza la inicial de cada vers; en canvi el japonès fa servir, en aquest cas, la primera síl.laba : ka, ki, tsu, ba, ta. En japonès només hi ha una consonant : N (ん), la resta són doncs en forma sil.làbica.
(2) Poema d'Ariwara no Narihira. KKS no. 410.
(3) 唐衣 (karagoromo). Originalment es referia a una regió del sud de Corea. Va esdevenir un nom genèric per a “coses estrangeres”. Com era una roba molt valorada tant a Corea com a la Xina va esdevenir sinònim per “preciós”.
(4) Poema d'Ariwara no Narihira. SKKS no. 904 i KKRS no. 837 (en aquesta antologia el poema és “anònim” i té alguna diferència).
(5) El fet de ser el Fuji un volcà en actiu fa més potent la imatge de la neu.
(6) Poema d'Ariwara no Narihira. SKKS no. 1616 (o 1614 en altres edicions) i KKRS no. 686, on és “anònim” (687 en altres edicions).
(7) Poema d'Ariwara no Narihira. KKS no. 411.
o0o
Ise Monogatari” (伊勢物語)
-8-
八段
むかし、おとこ有けり。京や住み憂かりけん、あづまの方に行きて住み所求むとて、友とする人ひとりふたりして行きけり。信濃の国、浅間の嶽にけぶりの立つを見て、
信濃なる浅間の嶽にたつ煙をちこち人の見やはとがめぬ
Fou una vegada un home. Aclaparat de la vida que duia a la capital anà cap a Azuma amb la intenció de trobar un lloc on viure, i hi anà amb un o dos companys. Tot veient com s'alçava el fum del cim de l'Azuma (1) composà :
El fum que s'alça del cim de l'Azuma a Shinano, la gent d'ací i d'allà no se n'adona?
(1) i (2)
- - - - - -
(1) És un volcà encara actiu.
(2) Poema d'Ariwara no Narihira. SKKS no. 903.
o0o
Ise Monogatari” (伊勢物語)
-7-
七段
むかし、おとこありけり。京にありわびて、あづまにいきけるに、伊勢、おはりのあはひの海づらを行くに、浪のいと白く立つを見て、
いとゞしく過ぎゆくかたの恋しきにうら山しくもかへる浪かな
となむよめりける。
Fou una vegada un home. Las de viure a la capital anà a Azuma, i de camí per la platja entre Ise i Owari veié com s'alçaven les blanquíssimes ones i composà :
Cada cop enyoro més els llocs per on he passat; com us envejo ones que torneu! (1) i (2).
- - - - - -
(1)Poema d'Aiwara no Narihira. Gosenwakashû (後撰和歌集) no. 1353. En altres edicions és el 1352.
(2)És evident la referència implícita al seu passat a la capital.
o0o
Ise Monogatari” (伊勢物語)
-6-
六段
むかし、おとこありけり。女のえ得まじかりけるを、年を経てよばひわたりけるを、からうじて盗み出でて、いと暗きに来けり。芥川といふ河を率ていきければ、草の上にをきたりける露を、「かれは何ぞ」となんおとこに問ひける。ゆくさき多く夜もふけにければ、鬼ある所とも知らで、神さへいといみじう鳴り、雨もいたう降りければ、あばらなる蔵に、女をば奥にをし入れて、おとこ、弓胡_(ゆみやなぐひ)を負ひて戸口に居り、はや夜も明けなんと思つゝゐたりけるに、鬼はや一口に食ひてけり。「あなや」といひけれど、神鳴るさはぎにえ聞かざりけり。やうやう夜も明けゆくに、見れば、率て来し女もなし。足ずりをして泣けどもかひなし。
白玉かなにぞと人の問ひし時露とこたへて消えなましものを
これは、二条の后のいとこの女御の御もとに、仕うまつるやうにてゐたまへりけるを、かたちのいとめでたくおはしければ、盗みて負ひて出でたりけるを、御兄人堀河の大臣、太郎国経の大納言、まだ下らうにて内へまいりたまふに、いみじう泣く人あるを聞きつけて、とゞめてとりかへしたまうてけり。それを、かく鬼とはいふなりけり。まだいと若うて、后のたゞにおはしける時とや。
Fou una vegada un home. Durant molt de temps festejà una dama però endebades, i finalment la raptà de fosca nit. Mentre la duia a coll-i-bé passaren per un rierol de nom Akuta (1). Tot veient la rosada sobre l'herba la dona li preguntà “Que és això?” (2). (Ell no contestà). Era lluny on anaren i cada cop era més fosc. Ressonaven els trons (3), la pluja era intensa i ficà la dona en una sitja abandonada sens saber que era indret d'ogres. L'home es posà a la porta, arc i buirac a l'esquena, tot pensant que es fes jorn ben aviat, però un ogre engolí la dona d'una glopada. Ella cridà però amb els trons no la sentí. A l'alba no veié la dona que havia dut allà. Pica de peus i plorà però debades, i composà :
“Que són perles blanques?” li preguntà i ell hauria d'haver respost “gotes de rosada” i haver-se fos. (4)
Sembla que això passà quan l'emperadriu Nijô (5) servia sa cosina (6). la concubina de l'emperador. Era de gran bellesa i aquell l'home la raptà, però els seus germans grans, el ministre Horikawa (7) i el conseller general Tarô Kunitsune (8), que encara no havien assolit els seus títols, sentiren de camí a palau un home plorant amargament, l'agafaren i recobraren llur germana. Ells eren els ogres de la història. Això fou quan l'emperadriu era molt jove i encara no de la noblesa.
- - - - - -
(1) Sembla que era més aviat una mena de canal per on fluïen les aigües residuals de palau. De fet “Akuta” (芥) significa “deixalles, escorrialles, etc.”.
(2) Per la construcció de la frase tots el estudis sobre l'obra coincideixen en que a continuació hi manca “ell no contestà”. Ho poso entre parèntesi.
(3) El text posa “kami” (神) “Déu”, però aquí té el significat de “tro, tronada”
(4) Poema d'Ariwara no Narihira. SKKS no. 851.
(5) Veure no. 4, nota 1.
(6) Era Akiko (明子, 829-899), també Akirakeiko, concubina de l'emperador Montoku (文徳天皇, 827-858), i filla del primer ministre Fujiwara no Yoshifusa (藤原良房, 804-872).
(7) Era Fujiwara no Tomotsune (藤原基経, 836-891), fill de Fujiwara no Nagara (藤原長良, ¿-?). Va ser adoptat pel seu oncle Fujiwara no Yoshifusa al no tenir hereu. Per tant era germà adoptiu d'Akiko i germà de Takaiko, que també va ser adoptada pel seu oncle.
(8) El gran conseller Tarô Kunitsune (たらうくにつねの大納言) era Fujiwara no Kunitsune (藤原国経, 828-908), germà petit de Tomotsune.
o0o
Ise Monogatari (伊勢物語)
-5-
五段
むかし、おとこ有けり。東の五条わたりにいと忍びていきけり。みそかなる所なれば、門よりもえ入らで、童べの踏みあけたる築地のくづれより通ひけり。人しげくもあらねど、たびかさなりければ、あるじ聞きつけて、その通ひ路に、夜ごとに人をすへてまもらせければ、いけどもえ逢はで帰りけり。さてよめる。
人知れぬわが通ひ路の関守はよひよひごとにうちも寝ななん
とよめりければ、いといたう心やみけり。あるじゆるしてけり。
Fou una vegada un home. Visitava d'amagat la rodalia de la banda oriental de la cinquena avinguda (1). Com les visites eren secretes no podia anar més enllà de l'entrada, i anava amunt i avall per un mur de terra enderrocat per les petjades de la mainada. HI havia pocs veïns, però com ses visites sovintejaven els amos de la casa (2) ho saberen i posaren un vigilant a l'indret per on passava l'home cada nit. No pogué veure-la i tornà a casa. Així doncs composà aquest poema :
Voldria que aquell que vigila el meu indret desconegut s'adormís cada nit! (3)
El poema féu patir molt la dama i els amos de la casa permeteren les visites.
El rumor era que els seus germans volien protegir l'emperadriu Nijô d'aquelles cites secretes.
- - - - - -
(1) Vegeu no. 4, nota 1.
(2) Com es confirma al final de la narració es tractava dels seus germans grans : Fujiwara no Kunitsune (藤原国経, 828-908) i Fujiwara no Tomotsune (藤原基経, 836-891).
(3) Poema d'Ariwara no Narihira. KKS no. 632.
o0o
22 de maig del 2010
MAN’YÔSHÛ (万葉集) -81-
天平勝寳七歳乙未二月相替遣筑紫諸國防人等歌天平勝宝７年２月２３日,年紀,作者:大伴部節麻呂,防人歌,群馬,上毛野駿河,枕詞,望郷,悲別
Composició presentada a la cort pel Comissionat Militar, Kamitsukesu Suruga, un oficial de províncies, el vint-i-tres del segon mes.
我が家ろに行かも人もが草枕旅は苦しと告げ遣らまくも
わがいはろに,ゆかもひともが,くさまくら,たびはくるしと,つげやらまくも
Tant de bo hi hagués algú que anés cap a casa i us pogués dir com n'és de dur el viatge amb l'herba per coixí !
Poema no. 4406
Autor : Anònim.
Aquest poema forma part dels anomenats “La guàrdia de la frontera”. Eren soldats apostats al nord de Kyushu des de Nara a l’època Heian i la seva missió era evitar les incursions de tropes xineses i coreanes. Molts camperols d’aquelles contrades eren reclutats i la durada del servei era de tres anys.
La poesia dels Sakimori (防人), literalment “Vigilants dels promontoris o caps”, expressa la tristor per estar lluny dels seus, i està recollida en el volum 20 del Man’yôshû. Tant ells com llurs famílies van compondre molts poemes sobre el tema de la separació.
o0o
MAN’YÔSHÛ (万葉集) -80-
天平勝寳七歳乙未二月相替遣筑紫諸國防人等歌
天平勝宝７年２月１４日,年紀,作者：物部真嶋,防人歌,栃木,田口大戸
Composició presentada a la cort pel Comissionat Militar de la província de Shimotsuke, Taguchi Ôto, el dia catorze del segon mes.
松の木の並みたる見れば家人の我れを見送ると立たりしもころ
まつのけの,なみたるみれば,いはびとの,われをみおくると,たたりしもころ
Com pins en filera eren els de casa mentre tots drets em deien adéu.
Nota : Hi ha un subtil joc de paraules amb “matsu” que tan vol dir “pi” com “esperar”, tot i que els caràcters són diferents.
Poema no. 4375
Autor : Anònim.
Aquest poema forma part dels anomenats “La guàrdia de la frontera”. Eren soldats apostats al nord de Kyushu des de Nara a l’època Heian i la seva missió era evitar les incursions de tropes xineses i coreanes. Molts camperols d’aquelles contrades eren reclutats i la durada del servei era de tres anys.
La poesia dels Sakimori (防人), literalment “Vigilants dels promontoris o caps”, expressa la tristor per estar lluny dels seus, i està recollida en el volum 20 del Man’yôshû. Tant ells com llurs famílies van compondre molts poemes sobre el tema de la separació.
o0o
MAN’YÔSHÛ (万葉集) -79-
天平勝宝７年２月９日,年紀,作者：丈部鳥,防人歌,千葉,茨田沙弥麻呂,恋情,悲嘆,悲別
天平勝寳七歳乙未二月相替遣筑紫諸國防人等歌
Composició presentada a la cort pel Comissionat Militar de la província de Kazusa, Mamuta Samimaro, el 9 del segon mes.
道の辺の茨のうれに延ほ豆のからまる君をはかれか行かむ
みちのへの,うまらのうれに,はほまめの,からまるきみを,はかれかゆかむ
T'haig de deixar, tu, que t'arrapes a mi com la mongetera a les poncelles de la rosa a la vora del camí.......
Poema no. 4352
Autor : Anònim.
Aquest poema forma part dels anomenats “La guàrdia de la frontera”. Eren soldats apostats al nord de Kyushu des de Nara a l’època Heian i la seva missió era evitar les incursions de tropes xineses i coreanes. Molts camperols d’aquelles contrades eren reclutats i la durada del servei era de tres anys.
La poesia dels Sakimori (防人), literalment “Vigilants dels promontoris o caps”, expressa la tristor per estar lluny dels seus, i està recollida en el volum 20 del Man’yôshû. Tant ells com llurs famílies van compondre molts poemes sobre el tema de la separació.
o0o
MAN’YÔSHÛ (万葉集) -78-
家にありし櫃にかぎさし蔵めてし恋の奴のつかみかかりて
いへにありし,ひつにかぎさし,をさめてし,こひのやつこの,つかみかかりて
Aquest amor infaust que he deixat a casa, tancat en un cofre, heu-lo aquí, clavant-me urpada!
Poema no.3816
Autor : Príncep Hozumi (穂積皇子, ? - 715)
Fill de l'emperador Temmu (天武天皇, 631-686). Va ser nomenat Primer Ministre Actiu l'any 705, càrrec que va ocupar fins a la seva mort.
Aquest poema era el preferit de l'autor, i sempre el recitava als banquets quan hi havia més gresca.
o0o
14 de maig del 2010
Ise Monogatari (伊勢物語)
-4-
四段
むかし、東の五条に大后の宮おはしましける、西の対に住む人有けり。それを本意にはあらで心ざし深かりける人、行きとぶらひけるを、正月の十日ばかりのほどに、ほかにかくれにけり。ありどころは聞けど、人の行き通ふべき所にもあらざりければ、猶憂しと思ひつゝなんありける。又の年の正月に、梅の花ざかりに、去年を恋ひて行きて、立ちてみ、ゐてみ見れど、去年に似るべくもあらず。うち泣きて、あばらなる板敷に月のかたぶくまでふせりて、去年を思いでてよめる。
月やあらぬ春や昔の春ならぬわが身ひとつはもとの身にして
とよみて、夜のほのぼのと明くるに、泣く泣く帰りにけり。
Fou una vegada una dama (1) de la cort que vivia a la part oriental de la cinquena avinguda (2), a l'ala occidental del palau on residia l'emperadriu-mare (3). Un home que en principi no s'hi sentia massa atret acabà per enamorar-se'n i la visitava. Però cap al deu del primer mes ella s'amagà en un altre indret. Tot i saber on s'amagava no era pas un lloc on ell hi pogués anar, i com no pogué altrament s'entristí molt. A primers de l'any següent quan les flors de les pruneres havien florit enyorà aquell amor i tornà al lloc. Mirà i mirà, ara dret, ara assegut, però tot era ja diferent de l'any passat, i estirat sobre l'enfustat (el terra de l'ala occidental del palau) plorà amb desconsol fins que la lluna es pongué i tot pensant en l'any passat recità :
No és la lluna d'aquella primavera? No serà doncs pas la primavera d'antany? Només jo sóc el d'abans. (4)
4)
Se'n tornà plorant i plorant quan s'encetà la llum de l'alba.
- - - - - -
(1) L'emperadriu Nijô (二条) era Fujiwara noTakaiko (藤原高子, 842-910), filla de Fujiwara no Nagara (藤原長良, ¿-?) i esposa de l'emperador Seiwa (清和天皇, 850-880).
(2) “Gojô" (五条) : la cinquena de les nou avingudes distribuïdes en angle recte de la capital.
(3) Ôkisaki (大后). Era Fujiwara no Junshi (藤原順子, 809-871), també Nobuko, esposa de l'emperador Ninmyô (仁明天皇, 810-850) i mare de l'emperador Montoku (文徳天皇, 827-858). Filla de Fujiwara no Fuyutsugu (藤原冬嗣, 775,826).
(4) Poema d'Ariwara no Narihira. KKS no. 747, amb alguna diferència.
o0o
NTCJ 30
松風
Matsukaze
“Vent del pi”.
De fet és el nom del personatge principal.
Una altra traducció potser inclús més acurada seria “El vent de l'espera”. “Matsu” té doble significat aquí : 1) l'arbre, 2) el verb “esperar”; un joc de paraules absolutament clàssic en la literatura japonesa, i del qual ja n'he fet esment en diverses ocasions.
Autor : Kan'ami Kiyotsugu (観阿弥 清次, 1333-1384) i revisada posteriorment per Zeami Motokiyo (世阿弥 元清, 1363-1443).
El “Sarugaku Dangi” (申楽談儀 - Les reflexions de Zeami sobre el Nô, 1430), compilació feta pel seu fill Motoyoshi (下吉 ) indica que l'obra també portava el títol de “Matsukaze Marusame” (松風 村雨); de fet, els noms de les dues germanes protagonistes.
“Marusame” es pot traduir com un “fort ruixat”, és a dir, uns instants molt intensos però que aviat passen, en contrast amb l'enyorança de “Matsukaze”, sempre esperant el retorn de Yukihira, que no es produirà mai.
Argument : Un monjo arriba a Suma i pregunta sobre un pi molt famós de la contrada. Li expliquen que fa referència a la història de dues germanes, Matsukaze i Murasame, que havien estat estimades per Nariwara noYukihira. El monjo fa un servei religiós a la seva memòria. A continuació apareixen dues noies recollint aigua salada quan ha baixat la marea per obtenir-ne sal. Semblen fascinades per la lluna i volen capturar la seva imatge amb les mans.
El monjo pregunta on pot passar la nit i li diuen que hi ha una cabana a prop. Després d'un estira i arronsa li donen aixopluc. Parlen sobre el pi i l'estada de Yukihira a Suma i després de moltes evocacions elles li confessen que són els esperits de les dues noies. Matsukaze es vesteix amb la roba que va deixar l'amant i explica la seva història d'amor amb el poeta, plorant la seva absència. La seva germana Murasame s' afegeix als planys durant uns instants i després confessa que ja ho ha oblidat. Matsukaze enfollida d'amor declara la seva espera eterna.
Està inspirada en un poema de Nariwara no Yukihira, que surt al Kokinshû, el no. 365. Separació. (古今集. 離別). És també present a l'Ogura Hyakunin Isshû (小倉百人一首), aquí amb el no. 16 :
たち別れいなばの山の峰に生ふるまつとしきかば今帰り来む
Et deixo cap a les muntanyes d´Inaba on creixen el pins, però si sé que m´esperes tornaré plenament a tu.
Nota : Inaba, una muntanya a la província del mateix nom, al nord de Kyoto, també es pot traduir per “si me´n vaig...”
Chûnagon Yukihira (El conseller Yukihira, Aiwara no Yukihira (中納言行平818-893)
Com a poeta està a l´ombra del seu germà més petit, Narihira.
Va estar molt involucrat en el govern arribant inclús a ser Conseller i Cap del Departament d´Afers Civils, entre altres càrrecs.
Va ser exiliat a Suma pels Fujiwara, el clan que pràcticament governava el país en aquell temps.
Es parla d´ell en el llibre no. 12 (須磨 : Suma) del Genji Monogatari (源氏物語) :
須磨の住居 お住まいになる所は、行平中納言が 京の人々へ手紙 だんだんと落ち着いて行くころ、梅雨時期 伊勢の御息所へ手紙 ほんと、そうであった、混雑しているうちに 朧月夜尚侍参内する 尚侍の君は、世間体を恥じてひどく沈みこんでいられるのを…………
També es creu que podria haver estat un dels models del príncep Genji.
Aquest capítol del Genji és una de les fonts d'aquesta obra.
També s'esmenten els llibres no. 13, Akashi (明石), i no. 31, Makibashira (真木柱).
Referències :
“Makura no Sôshi” (枕草子)
“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).
“Manyôshû” (万葉集)
“Kinyôshû” (金葉集) : Recull de fulles daurades.
Antologia compilada entre els anys 1124-1127 per Minamoto no Shunrai, també es pot llegir Toshiyori, (源俊頼 , 1057?-1129?). Consta de 10 llibres i 716 poemes.
“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.
Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan, però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011.
El Kokinshû és altre cop present, també els 20 llibres corresponents i té 1351 poemes.
“Senshûshô” (撰集抄). Recull de narracions del segle XIII. Obra anònima.
“Ise Monogatari” (伊勢物語)
“Shinkokinshûwakashû” (新古今和歌集) : Nova antologia de poemes japonesos antics i nous.
Recull encarregat per l´emperador Gotoba (後鳥羽天皇, 1180-1239) l´any 1201 i editat per Fujiwara no Teika, Fujiwara no Ariie, Fujiwara no Ietaka, Minamoto no Michitomo, Jakuren i Fujiwara no Masatsune. Consta de 1978 poemes, la col·lecció més extensa fins aleshores.
L´emperador va tenir un gran interès en aquesta antologia supervisant-la i discrepant obertament amb Teika. Va anar a l´exili amb ella tot preparant-ne una versió més reduïda i adaptada al seu gust.
“Kanginshû” (閑吟集) : Cançons per a les hores de lleure.
Antologia del 1518. Consta de 311 cançons, molt populars, té un cert paral.lelisme amb “Carmina Burana”. Té dos pròlegs : un en japonès i un altre en xinès.
Va tenir molta influència en el Kabuki femení i els cants per a shamisen.
Segons algunes fonts suggereixen que potser és obra de Sôchô (宗長, 1448-1532), però no hi ha prou elements per adjudicar-li l'autoria.
“Shingosenwakachû” (新後撰和歌集).
Antologia compilada l'any 1303 per Fujiwara no Tameyo, també anomenat Nijô Tameyo (藤原 / 二条為世, 1251-1338).Té 20 llibres i 1606 poemes.
“Senzaishû” (千載和歌集) : “Antologia dels 1000 anys de la poesia japonesa”.
Recull de finals de l´època Heian encarregada per l´emperador Goshirakawa (後白河天皇, 1127-1192) l´any 1183, però hi ha evidència que el recopilador, Fujiwara no Shunzei (藤原俊成,1114-1204), ja l´havia encetada entre el 1171 i 1175. La guerra va endarrerir la seva presentació oficial que va tenir lloc entre 1187 i 1188.
El Kokinshû n´es la font principal. Té 20 llibres i 1278 poemes.
“Ise Monogatari” (伊勢物語), capítols nos. 87 i 119.
o0o
8 de maig del 2010
KOKINSHÛ (古今集) -70-
これさだのみこの家の哥合のうた
Compost per al concurs de poesia celebrat a la residència del príncep Koresada.
Nota : Príncep Koresada (是貞の親王, ?-¿), fill de l'emperador Kôkô (光孝天皇 830-887) i germà gran de l'emperador Uda (宇多天皇, 867-931). Aquest concurs es va celebrar l'any 893.
秋の夜のあくるもしらずなくむしはわがごと物やかなしかるらむ
あきのよのーあくるもしらずーなくむしはーわがごとものやーかなしかるらむ
L'insecte que canta aliè a l'alba de la nit de tardor, és per la tristor que sent, com jo mateix?
Poema no. 197
Autor : Fujiwara no Toshiyuki no Ason (藤原敏行朝亜, ?-901/907?)
No hi ha gairebé dades sobre la seva vida. A més de poeta va ser un cal.lígraf molt famós i va participar en molts concursos durant els regnats dels quatre emperadors que va servir.
1 de maig del 2010
NTCJ 29
羽衣
Hagoromo
“El vestit de plomes celestial”
Autor : Desconegut. Les primeres referències històriques la situen cap l'any 1524, la qual cosa implica que és posterior a l'època de Zeami.
Argument : Un pescador troba un vestit preciós, es tracta d'una roba de plomes celestial. Apareix una donzella, una ballarina celestial, que ha vist com el pescador l'agafava d'unes branques, li demana que li torni. La donzella es plany que sense el vestit no podrà tornar mai més al cel i el pescador compadit li diu que li tornarà, però abans vol veure com balla. Ella ho accepta cofoia. La dansa és la Suruga (駿河舞) i representa els canvis de la lluna durant el seu trànsit pel firmament. Hagoromo acaba amb la donzella desapareixent “com una muntanya colgada per la boira”.
Es tracta d'una llegenda que es remunta al segle VIII. L'obra combina dues llegendes: una sobre els orígens d'una dansa anomenada Suruga, i una altra sobre el descens d'un ésser celestial.
Referències :
“Manyôshû” (万葉集)
“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.
Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).
“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.
Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan, però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011.
El Kokinshû és altre cop present, també els 20 llibres corresponents i té 1351 poemes.
“Gosenwakashû” (後撰和歌集) : Antologia de seleccions posteriors de poesia japonesa.
Comprèn 1426 poemes i la seva data de composició és de la primera part de l´era Heian.
El seu promotor va ser l´emperador Murakami (村上天皇regnat : 929-967) i els recopiladors Ônakatomi no Yoshinobu, Kiyowara no Motosuke, Minamoto no Shitagô, Ki no Tokibumi i Sakanoe no Mochiki, cinc erudits que, de fet, es van basar en el Kokinshû.
Potser el seu màxim interès rau en les extenses notes fetes per ells.
“Ôjôyôshû (往生要集) : Els punts essencials de la salvació”.
Autor: Genshin ((源信 , 942-1017), també conegut com a Eshin Sozu. Va ser un dels erudits més influents de l'escola Tendai (secta budista).
Segons el text, 往生要集 és la clau per evitar els turments de l'infern tot entonant la fórmula “nembutsu”, i apel.lant al poder salvador de Buda.
“Fubokuwakashû” (夫木和歌抄 ) : L'antologia japonesa, Obra de Fujiwara no Nagakiyo, també anomenat Katsumada (藤原長清 / 勝間田, ¿-?), escrita durant el període Kamakura (1185-1333), i probablement acabada entre els anys 1308 i 1310.
Els caràcters per “Fuboku” procedeixen de 扶桑 que designaven en xinès el lloc on sortia el sol, i que més endavant va esdevenir un altre sinònim per Japó.
“Eiga Monogatari” (栄花物語) : “Històries de l'esplendor florent”.
Obra èpica que narra els esdeveniments de la vida de Fujiwara no Michinaga (藤原 道長, 966-1028), escrita per diversos autors desconeguts. És un panegíric als Fujiwara, en especial, naturalment a Michinaga.
Està dividida en quaranta parts, trenta de principals més deu d'addicionals. Algunes fonts hi veuen mans femenines en la seva composició o com a mínim la participació de dones en el recull de materials.
Segons una tradició, mantinguda per moltes fonts, l'atribueixen a Akazome Emon (赤染衛門, 956-1041), la qual cosa és molt probable en certa mesura i inclús com a compiladora.
“Hakushi Monshû” (白氏文集) : L'antologia de Haku.
Es tracta dels poemes de Haku Kyoi (白居易, 772-846), també conegut com a Haku Rakuten (白楽天).
És més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga transcripció fonètica xinesa, i Bai Juyi en l'actual.
Va ser el poeta preferit de la societat Heian.
“Shûchûshô” (袖中抄), generalment traduït com : Notes personals. De fet, una altra traducció seria, d'acord amb l'etimologia dels caràcters : Notes de la màniga. Obra de Kenshô (顕昭, 1128-1210).
“Hôbutsushû” (宝物集): Recull de joies.
Narracions curtes en forma de diàleg entre un monjo i un grup de persones. Obra basada en l'ensenyament de la doctrina budista, tot amb un to evidentment didàctic.
L'autor és Taira no Yasuyori (平康頼, dates desconegudes. La seva activitat literària es va desenvolupar entre el 1190 i 1200). Apareix en el Heike Monogatari.
“MyôKôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus del sublim Dharma, generalment abreujat “ Hôkkekyô” (法華經) : Sutra del Lotus.
En sànscrit : Saddharma Puṇḍarīka Sūtra (सद्धर्मपुण्डरीकसूत्र S), i en xinès : Miàofǎ Liánhuā Jīng (妙法蓮華經 ).
Un petit resum d'aquest sutra sobre el qual hi ha biblioteques senceres dedicades a la seva exegesi.
Probablement va ser compilat durant el primer segle de l'era cristiana, uns 500 anys després del Parinirvana (el darrer nirvana) de Buda, i que no és inclòs en el corpus més antic de les escriptures budistes lligades històricament a la vida de Buda.
El sutra pretén ser un dels discursos fets per Buda cap al final de la seva vida. La tradició diu que una vegada escrit va ser guardat durant 500 anys al reialme dels dracs (Nagas), sent posteriorment introduït en el món dels humans, perquè la humanitat no estava preparada per entendre el text durant la vida de Buda.
La primera traducció del sànscrit al xinès va ser cap a l'any 209 dC sent però la versió feta el 406 la més complerta.
És potser el sutra més conegut i el text està expressat en forma de paràboles, fet que el va popularitzar.
“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).
Ise Monogatari (伊勢物語)
-3-
三段
むかし、おとこありけり。懸想じける女のもとに、ひじきもといふ物をやるとて、思ひあらば葎の宿に寝もしなんひじきものには袖をしつゝも二条の后のまだ帝にも仕うまつりたまはで、たゞ人にておはしましける時のこと也。
Fou una vegada un home. Amb el desig d'enviar unes algues (1) a una dona de la que n'estava enamorat li feu un poema :
Si m'estiméssiu dormiríeu en casa abandonada tot i que per flassada fossin nostres mànigues.
.(2) (3)
Era el temps quan l'emperadriu Nijô (4)) encara no servia a l'emperador i no era de la noblesa.
- - - - - -
(1) “ひじきも" (hijikimo) , una mena d'alga marina.
(2) El vers porta "葎" (mugura) “Llúpol japonès”, herba que creix en llocs en ruïnes, abandonats, per això combinat amb 宿 (yado),”casa”, aquí 葎の宿 (mugura no yado) ho tradueixo per “casa abandonada”.
(3) Poema del “Yamato Monogatari” (大和物語), no. 161 : Històries del Yamato.
Tant la data com l'autoria són incertes, tot i que s'esmenten Ariwara no Shigeharu ( 在原の滋春, ¿-?) i l'emperador Kazan (花山天皇, 968-1008) com a possibles responsables, i inclús podria ser d'una dama de la cort, i també s'especula que podria haver estat enllestida cap a l'any 951.
Té uns 170 capítols plens de narracions curtes i poesia.
(4)L'emperadriu Nijô (二条) era Fujiwara no Takaiko (藤原高子, 842-910), filla de Fujiwara no Nagara (藤原長良, ¿-?) i esposa de l'emperador Seiwa (清和天皇, 850-880).
o0o
Subscriure's a:
Missatges (Atom)