徒然草 - 169 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - --169- - - -

「何事の式といふ事は、後嵯峨の御代迄はいはざりけるを、近き程よりいふ詞なり。」と、人の申し侍りしに、建禮門院〔高倉帝の中宮。平清盛の女。〕の右京大夫〔同上に仕へた女官の名、藤原伊行の女〕、後鳥羽院（ごとばのゐん）の御位（みくらゐ）の後、また内裏住したることをいふに、「世の式も變りたる事はなきにも〔同女房の書いた右京大夫集を引用したのである〕。」と書きたり。 - - - Algú digué : - Ningú fins al regnat de l’emperador Go-Saga (280) no havia parlat de res que fos una “cerimònia” (281). És un mot de fa poc temps. La dama Ukyô no Daibu (282) que havia estat al servei de Kenreimon-In (283) i que després de la pujada al tro de l’emperador Go-Toba era una altra vegada al servei de la cort escriví : - No hi ha hagut cap canvi en els cerimonials de la cort. - - - - - - - - - 280 – (285 – 02) L’exemperador Go-Saga (後嵯峨天皇, 1220-1272). 281 – (285 – 01) La paraula en qüestió és “shiki”. 282 – (285 – 02) Era Fujiwara no Koreko (藤原伊子, 1157-? - ?), filla de Fujiwara no Koreyuki (藤原 伊行, 1175? - ?). 283 – (285 – 03) Era Taira no Tokuko (平 徳子, 1155–1213), més endavant coneguda amb aquest nom de Kenreimon-in (建礼門院). Era filla de Taira no Kiyomori (平 清盛, 1118-1181) i emperatriu consort de l’emperador Takakura (高倉天皇, va regnar entre 1161-1181). 284 – (285 – 04) L’exemperor Go-Toba (後鳥羽天皇, 1180-1239). - - - o0o

徒然草 - 168 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -168- - - -

年老いたる人の、一事すぐれたる才能ありて、「この人の後には、誰にか問はむ。」などいはるゝは、老（おい）の方人〔老人の味方、老人一般のため氣を吐くもの〕にて、生けるも徒らならず。さはあれど、それもすたれたる所のなきは〔一點も缺點のないのは、五分の隙もない程精煉されて居るのは〕、「一生この事にて暮れにけり。」と拙く見ゆ。「今はわすれにけり。」といひてありなむ。大方は知りたりとも、すゞろにいひ散らすは、さばかりの才にはあらぬにやと聞え、おのづから誤りもありぬべし。「さだかにも辨へ知らず。」などいひたるは、なほ實（まこと）に道のあるじとも覺えぬべし。まして知らぬこと、したり顔に、おとなしくもどきぬべくもあらぬ人のいひ聞かするを、「さもあらず。」と思ひながら聞き居たる、いとわびし。 - - - Quan un home d’edat avançada que és mestre en algun art i la gent diu : - Quan aquest home no hi sigui, a qui preguntarem? Açò vol dir que no ha viscut pas endebades, un exemple de la gent gran. Tanmateix, si son art no ha disminuït en res perquè s’ha passat tota la vida fent una sola cosa, sembla de poca vàlua. Ell hauria de dir : - Ara ho he oblidat. En general, si algú ben versat en son art ho escampa arreu, d’una manera o altra, la gent no el considerarà tan dotat i, a vegades, també hi ha errades. Semblarà mestre de son art si diu amb sinceritat : - No ho sé prou bé. Més desagradós és encara sentir una persona gran dir coses que ignora, tot cofoi, i que no es poden criticar mentre pensem que allò no té cap sentit. - - - o0o

徒然草 - 167 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -167- - - -

一道に携はる人、あらぬ道〔自分の專門ならぬ道〕の席（むしろ）に臨みて、「あはれ我が道ならましかば、かくよそに見侍らじものを。」といひ、心にも思へる事、常のことなれど、世にわろく覺ゆるなり。知らぬ道の羨ましく覺えば、「あな羨まし、などか習はざりけむ。」と言ひてありなむ。我が智を取り出でて人に爭ふは、角あるものの角をかたぶけ、牙あるものの牙を噛み出す類なり。人としては善にほこらず、物と爭はざるを徳とす。他に勝る事のあるは大きなる失なり。品の高さにても、才藝のすぐれたるにても、先祖の譽にても、人にまされりと思へる人は、たとひ詞に出でてこそいはねども、内心に若干（そこばく）の科（とが）あり。謹みてこれを忘るべし。をこ〔馬鹿〕にも見え、人にもいひけたれ〔言ひ消される。けなされる〕、禍ひをも招くは、たゞこの慢心なり。一道にもまことに長じぬる人は、みづから明らかにその非を知るゆゑに、志常に滿たずして、つひに物に誇ることなし。 - - - Quan algú relacionat amb una manifestació artística assisteix a la representació d’un altre art diu : - Ah! Si aquest fos mon art jo no seria ací com a espectador. I açò s’ho creuen de debò, la qual cosa és habitual, emperò, ho trobo desplaent. Si un és envejós d’un art que desconeix diria : - Ah! Quina enveja! Per què no ho he après jo! Aquell que mostra ses coneixements i es discuteix amb altres és com un animal amb banyes prest a escometre o una fera ensenyant els ullals. És d’admirar aquell que no es prea de son art i no discuteix amb ningú. Mostrar nostra superioritat als altres és un gran defecte. Aquell que es considera superior als altres, ja sigui per l’exel.lència de son art o per la categoria de ses ancestres, tot i que no ho expressi de paraula, és molt de blasmar. Cal ésser assenyat i oblidar tot açò. La supèrbia només ens fa semblar estúpids, ens exposa a la crítica i a la malaurança. Aquell que ha assolit la mestria de son art serà plenament conscient de ses mancances, que ses aspiracions no són assolides i, a la fi, no es prearà de res. - - - o0o

徒然草 - 166 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. -166- - - -

人間（にんげん）の營みあへる業を見るに、春の日に雪佛を造りて、その爲に金銀珠玉の飾りを營み、堂塔を建てむとするに似たり。その構へ〔建設、建立〕を待ちてよく安置してむや。人の命ありと見る程も、下（した）より消ゆる事、雪の如くなるうちに、いとなみ待つ〔計畫して竣成を待つ〕こと甚だ多し。- - - Quan veig gent que s’afanya per a seguir amb ses afers és com aquell que fa un Buda de neu en jorn de primavera i el decora amb or i argent, pedres precioses i després li aixeca un santuari. Esperaran fins que el Buda de neu sigui entronitzat? Maldem per fer coses tot creient que tenim vida per endavant, emperò, és com la neu que es va fonent per dessota.. . . o0o