KOKINSHÛ (古今集) -227-


わがこひはしらぬ山ぢにあらなくに迷ふ心ぞわびしかりける

わがこいはーしらぬやまじにーあらなくにーまようこころぞーわびしかりける

No és mon amor com obscura drecera de la muntanya però mon cor afligit n'és del cert esgarriat.

Poema no. 597

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)

Crític, escriptor i poeta. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.

Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -226-


年をへてきえぬおもひは有りながらよるのたもとは猶こほりけり

としをへてーきえぬおもいはーありながらーよるのたもとはーなおこうりける

I passen els anys i la meva passió no s'apaga pas emperò cap a la nit mes mànigues són de glaç.


Nota : おもひ, “passió amor, pensament......” Aquí el caràcter porta la síl.laba ひ que significa “foc” (la pronunciació actual és い), fent contrast amb les mànigues on les llàgrimes s'han glaçat.

Poema no. 596

Autor : Ki no Tomonori (紀友則 , 850-904/907, dates aprox.)

Va col.laborar en la recopilació d´antologies oficials, entre elles el Kokinshû.

Poques coses més tenim de la seva vida. Va ocupar càrrecs oficials al govern.

És un autor representat en diverses antologies i té un recull personal : Tomonori Shû (友則集) que no aporta cap dada biogràfica.

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -225-


あづまぢのさやの中山なかなかになにしか人を思ひそめけむ

あずまじのーさやのなかやまーなかなかにーなにしかひとをーおもいそめけむ

Per què vaig haver d'estimar tan follament com per travessar Saya per les muntanyes per viaranys cap a l'est?

Poema no. 594

Autor : Ki no Tomonori (紀友則 , 850-904/907, dates aprox.)

Va col.laborar en la recopilació d´antologies oficials, entre elles el Kokinshû.

Poques coses més tenim de la seva vida. Va ocupar càrrecs oficials al govern.

És un autor representat en diverses antologies i té un recull personal : Tomonori Shû (友則集) que no aporta cap dada biogràfica.

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 06
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【六】

あさたゝの中将人のめにてありける人にしのひてあひわたりけるを女も思ひかはしてすみけるほとにかのおとこ人の国のかみになりてくたりたりけれはこれもかれもいとあはれとおもひけりさてよみてつかはしける
たくへやる我玉しゐをいかにしてはかなきそらにもてはなるらん
となんくたりける日いひやりける

El comandant Asada (20) tenia relacions en secret amb l'esposa d'un altre home i ella el corresponia. Mentre que ell la sovintejava, son espòs esdevingué governador d'una contrada, i quan hi anà amb ella, Asada i la dona s'emmelangiren molt. Ell composà un poema i li envià :
--- L'ànima meva que a vós he lliurada com podeu així en viatge inútil anar-vos i deixar-me!
Això li adreçà el jorn de sa partença.

- - - - - -

20 - Fujiwara no Asatada (藤原朝忠, 910-966).
21 - Aquest poema és al Shinchokusenwakashû (新勅撰和歌集), però és atribuït a Fujiwara no Karetada (藤原伊尹   , ¿-?).

o0o

雨月物語 16
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)

此年享徳 の夏。鎌倉の御所成氏朝臣。管領の上杉と御中放て。舘兵火に跡なく滅ければ。御所は総州の御味方へ落させ給ふより。関の東忽に乱れて。心％＼の世の中とな りしほどに。老たるは山に逃竄れ。弱きは軍民にもよほされ。けふは此所を焼はらふ。明は敵のよせ來るぞと。女わらべ等は東西に迯まどひて泣かなしむ。勝四 郎が妻なるものも。いづちへも遁れんものをと思ひしかど。此秋を待と聞えし夫の言を頼みつゝも。安からぬ心に日をかぞへて暮しける。秋にもなりしかど風の 便りもあらねば。世とゝもに憑みなき人心かなと。恨みかなしみおもひくづをれて
身のうさは人しも告じあふ坂の夕づけ鳥よ秋も暮ぬ
とかくよめれども。國あまた隔ぬれば。いひおくるべき傳もなし。世の中騒がしきにつれて。人の心も恐しくなりにたり。適間とふらふ人も。宮木がかた ちの愛たきを見ては。さま％＼にすかしいざなへども。三貞の賢き操を守りてつらくもてなし。後は戸を閉て見えざりけり。一人の婢女も去て。すこしの貯へも むなしく。其年も暮ぬ。年あらたまりぬれども猶をさまらす。あまさへ去年の秋京家の下知として。美濃の國郡上の主。東の下野守常縁に御旗を給びて。下野の 領所にくだり。氏族千葉の実胤とはかりて責るにより。御所方も固く守りて拒ぎ戦ひけるほとに。いつ果べきとも見えず。野伏等はこゝかしこに寨をかまへ。火 を放ちて財を奪ふ。八州すべて安き所もなく。浅ましき世の費なりけり。



Aquell any, l'estiu de l'era Kyôtoku (107), esclatà un conflicte entre Shigeuji (108), de Kamakura i el governador Uesugi (109). Quan la mansió de Shigeuji fou arrasada a sang i foc aquest fugí a Shimôsa on hi tenia aliats i, de sobte, l'est de la Barrera fou en revolta. En un món on hom només procurava per ell mateix els vells fugien a aixoplugar-se a les muntanyes i els joves eren cridats a les armes. “Avui cremarem aquest lloc”, “Demà l'enemic vindrà per allà”........ Dones i infants fugien arreu esmaperduts amb plors i gemegor.
La dona de Katsushirô pensà també en fugir a algun altre lloc, emperò, “Espera aquesta tardor!” havia dit son home, ella confià en sa aparaula i visqué desficiosa comptant els jorns.
Arribà la tardor, emperò, cap vent no li'n portà noves. “Com els afers d'aquest món el cor humà no és de fiar” es lamentava, decebuda, amb amargor.
---De mon sofriment ningú no li'n dirà res. Ocell d'Ôsaka, fes-lo ja assabentar que la tardor ha passat (110).
Això composà, emperò, massa contrades els separaven i no hi havia ningú que li'n pogués fer arribar noves seves. Amb el món revoltat el cor de l'home (111) havia esdevingut ferotge. Aquells que de quan en quan la visitaven (112) al veure l'amorosenca figura de Miyagi l'afalagaven de diverses maneres per tal de captivar-la, emperò, ella amb la discreció de la castedat els tractava amb tota fredor, i més endavant tancà la porta i no aparegué més. La sola minyona que tenia se n'anà també, ses pocs estalvis s'exhauriren, i també aquell any arribà a la fi (113). L'any nou continuà igual, en desori. Demés, la tardor anterior, per ordre del “shôgun” (114), el senyor de Gujô, província de Mino, Tô no Tsunemori (115), féudal de Shimotsuke, que havia rebut l'ensenya imperial, anà a ses terres de Shimonotsuke i amb son parent Chiba no Sanetane (116) atacà Shigeuji, emperò, aquest ben defensat rebutjà les escomeses que semblaven no acabar mai. Faccions de gent armada cremaven les fortificacions i es dedicaven al pillatge. De les vuit províncies ni una no era en pau, i aquell món miserable era tot en ruïnes.

- - - - - -



106 – Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 18 : Matsukaze (松風).
107 - Any 1455.
108 – Ashikaga Shigeuji (足利成氏, 1434/8-1497).
109 – Uesugi Norizane (上杉 憲実, 1410/1-1466).
110 - Referència al poema no.536, llibre 11, del Kokinwakashû (古今和歌集) :
相坂のゆふつけどりもわがごとく人やこひしきねのみなくらむ .
111 - Referència al Hôjôki (方丈記) de Kamo no Chômei (鴨長明, 1153/5-1216).
112 - Referència al 死生交. Veure nota no. 74.
113 . Referència al Hôjôki (方丈記) de Kamo no Chômei (鴨長明, 1153/5-1216).
114 - Ashikaga Yoshimasa ((足利 義政, 1435-1490).
115 – Tô no Tsuneyori (東の常緑,1402-1484).
116 – Chiba no Sanetane (千葉貞胤, 1291-1351).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -224-


冬河のうへはこほれる我なれやしたにながれてこひわたるらむ

ふゆがわのーうえはこうれるーわれなれやーしたにながれてーこいわたるらむ

Que sóc jo potser com un riu que a l'hivern ha glaçat l'aigua? Al fons de tot hi flueix la passió de l'amor.

Poema no. 591

Autor : Muneoka no Ôyori (むねをかのおほより, ¿ - ?)

No hi dades de la seva vida, només que va ser “Doctor en Matemàtiques”.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -223-

わがこひにくらぶの山のさくら花まなくちるともかずはまさらじ

わがこいにーくらぶのやまのーさくらばなーまなくちるともーかずはまさらじ

Incessant cauen les teves flors cirerer del mont Kurabu mes no són superiors a
mon sentiment d'amor.

Poema no. 590

Autor : Sakanoue no Korenori (坂上是則 (¿ - 930)
Va ser un funcionari modest que va ocupar un càrrec menor a la província de Kaga.
Només sabem que va publicar els seus poemes en diverses antologies i té un recull personal de l´any 924 : Korenori no Shû (是則の集).
Sembla que va ser un gran jugador d'un esport de pilota anomenat “Kemari” (蹴鞠).
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -222-


やよひばかりに物のたうびける人のもとに、又人ま かりつつせうそこすとききてつかはしける

Compost i enviat a una dama que havia acceptat de parlar amb l'autor, quan aquest, cap a la tercera lluna, va sentir que un altre home la visitava i l'hi enviava missatges.

露ならぬ心を花におきそめて風吹くごとに物思ひぞつく

つゆまらぬーこころをはなにーおきそめてーかぜふくごとにーものおもいぞつく

No és rosada el meu cor que he posat damunt de les flors, ara que bufa el vent em fa estremir d'amor.

Poema no. 589

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)
Crític, escriptor i poeta. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.

Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 05
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【五】

前坊の君うせたまひにけれは大輔かきりなくかなしくのみおほゆるにきさいの宮后にたち給ふ日になりにけれはゆゝしとてかくしけりさりけれはよみていたしける
佗ぬれは今はと物を思へとも心にゝぬは涙なりけり.


Quan traspassà el príncep hereu (16), en fou tant el desconsol de Na Taifu (17) que quan arribà el jorn on la princesa (18) havia d'ésser proclamada emperadriu se l'allunyà per no ésser un malaverany. Fou quan ella composà i envià aquest poema :

---Desconsolada, sento que ara res més no pot passar-me, emperò, mes llàgrimes s'avenen pas amb mon seny. (19)


- - - - - -

16 – 前坊 (zembô) : el difunt príncep hereu. Es tracta del príncep Yasuakira (保明親王, 903–923), fill de l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930). Nom pòstum Bunkengen Taishi (文献彦太子).

17 - Taifu (大輔, ¿-?), filla de Minamoto no Tasuku (源弼 , ¿-?). Era la dida del príncep Yasuakira (保明親王, 903–923). Veure nota no. 12. Era una poetessa de renom.

18 - Fujiwara no Shizuko (藤原穏子, 885-954), mare del príncep Yasuakira (保明親王, 903–923). Filla de Fujiwara no Mototsune (藤原 基経, 836-891).

19 - Aquest poema és al Shinchokusenwakashû (新勅撰和歌集), llibre 14, no. 886, amb algunes variacions, i és atribuït a Ôshikôshi no Mitsune (凡河内 躬恒, ¿-?) :

侘びぬれば今はとものを思へども心志らぬは涙なりけり.
o0o

雨月物語 15
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)

浅茅が宿

下総の国葛飾郡真間の郷に。勝四郎といふ男ありけり。祖父より舊しくこゝに住。田畠あまた主づきて家豊に暮らしけるが。生長て物にかゝはらぬ性よ り。農作をうたてき物に厭ひけるまゝに。はた家貧しくなりにけり。さるほどに親族おほくにも疎じられけるを。朽をしきことに思ひしみて。いかにもして家を 興しなんものをと左右にはかりける。其此雀部の曽次といふ人。足利染の絹を交易するために。年々京よりくたりけるが。此郷に氏族のありけるを屡來訪らひし かば。かねてより親しかりけるまゝに。商人となりて京にまうのぼらんことを頼みしに。雀部いとやすく肯がひて。いつの此はまかるべしと聞えける。他がたの もしきをよろこびて。残る田をも販つくして金に代。絹素あまた買積て。京にゆく日をもよほしける。勝四郎が妻宮木なるものは。人の目とむるばかりの容に。 心ばへも愚ならずありけり。此度勝四郎が商物買て京にゆくといふをうたてきことに思ひ。言をつくして諫むれども。常の心のはやりたるにせんかたなく。梓弓 末のたづきの心ぼそきにも。かひ／＼しく調らへて。其夜はさりがたき別れをかたり。かくてはたのみなき女心の。野にも山にも惑ふはかり。物うきかぎりに侍 り。朝に夕べにわすれ給はで。速く帰り給へ。命だにとは思ふものゝ。明をたのまれぬ世のことわりは。武き御心にもあはれみ給へといふに。いかで浮木の乗つ もしらぬ國に長居せん。葛のうら葉のかへるは此秋なるべし。心づよく待給へといひなぐさめて。夜も明ぬるに。鳥が啼東を立出て京の方へ急ぎけり。


LA CASA DEL CANYAR

A la província de Shimôsa, districte de Katsuhika, al poble de Maya, hi havia un home dit Katsushirô. Des del temps de ses besavis sa família hi vivia en prosperitat, amos de molts camps i arrossars. A ell, emperò, de caràcter indolent, no li agradava gens treballar la terra i el mas s'havia arruïnat. Per tant, molts de ses parents s'hi havien desentès; allò l'havia vexat i cercà arreu els mitjans per refer la fortuna de la família.
En aquell temps, un tal Sasabe no Sôji venia cada any de la capital per a mercadejar sedes tintades d'Ashikaga (103), i com hi tenia parents els visitava sovint. Katsushirô sempre hi havia estat en bona relació i li demanà si ell podria fer-se marxant i acompanyar-lo a la capital. Sasabe s'hi mostrà immediatament d'acord i digué :

- Podem sortir quan vulguis.

Katsuhirô fou cofoi de poder comptar amb ell. Vengué les terres que encara li restaven, invertí els diners en una gran quantitat de teixits de seda i féu l'aparell pel jorn d'anar a la capital.
La muller de Katsuhirô, Miyagi, era d'una bellesa que atreia les mirades de tothom, de ferma disposició i gens talossa. Aquesta vegada s'amoïnà per la compra de les sedes i per l'anada a la capital de que li havia parlat Katsuhirô, emperò, ja podia queixar-se, no hi havia res a fer davant de son empenta habitual, i tot i son neguit per llur futur fidelment féu els aparells de viatge. Aquell vespre mentre parlaven de llur penosa separació ella digué :

- Així doncs, mon cor de dona desemparada ha de vagarejar per camps i muntanyes (104), la pitjor de les dolences. No m'oblideu ni matí ni vespre i torneu aviat! Pensem en el que ens resta de vida (105), la incertesa del demà és en la naturalesa del món. Que el vostre cor coratjós sigui també compassiu!

- Per què, a la deriva com una fusta surant a l'aigua per contrades ignotes, m'hauria d'atardar (106) ? Quan les fulles es revinguin a la tardor seré de retorn. Tingueu fermesa i espereu-me!

Digué Katsushirô per a consolar-la.

A trenc d'alba partí cap a Azuma on canta el gall i s'apressà cap a la capital.

- - - - - -

103 – Referència al Tsurezuregusa (徒然草) de Kenkô Yoshida (吉田 兼好, 1283-1352, dates aprox.), capítol no. 216 : ....年毎に給はる足利の染物......
104 – Referència al poema no. 947, llibre 18, del Kokinwakashû (古今和歌集) :
いづこにか世をばいとはむ心こそのにも山にもまどふべらなれ
105 - Referència al poema no.387, llibre 8, del Kokinwakashû (古今和歌集) :
いのちだに心にかなふ物ならばなにか別のかなしからまし
106 – Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 18 : Matsukaze (松風)..



o0o

KOKINSHÛ (古今集) -221-



やまとに侍りける人につかはしける
Enviat a una persona que estava de servei a Yamato.


こえぬまはよしのの山のさくら花人づてにのみききわたるかな

こえぬまはーよしののやまのーさくらばなーひとずてにのみーききわたるかな

Flor del cirerer sens creuar de Yoshino encara els monts que només haig de sentir ta fama i ton renom.

Poema no. 588

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)

Crític, escriptor i poeta. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.

Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -220-


秋風にかきなすことのこゑにさへはかなく人のこひしかるらむ

あきかぜにーかきなすことのーこえにさえーはかなくひとのーこいしかるらむ

Si la cítara fa sonar la seva veu al vent de tardor també ho fa mon amor ja sense esperança.

Poema no. 586

Autor : Mibu no Tadamine (壬生忠岑, act.lit. 892-920).

La seva obra Wakatei Jusshû (Els 10 estils del Waka, 和歌体十種) o Tadamine Juttei ( Els deu estils de Tadamine, 忠岑十体) va ser publicada l´any 945 i va tenir molta influència en la crítica poètica del seu temps, tot i que encara actualment es dubta de la seva autenticitat.
Té una antologia personal : Tadamine no Shû (忠岑の集).
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -219-


人を思ふ心はかりにあらねどもくもゐにのみもなきわたるかな

ひとをおもうーこころはかりにーあらねどもーくもいにのみもーなきわたるかな

Aquest el meu cor no és pas tot estimant oca salvatge emperò és el seu plany acompanyant els núvols.

Poema no. 585

Autor : Kyohara no Fukayabu (清原深養父, ?-?) .

Descendent del príncep Toneri ( 舎人親王, 676-735), fundador de Nara, avi de Kiyohara no Motosuke (清原元輔, 908-990) i besavi de Sei Shônagon (清少納言, 965-1010 ?).
o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 04
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【四】

野大貳すみともかさはきの時うての使にさゝれて少将にてくたりけるおほやけにもつかうまつり四位にもなるへきとしにあたり けれはむつきのかゝいたまはりのこといとゆかしうおほえけれと京よりくたる人もおさ／＼聞えすある人にとへは四位になりたりともいふある人はさもあらすと いふさたかなることいかてきかんとおもふほとに京のたよりあるに近江守公忠のきみの文をなむもてきたるいとゆかしううれしうてあけてみれはよろつのことゝ もかきもていきて月日なとかきておくのかたにかくなむ
玉くしけ二とせあはぬきみかみをあけなからやはあらんとおもひし
これを見てかきりなくかなしくてなんなきける四位にならぬよしふみのことはにはなくてたゝかくなむありける.



Ono (11), l'assistent general del governador durant els temps revoltats de Sumitomo (12), rebé ordres de sotmetre'l amb el càrrec de general de divisió. Era l'any on hauria de rebre son nomenament al quart rang per ses serveis a la cort, frisava per saber de les promocions de l'any nou, emperò, gairebé no s'havia sentit res per la gent que venia de la capital. Quan ho preguntava, uns deien que l'havia obtingut, mentre altres li deien que no havia estat així. Tot pensant com assegurar-se'n del fet, de la capital vingué un missatger amb una lletra de Minamoto no Kintada (13), governador d'Ômi. Quan l'obrí ben content, veié que tractava d'una munió de coses diverses i al costat de la data hi havia escrit :

---Cofret preciós, en el decurs de dos anys sense trobar-nos encara vestit de roig no pensava veure-us. (14) (15)

Llegint això plorà desolat. La lletra no esmentava res del quart rang, simplement ho palesava.
- - - - - -

11 – Ono no Yoshifuru (小野好古, 884-967).

12 - Fujiwara no Sumitomo (藤原純友, ¿-941).

13 – Minamoto no Kintada (源 公忠, 884-948).

14 – Tamakushige ( 玉くしげ / 玉櫛笥) : Capsa de pintes (el caràcter 玉 ja indica que es tracta d'un cofret o una capsa preciosa), lliga amb “futa” (蓋) : tapa, i “futa” (二 ) : dos.

15 – Joc de paraules entre “....ake.....“del verb “akeru” : 明ける: obrir, i “ake” (朱) mateixa pronunciació, que significa “vermell, escarlata”, és a dir, el color que correspon al seu rang actual car no ha estat promogut al cinquè.

Aquest poema és al Gosenwakashû (後撰和歌集 ), llibre 15, no. 1123, és el no. 1124 en altres edicions. :

源公忠朝臣
小野好古の朝臣西の國のうての使に罷りて二年といふ年四位には必まかりなるべかりけるをさもあらずなりにければかゝる事にしもさゝれにける事の安からぬ由を憂へ送りて侍りける文の返事の裏にかきつけて遣はしける

玉櫛笥二年あはぬ君が身をあけ乍らやはあらむと思ひし.

o0o

雨月物語 14
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)

出雲の國にまかる路に。飢て食を思はず。 寒きに衣をわすれて。まどろめば夢にも哭あかしつゝ。十日を經て冨田の大城にいたりぬ。先赤穴丹治が宅にいきて姓名をもていひ入るに。丹治迎へ請じて。翼 ある物の告るにあらて。いかでしらせ給ふべき謂なしとしきりに問尋む。左門いふ。士たる者は富貴消息の事ともに論ずべからず只信義をもて重しとす。伯氏宗 右衛門一旦の約をおもんじ。むなしき魂の百里を來るに報ひすとて。日夜を逐てこヽにくだりしなり。吾斈ぶ所について士に尋ねまいらすべき旨あり。ねがふは 明らかに答へ給へかし。昔魏の公叔座病の牀にふしたるに。魏王みづからまうでゝ手をとりつも告るは。若諱べからずのことあらば誰をして社稷を守らしめん や。吾ために教を遺せとあるに。叔座いふ。商鞅年少しといへども奇才あり。王若此人を用ゐ給はずば。これを殺しても境を出すことなかれ。他の國にゆかしめ ば必も後の禍となるべしと。苦に教へて。又商鞅を私にまねき。吾汝をすゝむれども王許さゞる色あれば。用ゐずはかへりて汝を害し給へと教ふ。是君を先に し。臣を後にするなり。汝速く他の國に去て害を免るべしといへり。此事士と宗右衛門に比てはいかに。丹治只頭を低て言なし。左門座をすゝみて。伯父宗右衛 門塩治が舊交を思ひて尼子に仕へざるは義士なり。士は旧主の塩治を捨て尼子に降りしは士たる義なし伯父は菊花の約を重んじ。命を捨て百里を來しは信ある極 なり。士は今尼子に媚て骨肉の人をくるしめ。此横死をなさしむるは友とする信なし。經久強てとゞめ給ふとも。舊しき交はりを思はゞ。私に商鞅叔座が信をつ くすべきに只栄利にのみ走りて士家の風なきは。即尼子の家風なるべし。さるから兄長何故此國に足をとゞむべき。吾今信義を重んじて態々こゝに來る。汝は又 不義のために汚名をのこせとて。いひもをはらず抜打に斬つくれば。一刀にてそこに倒る。家眷ども立騒ぐ間にはやく逃れ出て跡なし。尼子經久此よし傳へ聞き て。兄弟信義の篤きをあはれみ。左門が跡をも強て逐せざるとなり。咨輕薄の人と交はりは結ぶべからずとなん


De camí a Izumo, si tenia gana ni hi pensava a menjar (100), si tenia fred no es tapava, si s'ensopia gemegava tot somiant (100). S'escolaren deu jorns i arribà al castell de Tomita. Primer anà a la residència d'Akana Tanji, qui al saber son nom el rebé i li preguntà :
Si no us ha avisat un ésser alat com és que ho sabeu? És incomprensible!
I el qüestionà persistent.
Samon digué :
No és pas afer d'un guerrer discutir ni fortuna ni vicissituds, només li cal honorar la fidelitat. Mon germà gran, Sôemon, per honorar sa promesa feta una vegada, son esperit intangible es desplaçà cent llegües i per reciprocar-li he fet camí jorn i nit per arribar ací. Mon propòsit és preguntar-vos sobre una qüestió de mes estudis. Us prego que em contesteu clarament. Es diu que antany quan el duc de Shukuza (101), de Wei, jeia malalt el rei de Wei en persona el visità i tot prenent-li la mà digué “Si us passés quelcom a qui confiaríeu l'estat? Doneu-me vos instruccions!” Shukuza digué : Shôô (102), és jove, emperò, amb un talent remarcable. Si el rei no desitja disposar d'aquest home, no li permeteu pas creuar la frontera encara que l'hàgiu d'occir. Si marxa a una altra terra ben segur que serà causa d'una desgràcia”. Així l'advertí fidel. Convocà Shôô en secret i li digué “Us he recomanat al rei, emperò, sembla que no ha escoltat mes raons, així doncs, he dit que si no li heu d'ésser útil que us suprimeixi. Això és posar el senyor primer i després el vassall. Aneu-vos-en a una altra terra i us salvareu”. Què us sembla aquesta comparació amb l'afer de Sôemon?
Tanji només ajupí el cap i res no digué.
Samon s'hi assegué més a prop.
Mon germà gran Sôemon, considerant ses relacions amb Enya, i com un guerrer lleial no serví Amako. Vos deixàreu vostre antic senyor, Enya, i us sotmetéreu, com un guerrer deslleial, a Amako. Mon germà gran per honorar sa promesa per a la festa del crisantem es llevà la vida i féu cent llegües, el súmmum de la fidelitat. Vós per afalagar Amako turmentàreu un home de vostra mateixa sang i li causàreu una mort brutal, i això no és pas la fidelitat d'un company d'armes. Encara que Tsunehisa l'hagué retingut per força, pel record de vostra antiga relació hauríeu d'haver-lo servit en secret com Shôô i Shukuza, Perseguir només luxe i fama no és condició d'una nissaga de guerrers, sí ho és, evidentment, de la casa d'Amako. Per què s'hauria mon germà gran d'haver aturat en aquesta contrada? Per a honorar la lleialtat i la fidelitat sóc vingut avui. Per ta traïdoria deixes un nom impur!
No havia encara acabat que Samon desenfundà i el tallà d'un cop d'espasa deixant-lo allà estès. Mentre el servidors s'agitaven convulsos ell fugí com un llamp sens deixar rastre.
Quan Tsunehisa s'assabentà de tot allò que havia succeït fou molt colpit per la fidelitat dels dos germans, i no s'acuità gens a seguir el rastre de Samon.
Ah! Un no hauria pas de tenir lligams amb aquells que són inconstants!
- - - - - -
100 - Referència al 死生交. Veure nota no. 74.
101 - Era Kung-shu Tso, de Wei, Xina. Hi ha una nota biogràfica al Shiji (史記, Annals del gran historiador), monumental obra històrica de la Xina de Sima Qian / Ssuma-Ch'ien - 司馬遷, 145/135 – 86 aC).
102 - Era Shang Yang (390-338 aC), important ministre xinès de l'estat de Qin (秦).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -218-


ひとりして物をおもへば秋のよのいなばのそよといふ人のなき

ひとりしてーものをおもえばーあきのよのーいなばのそよとーいうひとのなき

Quan solitari immers en ma pensada les nits de tardor de l'arrossar les fulles sento la remor tot sol.

Poema no. 584

Autor : Ôshikôchi no Mitsune (凡河内みつね, act. lit. 898-922).

Va ser governador de Kai, d'Izumi i d'Awaji. Quan va tornar a Kioto va ser un dels compiladors del Kokinshû. Poeta prolífic té uns 193 poemes en las antologies oficials, a més de la seva col.lecció personal : Mitsune Shû (躬恒集).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -217-


秋ののにみだれてさける花の色のちくさに物を思ふころかな

あきののにーみだれてさけるーはなのいろのーちくさにものをーおもうころかな

Quan a la tardor els camps esclaten de flors plenes de color jo també en aquest temps sóc curull de pensaments.

Poema no. 583

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945).

Crític, escriptor i poeta. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.

Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -216-


これさだのみこの家の哥合のうた

Composició presentada al concurs de poesia celebrat a la residència del príncep Koresada.


秋なれば山とよむまでなくしかに我おとらめやひとりぬるよは

あきなればーやまとよむまでーなくしかにーわれおとらめやーひとりぬるよは

Quan és la tardor a la muntanya sento el plany del cérvol, serà el meu més feble al vespre quan dormi sol?

Poema no. 582

Autor : Anònim.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 03
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【三】

故源大納言宰相におはしける時京極のみやすところ亭子院の御賀つかうまつり給とてかゝる事をなんせむと思ふさゝけもの一え た二えたせさせて給へと聞え給ひけれはひけこをあまたせさせ給ふてとしこにいろ／＼にそめさせ給ひけりしきものゝをりものともいろ／＼にそめよりくみなに かとみなあつけてせさせ給ひけりそのものともを九月つこもりにみないそきはてゝけりさてその十月ついたちの日此ものいそきたまひける人のもとにをこせたり ける
千々の色にいそきし秋は過にけり今は時雨に何を染まし
そのものいそき給けるときはまもなくこれよりもかれよりもいひかはし給けるをそれよりのちはその事とやなかりけむせうそこもいはてしはすのつこもりになりにけれは
かたかけの舟にやのれる白浪のさはく時のみ思出るきみ
となんいへりけるをその返しをもせてとしこえにけりさてきさらきはかりにやなきのしなひものよりもけになかきなん此家に有けるを折て
青柳の糸うちはへてのとかなる春日しも社思出けれ
とてなんやりたまへりけれはいとになくめてゝのちまてなんかたりける.


Quan el difunt Gen (8), gran conseller, era encara conseller imperial, la dama del Kyôgoku (8), per a celebrar l'aniversari (9) de Teiji-in, l'emperador retirat, li digué :

-Penso de fer unes quantes coses. Heu-me unes branques per a regal.

Kiyokage féu fer moltes cistelles lligades a cadascuna de les branques que demanà tenyir de diversos colors a Toshiko (10). Per als tints de les robes on s'haurien d'estendre les cistelles i també per als llacets ho confià tot a Toshiko. Tot fou enllestit amb diligència cap a finals de la novena lluna i, així, el primer jorn de la desena lluna ho envià tot a aquell que l'havia apressat tant :

---Per a mil colors m'he hagut d'afanyar molt, amb la tardor lluny, per a les pluges d'hivern què hi haurà per tintar?


Durant el temps en que s'enllestia aquest afer, ells dos s'havien bescanviat lletres i aviat, després d'això, ell, considerant-ho ja innecessari, s'arribà a finals de la dotzena lluna sens cap nova seva. Llavors Toshiko féu :

---De sola vela la nau on heu embarcat, només enfeinat, en tràngol d'albes ones sóc jo en vostre record.

I des d'aquest poema l'any passà sens cap resposta. Als voltants de la segona lluna, ell collí d'un salze de sa residència una branca ondejada d'una insòlita llargada :

---En un jorn calmat, les branques ben gemades del salze verdós per primavera del cert que només penso en vós.

Quan ell li envià, Toshiko en fou cofoia, i durant molt de temps ho explicà a tothom.
- - - - - -

08 – Minamoto no Kiyokage (源清蔭, 884-950).

09 – Va ser en el seu 60è aniversari.

10 - Toshiko (としこ, ¿-?), esposa de Fujiwara no Chikane (藤原千兼,¿-?).

o0o

雨月物語 13
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)

左門慌忙とゞめんとすれば。陰風に眼くらみて行方をしらず俯向につまづき倒れたるまゝに。聲を放て大に哭く。老 母目さめ驚き立て。左門がある所を見れば。座上に酒瓶魚盛たる皿どもあまた列べたるが中に臥倒れたるを。いそがはしく扶起して。いかにととへども。只聲を 呑て泣々さらに言なし。老母問ていふ。伯氏赤穴が約にたがふを怨るとならば。明日なんもし來るには言なからんものを。汝かくまでをさなくも愚なるかとつよ く諫るに。左門漸答へていふ。兄長今夜菊花の約に特 [3]來る。酒肴月 [4]を もて迎ふるに。再三辞給ふて云。しか／＼のやうにて約に背くがゆゑに。自刃に伏て陰魂百里を來るといひて見えずなりぬ。それ故にこそは母の眠をも驚かした てまつれ。只々赦し給へと潜然と哭入を。老母いふ。牢裏に繋がるゝ人は夢にも赦さるゝを見え。渇するものは夢に漿水を飲といへり。汝も又さる類にやあら ん。よく心を静むべしとあれども。左門頭を揺て。まことに夢の正まきにあらず。兄長はこゝもとにこそありつれと。又聲を放て哭倒る。老母も今は疑はず。相 叫て其夜は哭あかしぬ。明る日左門母を拝していふ。吾幼なきより身を翰墨に托るといへども。國に忠義の聞えなく。家に孝信をつくすことあたはず。徒に天地 のあひだに生るヽのみ。兄長赤穴は一生を信義の為に終る。小弟けふより出雲に下り。せめては骨を蔵めて信を全うせん。公尊体を保給ふて。しばらくの暇を給 ふべし。老母云。吾児かしこに去ともはやく帰りて老が心を休めよ。永く逗まりてけふを舊しき日となすことなかれ。左門いふ。生は浮たるあわのごとく。旦に ゆふべに定めがたくとも。やがて帰りまいるべしとて泪を振ふて家を出。

Samon, esmaperdut, féu per aturar-lo, emperò, un vent tenebrós li enfosquí els ulls i no sabé cap a on havia anat. Ensopegà i caigué de bocaterrosa, i estès a terra es posà a gemegar. L'anciana mare es despertà, s'alçà espaventada i mirà cap a on era Samon. Jeia al mig de pitxells de sake i de plats amb menges escampats arreu. L'ajudà a alçar-se.
Què ha passat?
Samon, emperò, no feia més que plorar i no podia parlar.
La mare digué :
Si ets disgustat perquè ton germà gran no ha complert sa promesa, demà, si arriba, t'avergonyiràs d'haver estat disgustat. Seràs infantil i toix fins a aquest punt?
El renyà seriosa i Samon pogué per fí contestar :
Mon germà gran ha vingut de propòsit aquesta nit per complir sa promesa. El rebí amb sake i menges i ho rebutjà fins a tres cops. Digué que per haver mancat així a sa promesa s'havia afuït sobre son espasa i com a esperit tenebrós havia fet les cent llegües, i després d'això desaparegué. Per aquest motiu he certament destorbat vostre son. Disculpeu-me!
I esclatà en plors.
La mare digué :
“Un home engarjolat en el somni es veu perdonat, i si assedegat en el somni beu aigua fresca” (97), això es diu. A tu també t'han passat aquestes coses. T'hauries de calmar.
Això no obstant, Samon sacsejà el cap.
Veritablement no ha estat un somni. Mon germà gran ha estat ben bé ací!
I tornà a arraulir-se amb plors.
La mare ara ja no en dubtà més i passaren la nit plorant plegats.
L'endemà Samon s'inclinà davant de la mare i digué :
Des que era infant m'he consagrat a l'estudi de les lletres, emperò, no m'he fet cap nom amb ma fidelitat i ma dedicació al país (98), incompetent en mes deures filials, sóc una vida vana entre el cel i la terra. Akana, mon germà gran, ha dedicat tota sa vida a la lleialtat. Jo, son germà petit, sortiré avui mateix cap a Izumo. Com a mínim recolliré ses despulles i li retré ma fidelitat. Cuideu-vos, mare meva, serè absent durant un temps.
Vés-hi ara, fill meu, i torna aviat per no amoïnar aquest vell cor meu. Si hi has de restar molt de temps que no sigui pas avui un jorn de separació eterna.
La vida és com una bombolla que sura (99). Ni matí ni vespre res no és segur, emperò, tornaré promptament.
I sortí de casa vessant llàgrimes.
S'adreçà a la família Sayo per a demanar-los que prenguessin cura de la mare.

- - - - - -

97 - Referència al 死生交. Veure nota no. 74.
98 - Referència al 死生交. Veure nota no. 74.
99 - Referència al 死生交. Veure nota no. 74.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -215-


虫のごと声にたててはなかねども涙のみこそしたにながるれ

むしのごとーこえにたててはーなかねどもーなみだのみこそーしたにながるれ

Tot i que la veu no l'alço tot planyent-me com fa l'insecte aquestes mes llàgrimes plenament són vessades.

Poema no. 581

Autor : Kyohara no Fukayabu (清原深養父, ?-?)

Descendent del príncep Toneri ( 舎人親王, 676-735), fundador de Nara, avi de Kiyohara no Motosuke (清原元輔, 908-990) i besavi de Sei Shônagon (清少納言, 965-1010 ?).
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -214-


わがごとく物やかなしき郭公時ぞともなくよただなくらむ

わがごとくーものやかなしきーほととぎすーときぞともなくーよただなくらむ

Està el cucut entristit com jo mateix? Les estacions certament les ignora i és la nit tot un plany.

Poema no. 578

Autor : Fujiwara no Toshiyuki Ason (El noble Fujiwara no Toshiyuki, 藤原敏行朝臣 / 藤原敏行, ¿901?/¿907?)
No hi ha gairebé dades sobre la seva vida.
A més de poeta va ser un cal.lígraf molt famós i va participar en molts concursos durant els regnats dels quatre emperadors que va servir.
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -213-

ねになきてひちにしかども春さめにぬれにし袖ととはばこたへむ

ねになきてーひちにしかどもーはるさめにーぬれにしそでとーとはばこたえむ

Si se'm pregunta perquè són mes mànigues tan amarades són de la primavera la pluja no pas mon plor.

Poema no. 577

Autor : Ôe no Chisato (大江千里 , va viure cap a l'any 900).

Va ser funcionari molt valorat per la seva erudició i el seu talent literari.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 02
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【二】


みかとおりゐ給ひて又のとしの秋御くしおろしたまひてところ／＼山ふみしたまひてをこなひ給けり備前のせうにてたちはなの よしとしといひける人内におはしましける時殿上にさふらひて御くしおろし給けれはやかて御ともにかしらおろしてけり人にもしられ給はてありきたまひける御 ともにこれなんをくれ奉らてさふらひけるかゝる御ありきし給ふいとあしき事なりとて内より少将中将これかれさふらへとてたてまつらせ給けれとたかひつゝあ りき給いつみの国にいたり給てひねといふところにおはします夜ありいとこゝろほそうかすかにておはしますことを思ひていとかなしかりけりさてひねといふこ とを歌によめと仰ことありけれはこのよしとし大とく
故郷のの旅ねの夢にみえつるは恨やすらん又とゝはねは
とありけるにみな人なきてえよますなりにけりその名をなん寛蓮大とくといひてのちまてさふらひける.


L'emperador (5), la tardor de l'any següent d'haver abdicat, prengué la tonsura i anà arreu per les muntanyes fent pràctiques ascètiques. Un home de nom Tachibana no Yoshitoshi (6), secretari del governador de Bizen i que havia estat a son servei a palau, prengué la tonsura al mateix temps que ell. Quan l'emperador eixia a caminar sens que ningú no ho sabés, Tachibana sempre l'acompanyava. Es considerà que aquestes sortiren eren impròpies de son rang i des de palau es digué que l'escortessin capitans o comandants, emperò, sovint se n'escapolia.
A l'arribada a la contrada d'Izumu, féu estada d'una nit a un lloc dit Hine. Al veure'l deprimit i soliu son company s'entristí. Com l'emperador retirat li demanà de compondre un poema sobre el nom de Hine, Yoshitoshi, el monjo virtuós, recità :
---En el viatge, tot somiant ha sortt mon poble nadiu, em tenen potser greuge per no demanar per mi? (07)
A tothom li arrencà el plor i ningú no pogué compondre cap altre poema.
El monjo Kanren, aquest fou son nom, serví Teiji-in fins a la fi.

- - - - - -

05 – L'emperador era Daigo (醍醐天皇, 885-930).

06 – Tachibana no Yoshitoshi (橘の良利, 874-?). Era un bon jugador de Go (碁).

07 – Aquest poema, esmentant l'avinentesa i l'autor, és al Shinkokinshû (新古今集), amb el no. 912 :
橘良利

亭子院、御ぐしおろして、山々寺々修行したまひけるころ、御ともに侍りて、和泉国ひねといふ所にて、人々うたよみ侍けるによめる

ふるさとのたびねの夢にみえつるはうらみやすらんまたとゝはねば.


o0o

雨月物語 12
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)


- - - - - -

午後 も やゝかたふきぬれど。待つる人は來らず。西に沈む日に。宿り急く足のせはしげなるを見るにも。外の方のみまもられて心酔るが如し。老母左門をよびて。人の 心の秋にはあらずとも。菊の色こきはけふのみかは。帰りくる信だにあらば。空は時雨にうつりゆくとも何をか怨べき。入て臥もして。又翌の日を待べしとある に。否みがたく。母をすかして前に臥しめ。もしやと戸の外に出て見れば。銀河影きえ％＼に。氷輪我のみを照して淋しきに。軒守る犬の吼る聲すみわたり。浦 浪の音ぞこゝもとにたちくるやうなり。月の光も山の際に陰くなれば。今はとて戸を閉て入んとするに。たゞ看。おぼろなる黒影の中に人ありて。風の随來るを あやしと見れば赤穴宗右衛門なり。踊りあがるこゝちして。小弟蚤くより待て今にいたりぬる。盟たがはで來り給ふことのうれしさよ。いざ入せ給へといふめれ ど。只點頭て物をもいはである。左門前にすゝみて。南の窗の下にむかへ座につかしめ。兄長來り給ふことの遲かりしに。老母も待わびて。翌こそと臥所に入ら せ給ふ。寤させまいらせんといへるを。赤穴又頭を揺てとゞめつも。更に物をもいはでぞある。左門云。既に夜を續て來し給ふに。心も倦足も労れ給ふべし。幸 に一杯を酌て歇息給へとて。酒をあたゝめ。下物を列ねてすゝむるに。赤穴袖をもて面を掩ひ。其臭ひを嫌放るに似たり。左門いふ。井臼の力はた款す [2]に 足ざれども。己が心なり。いやしみ給ふことなかれ。赤穴猶答へもせで。長嘘をつぎつゝ。しばししていふ。賢弟が信ある饗應をなどいなむべきことわりやあら ん。欺くに詞なければ。実をもて告るなり。必しもあやしみ給ひそ。吾は陽世の人にあらず。きたなき霊のかりに形を見えつるなり。左門大に驚きて。兄長何ゆ ゑにこのあやしきをかたり出給ふや。更に夢ともおぼえ侍らず。赤穴いふ。賢弟とわかれて國にくだりしが。國人大かた經久が勢ひに服て。塩冶の恩を顧るもの なし。従弟なる赤穴丹治冨田の城にあるを訪らひしに。利害を説て吾を經久に見えしむ。假に其詞を容て。つら／＼經久がなす所を見るに。萬夫の雄人に勝れ。 よく士卒を習練といへども。智を用うるに狐疑の心おほくして。腹心爪牙の家の子なし。永く居りて益なきを思ひて。賢弟が菊花の約ある事をかたりて去んとす れば。經久怨める色ありて。丹治に令し。吾を大城の外にはなたずして。遂にけふにいたらしむ。此約にたがふものならば。賢弟吾を何ものとかせんと。ひたす ら思ひ沈めども遁るゝに方なし。いにしへの人のいふ。人一日に千里をゆくことあたはず。魂よく一日に千里をもゆくと。此ことわりを思ひ出て。みづから刃に 伏。今夜陰風に乗てはる／＼來り菊花の約に赴。この心をあはれみ給へといひをはりて泪わき出るが如し。今は永きわかれなり。只母公によくつかへ給へとて。 座を立と見しがかき消て見えずなりにける.


Passat migjorn el sol començava a declinar i aquell que s'esperava no arribava pas.
El sol es ponia. Samon guaitava aquells que s'apressaven a més córrer per prendre alberg, remirava amb tanta intensitat enfora que semblava que fos begut.
L'anciana mare el cridà :
Si la tardor no és al cor de l'home, el color intens del crisantem és només per a avui? (91) Si torna fidel què li podries retreure si el temps ha canviat i fa cel de pluja? Entra i allitat. Ja l'esperaràs demà.
Era difícil dir-li que no i féu que ella s'allités primer.
Sortí enfora i mirà per entrecàs. La Via Làctia relluïa, el cercle glaçat de la lluna només l'il.luminava a ell fent-lo encara més sol, els lladrucs d'un gos guardià se sentien clarament, la fressa de les onades semblava brollà de ses peus (92). Quan la claror de la lluna s'amagà rere els cims de les muntanyes, a punt de tornar a dintre i tancar la porta féu un altre cop d'ull. En la boirosa penombra hi havia un home que semblava portat pel vent i quan s'hi fixà era Akana Sôemon.
El cor li saltà d'alegria.
Vostre germà petit us ha esperat des del matí fins ara mateix. Heu vingut sens mancar a vostra promesa, en sóc molt content! Veniu, entreu!
Emperò la figura només assentí amb el cap sens dir res.
Samon el precedí i el féu seure sota la finestra que donava al sud (93).
La mare cansada de l'espera, pensant que vindríeu demà, ha anat a dormir. Vaig a despertar-la.
Emperò, Akana amb un moviment de cap l'aturà, i altre cop sens dir res.
Samon digué :
Després d'haver-vos apressat de nit estareu exhaust i amb les cames baldades. Per aquest feliç moment preneu una copa i reposeu-vos (94).
Escalfà el sake i quan disposà les menges Akana es tapà la cara amb una màniga com si l'olor li fos ofensiva.
Samon digué :
Ma tasca de treure aigua del pou i de moldre l'arròs al morter no és pas massa cosa per a festejar-vos, emperò, hi he posat el cor, no ho menystingueu.
Akana sens dir res encara sospirà vivament i després d'un instant respongué :
La sincera acollida de mon germà petit per què m'havia de desplaure? No tinc mots per decebre-vos, així doncs, us parlaré amb franquesa, emperò, no us sobteu! No sóc un ésser d'aquest món. Sóc un esperit impur que ha manllevat la forma en la qual em vegeu.
Samon ben esglaiat :
Germà gran, per què dieu coses tan estranyes? No puc creure que sigui un somni!
Akana digué :
Quan em separí de mon germà petit sóc anat a ma contrada. Gran part de la gent d'allà s'havia sotmès a la força de Tsunehisa, ningú no recordava la benvolença d'Enya. Aní a veure mon cosí Akana Tanji que era al castell de Tomita. M'explicà els avantatges i inconvenients i m'arranjà una audiència amb Tsunehisa. Fingí fer cas a son exposició i medití amb cura sobre el punt de vista de Tsunehisa. Era més brau que la majoria d'homes i tenia els soldats ben ensinistrats. No obstant això, era malfiat, una guineu quan calia ésser astut, i no tenia vassalls amb cor de lluitar per ell amb dents i ungles. Pensí que res no trauria d'estar-me allà massa temps, i li parlí de ma promesa per trobar-nos a la festa del crisantem. A punt de partir, Tsunehisa es mostrà ressentit i ordenà Tanji de no deixar-me sortir del castell, i allà he estat fins avui. Si no honoro ma promesa que en pensarà mon aciençat germà petit? Això em digué, emperò, encara que m'hi capfiqués no hi havia mitjans per escapolir-me. Con digué un home d'antany “Un home no pot fer cent llegües en un jorn, emperò, un esperit sí pot fer cent llegües en un jorn”. Recordí aquest aforisme i m'afuí sobre mon espasa, i aquesta nit, cavalcant el vent de les tenebres (96), des de ben lluny sóc arribat per honorar ma promesa de retrobar-nos per la festa del crisantem. Compadiu-vos d'aquest cor.
Tot acabant semblà que unes llàgrimes li vessaven pels ulls.
Avui nostra separació és per sempre més. Tingueu cura de vostra venerable mare!
Semblà alçar-se, emperò, s'esvaí i desaparegué.


- - - - - -
91 – Referència al poema no. 1353 del Shinkokinwakashû (新古今集), llibre no. 15 :
色かはるはぎのした葉を見てもまづ人の心の秋ぞしらるゝ.
92 - Referència al Genji Monogatari, capítol no. 12, Suma (源氏物語 – 須磨).
93 - Era el lloc d'honor per als convidats.
94 - Referència al 死生交. Veure nota no. 74.
95 - Referència al 死生交. Veure nota no. 74.
96 - Referència al 死生交. Veure nota no. 74.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -212-

いつはりの涙なりせば唐衣しのびに袖はしぼらざらまし

いつわりのーなみだなりせばーからころもーしのびにそではーしぼらざらまし

Si mes llàgrimes no fossin certes no m'amagaria per eixugar les mànigues del meu vestit de seda.

Poema no. 576

Autor : Fujiwara no Tadafusa (藤原忠房, ¿ - 928)
Aristòcrata que va ocupar diversos càrrecs oficials, entre ells el de governador provincial. Va ser un flautista de renom.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -211-

はかなくて夢にも人を見つる夜は朝のとこぞおきうかりける

はかなくてーゆめにもひとをーみつるよはーあしたのとこぞーおきうかりける

Fins i tot en el somni és fugissera la imatge que jo estimo. Que n'és de trist llevar-se l'endemà!

Poema no. 575

Autor : El monjo Sosei (Sosei Hôshi, 素性法師, act. lit. 859-897)
Nom laic : Yoshimine no Harutoshi.
Fill de Henjô (Sôjô Henjô, 僧正遍昭, 816-890).
Encara que a l´ombra d´Ariwaha no Narihira (在原業平) i d´Ono no Komachi (小野小町), va ser un autor molt reconegut. Uns seixanta poemes seus, un nombre força elevat per un poeta del seu temps, figuren en les millors antologies. Cal.lígraf de renom i oficial de la Guàrdia de Palau.
…
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen), com el seu pare.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -210-

夢ぢにもつゆやおくらむよもすがらかよへる袖のひちてかわかぬ

ゆめじにもーつゆやおくらむーよもすがらーかよえるそでのーひちてかわかぬ

Colga també la gebrada els camins del somni? Despert tota la nit, mes les mànigues molles no s'eixuguen.

Nota : De tant plorar.

Poema no. 574

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)

Crític, escriptor i poeta. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.

Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 01
　

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【一】

亭子のみかといまはおりゐ給ひなんとするころ弘徽殿のかへに伊勢のこのかきつけゝる
別るれとあひもおしまぬ百敷をみさらんことのなにかかなしき
とありけれはみかと御らんしてそのかたはらにかきつけさせたまふける
身一つにあらぬはかりををしなへて行めくりてもなにか見さらん
となむありける.

Quan l'emperador del Teiji-in (1) era a punt d'abdicar, la dama Ise (2) escriví a la paret del Kokiden (3) aquest poema :

---Tot i deixar-vos sembla no haver cap plany en aquest palau que no haig de veure més, per què tanta tristor? (4)

Quan ho veié, l'emperador hi escriví al costat :

---No sóc pas l'únic, penseu sobre aquest fet, altres hi vindran i aquells que hi eren per què no veure'ls ?
- -- - - -

01 - Teiji-in (亭子院) : antic palau de Kyoto, residència de l'emperador Uda (宇多天皇, 867-931) després de la seva abdicació l'any 897. Ell mateix s'anomenava sovint Teiji-in.

02 – Ise (伊勢, ¿-?), s'en desconeix el seu nom real. Filla de Fujiwara no Tsugikage ( 藤原継蔭, ¿-?). .

03 – Kokiden (弘徽殿) era el nom d'un dels palaus dintre del recinte imperial.

04 – Poema no. 1322, llibre 19, Gosenwakashû (後撰和歌集). És el no. 1323 en altres edicions :
伊勢 亭子院のみかどおりゐ給うける年の秋弘徽殿のかべにかきつけゝる

別るれどあひも惜まぬ百敷を見ざらむことの何か悲しき.

És també esmentat en altres antologies, tan sencer com fragmentat.
o0o

鹿島紀行

芭蕉松尾

洛の貞室、須磨の浦の月見にゆきて、
　松かげや月は三五夜中納言
と云けん、狂夫のむかしもなつかしきまゝに、此秋かしまの山の月見んと思ひ立つことあり。伴ふ人ふたり、浪客の士ひとり、一人は水雲の僧。々はからすのご とくなる墨の衣に、三衣の袋を衿に打かけ、出山の尊像を厨子にあがめ入てうしろにせおひ、柱杖引ならして無門の関もさはるものなく、あめつちに独歩して出 ぬ。今ひとりは僧にもあらず、俗にもあらず、鳥鼠の間に名をかうぶりの鳥なき島にもわたりぬべく、門より舟にのりて行徳と云処に至る。舟をあがれば、馬に ものらず細脛のちからをためさんと、かちよりぞゆく。甲斐国より或人のえさせたるひの木もてつくれる笠を、おの／＼いたゞきよそひて、やはたと云里を過れ ば、かまかいが原と云ひろき野あり。秦甸の一千里とかや、目もはるかに見わたさるゝ。筑波山むかふに高く、二峰並び立り。かの唐土に双剣のみねありと聞え しは、廬山の一隅なり。
　雪は申さずまづむらさきのつくば哉
と詠しは、我門人嵐雪が句なり。すべて此山は日本武尊のことばをつたへて、連歌する人のはじめにも名付たり。和歌なくば有べからず、句なくば過べからず。 まことに愛すべき山のすがたなりけらし。萩は錦を地にしけらんやうにて、為仲が長櫃に折入て、都のつとに持せたるも、風流にくからず。きちかう女郎花かる かや尾花みだれあひて、小男鹿のつまこひわたる、いとあはれ也。野の駒処えがほにむれありく、又あはれ也。日既に暮かゝるほどに、利根川のほとりふさと言 処につく。此川にて鮭のあじろと云ものをたくみて、武江の市にひさぐものあり。宵のほど、漁家に入てやすらふ。よるのやどなまぐさし。月くまなくはれける まゝに、夜ふねさし下して、鹿島に至る。ひるより雨しきりに降て、月見るべくもあらず。麓に根本寺のさきの和尚、今は世をのがれて、此処におはしけると云 を聞て、尋ね入て臥ぬ。すこぶる人をして深省を発せしむと吟じけん、しばらく清浄の心をうるに似たり。暁の空いさゝかはれ間ありけるを、和尚おこし驚し侍 れば、人／゛＼起出ぬ。月の光、雨の音、只あはれなるけしきのみむねにみちて、いふべきことの葉もなし。はる／゛＼と月見に来たるかひなきこそ、ほいなき わざなれ。かの何がしの女すら、時鳥の歌えよまで帰りわづらひしも、我ためにはよき荷担の人ならんかし。
　　　　　　　　　　　　　　　和尚
おり／＼にかはらぬ空の月かげも
ちゞのながめは雲のまに／＼
月はやし梢は雨を持ながら　桃青
寺にねてまことがほなる月見かな　ゝ
雨にねて竹おきかへる月見かな　ソラ
月さびし堂の軒端の雨しづく　宗波
　　神前
此松の実ばえせし代や神の秋　桃青
ぬぐはゞや石のおましの苔の露　宗波
膝折やかしこまりなく鹿の声　ソラ
　　田家
かりかけし田面の鶴や里の秋　桃青
夜田かりに我やとはれん里の月　宗波
賤の子や稲すりかけて月をみる　桃青
芋の葉や月まつ里の焼ばたけ　ゝ
　　野
もゝひきや一花すりの萩ごろも　ソラ
花の秋草にくひあく野馬かな　ゝ
萩原や一夜はやどせ山の犬　桃青
　　帰路自準に宿す
塒せよわら干宿の友すゞめ　主人
秋をこめたるくねのさし杉　客
月見んと汐ひきのぼる舟とめて　ソラ
（文化板「主人」を「松江」、「客」
を「桃青」に作る）

貞享丁卯仲秋末五日






Crònica d'un viatge a Kashima

Bashô Matsuo (1644-1694)

Tot anant a la platja de Suma per contemplar la lluna, Teishitsu (1), de la capital, havia dit “Chûnagon (2), a l'ombra dels pins, la lluna, mitjans de tardor”. Amb el record de l'home de gustos refinats d'antany aquesta tardor pensí en anar a contemplar la lluna a les muntanyes de Kashima.
Amb dos acompanyants, un noi sens feina, i l'altre un monjo en pelegrinatge.
El monjo vestia de negre com un corb, tres estoles li penjaven del coll, a l'esquena un reliquiari amb la imatge de Sakyamuni (3), a la mà el seu bordó, tot marxant ferm i solitari per la barrera sens portes (4) del cel i de la terra. Ara jo sóc un viatger solitari, ni monjo ni laic, com ell una barreja d'ocell i rata, certament un rat-penat, com si creués sa i estalvi l'illa dels ocells.
Sortírem de casa i embarcàrem cap a un lloc de nom Gyôtoku.
Quan desembarcàrem anàrem sens cavalls i caminàrem per provar la força de les nostres cames. Tots amb capells fets de xiprer que una persona de la província de Kai ens havia lliurat.
Deixàrem enrere un poble anomenat Yahata, allà, una prada extensa amb el nom de Kagamai-ga-hara seria el “camp de mil llegües de Shinden” (5) que els ulls no poden abastar. Al davant s'alçaven els dos cims de la muntanya de Tsukuba. He sentit dirt que hi ha dos cims com espases a la Xina en un racó de la muntanya de Rozan (6).

--Sens parlar de la neu, primer de tot, la porpra del Tsukuba.

Poema compost pel meu deixeble Ransetsu (7).

En general, aquesta muntanya es relaciona amb les paraules del príncep Yamatotakeru (8) que donà nom a la primera antologia de vers lligat. No s'hi pot passar sens fer un “waka” o un “haiku” (9). Així és l'afecte per l'aparença de la muntanya.

Els trèvols s'escampaven com un domàs. Tamenagara (10) sels'emportava en un gran cofre quan antany tornava a la capital, era refinat. S'hi barrejaven campanetes, valerianes, eulàlies, herbes de pastura, els brams dels cérvols joves cridant llurs parelles.... molt colpidor. Ramats de cavalls pasturant satisfets,... també colpidor.

Enfosquia quan arribàrem a un lloc de nom Fusa, prop del riu Tone.
En aquest riu s'agafen els salmons amb xarxes fetes amb vímets i es venen al mercat d'Edo.
Al vespre descansàrem en una cabana dels pescadors (11) . L'estança podia a peix.
Com la lluna brillava arreu baixàrem de nit en barca i arribàrem a Kashima. Plovisquejava des del migdia i no poguérem contemplar la lluna.
Al peu de la muntanya s'hi havia reclòs l'antic abat del temple de Konponji, i havent-me'n assabentat el visití i ens hostatjà.
Amb paraules d'un poeta (12) “lloc de profunda meditació”, i per uns instants la puresa s'instal.là en mon cor.
A l'alba hi havia algunes clarianes, despertí l'abat i tots sortírem. La llum de la lluna, el so de la pluja...... l'escena ens colpí molt i no trobàrem paraules per descriure-la. Fou una pena venir de tant lluny per no poder contemplar la lluna. També amb paraules d'una certa dona (13) que també se'n tornà sens compondre cap vers sobre el cucut.
Amb l'ajut dels companys per complaure'm férem :

-- La llum de la lluna sempre hi és al cel immutable. És degut als núvols que ens escurcen sa visió. (L'abat)

-- La lluna rabent mentre les capçades reben tot el plugim. (Tôsei) (14)

-- Dormint al temple contemplo la lluna amb rostre revifat. (Tôsei)

-- Dorm a la pluja el jonc que es torça per mirar la lluna. (Sora) (15)

--La lluna i gotes de pluja dels ràfecs del temple soliu. (Sôba) (16)

Davant dels déus (del santuari de Kashima)

--Llavor ha estat aquest pi tota la tardor del temps dels déus. (Tôsei)

--Eixuguem la rosada sobre la molsa de l'ampla pedra. (Sôba)

--Veus de plany dels cérvols que es prostren amb llur veneració. (Sora)

Casa a l'arrossar.

--A l'arrossar per collir una grua i tardor del poble. (Tôsei)

--Nit a l'arrossar, deixeu-m'hi collir, lluna sobre el poble. (Sôba)

--El pobre infant para d'esclofollar per mirar la lluna. (Tôsei)

--Fulles de trumfa, espera la lluna poble del tros cremat. (Tôsei)

Al camp.

--Els pantalons fregats per una flor, engavanyat de trèvol. (Sora)

--Flors en l'herba de tardor, els cavalls s'afarten en cruspir-les. (Sora)

--Camp de trèvols acolliu per una nit els gossos muntanyencs. (Tôsei)

Hostatjats a cal Jijun (17) a la tornada.

--Reposeu pardals amics a la palla seca del galliner. (L'hoste) (18)

--Tardor exuberant, tanca florida de xiprers. (Hoste – Bashô)

--Per mirar la lluna cridem la barca que puja el corrent. (Sora)


- - - - - -

Vint-i-cinc de la vuitena lluna any quatre de Jôkyô (1687)


- - -

(1)Yasuhara Teishitsu (安原貞室, 1610-1673). De nom Masaakira (正明). Formava part del grup Teimon de set poetes de “haiku” ( 貞門七俳人).
(2)Chûnagon ( 中納言) era el nom popular d'Ariwara no Yukihira (在原行平, 818-893).
(3)Buda.
(4)Mumon no kan (無門の関) : La barrera sense portes, de Hui-k'ai (en japonès Eki – 慧開, 1184-1260). Monjo xinès.
(5)Referència a Tôkan Kikô (東関紀行). Narració de viatge anònima de l'era de Kamakura (鎌倉), anys 1184-1260.
(6)Kozan, o Lu-shan, en xinès, (廬山) . Famosa serralada a la Xina on molts poetes s'hi recollien per escriure inspirats.
(7)Hattori Ransetsu (服部嵐雪, 1654-1707)
(8)Príncep Yamatotakeru (日本武尊, ¿-?). Esmentat en el Kojiki (古事記) i el Nihon Shoki (日本書紀).
(9)Waka (和歌) poema en 31 síl·labes, i Haiku (俳句) poema en 17 síl·labes
(10)Tachibana no Tamenaka (橘為仲, ¿ -1085). La referència és al Mumyôshô (無名抄) : Tractat sense nom. Obra de Kamo no Chômei (鴨長明, 1153/1155-1216), escrita cap a l'any 1210.
(11)Referència a un poema de Haku Kyoi (白居易, 772-846), també conegut com a Haku Rakuten (白楽天). És més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga pronunciació xinesa. La mateixa referència la trobem a l' Izayoi Nikki (十六夜日記), obra d'Abutsu (阿仏, ¿-1283), escrita l'any 1280.
(12)Referència al poeta xinès Du Mu (杜甫, 712-770).
(13)És Sei Shônagon ( 清少納言, 966-1025) i la referència s'esmenta en la seva obra Makura no Sôshi ( 枕草紙 (El llibre de capçalera).
(14)Un dels primers pseudònims literaris de Bashô.
(15)Sora (曾良,1649-1710) que també va acompanyar Bashô en altres viatges. A vegades apareix escrit en “kana” : そら
(16)Sôha (¿-?). Podria ser l'abat del temple de Jyôrinji (定林寺).
(17)Jijun (1623-1697). Metge i resident a Edo.
(18)Els “pardals amics” són, evidentment, Bashô i companyia.

o0o

鹿島紀行 芭蕉松尾 ------------

洛の貞室、須磨の浦の月見にゆきて、 　松かげや月は三五夜中納言 と云けん、狂夫のむかしもなつかしきまゝに、此秋かしまの山の月見んと思ひ立つことあり。伴ふ人ふたり、浪客の士ひとり、一人は水雲の僧。々はからすのご とくなる墨の衣に、三衣の袋を衿に打かけ、出山の尊像を厨子にあがめ入てうしろにせおひ、柱杖引ならして無門の関もさはるものなく、あめつちに独歩して出 ぬ。今ひとりは僧にもあらず、俗にもあらず、鳥鼠の間に名をかうぶりの鳥なき島にもわたりぬべく、門より舟にのりて行徳と云処に至る。舟をあがれば、馬に ものらず細脛のちからをためさんと、かちよりぞゆく。甲斐国より或人のえさせたるひの木もてつくれる笠を、おの／＼いたゞきよそひて、やはたと云里を過れ ば、かまかいが原と云ひろき野あり。秦甸の一千里とかや、目もはるかに見わたさるゝ。筑波山むかふに高く、二峰並び立り。かの唐土に双剣のみねありと聞え しは、廬山の一隅なり。 　雪は申さずまづむらさきのつくば哉 と詠しは、我門人嵐雪が句なり。すべて此山は日本武尊のことばをつたへて、連歌する人のはじめにも名付たり。和歌なくば有べからず、句なくば過べからず。 まことに愛すべき山のすがたなりけらし。萩は錦を地にしけらんやうにて、為仲が長櫃に折入て、都のつとに持せたるも、風流にくからず。きちかう女郎花かる かや尾花みだれあひて、小男鹿のつまこひわたる、いとあはれ也。野の駒処えがほにむれありく、又あはれ也。日既に暮かゝるほどに、利根川のほとりふさと言 処につく。此川にて鮭のあじろと云ものをたくみて、武江の市にひさぐものあり。宵のほど、漁家に入てやすらふ。よるのやどなまぐさし。月くまなくはれける まゝに、夜ふねさし下して、鹿島に至る。ひるより雨しきりに降て、月見るべくもあらず。麓に根本寺のさきの和尚、今は世をのがれて、此処におはしけると云 を聞て、尋ね入て臥ぬ。すこぶる人をして深省を発せしむと吟じけん、しばらく清浄の心をうるに似たり。暁の空いさゝかはれ間ありけるを、和尚おこし驚し侍 れば、人／゛＼起出ぬ。月の光、雨の音、只あはれなるけしきのみむねにみちて、いふべきことの葉もなし。はる／゛＼と月見に来たるかひなきこそ、ほいなき わざなれ。かの何がしの女すら、時鳥の歌えよまで帰りわづらひしも、我ためにはよき荷担の人ならんかし。 　　　　　　　　　　　　　　　和尚 おり／＼にかはらぬ空の月かげも ちゞのながめは雲のまに／＼ 月はやし梢は雨を持ながら　桃青 寺にねてまことがほなる月見かな　ゝ 雨にねて竹おきかへる月見かな　ソラ 月さびし堂の軒端の雨しづく　宗波 　　神前 此松の実ばえせし代や神の秋　桃青 ぬぐはゞや石のおましの苔の露　宗波 膝折やかしこまりなく鹿の声　ソラ 　　田家 かりかけし田面の鶴や里の秋　桃青 夜田かりに我やとはれん里の月　宗波 賤の子や稲すりかけて月をみる　桃青 芋の葉や月まつ里の焼ばたけ　ゝ 　　野 もゝひきや一花すりの萩ごろも　ソラ 花の秋草にくひあく野馬かな　ゝ 萩原や一夜はやどせ山の犬　桃青 　　帰路自準に宿す 塒せよわら干宿の友すゞめ　主人 秋をこめたるくねのさし杉　客 月見んと汐ひきのぼる舟とめて　ソラ （文化板「主人」を「松江」、「客」 を「桃青」に作る） 貞享丁卯仲秋末五日 Crònica d'un viatge a Kashima Bashô Matsuo (1644-1694) Tot anant a la platja de Suma per contemplar la lluna, Teishitsu (1), de la capital, havia dit “Chûnagon (2), a l'ombra dels pins, la lluna, mitjans de tardor”. Amb el record de l'home de gustos refinats d'antany aquesta tardor pensí en anar a contemplar la lluna a les muntanyes de Kashima. Amb dos acompanyants, un noi sens feina, i l'altre un monjo en pelegrinatge. El monjo vestia de negre com un corb, tres estoles li penjaven del coll, a l'esquena un reliquiari amb la imatge de Sakyamuni (3), a la mà el seu bordó, tot marxant ferm i solitari per la barrera sens portes (4) del cel i de la terra. Ara jo sóc un viatger solitari, ni monjo ni laic, com ell una barreja d'ocell i rata, certament un rat-penat, com si creués sa i estalvi l'illa dels ocells. Sortírem de casa i embarcàrem cap a un lloc de nom Gyôtoku. Quan desembarcàrem anàrem sens cavalls i caminàrem per provar la força de les nostres cames. Tots amb capells fets de xiprer que una persona de la província de Kai ens havia lliurat. Deixàrem enrere un poble anomenat Yahata, allà, una prada extensa amb el nom de Kagamai-ga-hara seria el “camp de mil llegües de Shinden” (5) que els ulls no poden abastar. Al davant s'alçaven els dos cims de la muntanya de Tsukuba. He sentit dirt que hi ha dos cims com espases a la Xina en un racó de la muntanya de Rozan (6). --Sens parlar de la neu, primer de tot, la porpra del Tsukuba. Poema compost pel meu deixeble Ransetsu (7). En general, aquesta muntanya es relaciona amb les paraules del príncep Yamatotakeru (8) que donà nom a la primera antologia de vers lligat. No s'hi pot passar sens fer un “waka” o un “haiku” (9). Així és l'afecte per l'aparença de la muntanya. Els trèvols s'escampaven com un domàs. Tamenagara (10) sels'emportava en un gran cofre quan antany tornava a la capital, era refinat. S'hi barrejaven campanetes, valerianes, eulàlies, herbes de pastura, els brams dels cérvols joves cridant llurs parelles.... molt colpidor. Ramats de cavalls pasturant satisfets,... també colpidor. Enfosquia quan arribàrem a un lloc de nom Fusa, prop del riu Tone. En aquest riu s'agafen els salmons amb xarxes fetes amb vímets i es venen al mercat d'Edo. Al vespre descansàrem en una cabana dels pescadors (11) . L'estança podia a peix. Com la lluna brillava arreu baixàrem de nit en barca i arribàrem a Kashima. Plovisquejava des del migdia i no poguérem contemplar la lluna. Al peu de la muntanya s'hi havia reclòs l'antic abat del temple de Konponji, i havent-me'n assabentat el visití i ens hostatjà. Amb paraules d'un poeta (12) “lloc de profunda meditació”, i per uns instants la puresa s'instal.là en mon cor. A l'alba hi havia algunes clarianes, despertí l'abat i tots sortírem. La llum de la lluna, el so de la pluja...... l'escena ens colpí molt i no trobàrem paraules per descriure-la. Fou una pena venir de tant lluny per no poder contemplar la lluna. També amb paraules d'una certa dona (13) que també se'n tornà sens compondre cap vers sobre el cucut. Amb l'ajut dels companys per complaure'm férem : -- La llum de la lluna sempre hi és al cel immutable. És degut als núvols que ens escurcen sa visió. (L'abat) -- La lluna rabent mentre les capçades reben tot el plugim. (Tôsei) (14) -- Dormint al temple contemplo la lluna amb rostre revifat. (Tôsei) -- Dorm a la pluja el jonc que es torça per mirar la lluna. (Sora) (15) --La lluna i gotes de pluja dels ràfecs del temple soliu. (Sôba) (16) Davant dels déus (del santuari de Kashima) --Llavor ha estat aquest pi tota la tardor del temps dels déus. (Tôsei) --Eixuguem la rosada sobre la molsa de l'ampla pedra. (Sôba) --Veus de plany dels cérvols que es prostren amb llur veneració. (Sora) Casa a l'arrossar. --A l'arrossar per collir una grua i tardor del poble. (Tôsei) --Nit a l'arrossar, deixeu-m'hi collir, lluna sobre el poble. (Sôba) --El pobre infant para d'esclofollar per mirar la lluna. (Tôsei) --Fulles de trumfa, espera la lluna poble del tros cremat. (Tôsei) Al camp. --Els pantalons fregats per una flor, engavanyat de trèvol. (Sora) --Flors en l'herba de tardor, els cavalls s'afarten en cruspir-les. (Sora) --Camp de trèvols acolliu per una nit els gossos muntanyencs. (Tôsei) Hostatjats a cal Jijun (17) a la tornada. --Reposeu pardals amics a la palla seca del galliner. (L'hoste) (18) --Tardor exuberant, tanca florida de xiprers. (Hoste – Bashô) --Per mirar la lluna cridem la barca que puja el corrent. (Sora) - - - - - - Vint-i-cinc de la vuitena lluna any quatre de Jôkyô (1687) - - - (1)Yasuhara Teishitsu (安原貞室, 1610-1673). De nom Masaakira (正明). Formava part del grup Teimon de set poetes de “haiku” ( 貞門七俳人). (2)Chûnagon ( 中納言) era el nom popular d'Ariwara no Yukihira (在原行平, 818-893). (3)Buda. (4)Mumon no kan (無門の関) : La barrera sense portes, de Hui-k'ai (en japonès Eki – 慧開, 1184-1260). Monjo xinès. (5)Referència a Tôkan Kikô (東関紀行). Narració de viatge anònima de l'era de Kamakura (鎌倉), anys 1184-1260. (6)Kozan, o Lu-shan, en xinès, (廬山) . Famosa serralada a la Xina on molts poetes s'hi recollien per escriure inspirats. (7)Hattori Ransetsu (服部嵐雪, 1654-1707) (8)Príncep Yamatotakeru (日本武尊, ¿-?). Esmentat en el Kojiki (古事記) i el Nihon Shoki (日本書紀). (9)Waka (和歌) poema en 31 síl·labes, i Haiku (俳句) poema en 17 síl·labes (10)Tachibana no Tamenaka (橘為仲, ¿ -1085). La referència és al Mumyôshô (無名抄) : Tractat sense nom. Obra de Kamo no Chômei (鴨長明, 1153/1155-1216), escrita cap a l'any 1210. (11)Referència a un poema de Haku Kyoi (白居易, 772-846), també conegut com a Haku Rakuten (白楽天). És més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga pronunciació xinesa. La mateixa referència la trobem a l' Izayoi Nikki (十六夜日記), obra d'Abutsu (阿仏, ¿-1283), escrita l'any 1280. (12)Referència al poeta xinès Du Mu (杜甫, 712-770). (13)És Sei Shônagon ( 清少納言, 966-1025) i la referència s'esmenta en la seva obra Makura no Sôshi ( 枕草紙 (El llibre de capçalera). (14)Un dels primers pseudònims literaris de Bashô. (15)Sora (曾良,1649-1710) que també va acompanyar Bashô en altres viatges. A vegades apareix escrit en “kana” : そら (16)Sôha (¿-?). Podria ser l'abat del temple de Jyôrinji (定林寺). (17)Jijun (1623-1697). Metge i resident a Edo. (18)Els “pardals amics” són, evidentment, Bashô i companyia. o0o

雨月物語 11
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)

あら玉の月日は やく經ゆきて。下枝の茱萸色づき。垣根の野ら菊艶ひやかに。九月にもなりぬ。九日はいつよりも蚤く起出て。草の屋の席をはらひ。黄菊しら菊ニ枝三枝小瓶に 挿。嚢をかたふけて酒飯の設をす。老母云。かの八雲たつ國は山陰の果にありて。こゝには百里を隔つると聞は。けふとも定かたきに。其來しを見ても物すとも 遲からじ。左門云。赤穴は信ある武士なれば必約を誤らじ。其人をみてあはたゝしからんは思はんことの恥かしとて。美酒を沽ひ鮮魚を宰て厨に備ふ。此日や天 晴て。千里に雲のたちゐもなく。草枕旅ゆく人の群々かたりゆくは。けふは誰某がよき京入なる。此度の商物によき徳とるべき祥になんとて過。五十あまりの武 士。廿あまりの同じ出立なる。日和はかばかりよかりしものを。明石より舩もとめなば。この朝びらきに牛窗の門の泊りは追べき。若き男は却物怯して。錢おほ く費やすことよといふに。殿の上らせ給ふ時。小豆嶋より室津わたりし給ふに。なまからきめにあはせ給ふを。従に侍りしものゝかたりしを思へば。このほとり の渡りは必怯べし。な恚給ひそ。魚が橋の蕎麥ふるまひまをさんにといひなぐさめて行。口とる男の腹だゝしげに。此死馬は眼をもはたけぬかと。荷鞍おしなほ して追もて行。

Els jorns preciosos (87) s'escolaven ràpidament. Colorajaven les branques baixes del “gumi” (88), lluïen esplendorosos els crisantems de les tanques, i era ja la novena lluna. El novè jorn, Samon es llevà més aviat que de costum, espolsà les estores de l'humil casalot, posà en un gerro dues o tres branques de crisantems blancs i grocs (89), s'escurà la butxaca i preparà sake i arròs. Son anciana mare digué :
Aquesta contrada on s'alcen els “vuit núvols” (90) és enllà de les muntanyes, i he sentit dir que cent llegües ens hi separen. És difícil, doncs, d'assegurar que vingui avui. Quan veiem que arriba no serà pas massa tard per fer els aparells.
Samon digué :
Akana és un guerrer de paraula. Així dons, no mancaria pas a sa promesa. M'avergonyiria que pensés que només m'afanyo a preparar-ho tot quan el vegi.
Comprà un bon sake, cuinà peix fresc i ho tingué a punt a la cuina.
Aquell jorn el cel era ben aclarit i a mil llegües de distància no es veia ni un sol núvol. Viatgers que feien de l'herba llurs coixins anàvem en colla i xerraven.
Bona jornada per a tal i tal entrant a la capital!
Senyal que és ocasió per treure bon profit de nos afers!
Deien tot passant.
Un guerrer d'uns cinquanta anys li deia a algú altre d'una vintena d'anys en sa mateixa situació.
Quin bon jorn que fa! Si haguéssim agafat el vaixell des d'Akashi i sortit a trenc d'alba faríem escala al pas d'Ushimado. Els joves per contra sou apocats i malverseu molta moneda.
Quan vostre senyor pujà a la capital, travessà Azukijima cap a Murozu les passà ben crues, i segons que explicaren sos acompanyants la travessia per aquells paratges feia feredat. No us enutgeu pas! A Uogahashi us convidaré a uns fideus de blat de moro.
Això li digué tot caminant.
Un home manava un cavall de càrrega i enfurismat :
Ep, cavallot podrit! Podries obrir els ulls, no?
I li redreçava l'albarda empenyent-lo cap endavant.
- - - - - -
87 - あら玉 (aratama....) : epítet poètic clàssic que significa textualment “nou, fresc, preciós, etc.”. Una de les característiques “paraula-coixí” (枕詞 – Makura-kotoba), en aquest cas del temps del Man'yôshû, i que s'utilitzava en expressions de temps i lluna.
88 – Alaeagnus Umbellata
89 – Referència al 死生交. Veure nota no. 74.
90 - 八雲 (Yakumo), una altra “makura-kotoba”. Posteriorment emprada aquí com a sinònim poètic de la província d'Izumo (出雲).
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -209-

寛平御時きさいの宮の哥合のうた

Composició presentada al concurs de poesia sota el patronatge de l'emperadriu a l'era Kanpyô.

君こふる涙しなくは唐衣むねのあたりは色もえなまし

きみこうるーなみだしなくはーからころもーむねのあたりはーいろもえなまし

Si no fos pas per les llàgrimes que per vós ploro el pit de mon indument de seda cremaria tot d'amor.

Nota : 唐衣 : vestit xinès. Eren de seda, per això ho he traduït així.

Poema no. 572

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)

Crític, escriptor i poeta. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.
Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -208-

寛平御時きさいの宮の哥合のうた

Composició presentada al concurs de poesia sota el patronatge de l'emperadriu a l'era Kanpyô.

恋しきにわびてたましひ迷ひなばむなしきからのなにやのこらむ

こいしきにーわびてたましいーまどいなばーむなしきからのーなにやのこらむ

Si l'ànima estremida d'amor vagareja perduda només em restarà aquesta còrpora buida.

Poema no. 571

Autor : Anònim.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -207-

寛平御時きさいの宮の哥合のうた

Composició presentada al concurs de poesia sota el patronatge de l'emperadriu a l'era Kanpyô.

わりなくもねてもさめてもこひしきか心をいづちやらばわすれむ

わりなくもーねてもさめてもーこいしきかーこころをいずちーやらばわすれむ

Tant despert com adormit em corseca l'amor. Cap a on enviaré el meu cor per poder trobar-ne l'oblit?

Poema no. 570

Autor : Anònim.
o0o

笈の小文 -02-
Oi no kobumi
NOTES DE VIATGE D'UNA MOTXILLA

松尾芭蕉
Bashô Matsuo (1644-1694)


初春

春立てまだ九日の野山哉
枯芝ややゝかげろふの一二寸
　伊賀の國阿波の庄といふ所に俊乘上人の舊跡有。護峰山新大佛寺とかや云名ばかりは、千歳の形見となりて、伽藍は破れて礎を殘し、坊舍は絶て田畑と 名の替り、丈六の尊像は苔の緑に埋て、御ぐしのみ現前とおがまれさせ給ふに、聖人の御影はいまだ全おはしまし侍るぞ、其代の名殘うたがふ所なく泪こぼるゝ 計也。石の連臺、獅子の座などは蓬葎の上に堆ク、双林の枯たる跡もまのあたりにこそ覺えられけれ。
丈六にかげろふ高し石の上

さま％＼の事おもひ出す櫻哉
伊勢山田
 
何の木の花とはしらず匂哉
裸にはまだ衣更着の嵐哉
菩提山
 
此山のかなしさ告よ野老掘
龍尚舍
 
物の名を先とふ芦のわか葉哉
網代民部雪堂に會
 
梅の木に猶やどり木や梅の花
草庵會
 
いも植て門は葎のわか葉哉
　神垣のうちに梅一木もなし。いかに故有事にやと神司などに尋侍れば、只何とはなし、をのづから梅一もともなくて、子良の館の後に、一もと侍るよし をかたりつたふ。
御子良子の一もとゆかし梅の花
神垣やおもひもかけずねはんぞう
　彌生半過る程、そゞろにうき立心の花の我を道引枝折となりて、よしのゝ花におもひ立んとするに, かのいらご崎 にてちぎり置し人のいせにて出むかひ、ともに旅寐のあはれをも見、且は我爲に童子となりて、道の便リに もならんと自万菊丸と名をいふ。ま ことにわらべらしき名のさまいと興有。いでや門出のたはぶれ事せんと、笠のう ちに落書ス。
乾坤無住同行二人
 
よし野にて櫻見せふぞ檜の木笠
よし野にて我も見せふぞ檜の木笠      万菊丸
　旅の具多きは道ざはりなりと、物皆拂捨たれども、夜の料にとかみこ壹ツ、合羽やうの物、硯、筆、かみ、藥等、晝笥なんど物に包て、後に背負たれ ば、いとゞすねよはく力なき身の跡ざまに、ひかふるやうにて道猶すゝまず、たゞ物うき事のみ多し。
草臥て宿かる比や藤の花
初瀬
 
春の夜や籠リ人ゆかし堂の隅
足駄はく僧も見えたり花の雨      万菊
葛城山
 
猶みたし花に明行神の顏
　三輪　多武峯　臍峠　多武峯ヨリ龍門へ越道也
雲雀より空にやすらふ峠哉
瀧門
 
龍門の花や上戸の土産にせん
酒のみに語らんかゝる瀧の花
西河
 
ほろ／＼と山吹ちるか瀧の音
蜻蛉が瀧
 
　布留の瀧は布留の宮より二十五丁山の奧也。
　津國幾田の川上に有
　布引の瀧　箕面の瀧　勝尾寺へ越る道に有。
櫻
 
櫻狩りきどくや日々に五里六里
日は花に暮てさびしやあすならふ
扇にて酒くむかげやちる櫻
苔清水
 
春雨のこしたにつたふ清水哉
　よしのゝ花に三日とゞまりて、曙、黄昏のけしきにむかひ、有明の月の哀なるさまなど、心にせまり胸にみちて、あるは攝政公のながめにうばゝれ、西 行の枝折にまよひ、かの貞室が是は／＼と打なぐりたるに、われいはん言葉もなくて、いたづらに口をとぢたるいと口をし。おもひ立たる風流いかめしく侍れど も、爰に至りて無興の事なり。
高野
 
ちゝはゝのしきりにこひし雉の聲
ちる花にたぶさはづかし奧の院      万菊
和哥
 
行春にわかの浦にて追付たり
きみ井寺
 
　跪はやぶれて西行にひとしく、天龍の渡しをおもひ、馬をかる時はいきまきし聖の事心にうかぶ。山野海濱の美景に造化の功を見、あるは無依の道者の 跡をしたひ、風情の人の實をうかがふ。猶、栖をさりて器物のねがひなし。空手なれば途中の愁もなし。寛歩駕にかへ、晩食肉よりも甘し。とまるべき道にかぎ りなく、立べき朝に時なし。只一日のねがひ二ツのみ。こよひ能宿からん、草鞋のわが足によろしきを求んと斗は、いさゝかのおもひなり。時々氣を轉じ日々に 情をあらたむ。もしわづかに風雅ある人に出合たる悦かぎりなし。日比は古めかし、かたくなゝりと、惡み捨たる程の人も、邊土の道づれにかたりあひ、はに ふ、むぐらのうちにて見出したるなど、瓦石のうちに玉を拾ひ、泥中に金を得たる心地して、物にも書付人にもかたらんとおもふぞ、又是旅のひとつなりかし。
衣更
 
一ツぬひで後に負ぬ衣がへ
吉野出て布子賣たし衣がへ      万菊
　灌佛の日は奈良にて爰かしこ詣侍るに、鹿の子を産を見て、此日におゐておかしければ、
灌佛の日に生れあふ鹿の子哉
　招提寺鑑眞和尚來朝の時、船中七十餘度の難をしのぎたまひ、御目のうち鹽風吹入て、終に御目盲させ給ふ尊像を拜して、
若葉して御めの雫ぬぐはゞや
舊友に奈良にてわかる
 
鹿の角先一節のわかれかな
大坂にてある人のもとにて
 
杜若語るも旅のひとつ哉
須磨
 
月はあれど留守のやう也須磨の夏
月見ても物たらはずや須磨の夏
　卯月中比の空も朧に殘りて、はかなきみじか夜の月もいとゞ艶なるに、山はわか葉にくろみかゝりて、ほとゝぎす 鳴出づべき しのゝめも、海のかたよりしらみそめたるに、上野とおぼしき所は麥の穗浪あからみあひて、漁人の軒ちかき芥子の花のたえ％＼に見渡さ る。
海士の顏先見らるゝやけしの花
　東須磨、西須磨、濱須磨と三所にわかれて、あながちに何わざするともみえず。藻鹽たれつゝなど哥にもきこへ侍るも、いまはかゝるわざするなども見 えず、きすごといふうをゝ網して、眞砂の上にほしちらしけるを、からすの飛來りてつかみ去る。是をにくみて弓をもてをどすぞ海士のわざとも見えず。若古戰 場の名殘をとゞめて、かゝる事をなすにやといとゞ罪ふかく、猶むかしの戀しきまゝに、てつかひが峯にのぼらんとする、導きする子のくるしがりて、とかくい ひまぎらはすをさま％＼にすかして、麓の茶店にて物くらはすべきなど云て、わりなき躰に見えたり。かれは十六と云けん、里の童子よりは四ツばかりも、をと ／＼なるべきを、數百丈の先達として、羊膓險岨の岩根をはひのぼれば、すべり落ぬべき事あまたゝびなりけるを、つゝじ根ざゝにとりつき、息をきらし、汗を ひたして、漸雲門に入こそ心もとなき導師のちからなりけらし。
須磨のあまの矢先に鳴か郭公
ほとゝぎす消行方や嶋一つ
須磨寺やふかぬ笛きく木下やみ
明石夜泊
 
蛸壺やはかなき夢を夏の月
　かゝる所の龝なりけりとかや。此浦の實は秋をむねとするなるべし。かなしさ、さびしさ、いはむかたなく、秋なりせばいさゝか心のはしをもいひ出べ き物をと思ふぞ、我心匠の拙なきをしらぬに似たり。淡路嶋手にとるやうに見えて、すま、あかしの海、左右にわかる。呉楚東南の詠もかゝる所にや、物しれる 人の見侍らば、さま％＼の境にもおもひなぞらふるべし。又後の方に山を隔てゝ田井の畑といふ所、松風村雨ふるさとゝいへり。尾上つゞき丹波路へかよふ道あ り。鉢伏のぞき、逆落などおそろしき名のみ殘て、鐘懸松より見下に一ノ谷内裏やしきめの下に見ゆ。其代の みだれ其時のさはぎ、さながら心にうかび俤につとひて、二位のあま君、皇子を抱奉り、女院の御裳に御足もたれ、船やかたにまろび入らせ給ふ御有さま、内 侍、局、女嬬、曹子のたぐひ、さま％＼の御調度もてあつかひ、琵琶、琴なんど、しとね、ふとんにくるみて船中に投入、供御はこぼれて、うろくづの餌とな り、櫛笥はみだれてあまの捨草となりつゝ、千歳のかなしび此浦にとゞまり、素波の音にさへ愁多く 侍るぞや.


Començament de la primavera.

---Primavera novella, planes i turons de només cinc jorns!

---Herba marcida, minses ones de calor d'unes polzades.


En un lloc dit “Terres de Kawa”, a la província d'Iga, hi havia les ruïnes d'un temple construït per l'abat Shunjô (22). Del temple Gohôzan Shindaibutsuji només hi havia el nom dels seus mil anys. Restaven els fonaments destruïts, els habitacles dels monjos reduïts a camps i arrossars. L'estàtua de Buda de gairebé dos metres era colgada per la verdor de la molsa, només el cap n'era visible. La imatge del sant encara es conservava (23). l'adéu sens dubte d'aquest món, gairebé feia plorar. El pedestal de pedra i les plataformes dels lleons tot amuntegat sobre la sàlvia i les heureres, les restes marcides d'un parell de salzes era tot el record.

---Estàtua de dos metres, calor surant a l'alta pedra. (24)

---Tantes, tantes coses se m'acudeixen a la ment, cirerer!


A Ise Yamada

---De quin arbre, de quina flor aquesta ignorada olor?

---En nu per les encara tempestes de la segona lluna.


A la muntanya de Bodai.

---D'aquest puig parla'm de la solitud vell pagès cercant trumfes.


Amb en Ryû Shôsha (25).

---Digueu-me el nom de bell antuvi, fulles novelles de jonc.


Trobada amb Setsudô, el fill d'Ajiro Minbu (26).

---El cirerer de nou arbre acollidor, flor del cirerer. (27)


Trobada en un ermitatge.

---Patates a la porta, tendres fulles de la meravella.


No hi havia cap cirerer al recinte del santuari, ho preguntí al monjo que em digué que no era per cap motiu especial, emperò, de fet, n'hi havia un rere l'habitacle de les verges del temple, segons era tradició.

---Per les verges del temple glorioses fulles de cirerer.

---Tancat del temple, gran sorpresa, la imatge del “nirvana”.


Després de mitjans de la tercera lluna, portat per un desig irremissible, decidí anar a veure les flors de Yoshino.

Al promontori d'Irago hi havia algú que s'havia compromès a trobar-me i fer junts el viatge, a més es posà al meu servei de manera incondicional, atenent-me en tot, i es féu dir Mangikumaru, un nom infantil, emperò, em plagué molt.

Tot just a la sortida, com una plasenteria, escrivírem sobre les ales dels barrets : “Dos viatgers sens llar a l'univers”.

---T'ensenyaré els cirerers de Yoshino, barret de xiprer.

---A Yoshino jo també te'ls ensenyaré, barret de xiprer. (Mangikumaru)


Llencí algunes coses que em feien nosa en el viatge. Conserví, emperò, la roba de llit, vestit de paper, capa per la pluja, tinters, pinzells, paper, medecines, el cistell de recapte, i tot cap a la motxilla.

Amb les cames cada vegada més fluixes, com si m'estiressin per darrera, fiu camí i això em deprimí força.

---Esquena rompuda, hora del repòs flors de la glicina.


A Hatsuse

---Nit de primavera, home reclòs en un racó del temple.

---Amb esclops monjos també sota la pluja de primavera.


A la muntanya de Kazuraka.

---Mostra també ton rostre entre les flors, déu de la muntanya.


A Miwao, al cim de Tafu, després de creuar el congost de Hoso.

---Més alt que l'alosa als núvols del cel he descansat al cim.


A la cascada de Ryûmon (29).

---Les flors de la porta del drac són un regal per als barralers.

---Si els hi parlés al bevedors de les flors de la cascada.....


A Nijikkô.

---Cauen i cauen les roses grogues al so de la cascada.


A les cascades de Seirei.

La cascada de Furu és a menys de mitja llegua del santuari de Furu, al bell mig de la muntanya.
Allà hi ha les cascades de Nunobiki, que cau sobre el riu de Tsunokuniikuta, i Minô, de camí al temple de Kachioji.

---Cercant flors de cirerer, portent, cada jorn cinc, sis llegües.

---Les flors al capvespre són desolades, i què seran demà?

---Bec amb el ventall i a l'ombra de l'escampadissa de flors.

Aigua verda de molsa.

---Pluja de primavera sota l'arbre flueix la verda aigua.


M'aturí tres jorns a Yoshino per les flors. Commogut davant d'aquell escenari a l'alba, al vespre i a la sortida de la lluna, colpit per la fascinació dels versos de Sesshôko (30) sota el mestratge de Saigyô (31) i la senzillesa de Teishitsu (32), restí sens paraules, perdut, amb la boca closa, lamentable. Amb mes projectes pomposos de refinament era allí, desplagut.


A la muntanya de Koya.

---Amb la intensitat de l'amor dels pares, la veu del faisà.

---Fulles escampades, torbat pel meu cabell al cor del temple. (Mangiku).

---A Wakanoura la primavera passa a la cala.


Al temple de Kimiidera.

Amb els talons masegats, com Saigyô, pensí en son patiment al creuar el riu Tenryû i lloguí un cavall amb la imatge al cap d'un home sant que s'enrabià (33).

Contemplí el reeiximent de la natura en la bellesa de les muntanyes, els camps i les marines, i seguí la petja d'aquells caminants sens bagatge, d'aquells dedicats a la cerca de l'autèntic art, que endemés deixaren la llar i els desitjos mundanals.
Amb les mans buides no temí els lladres. Bescanvií el palanquí per la caminada, la carn i el peix per sopars senzills, m'aturí i vagaregí sens límits ni restriccions, sens hora de sortida al matí, només un parell de desitjos al jorn : trobar aixoplug al vespre i unes bones espardenyes per als meus peus, cobejós de poc. Noves sensacions revifades per poca gent que trobí ma joia en fou gran.
Aquells que antany avorrí per antiquats i porfidiosos esdevingueren bons companys de camí. Quina emoció trobar una joia en un tuguri, entre les enrederes, al mig de la brossa, or al fang, i escriure i parlar d'aquesta gent, un dels grans plaers de viatjar!


Canvi de roba.

---Me'n trec una peça i a la motxilla, canvi de roba.

---Deixant Yoshino et venc vestit de cotó, canvi de roba.


Aní a Nara el jorn del naixement de Buda, visití uns quants temples i vegí néixer un cervatell, colpit per ésser aquell jorn.

---Com és que també has nascut el jorn del Buda, fill del cérvol?


Quan Ganjin (34),. abat del temple de Shôdaiji, visità el Japó, d'entre les disset vicissituds que hagué de patir durant el viatge, una fou la de la sal que una ventada li clavà als ulls i el deixà orb. Finalment, en venerí l'estàtua.

---Amb fulles tendres voldria llevar-te les llàgrimes dels ulls.


Deixí els vells amics de Nara.

---Sóc separat de vosaltres com els primers banyons del cérvol.


A ca una persona a Ôsaka.

---Parlar sobre les flors del lliri un dels plaers del viatge. (35)


A la platja de Suma.

---La lluna hi és, emperò, és com absent, estiu a Suma.

---He vist la lluna no satisfet, emperò, estiu a Suma.


A mitjans de la quarta lluna era encara emboirat. La lluna, efímera en la curta nit, lluïa esplendorosa, la muntanya era fosca amb les tendres fulles, el vent a punt de cantar a trenc d'alba, clarejava per la banda de la mar, visibles des d'Ueno les rogenques espigues del blat i les cases dels pescadors s'entrellucaven arreu entre les roselles.

---Les cares dels pescadors he vist a l'alba, flors de rosella.


Allà hi havia tres pobles : Higashi-Suma, Nishi-Suma i Hama-Suma. Cap d'ells no semblava tenir una indústria especial. Com havia cantat un poeta d'antany (38) : “Feien sal.....”. Ara, emperò, res ja no es veia d'allò.
Uns peixets anomenats “kisugo” dintre d'unes xarxes posats a assecar sobre la sorra atreien els corbs que feien per agafar en llurs vols. Els pescador no podien sofrir-ho i els amenaçaven amb llurs arcs. Si un s'aturava a pensar en allò què havia passat a la batalla d'antany (37) allò que feien era molt reprovable.

Nogensmenys, amb la meva estimació per al passat comencí a pujar al cim del Tetsukai., emperò, el noiet que em feia de guia d'una manera o altra intentà defugir-ne, emperò, l'amanyaguí dient que el convidaria a sopar de tornada i s'hi avingué.
Em digué que tenia setze anys i, certament, semblava més jove que els altres nois del poble (38).
Se m'avançà més de tres-cents metres, graponà per un caminoi rocós, relliscà i caigué unes quantes vegades, continuà agafant-se a les arrels de les azalees i dels bambús, sens alè, amarat de suor i certament mercès al seu esforç arribí frisós fins a les portes dels núvols.

---A la punta del dard, pescador de Suma, canta el cucut.

---Allà i cap a on s'esvaeix el cant del cucut una illa.

---Al temple de Suma sentí la flauta a l'ombra dels arbres.


Passí la nit a Akashi.

---Pop al parany, ton somni efímer sota la lluna d'estiu.


Pensí en la tardor allà. (39)
La tardor d'aquella badia era realment colpidora. La tristor i la solitud no eren només paraules i la primera impressió fou de compondre alguna cosa, desconeixia les mancances de mon ineptitud.

L'illa d'Awaji era just a tocar. Les platges de Suma i d'Akashi eren separades per la mar a dret i esquerra, i el lloc em recordà el poema sobre Go i So (40), a la Xina. Un home més savi n'hauria trobat més de semblances. Separat per una muntanya a l'altre costat hi havia un lloc de nom Tai-no-hata on naixeren les germanes Matsukaze i Murasame (41).

Seguí la carena fins al camí de Tampa. Mirí els cingles de Hachibuse i Sakaotoshi, noms que encara feien feredat. Sota els ulls el pi on Yoshitsune (42) penjà el gong de guerra i les restes del palau imperial d'Ichi-no-tani (43), vestigis de les turbulències de les lluites d'antany, el brogit d'aquell temps encara em colpia.
Nii-no-ama-gimi (44) amb el seu nét, el nen-emperador (45), a braços, entrebancant-se amb ses faldilles, es precipità a la cabina del vaixell. Diverses dames de la cort i gent al servei del nen-emperador aplegaren atuells, llaüts, tot embolicat amb roba, flassades i matalassos i ho llançaren al vaixell. Molts objectes personals caieren a l'aigua i esdevingueren menja pels peixos, capses amb pintes, pólvores i maquillatges que recollirien els pescadors. Mil anys de tristor encara en aquesta cala i el so de les onades blanques d'escuma era encara un plany.


- - - - - -


22 - Shunjô (俊乘, 1121-1206), també Shunjôbô Chôgen. Va fer restaurar el Daibutsu (大仏殿), al temple de Tôdaiji (東大寺), a Nara, l'estàtua de Buda més gran del món, feta de fusta.
23 - L'estàtua de Shunjô.
24 - L'estàtua de Buda.
25 - Ryû Shôsha (龍尚舍, 1616,1693). Monjo del santuari d'Ise.
26 - Ajiro Minbu (網代民部, 1640-1683). Monjo del santuari d'Ise. El seu fill era Hirokazu (弘員, 1657-1717, Setsudô (雪堂, ¿-?) era el seu nom literari.
27 - El “cirerer” és, evidentment, el pare, Ajiro Minbu, i la flor el fill.
28 - Chikiri (ちきり), en “kana” a l'original, eraTokoku (杜国, ?-1690). Comerciant de Nagoya, un dels seus deixebles preferits, la seva mort va ser molt sentida per Bashô.
29 - Ryûmon (瀧門) significa “Porta del drac”.
30 - Sesshôkô (攝政公) era el nom popular de Fujiwara no Yoshitsune (藤原良経,1169-1206). El seu poema sobre Yoshino és al Shinkokinshû (新古今和歌集).
31 - Veure nota no. 23
32 - Yasuhara Teishitsu (安原貞室, 1610-1673).
33 - Referència al capítol 106 del Tsurezuregusa (徒然草 de Yoshida Kenkô吉田兼好 (1283?-1350?) :
第百六段
高野の證空上人、京へのぼりけるに、細道にて、馬に乘りたる女の行きあひたりけるが、口ひきける男、あしくひきて、聖の馬を堀へ落してけり。聖いと腹惡しくとがめて、「こは希有の狼藉かな。四部の弟子はよな、比丘よりは比丘尼は劣り、比丘尼より優婆塞は劣り、優婆塞より優婆夷は劣れり。 かくの如くの優婆夷などの身にて、比丘を堀へ蹴入れさする、未曾有の惡行なり」といはれければ、口ひきの男、「いかに仰せらるゝやらん、えこそ聞きしら ね」といふに、上人なほいきまきて、「何といふぞ、非修非學の男」と、あらゝかにいひて、きはまりなき放言しつと思ひける氣色にて、馬ひき返して逃げられ にけ.
34)Ganjin, en xinès Chien-Chen, (鑑眞, 688-763). Monjo xinès, fundador de la secta Tendai (天台宗) al Japó.
35)Referència a la narració no. 9 de l'Ise Monoagatari. Podeu veure la meva traducció en aquest mateix bloc.
“Kakitsubata” (若葉) és un Iris, tot i que també es pot traduir per lliri, dintre de les nombroses definicions per aquesta planta. Com lliri és més popular m'he decantat per aquesta traducció. Qualsevol esment i/o aclariment sobre aquest punt per part dels lectors seria, evidentment, ben rebuda i molt agraïda.
36)És Ariwara no Yukihira (在原行平, 818-893).
37)Referència a la batalla d'Ichi-no-tani (一ノ谷), de l'any 1184.
38)Referència al llibre 9 del Heike Monogatari (平家物語). Podeu veure el meu article NTCJ 18 en aquest mateix bloc sobre aquest Nô sobre Atsumori.
39)Referència al capítol 12, Suma (須磨) del Genji Monogatari (源氏物語),
40)Referència a un poema del poeta xinès Du Mu (杜牧, 803-852), Toboku en japonès.
41)Podeu veure l'article NTCJ 30 en aquest mateix bloc.
42)Minamoto no Yoshitsune (源義経, 1159-1189).
43)Veure nota no.37
44)Nii no ama gimi (二位のあま, ¿-?) era l'esposa de Taira no Kiyomaki (平清盛, 1118-1181), i àvia de l' emperador Antoku.
45)Emperador Antoku (安徳天皇, 1175-1185). Altres fonts donen unes dates lleugerament diferents, però, de fet, el noi va morir als set anys.
La seva mare era Taira no Takuko (平徳子, 1155-1213). Posteriorment coneguda com a l'emperadriu-mare Kenreimon-in (建礼門院). Esposa de l'emperador Takakura (高倉天皇, 1161-1181) I filla de l'esmentat Taira no Kiyomori.


終

雨月物語 10
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)

此日比左門はよき友もとめたりとて。日夜交はりて物がたりすに。赤穴も諸子百家の事おろ／＼かた り出て。問わきまふる心愚ならず。兵機のことわりはをさ／＼しく聞えければ。ひとつとして相ともにたがふ心もなく。かつ感。かつよろこびて。終に兄弟の盟 をなす。赤穴五歳長じたれば。伯氏たるへき礼儀ををさめて。左門にむかひていふ。吾父母に離れまいらせていとも久し。賢弟が老母は即吾母なれば。あらたに 拝みたてまつらんことを願ふ。老母あはれみてをさなき心を肯給はんや。
左門歓びに堪ず。母なる者常に我孤獨を憂ふ。信ある言を告なば齢も延なんにと。伴ひ て家に帰る。老母よろこび迎へて。吾子不才にて。斈ぶ所時にあはず青雲の便りを失なふ。ねがふは捨ずして伯氏たる教を施し給へ赤穴拜していふ。大丈夫は義 を重しとす。功名冨貴はいふに足す吾いま母公の慈愛をかふむり。賢弟の敬を納むる。何の望かこれに過べきと。よろこびうれしみつゝ。又日來をとゝまりけ る。きのうけふ咲ぬると見し尾上の花も散はてゝ。涼しき風による浪に。とはでもしるき夏の初になりぬ。赤穴母子にむかひて。吾近江を遁來りしも。雲州の動 靜を見んためなれば。一たび下向てやかて帰來り。菽水の奴に御恩をかへしたてまつるべし。今のわかれを給へといふ。左門いふ。さあらば兄長いつの時にか帰 り給ふへき。赤穴いふ。月日は逝やすし。おそくとも此秋は過さじ。左門云。秋はいつの日を定て待べきや。ねがふは約し給へ。赤穴云。重陽の佳節をもて帰來 る日とすべし。左門いふ。兄長必此日をあやまり給ふな。一枝の菊花に薄酒を備へて待たてまつらんと。互に情をつくして赤穴は西に帰りけり。

En aquells jorns Samon cregué haver trobat un bon amic, i jorn i nit li féu companyia. En llurs converses Akana li parlà a estones dels cent clàssics i son discerniment no era pas el d'un talòs, sobre els principis de l'art de la guerra en parlava amb solvència, no hi havia cap divergència entre ells, i admirats i cofois es feren jurament de fraternitat. Com Akana era cinc anys més gran, a ell li corresponia el tractament més respectuós i així li parlà a Samon :
He perdut pare i mare ja fa molt de temps. Així l'anciana mare de mon germà petit serà ara la meva. Us prego de complimentar-la de ma part quan la vegeu. Consentirà vostra mare l'expressió d'un cor d'infant?
I tornà casa amb sa companyia.
L'anciana mare els rebé encantada.
Mon fill té poc talent i ses estudis no són d'aquest temps. Ha perdut l'oportunitat d'accedir a alts càrrecs, us prego de no abandonar-lo, i com a germà gran guieu-lo en l'estudi.
Akana s'inclinà i digué :
L'home d'honor valora la rectitud sobre totes les coses (82). No paga la pena ni de parlar-ne de fama ni riquesa. Jo ara que una mare venerable m'honora amb son afecte i un germà petit amb son respecte, què més puc desitjar?
I joiós i feliç hi restà encara uns jorns.
Les flors que ahir i avui s'havien florir dalt dels cims (83) eren ara escampades i amb el gèlid ventijol que empenyia les ones (84) s'anunciava certament l'inici de l'estiu.
Akana s'adreçà a la mare i al fill :
Car fugí d'Ômi per veure la situació a Izumo, haig d'anar-hi ara, emperò, aviat seré de tornada. Encara que esclau de fesols i d'aigua (85) retribuiré vostres mercès. Permeteu-me que ens separem avui!
Samon digué :
Si així ha d'ésser...... Quan pensa mon germà tornar?
Akana respongué :
El temps passa de pressa...... No pas més tard d'aquesta tardor.
Samon digué :
Quin jorn de la tardor us haig d'esperar? Us ho prego, féu-me'n promesa!
Akana digué :
Fem doncs del novè jorn (86) ma tornada!
Samon :
Germà, no manqueu pas aquest jorn. Prepararé una branca de crisantem, un sake flac i us esperaré.
Quan s'havien expressat llur afecte a bastament, Akana partí cap a l'oest.
- - - - - -
82 – Referència al 死生交. Veure nota no. 74.
83 -Referència al Shinshūiwakashū (新拾遺和歌集) : Nova tria de poemes japonesos. Compilació feta l'any 1364. Té 29 volums i 1920 poemes.
84 – Referència al Fûyôwakashû (風葉和歌集) : Antologia de fulles escampades pel vent”. Compilada l'any 1271.
També al Shinchokusenwakashû (新勅撰和歌集) : La nova antologia imperial de la poesia japonesa. Recull de principis de l´era Kamakura (1185-1382).
Encarregada per l´emperador Gohorikawa (後堀河天皇, 1212-1234) l´any 1232 i completada el 1235. També Fujiwara no Teika (藤原定家, 1162-1241) va ser-ne el recopilador.

85 - 菽水の奴.... (text.) “...esclau de fesols i d'aigua....”, és a dir : portar la més humil de les existències o passar necessitats. Referència al Li Ch'i / Li Gi o Li Ji (禮記) : El Clàssic dels Rituals, o Annal dels Ritus. És un dels cinc clàssics xinesos del cànon confucià. Recopilació dels rituals de cerimònia del govern i sistema social de la dinastia Chou (周朝, 1046-256 aC). Es creu que va ser el mateix Confuci (K'ung-tzu, 孔夫子, 551-479 aC) ) qui en va fer la compilació.
Referència esmentada també al Wamyô Ruijû Shô (和名類聚抄), obra compilada entre els anys 931-937 que combina les funcions de diccionari i d'enciclopèdia, el primer text d'aquestes característiques publicat al Japó. Autor : Minamoto no Shitagô (源 順, 911-983 ).
86 – La diada era la festa del crisantem.

o0o