YAMATO MONOGATARI (大和物語) 105

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百五】

中興の近江のすけかむすめものゝけにわつらひてしやうさう大とくをけんしやにしけるほとに人とかくいひけりなをしもはたあ らさりけり忍ひてありへてのち人のものいひなともうたてあり猶よにへしとおもひいひてうせにけりくらまといふところにこもりていみしうおこなひをりさすか にいとこひしうおほえけり京をおもひやりつゝよろつの事いと哀におほえて行ひけりなく／＼うちふしてかたはらを見れはふみなんみえけるなそのふみそとおも ひてとりてみれは此わかおもふ人のふみなりかけることは
墨染のくらまの山にいる人はたとる／＼もかへりきなゝん
とかけりいとあやしくたれしてをこせつらむと思ひをりもてくへきたよりもおほえすいとあやしかりけれは又ひとりまとひきにけりかくて又山にいりにけりさてをこせたりける
からくして思ひ忘るゝ恋しさをうたて啼つる鴬の声
かへし
さても君忘けりかし鴬の啼おりのみや思ひ出へき
となんいへりける又しやうさうたいとく
我為につらき人をはをきなから何の罪なきよをや恨ん
ともいひけり此女はになくかしつきてみこたちかんたちめよはひ給へとみかとに奉らんとてあはせさりけれとこのこといてきにけれはおやもみすなりにけり

La filla de Nanaki, sotsgovernador d'Ômi, era posseïda per un mal esperit. Jôzô (187), el monjo de gran virtut, hi feia els exorcismes, i la gent féu córrer rumors que no eren pas sens fonament. Mentre aquesta relació furtiva continuà els rumors s'intensificaren i el monjo no desitjant viure així desaparegué. Es reclogué en un lloc dit Kurama on feia vida d'asceta. Això no obstant, es delia d'amor per ella. Pensava en la capital i n'anhelava el gaudi mentre seguia amb ses pràctiques ascètiques.
Tot plorant s'havia ajagut quan veié a son costat una lletra. Pensant de qui podria ésser l'agafà i veié que era d'aquella dona de ses pensaments. Hi havia escrit :

---Vestit de negre aquell que anà i és al mont Kurama i vagareja errant que revingui cap a mi. (188)

Ben estranyat pensà en qui li havia enviat la lletra. No entenia com li havia pogut arribar, era molt estrany, i perplex se'n tornà.
Després de tornà a la muntanya li envià :

---Amb tot mon esforç havia ja oblidat mes penes d'amor emperò tot em torna amb la veu del rossinyol. (189)

La resposta :

---Ja m'heu oblidat i si això és així és només el cant del rossinyol que us fa de mi la recordança. (190)

Jôzô, el gran virtuós, tornà a fer :

---Llevat d'aquella que la conducta vers mi ha estat cruel per què doncs haig de blasmar el món que no té culpa?

Els pares d'aquesta dona l'havien educat amb tota cura. Prínceps i nobles l'havien festejat, mes, ells la volien per a l'emperador, i tots havien estat rebutjats. Després d'aquest afer, emperò, hagueren de renunciar-hi.

- - - - - -
187 - Jôzô (浄蔵, ?-?), fill de Miyoshi Kiyotsura (三善 清行, 847-918). Veure la narració no. 62.
188 – Poema no. 233, llibre 12, Gosenwakashû (後撰和歌集). Aquest poema és també al Konjaku Monogatari (今昔物語集).
189 – 鶯の声 (uguisu no koe) significa aquí la lletra de la dona. Aquest poema és també al Konjaku Monogatari (今昔物語集).
190 – Aquest poema és també al Konjaku Monogatari (今昔物語集).

o0o

<b>YAMATO MONOGATARI (大和物語) 104
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百四】

しけもとの少将に女
恋しさにしぬる命を思ひ出てとふ人あらはなしとこたへよ
少将かへし
からにたに我きたりてへ露の身の消は共にと契をきてき

D'una dona al capità Shigemoto (184) :

---Moro per amor si es demana per mi en remembrança digueu jo us ho prego que ja no sóc d'aquest món. (185)

La resposta del capità :

---A ses despulles digueu-lis que sóc vingut car com rosada és desapareguda prometí de seguir-la. (186)

- - - - - -

184 – Fujiwara no Shigemoto (藤原慈幹, ?-931).
185 – Poema no. 1236, llibre 14, Shinkokinshû (新古今集).
186 – El text està adreçat formalment a un servidor de la casa de la dona la qual sembla haver mort.

o0o

小林 一茶 -06-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.

苦にやんだ元日するや人並に

くにやんだ　がんじつするや　ひとなみに

Kuniyanda-ganjitsu suru ya-hitonami ni


Tot complanyent-me
passo el jorn de cap d'any
com ho fa tothom.




又ことし娑婆塞ぞよ草の家

またことし　しゃばふさげぞよ　くさのいえ

Mata kotoshi-shabafusage zo yo-kusa no ie

Un any altre cop
i ací gandulejant
cabana d'herba

o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-06-

春 / 若菜によせてふるきを思ふといふ事を

Primavera / Collint herbes tendres mentre penso en el passat.


若菜つむ野べの霞ぞあはれなる昔をとほくへだつとおもへば

わかなつむ－のべのかすみぞ－あはれなる－むかしをとほく－へだつとおもへば

Wakano tsumu-nobe no kasumi zo-aware naru-mukashi o tôku-hedatsu to omoeba

Trist sóc al camí

collint les herbes tendres

en la boirina

penso com em separa

de mon passat ja llunyà.


Poema no. 21

o0o

落窪物語 -21-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.

女君をうち見おこせたれば、いといたう泣きつやめきたるを見て、あはれとや思ひけむ、言ふやう、「聞えさすえれば、言よきやうにはべり。さりとて、聞えさせねば、さる心ばへありとだに知らせたまはじと、くちをしさになむ。えさらずさぶらひはべる御方よりも、この年ごろ御心ばへも見参らするに、仕まつえらまほしうはべれど、世の中のうたてわづらはしうはべえれば、つつましうてなむ、人知れぬ宮仕へも、え仕うまつらぬ」と聞ゆれば、女君「さるべき人も、ことにまごころなるけしきも見えぬに、うれしくも思ひたまひけるかな」といらへたまへば、少納言「げにこそ、あやしうは侍れ。上のあやしうおはせむは例のこと、御はらからの君達さへ、みづから聞えたまはざめるこそ、いと心づきなけれ。あたら御さまを、かくてつくづくとおはしますこそ、あいなけれ。四の君もまた御婿取りしたまはむと設けたまふめり。北の方の御心にまかせて、のべしじめしたまふ」。「めでたきや。誰をか取りたまふ」と宣へば、「左大将殿の左近の少将とか。かたちはいと清げにおはするうちに、ただ今なり出でたまひなむと人々誉む。帝も時めかし思す。御妻はなし。いとよき人の御婿なり。『いかでこのわたりにもがなと思ふ。おとども常に宣ふ』とて、北の方、いそぎたまうて、四の君の御乳母、かの殿なりける人を知りたりけるを、喜びたまひて、さざめき騒ぎたまひて、文やらせたまふめり」と言へば、をかしう、うれしくて、「さて」と言ひて、いとよくほほゑみたるまみ、口つき、火の明きに映えて、にほひたるものから、恥づかしけなり。「少将の君は、いかが言ふ」と君宣へば、「知らず。『よかなり』とや宣ふらむ。人知れずいそぎたまふ」と言ふに、少将「そらごと」といらへまほしけれど、念じ返して臥したまへり。
　少納言、「まらうどのまた添ひたまはば、御前の御身、いと苦しげにおはしますべかる。よきこともあえらば、せさせたまへかし」と言へば、「なでふ、かかる見苦しき人がさることは思ひかくる」と言へば、「いで、あなけしからずや。などかくは仰せらるる。このかしづかれたまふ御方々は、なかなか」と言ひさして、「まこと、この世の中に恥づかしきものとおぼえたまへる弁の少将の君、世人は交野の少将と申すめるを、その殿に、かの男君の御方に少将と申すは、少納言がいとこにはべり。殿の局にまかりはべりしかば、かの君も、この殿の人と知りて、心使ひしたまへりき。御かたちのなまめかしさは、げにたぐひあらじとこそ見はべりしか。『御むすめ多かりと聞きしかば。いかが』とて、大君よりはじめて、くはしく問ひきこえたまひしかば、片端づつ聞えはべりしに、御前の御上を申しはべりしかばなむ、いといたうあはれがりきこえたまひて、『わがいと思ふさまにおはすなるを、必ず御文伝へてむや』と宣ひしかば、『かくいとあまたおはしますうちに、御母君などおはしまさねば、心細げに思して、かかる筋のこと、思しかけず』と申しはべりしかば、『その御母おはせぬこそは、いと心苦しく、あはれまさらめ。わが本意には、いと花やかならざらむ女の物思ひ知りたらむが、かたちをかしげならむこそ、唐土、新羅まで求めると思ふ。ここにおはする御息所はなちたてまつりては、父母おはする人やおはする。さて心に任せでおはすらんんよりは、わたくしものにて、我が所にすませたてまつらむ』など、いとこまやかになむ、夜更くるまで宣はせたりしかど、『折悪しくて。今御覧ぜさせむ』と申しし」と言へど、いらへもしたまはずなりぬるほどに、曹司より人たづね来て、「とみのこと聞えむ」と言へば、出でたり。
　「人おはして。まづ出でたまへ。聞ゆべきことなむある」と言へば、「しばし待て。御消息聞えさせむ」とて、入りぬ。「御あへづらひ仕まつりはべらむと思ひたまへはべりつるを、とみのこととて人まうで来たればなむ。聞えさせつることの残りも、まだいと多かり。艶にをかしうてはべりし、まめやかに聞えさせはべらむ。上に、かくおりはべりぬと、な聞えさせたまひそ。驚きさいなまむものぞ。さりぬべくは、まうのぼらむ」とて、おりぬ。


Shôganon mirà el rostre d'Ochikubo i veié com li brillava sota les llàgrimes, i se'n compadí.

- El que us diré potser us desagradarà, mes si no ho faig no sabríeu mai mes sentiments i ho sentiria molt. Sóc a contracor al servei d'aquesta gent. Tot aquest temps he vist vostre bon tarannà i voldria servir-vos, emperò, podria tenir problemes amb la gent de la casa. Hauríem d'ésser prudents i que ningú no ho sabés.Sóc molt contenta, ni ma pròpia gent em té cap gentilesa.

- És del cert molt estrany. És potser natural per part de vostra Kita no Kata, mes no pas de vostres germanastres, i que ni us parlin és molt lamentable. És una pena que una dona tan bella com vós hagi de restar ací sola. També s'estan fent els aparells per el casament de la quarta damisel·la. La senyora és molt porfidiosa i vol que tot es faci segons son lloure.

- Una nova gojosa! I amb qui es casa?

- Potser amb el Shôshô de la Guàrdia Imperial, el fill del general de l'Esquerra, un home molt atractiu. És una persona molt apreciada. Té inclús l'afecte de l'emperador. No és casat, i serà un molt bon gendre. El Chûnagon sempre ha pensat de maridar-la amb ell. La senyora s'hi està afanyant molt i és molt cofoia que la dida de la quarta damisel·la tingui una coneixença a la cort. Després de moltes converses se li ha fet arribar una lletra.

Ochikubo ho trobà divertit.

- I......? - preguntà amb una expressió riallera il.luminada sota la llum de la lampada, era d'una bellesa que torbava.

- Què hi diu el Shôshô?

- No ho sé. açò no obstant, com s'està apressant tant i en silenci potser ja ho ha acceptat.

El Shôshô volia cridar que no era cert, mes es contingué i no es llevà. Shôganon continuà :

- Si arriba un altre gendre vós tindreu molta més feina. Si rebeu alguna proposta de matrimoni, accepteu-la!

- Què? Qui hi pot pensar en ma pobra parença?

- Açò no és pas així! Per què ho dieu? Les altres damisel.les són tan ben ateses....

Shôganon no acabà la frase i continuà :

– Segurament heu sentit parlar del Ben no Shôshô, d'aital atractiu que faria enrogir totes les dones, i per açò és anomenat el “Katano no Shôshô” (42). Tinc una cosina de nom Shôshô al servei de sa residència. Una vegada, de visita, ell hi era, i com sabia que jo era al servei d'aquesta casa fou molt gentil amb mi. Sa parença i refinament són incomparables. Em digué que sabia que el Chûnagon tenia moltes filles i em preguntà com eren, començant per la gran, i així ho fiu. El que diguí de vós l'afectà. Digué que així era son ideal de dona i si podria donar-me una lletra per a vós. Li referí que d'entre totes les filles del Chûnagon vós éreu malaurada per no tenir la mare, i que no hi penseu en aquests afers. “És per el fet de no tenir mare que em commou. La dona que desitjo no ha d'ésser inferior a la més esplendorosa flor, que sàpiga correspondre a l'afecte i d'exquisida parença, i aniria a la Xina i a Corea per cercar-la. Ací, llevat de la consort imperial, que m'és família, no hi ha ningú altre que pugui comparar amb els pares? Si visqués amb mi, com estimada, estaria molt millor que continuar allà”, i parlant així, bonhomiós, fins a fosca nit. Una altra vegada, quan hi aní, em demanà que com era l'afer i si podia enviar-vos una lletra. Li contestí que no havia trobat el moment adient, i que aviat us en parlaria.

Ochikubo no tenia res a dir a allò. Llavors arribà algú de la cambra de Shôganon amb un missatger urgent i ella sortí per a saber de què es tractava.

- Teniu una visita. Us espera a la cambra i us vol parlar.

- Ara vinc. Haig de dir-li-ho a la damisel·la.

I tornà a entrar.
-
- Pensava d'estar-me ací amb vós, al vostre servei, mes me'n avisat que ha vingut una persona amb un assumpte urgent. Hi ha moltes coses de les que us en vull parlar, molt agradoses i interessants. No digueu a la senyora que he anat a ma cambra, se n'estranyaria i em renyaria. Si puc tornaré més tard.

i sortí.

- - - - - -

42 – “Katano no Shôshô Monogatari” (交野少将物語) : Història del Shôshô Katano. Referència a un text d'aquella època, d'autor desconegut i del qual no hi ha cap versió. El títol s'esmenta al Genji Monogatari (源氏物語).

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 103
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百三】

平中かいろこのみなりけるさかりに市にいきけりなかころはよき人々いちにいきてなん色このむわさはしけるそれに故きさいの 宮のこたちいちに出たる日になん有ける平中いろこのみかゝりてになうけさうしけりのちにふみをなんをこせたりけるをんなともくるまなりし人はおほかりしを たれにあるふみにかとなんいひやりけるさりけれはおとこのもとより
百敷の袂の数はみしかともわきて思ひの色そ恋しき
といへりけるはむさしのかみのむすめになん有けるそれなんいとこきかいねりきたりけるそれをとおもふなりけりされはそのむ さしなんのちは返事はしていひつきにけるかたちきよけにかみなかくなとしてよきわかうとになんありけるいといたう人ひとけさうしけれと思ひあかりておとこ なともせてなん有けるされとせちによはひけれはあひにけりそのあしたにふみもをこせすよるまてをともせす心うしと思あかして又の日まてとふみもをこせすそ のよしたまちけれとあしたにつかう人なといとあたにものし給ときゝし人をあり／＼てかくあひ奉り給てみつからこそいとまもさはり給ことありとも御文をたに 奉りたまはぬ心うきことなとこれかれいふ心ちにもおもひゐたることを人もいひけれは心うくくやしとおもひてなきけりその夜もしやと思ひてまてと又こす又の ひも文もをこせすすへて音もせて五六日になりぬこの女ねをのみなきて物もくはすつかふ人なと大かたはなおほしそかくてのみやみ給へき御身にもあらす人には しらせてやみ給てことわさをもしたまひてんといひけり物もいはてこもりゐてつかふ人にも見えていとなかゝりけるかみをかいきりて手つからあまになりにけり つかふ人あつまりてなきけれといふかひもなしいと心うき身なれはしなんとおもふにもしなれすかくたに成ておこなひをたにせんかしかましくかくな人ひといひ さはきそとなんいひけるかゝりけるやうは平中そのあひけるつとめて人をこせんとおもひけるにつかさのかみにはかにものへいますとてよりいましてよりふした りけるをおひおこしていまゝてねたりけるとてせうえうしにとをき所へゐていましてさけのみのゝしりてさらにかへし給はすからうしてかへるまゝに亭子のみか との御ともに大井にいておはしましぬそこにまたふた夜さふらふにいみしうゑひにけり夜更てかへり給ふに此女のかりいかんとするにかたふたかりけれはおほか たみなたかふかたへゐんの人々るいしていにけり此女いかにおほつかなくあやしと思ふらんと恋しきにけふたに日もとく暮なんいきてありさまもみつからいはん かつふみをやらんとゑひさめて思ひけるに人なんきてうちたたくたそとゝへはなをそうのきみにものきこえんといふさしのそきてみれはこの家の女なりむねつふ れてこちこといひてふみをとりて見れはいとかうはしきかみにきれたるかみをすこしかいわかねてつゝみたりいとあやしうおほえてかいたることをみれは
あまの川空なる物と聞しかとわかめの前の涙成けり
とかきたりあまになりたるなるへしとみるに目もくれぬ心きもをまとはしてこのつかひにとへははやう御くしおろし給てきかゝ れはこたちも昨日けふいみしうなきまとひ給ふけすの心ちにもいとむねいたくなんさはかりに侍りし御くしをといひてなく時におとこのこゝちいといみしなてう かゝるすきありきをしてかくわひしきめを見るらんとおもへとかひなしなく／＼返事かく
よをわふる涙なかれてはやくともあまの川にはさやはなるへき
いとあさましきにえものもきこえすみつからたゝいまゝいりてとなんいひたりけるかくてすなはちきにけりそのかみ女はぬりこ めに入にけり事のありやうさはりをつかふ人々にいひてなくことかきりなし物をたにきこえん御声をたにしたまへといひけれとさらにいらへをたにせすかゝるさ はりをはしらてなをたゝいとをしさにいふとや思ひけんとてなんおとこはよにいみしきことにしける

Quan Heichû era en la plenitud de sa vida amorosa, un jorn anà al mercadal. Era un temps en què la gent de classe alta anava al mercadal per a llurs afers amorosos. Fou el jorn quan les donzelles de la difunta emperadriu (179) hi anaren. Heichú les festejà i s'encaterinà. Més tard envià una lletra. Les dones li digueren :
- Hi havia molts carruatges. Per a qui doncs aquesta lletra?
Llavors de ca l'home arribà :

---Foren nombroses les mànigues de palau apercebudes però la de foc d'amor fou la que m'enamorà. (180)

Es tractava de la filla del governador de Musashi que vestia de seda fulgent color carmesí, era ella en qui pensava. Així, la dona de Musashi contestà tot seguit i ell la festejà. Era ben feta i amb llarga cabellera, una noia encisadora. Molts homes se n'havien enamorat, emperò, era altívola i no n'havia acceptat cap d'home. Tanmateix, accedí a trobar-se amb aquell que la festejava amb delit.
L'endemà no li arribà cap lletra (181). Esperà fins al vespre, emperò, cap senyal. Despitada, vetllà fins a l'alba, fins al jorn següent, emperò, cap lletra. Esperà aquell vespre i l'endemà..... La gent de son servei en parlà :

- Havíem sentit dir d'aquest home que era mudadís, i tot i així accedí a veure'l. Encara que algun impediment, hauria d'haver enviat una lletra. És una crueltat!

I com elles expressaven el mateix que ella sentia, ploraren de despit. Aquella nit, pensà esperar per si de cas, emperò, ell no arribà tampoc. I al jorn següent tampoc cap lletra. Cinc i sis jorns passaren i sens cap nova d'ell. La dona no feia més que plorar i deixà de menjar. Les serventes li digueren :
- No us hi capfiqueu més! No n'hi ha pas per a deixar-vos la vida! Féu que ningú no en sàpiga res i ja trobareu algú altre.
Ella no digué res, es reclogué i sens que ningú no la veiés es tallà ella mateixa la llarga cabellera i es féu monja. Ses serventes s'aplegaren i ploraren, emperò, tot endebades.

- He patit tant que he desitjat morir, mes no puc pas. Així doncs, almenys, em consagraré a una vida d'asceta. Prou doncs de tot aquest enrenou!

I tot això fou degut al fet que Heichû el matí després de la trobada tenia pensat enviar-li un missatger, quan llavors, el capità de la Guàrdia de palau (182) arribà de sobte a casa seva tot dient que passava a prop , i trobant-lo endormiscat l'apressà a llevar-se :

- Encara esteu dormint?

I se l'emportà a fer una excursió. Begueren sake, feren barrila i no el deixà tornar. Quan finalment tornà, hagué d'acompanyar l'emperador retirat del Teiji a Ôi. Allà hi serví durant dues nits i s'embriagà. Se'n tornaren al vespre i quan anava ca aquella dona la direcció no era propicia, i amb tot el seguici anaren cap a una altra direcció. Heichû pensà que la dona estaria amoïnada i que trobaria allò ben estrany. Desitjant-la, el jorn se li féu llarg haver d'esperar fins al vespre. Hi aniria i ell mateix li explicaria què havia succeït. Li enviaria una lletra, pensà, ja sobri, quan algú tustà a la porta :

- Qui hi ha? - preguntà.

- Un missatge per al senyor lloctinent!

Mirà cap enfora. Era una dona d'aquella casa. Desficiós la féu passar i prengué la lletra que li portava. Enclòs amb el paper de dolç perfum hi havia un floc de cabells. Esbalaït, llegí :

---I jo pensava que això del riu del cel era sens sentit però són les llàgrimes que mes ulls estan vessant. (183)

Entengué que la dona s'havia fet monja. Se li enterboliren els ulls i trasbalsat li ho preguntà a la missatgera.

- Ja s'ha tallat els cabells. Les dones de son servei ara esmaperdudes no paren de plorar. Nosaltres també, els altres servents, tenim el cor trencat. Uns cabells tan preciosos! - digué plorosa.

Ell ho sentí colpit. Com havia pogut amb sa frivolitat haver causat aital dolor? Pensà, emperò, que res no s'hi podia fer, i tot plorant en féu resposta :

---Tantes llàgrimes vessades al riu del cel per un desconsol calia tan de sobte en monja escampar-les?

- Em sento tan malament que no us puc dir res més. Me n'hi vaig ara mateix!

I partí tot seguit.

Ella s'havia reclòs en una petita cambra. Ell explicà amb plors als servents allò que havia succeït i els impediments.

- Digueu-me alguna cosa! Que senti vostra veu!

Emperò, no hi hagué cap resposta. Ell s'adonà que al no saber res ella de ses impediments no deia res per despit, i en fou prou consirós.

- - - - - -

179 – La princesa Hanshi (班子女王, 833-900), esposa de l'emperador Kòkô (光孝天皇, 830-887),
180 – Poema no. 698, llibre 11, Shokugosenwakashû (続後撰和歌集), amb algunes diferències.
181 – Es refereix a la “lletra del matí” que l'home enviava a l'estimada abans del migdia expressant la seva pena per haver de separar-se d'ella a l'alba. No rebre-la significava que ell no desitjava continuar amb la relació, fet que, naturalment, era una gran decepció per a la dona.
182 – Fujiwara no Kiyotsune (藤原清経; ?-¿). Aquell temps era capità de la Divisió Dreta de la Guàrdia de Palau.
183 – Clàssic joc de paraules entre “ama” (尼) : monja, i “ama no gawa” (天の川) : riu del cel / “ame” (天) : cel.

o0o

小林 一茶 -05-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.

元日も別条のなき屑屋哉
がんじつも　べつじょうのなき　くづやかな
ganjitsu mo betsujô no naki kuzuya kana


El jorn de cap d'any
ma cabana llardosa
res no ha passat.





元日やどちら向ても花の娑婆
がんじつや　どちらむいても　はなのしゃば
ganjitsu ya dochira muite mo hana no shaba


El jorn de cap d'any
les flors del món corrupte
també són arreu.

o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-05-

春 / 若菜
Primavera / Fulles tendres

春日野は年のうちには雪つみて春はわか菜の生ふるなりけり

かすがのは－としのうちには－ゆきつみて－はるはわかなの－おふるなりけり

Kasugano wa-toshi no uchi ni wa-yuki tsumite-haru wa wakana no-ourunarikeri.

Mentre dura l'any
la prada de Kasuga
és sota la neu
mes a la primavera
broten les fulles tendres.

Poema no. 19
o0o

落窪物語 -20-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.

　袍裁ちておこせたり。また遅くもぞ縫ふと思して、よろづのこと、おとどに聞えて、「行きて、宣へかし」と責められて、おはして、遣戸を引きあけたまふより宣ふやう、「いなや、この落窪の君の、あなたぬに宣ふことに従はず、悪しかんなるは、なぞ。親なかんめれば、いかでよろしく思はれにしがなとこそ思はめ。かばかり急ぐに、ほかの物に手を触れざらむや何の心ぞ。夜のうちに縫ひたてずは、子とも見じ」と宣へば、女、いらへもせで、つぶつぶと泣きぬ。おとど、さ言ひかけて、帰りたまひぬ。
　人の聞くに恥づかしく、恥の限り言はれつる名を我と聞かれぬること、と思ふに、ただ今死ぬるものにもがなと、縫ひ物はしばしおしやりて、火の暗き方に向きて、いみじう泣けば、少将、あはれに、ことわりにて、いかにげに恥づかしと思ふらむと、われもうち泣きて、「しばし入りて臥したまへれ」とて、せめて引き入れたまひて、よろづに言ひ慰めたまふ。「落窪の君」とは、この人の名を言ひけるなりけり、わが言ひつること、いかに恥づかしと思ふらむと、いとほし。継母こそあらめ、中納言さへ憎く言ひつるかな、いといみじう思ひたるにこそあめれ、いかでよくて見せてしがな、と心のうちに思ほす。
　北の方、多くの物どもを、一人はあり、腹立たしからむ、えひとりは縫ひ出でじ、と思ひて、少納言とて,かたへなる人清げなる、ーいきて諸共に縫へーとておこせたれば、来て、ーいづこをか縫ひ侍たん。など御とのごもりにける。さばかりに　ーおそからむ物ぞーと聞こえ給ふものをーといへば、ー心地のあしければなんん。その縫いさしたるはひおまえ縫ひ給へーといへば、取り寄せて縫ひて、ーなほよろしう起きさせ給へ。ここのひだおほえ侍らずーといえばー今しばし。教えて縫はせんん、からうじて起きて、ゐざり出（で）たり。少将みれば、少納言、火影にいと清げなり。よき物こそありけれと見たまふ。


Se li envià un vestit de cerimònia ja tallat. La Kita no Kata s'afigurà que potser no l'acabaria a temps i explicà al Chûnagon allò que havia succeït i l'apressà :

- Aneu-hi i parleu-hi.

El Chûnagon hi anà, obrí i des del llindar preguntà :

- Eh! Ochikubo! Per què aquest mal comportament i no fer allò que se't demana? Des del traspàs de ta mare he desitjat de tota manera que vosaltres dues tinguéssiu una bona relació. Tot i haver una feina urgent cuses per a gent de fora i desatens la de casa. No et consideraré ma filla!

Ochikubo no podia ni contestar i esclatà en plors. El Chûnagon després de parlar tornà a sa cambra.

Ochikubo era profundament avergonyida que el Shôshô hagués sentit tot allò i que sabés que aquell era el nom que li deien a ella, i només de pensar-hi es volia morir. Deixà de banda la cosida un moment, es girà d'esquena a la llum i plorà. El Shôshô commòs perquè se n'havia adonat de la vergonya que ella sentia plorava també.

- Veniu una estona al llit.

L'agafà, l'ajagué i li parlà de tot i de res per a conhortar-la.

“Ella és la damisel·la Ochikubo que anomenen i mes mots d'abans l'han avergonyida. Quina llàstima. La Kita no Kata és certament una malànima, mes el Chûnagon també ho és. La deu detestar molt. Jo que voldria fer que hom veiés quina persona tan extraordinària que és realment!” açò pensà en son cor.


La Kita no Kata pensà que allò que li havia dit el Chûnagon l'hauria ferit, mes com era sola i havia molt a cosir no ho podria fer tot, i hi envià una donzella molt bonica de nom Shôganon.

- Vés a cosir amb ella.

Quan la donzella arribà a la cambra d'Ochikubo li digué :

- On haig de començar a cosir? Per què sou en folgança? La senyora m'ha dit que açò és molt urgent.

- No em trobo bé. Fes els plecs d'allò que és cosit.

Shôganon ho prengué i començà a cosir.

- Si us sentiu millor potser podríeu llevar-vos. No sé com fer aquests plecs.

- Espera un moment, ara t'ho ensenyo.

S'incorporà una mica i sortí del paravent de genolls.
El Shôshô mirà i veié a la llum de la llampada que Shôganon era una noia molt bonica i pensà que totes les dones de la casa feien goig.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 102
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【百二】

土佐守にありけるさかゐのひとさねといひける人やまひしてよはくなりてとはなりける家にゆくとてよみける
行人はそのかみこんといふものを心ほそしなけふのわかれは

Un tal Sakai no Hitozane (178) que era governador de Tosa, emmalaltí i sentint-se molt afeblit pensà en anar a sa llar de Tôba , i composà :

---Aquell que se'n va avisa que tornarà abans de gaire mes és de cert afligit el jorn de la partença.

- - - - - -
178 – Sakai no Hitosane (酒井人真, ?-917).

o0o

小林 一茶 -04-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.

元日をするや揃ふ(て)小田の雁
がんじつを　するやそろうて　おだのかり
ganjitsu wo suru ya soroute oda no kari


Celebrant cap d'any
els ànecs dels arrossars
tots ben aplegats.


我門は昼過からが元日ぞ
わがかどは　ひるすぎからが　がんじつぞ
waga kado wa hiru sugi kara ga ganjitsu zo



Lla a ma porta
tot passat el migdia
el jorn de cap d'any.

o0o

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-04-

春 / 海辺霞とふ事を
Primavera / Boirina a la costa.

藻鹽やくうらのあたりは立ちのかでけぶりあらそふ春霞かな

もしほやく－うらのあたりは－たちのかで – けぶりたちそふ－はるかすみかな

Moshio yaku-ura no atari wa-tachinokade-keburi tachisou-haru kasumi kana.


A la badia
estan cremant les algues
el fum que roman
acompanya la boira
d'aquesta primavera.


Poema no. 12
o0o

落窪物語 -19-

Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo

(Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.

　下襲裁ちて、持ていましたれば、驚きて几帳の外に出でぬ。見れば、表の袴も縫はで置きたり。けしき悪しうなりて、「手をだに触れざりけるは。今は出で来ぬらむとこそ思ひつれ。あやしう、おのが言ふことこそあなづられたれ。このごろ御心そり出でて、けさうばやりたりとは見ゆや」と宣へば、女いとわびしう、いかに聞きたまはむと、我にもあらぬ心ちして、「なやましうはべりつれば、しばしためらひて」とて、「これはただ今出で来なむものを」とて、引き寄すれば、「驚き馬のやうに手な触れたまひそ。人だねの絶えたるぞかし、かう受けがてなる人にのみ言ふは。この下襲も、ただ今縫ひたまはずは、ここにもなおはしそ」とて、腹立ちて、投げかけて、立ちたまふに、少将の直衣の、あとの方より出でたるを、ふと見つけて、「いで、この直衣は、いづこのぞ」と、立ちどまりて宣へば、あこき、いとわびしと思ひて、「人の縫はせに奉りたまへる」と申せば、「まづほかの物をしたまひて、ここのをおろかに思ひたまへる。もはらかくておはするに、かひなし。あなしらじらしの世や」と、うちむつかりて行くうしろで、子多く生みたるに落ちて、わづかに十筋ばかりにて、痛げなり。うちふくれて、いとをこがましと、少将つくづくとかいまみ臥したり。
　女、あれにもあらで物折る。少将、衣の裾をとらへて、「まづ、おはせ」と、引き責むれば、わづらひて入りぬ。「憎し。な縫ひたまひそ。今少し腹立て、まどはしたまへ。このことばは、なぞ。この年ごろは、かうや聞えつる。いかで堪へたまへる」と、宣へば、女、「山なしにてこそは」と言ふ。
　暗うなりぬれば、格子おろさせて、燈台に火ともさせて、いかで縫ひ出でむと思ふほどに、北の方、縫ふやと見に、みそかにいましにけり。見たまへば、縫ひ物はうち散らして、火はともして、人もなし。入り臥しにけりと思ふに、大きに腹立ちて、「おとどこそ。この落窪の君、心あいぎやうなく、見わづらひぬれ。これ、いまして宣へ。かくばかり急ぐものを。いづこなりし几帳にやあらむ、持ち知らぬ物設けて、つい立て、入り臥し入り臥しすることよ」と宣へば、おとどは「近くおはして、宣へ」と、宣へば、いらへ遠くなりぬれば、残りのことばは聞えず。少将、落窪の君とは聞かざりければ、「何の名ぞ、落窪な」と言へば、女いみじう恥づかしくて、「いさ」と、いらふ。「人の名に、いかに付けたるぞ。論なう屈したる人の名ならむ。きらきらしからぬ人の名なり。北の方、さいなみだちにけり。さがなくぞおはしますべき」と言ひ臥したまひけり。


Arreplegà unes peces de roba ja tallades i les portà ella mateixa a la cambra. Ochikubo s'astorà i sortí del darrera del paravent. La Kita no Kata veié que el vestit no era cosit i digué malganosa :

- Ni ho has tocat! Jo que em pensava que ja ho hauries acabat! És molt estrany que no prenguis en consideració el que et demano. Des d'un temps ençà tens el cap als núvols i només tens cura de ta parença.

Ochikubo era molt avergonyida només de pensar que el Shôshô ho estaria escoltant.

- Com no em trobo bé m'he endarrerit una mica. Avui mateix ho acabaré.

I agafà el vestit.

No ho tractis com si fos un cavall desbocat! Només t'ho demano perquè no hi ha ningú altre per a cosir. Si no ho acabes avui no podràs restar més en aquesta casa.

S'alçà per anar-se'n tota enutjada i li llençà la roba que havia dut. De sobte veié un tros del vestit del Shôshô que sobresortia rere del paravent.

- Eh? D'on ha sortit aquest vestit? - preguntà mentre s'aturava.

Akogi contestà trasbalsada :

- És un encàrrec per a cosir.

- Cus per a altri i ens desatens a nós! Ta presència ací és completament inútil. Ah! Quin món més ingrat!.

I es tombà enfurismada per anar-se'n.

El Shôshô l'esguardava del llit estant rere el paravent. D'esquena, com havia parit molt, se li veia com li esclarissaven els cabells i que només li arribaven a la cintura, tota arborada i arrogant. Ochikubo rebregava la roba amb desfici. El Shôshô l'agafà per la faldilla.

- Veniu – i l'estirà cap al llit, tota ella amoïnada – És odiosa! No cosiu més. Feu que s'enutgi i que s'atabali. Quina manera de parlar-vos és aquesta! Sempre us parla així? Com podeu suportar-ho?

- “Flor de perera del camp......” (41) – recità Ochikubo.

Enfosquia. Baixaren la ventalla i encengueren la llampada.



La Kita no Kata pensava en com s'ho faria Ochikubo per a acabar el vestit, i hi tornà sens fer soroll per comprovar si cosia. Veié la roba escampada, hi havia llum mes no hi havia ningú. Pensà que s'havia allitat i s'enutjà molt.

- Senyor! Aquesta damisel·la Ochikubo no em mostra cap mena de respecte. Us prego que li parleu. Hi ha una feina molt urgent. Té un paravent que no sé d'on procedeix, a més d'altres coses, i només fa que jeure!

- Apropeu-vos i explique-m'ho.

Com la Kita no Kata no era a prop el Chûnagon no entenia el que deia, i Ochikubo i el Shôshô no en sentiren res més.


- Què és aquest nom d'Ochikubo?

Ochikubo s'avergonyí.

- No sé.....

- Com pot ésser que algú es digui “Ochikubo”? Serà el nom d'una persona inferior, un nom d'algú sens rellevància. Vostra Kita no Kata us maltracta. És una mala persona – digué el Shôshô del llit estant.

- - - - - -

41 – Referència al poema no. 4268, llibre 6, Kokinrokujô (古今和歌六帖 ) :

世の中を憂きしといひてもいづこにか我が身かくさむ山なしの花.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 101
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百一】

おなし少将やまひにいといたうわつらひてすこしをこたりて内にまいりたりけり近江守公忠のきみ掃部助にて蔵人なりけるころ なりけりそのかもりのすけにあひていひけるやうみたり心ちはまたをこたりはてねといとむつかしう心もとなく侍れはなんまいりつるのちはしらねとかくまて侍 ことまかりいてゝあさてはかりまいりこんよきにそうしたまへなといひをきてまかてぬ三日はかりありて少将のもとよりふみをなむをこせたりけるを見れは
悔しくそ後にあはんと契けるけふをかきりといはまし物を
とのみかきたりいとあさましくて涙をこほしてつかひにとふいかゝものし給とゝへはつかひもいとよはくなり給ひにたりといひ てなくをきくにさらにもきこえすみつからたゝいままいりてといひてさとにくるまとりにやりてまつほといと心もとなしこのゑのみかとにいてたちてまちつけて のりてはせゆく五条にそ少将のいへあるにいきつきてみれはいといみしうさはきのゝしりてかとさしつしぬる成けりせうそこいひいるれとなにのかひなしいみし うかなしくてなく／＼かへりにけりかくてありけることをかんのくたりそうしけれはみかともかきりなくなん哀かり給ひける

El mateix capità Suenawa era afectat d'una greu malaltia i quan es reféu una mica anà a palau. Era el temps en què el governador d'Ômi, Kintada (175), era secretari adjunt a la cancelleria de Manteniment. Es trobà amb el secretari adjunt i li digué :

- No sóc pas alleujat encara, emperò, era tan abatut i em sentia tan malament que sóc vingut a palau. No sé pas que em passarà, mes fins ara sóc viu. Me'n vaig i tornaré despuix demà. Us prego de dir-li-ho a sa majestat.

I se n'anà.

Tres jorns després li portaren una lletra de la residència del capità :

---Em sap molt de greu haver-vos fet promesa de retrobar-nos hauria d'haver parlat del jorn de ma partença. (176)

Només hi havia això.

Molt afligit Kintada li preguntà al missatger, tot plorant :

- Com es troba?
- Està molt afeblit. - digué ell també plorant sens poder dir res més.
- Me n'hi vaig ara mateix!

Digué Kintada i demanà frisós que li enviessin un carruatge de la residència. Sortí per la porta de la Guàrdia de Palau. Esperà allà, hi pujà i s'hi apressà.
Quan arribà a la casa del capità, a la Cinquena avinguda, veié que hi havia un gran desori i que la porta era tancada, el capità havia mort (177). Demanà d'entrar, emperò, fou endebades. Molt afligit, se'n tornà desfet en plors.

Quan informà sa majestat dels esdeveniments, ell també en fou desconsolat.

- - - - - -

175 - Minamoto no Kintada (源 公忠, 884-948).
176 – Poema no. 854, llibre 8, Shinkokinshû (新古今集).
177 - Fujiwara no Suenawa (藤原季繩), traspassat l'any 914.

o0o

小林 一茶 -03-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.

例の通り梅の元日いたしけり
れいのとおり　うめのがんじつ　いたしけり
rei no toori ume no ganjitsu itashi keri


Com sempre ha estat
gaudint de la prunera
he passat cap d'any

Nota : el primer vers té 6 síl·labes.



かれらにも元日させん鳩すゞめ
かれらにも　がんじつさせん　はとすずめ
karera ni mo ganjitsu-sasen hato suzume


I tots ells també
fan el dia de cap d'any
coloms i pardals.

o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-03-

春 / 家家翫春と云ふ事

Primavera / Tot celebrant la primavera a cada casa.


門ごとにたつる小松にかざされて宿てふやどに春は來にけり

かとごとに－たつるこまつに－かさられて－やとてふやどに－はるはきにけり

Kado goto ni-tatsuru komatsu ni-kazararete-yado chô yado ni-haru wa kimikeri.


A cada porta
adornada amb un pi
és primavera
que a totes les cases
ja n'ha fet la seva llar.


Poema no. 05

o0o

落窪物語 -18-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.

　暮れぬれば、おはしぬ。「御返りは、など賜はざりつる」と宣へば、「北の方のおはしつるほどに」と宣うて、御殿ごもりぬ。ほどなく明けつれば、出でたまふに、明け過ぎて、人々騒がしければ、え出でたまはで、帰り入りたまひて臥したまひぬ。あこき、例の、御台、けいめいし歩く。
　少将の君、静かに臥したまひて、物語したまひて、「四の君は、いくら大きさにか成りたまひぬる」と宣へば、「十三、四のほどにて、をかしげなり」と言へば、少将「まことにやあらむ、『まろにあはせむ』など、中納言宣ふなるとぞ。乳母なる人を知りて。御文ゐて来て『北の方も、いかでとなむ宣ふ』とて、乳母なる人こそ、にはかに責めしか。『かかると聞えたまへ』と言はむよ。いかが思す」と宣へば、「心憂しとこそは思はめ」と宣ふ。ここしければ、らうたしと思ひて、「ここは、いみじう参り来るも人げなき心ちするを、渡したてまつらむ所におはしなむや」と宣へば、「御心にこそは」と宣へば、「さらばよ」など宣ひて臥したまへり。
　ほどは十一月二十三日なり。三の君の夫、蔵人の少将、にはかに臨時の祭の舞人に指されたまひければ、北の方、手まどひしたまふ。あこき、論なう御縫ひ物持て来なむものぞと、胸つぶるるもしるく、表の袴裁ちて、「これ、ただ今、縫はせたまへ。御縫ひ物出で来なむとなむ聞えたまふ」と言ふ。君は几帳の内に臥したまへれば、あこきぞいらふる。「いかなるにか、昨夜よりなやませたまひて、うち休ませたまへり。今起きさせたまひなむ時に聞えさせむ」と言へば、使帰りぬ。女君、縫はむとて起きたまふ。「まろひとりは、いかでつくづくと臥いたらむ」とて、起したてまつりたまはず。
　北の方「いかに。縫ひたまひつや」と問ひたまへば、「さもあらず。『まだ御殿ごもりたり』と、あこきが申しつるは」と言へば、北の方、「なぞの御殿ごもりぞ。物言ひ知らず。何われらと一つ口に。なぞ。言ふは聞きにくし。あな若々しの昼寝や。しが身のほど
知らぬこそ、いと心憂けれ」とて、うちあざ笑ひたまふ。


Al vespre quan arribà el Shôshô li preguntà :

- Com és que no m'heu contestat?
- Perquè la Kita no Kata era ací.

S'allitaren.

Tan punt sortí el sol el Shôshô féu per anar-se'n, mes ja era massa clar, i com hi hauria remor de gent no sortí i se'n tornà al llit.

Akogi, d'usança, preparava l'esmorzar. El Shôshô, distès, al llit, parlava amb Ochikubo.

- Quants anys té la quarta dama?
- Tretze o catorze. És molt bonica.
- Així que és cert. He sentit dir que és ella amb qui el Chûnagon em vol maridar. Sa dida ha enviat una lletra a una coneguda que és al servei de ma residència dient que també vostra Kita no Kata n'és d'acord. La dida ho està apressant. Què en penseu de fer saber la nostra relació?
- Em desplauria molt.

Ell ho trobà infantil i ingenu alhora.

- Venir a visitar-vos ací m'és molt inconvenient. Què en diríeu de traslladar-vos a un lloc que us cercaria?
- Si és del vostre grat....
- Bé, doncs.

I continuaren allitats.


Era prop el vint-i-tresè jorn de l'onzena lluna.

El Kurödo no Shôshô, espós de la tercera dama, fou convocat d'improvís com a dansaire a la festa extraordinària del santuari de Kamo i la Kita no Kata en fou molt excitada amb l'aparell.

Akogi temé doncs que hi hauria feina de cosir, i reberen un “ue-no-katama” (40) ja tallat. “Cus açò ara mateix. N'hauràs més de cosir tot seguit”, açò deia el missatge de la Kita no Kata.
Com Ochikubo era allitada rere el paravent fou Akogi qui contestà.

- No sé pas si la damisel·la podrà fer-ho, des d'anit que no es troba massa bé. Tan aviat es llevi li ho faré saber.

El missatger se'n tornà i Ochikubo es llevà per a començar a cosir

-Com, em deixareu sol al llit sens fer res?

I el Shôshô la retingué.


La Kita no Kata preguntà al missatger :

- Què, s'hi ha posat a cosir?
- No ha estat així. Akogi diu que encara és en folgança.
- Què és açò de què “és en folgança”? No facis servir paraules que ignores! Aquest llenguatge només s'empra per a nosaltres. Llevat de nós és impropi sentir parlar així. Una jove al llit a migjorn! És lamentable que no sàpiga quin és son lloc! - digué amb una rialleta d'escarni.

- - - - - -

40 – Ue no hakama (表の袴裁) : Vestit emprat a la cort. Pantalons amples i llargs lligats a la cintura.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 100

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百】


大井に季縄の少将すみける比みかとののたまひける花おもしろく成なはかならす御らんせむとありけるをおほしわすれておはしまさゝりけりされは少将
散ぬれはくやしき物を大井川岸の山ふきけふ盛なり
とありけれはいたう哀かりたまふていそきおはしましてなむ御らんしける


En el temps en què el capità Suenawa vivia a Ôi sa majestat (173) li digué :
- Quan les flors siguin esplendoroses hi hem d'anar!

Sa majestat ho oblidà i no s'hi anà. Llavors el capità :

---És una pena que caiguin escampades les roses grogues de la ribera d'Ôi ara que són florides. (174)

Quan ho féu, l'emperador s'apressà a anar a veure-les.
- - - - - -

173 – L'emperador Uda (宇多天皇, 867-931).
174 - Poema no. 179, llibre 2, Shinsûiwakashû (新拾遺和歌集). Amb alguna diferència.

o0o

小林 一茶 -02-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.

元日や我のみならぬ巣なし鳥
がんじつや　われのみならぬ　すなしどり
ganjitsu ya ware nominaranu su nashi tori


El jorn de cap d'any
no només jo mes també
l'ocell sense niu.




牛馬も元日顔の山家哉
うしうまも　がんじつがおの　やまがかな
ushi uma mo ganjitsu kao no yamaga kana


Vaques i cavalls
casa a la muntanya
amb cares d'any nou.

o0o

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-02-

春 / たつはるのあしたよみける
Primavera / Escrit un matí al començament de primavera.


山のはのかすむけしきにしるきかな今朝よりやさは春の曙

やまのはの－かすむけしきに－しるきかな－けさよりやさは－はるのあけほの

Yama no ha no-kasumu keshiki ni-shiruki kana-kesa yori ya sa wa-haru no akehono.

Per l'aparença
dels vius de les muntanyes
encalimades
des d'aquest matí haurem
albes de primavera.

Poema no. 02

o0o

落窪物語 -17-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)


La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.

とあるを持ちて出づるほどに、蔵人の少将まづ召すと言ふめれば、え置きあへで、懐にさし入れて参りたり。御鬢参らせたまはむとてなりけり。御うしろを参るとて、君もうつぶし、われもうつぶしたるほどに、懐なる文の落ちぬるも、え知らず。少将見つけたまひて、ふと取りたまひつ。御鬢掻き果てて、入りたまふに、いとをかしければ、三の君に「これ見たまへ。惟成が落したりつるぞ」とて奉りたまふ。「手こそ、いとをかしけれ」と宣ふ。「落窪の君の手にこそ」と宣ふ。少将「とは誰をか言ふ。あやしの人の名や」。「さ言ふ人あり。物縫ふ人ぞ」とてやみぬ。三の君は文を取りたまひて、あやしと思ひゐたまへり。
　帯刀、御ゆるすの調度など取り置きて、立つとて、かいさぐるに、なし。心騒ぎて、立ち居ふるひ、紐解きて求むれど、たえてなければ、いかになりぬらむと思ひて、顔赤めてゐたり。ここよりほかに歩かねば、落つとも、ここにこそあらめ、とて、おましをまづ取り上げ、ふるへども、いづこにかあらむ。人や取りつらむ、いかなること出で来む、と思ひ嘆きて、頬杖をつきて、ほれてゐたるを、少将出づとて見たまひて、「など惟成はいたうしめやぎたる。物や失ひたる」とて笑ひたまふに、この君取り隠したまへるなめり、と思ふに、死ぬる心ちす。いとわりなげなるけしきにて、「いかで賜はりはべらむ」と申せば、「われは知らず。姫君こそ『末の松山』と言ひつめれば」とて出でたまひぬ。
　言はむ方なくて、あな若と思はむこと恥づかしけれど、いかがせむとて、あこきがもとに行きて、「ありつる御返り、みづから参らむに、持て参らむとて、出でつるほどに、しか召して御鬢掻かせたまへるほどに、
かうして取られたてまつりぬ。いといみじうこそ」と、あれにもあらぬけしきにて言へば、あこき「いといみじきことかな。いかなるののしり、出で来むとすらむ。いとどしくこの御方けしきありと疑ひたまふものを、いかに騒がれたまはむとすらむ」と、二人汗になりて、いとほしがる。
　三の君、この文を北の方に「しかじかしてありつる」とて見せたてまつりたまへば、「さればよ。けしきありと見つ。誰ならむ。帯刀が住むにやあらむ、そが持たりつらむは。迎へむと言ひたるにこそあめれ、出でがたしと言へるは。男あはせじとしつるものを、いと口をしきわざかな。男出で来なば、かうて世にあらじ。迎へてむ。なくては大事なり。よき我子たちの使ひ人と見置きたりつるものを。いかなる盗人のかかるわざをし出でつらむ。まだきに言はば、隠しまどはむものぞ」。この文も出ださせで、けしきを見るに、人も言ひ騒がねば、あやしう思ふ。
女君には、「御文は、かうかうしはべりにけり。おもて恥づかしきやうなれど、侍りつるやうに御文書かせたまひて、賜はらむ」と言へば、君、いとわびしと思ひたまへり、とはおろかなる。北の方も見たまひつらむと思ふに、心ちもいとわびしうて、「またもえ聞ゆまじ」と嘆きたまふこと限りなし。帯刀もいとほしくて、少将の君の御前にもえ参らず、籠りゐたり。


Tot just sortia Tachihaki amb la lletra que el Kurôdo no Shôshô el féu cridar. Com no podia tenir bona cura de la lletra se la posà al pit i hi anà. Era per a arreglar-li els cabells, i com per a fer-ho s'havia d'inclinar rere d'ell que havia abaixat el cap la lletra li caigué sens adonar-se'n. El Kurôdo no Shôshô l'agafà ràpidament, qui un cop pentinat tornà a sa cambra i tot divertit li mostrà la lletra a sa muller, la Tercera dama :

- Mira, se li ha caigut a Korenaki. Té una molt bona cal·ligrafia!
- És de la mà d'Ochikubo!
- I qui és? Un nom estrany per a una persona....
- Doncs ho és. És la cosidora!

I no en parlaren més.

La Tercera dama prengué la lletra tot pensant que allò era molt rar.

Tachihaki endreçà els estris de pentinar i cercà la lletra, mes no hi era. Esverat es descordà la roba, furga arreu mes no la trobà. Amb el rostre encès per la vergonya es preguntava com podia haver estat. Se li hauria caigut a la cambra car no n'havia sortit. Furgà entre els coixins, mes no era enlloc. Qui la podria haver pres? S'angoixà només de pensar en què podia passar si fos així. Mentre era allà, esbalaït, amb el cap entre les mans el Kurôdo no Shôshô que sortia de sa cambra el veié i li preguntà tot rient :

- Què et passa Korenari que estàs tan moix? Que has perdut res?

Tachihaki s'imaginà que havia estat ell qui havia agafat la lletra i volgué morir-se. Quan li demanà desolat que li fes la mercè de tornar-la-hi el Kurôdo no Shôshô replicà :

- Jo no en sé res. La Tercera dama ha recitat allò de “....la muntanya dels pins a Sue.....”! (39).

Tachihaki emmudí. Quina vergonya haver de dir-li-ho a Akogi! Com ho faria?

- Mentre sortia per a portar la lletra de fa una estona, m'ha demanat l'espòs de la Tercera dama que el pentinés i li arreglés els cabells, m'ha caigut la lletra i ell l'ha pres. És terrible!

Tachihaki era molt abatut.

- Ah! Açò és una situació terrible! Quin daltabaix quan se sàpiga! Quan li arribi a la senyora, amb les sospites que ja té, com tractarà la damisel·la!

I afligits els sobtà una suor freda.

La Tercera dama ensenyà la lletra a la Kita no Kata i li explicà què havia passat.

- Veus? És com jo havia intuït! Per qui serà? Taxhihaki viu ací i ell la tenia.... Sigui qui sigui li ha dit de trobar-se car ella contesta que serà dificultós de sortir d'aquesta casa. Si pren espòs serà una desgràcia. Ell la prendrà i se n'anirà. Jo que sempre he estat evitant que pogués conèixer algú per tots els mitjans! Jo comptava amb ella per a ben treballar per a mes filles.... És un lladre qui ha ordit açò. Si ho hagués sabut abans l'hauria ben reclosa!

Guardà la lletra i estigué a l'aguait. Com no digué res a ningú, Tachihaki i Akogi ho torbaren estrany.
I Aogi explicà a Ochikubo allò que havia succeït amb la lletra.

- Sóc tan avergonyida. Per què no la torneu a escriure la lletra?

Dir que Ochikubo era molt desficiosa seria ridícul. Era certa que la Kita no Kata la llegiria i es sentia molt abatuda.

-No, no la tornaré a escriure.

Tanta n'era l'aflicció.

També Tachihaki era molt deprimit, es reclogué a sa cambra i no anà a veure el Shôshô.

- - - - - -

39 - Referència al poema 1093, llibre 20, Kokinwakashû (古今和歌集) :

君をおきて あだし心を 我がもたば 末の松山 浪も越えなむ.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 99
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【九十九】

亭子の帝の御供におほきおとゝ大井につかうまつり給へるに紅葉小倉山に色々のいとおもしろかりけるをかきりなくめてたまふて行幸もあらんにいとけうある所になん有けるかならすそうしてせさせ奉らんなと申給ふてついてに
小倉山峰の紅葉は心あらは今一たひのみゆきまたなん
となん有けるかくてかへり給ふてそうし給ひけれはいとけうあることなりとてなん大ゐの行幸といふ事はしめ給ひける

Quan l'emperador retirat del Teiji havia anat a Ôi i el Gran ministre era en son seguici.
Les fulles d'auró de la muntanya d'Ogura lluïen en colors esplendorosos, i ullprès, el Gran ministre digué :
- Heus ací un lloc extraordinari, digne d'una visita de sa majestat. És imprescindible que li ho digui.
I tot seguit féu :

---Turó d'Ogura fulles vermelles del cim si teniu un cor espereu la visita ara de l'emperador. (172)

Així doncs, se'n tornà i informà l'emperador retirat qui ho trobà tan plaent que fou quan es començà a parlar sobre les visites imperials a Ôi.
- - - - - -

172 – Poema no. 1128, llibre 17, Shûiwakashû (拾遺和歌集), amb alguna diferència.

o0o

小林 一茶 -01-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.

元日やさらに旅宿とおもほへず
がんじつや　さらにりょしゅくと　おもおえず
ganjitsuya sara ni ryoshuku to omooezu

Cap d'any encara
en hostal de viatge
inconcebible.



元日の寝聳る程は曇る也
がんじつの　ねそべるほどは　くもるなり
ganjitsu no nesoberu hodo wa kumoru nari


El jorn de cap d'any
com un home ajagut
la nuvolada.

o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA
-01-

春 / 立春の朝よみける
Primavera / Escrit un matí al començament de primavera.

年くれぬ春くべしとは思ひねにまさしく見えてかなふ初夢

としくれぬ－はるくべしとは－おもひねに－まさしくみえて－かなふはつゆめ

Toshi kurenu–haru kubeshi to wa–omoine ni–masashiku miete–kanau hatsuyume.


Amb l'any acabat
i amb la primavera
ja arribada
hi ha del cert el record
del primer somni tingut.

Poema no. 01
o0o

落窪物語 -16-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.

　のちに、あこき、「まめやかには、をかしくこそはべれ。奉りたまはむことこそなからめ、持たせたまへる御調度を、かくのみ取らせたまへるよ。さきざきの御婿取りには、『しかへて。ただしばし』と屏風よりはじめて、取りたまひて、ただわが物の具のやうにて立て散らしておはします。御ごきをだに、ここに聞え取りたまひてき。今、殿にも、いかでまうで来なむ。この御方の物は、ただ見るままに、御方々の物にのみなり果てぬ。かく心広くおはしませども、人の御志やは見ゆる」と腹立ちゐたれば、女君をかしくて、「さはれ、いづれもいづれも、用果てなば賜びてむ」といらふれば、まことに聞きたまふ。几帳おしやりて出でて、女君引き入れて、「まだ若うものしたまひけるは。娘ども、これにや似たる」と宣へば、「さもあらず。皆をかしげになむおはしあふめる。あやしう、見苦しうても見えたまへるかな。聞きつけて、いかに宣はむ」と言ふ。少しうちとけたるを見るままに、いとをかしげなれば、なほ、あらじにて思ひやみなましかば、と思ふ。
　鏡の箱の代り、このあこ君といふ童女しておこせたり。黒塗の箱の九寸ばかりなるが深さは八寸ばかりにて、古めきまどひて、所々はげたるを、「これ、黒けれど、漆つきていと清げなり」と宣へれば、「をかし」と笑ひて、御鏡入れてみるに、こよなければ、「いで、あな見苦し。なかなか入れで持たせたまへれ。いとうたてげにはべり」と聞ゆれば、「さはれ、な言ひそ。賜はりぬ。げにいとようはべり」とて、使やりつ。少将、取り寄せて見たまひて、「いかでかかる古代の物を見出でたまひつらむ。置いたまふめるものは、さる姿にて、世になきものも、かしこしかし」と笑ひたまふ。明けぬれば出でたまひぬ。
　女君起きたまひて、「いかにしてかく恥隠すことはしつるぞ。几帳こそいとうれしけれ」と宣ふ。あこき、「しかしてはべりし」など語りきこゆ。幼き心ちにも、思ひよらぬことしいでけると、あはれにらうたくて、げに後見もつけしかひありと思ふ。帯刀が語りしことどもを語りて、いとあはれにて、「御心長くは、ねたく思ひ落したる世に、いとうれしからむ」と言ふ。
　その夜は内裏に参りたまひて、えおはせず。つとめて御文あり。「昨夜は内裏に参りてなむ、え参り来ずなりにし。いかにあこき、惟成に勘当しはべりけむと思ひやりしも、をかしうこそ。さがなさは、誰がを習ひたるにかと思ふにも、恐ろしうなむ。今宵は、昔は物を、となむ。
さらでこそそのいにしへも過ぎにしをひと夜経にけることぞ悲しき
つつましきことのみ多う思されためる世は、離れたまひぬべしや。心安き所求めてむ」と、こまやかに聞えたまへり。
「御返り、はや」とて、「持て参らむ」と帯刀聞ゆ。御文をあこき見て笑ふ。「わろう語り申してけり、と、いふべき人のなきままにこそ、いさかはれ持れ」と言ふ。
「昨夜は、まだきしぐるる。
ひとすぢに思う心はなかりけりいとど憂き身のわくかたぞなき
まことに、憂き世は門させりともと言ふやうに、出でがたくなむ。あこきは、罪あらむ人はおぢたまひぬべかめり」.


Quan la Kita no Kata se n'hagué anat Akogi féu enrabiada :

- La capsa era realment esplèndida! No li hauríeu d'haver donat. Així us pren les coses que haveu. Quan els casaments digué de tornar-vos allò que us havia manllevat per adobar, començant per el paravent, i tot ha acabat escampat arreu, fins i tot el parament de taula us ha demanat i pres. Avui mateix aniré al Chûnagoni li ho demanaré tot açò que és vostre! Només cal mirar, ha acabat essent dels altres. Sou massa generosa. Us mostren cap gentilesa?

Ochikubo digué tota divertida :

- No té importància açò. Quan ja no els hi calgui ho tornaran.

El Shôshô que escoltava alçà el paravent i sortí. Féu que Ochikubo tornés al llit.

- La dama és jove encara. Se li semblen les filles?
- No, gens. Elles són precioses. L'heu vist en unes circumstàncies lamentables. No sé pas què diria si sabés que sou ací amagat.

El Shôshô veié que ella ja començava a fer-li confiança. La trobà més encantadora encara. hauria estat una pena haver cessat ses visites.

Una serventa de nom Ako portà la capsa del bescanvi. Era lacada en negre, d'unes nou polzades de llargària i vuit de fondària, era força vella i pelada en alguns llocs.
“No està decorada. Mes la laca és antiga, un objecte molt bo” deia el missatge de la Kita no Kata.

- És ridícul!

Exclamà Akogi amb una rialla, i quan feren per posar-hi el mirall la capsa era massa gran.

- És vergonyós! No l'hi poseu el mirall, és horrible!
No diguis açò, és un regal. És molt maca – i acomiadà la serventa.

El Shôshô agafà la capsa i se la mirà.

- On l'ha trobada una cosa tan vella? És increïble que hi hagi coses així en aquest món – digué tot rient.

El Shôshô sortí a trenc d'alba.




Quan Ochikubo es llevà digué a Akogi :

- Com t'ho has fet per estalviar-me la vergonya? Sóc encantada amb el paravent.

I Akogi li explicà com l'havia hagut. Ochikubo pensà que era extraordinari que una persona tan jove hagués pensat en tot allò.

Akogi li digué allò que Tachihaki li havia explicat d'aquell vespre, i afegí commosa :

- Si son amor és constant, en un món tan odiós, podreu ésser molt feliç!



La nit següent el Shôshô era de servei a palau i no pogué visitar-la. Al matí Ochikubo rebé una lletra on deia, afectuós :

--Anit no poguí venir a veure-us car era de servei. Em puc ben bé imaginar, divertit, com Akogi haurà renyat Korenaki. És terrible pensar de qui ha pogut Akogi aprendre tanta malesa! Anit pensí en aquests versos “Allò que abans creia amor....” (36) :

---Sens saber de vós d'aital mena vivia tot passant el temps ara una nit sens vós sóc defallit de tristor.

Per cas no voleu deixar aquest món que us constreny? Cercaré un lloc on podreu sentir-vos a pler.


Tachihaki digué a Akogi :

- Si la damisel·la s'apressa a contestar la portaré tot seguit.

Akogi llegí la lletra del Shôshô.

- Li has parlat de mi al Shôshô. Com no tinc ningú més amb qui parlar només puc discutir-me amb tu!

Ochikubo contestà :

--Anit “........aquest plugim matiner.......” (37) :

---No és vostre cor prou ple d'estimació així us sento i doncs no enteneu pas l'abast de ma dolença.

- Realment, com el poema “Ni que la porta del dolor sigui tancada.........” (38). Em serà molt dificultós sortir d'aquesta casa. A la gent de cor infame Akogi li pot fer paüra.....

- - - - - -

36 - Referència al poema no. 710, llibre 12, Shûiwakashû (拾遺和歌集) :

逢ひ見ての後の心にくらぶれば 昔はものを思はざりけり.

37 - Referència al poema 763, llibre 15, Kokinwakashû (古今和歌集) :

我が袖にまだき時雨の 降りぬるは 君が心に 秋や来ぬらむ.

38 - Referència al poema 964, llibre 18, Kokinwakashû (古今和歌集) :

うき世には 門させりとも 見えなくに などか我が身の いでがてにする.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 98
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【九十八】

おなしおほきおとゝ左のおとゝの御はゝのすかはらのきみかくれ給にける御ふくはて給にける比亭子のみかとなん内に御せうそ こきこえ給ていろゆるされ給けるさりけれはおとゝいときよらにすはうかさねなとき給ふてきさいの宮にまいりたまふて院の御せうそこのいとうれしく侍りてか く色ゆるされ侍る事なときこえ給さてよみ給ひける
ぬくをのみかなしと思ひしなき人のかたみの色は又も有けり
とてなむなき給ふけるそのほと中弁になん物し給ける


El mateix Gran ministre, en el temps del traspàs de la princesa Sugawara, mare del ministre de l'Esquerra, quan s'acabava el període de dol, i com a resposta a l'escrit que l'emperador retirat del Teiji havia enviat a sa majestat, li fou permès de lluir els colors (169). Així doncs, el ministre abillat esplèndidament de color carmesí visità l'emperadriu (170) i li digué :
- Mercès a l'escrit de l'emperador retirat, fet de gran satisfacció, així se m'han permès els colors.
I composà aquest poema :

---Era afligit per abandonar el dol de qui no hi és aquests colors encara en son sa remembrança.

I plorà.

Això fou quan era encara conseller del Centre. (171)
- - - - - -
169 – Eren els colors porpra i carmesí que només es podien lluir amb el permís de l'emperador. Aquí es tracta de l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930).
170 – Fujiwara no Shizuko (藤原穏子, 885-954), mare del príncep Yasuakira (保明親王, 903–923). Filla de Fujiwara no Mototsune (藤原 基経, 836-891).
171 – Càrrec que sembla que Tadahira no va exercir mai.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 97

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

o0o

【九十七】


おほきおとゝのきたのかたうせ給て御はての月になりて御わさの事なといそかせたまふころ月のおもしろかりけるにはしにいてゐたまふてものゝいとあはれにおほされけれは
かくれにし月はめくりて出くれとかけにも人はみえすそ有ける


L'esposa del Gran ministre (167) havia traspassat, i quan arribà la lluna de l'aniversari s'apressà a fer els arranjaments per al servei religiós.
Un vespre de lluna brillant s'assegué fora, i tot pensarós, amb melangia :

---Torna la lluna d'aquella que no hi és emperò ara ni amb tota sa claror no en veig pas son ombra. (168)

- - - - - -

167 - Fujiwara no Tadahira (藤原 忠平, 880-949).
168 – Poema no. 1245, llibre 18, Shokugosenwakashû (続後撰和歌集).

o0o

雨月物語 59
Ugetsu Monogatari

CONTES DE PLUJA I LLUNA

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)

左内いよ／＼興に乗じて。霊の議論きはめて妙なり舊しき疑念も今夜に消じつくしぬ。 試にふたゝび問ん。今豊臣の威風四海を靡し。五畿七道漸しづかなるに似たれども。亡國の義士彼此に潜み竄れ。或は大國の主に身を托て世の変をうかゞひ。か ねて志を遂んと策る。民も又戦國の民なれば。耒を釈て矛に易。農事をことゝせず。士たるもの枕を高くして眠るべからず。今の躰にては長く不朽の政にもあら じ。誰か一統して民をやすきに居しめんや。又誰にか合し給はんや。翁云。これ又人道なれば我しるべき所にあらず。只富貴をもて論ぜは。信玄がごとく智謀は 百が百的らずといふ事なくて。一生の威を三國に震ふのみ。しかも名将の聞えは世挙りて賞ずる所なり。その末期の言に。當時信長は果報いみじき大将なり。我 平生に他を侮りて征伐を怠り此疾に係る。我子孫も即他に亡されんといひしとなり。謙信は勇将なり。信玄死ては天が下に對なし。不幸にして遽死りぬ。信長の 器量人にすぐれたれども。信玄の智に及ず。謙信の勇に劣れり。しかれども富貴を得て天が下の事一回は此人に依す。任ずるものを辱しめて命を殞すにて見れ ば。文武を兼しといふにもあらず。秀吉の志大なるも。はじめより天地に満るにもあらず。柴田と丹羽が富貴をうらやみて。羽柴と云氏を設しにてしるべし。今 龍と化して太虚に昇り池中をわすれたるならずや。秀吉龍と化したれども蛟蜃の類也蛟蜃の龍と化したるは。壽わづかに三歳を過ずと。これもはた後なからん か。それ驕をもて治たる世は。往古より久しきを見ず。人の守るべきは倹約なれども。過るものは卑吝に陥る。されば倹約と卑吝の境よくわきまへて務むべき物 にこそ。今豊臣の政久しからずとも。萬民和はヽしく。戸々に千秋楽を唱はん事ちかきにあり。君が望にまかすべしとて八字の句を諷ふ。そのことばにいはく
尭日杲 百姓帰家
数言興盡て遠寺の鐘五更を告る。夜既に曙ぬ。別れを給ふべし。こよひの長談まことに君が眠りをさまたぐと。起てゆくやうなりしが。かき消て見えずな りにけり。左内つら／＼夜もすがらの事をおもひて。かの句を案ずるに。百姓家に帰すの句粗其意を得て。ふかくこゝに信を發す。まことに瑞草の瑞あるかな.


Sanai, encara més interessat, digué :

- Ton al.legat és molt remarcable. Dubtes constants que he tingut s'han esvaït aquesta nit. Voldria posar-te a prova amb una altra qüestió. Avui el poder de Toyotomi (255) s'escampa per les quatre mars i les cinc províncies, i les set rutes semblen mica en mica apaivagades. Els guerrers fidels a les contrades sotmeses s'amaguen ací i allà o són a l'empara dels senyors de les grans regions, a l'aguait de canvis a venir i portar a terme llurs projectes d'abans. La gent, ara gent de terres de guerra, han deixat l'aixada per l'espasa, han descurat les feines del camp i els guerrers no poden dormir en pau. En aquestes circumstàncies, el govern no trigarà a corrompre's. Qui portarà la unió i la pau a la gent? De quina banda ets?
El vell digué :

- Açò és també de la via dels humans i no és pas una qüestió que jo sàpiga. Si parlem només de la riquesa i l'honor, si com a estratega Shinken (256) no malencertà mai cap de ses plans, només pogué controlar tres regions. Son renom com a gran general fou per hom lloat. Es diu que ses mots a l'hora de la mort foren “Ara Nobunaga (257) és el general més benastruc. Jo sempre l'he menystingut, per desídia no l'he sotmès, i heu-me ara emmalaltit. Adés, mes descendents seran anorreats”. Kenshin (258) fou un valent general, i amb Shingen mort, sens parangó a l'imperi. Malauradament, morí aviat. El geni de Nobunaga el feia superior a qualsevol, emperò, li mancava la intel.ligència de Shingen, i sa valentia era inferior a la de Kenshin. Açò no obstant, hagué riqueses i honors, i els afers de l'imperi durant un temps li'n foren confiats. Quan perdé la vida per haver humiliat un de ses vassalls (259), no es pot dir que hagués sabut conjuminar els afers civils i el militars. Tot i que l'ambició de Hideyoshi fou gran, en principi, no fou per haver tot el món, i es sap perquè cobejant les riqueses de Shibata i Niwa (260) es féu dir amb el nom de Hashiba (261). Avui transformat en drac i pujat al cel, haurà oblidat l'estany d'on era? Hideyoshi s'havia transformat en drac, emperò, de la mena de serp d'aigua. “La serp d'aigua transformada en drac no viu més de tres anys”. Des d'antany no s'ha vist que un món governat de manera extravagant sigui durador.. L'home ha d'ésser auster, emperò, la desmesura el farà caure en la mesquinesa. Així, cal esforçar-se en copsar bé la línia divisòria entre austeritat i mesquinesa. Encara que avui el govern de Toyotomi no sigui durador, aviat hom serà en harmonia i arreu es cantarà “Les mil tardors” (262). Correspondré a ton desig.

I cantà un vers de vuit caràcters. Aquests en són els mots :

A l'herba de Yao hi brilla el sol , (263)
El camperol se'n torna a casa. (264)

Dequeia l'interès de la conversa, la campana d'un temple llunyà tocà la cinquena vetlla (265).
Aviat aclarirà. Ens hem de separar. Aquesta llarga xerrada nocturna prou que no us ha deixat dormir.
S'alçà, féu per anar-se'n i, de sobte, s'esvaí.
Sanai reflexionà sobre els fets de la nit, ponderà aquells versos i copsà a bastament el sentit dels caràcters de “El camperol se'n torna a casa”.
Veritablement, l'herba de l'auguri era de bon averany!
- - - - - -
255 - Toyotomi Hideyoshi (豊臣 秀吉 (1537-1598).
256 - Takeda Shingen (武田信玄 (1521-573).
257 - Oda Nobunaga　(織田 信長 (1534-1582).
258 - Uesugi Kenshin (上杉 謙信 (1530-1578).
259 - Akechi Mitsuhide (明智 光秀, 1528-1582).
260 - Shibata Katsuie (柴田 勝家,1522-1583) i Niwa Nagayoshi (丹羽長吉, ¿-?) eren vassalls d'Oda Nobunaga.
261 - Hashiba : nom format amb dos dels caràcters de Shibata i Niwa :羽 柴.
262 - Gagaku (雅楽) : literalment “Música elegant”. Va ser la música japonesa per excel.lència a la cort imperial de Kyoto. Va ser també la música de les danses anomenades Bugaku (舞楽) i de les cerimònies religioses. Va estar molt relacionda amb el teatre Nô (能), o Nogaku (能楽).
263 - Emperador Yao (堯). Figura llegendària de la Xina, situada entre els anys 2356-2255 aC. Considerat com un model de saviesa, virtut i benevolència.
264 - Joc de paraules amb el caràcter 家 (ie) : casa, i el primer caràcter del nom de Tokugawa Ieyasu (徳川 家康, 1543-1616).
265 - Gokô (五更) : cinquena vetlla, les quatre de la matinada, És el període comprès entre les 04-06 hores.
終
わ
り

雨月物語 58
Ugetsu Monogatari

CONTES DE PLUJA I LLUNA
上田 秋成

Ueda Akinari (1734-1809)

翁いふ。 君が問給ふは往古より論じ盡さゞることわりなり。かの佛の御法を聞けば。富と貧しきは前生の脩否によるとや。此はあらましなる教へぞかし。前生にありしと きおのれをよく脩め。慈悲の心専らに。他人にもなさけふかく接はりし人の。その善報によりて。今此生に富貴の家にうまれきたり。おのがたからをたのみて他 人にいきほひをふるひ。あらぬ狂言をいひのゝじり。あさましき夷こゝろをも見するは。前生の善心かくまでなりくだる事はいかなるむくひのなせるにや。佛菩 薩は名聞利要を嫌給ふとこそ聞きつる物を。など貧福の事に係づらひ給ふべき。さるを富貴は前生のおこなひの善りし所。貧賎は悪かりしむくひとのみ説なす は。尼媽を蕩かすなま佛法ぞかし。貧福をいはず。ひたすら善を積ん人は。その身に來らずとも。子孫はかならず幸福を得べし。宗廟これを饗て子孫これを保つ とは。此ことわりの細妙なり。おのれ善をなして。おのれその報ひの來るを待は直きこゝろにもあらずかし。又悪業慳貪の人の富昌ふるのみかは。壽めでたくそ の終をよくするは。我に異なることわりあり。霎時聞せたまへ我今假に化をあらはして語るといへども。神にあらず佛にあらず。もと非情の物なれば人と異なる 慮あり。いにしへに富る人は。天の時に合ひ。地の利をあきらめて。産を治めて富貴となる。これ天の随なる計策なれば。たからのこゝにあつまるも天のまに ／＼なることわりなり。又卑吝貪酷の人は。金銀を見ては父母のごとくしたしみ。食ふべきをも喫はず。穿べきをも着ず。得がたきいのちさへ惜とおもはで。起 ておもひ臥てわすれねば。こゝにあつまる事まのあたりなることわりなり。我もと神にあらず佛にあらず。只これ非情なり。非情のものとして人の善悪を糺し。 それにしたがふべきいはれなし。善を撫悪を罪するは。天なり。神なり。佛なり。三ッのものは道なり。我ともがらのおよぶべきにあらず。只かれらがつかへ傅 く事のうや／＼しきにあつまるとしるべし。これ金に霊あれども人とこゝろの異なる所なり。また富て善根を種るにもゆゑなきに恵みほどこし。その人の不義を も察らめず借あたへたらん人は。善根なりとも財はつひに散すべし。これらは金の用を知て。金の徳をしらず。かろくあつかふが故なり。又身のおこなひもよろ しく。人にも志誠ありながら。世に窮られてくるしむ人は。天蒼氏の賜すくなくうまれ出たるなれば。精神を労しても。いのちのうちに富貴を得る事なし。され ばこそいにしへの賢き人は。もとめて益あればもとめ。益なくばもとめす。己がこのむまに／＼世を山林にのがれて。しづかに一生を終る。心のうちいかばかり 清しからんとはうらやみぬるぞ。かくいへど富貴のみちは術にして。巧なるものはよく湊め。不肖のものは瓦の解るより易し。且我ともがらは。人の生産のつき めぐりて。たのみとする主もさだまらず。こゝにあつまるかとすれば。その主のおこなひによりてたちまちにかしこに走る。水のひくき方にかたふくがごとし。 夜に昼にゆきくと休ときなし。たゞ閑人の生産もなくてあらば。泰山もやがて喫つくすべし。江海もつひに飲ほすべし。いくたびもいふ。不徳の人のたからを積 は。これとあらそふことわり。君子は論ずる事なかれ。ときを得たらん人の倹約を守りついえを省きてよく務めんには。おのづから家富人服すべし。我は佛家の 前業もしらず。儒門の天命にも抱はらず。異なる境にあそぶなりといふ。



El vell digué :
- Açò que pregunteu des de l'antigor no s'ha acabat mai de discutir. Si escoltem la llei de Buda, riquesa i pobresa són producte de les accions bones i dolentes de nostres vides anteriors. Certament, un ensenyament desitjable! Qui en una vida anterior ha moderat bé son capteniment, de cor compassiu i s'ha mostrat bonhomiós amb altri, com a retribució de ses actes en aquesta vida renaixerà en casa rica i noble. Si condicionat per la riquesa fa ostentació de son poder en sa relació amb altri, es porta de manera irracional i mostra el cor d'un bàrbar miserable, aital degradació de ses bones accions en vides anteriors, quina retribució haurà? Molt he sentit dir de l'aversió de Buda i dels bodhisattves envers honors i riqueses, quina relació han d'haver ells amb la pobresa i la fortuna? Llur parer només sobre riqueses i honors, segons les bones accions en vides anteriors i la misèria com a retribució per les dolentes, és d'un budisme cras per a entabanar dones ximpletes! Qui no en parla de pobresa ni fortuna i s'aplica a acumular bones accions potser que no li arribi la fortuna. Sí, emperò, l'haurà sa descendència. “Els ancestres la reberen, els descendents la preservaren” (253), un raonament ben acurat! Fer un mateix bones accions i esperar-ne una retribució no és pas d'un cor enter. Així, sobre la prosperitat del malfactor i cobejós que té una vida llarga i venturosa fins a l'acabament en tinc un altre parer. Escolteu-me un moment, si us plau. Jo que em mostro per uns instants i que us parlo, no sóc pas ni un déu ni un buda, i car sóc una cosa inanimada tinc una pensa diferent a la dels mortals. Antany, l'home esdevenia ric adaptant-se als cicles del cel, acceptant els recursos de la terra i administrant-ne la producció es feia pròsper. Si seguia la llei natural del cel la riquesa se li acabalava, un fet per designi del cel. Al contrari, l'avar i cobejós mira l'or i l'argent com si fossin son pare i sa mare, no tasta allò que hauria de menjar, no vesteix allò que hauria de dur, no dóna cap valor ni aquesta sa vida. Es lleva pensant-hi i no ho oblida quan dorm, acabalar és l'única cosa que veu. Jo per natura no sóc ni déu ni buda sinó una cosa inanimada, i com a cosa inanimada no qüestiono les virtuts i els defectes dels humans, ni tampoc no m'hi atinc. Lloar el bé i blasmar el mal açò pertoca al cel, als déus i als budes, cadascun dels tres té sa manera. Jo i mes companys no ho sabríem assolir. Heu de saber que només ens apleguem per al respecte que se'ns té fent ús de nós. Encara que l'or té esperit, ses conceptes són diferents als dels humans. També hi ha rics que per haver mèrits dispensen llurs mercès sens cap raó. Fan préstecs sens adonar-se de la impudícia de qui ho rep, i tot i meritori, a la fi, malbaraten llurs fortunes. Saben l'ús de l'or, emperò, n'hi ignoren ses virtuts perquè el tracten amb lleugeresa. També hi ha aquells que tot i llur comportament adient i llur sinceritat envers altri, pateixen d'una existència de penúria. Com són nascuts en aquest món eixuts de dons del creador, i tot i esforçant-se amb tota l'ànima mai no hauran en aquesta vida ni riqueses ni honors. Així, els savis de l'antigor cercaren la fortuna, si la trobaren l'hagueren, i si no l'hagueren d'haver no la cercaren. Anaren a llur lleure, deixaren el món per muntanyes i boscos, i finiren llurs vides en la quietud. Quina enveja llur serenor de cor! El cert és que el camí a la riquesa i l'honor és un art. L'home artec ho collirà, els béns de l'inepte s'esvairan més aviat que no es trenca una teula. A més, mes companys controlen la productivitat de l'home, sens determinar cap amo per dependre'n. Llavors quan s'apleguen ací, amb un fet de llur amo, a l'instant corren amunt i avall, com aigua que decantada baixa. Atrafegats nit i dia sens repòs. L'home desvagat sens rendiment es cruspiria la muntanya de Taishan ben aviat (254), i assecaria els rius i les mars! Una vegada més : el fet que un home mancat de virtut amassi una fortuna no correspon al savi d'oposar-s'hi ni discutir-ho. Qui en té oportunitat i és frugal, redueix despeses i feineja bé, prosperarà de manera natural i la gent l'obeirà. Ignoro açò de les accions anteriors dels budistes, i la voluntat del cel segons els confucianistes m'és indiferent. Jo mandrejo per altres verals.
- - - - - -

253 - Zhongyong (中庸) : Doctrina del Mitjà. Forma part dels textos dels ensenyaments confucians. Atribuït a Zisi ( 子思, ¿-?), també anomenat Kong Ji, l'únic nét de Confuci, i procedeix d'un capítol del “Clàssic dels Rituals”. Es creu que va ser mestre de Menci.

254 - Taishan (泰山) : muntanya de la Xina amb una gran importància tan històrica com cultural. És una de les cinc muntanyes sagrades.
o0o

落窪物語 -15-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.


-

　女、かく隠れもなき所に、人もこそ来れ、いかにせむ、と胸つぶれて、いと恐ろし。あこきも、いとあわただしくおぼゆ。御台いと清げにて、粥参りたり。御手水参り、いそぎ歩くが心もとなければ、今人ひとりもがなと思ふに、いととく車より降りたまふ。「遅き」とて、北の方「あこき」とて呼びののしりたまへば、隔ての障子をあけて出づれば、閉すべき心ちもおぼえず、格子のはざまたてに参りたれば、「げこうしたる人は、苦しければ、うち休むに、このごろ休みをりつらむ、降るる所に来ぬは、なぞ。すべて人ばかり腹立たしくよしなきものなし。いかでこれ返し申してむ」と宣へば、心ちには、いとうれしきことと思ひながら、「きたなきもの着かへはべりつるほどなり」と聞ゆれば、「早う御手水参れ」と宣ふ。立ちて歩く空もなし。御ものも出で来にければ、御厨子所に来て、「あが君、あが君」と言ひて、かの白き米多くに代へて、御台参りに来ぬ。物のくさはひ並びたれば、少将の君、便なしとのみ聞きしに、いと心憎く思す。女君、いかならむと思す。男君もをさをさ参らず、女君はた起き居たまはねば、御まがりして、帯刀に、いと清げにして食はせたれば、言ふやう、「ここらの日ごろさぶらひつれど、かくおろしなどや見えつる。なほ、わが君のおはします故なりけり」と言へば、「うれしき御心見えむと、馬のはなむけ」と言ふ。「あな恐ろしのことや」とて、誰も誰も笑ふ。
　かうて昼までニ所臥いたまへるほどに、例はさしものぞきたまはぬ北の方、中隔ての障子をあけたまふに、固ければ、「これあけよ」と宣ふに、あこきも君も、「いかにせむ」とわびたまへば、「さはれ、あけたまへ。几帳上げたまへらば、物ひきかづきて臥いたらむ」と宣へば、さしもこそのぞきたまへと、わりなけれど、やるべき方もなければ、几帳づらに押し寄せて、女君居たまへり。北の方、「など遅くはあけつるぞ」と問ひたまへば、「今日明日、御物忌にはべり」といらふれば、「あな事々し。なでふ、わが家などなき所にてか物忌侍る」と宣へば、「あが君、なほあけよ」とてあけさすれば、荒らかにおしあけて入りまして、つい居て見れば、例ならず清げにしつらひて、几帳立て、君もいとをかしげに取りつくろひて、大方いとかうばしければ、あやしくなりて、「などここの様も身様も例ならぬ。もしわがなかりつるほどに事やありつる」と宣へば、面うち赤みて、「何事か侍らむ」といらへたまふ。少将、いかがあると、ゆかしうて、几帳のほころびより、臥しながら見たまへば、白き綾、かい練など、よからねど、かさね着て、面ひららかにて、北の方と見えたり。口つき愛敬づきて、少しにほひたる気つきたり。清げなりけり。ただ眉のほどにぞ、およずけ、あしげさも少し出でゐたると見る。
「参りたるやうは、今日ここに買ひたる鏡のをかしげなるに、この御箱入りぬべく見えし、しばし賜へと聞えむとてなむ」、「ようはべなり」と宣へば、「いとかう心安くものしたまへば、いとよくなむ。さは賜へ」とて、引き寄せ、取りたまへり。うち移して、わが持たまへる、入れたまへり。げに入りたれば、「かしこき物をも買ひてけるかな。この箱のやうに、今の世の蒔絵こそ、さらに、かくせね」とて、かき撫でたまへば、あこき、いと憎しと見て、「この御鏡の箱もなくてや」と言へば、「今また求めて奉らむ」とて立ちたまふ。いと心ゆきたるさまにて、「かの几帳はいづこのぞ。いと清げなり。例に似ぬ物もあり。なほけしきづきにけり」と宣へば、女君、いかに聞くらむと、恥づかし。「なくて悪しければ、取りにやりはべりつ」と聞ゆ。なほ、けしきを疑はしく思ひたまひぬる。



Ochikubo, desficiada, no sabia què fer si entrava algú, no hi havia lloc on amagar-se. Era aterrida.

Akogi, molt neguitosa també, s'afanyava amb l'esmorzar i l'aigua. Li hauria agradat tenir algú avui que l'ajudés.

La Kita no Kata s'acuità a baixar del carruatge i cridà Akogi de males maneres. Akogi sortí deixant inconscientment la porta que separava ambdues cambres oberta.

- La gent està cansada del viatge i hom vol descansar mentre que tu has estat tot aquest temps ben descansada. Per què no has vingut a rebre'm? És exasperant que només t'afanyis per a atendre algú altre. D'una manera o altra hauré de tornar-te a posar al servei d'ella.

Akogi fou contentíssima quan ho sentí.

- M'estava canviant de roba.
- Vinga, porta aigua per a rentar-nos!

Akogi s'alçà i caminà com absent. Després de preparar l'esmorzar per a tothom anà a la cuina. Bescanvià amb la cuinera arròs blanc per unes quantes altres coses i portà l'esmorzar a la cambra d'Ochikubo.

Al veure tota aquella varietat de menjar agençada el Shôshô pensà que no era allò que havia sentit dir de sa penúria, i en fou content. La mateixa Ochikubo es preguntava d'on havia sortit tot allò, emperò, ni un ni l'altre no menjaren massa. Com Ochikubo era encara allitada, Akogi recollí el sobrant i ho serví a Tachihaki que s'ho menjà amb delit.

- En tot el temps que porto de servei no m'havia vist mai tan ben atès. És per cas degut a la presència del Shôshô?
- Sóc molt contenta de veure com m'estimeu, doncs, açò ha estat un regal de comiat. (35)
- Ui, quina por!

I esclataren de riure.


Jagueren fins a migjorn. La Kita no Kata, cosa gens habitual, féu per a obrir la porta de la cambra que era fermament tancada.

- Obriu! - cridà.

Ochikubo i Akogi es preguntaren què s'havia de fer.

- Tant se val, obriu. Si alça el paravent m'amagaré sota la flassada – digué el Shôshô.

Ochikubo pensà que la Kita no Kata feria exactament açò i com no s'hi podia fer altrament es plaçà davant del paravent.

- Per què trigueu tant a obrir?
- Perquè avui i demà són jorns malastrucs.-
Quina exageració! A més, no és pas casa vostra per a haver malastrugança.

Ochikubo digué a Akogi d'obrir. La Kita no Kata empenyé la porta impetuosa i entrà. S'assegué i esguardà al voltant. L'endreç de la cambra era diferent. HI havia una cortina, Ochikubo era ben abillada, la cambra perfumada d'encens......

- Tot sembla diferent ací, fins i tot tu mateixa. Què ha passat? - preguntà tota estranyada la Kita no Kata.
- - Què podria haver passat? - digué Ochikubo amb el rostre encès.

El Shôshô era desitjós de veure com era la Kita no Kata i entrellucà per un estrip del paravent. Vestia roba de seda de olor rosat i domàs blanc, una cosa damunt de l'altre, gens elegant. Tenia el rostre pla, la boca tenia encant, l'aparença agradosa, mes les arrugues dels ulls mostraven els anys i l'enlletgien quelcom.

Avui, de camí, m'he comprat un mirall preciós, i lluirà molt bé en la capsa que tens. He vingut a demanar-te que me la deixis per un temps.
- Està bé.
- Em plau molt que hi siguis d'acord. Dóna-me-la doncs.

S'hi atansà i la prengué. Tragué el mirall que hi havia i hi posà el seu. S'hi encastava perfectament.

- Realment avui ja no se'n fa d'aquesta laca d'or - I hi passà la mà per sobre.

Akogi, vexada, digué :

- La damisel·la també en necessita una de capsa per a son mirall!
- Avui mateix n'hi cercaré una i li'n faré portar.

I s'alçà. Com era tota contenta digué :

- D'on és aquesta cortina? És preciosa. Tot açò no és gens habitual. Té una altra aparença.

Ochikubo era avergonyida de que el Shôshô estigués sentint-ho.

- En tenia molta mancança i l'he fet prendre.

La Kita no Kata hi tenia sospites.
- - - - - -

35 – Aquesta frase no és gens clara en el text i ha donat lloc a diverses interpretacions. La meva traducció és literal.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -321-



みちしらばつみにもゆかむすみのえの岸におふてふこひわすれぐさ

みちしらばーつみにもゆかむーすみのえのーきしにおうちょうーこいわすれぐさ

Si jo conegués el camí per a collir de l'amor l'herba de l'oblit que diuen creix vora de Suminoe!


Poema no. 1111, i final del 古今集.

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)
Crític, escriptor i poeta. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.

Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -320-


くれのおも
Fonoll.

こし時とこひつつをればゆふぐれのおもかげにのみ見えわたるかな

こしときとーこいつつおればーゆうぐれのーおもかげにのみーみえわたるかな

Amor encara tinc quan penso en l'hora en què venia de nit només em resta veure la seva ombra.


Vegeu KOKINSHÛ (古今集) -130- (Poema no. 428) amb la nota que explica la peculiaritat d'els poemes que porten els noms de les coses que els encapçalen dintre dels versos.


Poema no. 1103

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)
Crític, escriptor i poeta. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.

Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -319-


我が背子を みやこにやりて 塩釜の まがきの島の 松ぞ恋しき

わがせこをーみやこにやりてーしおがまのーまがきのしまのーまつぞこいしき

A la capital han enviat mon home faré com els pins de Shiogama l'illa esperaré mon amor.


Clàssic doble sentit amb 松 / matsu : “pi” i “esperar”.


Poema no. 1089

Autor : Anònim.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -318-


みちのくのうた
Cant de Michinoku.

阿武隈に 霧立ちくもり 明けぬとも 君をばやらじ 待てばすべなし

あぶくまにーきりたちくもりーあけぬともーきみをばやらじーまてばすべなし

Per l'Abukuma la boirina s'escampa i tot i l'alba no et deixaré anar no podria esperar.


Nota : la part final del volum no. 20 d'aquesta antologia està dedicada als “Cants de les províncies orientals”. Té origen en la zona oriental de la capital, i el llibre 19 del Man'yôshû n'és un precedent.

Michinoku és un àrea a l'extrem nord-est del Japó i correspon actualment a la regió de Tôhoku.

Abukuma és el riu que passa per la prefectura de Fukushima i desemboca a l'oceà Pacífic.

Poema no. 1087

Autor ; Anònim.

o0o