落窪物語 -60-
Ochikubo Monogatari
– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)
La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.
今年なむ七十になりたまひけると聞きたまひて、大納言の思しける、「行先遠く、またもしてむとおぼゆる人ならばこそ、のどかになども思はめ。人は、しきりたるやうに思ふとも、七十の賀せむ。わがせむと思ひし本意とげむ。懲ずべき限りは、あまたたびしてき。うれしとおぼゆることは、ただ一たびにてやむなむは、いとかひなし。死にての後には、よろづのことすれども、誰か見はやし、うれしと思はむとする。こたみばかりのこと、力の堪へむ限りせむ」と、思ほし立ちて、いそぎたまふ。国々の守どもも、ただ御けしきのままに仕うまつり、いかでいかでと思ひければ、一つづつ物宣へど、いとやすう人々の御前の饗のことをなむ当てたまへりける。衛門の尉は、叙爵得て、三河の守になりにければ、衛門は、ただ七日がほど暇申して、率てくだりけるに、女君、旅の具、銀のかなまり一具、装束よりはじめて、くはしくなむして、くだしたまひける。そがもとにも、「かうかうのいそぎをなむする。絹少し」と召しに、走らせ遣はしたりければ、すなはち守は男君の御もとに百疋奉り、妻は北の方の御もとに茜に染めたる絹二十疋奉れり。舞すべき人の子どものことなど、召仰せなどしたまふ。御調度尽したまふ。金のみなむ多く入りたる。父おとど「など、かくしきりて猛はることはする」とも。物賜はすことあれば、「のちの齢いくばくもあらじ。生ける時、うれしとおぼえよ。ここなる子のことは、力なくとも、われせむ」と宣ひて、もろ心にいそぎたまふ。大将をいみじく愛しくしたまふ御心に入りたまふことなればなりけり。
十一月十一日になむ、したまひける。こたみは、わが御殿に皆にきいれて、迎へたてまつりたまひてなむ。くはしくは、うるさければ書かず。例の、人のただいといかめしう猛なりけるなりけり。
屏風の絵、ことども、いと多かれど書かず。しるしばかり、ただ端の枚一枚、
朝ぼらけ霞みて見ゆる吉野山春や夜のまに越えて来つらむ
二月、桜の散るを仰ぎて立てり。
桜花散るてふことは今年より忘れてにほへ千代のためしに
三月三日、桃の花咲きたるを、人折れり。
三千年になるてふ桃の花盛り折りてかさざむ君がたぐひに
四月。
ほととぎす待ちつる宵の忍びねはまどろまねどもおどろかれけり
五月、菖蒲葺く家に、ほととぎす鳴けり。
声立てて今日しも鳴くはほととぎすあやめ知るべきつまやなるらむ
六月、祓したり。
みそぎする川瀬の底の清ければ千とせのかげを映してぞ見る
七月七日、七夕祭れる家あり。
雲もなく空澄みわたる天の川今やひこぼし舟わらすらむ
八月、嵯峨野に所の衆ども前栽堀りに、
うちむれて掘るに嵯峨野のをみなへし露も心をおかでひかれよ
九月、白菊多く咲きたる家を見る。
時ならぬ雪とや人の思ふらむまがきに咲ける白菊の花
十月、もみぢいとおもしろきなかをゆくに、散りかかれば、仰ぎて立てり。
旅人のここに手向くるぬさなれや秋すぎて散る山のもみぢば
十一月、
よろづよを経て君につかへむ
十二月、山に雪いと高く降れる家に、女ながめて居たり。
雪ふかく積もりてのちは山里にふりはへてくる人のなきかな
御杖の、
八十坂を越えよと伐れる杖なればつきてをのぼれ位山にも
などなむありけり。
広くおもしろき池の、鏡のやうなるに、龍頭、楽人ども船に乗りて遊びゐたるは、いみじうおもしろし。上達部、殿上人は、居あまるまで多かり。右の大殿おはしたり。被け物なむ、数知らず入りたり。中宮よりも、大袿十襲、中納言殿より被け物十襲、さまざまに奉りたまへば、宮の御達、蔵人も、皆物見むとて、まかでぬ。中納言、たちまちに御心ちもやみて、までたし。日一日、遊び暮して、事果てて、夜更けて、まかでたまふに、物被けたまはぬなし。やむごとはきには御贈物添へて、したまへり。右の大殿、中納言殿に、いとかしこき馬二つ、世に名高き箏のこと、奉りたまふ。御前の人々に従ひて物被けたまふ。腰差えさせたまふ。越前の守、「このことばかりは、わが思ふやうにせよ」とて、当てたまひてければ、いとめやすくしたり。ニ三日ばかり、とどめたてまつりたまひて、渡したてまつりたまひける。女君、かくしたまふことを、いとうれしと思ひきこえたまふ。大将、いとかひありて思す。
Quan el Dainagon sabé que aquell any el Chûnagon feia setanta anys es digué :
– Si son fat és de llarga vida encara pot haver-hi altres celebracions. Potser no cal amoïnar-se. Tot i que tothom pensi que és acuitat celebrarem son setantè aniversari. Acompliré allò que penso. Com l'he fet patir molt un instant de felicitat seria endebades. Una vegada morts els pares, qui és content i valora allò que ha fet per a ells? Ara quan ho faci serà amb tot allò que pugui.
I s'afanyà amb els aparells.
Els governadors de les contrades s'atengueren a les ordres del Dainagon i les acompliren de grat enviant tot allò que se'ls demanà per als convidats de la celebració.
L'Emon no Jò (86) havia estat promocionat al cinquè rang i nomenat governador de Mikawa. Emon (87) rebé permís per a anar set jorns amb son espòs a Mikawa, i Ochikubo li donà coses per al viatge, un joc de bols d'argent i vestits, tot molt ben agençat. Quan el Dainagon demanà al governador de Mikawa una mica de seda per a la celebració aquest envià immediatament cent rotlles de seda, i Akogi, sa muller, n'envià vint a Ochikubo tenyits de granat. Es convocaren nens per a les danses, es feren fer mobles, i molt or fou emprat.
El ministre de la Dreta preguntà a son fill :
– Per què tant d'afany? El Chûnagon no viurà massa anys. Fes-lo feliç mentre és en vida. Jo faré tot allò a mon abast per a ses fills.
I prengué part en els aparells per tot l'amor que tenia per son fill, el Taishô.
Es fixà la data de l'onzè jorn de l'onzena lluna per a la celebració, aquesta vegada a la residència del Taishô on s'hi traslladà la família del Chûnagon.
Debades seria descriure-ho en detall. Tot fou esplendorós com pertoca d'un Taishô.
Es feren molts paravents amb pintures que no cal descriure, només a tall d'exemple els darrers de la fila :
Primera lluna :
El mont Yoshino
sembla ser a trenc d'alba
colgat de boira
potser la primavera
és arribada de nit?
Segona lluna. Un home contempla com cauen les flors del cirerer :
Flors del cirerer
que enguany heu oblidat
de fer estesa
sigueu potser l'exemple
per mil generacions.
Tercera lluna. Un home trenca una branca de presseguer florit :
D'aquest presseguer
florit cada tres mil anys
trenco la branca
que poso a tes cabells
amb llarga vida l'afany.
Quarta lluna :
A la vesprada
mentre jo esperava
el cant del cucut
m'ha sobtat sa feble veu
quan m'era endormiscat.
Cinquena lluna : Un cucut canta en una casa d'on pengen uns iris.
Avui el cucut
refila a plena veu
perquè ha fitat
els iris que han crescut
i colguen la teulada.
Sisena lluna : Imatge d'una cerimònia de purificació.
El fons del torrent
on en sóc purificat
és tan transparent
que durant mil anys allà
seràs ben emmirallat.
Setena lluna : Una casa amb ornaments de la festa del Tanabata (88).
En el firmament
sense cap nuvolada
completament clar
la barqueta del pastor
travessa el riu del cel.
Vuitena lluna : Molta gent fa per a trasplantar plantes i flors a Sagano.
Hi ha molta gent
a Sagano per haver
les patrínies
permeteu ser collides
sense amoïnar-vos.
Novena lluna : Una casa on han florit molts crisantems blancs.
La gent pensarà
contemplant les floretes
dels blancs crisantems
florides a la tanca
que la neu s'ha avançat.
Desena lluna : Un home que ha anat amb la intenció de veure les fulles d'auró que caigudes s'escampen.
Eixes ofrenes
fetes per els viatgers
a les deïtats
per mil generacions
podran ésser emprades.
Sembla que el poema per a l'onzena lluna era la segona part del poema corresponent a la desena lluna i que cap versió no recull.
Dotzena lluna : Una dona admira des de casa estant les muntanyes curulles de neu.
Amb tota la neu
tan acaramullada
ningú no podrà
fer després cap visita
al poble de muntanya.
El bastó (89) :
Bastó entallat
per a poder travessar
als vuitanta anys
el turó i fer el cim
de moltes més glòries.
Esplèndida la visió d'una barca amb la proa representant un cap de drac amb músics a bord fent música en un ample i preciós llac que lluïa com un mirall. Nobles i oficials s'hi havien aplegat nombrosos. Àdhuc el ministre de la Dreta hi era, i incomptables els regals que féu. També de la cort imperial arribaren deu vestits i deu de part del Chûnagon, l'espòs de la germana petita del Dainagon, entre altres presents. Moltes dames de companyia al servei de la cort hi assistiren. El vell Chûnagon es recuperà immediatament.
La festa acabà de nit i els convidats marxaren, ningú no restà sens cap obsequi. Els nobles reberen un regal afegit. El ministre de la Dreta presentà al vell Chûnagon dos esplèndids cavalls i un parell de “sô no koto” (90) de gran anomenada. Ses vassalls i servidors foren obsequiats amb robes i rotlles de seda. L'Echizen no Kami havia estat encarregat de fer la distribució dels regals a son grat , la qual cosa havia agençat molt bé.
Després d'uns jorns d'estada el vell Chûnagon tornà a sa residència.
Ochikubo fou molt feliç per tot allò que se li havia fet a son pare. El Dainagon en fou molt satisfet.
- - - - - -
86 – Emon no Jô (衛門の尉) : Tachihaki/Korenari.
87 – Emon (衛門) : Akogi.
88 - “Tanabata” (七夕), “Festivitat de les estrelles”. Es celebra el set de juliol. Es tracta d’una llegenda xinesa sobre la trobada de dues estrelles: Altair (Kengyû牽牛) i Vega (織女Shokujô ), també anomenada Orihine (織姫), que estan separades durant la resta de l’any per la Via Làctia (Amanogawa天の河, “riu del cel”). Aquesta llegenda va arribar al Japó al període Nara (奈良时代 - 710-794). A l’època Edo la gent va començar a decorar les plantes de bambú amb paperets de colors on s’hi havien escrit poemes o desitjos que s’havien de realitzar durant l’any.
Shokujô era filla del déu del cel, Tentei(天帝), que vivia a l’est de la Via Làctia, i sempre estava teixint. La noia es va enamorar i es va casar amb un pastor, Kengyû, que era de l’altre extrem de la Via Làctia. La noia, però, va descuidar la seva feina de teixidora i el pare va decretar com a càstig que només es podrien veure un cop a l’any, exactament la setena nit del setè mes. Aquella nit el barquer de la lluna porta Shokujô al seu marit, però si ella no ha acabat la feina llavors Tentei farà que plogui i es desbordi el riu, llavors la barca no podrà sortir. Les garses feien un pont perquè els amants es poguessin trobar.
89 – Al text només hi ha 杖 (tsue), amb un prefix honorífic. Es pressuposa que el bastó és un regal al Chûnagon i on hi ha el poema lligat.
90 – 筝の琴 /sô no koto) : instrument musical semblant a un llaüt horitzontal amb tretze cordes.
o0o
