YAMATO MONOGATARI (大和物語) 170

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百七十】

これひらのさいしやう中将にものし給ける時故兵部卿宮の別當したまひけれはつねにまいりなれてこたちもかたらひ給けりその 君内よりまかて給けるまゝに風になむあひ給てわつらひ給けるとふらひにくすりの酒さかななとてうして兵衛の命婦なんやり給ひけるそのかへりことにいとうれ しうとひ給へることあさましうかゝる病もつくものになんありけるとて
青柳のいとならねとも春風のふけはかたよる我身成けり
とあれはひやうゑの命婦かへし
いさゝめに吹風にやはなひくへき野分過しゝ君にやはあらぬ


El conseller Korehira (333), quan era comandant de la Guàrdia, anava a la residència del difunt príncep director de cerimònies (334) com a intendent i s'esbargia amb les dones de la cort.
Un jorn quan sortia de palau agafà un cop d'aire i emmalaltí. Hyôe no Myôbu (335) li preparà com a medicament “sake” i unes delicadures i li ho féu arribar. Agraint-li-ho, ell li digué :

- Sóc ben abatut amb aquest refredat que he agafat.

Certament no sóc
verda branca de salze
de primavera
la bufada d'aquest vent
ha ben plegat el meu cos.

A això Hyôe no Myôbu contestà :

Que sigueu plegat
per vent de primavera
de poc esbufec
vós que heu ben resistit
altres oratges més forts?
- - - - - -
333 – Fujiwara no Korehira (藤原伊衡, 876-938).
334 - Príncep Atsuyoshi (敦慶親王, 887-930, fill de l'emperador Uda (宇多天皇, 867-931). Va ser un gran music.
335 – Hyôe no Myôbu (兵衛の命婦, ¿-?). Podria tractar-se de Hyôe no kimi (兵衛のきみ, ?-?), filla de Fujiwara no Kaneshige (藤原兼茂, ?-923) de la narració no. 56, nota 104?.
o0o