徒然草 - 174 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -174- - - -

小鷹〔鴫鶉等の小禽を捉る小さな鷹〕によき犬、大鷹〔雉をとる大きな鷹〕に使ひぬれば、小鷹に惡（わる）くなるといふ。大に就き小を捨つる理まことにしかなり。人事（じんじ）多かる中に、道を樂しむより氣味深きはなし。これ實の大事なり。一たび道を聞きて、これに志さむ人、孰れの業かすたれざらむ、何事をか營まむ。愚かなる人といふとも、賢き犬の心に劣らむや。 - - - Es diu que si un gos entrenat per a caçar falcons petits se l’usa per a caçar falcons grans ja no servirà més per a caça menor. La raó és que qui s’acostuma a allò gran rebutjarà allò petit , i és ben cert. D’entre les moltes activitats de l’home cap no és tan plaent com d’haver fe en Buda, açò és veritablement el més important. Si una vegada s’ha sentit parlar de la fe i s’hi posa el cor, haurà alguna cosa a la qual no hi pugui renunciar? És un home, encara que estúpid, inferior en capacitat al gos més capaç? - - - o0o

徒然草 - 173 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -173- - - -

小野小町がこと、極めてさだかならず。衰へたるさまは、玉造〔玉造小町壯衰書、小町の晩年を敍した漢文〕といふ文に見えたり。この文清行（きよゆき）〔三善清行〕が書けりといふ説あれど、高野大師〔弘法大師、高野山金剛峯寺の開祖、永和（＊承和）三年（＊二年＝835）寂〕の御作（おんさく）の目録に入れり。大師は承和のはじめにかくれ給へり。小町が盛り〔妙齡時代〕なる事、その後のことにや、なほおぼつかなし。 - - - Sobre Ono no Komachi (293) tot és força incert. De quan era ja d’edat avançada hi ha unes notes al Tamatsukuri (294). Algunes fonts li atribueixen l’autoria a Kiyoyuki (295), emperò, el títol ja apareix en el catàleg de les obres del gran mestre Kôya (296) que traspassà al començament de l’era Jôwa (297). No fou després d’aquest que Ono excel.lí en son obra? Més incerteses. - - - - - - 293 – (293 – 01) Ono no Komachi (小野小町, aprox. 825-900). La seva activitat literària es va desenvolupar entre el 833 i el 857. És impossible destriar el personatge històric de la dona que la llegenda descriu com apassionada i una bellesa. Hi ha una llegenda que explica que l'autora va prometre a Fukakusa no Shosho que si la visitava durant cent nits seguides ella esdevindria la seva amant. L'home ho va fer durant noranta nou nits, fallant la que feia el centenar. Desesperat va caure malalt i va morir de pena. Diuen que quan ella ho va saber ho va sentir molt. La seva poesia justifica en certa manera aquesta fama i n’és l´exemple més evident de la seva passió. La seva col.lecció personal és d´uns 110 poemes, però la seva intensitat els fa més remarcables que no pas la seva quantitat. Els caràcters del seu nom,小野, han passat a ser sinònims de "bellesa" al Japó. El famós “tren-bala” (秋田新幹線, Akita Shinkansen) que fa el recorregut per Honshû, la principal illa del Japó, porta el seu nom. - - - 294 – (293 – 02) Referència al Tamatsukuri Komachi Sôsuishô (玉造小町壯衰書). Llibre anònim de mitjans del segle XI que és la font principal sobre els aspectes llegendaris de la vida d’Ono no Komachi. Està escrit en xinès. - - - 295 – (293 – 03) Miyoshi Kiyoyuki (三善清行, 847-918). Erudit i polític. - - - 296 – (293 – 04) Era Kūkai (空海, 774-835), amb el nom pòstum de Kōbō-Daishi (弘法大師) : El gran mestre que va propagar l’ ensenyament de la doctrina budista. - - - 297 – (293 – 06) Jôwa (永和), nom de l’era japonesa que comprèn els anys 834-848. - - - o0o

徒然草 - 172 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -172- - - -

若き時は血氣内にあまり、心物に動きて、情欲〔喜怒哀樂愛惡欲の七情、眼耳鼻舌心意の六欲〕おほし。身をあやぶめて碎け易きこと、珠を走らしむるに似たり。美麗を好みて寶を費し、これを捨てて苔の袂〔僧衣、僧正遍照（＊ママ）の歌に、「皆人は花の衣になりぬなり苔の袂よ乾きだにせよ」苔の衣とも云ふ〕にやつれ、勇める心盛りにして物と爭ひ、心に恥ぢ羨み、好む所日々に定まらず、色に耽り情にめで、行ひを潔くして百年（もゝとせ）の身を誤り、命を失へたるためし願はしくして、身の全く久しからむことをば思はず。すけるかたに心ひきて、ながき世語りともなる。身をあやまつことは、若き時のしわざなり。老いぬる人は精神衰へ、淡くおろそかにして、感じ動くところなし。心おのづから靜かなれば、無益のわざをなさず、身を助けて愁へなく、人の煩ひなからむことを思ふ。老いて智の若き時にまされること、若くして貌（かたち）の老いたるにまされるが如し。 - - - Quan s’és jove un té un excés d’energia (291) que trasbalsa el cor i molts són els desigs. És tan fàcil que posi el cos en perill i causi sa perdició com fer rodar una bola. Li agrada la bellesa i s’hi gastarà una fortuna, tot per abandonar-ho després i vestir l’esparracat hàbit d’un monjo. Son cor sobreeixit d’ardidesa el menarà a barallarse, son cor sentirà alhora vergonya i ressentiment. Ses rauxes canvien d’un jorn per l’altre, ara esbalaït per la lascívia, ara pels sentiments dels altres, i fent bones accions s’arruinarà la vida que podria tenir cent anys (292). Segueix l’exemple d’aquells que malmeteren llurs vides sens pensar en una existència segura i llarga, son cor empès per ses rauxes i serà en boca de tothom per molt de temps. És el temps en què un s’arruïna la vida. Quan s’envelleix s’aflebleix l’esperit, un es torna descurat i indolent, res no l’afecta. Son cor de naturalesa assossegat no fa coses inútils, s’estalvia sofrences i no vol amoïnar ningú. El vell és superior en saviesa al jove i el jove és superior en aparença. - - - - - - - - - 291 – (291 – 01) Referència a les Analectes (論語 – en xinès Lu Yu i Rongo en japonès) de Kongzi/Confuci (孔夫子, 551 – 479 a.e.c.). 292 – (291 – 09) Referència a un poema atribuït a Haku Kyoi (白居易, 772-846), en la transcripció fonètica japonesa, també conegut com a Haku Rakuten (白楽天). A occident és més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga transcripció fonètica xinesa i Bai Juyi en l'actual. Va ser el poeta preferit de la societat japonesa de l’era Heian. - - - o0o

徒然草 - 171 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -171- - - -

貝をおほふ人〔貝合せをする人〕の、わが前なるをばおきて、よそを見渡して、人の袖の陰、膝の下まで目をくばる間（ま）に、前なるをば人に掩はれぬ。よく掩ふ人は、よそまでわりなく取るとは見えずして、近きばかりを掩ふやうなれど、多く掩ふなり。棊盤のすみに石を立てて彈くに、むかひなる石をまもりて彈くはあたらず。わが手もとをよく見て、こゝなるひじり目〔聖目、棊盤にある九の星〕をすぐに彈けば、立てたる石必ずあたる。萬のこと外に向きて求むべからず、たゞここもとを正しくすべし。清獻公〔宋の趙禹〕がことばに、「好事を行じて前程を問ふことなかれ。〔彼の座右銘に「行2好事1莫レ問2前程1。」好事は善事〕」といへり。世を保たむ道もかくや侍らむ。内を愼まず、輕くほしきまゝにしてみだりなれば、遠國必ずそむく時、始めて謀（はかりごと）をもとむ。「風に當り濕に臥して、病を神靈に訴ふるは愚かなる人なり〔本草序に出て居る〕。」と醫書にいへるが如し。目の前なる人の愁へをやめ、惠みを施し、道を正しくせば、その化遠く流れむことを知らざるなり。禹〔夏の禹王〕の行きて三苗（べう）〔江淮荊州の蠻國、禹之を征服せしむる事が出來ず國内に歸つて徳政を布いたら三苗も自然と歸服した、尚書にある〕を征せしも、師（いくさ）をかへして徳を布くには如かざりき。- - - L’home que juga a cobrir petxines (286) i descura les que té al davant mentre mira cap altres llocs, sota les mànigues o sota els genolls de l’oponent, aquest li cobreix les que té al davant. El bon jugador no s’esforça a prendre les petxines d’un altre lloc sinó aquelles que té a prop i així en cobreix moltes. Si quan poses una fitxa en un angle del tauler del “go” (287) mires les de ton adversari mentre la mous no l’encertaràs. Tingues cura de ta peça i mou-la directament a la banda del tauler que tinguis més propera, si ho fas sempre guanyaràs. En moltes coses no hauríem de cercar lluny de nosaltres. Fem bé allò que ens és proper. Segons paraules del duc de Seiken (288) : - Fes allò que és correcte i no preguntis més enllà. Així és en el govern d’un país. Si desatens el afers de dintre ets negligent, si actues de manera egoística i injustificada és de segur que les contrades llunyanes es revoltaran i només llavors començaràs a esbossar plans. Com es diu en el Llibre de medecina (289) : - El foll jeu exposat al vent en un lloc humid i després demanarà l’ajut dels déus per a guarir-se. Si atures els planys de la gent del voltant, si ets compassiu i ton govern és adient, ton influència s’escamparà ben. lluny tot i sens adonar-te’n. U (290) anà a sotmetre les tres tribus dels Miao, emperò, fins que no retirà son exèrcit no pogué difondre ses reformes. - - - - - - - - - 286 – (288 – 04) Joc que consistia en “cobrir” o “emparellar” les petxines de l’altre jugador. 287– (288 – 05) “Joc d’encerclar”, joc d’origen xinès que consisteix en anar encerclant les fitxes de l’oponent fins a tancar-les en un espai. - - - 288 – (288 – 07) Personatge xinès amb el nom pòstum de 趙禹 (1008-1084) que va servir a tres emperadors de la dinastia Song (宋朝, 960-1279). Paradigma de bonhomia. - - - 289 – Referència al Bencaojing (本草經) : El Clàssic de les herbes medicinals. De fet, és un llibre sobre agricultura i plantes medicinals. Atribuït a l’emperador Shennong (神農), figura mítica de la xina prehistòrica. - - - 290 - (289 – 15) També conegut com Yu el Gran (大禹, 2200-2101 a.e.c.), figura llegendària de la història xinesa. Se’n fa referència al Shujing (書經) : El llibre de la història, o El Clàssic de la història. Compilació de textos atribuïda a Confuci (孔子, 551-479 a.e.c.). És un dels cinc llibres clàssics de la literatura xinesa (五經). - - - o0o

徒然草 - 170 - - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -170- - - -

さしたる事なくて人の許（がり）行くは、よからぬ事なり。用ありて行きたりとも、その事果てなば疾く歸るべし。久しく居たる、いとむつかし。人と對（むか）ひたれば、詞多く、身もくたびれ、心も靜かならず、萬の事さはりて時を移す、互のため益なし。厭はしげにいはむもわろし、心づきなき事〔氣にくはぬ事、氣乘りのしない事〕あらむをりは、なか＼／〔却つて〕その由をもいひてむ。おなじ心に向はまほしく思はむ人の、つれ＼〃／にて、「今しばし、今日は心しづかに。」などいはむは、この限りにはあらざるべし。阮籍〔晉の竹林七賢の一人〕が青き眼（まなこ）〔凉しい眼で親しむ意、晉書に「阮籍字嗣宗、不レ拘2禮教1、能爲2青白眼1對之、及2稽喜來弔1、籍作2白眼1喜不レ擇而退、喜弟康聞レ之、乃齎レ酒挾レ琴造焉、籍大悦乃見青眼。」〕、誰もあるべきことなり。その事となきに、人の來りて、のどかに物語して歸りぬる、いとよし。また文も、「久しく聞えさせねば。」などばかり言ひおこせたる、いと嬉し。 - - - Anar a casa d’algú sens cap motiu especial no és adient. Si s’hi va per un afer un se’n torna prest quan s’ha acabat. Restar-hi més del compte seria inconvenient. Asseguts un davant de l’altre, moltes paraules, el cos fatigat, l’ànim trasbalsat i passar el temps en detriment de fer altres coses no aporta res a ningú. Tampoc no està bé parlar desplaent; si no s’està interessat en allò que es diu cal expressar-ho francament. No cal ésser així d’estricte quan som en lleure amb algú amb qui hi ha afinitat i ens diu : - Resta una mica més. Tinguem avui una xerrada tranqui.la. Hi hauria h’haver algú amb els ulls blaus de Genseki (285). És molt grat quan algú ens visita sens cap motiu especial i que després d’una conversa plaent se’n va. És molt agradable rebre una lletra dient senzillament : - Fa molt de temps sens saber de tu...... - - - - - - 285 – (287 – 10) Genseki, en xinès Ruan Ji (210-263). Poeta i music, un dels “Set savis del bosc de bambús” (竹林七賢). Es deia que tenia els ulls blaus quan li agradava la gent, al contrari se li tornaven blancs. - - - o0o