徒然草 - 22 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - -

-22- - - - 何事も古き世のみぞ慕はしき。今樣は無下に卑しくこそなり行くめれ。かの木の道の匠のつくれる美しき器（うつはもの）も、古代の姿こそをかしと見ゆれ。文の詞などぞ、昔の反古（ほうご）どもはいみじき。たゞいふ詞も、口惜しうこそなりもて行くなれ。古は、「車もたげよ。」「火掲げよ。」とこそいひしを、今やうの人は、「もてあげよ。」「かきあげよ。」といふ。主殿寮〔宮内省内、供御輿輦の事及殿庭洒掃、燈燭庭燎（＊ていれう－篝火）などを 掌る。〕の「人數（にんず）だて〔松明（＊を）持つ役に用意せよと命令する事〕。」といふべきを、「立明し〔松明（＊原文は「立明」に注する。）〕白くせよ。」といひ、最勝講〔五月吉日清凉殿で最勝王經を講ぜしめられる儀式〕の御聽聞所（みちゃうもんどころ）なるをば、「御講（みかう）の廬（ろ）〔場所の義〕。」とこそいふべきを、「講廬。」といふ、口をしとぞ、古き人の仰せられし。- - - - Res no enyoro tant com el passat. L’estil d’ara és massa vulgar. Trobo que inclús les formes antigues dels preciosos mobles fets pels artesans són esplèndides. Àdhuc els fragments de lletres d’antany són admirables. La manera tan directa de parlar d’avui és molt lamentable. - - - Abans es deia : “Alceu les vares del carruatges”, “Esmoqueu les llànties”. La gent d’ara diu : “Aixeca” i “Estira”. - - - Quan s’hauria de dir “Que el servei de palau es presenti” ha esdevingut ara “Vinga, enceneu les torxes”. Allò que abans era “El Gran Saló de la Lectura Imperial” (55) ha passat a ésser ara “La capella de la Lectura”. - - - Un ancià digué que açò era deplorable. - - - - - - - - - 55 – (51 – 12) Allà es feien les lectures del “Sutra de l’excelsa llum daurada” (Konkômyôkyô) , amb el nom complet de “Konkômyôkyô Saishôôkyô sutra” (金光明経最勝王経). En aquella època aquest text era el més representatiu del budisme i se’n feien lectures a palau durant la cinquena lluna de cada any al Seiryôden (清凉殿), residència habitual de l’emperador en aquell temps. - - - o0o

徒然草 - 21 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - -

-21- - - - 萬の事は、月見るにこそ慰むものなれ。ある人の、「月ばかり面白きものは有らじ。」といひしに、またひとり、「露こそあはれなれ。」と爭ひしこそをかしけれ。折にふれば何かはあはれならざらむ。月花はさらなり、風のみこそ人に心はつくめれ。岩に碎けて清く流るゝ水のけしきこそ、時をもわかずめでたけれ。「■（三水＋元：げん：：大漢和17186）湘（げんしゃう）日夜東（ひンがし）に流れ去る、愁人の爲にとゞまること少時（しばらく）もせず。」〔戴叔倫の詩「■（三水＋元：げん：：大漢和17186）湘日夜東流去、不下爲2愁人1住中少時上」〕といへる詩を見侍りしこそあはれなりしか。■（禾＋尤／山：けい：：大漢和8272）康（けいかう）〔竹林七賢の一人、彼の文に「遊2山澤1觀2魚鳥1心甚樂レ之。」〕も、「山澤にあそびて魚鳥を見れば心樂しぶ。」といへり。人遠く水草（みぐさ）きよき所にさまよひ歩きたるばかり、心慰むことはあらじ. - - - Contemplar en qualsevol ocasió la lluna és consolador. Algú digué : - - - - Res no és tan plaent com la lluna. - - - I algú altre : - - - - La rosada és més delitosa.- - - I, quina desraó, es discutiren!- - - Si és el moment adient, res no deixa d’emocionar-nos. No cal dir de la lluna i les flors, àdhuc el vent, que ens toquen el cor. (52). L’aigua que flueix cristal·lina i espetega sobre una roca és gratificant en qualsevol moment. - - - --- Dia i nit el Gen i el Shô flueixen cap a l’est i no deixen pas de consolar-me ni un instant. (53)- - - És emocionant llegir aquests versos! - - - Es digué que : - - - - Esbargir-se per muntanyes i llacs i contemplar peixos i ocells és un gaudi. (54) - - - Vagarejar per llocs lluny de la gent on l’aigua i les flors resten pures, res no plau més el nostre cor. - - - - - - 52 – (48 – 04) Referència al poema no. 200, llibre 04, de Shinkokinwakashû S (新古今和歌集) : - - - おしなべて物を思はぬ人にさへ心をつくる秋の初風 Autor anònim. - - - 53 – (49 – 04) Referència a dos rius xinesos en un poema del poeta xinès Dai Shulun (戴叔倫,732-789), de l’antologia poètica San Ti Shi (三体詩).- - - 54 – (49 – 06) Referència al poeta xinès Ji Kang (嵇康, 223 – 262). Va ser un dels “Set savis del bosc de bambús” (竹林七賢). En la transcripció fonètica antiga el seu nom era Hsi-K’ang. El poema és a l’antologia Wen xuan (文選), un dels reculls literaris més Importants de la Xina i un de dels més antics del món ordenat per temes. o0o

徒然草 – 20 Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350).- - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - -

-20- .- - - 某（なにがし）とかやいひし世すて人の、この世のほだし〔自分をしばる絆、妻子とか財産とかをさす。〕もたらぬ身に、たゞ空のなごりのみぞ惜しき。」といひしこそ、まことにさも覺えぬべけれ。 - - - Algú que havia abandonat aquest món digué : - - - - A mi que he tallat els lligams amb el món, allò que em sap greu és prendre comiat del cel. (51)- - I ho entenc molt bé.- - - - - - - - - 51 – (48 – 03) Referència a un poema de Sanka wakashû (山家和歌集) : 嵐のみ時々窓におとづれて明けぬる空の名残をぞ思ふ- - - Autor : Saigyô (西行,1118-1190). - - - o0o

徒然草 – 19 Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -19-

- - - 折節のうつり變るこそ、物毎に哀れなれ。物の哀れは秋こそまされと、人毎にいふめれど、それも然るものにて〔一應尤もな事で〕、今一きは心もうきたつものは、春の景色にこそあめれ。鳥の聲などもことの外に春めきて、のどやかなる日かげに、垣根の草萌え出づる頃より、やゝ春ふかく霞みわたりて、花もやう＼／氣色だつほどこそあれ、をりしも雨風うちつゞきて、心あわたゞしく散りすぎぬ。青葉になりゆくまで、萬に唯心をのみぞなやます。花橘は名にこそおへれ〔花橘は昔を追懷せしむると云ふ聯想があつた。「五月待つ花橘の香をかげば昔の人の袖の香ぞする」（在原業平）〕、なほ梅のにほひにぞ、いにしへの事も立ちかへり戀しう思ひ出でらるゝ。山吹のきよげに、藤のおぼつかなき〔藤の花のなよ＼／したのを心もとないと形容したのである〕樣したる、すべて思ひすて難きことおほし。 灌佛〔四月八日に行はるゝ佛生會、釋迦の誕生日でその像に香水を灌ぐ式がある。〕のころ、祭のころ〔陰暦四月中の酉の日にある賀茂の祭禮〕、若葉の梢すゞしげに繁りゆくほどこそ、世のあはれも人の戀しさもまされと、人のおほせられしこそ、實にさるものなれ。五月（さつき）、あやめ葺くころ〔五月の端午の節句に屋根軒に菖蒲をふく。〕、早苗とる〔稻の苗を田に移し植ゑる〕ころ、水鷄（くひな）のたゝく〔水鷄の啼聲は人が戸を叩く音に似て居るのでかく云ふ。〕など、心ぼそからぬかは。六月（みなづき）の頃あやしき家に、夕顔の白く見えて、蚊遣火ふすぶるもあはれなり。六月祓またをかし。七夕祭る〔七月七日牽牛織女二星を祭り技藝の上達を祈る。〕こそなまめかしけれ。やう＼／夜寒になるほど、鴈なきて來る頃、萩の下葉色づくほど、早稻田（わさだ）刈りほすなど、とり集めたることは秋のみぞおほかる。また野分の朝こそをかしけれ。いひつゞくれば、みな源氏物語、枕草紙などに事ふりにたれど、おなじ事また今更にいはじとにもあらず。おぼしき事云はぬは腹ふくるゝわざなれば、筆にまかせつゝ、あぢきなきすさびにて、かいやり捨つべきものなれば、人の見るべきにもあらず。さて冬枯の景色こそ、秋にはをさをさ劣るまじけれ。汀の草に紅葉のちりとゞまりて、霜いと白う置ける朝、遣水より煙のたつこそをかしけれ。年の暮れはてて、人ごとに急ぎあへる頃ぞ、またなくあはれなる。すさまじき物にして見る人もなき月の、寒けく澄める二十日あまりの空こそ、心ぼそきものなれ。御佛名（おぶつみゃう）〔十二月十九日から三日間清凉殿で行はれる佛事〕、荷前（のさき）の使〔朝廷で諸國から奉つた貢の初穂を帝陵、外戚の墓へ獻上ある（＊する）使、十二月十三日以後。〕たつなどぞ、あはれにやんごとなき。公事どもしげく、春のいそぎにとり重ねて、催し行はるゝ樣ぞいみじきや。追儺〔鬼やらひ、十二月晦日。〕より四方拜〔元旦、天皇（＊が）宮中で天地四方を拜せられる儀式。〕につゞくこそおもしろけれ。晦日（つごもり）の夜いたう暗きに、松どもともして、夜半（よなか）すぐるまで、人の門叩き走りありきて、何事にかあらむ、こと＼〃／しくのゝしりて、足を空にまどふが、曉がたより、さすがに音なくなりぬるこそ、年のなごりも心細けれ。亡き人のくる夜とて魂まつる〔昔は十二月晦日にも魂祭をしたのである。〕わざは、このごろ都には無きを、東の方には猶することにてありしこそ、あはれなりしか。かくて明けゆく空のけしき、昨日に變りたりとは見えねど、ひきかへ珍しき心地ぞする。大路のさま、松立てわたして、花やかにうれしげなるこそ、また哀れなれ。- - - - - És precisament el canvi de les estacions, en llurs diverses manifestacions, que és emotiu. Segons es diu : “................On més manifestada L’emoció a la tardor. (40) I açò és ben cert, emperò, les escenes de primavera semblen omplir encara més el cor de joia. A més a més, la piuladissa dels ocells sona a primavera i sota la calidesa del sol és quan comencen els rebrots de la plantes a les tanques. La primavera avança mica en mica, la boirina s’escampa i poc a poc les flors dels cirerers són prestes a brotar i, llavors, les pluges i ventades persistents ens fan neguitejar per l’escampadissa de pètals i tot ens fa patir, fins el rebrots de les fulles tendres. Les flors del taronger (41) eren famoses per a evocar memòries del passat, emperò, la fragància de les flors de la prunera ens fa recordar enyoradissos. I no podem llevar del nostre pensament, entre moltes altres coses, ni la puresa de la rosa groga ni la subtil parença de la glicina. “Quan la celebració de l’aniversari de Buda (42) i el festival de Kamo (43), les fulles tendres que s’arraïmen a la capçada dels arbres, espesses i fresques, copsen millor l’emoció d’aquest món.....” Açò es diu i hi sóc plenament en acordança. Per la cinquena lluna, quan els iris esclaten i es desplanten les llavors de l’arròs i espicassa el rascló, qui no se sent sol? A la sisena lluna veure damunt de les cases humils la blancor de les carbasses vineres i la fumera dels espanta-mosquits és corprenedor. Els rituals de la purificació d’aquesta lluna (44) són també esplèndids. Encisadora és la festa del Tanabata (45) quan xisclen les oques salvatges, les fulles baixes de l’argelaga groguegen, es sega l’arròs i el posen a assecar, entre altres feines de la collita. A la tardor n’hi ha moltes de festes. És esplèndid el matí després d’una ventada! I a mesura que ho dic tot açò ja ho fan els mots d’antany del Genji Monogatari i el Makura no Sôshi, emperò, no pretenc que no dic el mateix una altra vegada, si no ho dic se m’inflarà el pap (46). Així doncs, deixaré que corri el pinzell, un esbargiment feixuc per a llençar a la paperera i que no llegirà ningú. Tanmateix, la desolació de l’hivern no és pas menor a la de la tardor. Les fulles rogenques s’escampen sobre les herbes dels marges dels estanys. Esplèndid de veure el baf que s’alça de les sèquies en un matí blanc de gebrada! Veure com la gent s’afanya quan acaba l’any és una impressió incomparable. Ningú no esguarda la freda claror de la lluna perquè dóna basarda en el cel del vintè jorn, i és depriment. Els rituals de la invocació dels noms de Buda (47) i la sortida dels missatgers (48) amb les ofrenes de l’emperador. És emotiu i ennoblidor. És impressionant la quantitat de cerimònies que es celebren a més dels arrangements pel nou any que s’acosta. És sorprenent que després de l’exorcisme per a foragitar dimonis (49) hi hagi el culte dels Quatre Punts Cardinals (50). La nit de cap d’any, quan és ben fosc, s’encenen torxes i en la mitjanit es corre amunt i avall donant cops a les portes de les cases. I açò per què? Després d’aquesta exageració de crits i corredisses fins a no tocar de peus a terra, a l’alba desapareixen tots els sorolls i resta només la tristor d’acomiadar l’any. El costum d’homenatjar els esperits dels difunts aquesta nit ja no es celebra a la capital, emperò, és emocionant que a la banda de l’est encara es celebri! Així doncs, el cel quan clareja el jorn de l’any nou no sembla pas diferent del jorn anterior, mes un se sent renovat. Els carrers principals són decorats amb branques de pi, tot és diversió i alegria, i és també emocionant. - - - - - - - - - 40 – (44 – 03) Referència al poema del llibre no. 09 del Shûiwakashû (拾遺和歌集卷第九) : 春はたゞ花のひとへに咲くばかり物の哀は秋ぞまされる. 41 – (44 - 08) Referència al poema no.139, llibre no. 03, del Kokinwakashû (古今和歌集) : さつきまつ花橘のかをかげば昔の人の袖のかぞする. Era d’antic la creença que les flors del taronger feien tornar a la memòria coses passades. 42 – (44 – 10) El vuit de la sisena lluna es celebrava l’aniversari de Sakyamuni Buda y les seves estàtues s’ungien amb aigua perfumada. 43 – (44 – 11) El festival del santuari de Kamo es celebrava a mitjans de la quarta lluna. 44 – (45 – 16) Minazukibarae (六月祓). A finals de la sisena lluna es llançaven rams de flors al riu Kamo com a símbol de la purificació dels pecats de la gent. També es celebrava a finals de la dotzena lluna. 45 – 45 – 17) Tanabata (七夕), “Festivitat de les estrelles”. Es celebra el set de juliol. Es tracta d’una llegenda xinesa sobre la trobada de dues estrelles: Altair (Kengyû牽牛) i Vega (織女Shokujô ), també anomenada Orihine (織姫), que estan separades durant la resta de l’any per la Via Làctia (Amanogawa天の河, “riu del cel”). Aquesta llegenda va arribar al Japó al període Nara (奈良时代 - 710-794). A l’època Edo la gent va començar a decorar les plantes de bambú amb paperets de colors on s’hi havien escrit poemes o desitjos que s’havien de realitzar durant l’any. Shokujô era filla del déu del cel, Tentei (天帝), que vivia a l’est de la Via Làctia, i sempre estava teixint. La noia es va enamorar i es va casar amb un pastor, Kengyû, que era de l’altre extrem de la Via Làctia. La noia, però, va descuidar la seva feina de teixidora i el pare va decretar com a càstig que només es podrien veure un cop a l’any, exactament la setena nit del setè mes. Aquella nit el barquer de la lluna porta Shokujô al seu marit, però si ella no ha acabat la feina llavors Tentei farà que plogui i es desbordi el riu, llavors la barca no podrà sortir. Les garses feien un pont perquè els amants es poguessin trobar. 46 – (45 – 23) Ôkagami (大鏡) : El gran mirall. Obra d'autor desconegut que cobreix el període 850-1025. També és conegut com Yotsugi no ôgina no monogatari (世継の翁の物語). 47 – (46 – 29) Obutsumyô (御佛名 ). Des del dinou de la dotzena lluna i durant tres dies es celebraven al palau de Seiryôden (清凉殿), residència habitual de l’emperador en aquell temps, els rituals de purificació dels pecats dels sis sentits. Vegeu la nota no.19 del capítol no. 09. També s’invocaven els noms del budes dels tres mons : el del passat, del present i del futur. 48 – (46 – 30) Cap a finals de la dotzena lluna s’enviaven missatgers per totes les províncies amb ofrenes de les collites per a les tombes imperials. 49 - (46 – 32) Tsuina (追儺) : exorcisme per a foragitar dimonis que es celebrava a finals de la dotzena lluna. 50 – (46 – 33) El darrer dia de la dotzena lluna l’emperador retia culte als quatre punts cardinals, als cinc cereals, a les estrelles del cel i muntanyes i turons. La celebració es feia al jardí del davant de l’ala oriental del palau de Seiryôden (清凉殿). o0o

徒然草 – 18 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - -

-18- - - - 人はおのれをつゞまやかにし、驕りを退けて財（たから）を有も）たず、世を貪らざらむぞいみじかるべき。昔より賢き人の富めるは稀なり。唐土に許由（きょいう）〔帝堯時代の人、天下を讓らうと云はれ、穢らはしい事を聞いたと云ふので潁川で耳を洗つた。〕といひつる人は、更に身に隨へる貯へもなくて、水をも手してさゝげて飮みけるを見て、なりひさご〔瓢〕といふ物を、人の得させたりければ、ある時木の枝にかけたりければ、風に吹かれて鳴りけるを、かしがましとて捨てつ。また手にむすびてぞ水も飮みける。いかばかり心の中（うち）すゞしかりけむ。孫晨〔字は元公、家貧しくむしろを織つて暮らす、後栄達し京兆の功曹となる〕は冬の月に衾なくて、藁一束（つかね）ありけるを、夕にはこれに臥し、朝にはをさめけり。もろこしの人は、これをいみじと思へばこそ、しるしとゞめて世にも傳へけめ。これらの人〔日本の人を意味する〕は語りも傳ふべからず。- - - Admirable l’home que és de gustos senzills, que defuig el luxe, que no té riqueses i no cobeja reiximents en aquest món. Des d’antic pocs són els savis que són rics. Hi hagué un home a la Xina dit Kyo Yu (38) que no posseïa res de res. Algú veié que feia cullera amb les mans per a beure aigua i li donà un atuell en forma de carbassa. Una vegada, Kyo Yu la penjà en la branca d’un arbre. Un cop de vent la féu xiular com un ocell i la llençà per sorollosa, i tornà a beure amb les mans. - - - Així d’impertorbable era. - - - Sanshin (39) dormia sens flassada les llunes d’hivern, amb un grapat de palla on jeia al vespre i que recollia al matí. - - - Els xinesos consideraven açò admirable i hi ho han deixat escrit per a generacions futures. La gent del nostre país no hi ha pensat pas en esmentar res. - - - - - - - - - 38 – (42 – 03) Kyo Yu . En xinès : Xu You (許由). Hsü Yu en l’antiga transcripcó fonética xinesa. Un llegendari ermità xinès. L’emperador Yao (堯, 2356-2255 a.e.c., tot i ser una figura llegendària) va voler abdicar a favor de Xu You, però ell es va rentar les orelles que va considerar que s’havien ambrutat a l’escoltar aquella proposta tan terrenal. Aquesta anècdota de la carbassa procedeix del Meng Ch’iu de Li Han (dinastía Tang - 唐朝, 618-907), un recull d’històres i llegendes de la Xina, que Minamoto no Mitsuyuki (源 光行 1163–1244) va incloure en la seva obra Môgyû waka (蒙求和歌).- - - 39 – (42 – 06) Sonshin (孫晨), una altra figura llegendària de la Xina. Sun Ch’en en l’antiga transcripció fonètica xinesa. Vegeu la nota anterior no.38. - - - o0o

徒然草 – 17 Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. -

- - -17- - - - - 山寺にかきこもりて、佛に仕うまつるこそ、つれ＼〃／もなく、心の濁り〔心の欲情、煩惱〕もきよまる心地すれ。- - - Quan en un temple de la muntanya, plenament al servei de Buda, un sent que son cor es deslliura d’impureses. - - - o0o

徒然草 – 16 Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - -

-16- - - - 神樂こそなまめかしく面白けれ。大かた（原文「大かに」）物の音には笛篳篥〔笛に似て竪に吹く雅樂の樂器〕、常に聞きたきは琵琶和琴〔やまと琴とも云ふ。六絃の琴〕。 - - - Les dances “Kagura” (35) són encisadores i apassionants. En general, em plau el so de la flauta i de l’octaví que les acompanyen. De sòlit, el “biwa” (36) i el “wagon” (37). - - - - - - - - - 35 – (41 – 01) Kagura (神楽). Dances sobre un text cantat per cor i instruments. Originalment eren interpretades als santuaris Shinto (神道), la religió estrictament japonesa i, per tant, lligada a la cort imperial. - - - 36 – (41 – 02) Biwa (琵琶) : Instrument de corda semblant a l’arpa occidental però que es toca horizontalment.- - - 37 – (41 – 03) Wagon (和琴) : instrument de corda semblant a una cítara. - - - o0o

徒然草 – 15 Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - - - -15- - - -

いづくにもあれ、暫し旅立ちたるこそ、目さむる心地すれ。そのわたり、こゝかしこ見ありき、田舍びたる所、山里などは、いと目馴れぬことのみぞ多かる。都へたよりもとめて文やる。「その事かの事、便宜（びんぎ）にわするな。」などいひやるこそをかしけれ。さやうの所にてこそ、萬に心づかひせらるれ。持てる調度まで、よきはよく、能ある人も、かたちよき人も、常よりはをかしとこそ見ゆれ。寺社（てらやしろ）などに忍びてこもりたるもをかし。- - - - Quan anem de viatge, sigui a on sigui, tenim la sensació de com si ens despertéssim. Mentre tot caminant miren ací i allà els paisatges del camp i els poblets de muntanya i tot ens sembla insòlit. I que n’és de divertit quan aprofitem l’avinentesa per a enviar una lletra a la capital tot dient : - Aprofiteu-ho i feu açò i allò! En llocs així, un té en compte moltes coses. Fins i tot les pertinences que un té en aquells moments, si són bones un les trobarà millor encara. Aquells que tenen talent o són xamosos ens ho semblaran més de l’habitual. És també admirable recloure’s en un temple o en un santuari. - - - - o0o ‘’

徒然草 – 14 Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -14- - - -

和歌こそなほをかしきものなれ。あやしの賤（しづ）山がつの所作（しわざ）も、いひ出づれば面白く、恐ろしき猪も、臥猪の床〔猪は枯草を集めて寢床とする事が傳へられる〕といへばやさしくなりぬ。この頃の歌は、一ふしをかしく言ひかなへたりと見ゆるはあれど、古き歌どものやうに、いかにぞや、言葉の外に哀れにけしき覺ゆるはなし。貫之が、「絲による物ならなくに。」〔絲によるものならなくに別路の心細くもおもほゆるかな（古今集）〕といへるは、古今集の中（うち）の歌屑とかやいひ傳へたれど、今の世の人の詠みぬべきことがらとは見えず。その世の歌には、すがたことば、この類（たぐひ）のみ多し。この歌に限りて、かくいひ立てられたるも知りがたし。源氏物語には、「ものとはなしに。」〔總角の卷に前の歌をかく改めて出してある。〕とぞ書ける。新古今には、「のこる松さへ峯にさびしき。」〔冬の來て山もあらはに木の葉ふり殘る松さへ峯にさびしき。祝部成仲の歌〕といへる歌をぞいふなるは、誠に少しくだけたるすがたにもや見ゆらむ。されどこの歌も、衆議判（すぎはん）の時、よろしきよし沙汰ありて、後にもことさらに感じおほせ下されけるよし、家長〔源家長、時長の子〕が日記には書けり。歌の道のみいにしへに變らぬなどいふ事もあれど、いさや〔さあどうだかと打消す意〕、今もよみあへる、同じことば歌枕も、むかしの人のよめるは、更におなじものにあらず。やすくすなほにして、すがたも清げに、あはれも深く見ゆ、梁塵秘抄〔後白河帝の御編著、主として今樣を集めたもの〕の郢曲（えいきょく）〔當時のうたひ物の總稱〕のことばこそ、またあはれなる事はおほかめれ。むかしの人は、いかにいひ捨てたる言種（ことぐさ）も、皆いみじく聞ゆるにや。- - - - - El “waka” (28) és també magnífic. Les tasques dels més humils, com aquells que viuen a la muntanya, son esplèndides quan narrades en un “waka”, i fins i tot el salvatgí senglar esdevé gentil quan, com es diu, “...el jaç on jeu el senglar...” (29). Hi ha també avui poemes que ofereixen versos interessants, emperò, no sé perquè no s’hi troba l’emoció més enllà dels mots que té la poesia antiga. El poema de Tsurayuki (30) que comença “Tot i no essent una torçada de fils.....” que és al Kokinwakashû, se’l considera com fullaraca, emperò, cap poeta d’ara no té pas aquest estil. Els poemes d’aquell temps tenien molta semblança de forma i d’expressió. Em costa creure per què aquest poema fou tan mal considerat. En el Genji Monogatari (31) el segon vers és així “....mono to wa nashi ni....” (32). El poema que en el Shinkokinwakashû acaba amb “....inclús els pins que resten són ben entristits al cim.” també ha estat mal considerat i, certament, sembla una mica irregular.Tanmateix, quan fou presentat en un concurs fou molt ben rebut, i àdhuc després, l’emperador en fou commogut, segons ens explica Ienaga (33) en son diari. Es diu que l’estil de la poesia és un fet que no ha canviat des de l’antigor, emperò, no sé fins a quin punt és del cert. Les expressions i els temes són també els mateixos del nostre temps, tot i que la manera d’escriure ja no és pas la mateixa. Eren poemes senzills, sens afectació, de formes pures, amb una emoció pregona. En el llenguatge de les balades de Ryôjin Hishô (34) hi ha també molta emoció. Per què, doncs, les expressions més vulgars dels homes d’antany ens són totes esplèndides? - - - - - - - - - - - 28 – (37 – 01) Waka (和歌), literalment “poema japonès”, i també “Yamato uta”, on Yamato significa Japó. És el poema clàssic per excel·lència de la poesia japonesa. Té l’estructura mètrica de 5-7-5-7-7. - - - - - - 29 – (37 – 02) Referència al Yakumomishô (八雲御抄), “Tractat diví sobre els vuit núvols”. Obra de l’emperador Juntoku (順徳天皇, 1197 – 1242).- - - - - - 30 – (37 – 05) Referència al poema no. 415 del volum no. 09 del Kokinwakashû (古今和歌集). Autor : Ki no Tsurayuki (紀 貫之, 872 – 945): 糸によるものならなくにわかれ路の心ぼそくもおもほゆるかな.- - - - - - 31 – 37 – 11) Referència al Genji Monogatari (源氏物語), capítol no. 41 : Agemaki (総角), de Murasaki Shikibu (紫 式部, 973/978 – 1014/1031).- - - - - - 32 – (37 – 13) Referència al poema no. 565 del volum no. 6 del Shinkokinwakashû (新古今集) : 冬のきて山もあらはに木のはふりのこる松さへ峰にさびしき. - - - - - - Autor : Haburibe no Narishige / Narimochi (祝部成茂, 1180－1254). - - - - - - 33 – (38 – 19) Referència al diari de Minamoto no Ienaga (源家長, 1170 - 1234).- - - - - - 34 – (38 – 23) Referència a l’antologia de balades dita Ryôjin Hishô (梁塵秘抄), recull fet per l’emperador retirat Goshirakawa (後白河上皇, 1127-1193).- - - - - - o0o

徒然草 – 13 Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. -13- - - -

ひとり燈火のもとに文をひろげて、見ぬ世の人を友とするこそ、こよなう慰むわざなれ。文は文選〔支那梁武帝の子昭明太子の編した詩文集、三十卷〕のあはれなる卷々、白氏文集〔唐白樂天の詩文集〕、老子（らうじ）のことば、南華の篇〔莊周の著はしたる書名、所謂莊子〕。この國の博士どもの書けるものも、いにしへのは、あはれなる事多かり。-- - - - - - Res no dóna més conhort que obrir un llibre sota un llum i fer amistat amb gent desconeguda d’antany. De llibres, els esplèndids volums del Wen Xuan (24), l’antologia de Hakushi (25), les paraules de Laozi (26) i els capítols de Zhuangzi (27), i també d’entre els llibres dels savis d’aquest país n’hi ha molts de l’antigor que són extraordinaris. - - - - - - - - - - - 24 – (36 – 02) Wen Xuan (文選). Una de les primeres antologies de poesia xinesa. Les obres seleccionades van ser considerades les millors des de les dinasties Qin (秦朝, 221-206 a.e.c) i Han (漢朝, 206-220 d.e.c. ) fins l’any 500 d.e.c. Es va preparar l’any 520 durant la dinastia Liang (梁朝, 502-587). El fill gran de l’emperador Wu de Liang (梁武帝, 464–549) i un grup de literats van fer-ne la compilació. - - - - 25 – (36 – 03) Referència a Hakushi Monjû (白氏文集,: L'antologia de Haku. Es tracta dels poemes de Haku Kyoi (白居易, 772-846), en la transcripció fonètica japonesa, també conegut com a Haku Rakuten (白楽天). A occident és més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga transcripció fonètica xinesa, Bai Juyi en l'actual. Va ser el poeta preferit de la societat japonesa de l’era Heian. - - - 26 – (36 – 04) Tot i ser una figura llegendària se’l relaciona amb el segle 6 a.e.c., i contemporani de Confuci (孔子, 551 – 479). Laozi (老子) en la transcripció fonètica moderna xinesa. - - - 27 – (36 – 05) Textos de Zhuangzi (莊子, 369? – 286? a.e.c.) en l’actual transcripció fonètica xinesa. o0o

徒然草 – 12 Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. . . . . . -12- . . . . .

同じ心ならむ人と、しめやかに物語して、をかしき事も世のはかなき事〔世間のつまらぬ些事〕も、うらなく〔腹藏なく〕いひ慰まむこそ嬉しかるべきに、さる人あるまじければ、つゆ違はざらむと〔少しでも調子の合はぬ事がないやうにと〕向ひ居たらむは、ひとりある心地やせむ。互にいはむほどのことをば、げにと聞くかひあるものから、いさゝか違ふ所もあらむ人こそ、「我は然（さ）やは思ふ。」など爭ひにくみ、「さるからさぞ〔さうだからさうだ〕。」ともうち語らはば、つれ＼〃／慰まめと思へど、げには少しかこつかたも、我とひとしからざらむ人は、大かたのよしなしごといはむ程こそあらめ、まめやかの心の友には遙かにへだたる所のありぬべきぞわびしきや。 - - - - - - Seria plaent poder conversar amb assossec i tota planor amb algú de cor semblant de coses delitoses i de les foteses del món. Emperò, sé que és molt difícil haver una aital persona, i si sóc amb algú amb el qual tinc diferent opinió i no puc mostrar mon desacord un llavors es troba molt sol. Si quan un conversa amb algú que diu que és en concordança amb allò de què es parla, mes no en alguns petits punts i un ho discuteix tot expressant-ho, és un gran consol en hores desvagades. De fet, emperò, si hi ha qualque menuda discrepància amb nós i s’acaba potser parlant de nicieses, hi ha, emperò, massa distància perquè ens sigui un amic de cor, i és, certament, mol trist! o0o

徒然草 – 11 Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. -11-

神無月（かみなづき）〔十月〕の頃、栗栖野〔山城國宇治郡醍醐附近〕といふ所を過ぎて、ある山里に尋ね入る事侍りしに、遙かなる苔の細道をふみわけて、心細く住みなしたる庵あり。木の葉にうづもるゝ筧の雫ならでは、つゆおとなふものなし〔筧の雫の露と少しもの意をかけた〕。閼伽棚〔閼伽は梵語、水の義、佛に手向ける水を供へる器を置く棚〕に、菊紅葉など折りちらしたる、さすがに住む人のあればなるべし。かくても在られけるよと、あはれに見る程に、かなたの庭に、大きなる柑子の木の、枝もたわゝになりたるが、まはりを嚴しく圍ひたりしこそ、少しことさめ〔興醒め〕て、この木なからましかばと覺えしか。- - - - - - Pels volts de la desena lluna (23) era per un indret de Kurusuno per a visitar un poble de muntanya. Travessí una sendera colgada de molsa fins a arribar a una solitària cabana. Només es sentia el degoteig d’una canonada sota les fulles caigudes dels arbres. Fulles de crisantems i d’aurons jeien escampades sobre la lleixa de les ofrenes, senyal de què allà hi vivia algú. Mirí commogut pel voltant. En el jardí hi havia un gros mandariner amb les branques penjant, envoltat per una ferma tanca, i una mica decebut pensí que tan de bo l’arbre no hi fos. - - - - - - - - - - 23 – (33 - 01 ) Kaminazuki (神無月) significa literalment : el mes sense déus. És la desena lluna de l’antic calendari japonès. Era quan els déus anaven a Izumo (出雲), el lloc dels ancestres. També té el significar de “mes del tast dels déus”, és a dir, quan els déus tastaven les ofrenes de l’arròs collit durant la novena lluna. o0o

徒然草 – 10 - Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. -10-

家居のつき＼〃／しく〔似あはしく〕あらまほしきこそ、假の宿りとは思へど、興あるものなれ。よき人の長閑に住みなしたる所は、さし入りたる月の色も、一際しみ＼〃／と見ゆるぞかし。今めかしくきらゝかならねど、木立ものふりて、わざとならぬ庭の草も心ある樣に、簀子〔縁側〕透垣〔竹をすかして編んだ垣〕のたよりをかしく〔作り工合に趣あつて〕、うちある調度も、むかし覺えてやすらかなるこそ、心にくしと見ゆれ。多くの工匠（たくみ）の、心を盡して磨きたて、唐の日本（やまと）の、珍しくえならぬ調度ども竝べおき、前栽〔庭〕の草木まで、心のまゝならず作りなせるは、見る目も苦しく、いとわびし。さてもやは存（ながら）へ住むべき、また時の間の煙ともなりなむとぞ、うち見るよりも思はるゝ。大かたは、家居にこそ事ざまは推しはからるれ。後徳大寺の大臣〔藤原實定。公能の子〕の、寢殿〔貴族の邸宅の中心にして主人の住む建物〕に鳶ゐさせじとて繩を張られたりけるを、西行が見て、「鳶の居たらむ何かは苦しかるべき。この殿の御心さばかりにこそ。」とて、その後は參らざりけると聞き侍るに、綾小路の宮〔龜山帝の皇子、性惠法親王〕のおはします小坂殿の棟に、いつぞや繩を引かれたりしかば、彼のためし思ひ出でられ侍りしに、「まことや、烏のむれゐて池の蛙をとりければ、御覽じ悲しませ給ひてなむ。」と人の語りしこそ、さてはいみじくこそとおぼえしか。後徳大寺にも、いかなるゆゑか侍りけむ。 ---------------------------- Una casa, tot i ésser un habitatge temporal, un la desitja adient i agradable. El lloc on una persona de bon gust hi viu assossegat àdhuc la llum de la lluna que hi penetra és més intensa. No té perquè ésser d’estil nou ni esplendorosa, emperò, una arbreda d’antigor i un jardí amb plantes que creixin a llur grat, una tanca de canyís feta de manera escaient, qualques estris vells i d’usatge escampats arreu que mostrin bon gust. Una casa que molts artesans han polit amb tota cura, tot i que s’hi hagin agençat de manera exquisida mobles esplèndids de la Xina i de Yamato, si les plantes i herbes del jardí s’han arranjat de manera gens natural, és de malveure i depriment. S’hi podria viure molt de temps? Tot i només veure-la és pensaria que d’un moment a l’altre esdevindria fum. Sens dubte, per la casa on es viu es pot conèixer el cor d’una persona. El ministre Go-Tokudaiji (20) féu estendre una corda a la teulada de ca seva perquè els milans no s’hi posessin. Quan Saigyô (21) ho veié féu : - Quin mal fan els milans? Així es coneix el cor de qui viu en aquest palau! I he sentit dir que Saigyô no el tornà a visitar mai més. Açò m’ho féu recordar quan no fa massa temps visití el palau de Kosaka on hi viu el príncep Ayanokôji (22) i que havia estès una corda a sa teulada. Algú m’explicà que, de fet, s’hi havia posat perquè el príncep no podia veure com bandades de corbs s’hi posaven per a llançar-se sobre les granotes de l’estany. Allò m’impressionà molt, i em féu pensar per quina raó ho havia fet també Tokudaiji. - - - - - 20 – (31 – 10) Go-Tokudaiji no Otodo (後徳大寺の大臣, era Fujiwara no Sanesada (藤原實定, 1139-1191). També conegut com a Tokudaiji Sanesada (徳大寺実定). 21 – (31 – 11) Saigyô (西行, 1118-1190), un dels grans poetes de la literatura japonesa. Aquest comentari és al capítol no. 15 del Kokon Chomonshû (古今著聞集) : Recull d’històries escrites i escoltades en temps d’abans i d’ara). Obra del segle XIII. 22 – (32 – 13) Príncep Ayanokôji (綾小路の宮, ¿-?), fill de l’emperador Kameyama (亀山天皇, 1249-1305). o0o

徒然草 – 09 - Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. -09-

女は髪のめでたからむこそ、人のめだつべかめれ。人の程〔人柄〕、心ばへなどは、物うち言ひたるけはひにこそ、物ごしにも知らるれ。事に觸れてうちあるさま〔ただ一寸した樣子〕にも、人の心を惑はし、すべて女のうちとけたる、いもねず〔女は氣を許して熟睡もせず。たしなみが深い故である。〕、身を惜しとも思ひたらず、堪ふべくもあらぬ業にもよく堪へ忍ぶは、たゞ色を思ふがゆゑなり。まことに愛著（あいぢゃく）の道、その根深く源遠し。六塵（ぢん）〔六つの心をけがす刺激、色聲香味觸法（意）の事〕の樂欲（げうよく）〔心を樂しましむる欲〕多しといへども、皆厭離（おんり）しつべし。その中に、たゞかの惑ひ〔色欲〕のひとつ止めがたきのみぞ、老いたるも若きも、智あるも愚かなるも、變る所なしとぞ見ゆる。されば女の髪筋を縒れる綱には、大象（だいざう）もよくつながれ〔大威徳陀羅尼經に「以2女人髪1爲レ作2綱維1香象能繋況丈夫輩。」〕、女のはける足駄にて造れる笛には、秋の鹿必ず寄るとぞいひ傳へ侍る。自ら戒めて、恐るべく愼むべきはこの惑ひなり。 ------ L’esplèndida cabellera d’una dona és allò que més atrau als homes. Sa naturalesa i tarannà poden copsar-se de la faisó com parla, encara que rere una cortina. Quan una dona sent que ha captivat del tot el cor d’un home, no podrà dormir assossegada, tot i que no hi pensi expressament i suportarà tot allò que abans era insuportable, i tot ho farà per amor. Les arrels de l’amor són pregones i llunyanes. Moltes són les cobejances dels sentits, sis en total (19), emperò, s’haurien d’extirpar. Tanmateix, el desig sexual és l’única que no podem aturar, i en açò ni el vell, ni el jove, ni el savi i ni el foll són pas diferents. Així doncs, es diu que amb el cabell trenat d’una dona es pot fermar un elefant, i que una flauta feta amb l’esclop usat d’una dona atrau de segur el cérvol de la muntanya. Un s’hauria de reprendre, témer i defugir aquesta delusió.------- - - - - - - 19 – (29 - 06) Rokujin (六塵) són els sis sentits, segons la doctrina budista : la vista, l’oïda, l’olor, el gust, el tacte i el pensament, i és a través d’ells que ens arriben les impureses i els defectes. o0o

徒然草 – 08 - Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text.

-08- 世の人の心を惑はすこと色欲には如かず。人の心は愚かなるものかな。匂ひなどは假のものなるに、しばらく衣裳に薫物（たきもの）すと知りながら、えならぬ〔何ともいはれぬ〕匂ひには、必ず心ときめきする〔心のをどる〕ものなり。久米の仙人（やまびと）〔和泉國葛上郡の人〕の、物洗ふ女の脛（はぎ）の白きを見て、通を失ひけむは、まことに手足膚（はだへ）などのきよらに、肥え膏づきたらむは、外の色ならねばさもあらむかし。 - - - Allò que més esgarria l’home és el desig sexual. Que n’és de foll el cor de l’home! Tot i saber que el perfum és efímer i que les fragàncies amb què s’impregnen els vestits, amb un perfum exquisit sentim com nostre cor es posa sempre a bategar. L’home virtuós de Kume (18) perdé son poder de volar quan veié les blanques cames d’una dona que feia la bugada. I, certament, no hi ha res com la bellesa del color natural d’unes mans, d’unes cames i d’una pell esplendoroses. - - - - - - 18 – (28 – 03) Kume Sennin (久米仙人) és un personatge llegendari que apareix en la narració no. 11 del Konjaku Monogatari shû (今昔物語集). Obra coneguda generalment com a “Konjaku Monogatari”, però el seu nom és el de l'encapçalament i significa : Antologia de històries passades. Té més de mil contes o històries i va ser escrita cap a finals de l'era Heian (794-1185). L'obra original comprèn 31 volums dels quals només n'hi ha 28 actualment. Els contes procedeixen tan del Japó com de l'Índia i de la Xina. Es diu que el virtuós de Kume va perdre el seu poder de volar quan va veure les blanques cames d’una dona fent la bugada. o0o

徒然草 – 07 - Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text.

-07- [ あだし野〔山城愛宕山の麓にある野〕の露消ゆる時なく、鳥部山〔山城愛宕郡清水寺附近の墓地〕の煙立ちさらでのみ住み果つる習ひならば、いかに物の哀れもなからむ。世は定めなきこそいみじけれ。命あるものを見るに、人ばかり久しきはなし。かげろふの夕を待ち〔淮南子に「蜉蝣朝生而夕死、而盡2其樂1。」〕、夏の蝉の春秋を知らぬもあるぞかし。つく＼〃／と一年（ひととせ）を暮らす程だにも、こよなうのどけしや。飽かず惜しとおもはば、千年（ちとせ）を過すとも、一夜の夢の心地こそせめ。住みはてぬ世に、醜きすがたを待ちえて、何かはせむ。命長ければ恥おほし〔莊子に「壽則多辱」〕。長くとも四十（よそぢ）に足らぬほどにて死なむこそ、目安かるべけれ。そのほど過ぎぬれば、かたちを愧づる心もなく、人にいでまじらはむ事を思ひ、夕（ゆふべ）の日に子孫を愛し、榮行（さかゆ）く末を見むまでの命をあらまし〔豫想する、豫期する〕、ひたすら世を貪る心のみ深く、物のあはれも知らずなり行くなむあさましき。 Si no desaparegués la rosada d’Adashino, si sempre s’alcés la fumera de la muntanya de Toribe (12) i ens acostuméssim a viure eternament, com sentiríem l’emoció de les coses? L’encant del món és precisament son incertesa. Mirem les criatures vives: cap d’elles no viu tant com l’home. L’efímera no espera la vesprada (13), la cigala d’estiu no coneixerà pas la primavera ni la tardor (14). És extraordinari viure plenament en serenor encara que només un any. Emperò, si un no en té prou així, podria viure mil anys, i amb tot, li semblaria el somni d’una sola nit. No podem viure eternament en aquest món. Així doncs, per què esperar la lletjor de nostra parença? A llarga vida més vergonya (15). Morir abans dels quaranta anys seria l’adient. Un cop passada aquesta edat un ja té vergonya de son aparença i no pensa en sortir i barrejar-se amb la gent. En el capvespre de son existència estima sa descendència (16) i desitja viure per a veure’ls esdevenir pròspers. La cobejança per a aquest món creix en son cor i deixa de copsar la bellesa de les coses (17), i n’és lamentós. - - - - - - 12 – (26 – 01) Adashino (あだし野) era el nom d’un cementiri. Toribeyama (鳥部山) és encara actualment el cementiri principal de Kyoto. La referència al fum sembla indicar que va ser també un crematori. 13 – (26 – 04) Referència a l’Enanji (淮南子 - 説林訓), un compendi d’essaigs xinesos que es van celebrar a la cort de Liu A, rei de Huainan, poc abans de l’any 139 a.e.c. Tracta sobre conceptes taoistes, confucionistes i legalistes. En xinès és “Huainanzi”. 14 – (26 – 05) Referència a un text de Zhuangzi (莊子, 369-286 a.e.c. ): 逍遙遊. Chuang-tzu en l’antiga transcripció fonètica. 15 – (26 – 07) Referència a un text de Zhuangzi (莊子, 369-286 a.e.c. ): 天地. Chuang-tzu en l’antiga transcripció fonètica. 16 – (26 - 08 ) Referència a Hakushi Monjû (白氏文集) : L'antologia de Haku. Es tracta dels poemes de Haku Kyoi (白居易, 772-846), també conegut com a Haku Rakuten (白楽天). A occident és més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga transcripció fonètica xinesa, Bai Juyi en l'actual. Va ser el poeta preferit de la societat de l’era Heian. Hi ha una frase semblant en els escrits de Genshin ((源信 , 942-1017), també conegut com a Eshin Sozu. Va ser un dels erudits més influents de l'escola Tendai (secta budista). 17 – (26 - 09) Referència al capítol no. 03 (栂尾上人物語ノ事) del Shasekishū (沙石集), també llegit Sasekishū, : Recull de sorra i pedres. Obra en cinc volums amb paràboles budistes escrita per Mujū Dōkyō (無住道曉, 1227 - 1312) cap a l’any 1283. o0o

徒然草 – 06 - Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text.

-06- 我が身のやんごとなからむにも、まして數ならざらむにも、子といふもの無くてありなむ。前中書王〔中書は中務卿の唐の官名、兼明親王、醍醐帝の皇子〕、九條太政大臣〔藤原伊通、宗通の子〕、花園左大臣〔源有仁、輔仁親王の子〕、皆族（ぞう）絶えむ事を願ひ給へり。染殿大臣〔藤原良房、冬嗣の子〕も子孫おはせぬぞよく侍る。末の後れ給へる〔子孫の劣れる〕は、わろき事なりとぞ、世繼の翁の物語（＊大鏡）にはいへる。聖徳太子の御（み）墓を、かねて築（つ）かせ給ひける時も、「こゝをきれ、かしこを斷て。子孫あらせじと思ふなり。」と侍りけるとかや. Que els nobles i més encara aquells que són inferiors, pel que fa a fills no n’haurien d’haver. Saki no Chûshôo (7), Kujô no Ôkiotodo (8), i Hanazono no Sadaijin (9), tots desitjaven que llurs llinatges acabessin amb ells. Somedono no Otodo (10), com es diu al Yotsugi no ôkina no monogatari : - És millor no haver descendència. Quina desgràcia que els fills fossin inferiors als pares! Quan el príncep Shôtoku (11) es féu construir una tomba en vida es diu que disposà : - Talleu per ací i escurceu per allà. No en vull de descendència! - - - - - - 07 – (24 – 04) Saki no Chūshoō (前中書王) : l’anterior cap principal de palau. Era el príncep imperial Kaneakira (兼明親王) (914–987). Fill de l’emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930). 08 – (24 - 05) Kujô no Ôkiotodo (九條太政大臣 – El Gran Ministre Kujô) era Fujiwara no Koremichi (藤原伊通, 1093-1165). 09 – (24 – 06) Hanazono no Sadaijin (花園左大臣) era Minamoto no Arihito (源 有仁 , 1103-1149). Mort als quaranta-cinc anys. 10 – (24 – 07) Somedono no Otodo. (染殿大臣) era Fujiwara no Yoshifusa (藤原 良房, 804-872). Tot i que l’autor diu que la frase és del Yotsugi no ôkina no monogatari (世継の翁の物語) : històries del vell Yotsugi (un nom alternatiu per Ôkagami -大鏡-), aquest és el nom més emprat, : El gran mirall. Obra d'autor desconegut que cobreix el període 850-1025. La frase no apareix en aquesta obra. 11 – (24 – 09) Príncep Shotoku (聖徳太子, 573-621), també conegut com príncep Umayado (厩戸皇子) i príncep Kamitsumiya (上宮皇子). o0o

徒然草 – 05 - Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text.

-05- 不幸に憂へに沈める人の、頭おろしなど、ふつゝかに〔拙乏に淺薄に〕思ひとりたるにはあらで、有るか無きかに門さしこめて、待つこともなく明し暮らしたる、さるかたにあらまほし。顯基（あきもと）中納言〔源顯基、大納言俊賢の子〕のいひけむ、「配所〔流罪の地〕の月、罪なくて見む。」こと、さもおぼえぬべし。 És desitjable que aquell que enfonsat en el desesper per una desgràcia tanqui la porta de casa perquè ningú no sàpiga si hi és o no, i que visqui dia i nit sens esperar res abans que, eixelebrat, s’afaiti el cap. Es diu que el Conseller del Centre Akimoto (6) digué de contemplar la lluna en l’exili puix que no era culpable de cap crim, i certament és així! - - - - - - 06 – (23 – 07) Akimoto Chûnagon (顯基中納言) era Minamoto no Akimoto (源顯基, ¿-?). Quan l’emperador Go- Ichijô ((後一条天皇,1008-1036) va morir, Akimoto, un noble de la cort que llavors tenia trenta-set anys, va entrar en religió i va anar a viure a la muntanya d’Ôhara. o0o

徒然草 – 04 - Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text.

-04- 後の世のこと心に忘れず、佛の道うとからぬ、心にくし。 Admirable aquell que en son cor no oblida la vida futura i no s’allunya del camí de Buda. o0o

徒然草 – 03 - Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. -03-

よろづにいみじくとも、色好まざらむ男（をのこ）は、いとさう＼〃／しく〔寂しく慊らず〕、玉の巵（さかづき）の底なき心地ぞすべき。露霜にしほたれて、所さだめず惑ひ歩（あり）き、親のいさめ、世のそしりをつゝむに、心のいとまなく、合ふさ離（き）るさ〔一方よければ一方うまくゆかぬこと〕に思ひ亂れ、さるは獨り寢がちに、まどろむ夜なきこそ、をかしけれ。さりとて一向（ひたすら）たはれたる方にはあらで、女にたやすからず〔與し易くなく〕おもはれむこそ、あらまほしかるべき業なれ。 Un home pot excel·lir en tot, emperò, si no ho fa en ses relacions amoroses seria tan desagradós com una copa de vi sens fons. És ben plaent un home amb la roba molla de gebrada, vagarejant sens lloc on anar, aclaparat sens assossec pels retrets dels pares i les maldiences de la gent, amb la dèria de com sortint-se’n, i al cap i a la fi, bo per a dormir sol, sens nits de son. Tot i així, no deixar-se emportar massa per la luxúria i que les dones no el tinguin per massa fàcil; açò seria el millor. o0o

徒然草 – 02 - Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text.

-02- いにしへの聖の御代の政をも忘れ、民の憂へ、國のそこなはるゝをも知らず、萬にきよら〔華麗〕を盡して、いみじと思ひ、所狹きさましたる人こそ、うたて、思ふところなく見ゆれ。「衣冠より馬車（うまくるま）に至るまで、あるに隨ひてもちひよ。美麗を求むることなかれ。」とぞ九條殿〔右大臣藤原師輔、忠平の子〕の遺誡（ゆゐかい）にもはべる。順徳院の、禁中の事ども書かせ給へる〔順徳院の御著禁秘抄〕にも、「おほやけの奉物（たてまつりもの）はおろそかなるをもてよしとす。」とこそ侍れ。 Aquells que obliden la forma de governar dels savis emperadors de l’antigor, que no pensen en l’aflicció de la gent i en els greuges de la nació, que es lliuren absolutament a la magnificència considerant-ho important, que fan com si el món els hi fos petit , són homes desassenyats. El comte Kyô (4) deixà escrit en ses darreres voluntats: - Feu amb les coses que tingueu, des dels vestits de la cort fins als cavalls i els carruatges! No cerqueu l’aparença! També en el llibre de l’emperador retirat Junkoku (5), sobre els cerimonials de la cort, es diu : - Seria adient que l’abillament de l’emperador fos senzill. - - - - - - 04 – (21 – 05) Kujō-dono (九條殿) era Fujiwara no Morosuke (藤原 師輔, 909-960). Va ser ministre de la Dreta 05 – (21 – 06) Juntoku In / L´ex-emperador Juntoku (順徳院, 1197-1242) . Va regnar del 1210 al 1221. Va tenir problemes polítics amb seu pare i va ser exiliat a Sado, una estada que va durar vint anys. Va seguir les inclinacions poètiques de la família des de molt jove i ja era un bon poeta als catorze anys. A partir del 1215 va participar en nombrosos concursos. Degut al seu exili a Sado també és conegut amb el nom de Sado no In (佐渡院). Va escriure també un tractat sobre la reialesa i els costums de la cort, el “Kinpishô” (禁秘抄抄) : Tractat molt secret”. La nota que figura al 徒然草 és del capítol no. 03. La seva obra poètica es recollida en moltes antologies. o 0 o

徒然草 – 01 - Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text.

つれづれなるまゝに〔退屈なので〕、日ぐらし〔終日〕硯に向ひて、心に移り行くよしなしごと〔つまらぬ事、らちもない事〕を、そこはかとなく〔とりとめもなく〕書きつくれば、怪しうこそ物狂ほしけれ。 Al capvespre, quan en hores desvagades, davant del tinter, esborrallo les bajanades que en passen pel cap, me n’adono que n’és d’estrany tantes nicieses. -01- いでや〔偖、之は前の節と續く心持と見たい〕、この世に生れては、願はしかるべきことこそ多かめれ。帝の御（おん）位はいともかしこし。竹の園生〔皇族〕の末葉まで、人間の種ならぬぞやんごとなき〔特に貴い〕。一の人〔攝政關白〕の御ありさまはさらなり、唯人（たゞうど）も、舎人〔朝廷より許された護衞隨身〕などたまはる際は、ゆゝし〔すてきである〕と見ゆ。その子、孫（うまご）までは、はふれにたれど〔零落したけれども〕、なほなまめかし。それより下つ方は、ほどにつけつゝ、時に逢ひ、したり顔なるも、みづからはいみじと思ふらめど、いと口惜し。法師ばかり羨しからぬものはあらじ、「人には木の端のやうに思はるゝよ。」と、清少納言が書けるも、げにさることぞかし。勢猛にのゝしりたるにつけて、いみじとは見えず。増賀聖のいひけむやうに、名聞ぐるしく、佛の御教（みをしへ）に違ふらむとぞ覺ゆる。ひたぶるの世すて人は、なか＼／あらまほしき方もありなむ。人はかたち有樣の勝れたらむこそ、あらまほしかるべけれ。物うち言ひたる、聞きにくからず、愛敬ありて、詞多からぬこそ、飽かず對（むか）はまほしけれ。めでたしと見る人の、心劣りせらるゝ本性（ほんじゃう）見えむこそ、口をしかるべけれ。人品（しな）容貌こそ生れつきたらめ、心はなどか、賢きより賢きにも、うつさば移らざらむ。かたち心ざまよき人も、才なくなりぬれば、人品くだり、顔憎さげなる人にも立ちまじりて、かけずけおさるゝ〔わけもなく壓倒される〕こそ、本意なきわざなれ。ありたきことは、まことしき文の道〔質實な學問、修身齊家の道〕、作文、和歌、管絃の道、また有職〔朝廷武家などの典禮に通ずる事〕に公事のかた〔朝廷の政事儀式の方面〕、人の鑑ならむこそいみじかるべけれ。手など拙からずはしりがき、聲をかしくて拍子（はうし）とり、いたましうするものから〔酒をすゝめられて恐縮したやうにはして居るものの〕、下戸ならぬこそ男（をのこ）はよけれ。 Bé, sembla que hem vingut a aquest món tots ben plens de desitjos. El tron de l’imperi ens és massa excels. Aquells nascuts al “Jardí dels bambús” (1), fins a les darreres fulles, no són de la llavor dels humans, són sagrats. Els cancellers, naturalment, els nobles sens càrrecs oficials i els que serveixen a la cort, són esplèndids, fins i tot llurs fills i néts, tot i en decadència, són refinats. Aquells de classe inferior que són afortunats de conservar llurs posicions i ho fan amb arrogància, considerant-se importants, és molt lamentós. Res no és menys envejable que un religiós. Sei Shônagon (2) escriví que “Per a la gent els religiosos són com trossos de fusta”, i és ben cert! Tot i que llurs cridòries siguin vehements, ningú no els considerarà admirables. Com el virtuós Soga (3) digué, el renom és pertorbador i no s’adiu gens amb els preceptes de Buda. Aquell que desitgi retirar-se del món ho hauria de fer de debò. Aquells que destaquen per llurs bones aparences són d’enveja, emperò, que allò que digueren no fos pas de mal sentir, agradable, mes poc parlador, llavors un no se’n cansaria pas. És deplorable quan algú que un considera admirable ens mostra sa vera naturalesa inferior. El caràcter i l’aparença ens venen de naixement, emperò, no podria nostre cor anar d’allò que és bo a allò que és millor? Aquell que sigui d’aparença i de bon cor, si no té seny es barrejarà amb gent vulgar i d’aparença desagradosa, certament llastimós. Allò desitjós és tenir bons fonaments de literatura, escriure en prosa, fer poesia en la nostra llengua i compondre música, i encara coneixements dels usos i costums de la cort on la gent s’hi pogués emmirallar. Escriure amb mà gens matussera, cantar amb aptesa i ritme, i tot i poc prest a beure no ser abstemi, açò és un bon home. - - - - - - 01 – (18 – 01) 竹の園生 (Take no sonô) :Jardí de bambú. Aquí representa la família imperial. Té origen en un jardí que va fer Liu Wu (劉武, 168-144 a.e.c.) que va rebre el nom pòstum de príncep Xiao de Liang (梁孝王). També se’l coneix com a “rei” Xiao de Liang. 02 – (18 – 06) Sei Shōnagon (清少納言, 966-1017/1025), autora del Makura no Sôshi (枕草子). Filla de Kiyohara no Motosuke (清原 元輔, 908-990). 03 - (18 – 08) Sôga (増賀, 917-1003), monjo de la secta budista Tendai (天台宗). Mort al 87 anys. o0o

堤中納言物語 -50- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim.. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 十 よしなしごと FOTESES (04)

侘しき事なれど、露の命絶えぬ限りは食物(くひもの)も用侍る。めうこくからし（＊未詳）の信濃梨（＊信濃国名産の梨）・斑鳩山（＊丹波国何鹿郡の山という。）の枝栗・三方の郡（＊若狭国三方郡）の若狹椎（＊「新猿楽記」にあるという。）・天の橋立の丹後和布(たこめ)（＊「たンごめ」か。若狭湾の海藻。）・出雲の浦の甘海苔（＊海苔の類）・みのはし（＊三(さん)の橋）のかもまがり（＊賀茂の■（米偏＋環の旁：かん：：大漢和27154）（まがり）餅（もちひ）＝米・麦の粉を環状に練って揚げた菓子、という。）・若江の郡（＊河内国若江郡）の河内蕪と、野洲・栗太(くるもと)（＊共に近江国の郡名）の近江餅(もちひ)（＊近江国の名産）・小松が本の伊賀乾瓜(ほしうり)（＊天日に干した塩漬け瓜。伊賀国の名産か。）・掛田が峯(ね)（＊未詳）の松の實・みちくの島（＊未詳）の郁子山女(うべあけび)（＊ムベ＝アケビ）・ひこ山（＊未詳）の柑子橘（＊蜜柑）、これ侍らずは、やもめの邊(わたり)の熬豆(いりまめ)（＊「豆」には女陰の意味があり、寡婦だから熬豆としたという。）などやうの物賜はせよ。 いでや、いるべき物どもいと多く侍る。せめては、たゞ足鍋（＊足のついている鍋）一・なが筵一つら・盥一なむ要るべき。もしこれら貸し給はば、心なからむ人（＊女の許に通い、山寺に籠ると言って諸物を要求した僧を指すか。）にな賜ひそ。ここに仕ふ童、おほそう（＊「おほぞうなり」〔＝いい加減〕を掛けるか。）のかけろ二（＊「かげろふ」という。または、「二」は排行ともいう。）・うみ水のあわといふ二人の童(わらはべ)に賜へ。出で立つ所は、科戸(しなど)の原（＊「科戸の風」の神の宮居という意か。）の上(かみ)の方に、天の川の邊(ほとり)近く、鵲の橋づめ（＊天の川に懸かる烏鵲橋の袂）に侍る。そこに必ず贈らせ給へ。此等侍らずば、え罷りのぼるまじきなめり。世の中に物のあはれ（＊人情の機微）知りたまふらむ人は、これらを求めて賜へ。猶「世を憂し。」と思ひ入りたるを、諸心に（＊ご同心・ご協力を賜って）いそがし（＊せき立てる）給へ。かゝる文など人に見せさせ給ひそ。福つけたりける（＊幸運を身につける、の意か。「ふくづく」〔＝欲張る〕の意か。）ものかなと見る人もぞ侍る。御返りはこゝによ。ゆめゆめ（＊「人にな見せ給ひそ」）。 徒然に侍るまゝに、よしなし事ども（＊題名の由来。）書きつくるなり。（＊噂を）聞く事のありしに、いかにいかにぞや（＊さていかがなものかと）、おぼえしかば、風のおと・鳥のさへづり・蟲の音・浪のうち寄せし聲に、たゞそへ侍りしぞ（＊お耳汚しまで、の意か）。」 Tot i el desconhort, mentre duri questa rosada que és la vida, em calen aliments. Flairoses peres en saó de Shinano, rams de castanyes de la muntanya d’Ikakuga, glans dolços de la demarcació de Mikata, algues Tango d’Amanohasgidate, algues propres de les costes d’Izumo, pastissets d’arròs de Minohashi, naps Kôchi de la demarcació de Wakae, pastissets d’arròs Ômi de Yasu i Kuromoto, meló assecat Iga de Komatsu i Kamoto, pinyons del cim de Kaketa, akebies de Michikunoshima, mandarines de Kotama. Si d’açò no en teniu pas, doneu-me mongetes seques i coses semblants, de les que es troben prop de les vídues (10). Bé, de fet, hi ha moltes coses de les que tindré necessitat. Almenys, una cassola amb peus, una estora llarga i un gibrell de terrissa. Si ho teniu i m’ho podeu deixar, no ho doneu a ningú amb qui no tingueu relació. Doneu açò als dos noiets a mon servei, Ôsô no Kagerô i Umi no Mizu no Araso. Mon punt de sortida és a l’extrem del pont de les garses prop de la Via Làctia (11), sobre la prada d’Aplec de Ventades. Feu, si-us-plau, allò que calgui per a enviar-ho allà. Si no tingués açò, no podria pas pujar-hi. Com a persona que sabeu de les dolences del món, procureu-me aquestes coses. Tot considerant les misèries d’aquest món, amb nos cors a la plegada, afanyem-nos-hi. No mostreu pas aquesta lletra a ningú! La gent que ho llegeixi em creuria cobejós! Poseu vostre resposta al dors. Tingueu-ho present. Quan sóc ensopit gargotejo foteses. Quan sentí d’aquest afer, em preguntí què era tot açò i llavors afegí aquesta nota per a acompanyar la brufada del vent, la piuladissa dels ocells, el xeric dels insectes, la remor de les ones que s’apropen......” - - - - - - 10 – (429 – 55) Ame (豆) té aquí el significat popular dels genitals femenins. 11 - (429 – 63) Referència a una llegenda xinesa sobre la trobada de dues estrelles: Altair (Kengyû牽牛) i Vega (織女Shokujô ), també anomenada Orihine (織姫), que estan separades durant la resta de l’any per la Via Làctia (Amanogawa天の河, “riu del cel”). Aquesta llegenda va arribar al Japó al període Nara (奈良时代 - 710-794). A l’època Edo la gent va començar a decorar les plantes de bambú amb paperets de colors on s’hi havien escrit poemes o desitjos que s’havien de realitzar durant l’any. Shokujô era filla del déu del cel, Tentei (天帝), que vivia a l’est de la Via Làctia, i sempre estava teixint. La noia es va enamorar i es va casar amb un pastor, Kengyû, que era de l’altre extrem de la Via Làctia. La noia, però, va descuidar la seva feina de teixidora i el pare va decretar com a càstig que només es podrien veure un cop a l’any, exactament la setena nit del setè mes. Aquella nit el barquer de la lluna porta Shokujô al seu marit, però si ella no ha acabat la feina llavors Tentei farà que plogui i es desbordi el riu, llavors la barca no podrà sortir. Les garses feien un pont perquè els amants es poguessin trobar. 終わり

堤中納言物語 -49- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim.. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 十 よしなしごと FOTESES (03)

まづ要るべき物どもよな。雲の上にひらきのぼらむ料（＊用品）に、天羽衣一、いと料にはべる。求めて給へ。それならでは、袙・衾（＊綿入れの布団。襟・袖のついたものもあった。）、せめてはならば、布の破襖(やれあを)（＊裏地をつけ、綿などを入れた上着。袷。）にても、又は十餘間(けん)の檜皮屋一・廊・寢殿・大殿(おほいどの)（＊大臣の邸）・車宿(くるまやどり)も用(よう)（＊必要）侍れど、遠き程は、所狹かるべし。唯腰に結ひつけて罷るばかりの料に、やかた（＊牛車の車箱〔車体〕）一・疊などや侍る。錦端(にしきばし)・高麗端（＊高麗縁）・繧繝(うげん)（＊繧繝縁）・紫端の疊、それならずは布縁(ぬのべり)さしたらむ破疊(やれだゝみ)にてまれ貸し給へ。瓊江(たまえ)に刈る真菰（＊攝津三島郡にあり、「玉江の眞菰かりにだにとはで程ふる五月雨の空」の歌が新敕撰集にある。）にまれ、逢ふことの交野の原（＊逢ふこと難しをかけてある。）にある菅薦(すがごも)にまれ、唯あらむを貸し給へ。十符(とふ)の菅薦（＊陸奥の名産。）な給ひそ。筵は荒磯海の浦にうつるなる出雲筵（＊「出づ・藻」の連想から「荒磯海の…」を受ける。）にまれ、いきの松原（＊筑前博多の附近にあり。）の邊に出來なる筑紫筵にまれ、みなをが浦（＊上總國君津郡法木村にあり。和名抄に「周匝郡三直郷」とある。）に刈るなる三總(みつふさ)筵（＊未詳）にまれ、底いる入江に刈るなる田竝(たなみ)筵（＊紀伊國西牟婁（＊郡か。）田竝浦より産す。）にまれ、七條のなは筵にまれ、侍らむを貸させ給へ。又それなくば破筵にても貸させ給へ。 屏風も用侍る。唐繪・大和繪・布屏風にても、唐土の黄金を縁に磨きたるにてもあれ、新羅の玉を釘に打ちたるにまれ、これらなくば網代屏風（＊網代を張った屏風）の破れたるにもあれ、貸し給へ。盥や侍る。丸盥(まろだらひ)にまれ、うち盥（＊金属板を槌で打った盥）にもあれ、貸し給へ。それなくば、かけ盥（＊欠け盥）にまれ貸し給へ。けぶりが崎（＊未詳）に鑄るなる能登鼎にてもあれ、待乳河原（＊未詳）に作るなる讚岐釜にもあれ、石上にあなる大和鍋にてもあれ、筑摩(つくま)の祭に重ぬる近江鍋（＊伊勢物語に「近江なる筑摩の祭とくせなむつれなき人の鍋の數見に」などとある。）にてもあれ、楠葉の御牧（＊交野の御料地。「楠葉の御牧の土器(どき)作り、土器は作れど娘の貌ぞよき。あな美しやな。…」〔『梁塵秘抄』巻２・376〕）に作るなる河内(かふち)鍋にまれ、いちかと（＊市門か。）にうつなるまがり（＊「さがり」〔＝吊り下げ釜〕という。）にまれ、とむ（＊地名か。）・片岡に鑄るなる鐵鍋(かななべ)にもあれ、飴鍋（＊飴を煮る鍋）にもあれ、貸し給へ。邑久(おほく)（＊備前国邑久郡）につくるなる火桶・折敷もいるべし。信樂（＊近江国甲賀郡）の大笠、あめのしたの連(つが)り簑（＊背と腰の部分がつながっている簑）もたいせちなり。伊豫手箱（＊新猿樂記「四郎君は」の條に諸國の産物をあげた中に「伊豫手箱」の語がある。）・筑紫皮籠もほしく侍る。せめては浦島の子が皮籠にまれ、そての皮袋にまれ、貸し給へ。 Què em caldria en primer lloc? Proveïments per a enlairar-me per damunt dels núvols : un vestit celestial de plomes, molt esencial. Açò em cal, si no en teniu, roba interior senzilla, un cobrellit o, almenys, un kimono de cotó atrotinat. A més, un habitatge amb teulada de xiprer de divuit o més metres amb passadís, casa principal, una cuina, lloc per a deixar el carruatge, emperò, com vaig lluny segurament seria una nosa. Quelcom senzill com un bres per a dur lligat a la cintura i portar coses. Per a fer d’estora al terra, tindríeu quelcom amb vores de brocat, d’estil coreà, virolades o porpres? Si res d’açò teniu, em podríeu deixar una estora gastada amb vores de cànem. Una estora d’arròs salvatge tallat a la cala de Tamae ja faria o una estora d’herbes de Katano, lloc difícil on trobar-nos (8); senzillament, allò que tingueu. Emperò, no pas una d’herbes de deu nusos! D’estores, una d’Izumo, d’aquelles que es trenen a la badia rocallosa de la mar, deixeu-me-la. Una de Tsukushi, de les que es veuen als voltants d’Ikinomatsubara, faria també. Una de Mitsufusa, de joncs que es tallen a la badia de Mino. Deixeu-me’n una de Tanami, amb els joncs tallats a les cales pregones de la mar. Una de corda de Shichisô, deixeu-me qualque que tinguéssiu, encara que no sencera, faria amb una d’esquinçada. Necessitaria un paravent plegable també, amb pintures de Catai, de Yamato, àdhuc un de tela o un de la Xina, amb vores brunyides amb or, faria. Un amb gemmes de Silla clavades, deixeu-m’ho. Si res d’açò no teniu, podria haver un de vímet amb estrips. Tindríeu una gibrella? Una de rodona o de metall batut també m’aniria. Si no n’hi ha cap, deixeu-me’n una de trencada, que ja faria. Un tupí de Noto, d’aquells que es fonen al cap de Keburigasaki, o també una perola de Sanuki, d’aquells que es fan a Matsuchigahara, o una cassola de Yamato que són d’Isonokami, ja faria. Una cassola d’Ômi, d’aquelles que s’apilen al festival de Tsukuma (9), faria també. Una cassola de Kôchi, de les fetes a la reserva de cria de cavalls del govern a Kusuha, podríeu deixar-me-la. Un pot dels que es pengen forjats a Ichikado, serviria. Una cassola de ferro de les que es fonen a Tomu i Kataoka, també faria, i una cassola per a fer caramel, deixeu-me també, si-us-plau. També em caldria un braser i una plàtera dels fets a Ôku. També seria important una umbrel.la gran i una capa en dues peces per a dur sota la pluja. Voldria també una capsa amb coses d’endreç personal d’Iyo i un cistell de Tsukushi. Almenys, el cistell d’Urashima ja faria, o un de pell de marta grisa, deixeu-m’ho. - - - - - - 08 – (428 – 08) Referència a un poema, llibre 14, del Shûchûshô (袖中抄), generalment traduït com : Notes personals. De fet, una altra traducció seria, d'acord amb l'etimologia dels caràcters : Notes de la màniga. Obra de Kenshô (顕昭, 1128-1210). El poema : みちのくのとふのすがものななふには君をし寝してみふにわれ寝む . 09 – (428 – 26) Referència a un poema de l’Ise Monogatari (伊勢物語), narració no. 120 : 近江なる筑摩の祭とくせなむつれなき人の鍋の數見に. Les dones que participaven en aquest festival portaven cassoles al cap, una per cada home de la seva vida. o 0 o

堤中納言物語 -48- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim.. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 十 よしなしごと FOTESES (02)

富士の嶺(たけ)と淺間の峯との峽(はざま)ならずば（＊高山の比喩）、竃山(かまどやま)と日の御崎（＊阿波の國由幾泊といふ所に竃のみ崎あり。海を隔てて紀伊の日高御崎（日の御崎）に向ふ。）（＊「日」と「火」を掛ける。）との絶間にまれ（＊「谷にまれ」か）、さらずば、白山(しろやま)と立山(たちやま)とのいきあひの（＊出会う辺りの）谷にまれ、又愛宕と比叡の山との中あひ（＊中間）にもあれ、人のたはやすく通ふまじからむ所に、跡を絶えて籠り居なむ。』と思ひ侍るなり。 『此の國は猶近し。唐土の五臺山、新羅の峯にまれ、それも猶けぢかし、天竺の山、鷄(にはとり)の峯（＊鷄足山をいふ。西域記にあり。）の石屋(いはや)にまれ、 籠り侍らむ。それも猶地(つち)近し。雲の上にひらき（＊雲を押し分けて、の意か。）登りて、月日の中にまじり、霞の中に飛び住まばや。』と思ひたちて、このごろ出で立ち侍るを、何方(いづち)まかるとも身をすてぬものなれば、要るべきものども多く侍る。誰にかは聞えさせむ。年頃も御覽じて久しくなりぬ。情ある御心とは聞き渡りて侍れば、かゝる折だに聞えむとてなむ。旅の具にしつべき物ども（＊原文「しつべきき物ども」は衍字。）や侍(はんべ)る。貸させたまへ。 Si no ho són els congosts entre el cim de la muntanya de Fuji i el cim de la d’Asama, llavors ho són els esvorancs entre la muntanya de Kamado i el cap de Hi. Altrament, les valls on conflueixen les muntanyes de Shirotachi ho serán o també entre les muntanyes d’Atago i de Hiei ho serien. Qualsevol indret no sovintejat fàcilment pels humans on reclourem sens deixar petja. Aquest país és massa proper. La muntanya de Wu-T’ai (6) de la Xina o els cims de Silla farien. Emperò, són també massa propers. Podria reclourem en una muntanya de l’Índia o en una cova al cim Del Gall (7), emperò, encara massa properes a la terra. Tan de bo pogués alçar-me per damunt dels núvols, barrejar-me amb la lluna i el sol, viure amb ales al cor de la boirada, açò desitjo. Fa temps que apresto ma sortida, emperò, a qualsevulla lloc on vagi no puc negligir mon cos i hi ha un munt de coses que haig de menester. A qui ho hauria de demanar? Durant aquests anys m’heu apercebut moltes vegades. Sempre us he sentit parlar com una persona de gran cor, i he cregut que en una ocasió com aquesta us podria demanar totes aquestes coses per a mon viatge. Si ho teniu, deixeu-m’ho, us ho prego. - - - - - - 06 – (427 – 41) La muntanya Wu-t’ai, a la Xina (五台山/五臺山 -Wǔtái shān-). Muntanya dels cinc pics. Lloc sagrat del budisme. És al nord-est de la província de Shanxi. Hi ha uns cinquanta-tres monestirs i temples , els més importants del país. 07 – (427 – 3) Niwatori no mine (鷄の峯) : el cim del gall. Es refereix a la muntanya coneguda en xino-japonès amb el nom de “Keisokusen” (鷄足山) : Muntanya de la pota de gall, que té l’origen en el nom sànscrit de Kukkutapada, nom antic d’un turó a la part oriental de la ciutat de Gaya, Bihar, a l’Índia, on es creu que un deixeble de Buda, Mahakassyapa, s’hi va retirar tot esperant l’arribada del Buda del futur (Maitreya). o 0 o

堤中納言物語 -47- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim.. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 十 よしなしごと FOTESES (01)

人の侍(かしづ)く女(むすめ)を、ゆゑだつ僧、忍びて語らひけるほどに、年の果てに山寺に籠るとて、 「旅の具に、筵・疊・盥・■(はんざふ)（匚＋也:い::大漢和2598）（＊湯水を注ぐ器）、貸せ。」 と言ひたりければ、女、長筵（＊畳表などに使う長い筵）何やかや供養したりける。それを女の師にしける僧の聞きて、「我ももの借りにやらむ。」とて、書きてやりける文の詞のをかしさに、書き寫して侍るなり。世づかず（＊世間並みでなく）、あさましきことなり。 「唐土・新羅に住む人、さては常世の國にある人、我が國にはやまかつしなつくの戀まろ（＊「品尽くの乞ひ麿」で、擬人的戯称であるという。）などや、かゝる詞は聞ゆべき。それだにも、すだれあみの翁はかくたいしの女に、名立ち（＊逸話未詳）、賤しき中にも、心のおひさき侍(はんべ)りけるになむ。『それにも劣りたりける心かな。』とは思すとも、理(わり)なき事の侍りてなむ。 世の中の心細く悲しうて、見る人・聞く人は、朝の霜と消え、（＊火葬の煙は）夕の雲とまがひて、いと哀れなる事がちにて、『あるは少(すくな)く、なきは數添ふ世の中。（＊榮華、見果てぬ夢に小大君「あるはなくなきは數添ふ世の中にあはれ何時まであらむとすらむ。」）』と見え侍れば、『我が世や近く。（＊正三位知家の歌に「そむくべき我が世や近くなりぬらむ心にかかる峯の白雲。」）（＊『続古今集』雑下・藤原知家）』とながめ暮すも、心地つくし（＊「心づくし」か）、くだく（＊「思ひ砕く」）事がちにて、「猶世こそ電光(いなびかり)よりもほどなく、風の前の火よりも消え易きものなれ。」とも（＊原文「…ものなれども」）、うらがなしく思ひつゞけられ侍れば、『吉野の山のあなたに家もがな。世の憂き時の隱家(かくれが)に。（＊「古今集十八「み吉野の山のあたりに宿もがな世の憂き時の隱家にせむ。」）』と、際高く（＊きっぱりと）思ひ立ちて侍るを、『いづこに籠り侍らまし。 Un monjo de condició que tenia relacions en secret amb la filla d’una familia que s’havia esmerçat en son educación, decidí cap a finals d’any d’anar en retir a un temple a la muntanya i li demanà : - Deixem coses pel viatge: una estora de palla petita i una de gran, un gibrell i una gerra. Ella li donà una tira d’estora i qualques altres coses. Quan un monjo que ella considerava com son mentor se n’assabentà d’açò pensà “Jo també podria demanar-li qualques coses per a mi mateix”, i li envià una lletra tan entretinguda per son llenguatge que l’he copiada, És desmesurada i extravagant. “Sabeu d’habitants de la Xina o de Silla, d’aquells que viuen en terres llunyanes o al nostre país , d’un seductor pobletà, que us ho demani amb aquestes paraules? Tot i així, segurament, el vell que afaiçonava persianes de bambú i que féu escàndol en relació a la filla del “gran mestre banyut” (1), que àdhuc d’humil extracció en covava expectatives. Pensareu que mon cor és força inferior al d’aquell ancià, emperò, és inevitable. En les tribulacions i tristors del món, aquells que coneixem de vista i aquells de qui sentim parlar desapareixen com el gebre del matí, acoblats als núvols (2) del capvespre, i sóc procliu al sofriment amb l’aparença d’un món on els vius s’escurcen i creix el nombre d’aquells que no hi són (3). Sóc també en sofrença preguntant-me si “la fi és propera” (4) i mes esforços són balders puig que en aquest món tot és efímer com un llampec, tot s’esvaeix com una flama al vent, i quan encaparrat per la tristor prenc la decisió de “Si allà al Yoshino hi tingués llar! Quan m’arribés la sofrença del món m’hi faria amagatall” (5), emperò, on seria a recer? - - - - - - 01 – (426 – 15) La referència és desconeguda. Es creu que el pare de la dona era Ryōgen (良源, 912 - 985), que va ser abat del del temple d’Enryaku-ji. Ryôgen és conegut generalment amb els noms de Ganzan Daishi o Tsuno Daishi : el banyut gran mestre, que feia exorcismes amb la disfressa d’un dimoni amb banyes per apaivagar els mals esperits i combatre plagues i calamitats. Es posaven aquestes imatges a les portes de les cases per espantar els dimonis. També era conegut com Mayoke Daishi (魔除大師) i Gôma Daishi (降魔大師) : Mestre que espaventa dimonis. 02 – (426 – 25) Es refereix al fum dels crematoris. 03 – (426 – 26) És un poema de l’ “Eiga Monogatari” (栄花物語) : “Històries de l'esplendor florent”. Obra èpica que narra els esdeveniments de la vida de Fujiwara no Michinaga (藤原 道長, 966-1028), escrita per diversos autors desconeguts. És un panegíric als Fujiwara, en especial, naturalment, a Michinaga. Està dividida en quaranta parts, trenta de principals més deu d'addicionals. Algunes fonts hi veuen mans femenines en la seva composició o com a mínim la participació de dones en el recull de materials. Segons una tradició, mantinguda per moltes fonts, l'atribueixen a Akazome Emon (赤染衛門, 956/976?-1041), la qual cosa és molt probable en certa mesura i inclús com a compiladora. El poema , sota el títol de “somnis inacabats” : 見果てぬ夢に小大君「あるはなくなきは數添ふ世の中にあはれ何時まであらむとすらむ。」 04 – (426 – 27) Referència a un poema del Shokukokinwakashû (続古今和歌集), llibre no.19 : そむくべき我が世や近くなりぬらむ心にかかる峯の白雲. 05 – (427 -31) Referència al poema no. 950 del Kokinwakashû (古今和歌集), llibre no. 28 : み吉野の山のあたりに宿もがな世の憂き時の隱家にせむ. o 0 o

堤中納言物語 -46- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim.. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 九 はいずみ NEGRE DE FUM (06)

此の男、いと引切りなりける心にて、 　「あからさまに。」 とて、今の人の許に晝間に入り來るを見て、女、 　「俄に、殿おはすや。」 といへば、うちとけて居たりける程に、心騷ぎて、 　「いづら、何處にぞ。」 と言ひて、櫛の箱を取り寄せて、しろきものをつくると思ひたれば、取り違(たが)へて、掃墨(はいずみ)入りたる疊紙(たゝうがみ)を取り出でて、鏡も見ずうち裝束(さうぞ)きて、女は、 　「『そこにて、暫しな入り給ひそ。』といへ。」 とて、是非も知らずさしつくる程に、男、 　「いととくも疎み給ふかな。」 とて、簾をかき上げて入りぬれば、疊紙を隱して、おろ〳〵にならして、口うち覆ひて、夕まぐれに、「したてたり。」と思ひて、斑(まだら)におよび形(かた)につけて、目のきろ〳〵としてまたゝき居たり。男見るに、あさましう、珍かに思ひて、「いかにせむ。」と恐ろしければ、近くも寄らで、 　「よし、今暫時(しばし)ありて參らむ。」 とて、暫し見るも、むくつけければ往ぬ。 　女の父母(ちゝはゝ)、「斯く來たり。」と聞きて來たるに、 　「はや出で給ひぬ。」 といへば、いとあさましく、 　「名殘なき御心かな。」 とて、姫君の顔を見れば、いとむくつけくなりぬ。怯えて、父母も倒れふしぬ。女(むすめ)、 　「など斯くは宣ふぞ。」 といへば、 　「その御顔は如何になり給ふぞ。」 ともえ言ひやらず。 　「怪しく、など斯くはいふぞ。」 とて、鏡を見るまゝに、斯かれば、我もおびえて、鏡を投げ捨てゝ、 　「いかになりたるぞや。いかになりたるぞや。」 とて泣けば、家の内の人もゆすりみちて、 　「これをば思ひ疎み給ひぬべき事をのみ、彼處にはし侍るなるに、おはしたれば、御顔の斯く成りにたる。」 とて、陰陽師(おんみやうし)呼び騷ぐほどに、涙の墮ちかゝりたる所の、例の膚(はだ)になりたるを見て、乳母、紙おし揉みて拭(のご)へば、例の膚になりたり。斯かりけるものを、 　「いたづらになり給へり。」 とて、騷ぎけるこそ、かへす〴〵をかしけれ。 Aquell home era molt arrauxat. - Torno prest. Digué i cap a migjorn anà a casa d’aquella dona. Quan el veieren arribar cridaren d’un plegat : - El senyor és ací! La dona, desprevinguda, es posà molt nerviosa. - On és la capsa? On és? Agafà la capsa de les pintes tot pensant en posar-se pólvores a la cara, emperò, per equivocació prengué un paquet de negre de fum (4) i sens ni mirar-se al mirall s’ho escampà amb una mocador de paper. - Que s’esperi allà una mica. Que no entri! Mentre s’empolvorava la cara sens adonar-se d’allò que feia l’home digué : - Hi ha pressa per a evitar-me, no? I quan entrà tot alçant la persiana ella amagà el mocador i, alterada, es tapa la boca amb una màniga. Creient-se que ja agençada era en el crepuscle que s’encetava amb les ditades escampades per la cara amb els ulls esbatanats i parpellejant. L’home la mirà astorat, preguntant-se què era allò tan estrany. Feia tanta basarda que no sabia què fer, i sens ni apropar-s’hi digué : - Bé......., tornaré dintre d’una estona. Tot i només mirar-la un instant era tan esfereïdor que marxà. Els pares de la dona anaren a sa cambra al saber que l’home havia vingut. Quan els digueren que ja se n’havia anat foren molt sorpresos. - I sens ni acomiadar-se......... Quin poc cor! Quan veieren la cara de la damisel·la era tan esfereïdor que àdhuc ells caigueren a terra esparverats. La noia preguntà : - Per què tot açò? - Què t’ha passat a la cara? – feren amb un fil de veu. - És estrany. Per què dieu açò? I quan es mirà al mirall ella també en fou d’esparverada i llençà el mirall tot esclatant en plors. - Què m’ha passat? Què m’ha passat? Tota la casa fou un desgavell. - Segurament a casa d’aquell home fan tot el possible per a allunyar-lo de la damisel·la. Açò que li ha passat a la cara! En el desori cridaren un endevinaire. Tot veient que les parts de la cara on havien caigut les llàgrimes tenien el color normal de la pell, la dida li fregà la cara amb un tros de paper i la pell fou la de sempre. Realment, és divertit tan d’enrenou per quelcom tan fútil. - - - - - - 04 – Es feia servir per pintar-se les celles. o 0 o

堤中納言物語 -45- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim.. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 九 はいずみ NEGRE DE FUM (05)

　此の男、いと引切りなりける心にて、 　「あからさまに。」 とて、今の人の許に晝間に入り來るを見て、女、 　「俄に、殿おはすや。」 といへば、うちとけて居たりける程に、心騷ぎて、 　「いづら、何處にぞ。」 と言ひて、櫛の箱を取り寄せて、しろきものをつくると思ひたれば、取り違(たが)へて、掃墨(はいずみ)入りたる疊紙(たゝうがみ)を取り出でて、鏡も見ずうち裝束(さうぞ)きて、女は、 　「『そこにて、暫しな入り給ひそ。』といへ。」 とて、是非も知らずさしつくる程に、男、 　「いととくも疎み給ふかな。」 とて、簾をかき上げて入りぬれば、疊紙を隱して、おろ〳〵にならして、口うち覆ひて、夕まぐれに、「したてたり。」と思ひて、斑(まだら)におよび形(かた)につけて、目のきろ〳〵としてまたゝき居たり。男見るに、あさましう、珍かに思ひて、「いかにせむ。」と恐ろしければ、近くも寄らで、 　「よし、今暫時(しばし)ありて參らむ。」 とて、暫し見るも、むくつけければ往ぬ。 　女の父母(ちゝはゝ)、「斯く來たり。」と聞きて來たるに、 　「はや出で給ひぬ。」 といへば、いとあさましく、 　「名殘なき御心かな。」 とて、姫君の顔を見れば、いとむくつけくなりぬ。怯えて、父母も倒れふしぬ。女(むすめ)、 　「など斯くは宣ふぞ。」 といへば、 　「その御顔は如何になり給ふぞ。」 ともえ言ひやらず。 　「怪しく、など斯くはいふぞ。」 とて、鏡を見るまゝに、斯かれば、我もおびえて、鏡を投げ捨てゝ、 　「いかになりたるぞや。いかになりたるぞや。」 とて泣けば、家の内の人もゆすりみちて、 　「これをば思ひ疎み給ひぬべき事をのみ、彼處にはし侍るなるに、おはしたれば、御顔の斯く成りにたる。」 とて、陰陽師(おんみやうし)呼び騷ぐほどに、涙の墮ちかゝりたる所の、例の膚(はだ)になりたるを見て、乳母、紙おし揉みて拭(のご)へば、例の膚になりたり。斯かりけるものを、 　「いたづらになり給へり。」 とて、騷ぎけるこそ、かへす〴〵をかしけれ。 La casa certament era molt petita i rònega. Veure-la l’entristí. Quan trucà, la dona, que des que havia arribat encara plorava prostrada, féu que algú anés a demanar qui era. Desconec on és Aquest riu de llàgrimes Passo i passo I un corrent ferotge Ací m’ha fet arribar. Al sentir açò per la veu de l’home, desconcertada, pensà molt sorpresa que era igual que la veu de son home. - Obriu! – digué l’home. Tot i no entendre què hi feia allà obriren i el permeteren entrar. Ell anà on jeia la dona i es disculpà entre plors, emperò, ella no podia contestar de tant com plorava. - Ara mateix no puc continuar parlant. No hauria pogut mai imaginar que quan et digué de sortir fos cap a un lloc com aquest. Per contra, has estat tu a amoïnar-me i fer-me sentir malament. Parlarem de tot amb més calma. Tornem abans que sigui més clar. I prenent-la en braços la pujà al cavall i marxaren. La dona era molt trasbalsada sens entendre què li passava a l’home, i en el desori arribaren a casa. L’ajudà a descavalcar i anaren a jeure. Ell la reconfortà del tot. - No tornaré mai més allà. I pensar que açò et fa sentir malament! Ell l’estima més que mai, i envià missatge a la dona que havia volgut traslladar allà. - Hi ha algú malalt a casa, i ara és un mal moment, no seria adient. Un cop hagi passat vindré a trobar-vos. I com ell només estava a casa, els pares de la dona restaren afligits. La muller de l’home se sentí feliç com si fos un somni. o0o

堤中納言物語 -44- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 九 はいずみ NEGRE DE FUM (04)

この女は、いまだ夜中ならぬさきに往きつきぬ。見れば、いと小き家なり。この童、 　「いかに、斯かる所にはおはしまさむずる。」 と言ひて、「いと心苦し。」と見居たり。女は、 　「はや馬率て參りね。待ち給ふらむ。」 と言へば、 　「『何處(いづこ)にかとまらせ給ひぬる。』など仰せ候はば、いかゞ申さむずる。」 と言へば、泣く〳〵、 　「斯樣に申せ。とて、 　いづこにか送りはせしと人問はば心は行かぬなみだ川まで といふを聽きて、童も泣く〳〵馬に打乘りて、程もなく來著きぬ。 　男うちおどろきて見れば、月もやう〳〵山の端近くなりにたり。「怪しく、遲く歸るものかな。遠き所に往(い)きけるにこそ。」と思ふも、いとあはれなれば、 　住み馴れし宿を見捨てて行く月の影におほせて戀ふるわざかな といふにぞ、童ばかり歸りたる。 　「いと怪し。など遲くは歸りつるぞ。何處(いづく)なりつる所ぞ。」 と問へば、ありつる歌を語るに、男もいと悲しくてうち泣かれぬ。 　「此處にて泣かざりつるは、つれなしを作りけるにこそ。」 と、あはれなれば、 　「往きて迎へ返してむ。」 と思ひて、童に言ふやう、 　「さまでゆゝしき所へ往くらむとこそ思はざりつれ、いとさる所にては、身もいたづらになりなむ。猶『迎へ返してむ。』とこそ思へ。」 と言へば、 　「道すがら小止(をや)みなくなむ泣かせ給へ。あたら御さまを。」 といへば、男、「明けぬさきに。」とて、この童供にて、いと疾く往き著きぬ La dona arribà abans de la mitjanit. Trobà la casa molt petita. - Com podreu viure en un lloc com aquest? Digué el patge mentre s’ho mirava pesarós. - Vés i torna el cavall de seguida. L’amo l’està esperant. - Què li haig de dir si em pregunta on us esteu? - Digues-li açò – féu tota plorosa. A on m’has portat Si algú t’ho pregunta Digues fins al riu De llàgrimes on el cor No vol pas escampar-se. (3) Al sentir-ho també el patge esclatà en plors. Muntà i arribà a la casa poca estona després. L’home es despertà. Mirà al voltant i veié que la lluna poc a poc havia arribat prop del cim de les muntanyes. - És estrany que trigui tan a tornar! Han hagut d’anar lluny doncs! I consirós exclamà : Deixant la casa On sempre hi ha viscut Ella ha marxat Evocat per la lluna Tot mon amor que li tinc. El patge havia tornat. - És molt estrany. Has trigat a tornar! On rau el lloc? Quan el patge li digué el poema aclaparat de tristor també l’home esclafí el plor. Allà ella no havia pas plorat, havia fet veure que no l’afectava! Allò el commogué i pensà en anar i tornar-la a casa. Digué al patge : - No hauria pas imaginat que anés a un lloc tan terrible! Es marcirà allà! Penso de debò anar a cercar-la i portar-la a casa! - La mestressa no parà de plorar tot el camí. És una situació lamentosa! - Hem d’esser allà abans de l’alba. I acompanyat pel patge hi arribà ràpidament. - - - - - - 03 – (422-11) Referència a un poema, del volum no. 13, secció “Amor - 03”, de Fûyôwakashû (風葉和歌集 - Antologia de fulles al vent) : をとこのこと女むかへんとしけるをみて、山ざとなるところへまかりけるにおくりのもののいずくにとまりぬるとかいふべきといひければ。 Obra compilada l'any 1271. o 0 o