NTCJ 36
雲林院
Unrin'in
El temple d'Unrin
Autor : Desconegut.
Argument : Un home anomenat Kinmitsu de la localitat d'Ashiya viatja al temple d'Unrin. Des de la seva infantesa ha estat un fervent lector i admirador de l'Ise Monogatari. Un cop allà, contempla els famosos cirerers del temple i en trenca una branca per emportar-se com a record, i llavors apareix un ancià que li retreu el fet. Després de parlar i aclarir-ho Kinmitsu li demana que li expliqui coses d'Unrin, però abans l'ancià li pregunta què hi fa allà i el per què del seu interès. Kinmitse li explica la seva passió per l'Ise Monogatari i que va tenir un somni en el que sortien una dona i un home, personatges del llibre, que semblava que fugien i vol esbrinar el secret d'aquelles dues persones i que allò el va impulsar a anar allà. Naturalment surt el nom del gran protagonista del llibre: Ariwara no Narihira. i parlen dels seus poemes. L'ancià és Narihira i acaba explicant-li el “secret” de l'Ise, que no és altre que la seva relació amb l'emperadriu Nijô (二条 后, Nijô no Kisaki), que era Fujiwara noTakaiko (藤原高子, 842-910), la seva trista fugida, i la persecució del germà de la noia (藤原基経 , 836-891 - Fujiwara no Mototsune) que la troba i torna amb ella a palau. Narihira clou l'obra amb la manifestació del seu profund amor que per ell és el “secret” de l'Ise, i Kinmitsu es desperta...........
Ariwara no Narihira Ason. El noble Ariwara no Narihira (在原業平朝臣,825-880) és el protagonista de l'obra.
Coneixem la seva fama però molt poc de la seva vida i la llegenda ha eclipsat els fets que van marcar la seva existència.
Molts dels seus poemes, i també d´altres autors, van ser el model de l´Ise Monogatari, sent-ne el protagonista i el prototipus del personatge principal de l´obra.
Els seus poemes no són nombrosos, però la seva influència va ser molt gran i el seu estil encara és admirat
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).
Aquest és un dels seus poemes més esmentats, exactament el no. 747 del “Kokinwakashû” (古今和歌集) :
五条のきさいの宮のにしのたいにすみける人に、ほ いにはあらでものいひわたりけるを、む月のとをかあまりになむほかへかくれにける、 あり所はききけれどえ物もいはで、又のとしのはる、むめの花さかりに月のおもしろか りける夜、こぞをこひてかのにしのたいにいきて、月のかたぶくまであばらなるいたじ きにふせりてよめる
L'autor tenia relacions amoroses, però la visitava d'amagat a contracor, amb una dona que vivia a l'ala occidental del palau de l'emperadriu Gojô. Poc després del dia deu de la primera lluna la dona se'n va anar a un altre lloc. Tot i que va esbrinar on era no aconseguia posar-s'hi en contacte. La primavera de l'any següent, quan florien les pruneres, un vespre de lluna esplèndida, tot recordant les emocions de l'any anterior, va tornar al lloc i estirat a la balconada fins que es va pondre la lluna, va compondre aquest poema.
Nota : L'emperadriu Gojô (五条后) era Fujiwara no Junshi (藤原遵子, 809-871), filla de Fujiwara no Fuyutsugu (藤原冬嗣 , 775-826). Esposa de l’emperador Ninmyô (仁明天皇, 810-850).
月やあらぬ春や昔の春ならぬわが身ひとつはもとの身にして
No és aquella la lluna? No és la primavera aquella d'antany? Només jo sóc el d'abans.
Nota : Es troba també a l'Ise Monogatari (伊勢物語), capítol 4, tot i que l'encapçalament és una mica diferent
“Sosei / Monjo budista” (Sosei Hôshi, 素性法師, act. lit. 859
897). Entre d'altres el seu poema no. 95 del “Kokinwakashû” (古今和歌集) :
うりむゐんのみこのもとに、花見にきた山のほとり にまかれりける時によめる
Compost pels voltants de Kitayama tot contemplant les flors, en una visita al príncep a Urin-In (veure nota Kokinshû -35-)
いざけふは春の山辺にまじりなむくれなばなげの花のかげかは
Anem per les muntanyes de primavera, i quan es faci fosc, ens acollirà l'ombra de les flors?
“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.
Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).Trobem diversos poemes :
No. 88 :
春雨のふるは涙かさくら花ちるををしまぬ人しなければ
Són llàgrimes la pluja de primavera? Hi ha algú que no ho senti quan cauen les flors del cirerer?
Autor : Ôtomo no Kuronushi (大友黒主, act. lit. 885-897)
Poc se'n sap de la seva vida i gens se'n pot deduir dels pocs poemes que té en el Kokinshû i en un parell d'antologies posteriors. Va compondre un poema pel Daijôsai (大嘗祭, cerimònia xintoista per celebrar la pujada al tron d'un sobirà) de l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930) l'any 897.
No. 95 de Fujiwara no Yoshikaze (藤原よしかぜ, segle IX) :
春宮のたちはきのぢんにてさくらの花のちるをよめる
Compost a la caserna de la Guàrdia del príncep hereu tot veient com cau la flor del cirerer.
春風は花のあたりをよきてふけ心づからやうつろふと見む
Vent de primavera, bufa lluny de les flors, vull veure si és que volen caure.
Nota : El príncep hereu era Yasuakira (保明親王, 903-923), fill de l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930).
No. 435 :
ちりぬればのちはあくたになる花を思ひしらずもまどふてふかな
La flor quan cau esdevé polsim, això no ho sap la papallona esglaiada.
Autor :Sôjô Henjô (Arquebisbe Henjô, 僧正遍昭, 816-890).
El seu nom laic era Yoshimine no Munesada (良岑宗貞).
Va servir l´emperador Nimmyô (仁明天皇, 810-850) com a Capità de la Guàrdia i quan aquest va morir, va fer-se monjo amb el nom de Henjô. Va ser famós i reconegut. Va tenir dos fills que també van ser monjos, un d'ells també va ser poeta. És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).
“Ise / Ise no miyasudokoro” (伊勢 / 伊勢の御息所, 875?/877? – 938?/940?). Favorita de l´emperador Uda (宇多天皇 , 867-931) i posteriorment del príncep Atsuyoshi (敦慶親王, 887-930) amb qui va tenir una filla.
Va estar al servei de Fujiwara no Atsuko（藤原温子, ¿-?), esposa de l’emperador Uda (宇多天皇, 867-931). Ise tenia quinze anys quan Fujiwara no Nakahira（藤原仲平, 875-945), germà d’Atsuko, es va fixar en ella. i van tenir una relació sentimental. Nakahira, però, va decidir casar-se amb una altra dona i la va deixar. Després d’aquell afer el germà gran de Nakahira, Tokihira (時平,871-909 ) la va festejar però ella el va rebutjar.
Encara que se li han atribut altres poemes és coneguda per la seva aportació al Kokinshû. Té un recull personal : Ise Shû (伊勢集).
“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.
Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan, però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011.
El Kokinshû és altre cop present, també els 20 llibres corresponents i té 1351 poemes.
“Gosenwakashû” (後撰和歌集) : Antologia de seleccions posteriors de poesia japonesa.
Comprèn 1426 poemes i la seva data de composició és de la primera part de l´era Heian.
El seu promotor va ser l´emperador Murakami (村上天皇regnat : 929-967) i els recopiladors Ônakatomi no Yoshinobu, Kiyowara no Motosuke, Minamoto no Shitagô, Ki no Tokibumi i Sakanoe no Mochiki, cinc erudits que, de fet, es van basar en el Kokinshû.
Potser el seu màxim interès rau en les extenses notes fetes per ells.
“Honchô Monzui” (本朝文粋) : Essència literària de la nostra cort.
(Peces escollides per poetes japonesos).
Obra de Fujiwara no Akihira (Meigô) (藤原明衡, 989-1066) escrita entre els anys 1058-1064.
Inclou composicions de poesia i prosa en llengua xinesa escrites entre els anys 810-1015 per autors de l'època Heian.
“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).
“Taiheiki” (太平紀) : Annals de la Gran Pau.
Obra històrica en 40 parts amb la participació de diverses mans, naturalment anònimes, en diverses etapes, però, evidentment, de monjos que afavorien la dinastia del sud. Sembla ser que la versió final va ser d'un monjo budista anomenat Kojima l'any 1372.
Fa referència al període conegut com “Nanbokuchô” (南北朝時代) : Període de les corts del nord i del sud.
Les dues dinasties que dominaven el país entre els anys 1336 i 1392 i enfrontades tan ideològicament com militarment., amb el resultat final de l'extinció de la dinastia del sud.
“Genji Monogatari”(源氏物語), capítol no. 12 : Suma (須磨).
capítol no.53 : Tenarai (手習)
capítol no. 08 : Hana no en (花宴)
"Fûgawakashû” (風雅和歌集) : Col.lecció de l'Elegància”, completada personalment per l'emperador Hanazono (花園天皇, 1297-1348) entre 1344 i 1346, ell mateix també en va escriure els tradicionals prefacis en japonès i xinès.
Té 20 llibres i 2210 poemes.
Considerada la darrera de les grans antologies poètiques de la cort imperial.
o0o
25 de juny del 2010
NTCJ 35
関寺小町
Sekidera Komachi
(Komachi a Sekidera)
Autor : Generalment s'atribueix a Zeami Motokiyo (世阿弥 元清, 1363-1443). No obstant això, l'única referència que hi ha és una anotació que trobem en el seu “Ongyaku Kowadashi Kuden” (音曲声出口伝) : Tractat sobre la música i la producció vocal, obra de l'any 1419. L'anotació : ..... (関寺小町) una obra del temps de Zeami......... (....世阿弥当時に存して曲......).
Argument : Durant la festa de “Tanabata” (七夕), “Festivitat de les estrelles”, uns monjos porten uns nens de l'escola del temple per celebrar la festivitat i a escoltar un recital de poesia, i arriben a casa d'una anciana que viu a prop del temple. Un cop allà demanen a la dona que expliqui coses de la seva vida i que els hi reciti algun poema perquè els vailets n'aprenguin, i la dona comença a parlar sobre l'art de la poesia. Els seus coneixements de les arts poètiques sorprenen als monjos que intueixen que la dona podria ser la famosa Ono no Komachi, una de les grans veus de la poesia clàssica. Ella parla dels seus amors i de la glòria mundana, de la fama que és com la rosada del matí i es plany de que tots aquells que va estimar ja no hi són, només ella, decrèpita, continua vivint. Els monjos la conviden a anar al temple i celebrar la festivitat tots plegats però ella refusa al·legant la seva edat i trontollant amb el seu bastó desapareix dintre de la cabana.
Referències :
El personatge principal és indiscutiblement Ono no Komachi (小野小町, aprox. 825-900). La seva activitat literària es va desenvolupar entre el 833 i el 857.
És impossible destriar el personatge històric de la dona que la llegenda descriu com apassionada i una bellesa, i al final de la seva vida com una fetillera. La seva poesia justifica en certa manera aquesta fama i n’és l´exemple més evident de la seva passió. La seva col.lecció personal és d´uns 110 poemes, però la seva intensitat els fa més remarcables que no pas la seva quantitat.
Els caràcters del seu nom,小野, han passat a ser sinònim de "bellesa" al Japó. El famós “tren-bala” (秋田新幹線, Akita Shinkansen) que fa el recorregut per Honshû, la principal illa del Japó, porta el seu nom.
“Tanabata” (七夕), “Festivitat de les estrelles” Es celebra el 7 de juliol. Es tracta d’una llegenda xinesa sobre la trobada de dues estrelles: Altair (Kengyû牽牛) i Vega (織女Shokujô ) , també anomenada Orihine (織姫), Orihine que estan separades durant la resta de l’any per la Via Làctia (Amanogawa天の河). Aquesta llegenda va arribar al Japó a l’època Nara. A l’època Edo la gent va començar a decorar les plantes de bambú amb paperets de colors on s’hi havien escrit poemes o desitjos que s’havien de realitzar durant l’any.
Shokujô era filla del déu del cel, Tentei,(天帝) que vivia a l’est de la Via Làctia i sempre estava teixint. La noia es va enamorar i es va casar amb un pastor, Kengyû, que era de l’altre extrem de la Làctia. La noia, però, va descuidar la seva feina de teixidora i el pare va decretar com a càstig que només es podrien veure un cop a l’any, exactament la setena nit del setè mes. Aquella nit el barquer de la lluna porta Shokujô al seu marit, però si ella no ha acabat la feina llavors Tentei farà que plogui i es desbordi el riu, llavors la barca no podrà sortir.
“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).
“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.
Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan, però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011.
El Kokinshû és altre cop present, també els 20 llibres corresponents i té 1351 poemes.
“Sarashina Nikki” (更級日記) : El diari de Sarashina.
Un dels grans diaris de l'època Heian.
És una mena de “memòries” d'una dona que històricament s'anomena Dama Sarashina, però, de fet, el seu nom ens és desconegut. Estava emparentada amb l'autora d'un dels altres esplèndids diaris d'aquell temps : “Kagerô Nikki” (蜻蛉日記), que podríem traduir com “Diari Efímer”; una altra veu anònima que només coneixem com “la mare de Michitsuna”.
“Heike Monogatari” (平家物語), capítol I : El monestir de Gion (祇園精舎)
capítol VI : Kogô (小督).
“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.
Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).
És molt esmentat durant tota l'obra, especialment el su pròleg.
Tractant-se d'Ono no Komachi no podien faltar alguns dels seus poemes d'aquesta antologia :
No. 938
文屋のやすひでみかはのぞうになりて、あがた見に はえいでたたじやといひやれりける返事によめる
Compost en resposta al missatge de Fun'ya no Yasuhide quan nomenat secretari del govern de Mikawa li va preguntar “Per què no vens i dones un cop d'ull al lloc on m'estic?”
わびぬれば身をうき草のねをたえてさそふ水あらばいなむとぞ思ふ
En el meu desconsol extirparia l'arrel del dolor del destí humà, i si hi hagués aigua que em cridés m'hi deixaria emportar.....
Nota : Hi ha una llegenda que explica que l'autora va prometre a Fukakusa no Shosho que si la visitava durant cent nits seguides ella esdevindria la seva amant. L'home ho va fer durant noranta nou nits, però no va poder la nit que feia el centenar. Desesperat, va caure malalt i va morir de pena. Diuen que quan ella ho va saber ho va sentir molt.
I el no. 552
思ひつつぬればや人の見えつらむ夢としりせばさめざらましを
Et somio perquè quan sóc al llit penso en tu? Si ho hagués sabut no m'hauria despertat.
Poso també el no. 556 tot i que no és de l'autora, però fa referència a ella :
しもついづもでらに人のわざしける日、真せい法し のだうしにていへりける事を哥によみてをののこまちがもとにつかはしける
Un dia que es celebrava una cerimònia per un difunt en un temple al sud d'Izumo, el poeta va compondre aquests versos sobre el sermó del monjo Shinsei que va oficiar el servei de difunts, i els va enviar a Ono no Komachi.
つつめども袖にたまらぬ白玉は人を見ぬめの涙なりけり
Per molt que les guardi no retindré aquestes joies blanques a la màniga, són llàgrimes per qui no puc veure.
Autor : Abe no Kiyoyuki (安倍清行朝臣, 825-900) . Poques dades ens han arribat de la seva vida, entre elles que es va diplomar al dotze anys a l'Institut d'Estudis Superiors de la Cort (大学寮, Daigakuryô), i que va ser governador de diverses províncies.
“Fun'ya no Yasuhide” (文屋康秀, 858 ? - 888 ?). Poeta i un dels “Rokkasen” (六歌仙) : Els sis savis poetes. El sis millors poetes de poesia japonesa escollits per Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945) l'any 905 segons el seu pròleg del Kokinwakashû (古今和歌集) que ja hem esmentat abans. Els altres cinc poetes són :
“Henjô” (遍昭, 816-890)
“Ariwara no Narihira” (在原業平, 825-880)
“Kisen (喜撰, ?-¿)
la mateixa “Ono no Komachi” (小野小町, 825-900)
i “Ôtomo no Kuronushi” (大友黒主, ?-¿).
“Nihonshoki” o “Nihongi” (日本書紀) : Les cròniques de Japó. Llibre completat l'any 720.
“Hôbutsushû” (宝物集): Recull de joies.
Narracions curtes en forma de diàleg entre un monjo i un grup de persones. Obra basada en l'ensenyament de la doctrina budista, tot amb un to evidentment didàctic.
L'autor és Taira no Yasuyori (平康頼, dates desconegudes. La seva activitat literària es va desenvolupar entre el 1190 i 1200). Esmentat al Heike Monogatari.
“Shasekishû” (沙石集) : Sorra i còdols. Obra escrita entre els anys 1279-1283 pel monjo Mujû Ichinen (無住一円, 1226-1312). És un recull d'anècdotes del monjos Zen sobre facetes de la vida amb un to didàctic.
“Genpei Jôsuiki” , també anomenat “ Genpei Seisuiki”,(源平盛衰記), “Relació de les guerres Genpei”.
Actualment entre els medievalistes del Japó s'utilitza la lectura “Jôsuiki” com la generalitzada.
Obra anònima del període tardà de Kamakura (鎌倉,1249-1382) i principis del de Nanboku (南北線, 1336-1392) que narra les lluites entre els Minamoto i els Taira de finals de l'època Heian. Cobreix els anys 1180-1185, i va ser escrita majoritàriament per monjos. És un llibre complementari o alternatiu al Heike Monogatari, tot i que es narren fets que no es troben en l'obra anterior, i sent-ne la figura principal Minamoto Yoritomo (源 頼朝, 1147-1199).
o0o
19 de juny del 2010
野ざらし紀行
芭蕉松尾
-2-
松葉屋風瀑が伊勢にありけるを尋ねおとづれて、十日ばかり足をとゞむ。腰間に寸鉄を帯ず、襟に一嚢をかけて、手に十八の珠をたづさふ。僧に似て塵あり、俗 に似て髪なし。我僧にあらずといへども、鬢なきものは浮屠の属にたぐへて、神前に入ことをゆるさず。（『泊船集』は「腰間」よりこゝまでの一段を「三十日 月なし」の句の次に記せり。）暮て外宮に詣侍りけるに、一の鳥居のかげほのくらく、御燈処／＼に見えて、また上もなき峰の松風身にしむばかり、深き心をお こして、
三十日月なし千とせの杉を抱嵐
西行谷の麓にながれあり。女どものいも洗ふを見るに、
芋あらふ女西行ならば歌よまん
其日の帰るさ、ある茶屋に立よりけるに、蝶と云ける女、あが名に発句せよといひて、しろき絹出しけるに書つけ侍る。
蘭の香や蝶のつばさに薫（タキモノ）す
閑人の茅舍を訪て、
蔦植て竹四五本の嵐かな
長月のはじめ、故郷に帰て、北堂の萱草も霜がれ果て、跡だになし。何事もむかしにかはりて、はらからの鬢白く眉皺よりて、只命有てとのみいひて、ことの葉 もなきに、兄（コノカミ）の守袋をほどきて、母の白髮おがめよ、浦島が子の玉手箱、汝が眉もやゝ老たりとしばらく泣て、
手にとらば消ん涙ぞあつき秋の霜
大和国に行脚して、葛下郡竹の内と云所に至る。此所は例のちりが旧里なれば、日頃とゞまりて足を休む。
藪より奥に家有
綿弓や琵琶になぐさむ竹の奥
二上山当麻寺に詣て、庭上の松を見るに、およそ千とせも経たるならん、大さ牛を隠すとも云べけん。かれ非情といへども、仏縁にひかれて斧斤の罪をまぬかれ たるぞ、幸にして尊し。
僧朝がほいく死かへる法の松
Visití Matsubaya Fûbaku (8) a Ise.
Reposant els peus uns dos dies. No duia daga al maluc, amb la bossa penjant del coll i un rosari de divuit grans a les mans. Semblo un monjo amb la pols terrenal al damunt, sense cabells semblo un laic. Emperò, no sóc monjo; la gent amb el cap afaitat és considerada seguidora de Buda i no em permeteren entrar al santuari.
Es féu nit i visití el santuari exterior.
La primera entrada sagrada era a les fosques, es veien llanternes arreu, “El ventijol dels pins del cim” (9) clivellava el meu cos i penetrava el meu cor.
--Mes sense lluna, cedre mil.lenari, abraçat per la tempesta. (10)
HI ha un rierol al fons de la vall de Sagyô. Viu dones rentant patates.
--Unes dones rentant patates, si Sagyô hi fos en feria un poema. (11)
De tornada aquell jorn parí en una casa de te, i una dona de nom Papallona em demanà un poema fent referència al seu nom, em portà un tros de seda blanca i escriví :
--Olor d'orquídia, incens que perfuma ales de papallona.
Tot visitant la cabana d'un ermità.
--Heura plantada, quatre o cinc bambús són a la tempesta.
A primers de la novena lluna torní a la casa pairal, i dels lliris a la cambra de la mare, cremats pel glaç, no n'hi havia rastre. Tot allò d'antany era canviat, els cabells blancs dels germans i llurs arrugues als ulls, tot allò que podíem dir és que hi érem. El meu germà gran obrí una capsa amb relíquies i digué Venera els cabells blancs de la mare. Com Urashima (12) amb la capsa de les joies tes celles han envellit”, i ploràrem una bona estona.
--Els tingués a les mans es desfarien amb mes llàgrimes, tardor de glaç ardent. (13)
Pelegrinàrem a la província de Yamato a un lloc dit Take-no-uchi, al districte de Katsuge. Aquell lloc era el poble natal de Chiri, i hi descansàrem els peus uns dies.
Una casa al mig d'un bosquet de bambús.
Pal de batre cotó, consolat pel llaüt al cor del bambú.
Visitant el temple de Taima a la muntanya de Futagami veiérem un pi al jardí, realment mil.lenari, prou gran com per amagar-hi un bou. Tot i essent un objecte inanimat sa relació amb Buda el preservà de la destral del llenyataire, venturosament.
--Monjos, meravelles, quants heu mort, quantes s'han marcit, pi sagrat.
- - - - -
(8) Matsubaya Fûbaku (松葉屋風瀑, ¿-?). Poeta de “Haiku”.
(09) Referència a Saigyô Hôshi (西行法師, 1118-1190).
(10) Haiku irregular de 19 síl.labes.
(11) Haiku irregular de 20 síl.labes.
(12) Urashima Tarô (浦島 太郎) figura llegendària i protagonista d'un dels contes més populars del Japó.
(13) Haiku irregular de 20 síl.labes.
o0o
o0o
18 de juny del 2010
Ise Monogatari” (伊勢物語)
- 30 -
三十段
むかし、おとこ、はつかなりける女のもとに、
逢ふことは玉の緒許おもほえてつらき心のながく見ゆらん
Una vegada un home envià un poema a una dona amb qui rarament tenia contacte :
Nos trobades semblen com el fil entre dos grans (1), però vostra fredor és interminable. (2)
- - - - - -
(1)玉の緒 (tama no o) : fil d'un enfilall de perles, pedres, grans, etc., exactament el fil que les separa; sinònim, evident, de molt curt, breu.
(2)Poema anònim. Shinchokusenwakashû (新勅撰和歌集) no. 951.
o0o
Ise Monogatari” (伊勢物語)
- 29 -
二十九段
むかし、春宮の女御の御方の花の賀に、召しあづけられたりけるに、
花に飽かぬ歎きはいつもせしかども今日のこよひに似る時はな
Una vegada convidaren un home a una festa de celebració de les flors (1) en honor d'algú de l'entorn de la concubina imperial (2), i composà :
Sempre he sospirat incansable per les flors, no pas però com aquest vespre. (3)
- - - - - -
(1)花の賀 (hana no ga) . Eren festes on es celebrava la temporada dels cirerers i els aniversaris que en aquest cas es començava al complir quaranta anys i a partir de llavors es feia cada dècada.
(2)Podria tractar-se de l'emperadriu Nijô (二条) que era Fujiwara noTakaiko (藤原高子, 842-910), filla de Fujiwara no Nagara (藤原長良, ¿-?) i esposa de l'emperador Seiwa (清和天皇, 850-880).
(3)Poema d'Ariwara no Narihira. SKKS 105.
o0o
Ise Monogatari” (伊勢物語)
- 28 -
二十八段
昔、色好みなりける女、出でて去にければ、
などてかくあふごかたみになりにけん水もらさじと結びしものを
Una vegada quan una voluptuosa dona el deixà, un home (1) composà :
Per què és tan difícil poder veure't tot i haver promès que la nostra relació no perdés aigua? (2)
- - - - - -
(1)Algunes còpies de l'Ise porten una frase abans del poema :
"いふかひなくて男" i en altres "おとこいうかひながりて”, amb el sentit de “car era debades l'home....”
(2)Poema amb alguns punts que cal aclarir :
あふご (augo) és あふ (逢う ): “trobar-se, veure's” i ご (期) : “temps”. Homofonia amb 朸 que és “perxa d'on penja una cistella per portar sobre l'espatlla”.
かたみ (katami) té dos significats : 難 : "difícil, dur, etc." que lliga amb あふご, i 筐 "cistell de bambú” que lliga amb 朸 i també amb 水もらさじ (mizu morasaji) : “no perdre aigua”.
結び (musubi, del verb musubu) : “lligam, unió, nus, etc.” que també vol dir “comprometre's, fer una relació” i és homòfon amb 掬 : “agafar aigua amb les mans”.
Totes aquestes notes són imprescindibles per poder entendre el poema (i molts d'altres!). Per això totes les edicions dels textos clàssics japonesos van farcits de notes que a més d'aclarir el text ajuden a situar-lo dintre del seu context literari general.
o0o
Ise Monogatari” (伊勢物語)
- 27 -
二十七段
昔、おとこ、女のもとに一夜いきて、又も行かずなりにければ、女の、手洗
ふ所に、貫簀（ぬきす)をうち遣りて、たらひのかげに見えけるを、みづから、
我許(ばかり)物思人は又もあらじと思へば水の下にも有けり
とよむを、来ざりけるおとこ立ち聞きて、
水口に我や見ゆらんかはづさへ水の下にて諸声になく
Una vegada un home visità una dona una nit i no hi tornà (1). Ella llevà la coberta (2) de la pica on es rentava les mans, s'hi veié reflectida i féu :
Quan pensí que no hi hauria ningú altre capficat com jo sí n'hi ha però sota l'aigua.
L'home que no havia tornat sentí allò i contestà :
Potser era jo aquell de la sèquia, inclús les granotes rauquen sota l'aigua. (3) (4)
- - - - - -
(1)Perquè una relació sentimental fos confirmada era preceptiu que l'home enviés a la noia una carta anomenada “Kinuginu no fumi (後朝の文) tan punt arribava a casa seva després de passar la nit amb ella. I així una altra vegada, i a la tercera era rebut per la família de la noia i la relació era oficial. Si la carta no arribava abans del migdia era que l'home no volia continuar amb la noia i, evidentment, no hi tornava.
(2) 貫簀（ぬきす) “nukisu” era una coberta feta amb tires de bambú que es posava damunt de la pica quan s'hi abocava l'aigua calenta perquè no esquitxés.
(3) 水口 "minakuchi” era un canal per on es distribuïa l'aigua del riu per regar els camps, i era, naturalment, un lloc propici per a les granotes.
(4) El verb なく(鳴く) “naku” també significa “plorar, gemegar, queixar-se, etc.”
o0o
Ise Monogatari” (伊勢物語)
- 26 -
二十六段
むかし、おとこ、五条わたりなりける女をえ得ずなりにけることと、わびた
りける、人の返ごとに、
思ほえず袖にみなとのさはぐ哉もろこし舟の寄りし許に
Una vegada un home contestà a algú que el compadia per no pogut haver la dama de la cinquena avinguda (1) :
Inatès mes mànigues són moll d'aigües clamoroses, ah, com l'arribada d'un vaixell xinès. (2) (3)
- - - - - -
(1)Veure notes (1) i (2) de la narració no. 4.
(2)Poema anònim. SKKS no.1357, en altres edicions no. 1358.
(3)“mes mànigues” ........ molles de llàgrimes.........
o0o
15 de juny del 2010
Ise Monogatari” (伊勢物語)
25 -
二十五段
むかし、おとこ有けり。あはじともいはざりける女の、さすがなりけるがも
とに、いひやりける。
秋の野に笹わけし朝の袖よりも逢はで寝る夜ぞひちまさりける
色好みなる女、返し、
見るめなきわが身をうらと知らねばやかれなで海人の足たゆく来る
Fou una vegada un home. Envià uns versos a una dona que no li deia obertament que no el rebria, però deixava entendre que potser sí que ho faria :
--Mes mànigues més molles de nit quan aní al llit sens veure't que no pas quan de matí creuí el joncar. (1) (2)
La voluptuosa dona contestà :
--Serà que no sap que el meu cos és platja sens algues i incessant el pescador ve amb cames defallents. (3) (4)
- - - - - -
(1)Poema d'Ariwara no Narihira. KKS no.662 i KKRJ no.3005.
(2)La imatge clàssica de les llàgrimes.
(3)Poema d'Ono no Komoachi. KKS no.623 i KKRJ no.3001.
Ono no Komachi (小野小町, aprox. 825-900).
La seva activitat literària es va desenvolupar entre el 833 i el 857
És impossible destriar el personatge històric de la dona que la llegenda descriu com apassionada i una bellesa, i al final de la seva vida com una fetillera.
Hi ha una llegenda que explica que l'autora va prometre a Fukakusa no Shosho que si la visitava durant cent nits seguides ella esdevindria la seva amant. L'home ho va fer durant noranta nou nits, fallant la que feia el centenar. Desesperat va caure malalt i va morir de pena. Diuen que quan ella ho va saber ho va sentir molt.
La seva poesia justifica en certa manera aquesta fama i n’és l´exemple més evident de la seva passió. La seva col.lecció personal és d´uns 110 poemes, però la seva intensitat els fa més remarcables que no pas la seva quantitat.
Els caràcters del seu nom,小野, han passat a ser sinònims de "bellesa" al Japó. El famós “tren-bala” (秋田新幹線, Akita Shinkansen) que fa el recorregut per Honshû, la principal illa del Japó, porta el seu nom.
(4) Versos plens de dobles significats :
見るめ (mirume) : “visió, ulls que veuen, etc.”, amb なき (naki) fa : “pobre visió”. És homòfon amb 海松布 que significa “alga marina” que lliga amb うら (ura) : “platja, costa, etc.” , també amb una homofonia semblant amb 憂い(urei): pena, dolor, etc.”
かれ (kare) és 離れる (actualment pronunciat “hanareru”) : “separar, allunyar, etc.”. Alguns comentaristes el relacionen amb かる (刈る – karu) : “tallar”.
o0o
Ise Monogatari” (伊勢物語)
- 24 -
二十四段
むかし、おとこ、片田舎に住みけり。おとこ、宮仕へしにとて、別れおしみてゆきにけるまゝに、三年来ざりければ、待ちわびたりけるに、いとねむごろにいひける人に、今宵逢はむとちぎりたりけるに、このおとこ来たりけり。「この戸あけたまへ」とたゝきけれど、あけで、歌をなんよみて出したりける。
あらたまの年の三年を待ちわびてたゞ今宵こそにゐまくらすれ
といひ出したりければ、
梓弓ま弓つき弓年を経てわがせしがごとうるはしみせよ
といひて、去なむとしければ、女
梓弓引けど引かねど昔より心は君によりにし物を
といひけれど、おとこかへりにけり。女、いとかなしくて、後にたちてをひゆけど、えをいつかで、清水にある所に伏しにけり。そこなりける岩に、およびの血して書きつけける。
あひ思はで離れぬる人をとゞめかねわが身は今ぞ消えはてぬめる
と書きて、そこにいたづらになりにけり。
Una vegada un home vivia en un lloc remot (1). L'home digué que havia d'anar a ésservir a palau (2), i deplorant la separació partí.
Tres anys passaren i ellno tornà, així doncs, la dona es cansà d'esperar i quan s'havia compromnés a passar la nit amb un home que la festejava agradosament, aquell home tornà. Trucà a la porta i demanà que l'obrissin, emperò, sens obrir, la dona féu un poema i li envià :
--Lassa d'esperar tres llargs anys, suara aquesta nit preparo un nou coixí. (3) (4)
Havent-li dit això l'home contestà :
--Com jo he estat per a tu aquests anys, fustes diverses per diferents arcs, tingues-li afecte. (5).
I mentre se n'anava la dona recità :
--Tant si s'estira com si no des de sempre el meu cor va cap a tu. (6)
L'home, però, se'n tornà. La dona desolada sortí i anà rere seu però no el pogué abastar i s'ajaguí vora una font. Amb la sang d'un dit escriví sobre una roca :
--Sens poder aturar aquell que s'allunya, amor no compartit, el meu cos sembla ara esvanit.
I allà mateix morí.
- - - - - -
(1)Algunes còpies de l'Ise Monogatari especifiquen “un home i una dona vivien.......” La majoria, però, no ho indiquen.
(2)No necessàriament de la capital, podria ser també el palau d'un noble.
(3)Llit nupcial. De fet. els caràcters, per separat, signifiquen “nou” i “coixí”, així doncs he preferit aquesta traducció.
(4)Poema anònim. Shokukokinwakashû (続古今和歌集), no. 1218
(5)Poema anònim que no apareix en cap antologia. L'ús de les imatges dels arcs prové d'unes danses que s'interpretaven durant els rituals xintoistes. S'anomenaven “kagura” (神楽) : música dels déus. Al principi les acompanyaven tres instruments i posteriorment se n'hi va afegir un quart.
(6)Poema anònim. Shokukokinwakashû (続古今和歌集), no. 809, amb alguna diferència.
o0o
Ise Monogatari” (伊勢物語)
- 23
二十三段
むかし、田舎わたらひしける人の子ども、井のもとに出でてあそびけるを、大人になりにければ、おとこも女も、恥ぢかはしてありけれど、おとこはこの女をこそ得めと思ふ、女はこのおとこをと思ひつゝ、親のあはすれども、聞かでなんありける。さて、この隣のおとこのもとよりかくなん。
筒井つの井筒にかけしまろがたけ過ぎにけらしな妹見ざるまに
女、返し、
くらべこし振分髪も肩すぎぬ君ならずして誰があぐべき
などいひいひて、つゐに本意のごとくあひにけり。
さて、年ごろ経るほどに、女、親なくたよりなくなるまゝに、もろともにいふかひなくてあらんやはとて、河内の国、高安の郡に、いきかよふ所出できにけり。さりけれど、このもとの女、悪しと思へるけしきもなくて、出しやりければ、おとこ、異心ありてかゝるにやあらむと思ひうたがひて、前栽の中にかくれゐて、河内へいぬる顔にて見れば、この女、いとよう化粧じて、うちながめて、
風吹けば沖つ白波たつた山夜半にや君がひとり越ゆらん
とよみけるを聞きて、限りなくかなしと思ひて、河内へもいかずなりにけり。
まれまれかの高安に来て見れば、はじめこそ心にくもつくりけれ、今はうちとけて、手づからいゐがひとりて、笥子のうつわ物に盛りけるを見て、心うがりていかずなりにけり。さりければ、かの女、大和の方を見やりて、
君があたり見つゝを居らん生駒山雲なかくしそ雨は降るとも
といひて見いだすに、からうじて、大和人来むといへり。よろこびて待つに、たびたび過ぎぬれば、
君来むといひし夜ごとに過ぎぬれば頼まぬ物の恋ひつゝぞふる
といひけれど、おとこ住まずなりにけり。
Una vegada, el fill d'un home que passava sovint pel camp (1) solia jugar vora un pou (amb una nena) (2), però creixeren i esdevingueren vergonyosos l'un de l'altre, el noi, emperò, pensà realment en maridar-la. Ella pensava en ell contínuament i no escoltà els pares que li volien una altra persona. I bé, del noi del pou que li fou veí rebé un poema que féu :
--Brocal del pou rodó on ens comparaven l'alçada, la meva sembla haver crescut des que no et veig. (3)
Ella contestà així :
--També el meu cabell que comparaven és avall les espatlles, qui si no vós me'l recollirà ? (4)
S'enviaren poemes i finalment s'uniren com desitjaven.
Anys passaren, la dona perdé els pares i llur suport (5), l'home es digué que no podien viure junts d'aquella manera i trobà un lloc que sovintejà (6) al districte de Takayasu, a la província de Kôchi.
Essent així les coses, sa esposa no donà indici de desplaença i com el deixà fer l'home sospità que hi podia haver en ella altres intencions (7). Fingí que anava a Kôchi i s'amagà al jardí. La dona, ben empolainada, mirà cap enfora i recità :
--Quan bufa el vent alçant les blanques ones el mont Tatusta a la mitjanit tot sol vós senyor heu de creuar.
. (8) (9)
Quan ell ho sentí fou commòs i deixà d'anar a Köchi.
Quan adesiara visitava Takayasu, aquella dona que el principi era de comport refinat, ara es descurà i agafava de sa mà la cullera i omplia els bols. Tot això el desplagué i no hi tornà més. Així doncs, la dona mirava cap al Yamato (10) i recità :
--Ah! Miro i miro cap a on viu l'amat. No me l'amagueu núvols de la muntanya d'Ikoma encara que plogui. (11)
I mirava i mirava quan ell li féu arribar un missatge dient “l'home de Yamato vindrà”, Ella tota cofoia l'esperà però el temps passà debades i composà :
--Vindré, digueres, i les nits han passat. No et tinc confiança però continuo estimant-te. (12)
Però l'home no hi tornà més.
- - - - - -
(1)Els comentaristes interpreten que els pares del noi eren venedors ambulants.
(2)El text, al principi, no especifica amb qui jugava, és després quan s'esmenta la nena.
(3)El poema porta “妹" (imo) : germana petita. Aquí és una expressió afectuosa.
(4)Nens i nenes portaven el cabell separat en dues meitats i quan era llarg se'ls hi tallava arran d'espatlles.
(5)Sembla ser que rebien ajut material dels pares d'ella.
(6)Visitava una altra dona.
(7)Potser un altre home.
(8)Poema que segons el KKS no. 994 és anònim, però el KKRJ no. 856 diu que és de Kanoyama no Hanako (かの山の花子, ¿-?), amb alguna diferència. També és al Yamato Monogatari, narració no. 149, sense especificar cap autoria.
(9)S'havia de passar per aquesta muntanya per anar de Yamato a Kôchi. Era un indret perillós, angost i amb penya-segats.
(10)La regió on vivia l'home.
(11)Poema anònim. MNY no. 3032, i SKKS no.1369, ambdós amb alguna diferència.
(12)Poema anònim. SKKS no. 1207, amb alguna diferència.
o0o
Ise Monogatari” (伊勢物語)
- 22 -
二十二段
むかし、はかなくて絶えにける仲、猶や忘れざりけん、女のもとより、
憂きながら人をばえしも忘れねばかつ恨みつゝ猶ぞ恋しき
といへりければ、「さればよ」といひて、おとこ、
あひ見ては心ひとつをかは島の水の流れて絶えじとぞ思
とはいひけれど、その夜いにけり。いにしへゆくさきのことどもなどいひて、
秋の夜の千夜を一夜になずらへて八千夜し寝ばやあく時のあらん
返し、
秋の夜の千夜を一夜になせりともことば残りてとりや鳴きなん
いにしへよりもあはれにてなむ通ひける。
Una vegada una relació amorosa s'havia trencat per una fotesa, i com la dona no havia oblidat el seu amant li envià un poema :
--Encara que greujada no puc oblidar-te i tot que ressentida t'estimo. (1)
L'home digué “Essent així.....” i contestà :
--Encara que separats allò que sent el cor no s'aturarà com l'aigua flueix tot i una illa al mig del riu. (2)
Tot i així, l'home la visità aquella nit. I parlaren del passat i del futur.
--Si pogués de mil nits de tardor fer-ne una de sola i dormir amb tu inclús vuit mil nits no en seria sadollat. (3)
Ella contestà :
--Si de mil nits de tardor en féssim una encara restarien paraules quan cantés el gall. (4)
I ell la visità més amorós que mai.
- - - - - -
(1)Poema anònim. SKKS 1362, 1363 en altres edicions.
(2)Poema d'Ariwara no Narihira. Shokugosenwakashû (続後撰和歌集) no. 833.
(3)Poema d'Ise no Go / Ise no miyasudokoro(伊勢 / 伊勢の御息所, 875?/877? – 938?/940?). KKRJ 1962.
Favorita de l´emperador Uda (宇多天皇 , 867-931) i posteriorment del príncep Atsuyoshi (敦慶親王, 887-930) amb qui va tenir un filla. Va estar al ésservei de Fujiwara no Atsuko（藤原温子, ¿-?）, esposa de l’emperador Uda (宇多天皇, 867-931). Ise tenia quinze anys quan Fujiwara no Nakahira（藤原仲平,875-945), germà d’Atsuko, es va fixar en ella. i van tenir una relació sentimental. Nakahira, però, va decidir casar-se amb una altra dona i la va deixar. Després d’aquell afer el germà gran de Nakahira, Tokihira (時平,871-909 ) la va festejar però ella el va rebutjar. Encara que se li han atribuït altres poemes és coneguda per la seva aportació al Kokinshû. Té un recull personal : Ise Shû (伊勢集).
(4)Poema anònim. Shokukokinshû (続古今和歌集) no. 1165.
o0o
Ise Monogatari” (伊勢物語)
- 21 -
二十一段
むかし、おとこ女、いとかしこく思ひかはして、異心なかりけり。さるをい
かなる事かありけむ、いさゝかなることにつけて、世中 (1)を憂しと思ひて、出でて去なんと思ひて、かゝる歌をなんよみて、物に書きつけける。
出でて去なば心軽しといひやせん世のありさまを人は知らねば
とよみをきて、出でて去にけり。この女かく書きをきたるを、異しう、心をくべきこともおぼえぬを、何によりてかかゝらむと、いといたう泣きて、いづかたに
求めゆかむと、門に出でて、と見かう見見けれど、いづこをはかりともおぼえざりければ、かへり入りて、
思ふかひなき世なりけり年月をあだにちぎりて我や住まひし
といひてながめをり。
人はいさ思ひやすらん玉かづら面影にのみいとゞ見えつゝ
この女いと久しくありて、念じわびてにやありけん、いひをこせたる。
今はとて忘るゝ草のたねをだに人の心にまかせずも哉
返し、
忘草植ふとだに聞く物ならば思けりとは知りもしなまし
又々、ありしより異にいひかはして、おとこ、
わする覧と思心のうたがひにありしよりけに物ぞかなしき
返し、
中空に立ちゐる雲のあともなく身のはかなくもなりにける哉
とはいひけれど、をのが世々になりにければ、うとくなりにけり。
Una vegada un home i una dona s'estimaven molt i res no els abellia més. Així i tot, per un quelcom anodí, a ella li desplagué aquella relació (1) i amb la intenció d'anar-se'n composà un poema que escrigué sobre algun lloc de la casa :
--Si me'n vaig es dirà que sóc voluble, però res no saben de nostra relació. (2)
Deixà els versos i se n'anà.
L'home s'estranyà al veure-ho i no recordà res que pogués amoïnar-la, què podia haver succeït?, i plorà a cor què vols tot preguntant-se on podria cercar-la. Eixí de la casa i mirà arreu però sense saber on fer-ho tornà a entrar i d'allà estant recità :
--Inútil de pensar en aquesta relació, tant de temps he viscut la meva prometença endebades? (3)
I dient això restà allà, absent.
--Pensarà en mi l'estimada? Només com una imatge m'apareix més i més davant dels ulls. (4) (5)
La dona no sofrí tan llarga absència sens saber d'ell i li féu arribar noves seves :
--És ara així, com si jo no hagués volgut plantar la llavor de l'herba de l'oblit en el cor de l'estimat? (6)
I ell contestà :
--Si encara sentís que plantaves l'herba de l'oblit sabria que tu també estimaves. (7)
I altra vegada es bescanviaren promeses més sentides que antany, i l'home envià :
--El meu cor dubta i penso que pots tornar a oblidar-me, i això m'entristeix molt més que no pas abans. (8)
I ella :
--Un núvol perdut al cel sens deixar petja, ma vida és així d'evanescent. (9)
Això li envià, però ambdós tenien ja parella i es distanciaren.
- - - - - -
(1)"世中" : el món, també amb el sentit de relacions entre parella.
(2)Poema de Ki no Tomonori. KKRS 2439, amb alguna diferència.
Ki no Tomonori (紀友則 , 850-904/907, dates aprox.). Va col.laborar en la recopilació d´antologies oficials, entre elles el Kokinshû. Poques coses més tenim de la seva vida. Va ocupar càrrecs oficials al govern. És un autor representat en diverses antologies i té un recull personal : Tomonori Shû (友則集) que no aporta cap dada biogràfica.
És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals” (Sanjûrokkasen – 三十六歌仙).
(3)Poema d'Ariwara no Narihira.
(4)Poema anònim. SCKS 881.
(5)"玉かづら.Compost de 玉 (tama) : “joia, etc.”I かづら (kazura) : planta enfiladissa. Aquí, però, es refereix al verb 掛ける/ 懸ける (kakeru) : “penjar, posar-se un ornament” que lliga doncs amb la imatge “penjada en el mirall”.
(6)Poema d'Ariwara no Narihira.Shokugosenwakashû (続後撰和歌集)
(7)Poema anònim. SCKS 881.
(8)Poema anònim. KKS 718, amb algunes diferències.
(9)Poema anònim. SKKS 1369, 1370 en altres edicions i algunes diferències.
o0o
12 de juny del 2010
KOKINSHÛ (古今集) -75-
これさだのみこの家の哥合のうた
Composició presentada al concurs poètic celebrat a la residència del príncep Koresada.
山里は秋こそことにわびしけれしかのなくねにめをさましつつ
やまざとはーあきこそことにーわびしけれーしかのなくねにーめおさましつつ
En el llogaret de muntanya la tardor és molt trista. El bramul del cérvol em té sempre despert.
Poema no. 214
Princep Koresada (是貞の親王, ?-¿) : fill de l'emperador Kôkô (光孝天皇 830-887) i germà gran de l'emperador Uda (宇多天皇, 867-931). Aquest concurs es va celebrar l'any 893 .
Autor : Mibu no Tadamine (壬生忠岑, act.lit. 892-920)
La seva obra Wakatei Jusshû (Els 10 estils del Waka, 和歌体十種) o Tadamine Juttei ( Els deu estils de Tadamine, 忠岑十体) va ser publicada l´any 945 i va tenir molta influència en la crítica poètica del seu temps, tot i que encara actualment es dubta de la seva autenticitat.
Té una antologia personal : Tadamine Shû (忠岑集)
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).
o0o
11 de juny del 2010
野ざらし紀行
芭蕉松尾
-1-
千里に旅立て路糧をつゝまず、三更月下無何入といひけん、むかしの人の杖にすがりて、貞享甲子秋八月、江上の破屋をいづる程、風の声そゞろさむげなり。
野ざらしをこゝろに風のしむ身かな
秋十とせ却て江戸を指ス古郷
関こえる日は、雨降て山みな雲にかくれけり。
霧時雨不二を見ぬ日ぞおもしろき
何がしチリと云けるは、此たび道のたすけとなりて、万いたはり心をつくし侍る。常に莫逆のまじはり深く、朋友に信有哉此人。
深川や芭蕉を不二にあづけゆく チリ
不尽川のほとりをゆくに、三ばかりなる捨子のあはれげに泣あり。此川の早瀬にかけて、浮世の波をしのぐにたえず、露ばかりの命まつ間と捨置けん、小萩がも との秋の風、こよひやちるらん、あすやしほれんと、袂よりくひ物なげて通るに、
猿を聞人捨子に秋の風いかに
いかにぞや、汝父に憎まれたるか、母にうとまれたるか、父は汝を憎むにあらじ、母は汝をうとむにあらじ、只これ天にして、汝が性のつたなきをなけ。
大井川をこえる日は、終日雨ふりければ、
秋の日の雨江戸にゆび折ん大井川 チリ
眼前（一本「馬上の吟」とあり。）
道の辺の木槿は馬に喰れけり
廿日あまりの月のかすかに見えて、山の根際いとくらきに、馬上に鞭をたれて、数里いまだ鶏鳴ならず。杜牧が早行の残夢、小夜の中山に至て忽驚く。
馬に寝て残夢月遠し茶の煙
CRÒNICA D'UNS OSSOS ESBLANQUEÏTS AL CAMP
Bashô Matsuo
Comencí el meu viatge de mil llegües, no em calien provisions, amb el bordó d'un home d'antany que diuen entra en èxtasi sota la lluna de la mitjanit. La tardor de la vuitena lluna, primer any de Jôkyô (1), deixí ma rònega estança a la vora del riu, bufava un vent vagament fred.
--Els ossos esblanqueïts en ment, el vent clivella ma còrpora.
--Deu tardors, emperò, de fet tinc Edo com ma casa pairal.
El jorn que creuí la barrera (2) plovia i totes les muntanyes eren celades pels núvols.
--Boirina i plugim, jorn sense veure el Fuji, n'és entretingut.
Una persona de nom Chiri (3) m'acompanyà aquesta vegada i m'oferí serveis de tota mena. D'amistat sempre ferma i devota. Un veritable amic.
--Deixo Fukugawa i l'arbre Bashô a la custòdia del Fuji. (Chiri)
Passí prop del riu Fuji i un infant abandonat d'uns tres anyets plorava amb desfici.
Incapaç d'endurar els embats del món efímer en aquest riu d'aigües rabents. Abandonat esperant una existència breu com la rosada, trèvol al vent de la tardor,
caurà al vespre? marcit al matí? Li deixí de mes mànigues un mos i diguí tot passant :
--Gent que escolteu els micos, què d'aquest nen abandonat, vent de tgardor. (4)
Què és això? Fores malvolgut pel pare, desatès per la mare? Ton pare no et tingué malvolença, la mare no et desatenguí. Això és obra del cel, i tu només pots plànyer ton infortuni.
El jorn que passàrem el riu Ôi plogué del matí al vespre,
--Pluja d'un jorn de tardor, a Edo són comptant amb els dits sobre el riu Ôi. (Chiri) (5).
Davant dels ulls (A cavall) (6)
--A la vora del camí un hibisc és devorat pel cavall.
La lluna minvant llueix boirosa, al peu de la muntanya és molt fosc, el fuet penja del cavall, i així hem fet molt de camí abans del cant del gall.
Somnolent com “Partença al matí” (7) de Du Mu despertí de sobte a l'arribar a Sayo no Nakayama.
--Dormint a cavall, restes de somni, lluna distant, fum de te.
- - - - - -
(1)Jôkyô (貞享) : any 1684.
(2) 関 (seki) es refereix aquí als burots de Hakone (箱根).
(3) Chiri (チリ) aquí apareix sempre en “katakana”. Es tracta de Chiri Naemura (千野苗村, 1648-1716) , deixeble de Bashô.
(4)El “haiku” (“hokku” en temps de Bashô) és un poema en disset síl.labes (5-7-5). En aquesta obra n'hi ha uns quants que en tenen més. Així doncs, els assenyalaré. Aquest en té 19 de síl·labes A partir d'ara : Haiku irregular...
(5)Haiku irregular de 20 síl·labes.
(6)Altres versions del text porten 馬上の吟 (Poema a cavall) en lloc de 眼前.
(7)Aquí es fa referència a un poema del poeta xinès Du Mu (杜牧, 803-852), Toboku en japonès.
o0o o0o
NTCJ 34
姨捨
Obasute
La tieta abandonada
Autor : Obra atribuïda a Zeami Motokiyo (世阿弥 元清, 1363-1443).
Argument : Un home de la capital arriba a Shinano a mitjans de la tardor i troba una dona que li explica la història de la muntanya d'Obasute que tracta de la tieta abandonada allà pel seu nebot que ella havia criat com si fos fill seu al quedar-se el nadó orfe. Al casar-se el noi i a l'envellir la tieta l'esposa del nebot vol desfer-se d'ella i després de molt insistir l'home decideix portar-la a Sarashina i allà en una muntanya l'abandona.
Ella li recita un poema que va escriure el nebot un cop tornat a casa, versos que apareixen en altre textos clàssics. Després tot és un reguitzell de referències a sutres budistes.
Nota : Fa ja uns quants anys va tenir molt ressò a occident la publicació de l'obra de Fukazawa Shichirô (深沢 七郎, 1914-1987) que tracta aquest tema: “Estudi a propòsit de les cançons de Narayama” de l'any 1956, més coneguda amb el nom de “La balada de Narayama” (楢山節考), tot i que la seva màxima popularitat a casa nostra ve de pel·lícula “La balada de Narayama” del director japonès Imamura Shôhei de l'any 1983, i que va guanyar la Palma d'Or del festival de Cannes. No és aquesta la primera versió cinematogràfica de Narayama, hi ha la de l'any 1958 del director Kinoshita Keisuke.
Referències:
El text està basat en la narració no. l56 del “Yamato Monogatari” (大和物語) : Històries del Yamato, el qual esmenta el “Konjaku Monogatari shû” (今昔物語集) com el seu predecessor literari.
Tant la data com l'autoria són incertes, tot i que s'esmenten Ariwara no Shigeharu ( 在原の滋春, ¿-?) i l'emperador Kazan (花山天皇, 968-1008) com a possibles responsables, i inclús podria ser d'una dama de la cort, també s'especula que podria haver estat enllestida cap a l'any 951.
Té uns 170 capítols plens de narracions curtes i poesia.
Degut a la seva importància dramàtica poso tot el text en original, amb la traducció del poema, que és el cor de l'obra :
【百五十六】
信濃国さらしなといふ所に男すみけりわかきときにおやはしにけれはをはなんおやのことくにわかくよりあひそひてあるにこのめの心いと心うきことおほくてこのしうとめのおいかゝまりてゐたるをつねにゝくみつゝ男にもこのをはのみ心のさかなくあしきことをいひきかせけれはむかしのことくにもあらすをろかなることおほくこのをはのためになりゆきけりこのをはいといたうおいてふたへにてゐたりこれを猶このよめところせかりていまゝてしなぬことゝおもひてよからぬことをいひつゝもていましてふかき山にすてたふひよとのみせめけれはせめられわひてさしてんとおもふなり月のいとあかき夜をうなともいさたまへ寺にたうときわさすなるみせ奉らんといひけれはかきりなくよろこひておはれにけりたかき山のふもとにすみけれはその山にはる／＼といりてたかき山の峯のおりくへくもあらぬにをきてにけてきぬやゝといへといらへもせてにけて家にきておもひをるにいひはらたてけるおりにはらたちてかくしつれと年比おやのことやしなひつゝあひそひにけれはいとかなしくおほえけりこの山のかひより月もいとかきりなくあかくていてたるをなかめて夜ひとよいもねられすかなしくおほえけれはかくよみたりける
我心なくさめかねつさらしなやをはすて山にてる月をみて
No puc consolar el meu cor, ah, Sarashina, la lluna brillant al cim on vaig abandonar la tieta.
“Konjaku Monogatari shû” : 今昔物語集.
Obra coneguda generalment com a “Konjaku Monogatari”, però el seu nom és el de l'encapçalament i significa : Antologia de històries passades. Té més de mil contes o històries i va ser escrita cap a finals de l'època Heian (794-1185). L'obra original comprèn 31 volums dels quals només n'hi ha 28 actualment. Els contes procedeixen tan del Japó com de l'Índia i de la Xina.
Tota la darrera part de l'obra és pràcticament una invocació al “Kammuryôjukyô” (観無量寿経) : Sutra de la Meditació sobre Buda.
"Fûgawakashû” (風雅和歌集) : Col.lecció de l'Elegància”, completada personalment per l'emperador Hanazono entre 1344 i 1346, ei ll mateix també en va escriure els tradicionals prefacis en japonès i xinès.
Té 20 llibres i 2210 poemes.
Considerada la darrera de les grans antologies poètiques de la cort imperial”.
“Shunrai no Zuinô” ( 俊頼随脳.) : Fonaments bàsics de poesia de Shunrai (hi ha referències que daten la seva publicació cap al 1115).
Obra de Minamoto no Shunrai, també Minamoto Toshiyori (源俊頼, 1055/57 – 1029). 俊頼 també es llegeix “Shunrai”, i amb aquest nom figura en molts documents. Poeta, crític i recopilador oficial. Va ser un personatge molt innovador amb fama d´excèntric, i segurament això va fer que no tingués càrrecs oficials importants en la societat del seu temps.
“Shûchûshô” (袖中抄), generalment traduït com : Notes personals. De fet, una altra traducció seria, d'acord amb l'etimologia dels caràcters : Notes de la màniga). Obra de Kenshô (顕昭, 1128-1210).
“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.
Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan, però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011.
El Kokinshû és altre cop present, també els 20 llibres corresponents i té 1351 poemes.
“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.
Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).
“Senzaiwakashû” (千載和歌集) : Antologia dels 1000 anys de la poesia japonesa.
Recull de finals de l´època Heian encarregada per l´emperador Goshirakawa l´any 1183, però hi ha evidència que el recopilador Fujiwara no Shunzei ja l´havia encetada entre el 1171 i 1175. La guerra va endarrerir la seva presentació oficial que va tenir lloc entre 1187 i 1188.
El Kokinshû n´és la font principal. Té 20 llibres i 1278 poemes.
“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).
“Genji Monogatari”(源氏物語), capítol 28 : Nowaki (野分) : La ventada.
“Shin'yō Wakashū (新葉和歌集) : Antologia de noves fulles de la poesia japonesa.Obra compilada cap a l'any 1381 per Munenaga Shinnô (宗良 親王, 1311-1385 ?). Consta de 20 parts i uns 1420 poemes.
“Shinchokusenwakashû” (新勅撰和歌集): “La nova antologia imperial de la poesia japonesa”. Recull de principis de l´era Kamakura (1185-1382). Encarregada per l´emperador Gohorikawa (後堀河, va regnar entre 1222-1232) l´any 1232 i completada el 1235. També Fujiwara no Teika (藤原定家, 1162-1241) va ser-ne el recopilador. Com tantes col.leccions anteriors també està basada en el Kokinshû. Té els seus 20 llibres “reglamentaris” i 1374 poemes.
“Tsukubashû” (菟玖波集). Obra compilada per Nijô Yoshimoto (二条 良基, 1329-1388) entre els anys 1356-1357.Va ser el primer recull formal de vers lligat.
“Yakumo Mishô” (八雲御抄) : El Tractat Yakumo de sa majestat, o El Llibre dels Vuit Núvols.
Autor : Juntoku In / L´ex-emperador Juntoku (順徳院, 1197-1242) . Va regnar del 1210 al 1221.
Llibre sobre les opinions i punts de vista sobre la pràctica poètica del seu temps.
Va tenir problemes polítics amb seu pare i va ser exiliat a Sado, una estada que va durar vint anys. Va seguir les inclinacions poètiques de la família des de molt jove i ja era un bon poeta als catorze anys. A partir del 1215 va participar en nombrosos concursos. Degut al seu exili a Sado també és conegut amb el nom de Sado no In (佐渡院). La seva obra poètica està recollida en moltes antologies.
Va escriure també un tractat sobre la reialesa i els costums de la cort, el “Kimpishô” (禁秘抄抄) : Tractat molt secret.
“Ôjôyôshû (往生要集) : Els punts essencials de la salvació”.
Autor: Genshin ((源信 , 942-1017), també conegut com a Eshin Sozu. Va ser un dels erudits més influents de l'escola Tendai (secta budista).
Segons el text, 往生要集 és la clau per evitar els turments de l'infern tot entonant la formula “nembutsu”, i apel.lant al poder salvador de Buda.
o0o
NTCJ 33
桧垣
Higaki
La tanca de xiprer
Autor : El Sarugaku Dangi (申楽談儀 - Les reflexions de Zeami sobre el NÔ, 1430), compilació feta pel seu fill Motoyoshi (下吉 ), ens diu que 桧垣 の女 és obra de世子作 (Zeami - 世阿弥). Aquest és el nom antic del text : La dona de la tanca de xiprer.
Argument : Un monjo veu al lloc on viu una anciana que cada dia va cap a al riu amb un cubell a agafar aigua. Estranyat pregunta qui és i li expliquen que aquella dona havia estat una gran ballarina i que quan va envellir va instal.lar-se allà. Un dia el monjo se li acosta i li pregunta sobre la seva vida. Ella li parla del seu temps com a ballarina i tot que ara és vella i malalta havia estat una bellesa, i que vivia en un lloc envoltat per un tanca de xiprer, ara, però, viu en una cabana aïllada de tothom. Li explica que quan Fujiwara no Okinori (藤原興範, ¿-?) va passar per aquella contrada i li va demanar aigua, ella li va donar i va compondre un poema per a ell. Parla dels seus pecats i demana al monjo que pregui per la salvació de la seva ànima.
L'obra és un plany sobre la bellesa que inevitablement esdevindrà vellesa i l'enyorament del temps passat
Referències :
“Renri Hishô” (連理秘抄) : Secrets de la composició de “renga” (versos lligats).
Obra de Nijô Yoshimoto (二条 良基, 1320-1388) de l'any 1349.
“Hakushi Monshû” (白氏文集) : L'antologia de Haku.
Es tracta dels poemes de Haku Kyoi (白居易, 772-846), també conegut com a Haku Rakuten (白楽天).
És més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga transcripció fonètica xinesa, i Bai Juyi en l'actual.
Va ser el poeta preferit de la societat Heian.
“Yamato Monogatari” (大和物語) : Històries del Yamato.
Tant la data com l'autoria són incertes, tot i que s'esmenten Ariwara no Shigeharu ( 在原の滋春, ¿-?) i l'emperador Kazan (花山天皇, 968-1008) com a possibles responsables, i inclús podria ser d'una dama de la cort, també s'especula que podria haver estat enllestida cap a l'any 951.
Té uns 170 capítols plens de narracions curtes i poesia.
Poso la referència completa del Yamato Monogatari perquè s'esmenta el poema que és la base dramàtica del Nô, exactament el capítol no. 126 :
百二十六
つくしに有けるひかきのこといひけるはいとらうありおかしくてよをへけるものになんありける年月かくてありわたりけるをす みともかさはきにあひて家もやけほろひものゝくもみなとられはてゝいといみしうなりにけりかゝりともしらて墅大弐うてのつかひにくたり給てそれか家のあり しわたりをたつねてひかきのこといひけん人にいかてあはんいつくにかすむらんとのたまへはこのわたりになんすみはへりしなとともなる人もいひけりあはれ かゝるさはきにいかに成にけんたつねてしかなとのたまひけるほとにかしらしろきをうなの水くめるなんまへよりあやしきやうなるいへに入けるある人ありてこ れなんひかきのこといひけりいみしうあはれかり給てよはすれとはちてこてかくなんいへりける
むは玉の我黒髪はしら川のみつわくむまて成にける哉
Negres eren els meus cabells, són ara com el riu Blanc, i envellida vinc a traginar aigua.
“Fukurozôshi” (袋草紙) : El llibre embolcallat o Pàgines plegades).
Tractat poètic obra de Fujiwara no Kiyosuke no Ason (藤原清輔朝臣, 1104-1177).
Poeta molt culte i alhora mediocre que es va embolicar en les nombroses controvèrsies literàries del seu temps. Va ser molt conservador respecte a la poesia més clàssica anterior al seu temps.
Té també un altre tractat poètic: Ôgisho (奥儀抄) : Notes sobre la profunditat poètica.
“Honchô Monzui” (本朝文粋) : Peces escollides per poetes japonesos.
Obra de Fujiwara no Akihira (Meigô) (藤原明衡, 989-1066) escrita entre els anys 1058-1064.
Inclou composicions de poesia i prosa en llengua xinesa escrites entre els anys 810-1015 per autors de l'època Heian.
“Heike Monogatari” (平家物語) :
llibre X (卷第十) : El missatge a Yashima de l'exemperador (八島院宣).
I el llibre XIII (灌頂) : L'emperadriu entra en religió (女院出家).
“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).
“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.
Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).
Entre altres poemes n'hi ha un de famós de l'Ono no Komachi (小野小町, aprox. 825-900), el no. 938 :
文屋のやすひでみかはのぞうになりて、あがた見に はえいでたたじやといひやれりける返事によめる
Compost en resposta al missatge de Fun'ya no Yasuhide quan nomenat secretari del govern de Mikawa li va preguntar “Per què no vens i dones un cop d'ull al lloc on m'estic?”
わびぬれば身をうき草のねをたえてさそふ水あらばいなむとぞ思ふ
En el meu desconsol extirparia l'arrel del dolor del destí humà, i si hi hagués aigua que em cridés m'hi deixaria emportar.....
Nota : Hi ha una llegenda que explica que l'autora va prometre a Fukakusa no Shosho que si la visitava durant cent nits seguides ella esdevindria la seva amant. L'home ho va fer durant noranta nou nits, però no va poder la nit que feia el centenar. Desesperat. va caure malalt i va morir de pena. Diuen que quan ella ho va saber ho va sentir molt.
La seva activitat literària es va desenvolupar entre el 833 i el 857. És impossible destriar el personatge històric de la dona que la llegenda descriu com apassionada i una bellesa, i al final de la seva vida com una fetillera. La seva poesia justifica en certa manera aquesta fama i n’és l´exemple més evident de la seva passió. La seva col.lecció personal és d´uns 110 poemes, però la seva intensitat els fa més remarcables que no pas la seva quantitat.
Els caràcters del seu nom,小野, han passat a ser sinònim de "bellesa" al Japó. El famós “tren-bala” (秋田新幹線, Akita Shinkansen) que fa el recorregut per Honshû, la principal illa del Japó, porta el seu nom.
“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.
Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan, però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011.
El Kokinshû és altre cop present, també els 20 llibres corresponents i té 1351 poemes.
“Gosenwakashû” (後撰和歌集) : Antologia de seleccions posteriors de poesia japonesa.
Comprèn 1426 poemes i la seva data de composició és de la primera part de l´era Heian.
El seu promotor va ser l´emperador Murakami (村上天皇regnat : 929-967) i els recopiladors Ônakatomi no Yoshinobu, Kiyowara no Motosuke, Minamoto no Shitagô, Ki no Tokibumi i Sakanoe no Mochiki, cinc erudits que, de fet, es van basar en el Kokinshû.
Potser el seu màxim interès rau en les extenses notes fetes per ells.
“Genji Monogatari”(源氏物語), capítol no. 39 : 夕霧 (Yûgiri) – Boirina del vespre.
“Shunrai no Zuinô” ( 俊頼随脳.) : Fonaments bàsics de poesia de Shunrai (hi ha referències que daten la seva publicació cap al 1115).
Obra de Minamoto no Shunrai, també Minamoto Toshiyori (源俊頼, 1055/57 – 1029). 俊頼 també es llegeix “Shunrai”, i amb aquest nom figura en molts documents. Poeta, crític i recopilador oficial. Va ser un personatge molt innovador amb fama d´excèntric, i segurament això va fer que no tingués càrrecs oficials importants en la societat del seu temps.
“Shûchûshô” (袖中抄), generalment traduït com : Notes personals. De fet, una altra traducció seria, d'acord amb l'etimologia dels caràcters : Notes de la màniga).
Obra de Kenshô (顕昭, 1128-1210).
4 de juny del 2010
Ise Monogatari” (伊勢物語)
-20-
二十段
むかし、おとこ、大和にある女を見て、よばひてあひにけり。さて、ほど経て、宮仕へする人なりければ、帰りくる道に、三月ばかりに、かえでのもみぢのいとおもしろきを折りて、女のもとに道よりいひやる。
君がためたおれる枝は春ながらかくこそ秋のもみぢしにけれ
とてやりたりければ、返事は京に来着きてなん持てきたりける。
いつの間にうつろふ色のつきぬらん君が里には春なかるらし
Una vegada, un home que havia vist una dona a Yamato la festejà i en tingué relacions. Bé, poc temps després en el camí de tornada a palau on servia, era prop de la tercera lluna, trencà una esplèndida branca d'auró i l'envià a la dona amb un poema :
La branca que he romput per a vós, essent encara primavera, té tons de tardor. (1)
Puix que ho havia enviat vingué la resposta després d'arribar a la capital :
Tan prompte pot canviar el color? Sembla no haver primavera al teu vilatge. (2)
- - - - - -
(1)Poema d'Ariwara no Narihira. Gyôkuyowakashû (玉葉和歌集) no. 1606.
(2)Segons els comentaristes, la dona ha malentès el poema de Narihira. El fet d'utilitzar “tardor” (秋), que es pronuncia “aki”, fa que ella ho relacioni amb el verb “akiru” (厭きる) que significa “cansar-se d'alguna cosa, perdre interès, etc.”, per això la seva resposta. Tot el contrari de la intenció del poeta que vol expressar-li la seva estimació incondicional. “Tardor” no sembla doncs una bona elecció de Narihira perquè en la poesia de l'època era sinònim de “transitori, temporal, etc.”
o0o
Ise Monogatari” (伊勢物語)
-19-
十九段
昔、おとこ、宮仕へしける女の方に、御達なりける人をあひ知りたりける、ほどもなくかれにけり。同じところなれば、女の目には見ゆる物から、おとこにはある物かとも思たらず。女、
天雲のよそにも人のなりゆくかさすがに目には見ゆる物から
とよめりければ、おとこ、返し、
天雲のよそにのみして経ることはわがゐる山の風はやみ也
とよめりけるは、又おとこある人となんいひける。
Una vegada un home tingué relacions amoroses amb una dama de companyia de palau, però aviat es deixaren. Com vivien ambdós en el mateix palau ella sempre el veia i ell la ignorava. La noia composà :
Allunyant-se com núvol del cel l'amant però encara davant dels ulls. (1)
L'home contestà :
El núvol del cel només passa lluny perquè el vent de la muntanya on sóc és massa fort. (2) (3)
Es deia d'ella que tenia altres amants.
- - - - - -
(1)Poema de la filla de Ki no Aritsune (紀有常女, ¿-?). KKS 784.
(2)Versos d'Ariwara no Narihira. KKS 785, tot i que el començament és diferent : ゆきかへりそらにのみしてふる事はわがゐる山の風はやみなり
(3)El poeta és el “núvol” i ella la “muntanya”. El “vent” són els altres amants.
o0o
Ise Monogatari” (伊勢物語)
-18-
十八段
むかし、なま心ある女ありけり。おとこ、近う有けり。女、歌よむ人なりければ、心見むとて、菊の花のうつろへるを折りて、おとこのもとへやる。
紅ににほふはいづら白雪の枝もとをゝに降るかとも見ゆ
おとこ、知らずよみによみける。
紅ににほふがうへの白菊はおりける人の袖かとぞも見ゆ
Fou una vegada una noia novella en l'amor. Un home li fou veí. Essent ell poeta, la noia tot volent conèixer el seu cor collí uns crisantems i els hi envià amb un poema :
On el vermell esclatant? És blanca neu la que cau plegant ses branques? Això sembla.
L'home fingí no entendre-ho i composà :
Blanc crisantem sobre vermell esclatant sembla la màniga de qui ho ha collit. (1)
- - - - - -
(1)Aquí els colors fan referència a la màniga que és de color blanc amb un folrat vermell i que al ser amples deixen veure l'interior.
o0o
Ise Monogatari” (伊勢物語)
-17-
十七段
年ごろ (1)をとづれざりける人の、桜のさかりに見に来たりければ、あるじ、
あだなりと名にこそたてれ桜花年にまれなる人も待ちけり
返し、
けふ来ずはあすは雪とぞ降りなまし消えずはありとも花と見ましや
Un home que no havia estat de visita durant molt de temps anà a veure els cirerers florits. La mestressa d'una casa recità :
Té de cert nom d'evanescent la flor del cirerer, però ha esperat inclús aquell que desuet ve un cop l'any. (2)
L'home contestà :
Si no hagués vingut avui demà hauria caigut com la neu, i si no es desfés la miraríeu encara? (3)
- - - - - -
(1)El Nurigome-bon (veure no. 15, nota 1) té 昔 ( むかし - mukashi / “fou una vegada”) en lloc de 年ごろ (nengoro / fa molt de temps/anys). Segons els textos, doncs, es troben ambdues formes.
(2)KKS no. 62, anònim.
(3)Poema d'Ariwara no Narihira. KKS no. 63 i KKRS no. 4175.
o0o
Ise Monogatari” (伊勢物語)
-16-
十六段
むかし、紀の有常といふ人有けり。三世の帝につかうまつりて、時にあひけれど、のちは世かはり時うつりにければ、世の常の人のごともあらず。人がらは、心うつくしくあてはかなることを好みて、こと人にも似ず。貧しく経ても、猶昔よかりし時の心ながら、世の常のことも知らず。年ごろあひ馴れたる妻、やうやう床離れて、つゐに尼になりて、姉のさきだちてなりたる所へ行くを、おとこ、まことにむつましきことこそなかりけれ、今はと行くを、いとあはれと思けれど、貧しければ、するわざもなかりけり。思ひわびて、ねむごろにあひ語らひける友だちのもとに、「かうかう今はとてまかるを、何事もいさゝかなることもえせで遣はすこと」と書きて、おくに、
手を折りてあひ見し事をかぞふればとおといひつゝ四つは経にけり
かの友だち、これを見て、いとあはれと思ひて、夜の物までをくりてよめる。
年だにもとおとて四つは経にけるをいくたび君をたのみきぬらん
かくいひやりたりければ、
これやこのあまの羽衣むべしこそ君がみけしとたてまつりけれ
よろこびにたへで、又、
秋や来る露やまがふと思ふまであるは涙の降るにぞ有ける
Una vegada fou un home de nom Ki no Aritsune. serví tres emperadors (1) i fou molt pròsper, però després el món canvià i esdevingué més carestiós que la majoria de gent. Fou home de bon cor i que estimà el refinament, diferent, doncs, dels altres. Tot i ésser pobre conservà el bon gust d'antany i res no en sabé dels afers quotidians. Sa muller de tants anys mica en mica s'allunyà del llit i, finalment, esdevingué monja i anà a ca sa germana , monja ja abans que ella. L'afecte de l'home ja no hi era, però ara que se n'anava s'entristí de veres, però essent pobre no pogué fer res per ella. Amoïnat, escriví a un bon amic de sempre: “Així doncs, ara ella se'n va i és una pena que no l'hi pugui oferir res”, i afegí al final :
Quan compto amb els dits els anys junts deu vegades quatre han passat.
L'amic, llegint això, s'entristí, i li envià fins i tot roba de llit, i composà :
Si deu vegades quatre són només els anys passats, quants cops ella ha acudit a vós? (2)
Quan ho hagué enviat, Ki no Aritsune contestà :
És aquesta veritable roba de plomes celestial per a una monja? Digna és realment d'haver-vos habillat. (4)
Molt agraït encara li envià aquest altre poema :
Em pregunto si ha arribat la tardor i confonc fins i tot la rosada amb les llàgrimes que cauen. (5)
- - - - - -
(1)Va estar al servei dels emperadors :
Ninmyô (仁明天皇, 810-850)
Montoku (文徳天皇, 827-858)
Seiwa (清和天皇, 850-880)
(2)Poema d'Ariwara no Narihira. Shokusenzaiwakashû (続千載和歌集) no. 1542.
Sent seus els versos, “el bon amic de sempre” podria ser ell mateix. A més la seva esposa era filla de Ki no Aritsune.
(3)Era la roba de les filles del cel. Hi ha nombroses llegendes sobre un d'aquests éssers celestials que va baixar a la terra. Hi ha també un Nô dedicat a Hagoromo (羽衣),amb aquest mateix títol, d'autor desconegut. Les primeres referències històriques situen l'obra cap l'any 1524.
Hi ha un joc de paraules amb “cel” (あま-の羽衣- ama) i “monja” (ama).
(4)Poema de Ki no Aritsune. SKKS no. 1496, 1498 en altres edicions.
o0o
Ise Monogatari” (伊勢物語)
-15-
十五段
むかし、みちの国にて、なでうことなき人の妻に通ひけるに、あやしうさやうにてあるべき女ともあらず見えければ、
しのぶ山忍びて通ふ道も哉人の心のおくも見るべく
女、かぎりなくめでたしと思へど、さるさがなきえびす心を見ては、いかゞはせんは。
Una vegada, a Michinobu, un home visitava sovint l'esposa (1) d'un home adotzenat, i admirat de que la dona fos tan diferent d'ell li envià un poema :
Si hi fos un camí que pogués sovintejar d'amagat podria veure també el fons del seu cor. (2)
La dona en quedà enamorada, però què faria si ell pogués veure el seu esperit rústec? (3)
- - - - - -
(1)Algunes de les còpies (Nurigome-bon / 塗籠本) fetes entre els anys 950-1200, a partir del text original, en lloc de 妻 (tsuma / esposa) porten 娘 (musume ) : filla.
(2)しのぶ山 (shinobuyama) es considera aquí només una referència topogràfica i per tant no es tradueix. Poema d'Ariwara no Narihira, Shinchokusenwakashû (新勅撰和歌集)
(3)えびす (ebisu / 恵比寿) es refereix als “ainus” del nord del Japó, i que en aquell temps eren considerats “bàrbars” per contrast amb el refinament de la cort imperial de l'època. Aquí, doncs, amb el sentit de “provincià, rural, etc.)
o0o
Ise Monogatari” (伊勢物語)
- 14 -
十四段
むかし、おとこ、みちの国にすゞろに行きいたりにけり。そこなる女、京の人はめづらかにやおぼえけん、せちに思へる心なんありける。さて、かの女、
中々に恋に死なずは桑子にぞなるべかりける玉の緒ばかり
歌さへぞひなびたりける。さすがにあはれとや思ひけん、いきて寝にけり。夜深く出でにければ、女、
夜も明けばきつにはめなでくたかけのまだきに鳴きてせなをやりつる
といへるに、おとこ、京へなんまかるとて、
栗原のあねはの松の人ならば都のつとにいざといはましを
といへりければ、よろこぼひて、「思ひけらし」とぞいひをりける。
Una vegada un home vagarejava per la província de Michi. Una dona d'allà el trobà atractiu i se n'enamorà. I, bé, li envià aquest poema :
Més que no pas morir d'amor mancat voldria ésser com el cuc de seda tot i sa curta vida. (1) (2) (3).
El poema era vulgar de debò. L'home, però, compadit, jagué amb ella. Quan se n'anà de fosca nit la dona recità :
A l'alba llançaré al barral aquest gall pollós que amb son cant matiner m'ha foragitat l'amor. (4) (5)
L'home tornava però a la capital i recità :
Si el pi d'Aneha a Kurihara fos humà li diria de venir amb mi a la capital com a record. (6) (7)
Així la dona cofoia digué “sembla que m'estima”.
- - - - - -
(1) Poema anònim, MYS no. 3086.amb algunes diferències.
(2)Segons creença popular el mascle i la femella del cuc de seda s'embasten junts dintre del capoll. La seva vida és doncs molt curta però molt intensa.
(3)玉の緒 : fil d'un enfilall de perles, pedres, grans, etc., exactament el fil que les separa; sinònim, evident, de molt curt, breu.
(4)Sembla que きつ era un terme antic per きつね (狐 ), “guineu”, i feia referència a una canal de fusta que portava l'aigua a l'interior dels habitatges. Evidentment, la imatge és ben descriptiva : com la guineu s'esmunyia dintre dels llocs. També es pot interpretar com “llançar (el gall) a la guineu perquè se'l cruspeixi.
Segons les notes de F Vos (A Study of The Ise Monogatari) sembla que hi havia una dita sobre el gall : si se li mulla la panxa deixa de cantar de nit. No he pogut, però, verificar aquesta dita. Em queda pendent doncs! No obstant això, crec interessant esmentar-ho.
De fet, els estudis actuals interpreten きつ com 水槽 (suisô) que significa : un receptacle gran per omplir d'aigua.
(5)"くたかけ" (kuta-kake) : “kuta” significa “podrit, pútrid, etc., i “kake” és “gall”. Altres comentaristes aporten el sentit de “gall de corral”.
(6)Poema anònim. KKS no.1090, de fet, només els tres darrers versos.
(7)En altres edicions あねは és あれは.
o0o
Ise Monogatari” (伊勢物語)
- 13 -
十三段
昔、武蔵なるおとこ、京なる女のもとに、「聞ゆれば恥づかし、聞えねば苦し」と書きて、上書に ,「武蔵鐙」と書きてをこせてのち、をともせずなりにければ、京より女、
武蔵鐙さすがにかけて頼むには問はぬもつらし問ふもうるさし
とあるを見てなむ、堪へがたき心地しける。
問へばいふ問はねば恨む武蔵鐙かゝるおりにや人は死ぬらん
Una vegada un home que s'estava a Musashi escriví a una dona de la capital ;
“M'avergonyeix dir-t'ho, i si no ho faig pateixo” (1) i damunt del sobre (2) escriví “Estreps de Musashi” (3). Després d'enviar-ho ja no es sabé res més d'ell. La dona de la capital composà :
Penjant dels estreps de Musashi en tu confio, si no m'escrius m'amoïno i si ho fas pateixo. (4)
Veient això l'home es trasbalsà molt i contestà :
Si escric dius que t'amoïnes, si no ho faig t'enutges, quin home no moriria en aital avinentesa?
- - - - - -
(1)Implica que l'home té una altra relació.
(2)上書に : Escriure sobre la part externa de la carta (adreça, remitent).
(3)(武蔵) 鐙 : estreps. Eren característics de la producció de Musashi i eren fabricats per coreans emigrats. Hi ha tot un joc de paraules : estar penjat, lligat.., i també significa “amoïnat”.
(4)さすが : malgrat tot”, però aquí es relaciona amb “さすがね (刺鉄)” : sivella de l'estrep.
o0o
Ise Monogatari” (伊勢物語)
-12-
十二段
むかし、おとこ有けり。人のむすめをぬすみて、武蔵野へ率て行くほどに、ぬす人なりければ、人の守にからめられにけり。女をば草むらのなかにをきて、逃げにけり。道来る人、「この野はぬす人あなり」とて、火つけむとす。女、わびて、
武蔵野は今日はな焼きそ若草のつまもこもれり我もこもれり
とよみけるを聞きて、女をばとりて、ともに率ていにけり。
Fou una vegada un home. Raptà la filla d'algú i de camí als camps de Musashi fou arrestat pel governador de la província. L'home amagà la noia entre l'herbatge i fugí. Els seus perseguidors digueren “El segrestador és en aquest camp” i eren a punt de calar-hi foc. La noia exclamà trasbalsada :
No cremeu avui els camps de Musashi! El jove espòs s'hi amaga, i jo també. (1)
Sentiren això, l'agafaren i l'emportaren amb l'home.
- - - - - -
(1)KKS 17. D'autor anònim. En aquesta antologia el topònim és Kasuga (春日)
i com no hi ha el text que acompanya el poema també es pot traduir canviant el sexe de la persona amagada entre les herbes. De fet, "つま" (tsuma) en “kana” tant pot significar espòs com esposa; només si s'utilitza el “kanji” es pot esbrinar qui és qui : 夫 (espòs) i 妻 (esposa).
"若草(のつま)” és literalment “herba tendre/jove”. Com porta el genitiu “の" fa referència implícita a “つま", per això la interpretació de “jove espòs”.
o0o
Ise Monogatari” (伊勢物語)
-11-
十一段
昔、おとこ、あづまへ行きけるに、友だちどもに、道よりいひをこせける。
忘るなよほどは雲ゐになりぬとも空ゆく月のめぐり逢ふまで
- - - - - -
Una vegada un home anà a Azuma i de camí avisà als seus amics:
No m'oblideu! Tot i llunyà com els núvols fins a retrobar-nos com la lluna que volta el cel. (1)
(1)Poema de Tachibana no Tadamoto (橘忠幹 / 橘忠基, ?-955). Poema que va enviar a una noia durant un viatge.
Shûiwakashû (拾遺和歌集) no. 470.
o0o