SENDERA D'OKU (おくの細道) 34

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

越後路

酒田の余波日を重て、北陸道の 雲に望、遥〃のおもひ胸をいた ましめて加賀の府まで百卅里 と聞。鼠の関をこゆれば、越後 の地に歩行を改て、越中の 国一ぶりの関に到る。此間九日、 暑湿の労に神をなやまし、 病おこりて事をしるさず。
文月や六日も常の夜には似ず
荒海や佐渡によこたふ天河

CAMÍ D'ECHIGO

Passàrem uns jorns planyent-nos del comiat a Sakata, veiérem les nuvolades sobre el camí a Hakuroku, i el pensament d'un altre llarg viatge se'm feia feixuc, es deia que hi havia cent trenta llegües a la capital de Kaga.
Passada la barrera de Nezu seguírem per terra d'Echigo i arribàrem a la barrera d'Ichibuki, a la província d'Etchû. Ho férem en nou jornades, la calor i la humitat m'havien esgotat i tinguí un brot de ma dolença (127).

---És del sisé jorn de la setena lluna, nit sens parangó. (128)

---La maregassa, escampat sobre Sado és el riu del cel.

- - - - - -
127 - Veure nota 51.
128 - “Tanabata” (七夕), “Festivitat de les estrelles”. Es celebra el set de juliol. Es tracta d’una llegenda xinesa sobre la trobada de dues estrelles: Altair (Kengyû牽牛)  i Vega (織女Shokujô ), també anomenada Orihine (織姫), que estan separades durant la resta de l’any per la Via Làctia (Amanogawa天の河). Aquesta llegenda va arribar al Japó a l’època Nara. A l’època Edo la gent va començar a decorar les plantes de bambú amb  paperets de colors on s’hi havien escrit poemes o desitjos que s’havien de realitzar durant l’any.
Shokujô era filla del déu del cel, Tentei,(天帝) que vivia a l’est de la Via Làctia i sempre estava teixint. La noia es va enamorar i es va casar amb un pastor, Kengyû, que era de l’altre extrem de la Làctia. La noia, però, va descuidar la seva feina de teixidora i el pare va decretar com a càstig que només es podrien veure un cop a l’any, exactament la setena nit del setè mes. Aquella nit el barquer de la lluna porta Shokujô al seu marit, però si ella no ha acabat la feina llavors Tentei farà que plogui i es desbordi el riu, llavors la barca no podrà sortir.

o0o

SENDERA D'OKU (おくの細道) 33

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

象潟

江山水陸の風光数を尽して 今象潟に方寸を責。酒田の湊 より東北の方、山を越、礒を伝ひ、 いさごをふみて、其際十里、日影 やゝかたぶく比、汐風真砂を吹上、 雨朦朧として鳥海の山かくる。 闇中に莫作して、雨も又奇也と せば、雨後の晴色又頼母敷と、蜑 の苫屋に膝をいれて雨の晴 を待。其朝、天能霽て、朝日花 やかにさし出る程に、象潟に舟を うかぶ。先能因嶋に舟をよせて、 三年幽居の跡をとぶらひ、むかふの 岸に舟をあがれば、花の上こぐと よまれし桜の老木、西行法師 の記念をのこす。江上に御陵 あり。神功后宮の御墓と云。寺 を干満珠寺と云。比處に行幸 ありし事いまだ聞ず。いかなる 事にや。此寺の方丈に座して 簾を捲ば、風景一眼の中に 尽て、南に鳥海天をさゝえ、 其陰うつりて江にあり。西はむやむや の関路をかぎり、東に堤を築て 秋田にかよふ道遥に、海北にかま えて浪打入る所を汐こしと 云。江の縦横一里ばかり、俤松嶋に かよひて又異なり。松嶋は笑ふが 如く、象潟はうらむがごとし。寂し さに悲しみをくはえて、地勢魂 をなやますに似たり。
象潟や雨に西施がねぶの花
汐越や鶴はぎぬれて海涼し
祭礼
象潟や料理何くふ神祭
曾良
みのゝ国の商人低耳
蜑の家や戸板を敷て夕涼
岩上に雎鳩の巣をみる
波こえぬ契ありてやみさごの巣
曾良

KISAGATA

Després de rius i muntanyes, terra i mar, ara em delia per veure Kisagata. Des del moll de Sakata anàrem nord-est, passàrem muntanyes, seguírem la costa trepitjant la sorra de les platges i després de deu llegües començava a pondre's el sol, la marinada aixecava la sorra i bromada de pluja celava la muntanya de Chôkai. Tot i talpejant en la foscor ben segur que el paratge sota la pluja seria esplendorós, més encara amb el cel esbandit. Ens arraulírem en una caseta de pescadors esperant que escampés.
L'endemà amb el cel net el sol del matí resplendia i embarcàrem cap a Kisagata. Anàrem primer a Nôinjima i visitàrem el lloc on Nôin (122) s'havia reclòs durant tres anys. Quan desembarcàrem a la costa del davant veiérem el vell cirerer en memòria de Saigyô (123) que li dedicà els versos “...bogant sobre tes flors....” A la cala hi havia un mausoleu imperial, es diu que era el de l'emperadriu Jingû (124), i un temple dit Kanmanjuji. No havia sentit mai de cap viatge imperial a aquells paratges. Què hi hauria de cert?
Quan assegut en una cel.la del temple enrotllí la persiana aparegué tot el paisatge davant meu. Al sud la muntanya de Chôkai, alta fins a aguantar el cel, l'ombra reflectida en la cala. La barrera de Muyamuya limitava a l'oest, una escullera a l'est amb la llarga ruta cap a Akita. La mar del nord batia un lloc de nom Shiogoshi. La cala faria un llegua de llargada i d'amplada. Sa forma recordava Matsushima, diferent, emperò. Matsushima sembla riallera, Kisagata ressentida. S'hi afegia una desolada tristor que angoixava.

---Cala de Kisa, sota la pluja Seiji (125), flor de mimosa.

---A Shiogoshi grua amb potes molles, fredor de la mar.


Al festival (126).

---Cala de Kisa, quina serà la menja dels jorns de festa? (Sora)

---Cau de pescadors, ben ajaguts al llindar al vespre frescós.

Tot veient un niu d'àguiles marines a l'espadat.

---Promesa feien de no passar les ones, niu d'aguilons. (Sora)

- - - - - -
122 - Veure nota 34.
123 - Referència a un poema de Saigyô (西行, 1118-1190) :
象潟の桜は波に埋れて花の上漕ぐ海士の釣り舟
Cirerer de Kisagata, les barques boguen sobre tes flors que colguen les ones.
124 - Emperadriu Jingû (神功天皇, es creu que va viure entre 169-269). No obstant això, els historiadors la consideren un personatge de llegenda.
125 – Xi Shi (西施, +- 506 aC) considerada una de les quatre belleses de la Xina.
Es diu que era tan bella que quan s'atansava a mirar els peixos dels estanys aquests quedaven tan enlluernats per la seva bellesa que s'oblidaven de nedar i s'enfonsaven....
126 - Festival de Kumano (熊野神社祭礼) que celebrava un Gongen (権現) : creença en la manifestació d'una deïtat japonesa que representava l'avatar d'un buda arribat al Japó com a guia i salvador.

o0o

SENDERA D'OKU (おくの細道) 32

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

酒田

羽黒を立て、鶴が岡の城下、長山 氏重行と云物のふの家にむかへ られて、誹諧一巻有。左吉も共に 送りぬ。川舟に乗て酒田の湊 に下る。淵庵不玉と云医師の許 を宿とす。
あつみ山や吹浦かけて夕すゞみ
暑き日を海にいれたり最上川

SAKATA

Sortírem de Haguro cap a la ciutat-castell de Tsurugaoka on ens trobàrem amb un samurai de nom Nagayama Shigeyuki (119), i a ca seva férem un seguit de versos. Sakuchi (120) que ens havia acompanyat era amb nós.
Anàrem amb barca fins al moll de Sakata. Ens hostatjàrem cal metge Enan Fugyôku (121).

---Del mont Atsumi a la cala de Fuku fredor de vespre.

---Sol abrusador penetrant cap a la mar, riu de Mogami.

- - - - - -

119 - Nagayama Shigeyuki (長山 氏重行. ¿-?) Deixeble de Bashô.
120 - Zushi Sakichi (淵庵不玉). Veure nota 107.
121 - Enan Fugyôku (淵庵不玉, ¿-1698). Metge i deixeble de Bashô.

o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)
- 115 -

百十五段

むかし、みちの国にて、おとこ女すみけり。おとこ、「宮こへいなん」といふ。この女いと悲しうて、馬のはなむけをだにせむとて、おきのゐて、都島といふ所にて、酒飲ませてよめる。

をきのゐて身を焼くよりも悲しきは宮こしまべの別れなりけり



Una vegada, un home i una dona convivien a la província de Michi. L'home digué “Hauria d'anar a la capital”. La dona s'entristí molt i digué de fer una festa de comiat, i a Okinoite Miyakojima (1) li serví sake, i composà :

---Més dolorós que abrusar-me el cos amb brases és la separació vora Miyakojima.(2)(3)

- - - - - -

(1) Topònim desconegut.
(2) Poema d'Ono no Komachi (小野 小町, 825-900). KKS no. 1104.
(3) Els versos incorporen el topònim esmentat, fent un joc de paraules amb “oki” (をき): brases, i “ite” (ゐて): enganxar.


o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)
- 114 -

百十四段

むかし、仁和の帝、芹河に行幸したまひける時、今はさること似げなく思けれど、もとつきにける事なれば、大鷹の鷹飼にてさぶらはせたまひける。摺狩衣の袂に書きつけける。

翁さび人なとがめそ狩衣けふばかりとぞ鶴も鳴くなる

おほやけの御気色あしかりけり。をのが齢を思けれど、若からぬ人は聞きおひけりとや。



Una vegada, quan l'emperador Ninna (1) visitava Sekikawa, on home gran (2), pensant que el present ja no era adient, el servia com a falconer major, perquè així ho havia fet antany. Sobre la butxaca d'una de les mànigues de son vestit de cacera estampat escriví :

---No blasmeu l'home de vella aparença! Del vestit la grua sembla plorar per l'avui que li resta. (3)

L'emperador en fou desplagut. L'home pensava en ell mateix, però l'emperador es preguntà si es referia a ell (4).

- - - - - -


(1) Era l'emperador Kôkô (光孝天皇, 830-887).
(2) Altres versions de l'Ise porten “生翁" (nama okina) : un home gran ( en contrast de només “okina” que indica un ancià), abans de “今は....” (ima wa).
No és aquest el cas en la versió origen d'aquest treball, per això ho aclareixo.
(3) Gosenwakashû (後撰和歌集) no. 1076, o no. 1077 en altres edicions. Aquí s'indica que “l'home gran” és Ariwara no Yukihira, i que a la butxaca d'una de les mànigues duia una grua estampada.
(4) L'emperador tenia llavors 57 anys, i moriria poc després.


o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)
- 113 -

百十三段

昔、おとこ、やもめにてゐて、

ながからぬ命のほどに忘るゝはいかに短き心なるらん



Una vegada, un home a qui una dona havia deixat (1) :

---Oblidar-me en la brevetat de la vida, no és de poc cor?

- - - - - -

(1) També es podria interpretar que la seva esposa havia traspassat.




o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)
- 112 -

百十二段

むかし、おとこ、ねむごろにいひ契りける女の、ことざまなりにければ、

須磨のあまの塩焼く煙風をいたみ思はぬ方にたなびきにけり



Una vegada, un home, quan una dona que li havia compromès el seu amor canvià per un altre afecte :

---El vent rebufa el fum de la sal que cremen els pescadors de Suma i s'escampa per llocs inesperats. (1)


- - - - - -

(1) Poema anònim. KKS no.708.





o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)
- 111-

百十一段

昔、おとこ、やむごとなき女のもとに、亡くなりにけるをとぶらふやうにて、いひやりける。

いにしへはありもやしけん今ぞ知るまだ見ぬ人を恋ふるものとは

返し、

下紐のしるしとするも解けなくにかたるがごとは恋ひずぞあるべき

又、返し、

恋しとはさらにもいはじ下紐の解けむを人はそれと知らなん





Una vegada, un home, simulant donar el condol a una dama d'alta condició per una defunció (1), envià :

---Potser ha estat antany, ara sé que es pot estimar a algú no vist abans. (2)

La resposta :

---Com a prova d'amor no s'afluixa el meu cinyell, pla que no m'estimeu com dieu. (3) (4)

Resposta :

---No tornaré a dir que estimo. Voldria que l'estimada sabés que és per això que s'afluixa. (5)


- - - - - -

(1) Podria tractar-se del traspàs d'un familiar o una dona al seu servei.
(2) Poema anònim. Shinchokusenwakashû (新勅撰和歌集) no. 631.
(3) Poema anònim. Gosenwakashû (後撰和歌集) no. 703, o no. 702 en altres edicions, i KKRJ no. 3317.
(4) Veure 37, no. 2
(5) Poema d'Ariwara no Motokata (在原元方, 888-953). Gosenwakashû (後撰和歌集) no. 702, o no. 781 en altres edicions.




o0o

竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS-17-

日暮れぬれば、かの寮におはして見たまふに、まことに燕巣つくれ り。くらつまろ申やう、尾浮けてめぐるに、粗籠に人をのぼせて釣りあげさせて、燕の巣に手をさし入させて探るに、「物もなし」と申に、中納言、「惡しく探 ればなき也」と腹立ちて、「誰ばかりおぼえんに」とて、「吾上りて探らむ」とのたまうて、籠に乘りて釣られ上りて、窺ひ給へるに、燕、尾をさゝげていたく めぐるに合はせて、手をさゝげて探り給に、手に平める物さはる時に、「われ、物握りたり。いまは下してよ。翁、し得たり」との給。集まりてとく下さんと て、綱を引きすぐして、綱絶ゆるすなはちに、八島の鼎の上に、のけざまに落ち給へり。人々あさましがりて、寄りて抱えたてまつれり。御目は白目にて臥し給 へり。人々水をすくひ入たてまつる。からうじて息出給へるに、又、鼎の上より、手取り足取りして、さげ下したてまつる。からうじて、「御心地はいかゞおぼ さるゝ」と問へば、息の下にて、「物はすこし覺ゆれども、腰なん動かれぬ。されど子安貝をふと握りもたれば、うれしくおぼゆる也。まづ紙燭さして來。この 貝、顔見ん」と、御髪もたげて、御手をひろげ給へるに、燕のまりおけるふる糞を握り給へるなりけり。それを見たまひて、「あな、かひなのわざや」との給け るよりぞ、思ふにたがふ事をば、「かひなし」とは言ひける。貝にもあらずと見給けるに、御心地もたがひて、唐櫃のふたに入れられ給べくもあらず、御腰はを れにけり。中納言は、わらはげたるわざして病むことを、人に聞かせじとし給けれど、それを病にて、いと弱く成たまひにけり。貝をばえ取らずなりにけるより も、人の聞き笑はんことを、日にそへて思ひ給ひければ、たゞに、病み死ぬるよりも、人聞き恥づかしくおぼえ給なりけり。これをかぐや姫聞きて、とぶらひに やる歌、
　　年をへて浪たちよらぬ住の江の松かひなしときくはまことか
とあるを、よみて聞かす。いとよわき心に、頭もたげて、人に紙を持たせて、苦しき心ちにからうじて書き給、
　　かひはかく有ける物をわびはてゝしぬる命をすくひやはせぬ
と書きはつる、絶え入給ひぬ。これを聞きて、かぐや姫すこしあはれと思しけり。それよりなん、すこしうれしき事をば、「かひある」とは言ひける。

Quan es feu fosc el Conseller anà al Dipòsit i esguardà. Era cert, les orenetes hi feien niu. I com havia dit Kuratsumaro, quan dreçaren la cua i giravoltaren féu hissar un home dintre d'una cistella fins a un niu i quan hi furgava amb la mà l'home digué :
- No hi ha res.
El Conseller digué tot enutjat :
- És perquè no cerques bé!
Pensà que no podia refiar-se de ningú.
- Pujaré jo mateix a cercar-la.
Es ficà en una cistella, s'hi féu hissar i esguardà.
Quan l'oreneta dreçà la cua i giravoltava més allargà la mà per furgar i notant una cosa plana digué :
- La he agafada! Baixeu-me, ara. Vell, la tinc!
S'aplegà la gent i mentre l'abaixaven estiraren tant la corda que es trencà i el Conseller caigué d'esquena damunt d'una de les calderes del Dipòsit.
La gent esparverada s'hi apropà a recollir-lo. Jeia amb els ulls en blanc. Li feren beure un glop d'aigua. Respirava amb dificultat i agafant-lo per les cames i els braços el llevaren de la caldera.
Li preguntaren :
- Com us trobeu?
I ell amb veu feble respongué :
-M'adono d'on sóc, emperò, no puc moure l'esquena. Mes, si tinc la petxina a la mà ja sóc content. Porteu-me un llum. Vull veure-la bé.
Alçà el cap i obrí la mà, emperò, el que havia pres eren excrements secs. Quan ho veié digué :
-Ah, tants d'afanys per no res!
D'aquí l'expressió “no hi ha petxina” per dir “endebades”.
Quan el Conseller veié que no era una petxina restà abatut. Amb l'esquena trencada no el pogueren posar dintre d'una caixa xinesa i el portaren sobre la tapa.
El Conseller no volia que la gent s'assabentés de que s'havia ferit en una acció tant pueril, emperò, allò el feu emmalaltí i s'afeblí molt.
Jorn rere jorn es capficà en que era la riota de la gent a l'assabentar-se del que li havia succeït al no poder prendre la petxina, i la vergonya que això li feia era pitjor que no pas la malaltia o la mort.

Quan Kahuyahime ho sabé li envià aquests versos que algú llegí al Conseller :

---Els anys passen, com els pins de Suminoe on les onades no s'hi apropen, he sentit que no hi ha la petxina esperada, veritat?

Molt afeblit, dreçà el cap, es feu portar un full de paper i, afligit. escriví dificultós :

---No ha estat endebades car m'heu escrit, no salvareu aquesta vida que mor en la pena?

I en acabar el poema traspassà.
Kaguyahime ho sabé i pensà que era una mica trist.
Des d'aleshores ençà d'un xic feliç se'n diu “És una petxina”.

o0o

竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -16-

燕の子安貝

中納言いそのかみのまろたりの、家に使はるゝ男どものもとに、「燕の巣くひたらば、告げ よ」とのたまふを、うけたまはりて、「何の用にかあらん」と申。答へての給やう、「燕のもたる子安の貝を取らむ料也」とのたまふ。男ども答へて申、「燕を あまた殺して見るだにも、腹に何もなき物也。たゞし、子産む時なん、いかでか出すらむ。はらくかと申。人だに見れば失せぬ」と申。又、人の申やうは、「大 炊寮の飯炊く屋の棟に、つくの穴ごとに、燕は巣をくひ侍る。それに、まめならむ男どもをゐてまかりて、あぐらを結ひあげて、窺はせんに、そこらの燕、子産 まざらむやは。さてこそ取らしめ給はめ」と申。中納言喜び給て、「をかしき事にもあるかな。もつともえ知らざりつる。興あること申たり」との給て、まめな る男ども廿人ばかりつかはして、あなゝひにあげ据ゑられたり。殿より使ひまなくたまはせて、「子安の貝取りたるか」と問はせ給。燕も、人のあまた上りゐた るにおぢて、巣にも上り來ず。かゝるよしの返事を申たれば聞き給て、いかゞすべきと思し煩ふに、かの寮の官人、くらつまろと申翁申やう、「子安貝取らんと 思しめさば、たばかり申さん」とて、御前にまゐりたれば、中納言、額を合せてむかひ給へり。くらつまろが申やう、「此燕の子安貝は、惡しくたばかりて取ら せ給なり。さてはえ取らせ給はじ。あなゝひにおどろおどろしく廿人の人の上りて侍れば、あれて寄りまうで來ず。せさせ給べきやうは、このあなゝひをこぼち て、人みな退きて、まめならん人ひとりを粗籠に乘せ据ゑて、綱をかまへて、鳥の、子産まむあひだに、綱をつりあげさせて、ふと子安貝を取らせ給はんなむ、 よかるべき」と申。中納言の給やう、「いとよき事也」とて、あなゝひをこぼし、人みな歸りまうで來ぬ。中納言、くらつまろにのたまはく、「燕は、いかなる 時にか子産むと知りて、人をばあぐべき」との給。くらつまろ申やう、「燕子産まむとする時は、ををさゝげて七度めぐりてなん、産み落すめる。さて、七度め ぐらんをり、引きあげて、そのをり、子安貝は取らせ給へ」と申。中納言喜び給て、よろづの人にも知らせ給はで、みそかに寮にいまして、男どもの中に交じり て、夜るを晝になして取らしめ給。くらつまろかく申を、いといたく喜びて、のたまふ。「こゝに使はるゝ人にもなきに、願を叶ふることのうれしさ」とのたま ひて、御衣ぬぎてかづけ給つ。「さらに、夜さりこの寮にまうで來」との賜て、つかはしつ。


“LA PETXINA QUE AJUDA A INFANTAR” DE L'ORENETA

El Conseller del Centre, Isonokami no Marotari, digué a ses servidors :
- Feu-me avinent quan les orenetes facin el niu.
Sentint això li preguntaren :
- Per alguna raó?
I ell respongué :
- Vull prendre “la petxina que ajuda a infantar” que tenen les orenetes!
Els homes li contestaren :
- Encara que matéssiu moltes orenetes no hi trobaríeu res dintre d'elles. Potser, qui sap, quan ponen els ous deixen anar alguna cosa. Quan veuen un ésser humà desapareixen.
Algú altre digué :
- Les orenetes fan els nius als forats dels ràfecs de la cuina del Dipòsit de Gra. Aneu-hi amb gent de fiança, féu una bastida i aguaiteu, no n'hi haurà cap que no pongui ous, llavors podreu certament prendre-ho.
El Conseller, ben cofoi, digué :
- Esplèndid! No ho sabia pas. M'interessa això que dius.
Hi envià uns vint homes, féu fer una bastida, i despatxà missatgers un rere altre preguntant :
- Teniu “la petxina que ajuda a infantar”?

Les orenetes esporuguides per la gentada allà dalt no tornaren als nius.
Assabentant-se del què passava el Conseller s'amoïnà i no sabia què fer.
Així, un funcionari del Dipòsit, un vell de nom Kuratsumaro, es presentà davant d'ell i li digué :
- Si desitgeu “la petxina que ajuda a infantar” permeteu-me explicar-vos mon pla.
El Conseller acotà el cap per escoltar-lo, i Kuratsumaro digué :
- Vostra manera de voler prendre la petxina d'aquestes orenetes no ha estat adient, i així no l'aconseguireu pas. Vint homes dalt d'una bastida fan molt d'enrenou i les orenetes, espantades, no s'hi acostaran. Allò que heu de fer es desmuntar la bastida, treure-hi la gent, deixar només un home de fiar en una cistella, amb una corda, i quan l'au pongui l'ou l'hisseu i que agafi ràpidament la petxina. Hauríeu de reeixir.
El Conseller digué :
- Com saber quan l'oreneta pon l'ou i hissar l'home?
Kuratsumaro contestà :
- Quan l'oreneta és a punt de pondre dreça la cua, fa set giravoltes i llavors pon. Quan faci les set giravoltes hisseu l'home i que agafi la petxina.
El Conseller molt content i sens que ningú no ho sabés anà d'amagat al Dipòsit i es barrejà amb els homes d'allà jorn i nit per preparar-ho tot i agafar la petxina.
Exultant per allò que li havia dit Kuratsumaro, digué :
- Tu que no ets ni a mon servei has satisfet mon desig, en sóc molt content.
Es tragué la roba que duia i li'n regalà.
- Quan es faci fosc aneu al Dipòsit.
I el féu tornar.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -170-

あはれてふ事だになくはなにをかは恋のみだれのつかねをにせむ

あわれちょうーことだになくはーなにをかはーこいのみだれのーつかねおにせむ

Si no hi hagués res per expressar mon dolor, com podria controlar el desgavell de mon amor?

Poema no. 502

Autor: Anònim.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -169-

恋せじとみたらし河にせしみそぎ神はうけずぞなりにけらしも

こいせじとーみたらしがわにーせしみそぎーかみはうけずぞーなりにけらしも

La cerimònia de purificació que vaig fer amb l'aigua sagrada del riu per no estimar sembla que no ha agradat als déus.

Nota : Aquest poema és també a l'Ise Monogatari (伊勢物語) amb algunes diferències que no alteren, però, el significat del poema :

恋せじとみたらしがはにせしみそぎ神はうけずもなりにけるかな

Poema no. 501

Autor : Anònim.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -168-

夏なればやどにふすぶるかやり火のいつまでわが身したもえをせむ

なつなればーやどにふすぶるーかやりびのーいつまでわがみーしたもえをせむ

Ara a l'estiu el fum que dispersa els insectes enfosqueix la llar, fins quan hauré d'amagar mon amor?

Poema no. 500

Autor : Anònim.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -167-

あしひきの山郭公わがごとや君にこひつついねがてにする

あしひきのーやまほととぎすーわがごとやーきみにこいつつーいねがてにする

Tu, cucut de la muntanya, no pots dormir, com jo, per l'amor que sents?

Poema no. 499

Autor : Anònim.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -166-

秋の野のをばなにまじりさく花のいろにやこひむあふよしをなみ

あきのののーおばなにまじりーさくはなのーいろにやこいむーあうよしをなみ

Com els colors de les flors que floreixen entre les eulàlies als camps de la tardor seràs mon amor que no sé on trobar-te.

Poema no. 497

Autor : Anònim.
o0o

SENDERA D'OKU (おくの細道) 31
Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

羽黒

六月三日、羽黒山に登る。図司左吉 と云者を尋て、別当代会覚阿 闍利に謁す。南谷の別院に 舎して憐愍の情こまやかに あるじせらる。
四日、本坊にをゐて誹諧興行。
有難や雪をかほらす南谷
五日、権現に詣。当山開闢能除 大師はいづれの代の人と云事を しらず。延喜式に羽州里山の神 社と有。書写、黒の字を里山と なせるにや。羽州黒山を中略し て羽黒山と云にや。出羽といへるも 鳥の毛羽を此国の貢に献ると 風土記に侍とやらん。月山湯殿 を合て三山とす。当寺武江東 叡に属して天台止観の月明 らかに、円頓融通の法の灯かゝげ そひて、僧坊棟をならべ、修験 行法を励し、霊山霊地の験 効、人貴且恐る。繁栄長にして めで度御山と謂つべし。
八日、月山にのぼる。木綿しめ身 に引かけ、宝冠に頭を包、強力 と云ものに道ひかれて、雲霧山 気の中に氷雪を踏てのぼる 事八里、更に日月行道の雲関 に入かとあやしまれ、息絶身こゞえて 頂上に□れば、日没て月顕る。 笹を鋪篠を枕として、臥て 明るを待。日出て雲消れば 湯殿に下る。
谷の傍に鍛治小屋と云有。此国の 鍛治、霊水を撰て爰に潔斉 して劔を打、終月山と銘を切 て世に賞せらる。彼龍泉に剣 を淬とかや。干将莫耶のむかしを したふ。道に堪能の執あさからぬ 事しられたり。岩に腰かけて しばしやすらふほど、三尺ばかりなる 桜のつぼみ半ばひらけるあり。ふり 積雪の下に埋て、春を忘れぬ 遅ざくらの花の心わりなし。炎天の 梅花爰にかほるがごとし。行尊 僧正の哥の哀も爰に思ひ出て、 猶まさりて覚ゆ。惣而此山中の 微細、行者の法式として他言する 事を禁ず。仍て筆をとゞめて記さず。 坊に帰れば、阿闍利の需に依て、 三山順礼の句〃短冊に書。
涼しさやほの三か月の羽黒山
雲の峯幾つ崩て月の山
語られぬ湯殿にぬらす袂かな
湯殿山銭ふむ道の泪かな
曾良

LES TRES MUNTANYES DE DEWA

El tres de la sisena lluna pujàrem la muntanya de Haguro.
Visitàrem un home de nom Zushi Sakichi (107) que ens arranjà una audiència amb l'abat Egaku (108). Ens hostatjà en una dependència del temple de Minamidachi i fou molt deferent vers nosaltres.
El quatre ens aplegàrem a la residència principal per a una sessió de versos.
---Amb agraïment, aromatitzat de neu, Minamidachi.
El cinc pregàrem al santuari de Gongen. No se sap quan visqué son fundador, el gran mestre Nôjô (109).
A l'Engeki (110) s'esmenta un santuari amb el nom de la muntanya d'Ushusato. Es podria haver equivocat el copista que posà el caràcter “sato” en lloc del de “kuro”. Potser s'abreujà Ushusato eliminant el caràcter “shu” (contrada, etc.) i restà “Haguro” en la pronunciació japonesa.
Sembla ésser segons el Fudoki (111) que Dewa (112) es diu així perquè des d'allà s'enviaven plomes com a tribut.
Juntament amb Haguro, Gassan i Yudono formen les tres muntanyes de Dewa. Aquest temple està afiliat al de Tôei, a Edo. Aquí la lluna brillant de la doctrina de la secta Tendai (113) és la llum cap a la perfecció i la saviesa.
Les residències dels monjos s'arrengleren una al costat de l'altra i els ascetes fan llurs devocions enfervorits, mostra d'exaltació i respecte vers la muntanya sagrada, etern son renom, terra benaurada.
El vuitè jorn pujàrem la muntanya de Gassan. Amb garlandes de paper al coll i turbants de cotó, amb un guia fornit, pujàrem vuit llegües entre núvols i boirines, petjant glaç i neu, dubtant si travessàvem la porta dels núvols camí del sol i de la lluna. Sens alè i congelats férem cim, el sol post i la lluna apareguda. Fiu un jaç amb fulles de bambú i branquetes per coixí. Jaguí esperant l'albada. Quan el sol traspuntà s'aclariren les nuvolades i baixàrem a Yudono.
Vora la vall hi havia un lloc dit “la cabana del forjador”. Els forjadors del lloc escollien les aigües lustrals per purificar-se, trempar les espases i, finalment, hi gravaven el nom de Gassan per admiració de tothom. Com les fulles trempades en la Font del Drac (114) de la Xina, inspirats per Kanshô i Bakuya (115) d'antany, absolutament dedicats a llur art.
M'asseguí una estona sobre una roca per reposar. Hi havia un cirerer d'uns tres peus d'alçada amb capolls mig oberts. Era commovedor colgat sota la neu, amb ses flors tardanes que no havien oblidat la primavera, com “...el perfum d'aquelles flors de cirerer sota un sol abrusador.” (116). El record també del punyent poema de l'abat Gyôson (117) m'emocionà encara més.
Segons la regla entre els ascetes no és permès de parlar de Yudono a ningú, així doncs, aturaré mon pinzell sens res més.
Torním al temple i a la petició d'Egaku escriguí en unes tires de paper uns versos sobre mon peregrinatge a les tres muntanyes.

---En la gelabror subtil la lluna creixent del mont Haguro.
---La nuvolada quants cops és esqueixada, mont de la Lluna?
---Sens poder dir res per Yudono són mes plors, mànigues molles.
---Del mont Yudono petjo diners dels romeus ple de llàgrimes. (118) (Sora).
- - - - - -
107 - Zushi Sakichi (図司左吉,¿-1693), tintorer i poeta que vivia just al peu de la muntanya de Haguro. Kondo (近藤) de cognom. Aquesta muntanya era un centre molt actiu en la pràctica d'austeritats religioses.
108 - Egaku Ajari (会覚阿 闍利, ¿-1707) n'era el prior.
109 - Nôjo (能除, ¿-?), es creu que va ser el tercer fill de l'emperador Sushun (崇峻天皇, ¿-592).
110 - Engekishi (延喜式), compendi de lleis i regles en cinquanta volums. Va ser encarregat l'any 905 per l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930) a Fujiwara no Tokihira (藤原 時平, 871-909), i a la seva mort el seu germà Fujiwara no Tadahira (藤原 忠平, 880-949) va completar l'obra l'any 927. No va ser implementat fins el 967.
En aquesta obra no apareix cap referència a aquest santuari.
111- Fudoki (風土記). Annals de cultura i geografia de les províncies del Japó. És una compilació de registres sobre l'agricultura de tota la geografia japonesa, fets històrics, culturals i mitològics. Es va començar l'any 713 i completada vint anys més tard.
112 Dewa (出羽) textualment : oferir plomes.
113 – Secta Tendai (天台宗) basada principalment en l'anomenat “gran vehicle” del budisme (Mahayana), és a dir, la versió del budisme més popular. Inspirada en l'escola xinesa del sutra del Lotus.
114 - Ryôsen (龍泉) : La font del drac. Segons s'esmenta en l'obra històrica xinesa “Shih Chi” (史記) de Ssu-ma Ch'ien (司馬遷子長, 145/135 – 86 aC), en les seves aigües es trempaven les millors espases.
115 - Kanshô (干将, ¿-?) i Bakuya (莫耶, ¿-?), parella xinesa que van forjar dues famoses espases que van esdevenir llegendàries i van acabar portant els seus noms; en xinès són : Kan Chiang i Mu Yeh. Van viure durant la dinastia Wu (東呉), període que va des de l'any 222 al 280 dC.
116 - Referència a uns versos del poeta xinès Ch'en Yuyi (陳與義,1090-1138).
117 - Gyôson (行尊, 1057-1135). Bashô fa referència a un poema seu al Kin'yowakashû (金葉和歌集), llibre 9 :
(大峯にておもひもかけずさくらの花の咲きたりけるをみてよめる)
(Tot contemplant un cirerer de la muntanya que ha florit sobtadament)
もろともにあはれと思へ山櫻花よりほかにしる人もなし
Compadim-nos, cirerer de la muntanya, puix llevat de tes flors la gent m'ignora.
118 – Referència a les monedes que els visitants escampaven pel camí com a donació.
o0o

SENDERA D'OKU (おくの細道) 30
Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

最上川

最上川のらんと、大石田と云所に 日和を待。爰に古き誹諧の種 こぼれて、忘れぬ花のむかしをした ひ、芦角一声の心をやはらげ、 此道にさぐりあしゝて、新古ふた 道にふみまよふといへども、みち しるべする人しなければとわり なき一巻残しぬ。このたびの風流 爰に至れり。
最上川はみちのくより出て、山形 を水上とす。こてんはやぶさなど云 おそろしき難所有。板敷山の北 を流て、果は酒田の海に入。左右山 覆ひ、茂みの中に船を下す。是 に稲つみたるをやいな船といふならし。 白糸の瀧は青葉の隙隙に落て 仙人堂岸に臨て立。水みな ぎつて舟あやうし。
五月雨をあつめて早し最上川
EL RIU MOGAMI

Tot pensant en barquejar pel riu Mogami esperàrem la bonança a un lloc dit Ôishida. Ens digueren que allà s'hi havien sembrat les llavors de l'antiga poesia dels “haikai” (104) dels quals encara s'estima la memòria de les flors del passat, la veu del flautí ablaneix encara els cors, tentinejant per entre el vell i el nou, sens guiatge per trobar el bon camí.
No podia deixar-los així i composí amb ells un reguitzell de poemes
Fins aquí arribaren mes versos en el viatge.
El riu Mogami neix a Michinoku i flueix cap a Yamagata. Goten i Hayagusa són indrets paorosos de passar. Corre al nord de la muntanya d'Itajiki per desembocar finalment al mar a Sakata. Les barques baixen per entre la fronda envoltades de muntanyes. Aquí són dites “barques de l'arròs” (105) per llurs càrregues-
La cascada de Shiraito s'aboca per escletxes de fulles verdejants i davant s'alça sobre les roques el temple de Sennindô (106). El riu era revingut fent perillar les barques.

---Les pluges de maig s'apleguen i fan córrer el riu Mogami.
- - - - - -

104 – Haikai (俳諧) o Haiku (俳句), poema de 17 síl.labes, en tres versos.
105 – Referència a un poema del Manyôshû (万葉集), el no. 1092 :
もがみ河のぼればくだるいな舟のいなにはあらずこの月ばかり
106 – Lloc dedicat a la memòria de Hitachi Bôkaizon (常陸.坊海尊, ¿-?) vassall fidel de Yoshitsune (源 義経, 1159-1189).
o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 110-

百十段

むかし、おとこ、みそかに通ふ女ありけり。それがもとより、「こよひ夢になん見えたまひつる」といへりければ、おとこ、

思ひあまり出でにし魂のあるならん夜深く見えば魂むすびせよ



Una vegada, un home visitava una dona en secret. D'ella li arribà : M'heu aparegut en somnis aquesta nit.
L'home féu :

---Deu ésser que mon esperit ha sortit de tant d'amor. Si se us apareix en el cor de la nit féu un conjur. (1)



- - - - - -



(1) 魂むすび (....tamamusubi...) lit. : lligar un esperit. Era un encanteri per a calmar els esperits errants.




o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 109-

百九段

むかし、おとこ、友だちの人を失へるがもとにやりける。

花よりも人こそあだになりにけれいづれをさきに恋ひんとか見し




Una vegada, un home féu i envià a un amic que havia perdut l'estimada :

---La vida humana és més efímera que la de les flors; quina hauries pensat que seria la primera? (1)



- - - - - -



(1) Poema de Ki no Mochiyuki (紀茂行, ¿-?). KKS no. 850.

o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)
- 108-

百八段

むかし、女、人の心をうらみて、

風吹けばとはに浪越す岩なれやわが衣手のかはく時なき

と常の言ぐさにいひけるを、聞きおひけるおとこ、

夜ゐごとに蛙のあまた鳴く田には水こそまされ雨は降らねど


Una vegada, una dona, ressentida per la indiferència d'un home :

---Són roques les que s'alcen sobre les ones quan bufa el vent? Mes mànigues no tenen temps d'eixugar-se. (1) (2)

L'home sentí que ella tenia el costum de dir sempre això, i féu :

---Al vespre les nombroses granotes rauquen als camps, l'aigua creix tot i sens pluja. (3)



- - - - - -


(1) Poema de Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945). SKKS no. 1040, i l'antologia personal de Tsurayuki (貫之集).
(2) 風吹けば (kaze fukeba....) es refereix a la indiferència de l'home.
(3) 鳴く (naku) té també el significat de “plorar”. S'interpreta que són les llàgrimes de les granotes les que fan pujar l'aigua.



o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)
- 107-

百七段

むかし、あてなるおとこありけり。そのおとこのもとなりける人を、内記に有ける藤原の敏行といふ人よばひけり。されど若ければ、文もおさおさしからず、ことばもいひ知らず、いはむや歌はよまざりければ、かのあるじなる人、案を書きて、かゝせてやりけり。めでまどひにけり。さて、おとこのよめる。

つれづれのながめにまさる涙河袖のみひちて逢ふよしもなし

返し、例の、おとこ、女にかはりて、

浅みこそ袖はひつらめ涙河身さへながると聞かばたのまむ

といへりければ、おとこいといたうめでて、今まで、巻きて文箱に入れてありとなんいふなる。

おとこ、文をこせたり。得てのちの事なりけり。「雨の降りぬべきになん見わづらひ侍。身さいはひあらば、この雨は降らじ」といへりければ、例の、おとこ、女にかはりてよみてやらす。

かずかずに思ひ思はず問ひがたみ身をしる雨は降りぞまされる

とよみてやれりければ、蓑も笠もとりあへで、しとゞに濡れてまどひ来にけり。



Fou una vegada un home de la noblesa. Una persona que era al servei d'aquest home era festejada per un home de nom Fujiwara noToshiyuki (1) que era secretari de la cort. Emperò, com ella era jove no sabia ni escriure lletres ni parlar correctament, i ni de bon tros fer versos, i així, l'home a qui servia li féu un esborrany, li féu copiar i li envià. L'home (2) en fou impressionat, i, bé, ell composà :

---Desficiós en el lleure, copiós és el riu de llàgrimes que mulla només les mànigues perquè no us puc veure. (3)

Com a resposta l'home en qüestió, en lloc de la noia :

---Verament poc copiós mulla vos mànigues el riu de llàgrimes, si sentís que us arrossega a vós me'n refiaria. (4)

Això composà, l'home ho admirà molt, i es diu que l'enrotllà i desà en una capseta per a lletres fins avui.
L'home (5) li envià lletres. Després de tenir-hi relacions, passà quelcom. “Miro el cel i em preocupa que pugui ploure. Si tinc sort no plourà pas”. (6).
Com digué això, l'home en qüestió féu i li envià en lloc de la noia :

---Si vostre amor és tan profund o no és no us pregunto, és la pluja que vessa qui sap de mon desfici (7)

Escrit i enviat això, ell sens ni agafar abric ni capell hi anà tot atabalat i tot xop.



- - - - - -


(1)Fujiwara no Toshiyuki (藤原敏行 - ¿ - 900).
(2)Toshiyuki.
(3)Poema de Toshiyuki. KKS no. 617, amb alguna diferència.
(4)Poema d'Ariwara no Narihira. KKS no. 618.
(5)Toshiyuki. Amb tants おとこ.......
(6)És a dir, dubta d'anar a veure-la degut a la pluja.
(7)Poema d'Ariwara no Narihira. KKS no. 705

o0o





o0o

竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -15-

三四日吹て、吹き返しよせたり。濱を見れば、播磨の明石の濱也けり。大納言、南海の濱に吹きよせられたるにやあらんと思ひて、いきづき伏し給へり。船 にあるをのこども國に告げたれども、國の司まうでとぶらふにも、え起き上り給はで、舟底に伏し給へり。松原に御莚しきて、下したてまつる。その時にぞ、南 海にあらざりけりと思ひて、からうじて起き上り給へるを見れば、風いと重き人にて、腹いとふくれ、こなたかなたの目には、杏を二つつけたるやう也。これを 見たてまつりてぞ、國の司もほほゑみたる。國に仰せ給て、手輿つくらせ給て、によふによふ擔はれ給て家に入給ひぬるを、いかでか聞きけん、遣はしゝ男ども まゐりて申やう、「龍の頸の玉をえ取らざりしかばなん、殿へもえまゐらざりし。玉の取りがたかりし事を知り給へればなん、勘當あらじとてまゐりつる」と 申。大納言起きゐて宣はく、「汝らよくもて來ずなりぬ。龍は鳴る神の類にこそありけれ。それが玉を取らむとて、そこらの人々の害せられなむとしけり。まし て龍を捕へたらましかば、又、こともなく、我は害せられなまし。よく捕へずなりにけり。かぐや姫てふ大盗人の奴が、人を殺さんとするなりけり。家のあたり だに、いまはとほらじ。男ども、なありきそ」とて、家に少し殘りたりける物どもは、龍の玉を取らぬ者どもにたびつ。これを聞きて、離れ給ひしもとの上は、 腹をきりて笑ひ給。絲を葺かせ造りし屋は、鳶・烏の巣に、みなくひもて往にけり。世界の人の言ひけるは、「大伴の大納言は、龍の頸の玉や取りておはした る」「いな、さもあらず。御眼二に、杏のやうなる玉をぞ添へていましたる」と言ひければ、「あなたへがた」と言ひけるよりぞ、世にあはぬ事をば、「あなた へがと」とは言ひはじめける。


El vent bufà durant tres, quatre jorns, i els tornà al punt des d'on havien salpat. Quan veieren la platja era la d'Akashi, a la província de Harima. El Gran Conseller cregué que el vent els havia portat a una platja de les mars del sud i s'arraulí tot sospirant.
Els membres de la tripulació anaren a comunicar llur arribada a les autoritats locals, emperò, quan el cap dels oficials s'hi presentà de visita el Gran Conseller no podia ni posar-se dret i restà estirat al fons del vaixell. Posaren unes estores en una pineda i l'ajagueren allà. Fou quan ell s'adonà que no eren a les mars del sud com creia i s'alçà amb dificultat. Tenia un aspecte malaltís, el ventre inflat, els ulls li eren com dues prunes. Tot veient-lo així àdhuc l'oficial de la província somrigué. El Gran Conseller li'n donà instruccions, féu fer una llitera i entre gemecs el portaren a casa.
D'alguna manera, els homes que ell havia enviat a la recerca de la joia saberen de l'arribada i li digueren :

-No poguérem prendre la joia del coll del drac i no podíem tornar. Ara que vós mateix n'heu sabut de les dificultats hem tornat amb l'esperança de no ésser punits.

El Gran Conseller s'alçà i digué :

-Heu fet molt bé de no haver-la portat. El drac és de la família del rei del tro. Volent prendre-li la joia he posat en perill la vida de molts homes. A més, si l'haguéreu presa, no cal ni dir-ho, jo seria mort. Ha estat una sort no haver-ho fet. Aquesta Kaguyahime és el dimoni. Volia que ens matessin! No vull ni apropar-me a casa seva ni vosaltres que hi passeu!

I dient això repartí allò que li restava entre els homes que no havien pres la joia del drac.
Quan ho saberen les dones que havia tret de casa esclafiren de riure.

El sostre que havia revestit amb fils fou arrencat pels milans i els corbs per fer-se els nius.
Quan la gent preguntava :

-Prengué el Gran Conseller la joia del coll del drac?

-Certament no! Les joies que ha portat són uns ulls com unes prunes!

D'aquí l'expressió “Ah! És difícil d'empassar-se això!” (20), quan es refereix a quelcom que és una desraó.


- - - - - -

20 – Joc de paraules entre “taegata” (たへがた) : insuportable, i “tabegatashi” : difícil de menjar, etc.

o0o

竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -14-

「かぐや姫すゑんには、例のやうには見にくし」との給て、うるはしき屋を造り給て、漆を塗 り、まきゑして、かべし給て、屋の上に絲を染めて色々に葺かせて、内のしつらひには、言ふべくもあらぬ綾おり物に繪をかきて、間毎に張りたり。もとの妻ど もは、かぐや姫をかならずあはん設して、ひとり明かし暮し給。遣はしし人は、夜晝待ち給に、年越ゆるまでおともせず。心もとながりて、いと忍びて、たゞ舍 人二人召繼として、やつれ給て、難波の邊におはしまして、問ひ給事は、「大伴の大納言殿の人や、舟に乘りて、龍殺して、そが頸の玉取れるとや聞く」と問は するに、船人答へていはく、「あやしき事かな」と笑ひて、「さる業する舟もなし」と答ふるに、「をぢなき事する舟人にもあるかな。え知らでかく言ふ」と思 して、「わが弓の力は、龍あらばふと射殺して、頸の玉は取りてん。おそく來る奴ばらを待たじ」との給て、舟に乘りて海ごとにありき賜に、いととほくて、筑 紫の方の海に漕ぎ出給ひぬ。いかゞしけん、疾き風吹きて、世界暗がりて、舟を吹もてありく。いづれの方とも知らず、舟を海中にまかり入ぬべく吹きまはし て、浪は舟にうちかけつゝ捲き入れ、神は、落ちかゝるやうにひらめく。かゝるに、大納言まとひて、「またかゝるわびしき目見ず。いかならんとするぞ」との 給ふ。楫取答へて申、「こゝら舟に乘りてまかりありくに、またかく、わびしき目を見ず。御舟海の底に入らずは、神落ちかゝりぬべし。もし幸に神の救あら ば、南の海に吹かれおはしぬべし。うたてある主のみもとに仕うまつりて、すゞろなる死をすべかめるかな」と、楫取泣く。大納言これを聞きて、の給はく、 「船に乘りては、楫取の申ことをこそ、高き山と頼め、などかく頼もしげなく申ぞ」と、青反吐をつきての給。楫取答へて申、「神ならねば、なに業を仕うまつ らむ。風吹き、浪激しけれども、かみさへ頂に落ちかゝるやうなるは、龍を殺さんと求め給へばあるなり。はやても龍の吹かする也。はや神に祈りたまへ」と言 ふ。「よき事也」とて、「楫取の御神、きこしめせ。をどなく、心をさなく龍を殺さむと思ひけり。いまより後は、毛の末一筋をだに動かしたてまつらじ」と、 よ事をはなちて起ち居、泣々よばひ給事、千度ばかり申給ふけにやあらん、やうやう神、鳴り止みぬ。すこし光りて、風はなほ疾く吹、楫取のいはく、「これは 龍のしわざにこそありけれ。この吹風は、よき方の風なり。あしき方の風にはあらず。よき方に赴きて吹くなり」といへども、大納言は、これを聞き入れ給は ず。


El Gran Conseller es digué “Per rebre Kaguyahime ma residència llueix pobre”, i es féu construir una mansió esplèndida. La decorà amb laques i dissenys lacats de colors, revestí el sostre amb fils tintats, l'interior fou ornat amb domassos d'esplendor incomparable estesos entre els pilars. Envià ses mullers (19) fora d'allà i convençut d'haver Kaguyahime féu tots els arrangements per rebre-la i visqué en solitud.
Jorn rere jorn esperà la tornada dels homes que havia enviat, emperò, l'any s'escolà sens tenir noves d'ells. Desficiós, sortí en secret cap a Naniwa acompanyat només de dos servents, i féu preguntar :

-Heu sentit a parlar dels homes del Gran Conseller que s'havien embarcat per matar un drac i prendre-li una joia del coll?

Els mariners contestaren tot rient :

-Quina cosa! No hi ha cap vaixell que faci aquestes tasques.
“Quins mariners més brètols! No saben ni de què estic parlant” pensà el Gran Conseller, i digué :
-La força de mon arc traspassarà el drac i li prendré la joia del coll. No puc esperar més aquests tocatardans.

S'embarcà i navegà per moltes mars fins arribar a la llunyana mar de Tsukushi.
Així com així es llevà un vent impetuós, el mon s'enfosquí i el vaixell fou sacsejat pel vent. Sens saber cap a on anaven, giraren i giraren a punt d'ésser engolit per la mar, les onades els colpejaren amb sotracs, llamps rabents semblaven a punt d'abatre'ls. El Gran Conseller, esfereït, exclamà :

-No m'havia vist mai en aital situació! Què serà de nós?

El capità respongué :

-Fa molts anys que navego i mai no m'havia trobat en un estat tan desesperat. Si el vaixell no s'enfonsa ens abatran els llamps. Encara que tinguem fortuna i ens ajudin els déus serem arrossegats fins a les mars del sud. Servir un amo malagradós com vós em porta a una mort malaurada!

I li arrencà el plor.
Sentint això el Gran Conseller digué :

-Quan s'és a bord d'un vaixell s'ha de confiar en la paraula del capità, ferma com una muntanya Per què parleu descoratjadorament?

I començà a vomitar.
El capità respongué :

-No sóc cap déu i no sé què fer. La glopada del vent, la fúria de les onades, àdhuc els llamps, semblen abatre's sobre nos testes, i tot perquè vós voleu matar un drac. La tempesta és l'alè del drac! Pregueu ara mateix als déus!

-Teniu raó. Déu dels navegants, escolteu-me! Mon cor foll havia pensat matar un drac. Des d'ara mateix no li'n tallaré ni la punta d'un pèl!

I pregà tot alçant-se i ajupint-se, repetint una i mil vegades ses invocacions planyívoles, i mica en mica la tronada s'apaivagà. La llum del cel aparegué, emperò, el vent continuà bufant amb força.
El capità exclamà :

-Això es obra del drac. Aquest és el bon vent que ens portarà en la direcció correcta.
Emperò, el Gran Conseller es trobava tan malament que no el sentí.

- - - - - -

19 – El text indica “....妻ど も...” : esposes, mullers. Segurament alguna seria una esposa legítima i altres concubines, però no es diu res més.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -165-

思ひいづるときはの山のいはつつじいはねばこそあれこひしき物を

おもいいずるーときはのやまのーいわつつじーいわねばこそあれーこいしきものを

Quan et recordo, tot i que no dic res, amagat com l'azalea a la muntanya, em consumeix l'amor per tu.

Poema no. 495

Autor . Anònim.

KOKINSHÛ (古今集) -164-

たきつせのなかにもよどはありてふをなどわがこひのふちせともなき

たきつせのーなかにもよどはーありちょうをーなどわがこいのーふちせともなき

Diuen que àdhuc en les torrenteres impetuoses hi ha bassals, per què doncs mon amor em trasbalsa?

Poema no. 493

Autor ; Anònim.

KOKINSHÛ (古今集) -163-

吉野河いはきりとほし行く水のおとにはたてじこひはしぬとも

よしのがわーいわきりとうしーゆくみずのーおとにはたてじーこいはしぬとも

No faré la remor de l'aigua del riu Yoshino que s'escola entre les roques, encara que d'amor mori per tu..

Nota : おと (音) significa “soroll, so, tonalitat, etc”, i també en sentit de “rumor, brama,
murmuració....”

Poema no. 492

Autor : Anònim.

KOKINSHÛ (古今集) -162-

ゆふづく夜さすやをかべの松のはのいつともわかぬこひもするかな

ゆうずくよーさすやおかべのーまつのはのーいつともわかぬーこいもするかな

La lluna del capvespre brilla sobre les branques dels pins als turons, i així d'infinit és mon amor.

Poema no. 490

Autor : Anònim.

KOKINSHÛ (古今集) -161-

するがなるたごの浦浪たたぬひはあれども君をこひぬ日ぞなき

するがなるーたごのうらなみーたたぬひはーあれどもきみをーこいぬひはなし

Hi ha jorns a la badia de Tago, a Suruga, que no hi ha ones, però no passa jorn que no senti amor per tu.

Poema no. 489

Autor : Anònim.

SENDERA D'OKU (おくの細道) 29
Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

立石寺

山形領に立石寺と云山寺あり。 慈覚大師の開基にて、殊清 閑の地也。一見すべきよし、人〃 のすゝむるに依て、尾花沢より とつて返し、其間七里ばかり也。 日いまだ暮ず。梺の坊に宿かり 置て、山上の堂にのぼる。岩に 巖を重て山とし、松柏年旧 土石老て苔滑に、岩上の院〃 扉を閉て物の音きこえず。岸 をめぐり、岩を這て仏閣を拝し、 佳景寂寞として心すみ行のみおぼゆ。
閑さや岩にしみ入蝉の声

EL TEMPLE DE RYÛSHAKUJI

A la contrada de Yamagata hi ha un temple a la muntanya de nom Ryûshakuji. El gran mestre Jikaku (103) en fou el fundador, lloc excepcional per sa quietud.
Seguírem el consell de la gent per veure'l i reférem camí des d'Obanazawa, unes set llegües.
Encara no s'havia post el sol. Emparaulàrem alberg a la conreria al peu de la muntanya i pujàrem al temple del cim. Era una muntanya de roca viva, amb pins i xiprers anyencs, vellutada la molsa sobre la terra i les pedres, obertes les portes del temple sobre les roques, ni una remor. Voltejàrem cingles, pujàrem rocams i pregàrem al santuari budista, l'encalmada bellesa del lloc penetrà mon cor.

---En el silenci la veu de la cigala cala la roca.

- - - - - -

103 - Jikaku Daishi (慈覺大師, 793-864), més conegut com a Ennin (圓仁 o 円仁). Monjo de la secta budista Tendai (天台宗) i fundador del temple l'any 860.

o0o

SENDERA D'OKU (おくの細道) 28
Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

尾花沢

尾花沢にて清風と云者を尋 ぬ。かれは富るものなれども、志いやし からず。都にも折〃かよひてさ すがに旅の情をも知たれば、日比 とゞめて、長途のいたはり、さまざまに もてなし侍る。
涼しさを我宿にしてねまる也
這出よかひやが下のひきの声
まゆはきを俤にして紅粉の花
蠶飼する人は古代のすがた哉
曾良

OBANAZAWA

A Obanazawa visitàrem Seifû (101). Tot i ésser acabalat era persona sensible i gens banal.
Com sovint anava i venia de la capital entenia els fatics dels viatgers i ens retingué uns jorns, rescabalant-nos del llarg viatge, tot miraments.

---De la gelabror en faré acollença, i ben repapat.
---Surt ja dessota on corren els cucs de seda el rauc del gripau. (102)
---Pinzells de celles m'hi feu pensar vosaltres, flors del safrà.
---Des de l'antigor crien els cucs de seda amb llur parença. (Sora)



- - - - - -

101 – Seifu (清風), pseudònim de Suzuki Michiyu (鈴木道祐, 1651-1721). Era comerciant.
102 – Referència a un poema del Manyôshû (万葉集), llibre 10, no. 2265 :
朝霞鹿火屋が下に鳴くかはづ声だに聞かば我れ恋ひめやも

o0o

SENDERA D'OKU (おくの細道) 27
Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

尿前の関

南部道遥にみやりて、岩手の 里に泊る。小黒崎みづの小嶋を 過て、なるこの湯より、尿前の関 にかゝりて、出羽の国に越んとす。 此路旅人稀なる所なれば、 関守にあやしめられて、漸として 関をこす。大山をのぼつて 日既暮ければ、封人の家を見 かけて舎を求む。三日風雨あれ て、よしなき山中に逗留す。
蚤虱馬の尿する枕もと
あるじの云、是より出羽の国に 大山を隔て、道さだかならざ れば、道しるべの人を頼て越べ きよしを申。さらばと云て人を 頼侍れば、究境の若者反脇指 をよこたえ、樫の杖を携て、我我が 先に立て行。けふこそ必あや うきめにもあふべき日なれと、 辛き思ひをなして後について 行。あるじの云にたがはず、高山 森〃として一鳥声きかず、木の 下闇茂りあひて夜る行がごとし。 雲端につちふる心地して、 篠の中踏分踏分、水をわたり岩 に蹶て、肌につめたき汗を流 して、最上の庄に出づ。かの 案内せしおのこの云やう、此みち 必不用の事有。恙なうをくり まいらせて、仕合したりと、よろこびて わかれぬ。跡に聞てさへ胸とゞろく のみ也。



LA BARRERA DE SHITOMAE


S'albirava el camí a Nanbu i ens hostatjàrem al poble d'Iwata. Passàrem el cap d'Oguro, l'illeta de Mizu i des de les termes de Narugo férem cap a la barrera de Shitomae per creuar a la contrada de Dewa.
Com és un lloc poc sovintejat per viatgers férem sospitar als guardes, emperò, poc després poguérem passar. Vesprejava tot pujant una gran muntanya, veiérem la casa d'un dels guardes i demanàrem aixopluc . Una tempesta de vent i pluja ens retingué al mig de la muntanya.

---Amb puces i polls i els cavalls tot pixant vora mon coixí.

L'hostaler digué que des d'allà a la contrada de Dewa s'havia de passar per grans muntanyes, i com el camí era atzarós fora millor llogar un guia. Li'n férem cas i el llogàrem, un mosso fornit amb un sabre al cinyell i un bastó de roure i que es posa al capdavant. Pressentia que aquell jorn podia ésser perillós, i el seguírem neguitosos.
Era ben bé com ens havia dit l'hostaler: muntanyes altes i molt arbrades on no s'hi sentia cap ocell. Sota els arbres era tan fosc que semblava fosca nit. “....de la vora dels núvols hi plovia terra......” (100), petjàrem bambús, creuàrem guals, ensopegàrem amb roques, amarats de suor freda, i arribàrem a les terres de Mogami. Ben animat, el guia digué tot acomiadant-se “Aquest camí és sempre riscós. He tingut sort d'escortar-vos sans i estalvis.”
Quan hi penso encara tinc palpitacions.
- - - - - -

100 - Referència a uns versos del poeta xinès Du Fu (杜甫, 712-770).


o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 106-
百六段

昔、おとこ、親王たちの逍遥し給所にまうでて、竜田河のほとりにて、

ちはやぶる神世もきかず竜田河からくれなゐに水くゝるとは



Una vegada, un home, anant al lloc on els prínceps imperials eren d'excursió, vora el riu Tatsuta, féu :

Ni en el temps gloriós dels déus no s'havia sentit que el riu Tatsuta tintés de roig robí ses aigües. (1) (2)



- - - - - -



(1) Poema d'Ariwara no Narihira. KKS no. 294.
(2) からくれなゐ (karakurenai – 唐紅 / 韓紅). Era un color escarlata molt intens que s'importava de Corea. De fet, el primer caràcter de 韓 紅 és el nom de Corea.
Evidentment, el color ho donaven les fulles d'auró sobre l'aigua.



o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 105-

百五段

むかし、おとこ、「かくては死ぬべし」といひやりたりければ、女、

白露は消なば消ななん消えずとて玉にぬくべき人もあらじを

といへりければ、いとなめしと思けれど、心ざしはいやまさりけり。



Una vegada, quan un home envià “essent així, moriré d'amor?”, la dona digué :

Si la rosada s'esvaeix, jo m'esvairé, i encara que no s'esvaeixi tampoc no hi haurà ningú per enfilar les perles. (1) (2)

Ell pensà que era una grolleria, però el seu desig fou encara més fort.


- - - - - -



(1) Poema de Chûnagon Yakamochi (中納言家持, 718-785). Shinsenzaiwakashû (新千載和歌集) no. 317.
(2) 白露 (shiratsuyu /hakuro) es refereix a l'home.



o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 104-

百四段

むかし、ことなる事なくて、尼になれる人有けり。かたちをやつしたれど、物やゆかしかりけむ、賀茂の祭見に出でたりけるを、おとこ、歌よみてやる。

世をうみのあまとし人を見るからにめくはせよとも頼まるゝ哉

これは斎宮の物見たまひける車に、かく聞えたりければ、見さして帰り給にけりとなん。



Fou una vegada una persona que es féu monja sense cap motiu aparent. Encara que vestia l'hàbit sobri devia tenir gustos terrenals, car anà a veure el festival de Kamo, i un home composà i li envià :

Quan us veig com a monja cansada del món, us demanaria que us dignéssiu mirar-me. (1)

En el carruatge on la Gran Sacerdotessa contemplava l'espectacle, tot sentint això, ella abandonà el lloc i se'n tornà. (2)


- - - - - -

(1) Jocs de paraules :
うみ (umi) del verb 倦む (umu) : cansat, fart, etc.
うみ (umi) 海 : mar.
尼 (ama) : monja.
海人(ama) : pescador 　
目配せ (mekubase) : fer l'ullet a algú.
藻食わせる /mekuwase) : donar a algú algues per menjar. Que lliga amb 海人.
藻 (me) : algüa. També 海藻 (umimo) : alga.
(2) Això sembla un afegitó posterior.


o0o

竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -13-

龍の首の珠

大伴のみゆきの大納言は、わが家にありとある人召し集めて、のたまはく、「龍の頸に、五 色にひかる玉あなり。それ取りてたてまつりたらん人には、願はんことを叶へん」とのたまふ。をのこども、仰の事を承はりて申さく、「仰の事はいともたふと し。たゞし、この玉たはやすくえ取らじを。いはむや、龍の頸の玉はいかゞ取らむ」と申あへり。大納言の給、「てんの使といはんものは、命を捨てゝも、おの が君の仰ごとをば叶へんとこそ思ふべけれ。この國になき、天竺・唐の物にもあらず。此國の海山より、龍はおり上る物也。いかに思ひてか、なんぢら、難きも のと申べき」。をのこども申やう、「さらばいかゞはせむ。難き事なりとも、仰ごとに從ひて求めにまからむ」と申に、大納言見わらひて、「なむぢらが君の使 と、名を流しつ。君の仰ごとをば、いかゞは背くべき」との給て、龍の頸の玉取りにとて、出したて給。この人々の、道の糧食物に、殿内の絹・綿・錢など、あ るかぎりとり出でゝ添へて遣はす。「この人々ども歸るまで、いもひをして吾はをらん。この玉取りえでは、家に歸り來な」とのたまはせけり。おのおの仰承は りて、まかり出ぬ。「『龍の頸の玉取りえずは、歸り來な』とのたまへば、いづちもいづちも、足の向きたらん方へいなむず。かゝるすき事をしたまふこと」 と、そしりあへり。給はせたる物、おのおの分けつゝ取る。あるいはおのが家に籠りゐ、あるいはおのが行かまほしき所へ往ぬ。「親君と申とも、かくつきなき ことを仰給ふこと」ゝ、事ゆかぬ物ゆゑ大納言をそしりあひたり。


LA JOIA AL COLL DEL DRAC

Ôtomo no Miyuki, el Gran Conseller, convocà tots els homes de sa mansió i els hi digué :
-Hi ha una joia amb la lluïssor de cinc colors al coll d'un drac. A qui me la porti li concediré allò que desitgi.
Els homes escoltaren ses paraules i digueren :
-Respectem vos ordres, emperò, no serà gens fàcil de trobar aquesta joia, i encara més difícil de prendre-la del coll d'un drac..
El Gran Conseller digué :
-Qui serveix son senyor àdhuc sa vida arriscaria, obligat a seguir ses ordres. No és pas quelcom que no sigui al nostre país, o a l'Índia o a la Xina. Els dracs surten de les aigües i de les muntanyes del nostre país. Què us fa pensar dir que sigui difícil?
Els homes digueren :
-Que així sigui, doncs, encara que difícil seguírem vos ordres i anirem a cercar-ho.
El Gran Conseller els mirà i rigué :
-És sabut que serviu a un gran senyor, com gosaríeu oposar-vos a sa paraula?
I els ordenà de partir a la recerca de la joia al coll del drac. Els aprovisionà pel viatge i del magatzem els forní amb sedes, cotons, diners, i els féu sortir.
-Fins que no torneu – digué – faré abstinència. Emperò, no torneu pas sens la joia!
I amb aquestes paraules se n'anaren.
Com els havia dit “No torneu sens la joia al coll del drac!” anaren cap a on els portaven els peus. Criticaren el Gran Conseller d'aquella rauxa. Tot allò que havien rebut s'ho repartiren entre ells. Uns tornaren a llurs cases i altres anaren a on els plagué. Tot i ésser llur amo ses ordres eren un despropòsit, i com no progressaven blasmaren el Gran Conseller.

o0o

竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -12-

この皮衣いれたる箱を見れば、くさぐさのう るはしき瑠璃を色へてつくれり。皮衣を見れば、金青の色なり。毛の末には、金の光し、さゝきたり。寶と見え、うるはしき事ならぶべき物なし。火に燒けぬ事 よりも、けうらなること、ならびなし。「うべ、かぐや姫このもしがり給にこそありけれ」とのたまうて、「あなかしこ」とて、箱にいれ給て、ものゝ枝につけ て、御身の化粧いといたくして、「やがて泊りなんものぞ」とおぼして、歌よみ加へて持ちていましたり。その歌は、限なきおもひに燒けぬ皮衣袂かはきてけふ こそはきめと言へり。家の門にもていたりて、立てり。竹取出きて、とり入れて、かぐや姫に見す。かぐや姫の、皮衣を見ていはく、「うるはしき皮なめり、わ きてまことの皮ならむとも知らず」。竹取答へていはく、「とまれかくまれ、まづ請じ入たてまつらむ。世中に見えぬ皮衣のさまなれば、これをと思ひ給ね。人 ないたくわびさせたてまつらせ給そ」と言ひて、呼びすゑたてまつれり。かく呼びすゑて、この度はかならずあはむと、女の心にも思ひをり。この翁は、かぐや 姫のやもめなるを歎かしければ、よき人にあはせんと思ひはかれど、切に「いな」といふ事なれば、え強ひねば、ことわり也。かぐや姫、翁にいはく、「この皮 衣は、火に燒かんに、燒けずはこそ、まことならめと思ひて、人の言ふことにも負けめ。「世になき物なれば、それをまことと疑ひなく思はん」とのたまふ。猶 これを燒きて心みん」と言ふ。翁、「それ、さも言はれたり」と言ひて、大臣に、「かくなん申」と言ふ。大臣答へていはく、「この皮は、唐にもなかりける を、からうじて求め尋ねえたる也。なにの疑ひあらむ。さは申とも、はや燒きて見給へ」と言へば、火の中にうちくべて燒かせ給に、めらめらと燒けぬ。「され ばこそ。異物の皮なりけり」と言ふ。大臣、これを見給ひて、顔は草の葉の色にて居給へり。かぐや姫は、「あなうれし」と、喜びてゐたり。かの詠み給ける歌 の返し、箱に入て返す。
　　なごりなく燃ゆとしりせば皮衣思ひの外におきて見ましを
とぞありける。されば、歸りいましにけり。世の人々、「あべの大臣、火ねずみの皮衣もて いまして、かぐや姫にすみ給ふとな。こゝにやいます」など問ふ。ある人のいはく、「皮は火にくべて燒きたりしかば、めらめらと燒けにしかば、かぐや姫あひ 給はず」と言ひければ、これを聞きてぞ、とげなき物をば、「あへなし」と言ひける。


Mirà la capsa on hi havia la pell, era ornada amb tota tota mena de lapislàtzulis . Contemplà la pell, era de color blau amb reflexos daurats a les puntes dels pèls. Lluïa com un tresor, d'una bellesa única. Més que no pas la resistència al foc era son esplendor imparella. Digué :
-Oh! Això és certament allò que Kaguyahime desitja. És més del que em pensava.
La posà a la capsa, hi fermà una branca, s'empolainà i tot pensant “Segurament hi passaré la nit!” Féu uns versos i els afegí :
Aquest vestit de pell que ni el foc
ni ma passió constant no consumeixen,
la porto certament avui amb mes mànigues eixutes.
Arribà a les portes de la casa amb la pell i hi restà davant. El vell sortí, l'agafà i la mostrà a Kaguyahime. Aquesta tot mirant-la digué :
-És una pell extraordinària, emperò, no sé pas si és autèntica.
El vell contestà :
-De tota manera, no li diguis cap inconveniència.
Cridà al Ministre i l'acomodà.
Àdhuc la vella veient com l'acomodava creguí de tot cor que aquesta vegada Kaguyahime consentiria a casar-se.
El vell patia per si Kaguyahime restava fadrina, i desitjava que es casés amb una bona persona, emperò, si hi era completament en contra, no podia pas obligar-la, i ella ho refusaria.
Kaguyahime li digué :
-Si aquesta pell passa certament la prova del foc admetré que és autèntica i acceptaré sa paraula. Dieu que és una cosa única al món i que no n'haig de dubtar, llavors, provem de cremar-la.
-Fem-ho com dius.
Digué el vell i s'adreçà al Ministre :
-Això és el que diu Kaguyahime.
I el Ministre contestà :
-Aquesta pell no era ni a Morokoshi, i després de moltes dificultats l'he haguda. No n'hi ha dubte. Tal com dieu, cremem-la i ho veurem.
I tot dient això la gità al foc, i les flames la consumiren.
-Després de tot, seria la pell d'un altre animal.... (17)
El Ministre quan ho veié la cara se li tornà de color verd fulla.
Kaguyahime en fou ben cofoia. Com a resposta als versos anteriors del Ministre ella féu un poema que posà a la capsa :
Si hagués sabut que la pell cremaria sens deixar res,
mirar-la només, lluny del foc de ma pensada.
I així se'n tornà el Ministre.
Tothom preguntà :
-El Ministre Abe ha portat el vestit de pell de la Rata de Foc, i havia de viure amb Kaguyahime. Ja hi és?
La gent d'allà digué :
-Quan es gità la pell al foc cremà fins a consumir-se, i amb Kaguyahime no s'ha casat.
S'escampà la brama i al no reixir es deia d'Abe de “no (h)ave(r-la)”.

- - - - - -
17 – No és clar qui diu aquesta frase. Hi ha discrepàncies entre els comentaristes de les diverses versions del text, unes diuen que és el vell i altres Kaguyahime.

o0o

NTCJ 79

猩々
Shôjô
El buidaampolles

També es troba sota el títol de “Shôjô midare” (猩々乱) : L'enrenou de Shôjô.

“Shôjô” significa “orangutan” i sota aquest aspecte es representat en moltes reproduccions de l'obra. És una mena d'esperit de les aigües del Japó i el trobem amb la cara i els cabells vermells i amb una afició desmesurada per l'alcohol. Ha passat al llenguatge popular com a sinònim de bevedor, embriac, trompa, etc.

Com a curiositat esmentaré la pel.lícula, un “anime” : la princesa Mononoke (もののけ姫 ), de l'any 1997, de Miyazaki Hayao (宮崎 駿, 1941), on les criatures amb aspecte de mico que lluiten per protegir el bosc de la destrucció dels humans s'anomenen “shôjô”.

Autor : Desconegut.

Argument : Apareix un tal Kôfû (高風) que viu en un llogaret de la Xina i ens explica que degut al seu comportament de bon fill vers els seus pares va tenir un somni estrany on se li va dir que si preparava vi i el venia al mercat es faria ric, i així ho va fer, i ara és ric. Però el més estrany de tot és que sempre hi trobava el mateix home que anava a beure's el seu vi i que per molt que begués mai no li canviava el color de la cara. Un dia encuriosit li va preguntar el seu nom, i l'home li va respondre que es deia Shôjô, i va agafar una gerra i estrenyent-la contra el seu pit es van endinsar a les aigües del riu.
Kôfû volia trobar-lo altre vegada i el va esperar al lloc habitual amb el vi preparat. Shôjô va aparèixer i li va dir que estava molt content de tornar-lo a veure. Va començar a beure i ballar sobre l'aigua sota la llum dels estels. Després de la dansa va dir-li que el seu amor filial seria recompensat : la gerra de vi que li ha donat no s'acabarà mal.
Kôfu es va despertar. Evidentment la gerra de vi no se li va acabar mai i el seu negoci va ser molt prosper.


Referències :

“Wamyô Ruijûshô” (倭名類聚鈔), escrita entre els anys 931 ? -937, una mena de diccionari enciclopèdic, obra de Minamoto no Shitagô (源順 , 911-983).

“Heike Monogatari” (平家物語), llibre no. 3 : El retorn del capità (少將都歸).

 “Kagakushû (下学集) : col·lecció d'afers mundans.
És tracta d'una mena de diccionari de caràcters xinesos escrit l'any 1444 per un monjo. El títol fa referència a unes paraules de Confuci (孔夫子, 551 – 479 aC.) descrivint-se ell mateix en les seves “Analectes “ (論語 – Lu Yu) : Els meus estudis són encoberts i el meu discerniment elevat (下学而上達). Estava adreçat al public en general, i va ser pioner en aquesta tasca divulgativa.
“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.
Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan, però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011.
El Kokinshû és altre cop present, també els 20 llibres corresponents i té 1351 poemes.
o0o
“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).

終

NTCJ 78

石橋
Shakkyô
El pont de pedra


Autor : Desconegut. Hi ha la data de 1465 com la primera representació.

Argument : Un monjo budista, Jakushô (寂昭), que va en pelegrinatge per la Xina arriba a la muntanya Seiryô i es troba amb un pont de pedra. Quan és a punt de creuar-lo apareix un noiet que li diu que aquell és un indret perillós. El pont no és de la mà dels homes sinó producte de la natura, porta al paradís i només aquells que realment han purgat els seus pecats podran passar-hi. El noi li descriu els riscos de creuar. Molts religiosos abans que ell ho han intentat. Inclús monjos de renom, però només aquells que han portat una vida d'ascetisme ho han assolit. El pont es estret, llarg, colgat de molsa que fa difícil el caminar, cascades d'aigua el mullen, penjat sobre una foscor que potser porta a l'infern...... Només aquells de cor pur en la fe de Buda podran creuar. A l'altre banda, hi ha el paradís de Monju (deïtat budista de la cultura i l'intel·lecte) curull de flors i música. El noi li demana que esperi que segurament apareixerà. Poc després surt Monju que era de fet el noi i balla la dansa del Lleó acompanyat de flautes, arpes i violes, demanant pau i felicitat per a tots els humans.



Referències :

“Kammuryôjukyô” (観無量寿経) : Sutra de la Meditació sobre Buda.

“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).

“Ryôjin Hishô” (梁麈秘抄) : “Cançons per a fer ballar la pols sobre les bigues” , obra de l'època Heian, de l'any + - 1169, o 1179. Segurament en dues parts, amb deu llibres cadascuna, però de les quals només se n'ha trobat una dècima part. Els textos que hi ha actualment es van trobar el 1911 després d'anys creient que havien desaparegut.
L'origen del seu títol apareix en una nota molt breu al final del llibre no. 1.
Explica que procedeix d'una antiga llegenda xinesa sobre dos cantants molt famosos anomenats Yu Kung i Han Ê. Segons la tradició, les seves extraordinàries veus emocionaven la gent fins a les llàgrimes i el seu ressò feia que “la pols de les bigues” ballés per l'aire durant tres dies abans de tornar a caure.
És un aplec de cançons i poemes sobre tot allò que és humà i diví, i procedeixen de tot arreu del Japó.
Les cançons religioses, força nombroses, són d'origen budista, i d'altres amb elements sincretistes i xintoistes. Va ser molt popular inclús dintre dels cercles de l'aristocràcia.
“Hôbutsushû” (宝物集): Recull de joies.
Narracions curtes en forma de diàleg entre un monjo i un grup de persones. Obra basada en l'ensenyament de la doctrina budista, tot amb un to evidentment didàctic.
L'autor és Taira no Yasuyori (平康頼, dates desconegudes. La seva activitat literaria es va desenvolupar entre el 1190 i 1200). Esmentat al Heike Monogatari.

“Hosshinshû” (発心集) : Recull de despertars religiosos. Obra de Kamo no Chômei (鴨長明, 1153/1155-1216) on narra històries de monjos i sants que han abandonat el món i tots els seus afanys per rebre la gràcia de Buda.

“Ôjôyôshû (往生要集) : Els punts essencials de la salvació”.
Autor: Genshin ((源信 , 942-1017), també conegut com a Eshin Sozu. Va ser un dels erudits més influents de l'escola Tendai (secta budista).
Segons el text, 往生要集 és la clau per evitar els turments de l'infern tot entonant la formula “nembutsu”, i apel.lant al poder salvador de Buda.

“Eiga Monogatari” (栄花物語) : “Històries de l'esplendor florent”.
Obra èpica que narra els esdeveniments de la vida de Fujiwara no Michinaga (藤原 道長, 966-1028), escrita per diversos autors desconeguts. És un panegíric als Fujiwara, en especial, naturalment, a Michinaga.
Està dividida en quaranta parts, trenta de principals més deu d'addicionals. Algunes fonts hi veuen mans femenines en la seva composició o com a mínim la participació de dones en el recull de materials.
Segons una tradició, mantinguda per moltes fonts, l'atribueixen a Akazome Emon (赤染衛門, 956/976?-1041), la qual cosa és molt probable en certa mesura i inclús com a compiladora.

“Makura no Sôshi” (枕草子).

“Hakushi Monjû” (白氏文集) : L'antologia de Haku.
Es tracta dels poemes de Haku Kyoi (白居易, 772-846), també conegut com a Haku Rakuten (白楽天).
És més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga transcripció fonètica xinesa, i Bai Juyi en l'actual.
Va ser el poeta preferit de la societat Heian.

“Kyôkunshô” (教訓書) : Tractat per a aprenents.
És un mètode musical de l'any 1233, obra de Koma no Chikazane (狛近眞, 1177-1242).
o0o

SENDERA D'OKU (おくの細道) 26
Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

平泉

三代の栄耀一睡の中にして、 大門の跡は一里こなたに有。秀衡 が跡は田野に成て、金鶏山のみ 形を残す。先高館にのぼれば、 北上川南部より流るゝ大河也。 衣川は和泉が城をめぐりて高館 の下にて、大河に落入。康衡等が 旧跡は衣が関を隔て南部口 をさし堅め、夷をふせぐとみえたり。 偖も義臣すぐつて此城に こもり、功名一時の叢となる。国破 れて山河あり。城春にして草 青みたりと笠打敷て、時のう つるまで泪を落し侍りぬ。
夏草や兵どもが夢の跡
卯の花に兼房みゆる白毛かな
曾良
兼て耳驚したる二堂開帳 す。経堂は三将の像をのこし、 光堂は三代の棺を納め、三尊の 仏を安置す。七宝散うせて、 珠の扉風にやぶれ、金の柱霜 雪に朽て、既頽廃空虚の叢 と成べきを、四面新に囲て、甍 を覆て風雨を凌。暫時千歳 の記念とはなれり。
五月雨の降のこしてや光堂

HIRAIZUMI

La glòria de tres generacions (88) s'esvaí com un somni, les restes de la portalada eren a una llegua d'allà. La mansió de Hidehira havia esdevingut arrossars, només la forma de la muntanya de Kinkei romania la mateixa.
Primer de tot, quan pujàrem Takadachi veiérem el gran corrent del riu Kitakami fluir cap al sud. El riu Kotomo encerclava el castell d'Izumi i s'abocava a la gran corrent sota Takadachi.
Les ruïnes de la mansió de Yasuhira (89) eren al nord de la barrera de Koromo, com si fos una defensa contra els Ezos (90). Allà s'hi resguardaren Yoshitsune (91) i ses vassalls, llurs gestes ara un munt d'herbots. “El país destruït, resten muntanyes i rius, i el castell en primavera verdeja d'herba” (92). Seguí sobre mon capell i caieren mes llàgrimes sens adonar-me del temps.

---Munt d'herba d'estiu, de tots els grans combatents restes de somni.
---Les flors d'unohana (93) semblen de Kanefusa (94) els seus cabells blancs. (Sora)

M'havien enaltit els dos santuaris. En el de Gyôdô (95) hi restaven les estàtues dels tres generals (96) i en el de Hikaridô (97) s'hi guardaven llurs taüts i imatges de tres Budes (98). Dispersats i perduts els Set Tresors (99), esbocinades pels vents les portes encrostades de gemmes, les columnes daurades podrint-se sota glaçades i neus, tot hauria decaigut i esdevingut un herbei si no fos per un tancat nou i un teulat per resistir pluges i vents. Per un instant protegida la memòria de mil anys.

---De maig les pluges no et poden contorbar, temple de la llum!
- - - - - -

88 – Aquestes “tres generacions” eren :
-Fujiwara no Kiyohira 　　藤原 清衡, 1056–1128)
-Fujiwara no motohira　　藤原基衡,　 ¿ - 1157)
-Fujiwara no Hidehira 　　藤原 秀衡,1122?–1187)

89 - Fujiwara no Yasuhira 　　藤原 泰衡; 1155–1189).

90 - Ezo (夷) : les tribus indígenes del nord del Japó.

91 - Minamoto no Yoshitsune (源 義経, 1159-1189).

92 - Referència a uns versos del poeta xinès Du Fu (杜甫, 712-770).

93 - Onohana (卯の花) : Deutzia scabia. Com en tantes notes sobre la flora japonesa, agrairia qualsevol informació sobre un nom en català d'aquesta flor o planta.

94 - Masuo Jurô Kanefusa (増尾十郎兼房, 1127-1189). un dels servents més fidels de Minamoto no Yoshitsune (源 義経, 1159-1189) amb qui va lluitar tot i la seva avançada edat.

95 – Gyôdô (経堂) : Biblioteca de les escriptures sagrades (sutres).

96 - De fet, no es tracta de generals en el sentit militar, són :
-Monju Bosatsu (文殊菩薩) : El bodhisattva Manju, també conegut com Monjushuri (文殊師利). Es la deïtat budista de la saviesa.
-El gran rei Uden (優でん大王, ¿-?).
-El minyó Zenzai (善哉童子, ¿-?) que va fer un pelegrinatge a cinquanta-tres llocs i es va trobar amb cinquanta-tres sants, segons s'explica en el Sutra Kegonkyo (華厳経).

97 – Hikaridô (光堂) : Santurari/temple de la Llum.

98 - Amida Nyôrai (阿弥陀如来) la principal deïtat budista de la secta de “La terra pura”.
-Seishi Bosatsu (勢至菩薩) : el bodhisattva Seishi.
-Kanzeon Bosatsu (観世音) : el bodhisattva Kanzeon, més conegut com a Kannon (観音).
Aquestes tres deïtats budistes representen el poder de la saviesa.

99 - “Els set tresors del budisme” (七種の宝). De fet, aquesta llista, com ja he esmentat en un altre escrit, pot variar en altres textos. Hi ha unanimitat en els tres primers, però els altres quatre poden ser diferents. Poso la que és potser la més habitual :
金 Or
銀 Argent
瑠璃 Lapislàtzuli
玻璃 Vidre/Cristall
赤珠 Rubí
瑪瑙 Àgata
しゃこ Nacre (segons els diccionaris és una petxina gegant).


o0o

SENDERA D'OKU (おくの細道) 25
Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

石の巻
十二日、平和泉と心ざし、あねはの松 緒だえの橋など聞傳て、人跡稀 に雉兎蒭□の往かふ道、そこ ともわかず、終に路ふみたがえて 石の巻といふ湊に出。こがね花咲 とよみて奉たる金花山海上に 見わたし、数百の廻船入江につど ひ、人家地をあらそひて、竃の 煙立つゞけたり。思ひがけず斯る 所にも来れる哉と、宿からんとすれ ど、更に宿かす人なし。漸まどしき 小家に一夜をあかして、明れば 又しらぬ道まよひ行。袖のわたり 尾ぶちの牧まのゝ萱はらなどよそ めにみて、遥なる堤を行。心細 き長沼にそふて、戸伊摩と云所に 一宿して、平泉に到る。其間廿 余里ほどゝおぼゆ。


ISHINOMAKI

El dotze férem cap a Hiraizumi i havent sentit del pi d'Oneha i del pont d'Odae seguírem per camins molt poc transitats, llevat dels caçadors i els llenyataries, ens extraviàrem i, finalment, sortírem a un port de nom Ishinomaki. A l'altra banda de la mar s'albirava la muntanya de Kinka que un poema havia evocat “.......florit d'or.....” (87). Centenars de vaixells mercants s'aplegaven a la badia, les cases s'enganxaven unes amb les altres, s'envolava el fum de les cuines. Estupefactes d'haver arribat a aital lloc cercàrem hostatge, emperò, ningú no ens en oferí; així doncs, férem nit en una mísera cabana, i a l'alba altre cop a perdre'ns per viaranys desconeguts.
S'albiraven el gual de Sode, les pastures d'Obuchi i els canyissars de Mano. Seguírem una escullera interminable i vorejàvem un aiguamoll llarg i depriment per hostatjar-nos en un lloc de nom Toima, érem a Hiraizumi, segurament hauríem fet més de vint llegües.
- - - - - -

87 – Referència a un poema de Ôtomo no Yakamochi (大伴家持, 718-785).
Poeta i polític, i el principal compilador del Man’yôshû. La seva contribució a l’antologia és considerable, amb 479 poemes, més del deu per cent del total de l’obra. Va ocupar molts càrrecs polítics tot i que la seva carrera va tenir mols alts-i-baixos. Degut a un crim comès per un familiar seu va ser desposseït a títol pòstum de tots els seus càrrecs.
És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals “ (Sanjūrokkasen三十六歌仙).
Els versos són al Manyôshû (万葉集) :
すめろぎの 御代さかえむと東なる みちのく山に黄金花咲く
Gloriós regnat imperial, a orient el mont Michinoku s'ha florit d'or.

o0o

SENDERA D'OKU (おくの細道) 24
Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

瑞岩寺

十一日、瑞岩寺に詣。当寺三十二世の昔、真壁の平四郎出家して、入唐帰朝の後開山す。其後に雲居禅師の徳化に依て、七堂甍改りて、金壁荘厳光を輝、仏土成就の大伽藍とはなれりける。彼見仏聖の寺はいづくにやとしたはる。



ZUIGANJI

L'onze de la cinquena lluna visitàrem el temple de Zuiganji. D'una antigor de trenta-dues generacions, Makabe no Heishirô (85) després d'entrar en religió anà a la Xina dels Tang (86) i quan en tornà el fundà. Posteriorment el mestre zen Ungô (87), amb sa eminent virtut, en renovà set sales, relluents d'or llurs murs i els objectes de culte, un gran temple, veritable paradís a la terra.
M'hauria agradat saber quin era el temple de sant Kenbutsu.


- - - - - -


85 – Aquí Bashô s'equivoca de dinastia xinesa. Esmenta la Tang (唐朝 – 618 /907), quan, de fet, és la Sung (宋朝, 960 / 1279), considerant que Makabe no Heishirô (真壁の平四郎, ¿-?) va viure en el període de Kamakura (鎌倉時代, 1185-1333 ).
86 – Kenbutsu (見仏聖, ¿-?). Es va fer un ermitatge a Ojima on s'hi va recloure durant dotze anys dedicat a la meditació i a l'estudi de les escriptures budistes.
Saigyo (西行, 1118-1190) el va visitar i s'hi va quedar dos mesos

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -160-

ちはやぶるかもの社のゆふだすきひと日も君をかけぬ日はなし

ちはやぶるーかものやしろのーゆうだすきーひとひもきみをーかけぬひはなし

Cada jorn al gran santuari de Kamo es fan servir les cintes rituals, i no passa dia que no pensi en tu.

Nota : Cintes d'un teixit que s'obté d'una varietat de la morera i es fa servir per agafar les mànigues dels monjos en els rituals religiosos.

Poema no. 487

Autor: Anònim.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -159-

夕ぐれは雲のはたてに物ぞ思ふあまつそらなる人をこふとて

ゆうぐれはーくものはたてにーものぞおもうーあまつそらなるーひとをこうとて

Al capvespre mes pensaments vagaregen pels confins dels núvols, allà, al firmament, amb qui estimo.

Poema no. 484

Autor : Anònim.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -158-

かたいとをこなたかなたによりかけてあはずはなにをたまのをにせむ

かたいとをーこなたかなたにーよりかけてーあわずはなにをーたまのをにせむ

Si no ens trobem, com dos fils que per molt que es torcin no es lliguen, com podrà ma vida unir-se a la teva?

Poema no. 483

Autor : Anònim.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -157-

はつかりのはつかにこゑをききしより中ぞらにのみ物を思ふかな

はつかりのーはつかにこえをーききしよりーなかぞらにのみーものをおもうかな

Després de sentir la seva tènue veu com de les primerenques oques salvatges, els meus pensaments vagaregen per l'aire.

Poema no. 481

Autor : Ôshikôchi no Mitsune (凡河内みつね, act.lit. 898-922).

Va ser governador de Kai, d' Izumi i d' Awaji. Quan va tornar a Kyoto va ser un dels compiladors del Kokinshû. Poeta prolífic té uns 193 poemes en les antologies oficials, a més de la seva col.lecció personal : Mitsune Shû (躬恒集).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -156-

人の花つみしける所にまかりて、そこなりける人の もとに、のちによみてつかはしける

Compost i enviat a una dona que havia estat en un lloc amb gent recollint flors.

山ざくら霞のまよりほのかにも見てし人こそこひしかりけれ

やまざくらーかすみのまよりーほのかにもーみてしひとこそーこいしかりけれ

Així et vaig veure, com el cirerer de la muntanya a través de la boirina, vagament, i com t'enyoro!

Poema no. 479

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)
Crític, escriptor i poeta. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.

Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen)

o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 103-

百三段

むかし、おとこ有けり。いとまめにじちようにて、あだなる心なかりけり。深草の帝になむ仕うまつりける。心あやまりやしたりけむ、親王たちの使ひたまひける人をあひいへりけり。さて、

寝ぬる夜の夢をはかなみまどろめばいやはかなにもなりまさる哉

となんよみてやりける。さる歌のきたなげさよ。


Fou una vegada un home. Era molt honest, sincer i fidel. Era al servei de l'emperador Fukukusa (1).Féu segurament la indiscreció de festejar una dona que servia els prínceps imperials, així (2) :

---Evanescent com un somni la nit que hem dormit junts, ah, és més evanescent encara quan dormisquejo. (3)

féu i envià. Quin poema més pobre! (4).


- - - - - -


(1) Era l'emperador Ninmyô (仁明天皇, 810-850). Anomenat Fukukusa (深草) pel lloc on va ser enterrat.
(2) Altres versions inclouen “....l'endemà.....”, especificant així que es tracta del clàssic “poema de l'endemà” que l´home enviava a la dona amb qui havia passat la nit i el poema manifestava la seva satisfacció, confirmant la relació. No enviar-ho equivalia a un rebuig.
(3) Poema d'Ariwara no Narihira. KKS 644.
(4) Aquest comentari no està clar. Podria ser una facècia del poeta, o una expressió de modèstia.




o0o