– 落窪物語 -62-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.





　頼もしげなくなり果てたまひて、生ける時、処分してむ、子どもの心見るに、はらから思ひせず、女たちのなかにも疎々しくあめれば、論なう怨みごとども出で来なむとて、越前の守を御前に呼び据ゑて、所々の荘の券、帯など取り出でて、選らせたまふに、少しよろしきは、ただ大将殿の北の方にのみ奉りたまひて、「異子ども、これをうらやましとだに思ふべからず。同じやうに力入り、親に孝したるだに、少し人々しきになむ、よろしき物取らする。いはむや、ここらの年ごろ顧みるを、恩にやと思へ」と、いとさかしう宣ふを、君達は、ことわりと思したり。「この家も古りてこそあめれど、広うよろしき所なり」とて、大将殿の北の方に奉りたまへば、北の方、聞きて泣きぬ。「宣ふことどもは、さも宣ひぬべけれど、またいかがうらやみ聞えざらむ。年ごろ、若うより、あひ添ひたてまつりて、六七十になるまで見たてまつり頼みたてまつりつること、またなかりつる。子ども七人持たり。など、この家を、おのれに賜はらざらむ。子どもをこそ、『われに孝することなけりき』とて思し捨てめ、世の人の親は、もはら、さいはひなきをなむ、なからむ時いかにせむとは思ひなる。大将殿におきたてまつりては、この家は得たまはずとも、いとよくありなむ。男君もいと頼もしう、みつばよつばも設けたまひてむ。三条も、さばかり玉のやうに造りて奉りたり。いとよし、をのこにおきては。夫ある子どもは、はかばかしき家持たるも、なかめる。よし、それは、いひもていけば、とてもかくてもありなむ。おのが身、この二人の子どもは、『ここ立ちね』と懲ぜられむをりは、いづこにかあらむとするぞ。大路に立てとや。いと道理なく物な宣ひそ」と言ひ続けて泣けば、おとど「子どもも、思ひ捨つるにはあらねど、うるはしくこそは、せめてなくとも、よに大路にも立ちたまはじ。年ごろの位には子どもを見たまへたりとも、仕うまつりてむ。越前の守、わが代り取り添へて仕うまつれ。三条の家かは。本性、かの御領なり。大将殿もみたまふに、少しはかばかしき物、い奉らで死なば、いふかひなき者と思すべし。天下に宣ふとの領らぬ。ここは、い奉らじ。今日、明日とも知らぬ身を、な恨みたまひそ。物な言はせたまひそ。いと苦し」と宣へば、北の方、またうち出づれど、子ども集まりて、制して、また言いはせず。
　大将殿の北の方、聞きたまひて、いとあはれに思して、「北の方の聞えたまふこと、いとことわりなり。ここには、ただ何もかも、な賜びそ。君達にあまねく奉らせたまへ。まして、ここに誰も誰も住みつきたまへるに、思はぬ方に侍らむ、いと見苦し。なほ、はや奉らせたまへ」と責め申したまへば、おとど「おのれは、え取らすまじ。おのれ死にはべらむ時、ともかくも心としたまへ」とて、さらに聞きたまはず。よき帯など、たまさかにありけるなども皆大将殿に奉りたまふ。越前の守など、げに少し物しと思へれど、親の御けしき得たまふ人の御ありさま、言ふべきにあらぬば、うちも出でず。あるべきことども、いとよくしたためて、大将殿の北の方、よろづにうれしく、御徳により面目ある目を見はべりつるを、返す返す申したまひて、「はかばかしからぬ女子どもの、いとあまた侍りつる、よくよく顧みたまへ」と申したまふ。「承りぬ。身の堪へむ限りは、いかで仕うまつらざらむ」と宣へば、「いとうれしきこと」と宣ふ。「むすめども、この御言に従へ。君を思ひたてまつれ」など、さかしく宣ふままに、いと弱くなりたまへば、誰も誰もいみじく思し嘆く。
　つひに、七日に消え入りたまひぬ。十一月のことなりけり。いと惜しむ時にあらず、ことわりとは思しながら、御子ども、女、男、集まりて惜しみ泣きたまふさま、いとあはれなり。


El Dainagon es sentia ja a la fi i digué :

– Mentre encara sóc en vida disposaré de mon patrimoni. Miro el cor de mes fills i no fan com germans. Les noies no són afectuoses entre elles i hi haurà greuges.

Demanà que es presentés l'Echizen no Kami i repartí les escriptures de ses propietats i els “obis”. Els millors bens foren per a la Kita no Kata del Taishô.

– No tingueu enveja vosaltres. Tots us heu esforçat per igual en vostre amor filial, és just doncs que qui més s'hi ha esforçat rebí més. Durant tots aquests anys sempre he tingut cura de vosaltres.

I ses fills ho trobaren molt assenyat.

– Aquesta casa és vella mes és espaiosa i magnífica.

I la donà a la Kita no Kata del Taishô. Quan sa muller, la Kita no Katam ho sentí esclatà en plors.

– Està bé açò que dieu, mes com podeu pensar que no en senti enveja? Tots aquests anys, des ben jove, que sóc amb vós. I fins ara, als seixanta i setanta anys, he tingut cura de vós, al vostre servei. Tenim set fills, per què no em deixeu aquesta casa? Segurament la raó és que no us han demostrat amb prou cura llur amor filial. Un altre pare vetllaria i s'amoïnaria per allò que podria passar a llurs fills més malaurats després de sa mort. Al Taishô no li cal aquesta casa, és prou puixant com per a haver tres o quatre cases com aquesta. La residència de Sanjô li van deixar refeta com una joia. Els nois estan molt bé, com les noies casades, tot i que no tenen casa fixa, estant bé ja n'hauran segurament. Emperò, jo i les altres dues filles on anirem a viure si som obligades a deixar aquesta casa? Vagarejarem pels camins? No feu aital desraó, us ho prego.

– No deixo les filles abandonades sinó ben agençades. Tot i no viure ací no vagarejareu pels camins. Per la cura que heu tingut per als fills ells vetllaran per vós. L'Echizen no Kami en tindrà esguard com hauria fet jo mateix. La residència de Sanjô és meva per cas? No, no em pertany. Què en pensarà el Taishô si moro sens deixar-li res de consideració? És decidit, no us deixo aquesta casa. Puc morir en qualsevol moment, no m'ho retragueu. No em feu parlar més, em trobo molt malament.

La Kita no Kata volia dir alguna cosa més emperò els fills reunits no li deixaren.

La Kita no Kata del Taishô ho sentí i se'n planyé.

– Açò que diu la Kita no Kata és raonable. Doneu res, que tot sigui per a ells. Sempre han viscut ací i seria humiliant per a ells anar a un lloc desconegut. Doneu-lis ara mateix aquesta casa.

Digué acuitant-lo.

– No ho faré pas. Una vegada mort fes allò que et plagui.

I no volgué sentir-ne a parlar més.

El Dainagon donà al Taishô els “obis” més valuosos i l'Echizen no Kami fou una mica malcontent, emperò, no digué res contrari als desitjos de son pare.

Després d'haver arranjat el repartiment del patrimoni el Dainagon expressà son agraïment a la Kita no Kata del Taishô.

– Mercès a vostra benvolença he estat honorat – repetia – Totes mes filles són pobres d'esperit, un prego de vetllar per elles.
– Ho faré – contestà Ochikubo – faré tot allò a mon abast per a ajudar-les.
– Em fas molt feliç, i vosaltres, filles, ateniu-vos a allò que us digui ella, i tingueu-li esguard.

Amb aquests mots assenyats el Dainagon s'afeblí molt i hom fou molt afligit.
Finalment, el setè jorn de l'onzena lluna traspassà. Sa mort no comportà un gran trasbals car era ja natural.

o0o

小林 一茶 -96-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.

鳥の音に咲うともせず梅の花
とりのねに　さこうともせず　うめのはな
Tori no ne ni-sakou to mo sezu-

El cant dels ocells
emperò la prunera
no és florida.


拝上頭に花の雫かな
おがみあぐ　かしらにはなの　しずくかな
Ogami agu-kashira ni hana no-shizuku kana

Mentre sóc pregant
a la cara alçada
l’hi cauen les flors.

o0o

小林 一茶 -95-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.

臭水の井戸の中より梅の花
くさみずの　いどのなかより　うめのはな
Kusa mizu no-ido no naka yori-ume no hana

De la bocana
d'un pou d'aigua pudenta
flors de prunera.





梅さくやごまめちらばふ猫の墓
うめさくや　ごまめちらばう　ねこのはか
Ume saku ya-komame chirabau-neko no haka

Flors de prunera
sobre la tomba del gat
sardines seques.

o0o

小林 一茶 -94-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.

春ぞとてしぶ～咲し椿哉
はるぞとて　しぶしぶさきし　つばきかな
Haru zo tote-shibushibu sakishi-tsubaki kana

És primavera
mes desmenjada floreix
la camèlia.




下草も香に匂ひけり梅(の)花
したくさも　かににおいけり　うめのはな
Shitakusa mo-ka ni nioi keri-ume no hana

Inclús els herbots
sota l'arbre són fragants
flors de prunera.

o0o

Yosa Buson (1716-1784)
秋 TARDOR

いな妻の一網うつやいせのうみ Inazuma no hito ami utsuyashi ise no umi.

Com una xarxa
sobre la cala d'Ise
hi cau un llampec.

いなづまや堅田泊リの宵の空 Inazuma ya katada domari no yooi no sora.

Una llampada
mentre sóc a Katada
al cel del vespre.

稲妻にこぼるゝ音や竹の露 Inazuma ni koboruru oto ya take no tsuyu.

El so d'un llampec
fa caure la rosada
sobre els bambús.
o0o

与謝蕪村 - 86
Yosa Buson (1716-1784)
秋 TARDOR

英一蝶が畫に贊望れて Llegenda per a una pintura de Hanabusa Itchô.

四五人に月落かゝるおどり哉 Shi-go-nin ni tsuki ochi kakaru odori kana.

Sota la lluna
unes quantes persones
hi fan ballada. (35)

ひたと犬の啼町越へて躍かな
Hita to inu no naku machi koete odori kana.


El lladruc del gos
passa intens pel poble
mentre es balla.
- - - - - -

35 - Hanabusa Itchô (英一蝶, 1652-1724).
0o0

与謝蕪村 - 85
Yosa Buson (1716-1784)
秋 TARDOR

高燈籠滅なんとするあまたゝび Takadourou kienan to suru amatatabi.

Ja massa vegades
s'ha apagat la flama
de les llanternes. (33)


七夕 Tanabata

梶の葉を朗詠集のしほり哉 Kaji no ha wo roueishuu no shiori kana.

Fulles de morer

marcador de pàgines

del poemari. (34)

- - - - - -

33 - Messuru (滅) té també el significat de "mort". El primer vers té sis síl·labes.

34 - “Tanabata” (七夕), “Festivitat de les estrelles”. Es celebra el set de juliol. Es tracta d’una llegenda xinesa sobre la trobada de dues estrelles: Altair (Kengyû牽牛) i Vega (織女Shokujô ), també anomenada Orihine (織姫), que estan separades durant la resta de l’any per la Via Làctia (Amanogawa天の河, “riu del cel”). Aquesta llegenda va arribar al Japó al període Nara (奈良时代 - 710-794). A l’època Edo la gent va començar a decorar les plantes de bambú amb paperets de colors on s’hi havien escrit poemes o desitjos que s’havien de realitzar durant l’any.
Shokujô era filla del déu del cel, Tentei(天帝), que vivia a l’est de la Via Làctia, i sempre estava teixint. La noia es va enamorar i es va casar amb un pastor, Kengyû, que era de l’altre extrem de la Via Làctia. La noia, però, va descuidar la seva feina de teixidora i el pare va decretar com a càstig que només es podrien veure un cop a l’any, exactament la setena nit del setè mes. Aquella nit el barquer de la lluna porta Shokujô al seu marit, però si ella no ha acabat la feina llavors Tentei farà que plogui i es desbordi el riu, llavors la barca no podrà sortir. Les garses feien un pont perquè els amants es poguessin trobar.
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-96-

雑
Temes diversos

松風のおとあはれなる山里にさびしさそふる日ぐらしのこゑ
まつかぜの－おとあはれなる－やまざとに－さびしさそふる－ひくらしのこゑ
Matsukaze no-oto aware naru-yamazato ni-sabishisa souru-hikurashi no koe



Tristos ressonen
els pins amb la ventada
en la solitud
del poble de muntanya
la veu de la cigala

Poema no. 940
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-95-

雑 Temes diversos

待たれつる入相の鐘の音すなり明日もやあらばきかんとからん
またれつる- いりあひのかねの- おとすなり-あすもやあらば -きかんとからん
Mataretsuru-iriai no kane no-oto su nari-asu mo ya araba-kikan to naran



Les campanades
del capvespre ja repiquen
tot esperades
si també ho fan demà
tornaré a sentir-les

Poema no. 939
Nota : el segon vers té 8 síl·labes.
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-94-

雑
Temes diversos

とふ人も思ひたえたる山里のさびしさなくば住みうからまし
とふひとも－おもひたえたる－やまざとの－さびしさなくは－すみうからまし
Tou hito mo-omoi taetaru-yamazato no-sabishisa naku wa-sumi ukaramashi

Si no hi penso
en qui no em visita
trista la vida
sens aquesta solitud
al poble de muntanya

Poema no. 939