笈の小文 -02-
Oi no kobumi
NOTES DE VIATGE D'UNA MOTXILLA
松尾芭蕉
Bashô Matsuo (1644-1694)
初春
春立てまだ九日の野山哉
枯芝ややゝかげろふの一二寸
伊賀の國阿波の庄といふ所に俊乘上人の舊跡有。護峰山新大佛寺とかや云名ばかりは、千歳の形見となりて、伽藍は破れて礎を殘し、坊舍は絶て田畑と 名の替り、丈六の尊像は苔の緑に埋て、御ぐしのみ現前とおがまれさせ給ふに、聖人の御影はいまだ全おはしまし侍るぞ、其代の名殘うたがふ所なく泪こぼるゝ 計也。石の連臺、獅子の座などは蓬葎の上に堆ク、双林の枯たる跡もまのあたりにこそ覺えられけれ。
丈六にかげろふ高し石の上
さま％＼の事おもひ出す櫻哉
伊勢山田
何の木の花とはしらず匂哉
裸にはまだ衣更着の嵐哉
菩提山
此山のかなしさ告よ野老掘
龍尚舍
物の名を先とふ芦のわか葉哉
網代民部雪堂に會
梅の木に猶やどり木や梅の花
草庵會
いも植て門は葎のわか葉哉
神垣のうちに梅一木もなし。いかに故有事にやと神司などに尋侍れば、只何とはなし、をのづから梅一もともなくて、子良の館の後に、一もと侍るよし をかたりつたふ。
御子良子の一もとゆかし梅の花
神垣やおもひもかけずねはんぞう
彌生半過る程、そゞろにうき立心の花の我を道引枝折となりて、よしのゝ花におもひ立んとするに, かのいらご崎 にてちぎり置し人のいせにて出むかひ、ともに旅寐のあはれをも見、且は我爲に童子となりて、道の便リに もならんと自万菊丸と名をいふ。ま ことにわらべらしき名のさまいと興有。いでや門出のたはぶれ事せんと、笠のう ちに落書ス。
乾坤無住同行二人
よし野にて櫻見せふぞ檜の木笠
よし野にて我も見せふぞ檜の木笠 万菊丸
旅の具多きは道ざはりなりと、物皆拂捨たれども、夜の料にとかみこ壹ツ、合羽やうの物、硯、筆、かみ、藥等、晝笥なんど物に包て、後に背負たれ ば、いとゞすねよはく力なき身の跡ざまに、ひかふるやうにて道猶すゝまず、たゞ物うき事のみ多し。
草臥て宿かる比や藤の花
初瀬
春の夜や籠リ人ゆかし堂の隅
足駄はく僧も見えたり花の雨 万菊
葛城山
猶みたし花に明行神の顏
三輪 多武峯 臍峠 多武峯ヨリ龍門へ越道也
雲雀より空にやすらふ峠哉
瀧門
龍門の花や上戸の土産にせん
酒のみに語らんかゝる瀧の花
西河
ほろ／＼と山吹ちるか瀧の音
蜻蛉が瀧
布留の瀧は布留の宮より二十五丁山の奧也。
津國幾田の川上に有
布引の瀧 箕面の瀧 勝尾寺へ越る道に有。
櫻
櫻狩りきどくや日々に五里六里
日は花に暮てさびしやあすならふ
扇にて酒くむかげやちる櫻
苔清水
春雨のこしたにつたふ清水哉
よしのゝ花に三日とゞまりて、曙、黄昏のけしきにむかひ、有明の月の哀なるさまなど、心にせまり胸にみちて、あるは攝政公のながめにうばゝれ、西 行の枝折にまよひ、かの貞室が是は／＼と打なぐりたるに、われいはん言葉もなくて、いたづらに口をとぢたるいと口をし。おもひ立たる風流いかめしく侍れど も、爰に至りて無興の事なり。
高野
ちゝはゝのしきりにこひし雉の聲
ちる花にたぶさはづかし奧の院 万菊
和哥
行春にわかの浦にて追付たり
きみ井寺
跪はやぶれて西行にひとしく、天龍の渡しをおもひ、馬をかる時はいきまきし聖の事心にうかぶ。山野海濱の美景に造化の功を見、あるは無依の道者の 跡をしたひ、風情の人の實をうかがふ。猶、栖をさりて器物のねがひなし。空手なれば途中の愁もなし。寛歩駕にかへ、晩食肉よりも甘し。とまるべき道にかぎ りなく、立べき朝に時なし。只一日のねがひ二ツのみ。こよひ能宿からん、草鞋のわが足によろしきを求んと斗は、いさゝかのおもひなり。時々氣を轉じ日々に 情をあらたむ。もしわづかに風雅ある人に出合たる悦かぎりなし。日比は古めかし、かたくなゝりと、惡み捨たる程の人も、邊土の道づれにかたりあひ、はに ふ、むぐらのうちにて見出したるなど、瓦石のうちに玉を拾ひ、泥中に金を得たる心地して、物にも書付人にもかたらんとおもふぞ、又是旅のひとつなりかし。
衣更
一ツぬひで後に負ぬ衣がへ
吉野出て布子賣たし衣がへ 万菊
灌佛の日は奈良にて爰かしこ詣侍るに、鹿の子を産を見て、此日におゐておかしければ、
灌佛の日に生れあふ鹿の子哉
招提寺鑑眞和尚來朝の時、船中七十餘度の難をしのぎたまひ、御目のうち鹽風吹入て、終に御目盲させ給ふ尊像を拜して、
若葉して御めの雫ぬぐはゞや
舊友に奈良にてわかる
鹿の角先一節のわかれかな
大坂にてある人のもとにて
杜若語るも旅のひとつ哉
須磨
月はあれど留守のやう也須磨の夏
月見ても物たらはずや須磨の夏
卯月中比の空も朧に殘りて、はかなきみじか夜の月もいとゞ艶なるに、山はわか葉にくろみかゝりて、ほとゝぎす 鳴出づべき しのゝめも、海のかたよりしらみそめたるに、上野とおぼしき所は麥の穗浪あからみあひて、漁人の軒ちかき芥子の花のたえ％＼に見渡さ る。
海士の顏先見らるゝやけしの花
東須磨、西須磨、濱須磨と三所にわかれて、あながちに何わざするともみえず。藻鹽たれつゝなど哥にもきこへ侍るも、いまはかゝるわざするなども見 えず、きすごといふうをゝ網して、眞砂の上にほしちらしけるを、からすの飛來りてつかみ去る。是をにくみて弓をもてをどすぞ海士のわざとも見えず。若古戰 場の名殘をとゞめて、かゝる事をなすにやといとゞ罪ふかく、猶むかしの戀しきまゝに、てつかひが峯にのぼらんとする、導きする子のくるしがりて、とかくい ひまぎらはすをさま％＼にすかして、麓の茶店にて物くらはすべきなど云て、わりなき躰に見えたり。かれは十六と云けん、里の童子よりは四ツばかりも、をと ／＼なるべきを、數百丈の先達として、羊膓險岨の岩根をはひのぼれば、すべり落ぬべき事あまたゝびなりけるを、つゝじ根ざゝにとりつき、息をきらし、汗を ひたして、漸雲門に入こそ心もとなき導師のちからなりけらし。
須磨のあまの矢先に鳴か郭公
ほとゝぎす消行方や嶋一つ
須磨寺やふかぬ笛きく木下やみ
明石夜泊
蛸壺やはかなき夢を夏の月
かゝる所の龝なりけりとかや。此浦の實は秋をむねとするなるべし。かなしさ、さびしさ、いはむかたなく、秋なりせばいさゝか心のはしをもいひ出べ き物をと思ふぞ、我心匠の拙なきをしらぬに似たり。淡路嶋手にとるやうに見えて、すま、あかしの海、左右にわかる。呉楚東南の詠もかゝる所にや、物しれる 人の見侍らば、さま％＼の境にもおもひなぞらふるべし。又後の方に山を隔てゝ田井の畑といふ所、松風村雨ふるさとゝいへり。尾上つゞき丹波路へかよふ道あ り。鉢伏のぞき、逆落などおそろしき名のみ殘て、鐘懸松より見下に一ノ谷内裏やしきめの下に見ゆ。其代の みだれ其時のさはぎ、さながら心にうかび俤につとひて、二位のあま君、皇子を抱奉り、女院の御裳に御足もたれ、船やかたにまろび入らせ給ふ御有さま、内 侍、局、女嬬、曹子のたぐひ、さま％＼の御調度もてあつかひ、琵琶、琴なんど、しとね、ふとんにくるみて船中に投入、供御はこぼれて、うろくづの餌とな り、櫛笥はみだれてあまの捨草となりつゝ、千歳のかなしび此浦にとゞまり、素波の音にさへ愁多く 侍るぞや.
Començament de la primavera.
---Primavera novella, planes i turons de només cinc jorns!
---Herba marcida, minses ones de calor d'unes polzades.
En un lloc dit “Terres de Kawa”, a la província d'Iga, hi havia les ruïnes d'un temple construït per l'abat Shunjô (22). Del temple Gohôzan Shindaibutsuji només hi havia el nom dels seus mil anys. Restaven els fonaments destruïts, els habitacles dels monjos reduïts a camps i arrossars. L'estàtua de Buda de gairebé dos metres era colgada per la verdor de la molsa, només el cap n'era visible. La imatge del sant encara es conservava (23). l'adéu sens dubte d'aquest món, gairebé feia plorar. El pedestal de pedra i les plataformes dels lleons tot amuntegat sobre la sàlvia i les heureres, les restes marcides d'un parell de salzes era tot el record.
---Estàtua de dos metres, calor surant a l'alta pedra. (24)
---Tantes, tantes coses se m'acudeixen a la ment, cirerer!
A Ise Yamada
---De quin arbre, de quina flor aquesta ignorada olor?
---En nu per les encara tempestes de la segona lluna.
A la muntanya de Bodai.
---D'aquest puig parla'm de la solitud vell pagès cercant trumfes.
Amb en Ryû Shôsha (25).
---Digueu-me el nom de bell antuvi, fulles novelles de jonc.
Trobada amb Setsudô, el fill d'Ajiro Minbu (26).
---El cirerer de nou arbre acollidor, flor del cirerer. (27)
Trobada en un ermitatge.
---Patates a la porta, tendres fulles de la meravella.
No hi havia cap cirerer al recinte del santuari, ho preguntí al monjo que em digué que no era per cap motiu especial, emperò, de fet, n'hi havia un rere l'habitacle de les verges del temple, segons era tradició.
---Per les verges del temple glorioses fulles de cirerer.
---Tancat del temple, gran sorpresa, la imatge del “nirvana”.
Després de mitjans de la tercera lluna, portat per un desig irremissible, decidí anar a veure les flors de Yoshino.
Al promontori d'Irago hi havia algú que s'havia compromès a trobar-me i fer junts el viatge, a més es posà al meu servei de manera incondicional, atenent-me en tot, i es féu dir Mangikumaru, un nom infantil, emperò, em plagué molt.
Tot just a la sortida, com una plasenteria, escrivírem sobre les ales dels barrets : “Dos viatgers sens llar a l'univers”.
---T'ensenyaré els cirerers de Yoshino, barret de xiprer.
---A Yoshino jo també te'ls ensenyaré, barret de xiprer. (Mangikumaru)
Llencí algunes coses que em feien nosa en el viatge. Conserví, emperò, la roba de llit, vestit de paper, capa per la pluja, tinters, pinzells, paper, medecines, el cistell de recapte, i tot cap a la motxilla.
Amb les cames cada vegada més fluixes, com si m'estiressin per darrera, fiu camí i això em deprimí força.
---Esquena rompuda, hora del repòs flors de la glicina.
A Hatsuse
---Nit de primavera, home reclòs en un racó del temple.
---Amb esclops monjos també sota la pluja de primavera.
A la muntanya de Kazuraka.
---Mostra també ton rostre entre les flors, déu de la muntanya.
A Miwao, al cim de Tafu, després de creuar el congost de Hoso.
---Més alt que l'alosa als núvols del cel he descansat al cim.
A la cascada de Ryûmon (29).
---Les flors de la porta del drac són un regal per als barralers.
---Si els hi parlés al bevedors de les flors de la cascada.....
A Nijikkô.
---Cauen i cauen les roses grogues al so de la cascada.
A les cascades de Seirei.
La cascada de Furu és a menys de mitja llegua del santuari de Furu, al bell mig de la muntanya.
Allà hi ha les cascades de Nunobiki, que cau sobre el riu de Tsunokuniikuta, i Minô, de camí al temple de Kachioji.
---Cercant flors de cirerer, portent, cada jorn cinc, sis llegües.
---Les flors al capvespre són desolades, i què seran demà?
---Bec amb el ventall i a l'ombra de l'escampadissa de flors.
Aigua verda de molsa.
---Pluja de primavera sota l'arbre flueix la verda aigua.
M'aturí tres jorns a Yoshino per les flors. Commogut davant d'aquell escenari a l'alba, al vespre i a la sortida de la lluna, colpit per la fascinació dels versos de Sesshôko (30) sota el mestratge de Saigyô (31) i la senzillesa de Teishitsu (32), restí sens paraules, perdut, amb la boca closa, lamentable. Amb mes projectes pomposos de refinament era allí, desplagut.
A la muntanya de Koya.
---Amb la intensitat de l'amor dels pares, la veu del faisà.
---Fulles escampades, torbat pel meu cabell al cor del temple. (Mangiku).
---A Wakanoura la primavera passa a la cala.
Al temple de Kimiidera.
Amb els talons masegats, com Saigyô, pensí en son patiment al creuar el riu Tenryû i lloguí un cavall amb la imatge al cap d'un home sant que s'enrabià (33).
Contemplí el reeiximent de la natura en la bellesa de les muntanyes, els camps i les marines, i seguí la petja d'aquells caminants sens bagatge, d'aquells dedicats a la cerca de l'autèntic art, que endemés deixaren la llar i els desitjos mundanals.
Amb les mans buides no temí els lladres. Bescanvií el palanquí per la caminada, la carn i el peix per sopars senzills, m'aturí i vagaregí sens límits ni restriccions, sens hora de sortida al matí, només un parell de desitjos al jorn : trobar aixoplug al vespre i unes bones espardenyes per als meus peus, cobejós de poc. Noves sensacions revifades per poca gent que trobí ma joia en fou gran.
Aquells que antany avorrí per antiquats i porfidiosos esdevingueren bons companys de camí. Quina emoció trobar una joia en un tuguri, entre les enrederes, al mig de la brossa, or al fang, i escriure i parlar d'aquesta gent, un dels grans plaers de viatjar!
Canvi de roba.
---Me'n trec una peça i a la motxilla, canvi de roba.
---Deixant Yoshino et venc vestit de cotó, canvi de roba.
Aní a Nara el jorn del naixement de Buda, visití uns quants temples i vegí néixer un cervatell, colpit per ésser aquell jorn.
---Com és que també has nascut el jorn del Buda, fill del cérvol?
Quan Ganjin (34),. abat del temple de Shôdaiji, visità el Japó, d'entre les disset vicissituds que hagué de patir durant el viatge, una fou la de la sal que una ventada li clavà als ulls i el deixà orb. Finalment, en venerí l'estàtua.
---Amb fulles tendres voldria llevar-te les llàgrimes dels ulls.
Deixí els vells amics de Nara.
---Sóc separat de vosaltres com els primers banyons del cérvol.
A ca una persona a Ôsaka.
---Parlar sobre les flors del lliri un dels plaers del viatge. (35)
A la platja de Suma.
---La lluna hi és, emperò, és com absent, estiu a Suma.
---He vist la lluna no satisfet, emperò, estiu a Suma.
A mitjans de la quarta lluna era encara emboirat. La lluna, efímera en la curta nit, lluïa esplendorosa, la muntanya era fosca amb les tendres fulles, el vent a punt de cantar a trenc d'alba, clarejava per la banda de la mar, visibles des d'Ueno les rogenques espigues del blat i les cases dels pescadors s'entrellucaven arreu entre les roselles.
---Les cares dels pescadors he vist a l'alba, flors de rosella.
Allà hi havia tres pobles : Higashi-Suma, Nishi-Suma i Hama-Suma. Cap d'ells no semblava tenir una indústria especial. Com havia cantat un poeta d'antany (38) : “Feien sal.....”. Ara, emperò, res ja no es veia d'allò.
Uns peixets anomenats “kisugo” dintre d'unes xarxes posats a assecar sobre la sorra atreien els corbs que feien per agafar en llurs vols. Els pescador no podien sofrir-ho i els amenaçaven amb llurs arcs. Si un s'aturava a pensar en allò què havia passat a la batalla d'antany (37) allò que feien era molt reprovable.
Nogensmenys, amb la meva estimació per al passat comencí a pujar al cim del Tetsukai., emperò, el noiet que em feia de guia d'una manera o altra intentà defugir-ne, emperò, l'amanyaguí dient que el convidaria a sopar de tornada i s'hi avingué.
Em digué que tenia setze anys i, certament, semblava més jove que els altres nois del poble (38).
Se m'avançà més de tres-cents metres, graponà per un caminoi rocós, relliscà i caigué unes quantes vegades, continuà agafant-se a les arrels de les azalees i dels bambús, sens alè, amarat de suor i certament mercès al seu esforç arribí frisós fins a les portes dels núvols.
---A la punta del dard, pescador de Suma, canta el cucut.
---Allà i cap a on s'esvaeix el cant del cucut una illa.
---Al temple de Suma sentí la flauta a l'ombra dels arbres.
Passí la nit a Akashi.
---Pop al parany, ton somni efímer sota la lluna d'estiu.
Pensí en la tardor allà. (39)
La tardor d'aquella badia era realment colpidora. La tristor i la solitud no eren només paraules i la primera impressió fou de compondre alguna cosa, desconeixia les mancances de mon ineptitud.
L'illa d'Awaji era just a tocar. Les platges de Suma i d'Akashi eren separades per la mar a dret i esquerra, i el lloc em recordà el poema sobre Go i So (40), a la Xina. Un home més savi n'hauria trobat més de semblances. Separat per una muntanya a l'altre costat hi havia un lloc de nom Tai-no-hata on naixeren les germanes Matsukaze i Murasame (41).
Seguí la carena fins al camí de Tampa. Mirí els cingles de Hachibuse i Sakaotoshi, noms que encara feien feredat. Sota els ulls el pi on Yoshitsune (42) penjà el gong de guerra i les restes del palau imperial d'Ichi-no-tani (43), vestigis de les turbulències de les lluites d'antany, el brogit d'aquell temps encara em colpia.
Nii-no-ama-gimi (44) amb el seu nét, el nen-emperador (45), a braços, entrebancant-se amb ses faldilles, es precipità a la cabina del vaixell. Diverses dames de la cort i gent al servei del nen-emperador aplegaren atuells, llaüts, tot embolicat amb roba, flassades i matalassos i ho llançaren al vaixell. Molts objectes personals caieren a l'aigua i esdevingueren menja pels peixos, capses amb pintes, pólvores i maquillatges que recollirien els pescadors. Mil anys de tristor encara en aquesta cala i el so de les onades blanques d'escuma era encara un plany.
- - - - - -
22 - Shunjô (俊乘, 1121-1206), també Shunjôbô Chôgen. Va fer restaurar el Daibutsu (大仏殿), al temple de Tôdaiji (東大寺), a Nara, l'estàtua de Buda més gran del món, feta de fusta.
23 - L'estàtua de Shunjô.
24 - L'estàtua de Buda.
25 - Ryû Shôsha (龍尚舍, 1616,1693). Monjo del santuari d'Ise.
26 - Ajiro Minbu (網代民部, 1640-1683). Monjo del santuari d'Ise. El seu fill era Hirokazu (弘員, 1657-1717, Setsudô (雪堂, ¿-?) era el seu nom literari.
27 - El “cirerer” és, evidentment, el pare, Ajiro Minbu, i la flor el fill.
28 - Chikiri (ちきり), en “kana” a l'original, eraTokoku (杜国, ?-1690). Comerciant de Nagoya, un dels seus deixebles preferits, la seva mort va ser molt sentida per Bashô.
29 - Ryûmon (瀧門) significa “Porta del drac”.
30 - Sesshôkô (攝政公) era el nom popular de Fujiwara no Yoshitsune (藤原良経,1169-1206). El seu poema sobre Yoshino és al Shinkokinshû (新古今和歌集).
31 - Veure nota no. 23
32 - Yasuhara Teishitsu (安原貞室, 1610-1673).
33 - Referència al capítol 106 del Tsurezuregusa (徒然草 de Yoshida Kenkô吉田兼好 (1283?-1350?) :
第百六段
高野の證空上人、京へのぼりけるに、細道にて、馬に乘りたる女の行きあひたりけるが、口ひきける男、あしくひきて、聖の馬を堀へ落してけり。聖いと腹惡しくとがめて、「こは希有の狼藉かな。四部の弟子はよな、比丘よりは比丘尼は劣り、比丘尼より優婆塞は劣り、優婆塞より優婆夷は劣れり。 かくの如くの優婆夷などの身にて、比丘を堀へ蹴入れさする、未曾有の惡行なり」といはれければ、口ひきの男、「いかに仰せらるゝやらん、えこそ聞きしら ね」といふに、上人なほいきまきて、「何といふぞ、非修非學の男」と、あらゝかにいひて、きはまりなき放言しつと思ひける氣色にて、馬ひき返して逃げられ にけ.
34)Ganjin, en xinès Chien-Chen, (鑑眞, 688-763). Monjo xinès, fundador de la secta Tendai (天台宗) al Japó.
35)Referència a la narració no. 9 de l'Ise Monoagatari. Podeu veure la meva traducció en aquest mateix bloc.
“Kakitsubata” (若葉) és un Iris, tot i que també es pot traduir per lliri, dintre de les nombroses definicions per aquesta planta. Com lliri és més popular m'he decantat per aquesta traducció. Qualsevol esment i/o aclariment sobre aquest punt per part dels lectors seria, evidentment, ben rebuda i molt agraïda.
36)És Ariwara no Yukihira (在原行平, 818-893).
37)Referència a la batalla d'Ichi-no-tani (一ノ谷), de l'any 1184.
38)Referència al llibre 9 del Heike Monogatari (平家物語). Podeu veure el meu article NTCJ 18 en aquest mateix bloc sobre aquest Nô sobre Atsumori.
39)Referència al capítol 12, Suma (須磨) del Genji Monogatari (源氏物語),
40)Referència a un poema del poeta xinès Du Mu (杜牧, 803-852), Toboku en japonès.
41)Podeu veure l'article NTCJ 30 en aquest mateix bloc.
42)Minamoto no Yoshitsune (源義経, 1159-1189).
43)Veure nota no.37
44)Nii no ama gimi (二位のあま, ¿-?) era l'esposa de Taira no Kiyomaki (平清盛, 1118-1181), i àvia de l' emperador Antoku.
45)Emperador Antoku (安徳天皇, 1175-1185). Altres fonts donen unes dates lleugerament diferents, però, de fet, el noi va morir als set anys.
La seva mare era Taira no Takuko (平徳子, 1155-1213). Posteriorment coneguda com a l'emperadriu-mare Kenreimon-in (建礼門院). Esposa de l'emperador Takakura (高倉天皇, 1161-1181) I filla de l'esmentat Taira no Kiyomori.
終
