YAMATO MONOGATARI (大和物語) 171

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百七十一】

いまの左のおとゝ少将にものし給ふける時故式部卿宮につねにまいり給けりかの宮にやまとゝいふ人さふらひけるをものなとのたまひけれはいとわりなくいろこのむ人にて女いとおかしうめてたしと思ひけりされとつねにあふ事かたかりけりやまと
人しれぬ心のうちにもゆる火は煙もたゝてくゆりこそすれ
といひやりけれはかへし
ふしのねの絶ぬおもひも有ものをくゆるはつらき心成けり
とありけりかくて久しう参り給はさりけるころ女いといたうまちわひにけりいかなる心ちしけれはかさるわさはしけむ人にもし らせてくるまにのりて内に参りにけり左衛門のちんにくるまをたててわたる人をよひよせていかて少将の君にものきこえんといひけれはあやしきことかなたれと 聞ゆる人のかゝる事はし給ふそなといひすさひていりぬ又わたれはおなしこといへはいさ殿上なとにやおはしますらむいかてかきこえんなといひていりぬる人も ありうへのきぬきたるものゝいりけるをしゐてよひけれはあやしとおもひてきたりける少将のきみやおはしますとゝひけりおはしますといひけれはいとせちにき こえさすへきこと有て殿より人なんまいりたるときこえ給へと有けれはいとやすきことなりそも／＼かくきこえつきたらん人をは忘れ給ふましやいとあはれに夜 ふけて人すくなにてものし給かなといひて入ていと久しかりけれはむこに待たてりけるからうしてこれもいひつかてやいてぬらんいかさまにせんとおもふほとに なんいてきたりけるさていふやう御まへに御あそひなとしたまへるをからうしてなんきこえつれはたかものしたまふならんいとあやしきことたしかにとひ奉りて ことなむの給ひつるといへはしんしちにはしもつかたよりなりみつから聞えんとをきこえたまへといひけれはさなん申すときこえけれはさにやあらんとおもふに いとあやしうもおかしうもおほえ給けりしはしといはせてたち出てひろはたの中納言の侍従にものし給ひける時かゝる事なんあるをいかゝすへきとたはかり給け りさてさゑもんのちんにとのゐ所なりけるひやうふたゝみなともていきてそこになんおろいたまひけるいかてかくはのたまひけれはなにかはいとあさましうも のゝおほゆれは............................
敦慶のみここの家に大和といふ人に、左大臣、
今さらに思もひでじとしのぶを戀ひしきにこそ忘れわびぬれ

En temps que l'actual ministre de l'Esquerra era capità de la Guàrdia (336) visitava sovint el príncep director de Cerimònies. Allà hi servia una dona de nom Yamato, la qual el capità havia festejat, i com era molt enamoradissa l'havia trobat molt plaent amb les dones. Això no obstant, després els hi havia estat difícil de retrobar-se. Yamato li féu arribar :

Desconeguda
és la flama que crema
dintre de mon cor
i encara que sens fums
és del cert cendra viva. (337).

I la resposta :

Amor que crema
sense apagar-se mai
al cim del Fuji
cendra viva covada
és mostra d'un cor feral. (338)

Durant un temps ell no la visità i la dona l'havia esperat amb impaciència. Què li passava amb ses sentiments, quin era el problema? I sens dir res a ningú pujà a son carruatge i se n'anà al palau. S'aturà a la caserna de la Guàrdia de la Porta de l'Esquerra i cridà un home que passava.

-Hauria de parlar amb el senyor capità – digué.

L'home entrà tot rondinant :

-Quina cosa més estranya! Qui s'ha cregut que és per a comportar-se així?
Algú altre passà i ella li demanà el mateix.

-Segurament és a palau, no sé com avisar-lo....

I ell també entrà.

Passà algú que portava un vestit de cort i el cridà porfidiosa i l'home s'hi atansà sorprès.

-Que hi és el senyor capità?
-Sí que hi és.
-Haig de comunicar-li una cosa molt important. Us prego de dir-li que ha vingut algú de palau.
-Res de més fàcil! Bé, ara, que no se n'oblidi de la persona amb aquest assumpte. És una pena que hàgiu vingut tan tard al vespre quan hi ha poca gent.

L'home entrà i triga molt a tornar. Yamato tingué la sensació d'haver esperat una eternitat quan tot pensant que aquell home se n'havia anat sens haver transmès son missatge i preguntant-se què hauria de fer, aquell home aparegué.

-Està actuant per a sa majestat. Gairebé no he pogut parlar amb ell. “De què es tractarà? És molt estrany.... Aneu i informeu-vos-en exactament!” Això se m'ha ordenat.
-En realitat és de part d'una persona de poc rang. Digueu-li que jo mateixa li ho faré saber.

L'home n'informà el capità, qui s'imaginà que seria ella i pensà que tot allò era ben estrany, i divertit féu dir-li que s'esperés una mica. Anà a consultar el conseller del Centre Hirohata (339), llavors camarlenc, què hauria de fer en aquella situació. Féu portar al quarter de la Guàrdia de la Porta de l'Esquerra uns paravents i estores i la hi instal.là.

-Què us ha portat ací?
-Bé, res, que no m'he sentit ben tractada per vós........ (340)

A una dona de nom Yamato de la residència del príncep Tsuyoshi, de part del ministre de l'Esquerra :

Pensàreu potser
que ja no us recordo
al dia d'avui
més no puc oblidar-vos
perquè llangueixo d'amor. (341).
- - - - -
336 - Fujiwara no Saneyori (藤原実頼, 900–970).
337 – Poema no. 850, llibre 13, Shokugosenwakashû (続後撰和歌集).
338 – Poema no. 851, llibre 13, Shokugosenwakashû (続後撰和歌集). Clàssic joc de paraules entre “omoi/omohi” (思い／思ひ) ; estimació, amor, pensar, etc, i “hi” (火): foc.
339 – Minamoto no Moroakira (源庶明, 903-955).
340 – Aquí hi ha un buit de text.
341 – Poema no. 789, llibre 11, Gosenwakashû (後撰和歌集).
o0o

落窪物語 -61-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.


巻四

　かくて、やうやう中納言重く悩みたまへば、大将殿、いとほしく思し嘆きて、修法などあまたせさせたまへば、中納言「何かは。今は思ふことも侍らねば、命惜しくもはべらず。わづらはしく何かは折りせさせたまふ」と申したまふ。弱るやうひなりたまへば、「なほ死ぬべきなめり。今しばし生きてあらばやと思ふは、わが年ごろ沈みて、昨日今日の若人どもに多く越えられて、なり劣りつるになむ、恥に思ひける。わが君のかばかり顧みたまふ御世に、命だにあらば、なりぬと思ひぬるに、また、かく死ぬれば、わが身の大納言になるまじき報にてこそありけれど、これのみぞ、あかずおぼゆること。さては、老い果ての面立たしさは、おのれにまさる人、世にあらじ」と宣ふを、大将聞きたまひて、あはれにおぼゆること限りなし。女君「やがて大納言をかな。一人なしたてまつりて、あかむことなしと思はせたてまつらむ」と宣ふを聞きたまひて、げに、させばや、と思せど、員よりほかの大納言になさむことは難し。人の、はた取るべきにあらず、わがを許さむの御心つきて、父おとどの御もとにまうでたまひて、「かくなむ思ひたまへるを、幼き者ども多く侍れど、それが徳を見すべく、行く末あるべきことにもあらぬ代りには、このことをなむ、そはべらむと思ひはべる。御けしき、よろしう定めさせたまへ」と申させたまふ。「何かは。さ思はむを、早うさるべきやうに奏を奉らせよ。大納言はなくても、あしくもあらじ」と、わが心なる世なればと思して宣へば、限りなく喜びたまひて、申したまひて、奏したてまつらせたまひて、中納言、大納言になりたまふ宣旨下したまひつ。これを聞きて、大納言、わづらふ心ちに、泣く泣く喜びたまふさま、親にかく喜ばれたまふに、功徳ならむと見ゆ。
　喜びに起き立ちて願立てさす。「定業の命ものべたまへ」と、心にも願立てさするけにや、少しおこたりて、思ひ強りて起き居て、内裏へ参るべき日見せ、とかくせさすべきこと当て行ふとても、「わが子ども七人あれど、かく現世、後生うれしき目見せつるやありつる。かかりける仏を、少しにてもおろかなりけむは、わが身の不幸なる目を見むとてこそありけれ。子ニ三人、婿取りたれど、今にわれにかかりてこそはありつめれ。あまさへ憂き恥の限りこそ見せつれ。この殿は、塵ばかり仕うまつることのなけれど、御顧みをかくこよなく見る、かへりては、恥づかしき心ちして。われ死なば、代りには、をのこ子にもまれ、をんなにもまれ、君に仕うまつれ」と、いとさかしう言ひいます。かかれば、北の方、憎し、とく死ねかしと思ふ。
　その日になりて、いと清げにさうぞきて、男君、女君一つ所におはするほどにて、拝みたてまつりたまへば、「いとかしこし」と聞えたまへば、「おのれは、おほやけもかしこくもおはしまさず。ただあが君のみこそ、うれすくかたじけなくおぼえたまへ。この世に仕うまつらで死ぬとも、大方守りともなりはべりて、など念じはべる」と申したまふ。それよりまかでたまひて、右の大殿に参りたまひて、また内裏に参りたまふ。人々に禄賜ふことも同じやうにて、猛なることどもなれば、書かず。
　大納言は、その日より臥して、また重く苦しうしたまふ。「今は塵ばかり思ふことなければ、死なむ命も惜しからず」と言ひ臥したまへり。いと弱くなりたまふと聞きたまひて、大将殿の北の方、渡りたまへり。おとど、かたじけなくうれしと思ひたまへり。御むすめ五人つどひて仕うまつり嘆きたまふ。おとど、異御子どもの仕うまつりたまふは物とも思さず、大将殿の北の方、添ひおはするを、うれしと、いみじうめでたきことに思して、ものも参りたまふ。湯漬をなむ参りたまひける。


La malaltia del Chûnagon s'agreujà mica en mica. I el Taishô, condolgut i afligit, comanà que es fessis pregàries i exorcismes per a sa convalescència.

– Per què tot açò? - digué el Chûnagon – Ara ja no tinc cap recança ni temença de deixar la vida. Per què doncs amoïnar-se amb pregàries?

Era molt afeblit.

– La mort m'és propera. Només per una cosa voldria viure una mica més. En aquests anys no he rebut cap promoció. Gent més jove que jo ha estat ja molt promocionada, i aquesta inferioritat m'humilia. Si visqués una mica més, amb l'ajut del Taishô, crec que ho assoliria. Si moro sens rebre l'honor d'esdevenir Dainagon serà cosa del fat. Açò és tot allò que desitjo, a més del que he rebut, en ma vellesa, i amb la mort ben a prop açò seria l'honor més gran que podria rebre.

Quan el Taishô ho sabé fou molt afligit. Ochikubo li digué :

– Voldria tant que fos Dainagon! Faria el que fos perquè n'esdevingués.

El Taishô desitjava poder fer-ho, mes era difícil car no hi havia càrrecs de Dainagon disponibles. No se li podia llevar el títol a ningú per a cedir-lo al Chûnagon. El Taishô decidí que li cediria son càrrec, i anà a la residència de son pare el ministre i li ho comunicà.

– Jo tinc molts fills, mes el Chûnagon no viurà prou per a gaudir-ne, per açò he decidit fer-ho. Voldria vostre vistiplau.
– Per què m`hi hauria d'oposar? Comunica-ho immediatament a l'emperador. Pots molt bé renunciar al càrrec de Dainagon.

Com podia fer allò que volgués sens que ningú no s'hi oposés es sentí molt feliç.

Presentà la petició oficial i el Chûnagon esdevingué Dainagon per decret imperial. Quan ho sabé el Chûnagon plorà de joia tot i sa dolença. Per haver-li procurat tanta joia el Taishô i Ochikubo gaudirien de felicitat en la vida futura.

Ple de joia el nou Dainagon s'alçà del llit i féu pregàries als déus.

– Tot i l'existència condicionada pel fat, allargueu-me una mica més la vida.

Sa creença el féu llevar del llit i demanà que es cerqués un jorn benaurat per a determinar la data de sa visita a la cort.

– Tinc cinc fills, mes qui d'ells ha fet tant per a ma benaurança en aquest món i en el venidor sinó Ochikubo? Ha estat per mon malfat que he menystingut una persona virtuosa. Tinc dos o tres gendres que ara mateix depenen de mi i que a més m'omplen de vergonya. Jo no he fet res per al Taishô i açò em fa sentir vergonya. Quan sigui mort, serviu el Taishô i Ochikubo com si fossin jo mateix.

Ho digué de faiçó molt assenyada, emperò, la Kita no Kata desitjà amb malvolença que morís ben aviat.


El jorn de la visita del nou Dainagon a la cort s'abillà esplèndidament, i primer anà a veure el Taishô i Ochikubo. Un cop allà, es prostrà a llur davant.

– Molt honor ens feu.
– No és la cort a qui haig d'honorar, només vosaltres m'heu honrat amb aquesta benaurança. Moriré i no us podré servir en aquest món, mes pregaré per a vetllar per vosaltres.

D'allà anà a la residència del ministre de la Dreta, i després a la cort. Féu regals a tothom per igual, i encara que tot fou magnífic no ho escriurem.


Des d'aquell jorn el Dainagon s'allità i sa malaltia s'agreujà.

– Ara ja no tinc cap afany ni em reca de morir.

Quan la Kita no Kata del Taishô ho sabé s'hi traslladà. Son pare fou molt content. Ses filles eren totes allà i consiroses l'atengueren, mes ell no parà esment en les altres filles, només era feliç quan Ochikubo era a son costat, I era tan content que fins i tot menjà una mica d'arròs bullit amb aigua calenta.

o0o

小林 一茶 -93-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.

大鶴の大事に歩く菫哉
おおづるの　だいじにあるく　すみれかな
Oozuru no-daiji ni aruku-sumire kana

Tota pomposa
camina la grua per
les violetes.



菜の花や鼠と遊ぶむら雀
なのはなや　ねずみとあそぶ　むらすずめ
Na no hana ya-nezumi to asobu-mura suzume

En flors de colza
el pardal joguineja
amb el ratolí.


o0o

小林 一茶 -92-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.

ひざの児の頬べたなめる小てふ哉
ひざのこの　ほおべたなめる　こちょうかな
Hiza no ko no-hoopeta nameru-ko choo kana

Llepes la galta
del nadó a la falda
papalloneta.



籠の鳥蝶をうらやむ目つき哉
かごのとり　ちょうをうらやむ　めつきかな
Kago no tori-choo o urayamu-metsuki kana

Mira envejós
l'ocell de la gàbia
la papallona.

o0o

小林 一茶 -91-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.

寝る蝶にかしておくぞよ膝がしら
ねるちょうに　かしておくぞよ　ひざがしら
Neru choo ni-kashite oku zo yo-hizagashira

Deixo mon genoll
perquè allà hi dormi
la papallona.




さをしかの角をも遊ぶ小てふ哉
さおしかの　つのをもあそぶ　こちょうかな
Saoshika no-tsuno o mo asobu-ko choo na

Les banyes del boc
són també per a jugar
papalloneta!

o0o

与謝蕪村 - 84
秋 TARDOR

秋立や素湯香しき施藥院 Aki tatsu ya sayu koubashiki seyaku-in.

S'alça la tardor
flairosa a l'hospital
l'aigua calenta.

初秋や餘所の灯見ゆる宵のほど Hatsuaki ya yoso no hi miyuru yoi no hodo.

Primers de tardor
es veu el foc d'altres llocs
durant els vespres.

秋夜閑窓のもとに指を屈して、世になき友を算ふ A la finestra en nit de tardor compto amb els dits els amics que ja no hi són.

とうろうを三たびかゝげぬ露ながら
Tourou wo mitabi kakagenu tsuyu nagara.

Per tres vegades
he penjat les llanternes
molles de gebre.
o0o

与謝蕪村 - 83
Yosa Buson (1716-1784)

秋 TARDOR

秋來ぬと合點させたる嚔かな Aki kinu togaten sasetaru kusame kana.

Ja és la tardor
i qui m'ho fa entendre
és un esternut.

秋たつや何におどろく陰陽師 Aki tatsu ya nani ni odoroku onmyouji.

S'alça la tardor
i com és que es sorprèn
l'endevinaire?

貧乏に追つかれけりけさの秋 Binmou ni oitsukare keri kesa no aki.

Amb la pobresa
tu sí que m'has enxampat
matí de tardor.
o0o

与謝蕪村 - 82
Yosa Buson (1716-1784)

夏 ESTIU

端居して妻子を避る暑かな Hashi-i shite saishi wo sakuru atsusa kana.

A la balcona
evito per la calor
dona i infants.

o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-93-

雑 / 高野より京なる人につかはしける
Temes diversos / Enviat des de la muntanya de Kôya a algú de la capital.

住むことは所がらぞといひながら高野はもののあはれなるかな
すむことは－ところがらぞと－いひながら－たかのはものの－あはれなるかな
Sumu koto wa-tokorogara zo to-iinagara-takano wa mono no-aware naru kana

Claredat de ment
emana d'on un s'està
això ho dic jo
la muntanya on m'estic
lloc de melanconia

Poema no. 913
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-92-

雑 / 観心
Temes diversos / Reflexió sobre la ment.

やみはれて心のそらにすむ月はにしの山邊やちかくなるらむ
やみはれて－こころのそらに－すむつきは－にしのやまべや－ちかくなるらむ
Yami harete-kokoro no sora ni-sumu tsuki wa-nishi no yamabe ya-chikaku naruramu

La lluna clara
està al cel de la ment
desfent tenebres
cada cop més propera
a muntanyes de l'oest

Poema no. 876

Nota : "Muntanyes de l'oest" és on rau el paradís budista.
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-91-

雑 / 暁念仏と云ふ事を
Temes diversos / A l'alba recitant la pregària a Buda.

夢さむる鐘のひびきに打ちそへて十度の御名を唱へつるかな
ゆめさむる－かねのひびきに－うちそへて－とたびのみなを－となへつるかな
Yume samuru-kane no hibiki ni-uchisoete-totabi no mina o-tonaetsuru kana

Les campanades
em desperten del somni
i tot repicant
deu vegades recito
el nom sagrat de Buda

Poema no. 871
o0o