落窪物語 -66-
Ochikubo Monogatari
– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)
La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.
「今は、いかで三、四の君によき人あはせむと、人知れず見るに、さるべき人のなきこそ、くちをしけれ」と宣ひわたる。北の方、三、四の君に、夏冬の御衣、御物など、ゆたかに、故殿の生きて奉りたまひしにもまさりて、いとゆたかに、位のまさるままに、よろづを領りたまふ。心もとなきことなし。
御子生み、御袴着たまふことどもも、暇なくて書かず。はじめの男君、十二 にて、いと大きにおはすれば、春宮の殿上せさせたまふ。書を読み、聡く、らうらうじく、心がらもいと賢ければ、若うおはしける帝におはしませば、遊びがたきに召し使ひ、をかしきものに思して、笙の笛吹かせ給ふ時、教えさせ給ひければ、父大臣、いとかなしとおぼしたり。祖父大臣の御殿に養はれ給ふ君は、九（つ）になんのはしける。此（の）兄君のの殿上し給ふを羨ましげに思して,「われも内裏に、いかで参らむ」と申すたまへば、おとど、うつくしがりて,「などか今まで言はざりつる」とて、にはかに殿上せさせたまへば、父おとど「いと幼くはべるものを」と申したまへど、「何か。その太郎にはまさりて賢くなむある。弟まさりなり」と宣へば、父おとど笑ひたまひぬ。内裏に参りて奏したまふ、「これなむ、翁の限りなく愛しとおぼえはべる。思し召して顧みせさせたまへ。兄の童に思し増せ。司を得さすとも、兄にはまさらむ」と、「すべて、この子を太郎にはせさせたまへ」と常に宣ひて、御名も弟太郎となむ、つけたまへりける。この御妹の女君は八つにて、いみじうをかしげになむ、おはしければ、今より二つなくかしづきたまふ。その御妹も六つ、男子四つにてなむ、おはしける。また、このころ、生みたまふべし。かかるままに、おろかならず思ひきこえたまへる、ことわりなり。
太政大臣殿、今年なむ六十になりたまひければ、左の大殿、賀のこと仕うまつりたまふ。事の作法、いとめでたし。ただ思ひやるべし。舞は、このニ所、せさせたてまつりたまふ。劣らずをかしく、ニ所ながら舞ひたまひければ、祖父おとど涙を落してなむ見たてまつりたまひける。かく、奉るべきことは、すごさず、いかめしうしたまへど、御徳は、いやまさりなり。
はかなくて月日過ぎて、女君、服ぬぎたまふ。いづれもいづれも、子ども、あひ栄ゆるほどにて、御果てのことなど、し尽したまひけり。継母、かく子どもの喜びをしけるを、御徳と喜びければ、いとうれしとなむ思しける。
左のおとど、いかでこの君達によき婿取りせむと思して、見るに、さるべきがなきと思しわたるほどに、おほやけの選びにて、中納言の、筑紫の権帥にてくだるが、にはかに妻うせたりけるを、聞きたまひて、人がらもいとよき人なりと思しきざして、内裏に参りたりたるにも、心とどめて語らひたまひて、さるべきをりに、このことのすぢを、ほのめかしたまひければ、「よきことに侍るなり」と申し契りてけり。左の大殿、北の方に申したまふ、「しかじかの人をなむ、言ひ契りたる。上達部にもあり、人がらもいとよしとなむ思ふ。三の君にやあはすべき、四の君ひやあはすべき。いづれにか」と宣へば、北の方、「いざ、御心に定めたまへ。まろは四の君にとなむ思ふ。いとほしきことありしかば、思ひも直したまふばかり」と宣へば、「このつごもりにくだりぬべかなり。疾くしてむ。北の方に、さ宣へ。よろしう思ひたらば、ここにてあはせむ」と宣へば、「文にては、いかが長々とも書かむ。みづから渡らむとすれば、所せし」、「少将、播磨の守などにくはしく宣へ」など聞えたまふ。
つとめて、少将を北の方呼びたまひて、みそかに宣ふ、「みづから渡りて聞えむと思へども、見さしたることありてなむ。かうかうのことを宣ふ、いかなるべきことにかあらむ。『心にくくはあれど、ひとりある女には、思ひのほかなることもあり。この人、いとよき人なめり。誰も誰もよろしと思ひたまへることならば、ここに迎はたてまつりて、ともかくもせむ』となむ宣ふめる」と宣へば、少将「いともかしこき仰せにこそ侍るなれ。悪しきことにても、殿のしか宣はせむは、否び聞えさすべきにもあらず。まして、いとめでたきことにこそ侍るなれ。かくなむと物しはべらむ」とて、親の御もとに行きて、「しかじかなむ宣ふ。いみじうよきことなり。いかなる人なりとも、ただ今の時の大臣ばかりの、御むすめのやうにて宣ひあはせむを、おろかには思はじ。面白の駒に、いふかひなく笑はれ、そしられたまひしも、これにて恥隠したまへと、しか思しけるなめり。年は四十余ひなむある。故おとどおはして、はじめてしたまふとも、かばかりのも、えしたまはじ。親にまさりて、あはれに、とざまかうざまに、いたくよろしうなさむと思したる、限りなくうれしきこと。はやう四の君、かの殿に参らせたまへ」と宣へば、北の方「われなからむあとに、かくてのみあるを、うしろめたなし、ただの受領のよからむをがなとこそ思ひつるに、まして上達部にもあなり。いといとうれしきことななり。かくこまかに後見る、あはれなること。女君よりは殿こそ御心ばへあはれなれ」と言へば、「殿も北の方をいみじう思ひこきえたまふあまりの、まろまでは来るぞと聞きえはべる時もあり。『まろを思さば、この腹の君達を、男も女も、思ほせ』とこそ申したまへ。いみじきさいはひおはしける。数はらぬ影政らだに、女は見まほしくなむあるを、この殿は、すべて北の方よりほかに女はなしと思したり。内裏に参りたまひても、后の宮の女房たち、清げなるに、ただぶれに目見入れたまはず。夜中にも暁にも、かきただりてぞまかでたまふ。女の、夫に思はれたまふためしには、この北の方を、したてまつるべし」など言ひて、「いかが宣ふと正身に聞かせたてまつりたまへ」と宣へば、「四の君、渡りたまへ」と呼べば おはしたり。
El Sadaijin digué a Ochikubo :
– Ara ens cal trobar uns bons pretendents per a la tercera i quarta dames. He cercat molt discretament, mes, en sap greu dir-ho, no n'he trobat cap de prou adient.
La Kita no Kata i la tercera i quarta dames foren fornides amb roba escaient per a cada estació de l'any i molts altres regals, tot més agençat que quan el Dainagon fou en vida i amb tanta abundor que no hagueren res a menester.
El Sadaijin i Ochikubo tingueren altres fills i es feren les celebracions de la majoria d'edat, emperò, no hi ha temps per a descriure-ho.
El fill gran tenia dotze anys i com era molt crescut es comportaria encertadament a la cort. Era eixerit i el deixaren estar amb el jove príncep hereu. Estudiava literatura xinesa i com demostrava intel·ligència i capacitat li permeteren ésser company de jocs del príncep que li tenia afecte, i li ensenyà a tocar el “Sô no ue” (99). Son pare, el Sadaijin, n'estava molt d'ell.
El segon fill s'havia criat a la residència de son avi i havia fet ja nou anys. El noi fou molt gelós quan son germà gran fou permès d'entrar a la cort.
– Jo també hi vull anar – digué a son avi, el qual l'estimava molt.
– Per què no m'ho havies dit fins ara?
I anà immediatament a veure son fill.
– És encara massa petit – fou la resposta del Sadaijin.
– Què dius? És més intel·ligent que Tarô. Sembla que sigui ell el fill gran.
El pare somrigué sens contestar. Llavores l'avi anà a demanar-ho a l'emperador.
– És el net que més estimo. Concediu-li la gràcia de vostra valença. Afavorir-lo més que no son germà gran.
A sa residència donà ordres de que fos tractat com si ell fos el fill gran, i li canvià el nom per el d'Otodarô (100).
El següent fill era una preciosa nena de vuit anys, atesa amb resguard sens parió. A continuació una nena de sis i un nen de quatre. A més, Ochikubo n'esperava un altre de fill, i per açò se l'atenia amb tota cura.
El primer ministre feia seixanta anys aquell any i son fill, el Sadaijin, arranjà una esplendorosa festa de celebració. Podeu imaginar-vos-ho. Els dos fills grans del Sadaijin executaren unes danses tan magníficament que feren vessar llàgrimes a llur avi, el primer ministre. Tot fou tan brillant que féu acréixer son poder.
Passà el temps i s'acabà el període de dol per la mort del Dainagon. Com tots ses fills havien prosperat la commemoració del traspàs de llur pare es féu amb tota esplendor. La Kita no Kata mostrà son goig per llur prosperitat gràcies a la influència del Sadaijin, la qual cosa feu molt contenta Ochikubo.
Mentrestant, el Sadaijin cercava bons marits per a la tercera i quarta dames. Quan inesperadament sabé del traspàs de l'esposa d'un Chûnagon que havia estat escollit com a sotsgovernador de Tsukushi (101) pensà que seria un molt bon pretendent. Es trobà amb ell a la cort i li ho suggerí i ell s'hi avingué.
El Sadaijin li'n parlà a Ochokubo :
– És noble i persona de molt bon caràcter. Creus que faria per a la tercera dama o per a la quarta?
– No ho sé pas. Fes allò que creguis millor. Penso, emperò, en la quarta dama per tot el que ha patit, i açò la conhortaria una mica.
– Ell marxa cap a Tsukushi quan s'acabi aquesta lluna. Ens hem d'afanyar. Digues-ho a la Kita no Kata. Si li és plaent ho podríem celebrar ací mateix.
– No sé com escriure-ho tot açò, i anar-hi jo seria incòmode. Per què no ho expliques personalment al Shôshô i al Harima no Kami?
Açò no obstant, l'endemà matí Ochikubo féu cridar el Shôshô i li ho explicà en privat.
– Voldria anar-hi jo mateixa, mes tinc coses a fer. D'açò que m'ha explicat, què hauríem de fer? M'ha dit que pot ésser plaent per a una dona continuar sola, mes poden passar coses inesperades. Es tracta d'una molt bona persona, i si tothom s'hi avé ho podríem celebrar ací, a casa.
– Seríem molt honorats. Essent del Sadaijin, encara que no ens abellís, no podríem refusar-ho, i molt menys encara si es tracta d'un afer tan venturós. Ara me'n torno a casa a dir-ho a la família.
Quan hi arribà ho explicà :
– És una gran ocasió. Seria molt desconsiderat refusar-ho quan el Sadaijin pren tant d'esguard per a maridar-la, la tracta com si li fos filla, i amb tanta influència com té ara mateix.... Sembla una manera de compensar el ridícul i la vergonya per l'afer amb el “Cavall-cara-blanca” (102). El Tsukushi no Sochi té quaranta anys. Ni mon difunt pare no hauria reeixit tant en un afer com aquest. Hauríem d'ésser molt agraïts al Sadaijin per totes les mercès que ens fa, més que no faria un familiar. La quarta dama hauria d'anar immediatament a la residència de Sanjô.
– Em preocupava molt allò que li podria passar a la quarta dama quan jo no hi sigui. Havia pensat que àdhuc un simple governador estaria bé per a ella, més encara si és un noble. És un afer de molt bon grat. Soc molt agraïda per sa gentilesa. Ens té més consideració que no pas sa dama.
– És pel gran amor que ell li té que ens tracta d'aquesta faisó. Segurament ella li haurà dit que si verament l'estima hauria de pensar també en ses germanes i germans. Per açò som tant afortunats. Tot i que, jo, Kagemasa (103), desitjo haver moltes dones, el Sadaijin no para esment en ningú altre que no sigui sa muller. Quan va a la cort on hi ha tantes precioses dames al servei de l'emperadriu no se les mira ni fent plasenteries i torna a casa només pensant en ella tan si és de nit com si és de matinada. Un veritable exemple d'amor entre un home i una dona. Ara hauríeu de parlar-ne amb la quarta dama.
La Kita no Kata féu cridar-la i li ho explicà tot.
- - - - - -
102 – És el Hyôbu no Shôyû, l'anomenat “Cavall-cara-blanca”. Vegeu el capítol no. 33.
103 – Kagemasa (影政) és el seu nom propi. Es tracta del “tercer fill”, el Shôshô (少将).
o0o
