Ise Monogatari” (伊勢物語)
- 40 -
四十段
昔、若きおとこ、異しうはあらぬ女を思ひけり。さかしらする親ありて、思ひもぞつくとて、この女をほかへをひやらむとす。さこそいへ、まだをいやらず。人の子なれば、まだ心いきおひなかりければ、とゞむるいきおひなし。女も卑しければ、すまふ力なし。さる間に、思ひはいやまさりにまさる。にはかに親この女をおひうつ。おとこ、血の涙をながせども、とゞむるよしなし。率て出でて去ぬ。おとこ、泣く泣くよめる。
出でていなば誰か別の難からんありしにまさる今日は悲しも
とよみて絶え入りにけり。親あはてにけり。猶思ひてこそいひしか、いとかくしもあらじと思ふに、真実に絶え入りにければ、まどひて願たてけり。今日の入相許に絶え入りて、又の日の戌の時ばかりになんからうじていき出でたりける。昔の若人は、さるすける物思ひをなんしける。今の翁、まさにしなむや。
Una vegada un jove s'enamorà d'una noia que no estava gens malament. Els pares d'ell posaren inconvenients, i tement que llur amor esdevingués més fort maldaren per fer fora la noia. Això ho digueren però encara no ho feren. El noi depenia dels pares, era de poc caràcter i no pogué oposar-s'hi. Essent la noia de poca condició (1) tampoc no hi podia fer res. Mentrestant llur amor s'intensificava. Sobtadament els pares enviaren la noia fora. El noi plorà llàgrimes de sang però no pogué aturar-ho. La noia fou escortada lluny d'allà. El noi tot plorant composà :
Quan algú se'n va per a qui és més dura la partença? I avui sóc més afligit. (2)
I havent-ho compost s'esvaní. Els pares foren consternats. Ells ho havien dit tot pensant en el seu fill i no pensaren que fóra tan seriós. Però ell s'havia realment esvanit i els pares, confusos, pregaren als déus. S'havia esvanit al capvespre i no recuperà els sentits fins al jorn següent a l'hora del Gos (3).
Els enamoraments dels joves d'antany eren ben forts. Ho farien els vells d'ara?
- - - - - -
(1)Era una minyona.
(2)Poema d'Ariwara no Narihira. KKRJ no. 2326 i Shokugosenwakashû (続後撰和歌集) no. 826.
(3)Entre les 20 i 21 hores.
o0o
31 de juliol del 2010
Ise Monogatari” (伊勢物語)
- 39 -
三十九段
むかし、西院の帝と申す帝おはしましけり。その帝の皇女、崇子と申すいまそがりけり。その皇女うせ給て、御葬の夜、その宮の隣なりけるおとこ、御葬見むとて、女車にあひ乗りて出でたりけり。いと久しう率て出でたてまつらず。うち泣きてやみぬべかりける間に、天の下の色好み、源の至といふ人、これも物見るに、この車を女車と見て、寄り来てとかくなまめく間に、かの至、蛍をとりて女の車に入れたりけるを、車なりける人、この蛍のともす火にや見ゆらん、ともし消ちなむずるとて、乗れるおとこのよめる。
出でていなば限りなるべみともし消ち年経ぬるかと泣く声を聞け
かの至、返し、
いとあはれ泣くぞ聞ゆるともし消ち消ゆる物とも我は知らずな
天の下の色好みの歌にては猶ぞありける。
至は順が祖父也。皇女の本意なし。
Fou una vegada un emperador anomenat Saiin no Mikado (1). Tenia una filla, la princesa imperial Takaiko (2). Aquesta princesa havia traspassat, i un home que vivia prop del palau volgué veure aquell vespre la comitiva del funeral i pujà al carruatge d'una dama de la cort per anar-hi plegats. L'home esperà molt de temps però la comitiva no sortia. Condolgut i quan ja pensava en retirar-se, Minamoto no Itaru (3), l'home més fembrer sobre la terra, també volia assistir-hi, i tot veient el carruatge s'hi acostà i volent fer-se el gentil, Itaru, agafà una llumeta i la posà dintre del carruatge. La dama pensà que amb la il.luminació de la llumeneta podia ésser vista i féu per apagar-la, i l'home del carruatge recità :
Quan surti serà la fi de tot; llum extingida, anys escurçats, escolteu les veus ploroses? (4)
Itaru contestà :
Entristit escolto els plors, però no sé pas si la llum apagada és la extinció.
Per ésser un poema de l'home més fembrer de tots fou ben vulgar.
Itaru fou avi de Shitagô (5). El seu comportament vers la princesa Takaiko no fou l'adient.
- - - - - -
(1)Era l'emperador Junna (淳和天皇, 786-840). Anomenat Saiin (西院) perquè quan va abdicar es va retirar a l'ala occidental de palau.
(2)Era la princesa imperial Takaiko (崇子内親王), traspassada el quinze del cinquè mes de l'any 848, als dinou anys.
(3)Minamoto no Itaru (源の至, ¿-?).
(4)Es refereix a quan surti la comitiva funerària.
(5)至 era l'avi de Minamoto no Shitagô (源順, 911-983 ), autor del Wamyô Ruijû Shô (和名類聚抄), una obra compilada entre els anys 931-937 que combina les funcions de diccionari i d'enciclopèdia, el primer text d'aquestes característiques publicat al Japó.
o0o
Ise Monogatari” (伊勢物語)
- 38 -
三十八段
むかし、紀の有常がりいきたるに、歩きてをそく来けるに、よみてやりける。
君により思ならひぬ世中の人はこれをや恋といふらん
返し、
ならはねば世の人ごとに何をかも恋とはいふと問ひし我しも
Una vegada un home anà a casa de Ki no Aritsune (1) però com havia sortit a passejar no el trobà i li envià aquest poema :
Mitjançant vos me n'he adonat d'això que tothom anomena amor.
I Ki no Aritsune contestà :
Com jo no me n'he adonat pregunto a tothom què és això anomenat amor.
- - - - - -
(1)Veure la narració no. 16, nota no. 1.
o0o
Ise Monogatari” (伊勢物語)
- 37-
三十七段
昔、おとこ、色好みなりける女に逢へりけり。うしろめたくや思けん、
我ならで下紐とくな朝顔の夕かげ待たぬ花にはありとも
返し、
ふたりして結びし紐をひとりしてあひ見るまでは解かじとぞ思
Una vegada un home havia conegut una voluptuosa dona . Com es sentís inquiet li envià aquest poema :
Si no sóc jo no es deslligui el nus del teu cinyell tot i que la campaneta és flor que no espera.
I ella contestà :
No desfaré pas jo sola el nus lligat per nosaltres dos fins a retrobar-nos. (1) (2)
- - - - - -
(1)Poema anònim. MYS no. 2919, amb alguna diferència.
(2)Era costumari en aquell temps que quan un home i una dona tenien relacions sexuals es lliguessin mútuament els cinyells respectius de la roba interior, i només se la deslligaven quan es tornaven a veure. També es deia que l'afluixaven quan la persona era estimada.
o0o
Ise Monogatari” (伊勢物語)
- 36 -
三十六段
昔、「忘れぬるなめり」と問ひ言しける女のもとに、
谷せばみ峰まで延へる玉かづら絶えむと人にわが思はなくに
Una vegada un home envià un poema a una dona que li havia preguntat “sembla que ja m'heu oblidat” :
Com la fina meravella s'enfila de l'estretor de la vall fins al cim no crec es talli el nostre lligam. (1) (2)
- - - - - -
(1) 玉かづら : aquí 玉 (tama) significa “bell, preciós, etc.”. És un eufemisme (美称
bishô). かづら (kazura) és “planta enfiladissa, meravella”. Així doncs la traducció no és imprescindible car no aporta cap matís diferenciador, i no sempre és traduït.
(2) Poema anònim. MYS no. 3587, amb alguna diferència.
o0o
23 de juliol del 2010
野ざらし紀行
芭蕉松尾
-5-
湖水眺望
からさきの松は花より朧にて
昼のやすらひとて旅店に腰をかけて、
つゝじいけて其かげに干鱈さく女
吟行
菜ばたけに花見がほなるすゞめかな
水口にて廿年を経し古人に逢。
命ふたつの中に活たる桜かな
伊豆国蛭が小島の桑門、これも去年の秋より行脚しけるに、我名を聞て草の枕の道づれにもと、尾張国まで跡をしたひ来りければ、
いざともに穂麦くらはん草枕
此僧我に告て云、円覚寺大顛和尚、ことしむ月のはじめ遷化し給ふよし。まことや夢の心地せらるゝに、まづ道より其角が方へ申つかはしける。
梅恋て卯の花をがむなみだかな
贈杜国
白げしに羽もぐ蝶のかたみ哉
こたび桐葉子が許にありて、今や吾妻に下らんとするに、
牡丹蕊深くわけ出る蜂の名残哉
甲斐の山中に立よりて、
ゆく駒の麦になぐさむ舎りかな
卯月の末庵に帰り、旅の労をはらすほどに、
夏衣いまだしらみを取尽さず
Camí a Ôtsu, tot passant per les muntanyes.
Camí muntanyenc, vagament encisadora viola del camp.
Vista del llac.
--Les pinedes de Karasaki més emboirades que les flors.
Assegut en una botiga del camí per dinar.
--Azalea aguisada, dona a l'ombra esqueixant bacallà fregit. (26)
Poema de camí.
--Camp de mostasses, contemplant les flors les cares dels rossinyols.
A Mizuguchi em trobí amb un vell amic després de vint anys.
--Al mig de les dues vides nostrades ha florit el cirerer.
Un monjo de Hiru-ga-kojima, a la província d'Izu, que havia estat de pelegrinatge des de la tardor passada, sabé de mi i volent-me acompanyar en el meu viatge arribà de la província d'Owari.
--Bé, i ara tots junts mengem l'ordi arreplegat, coixí d'herba.
Aquest monjo em digué que Daiten (27), l'abat del temple d'Engakuji, havia traspassat la primera lluna d'enguany. Trasbalsat, com si fos un sonmi, i de camí li ho comuniquí a Kakaku (28)
--Estimant la prunera honoro la deutzia, mes llàgrimes.
Enviat a Tokoku (29) :
--Al blanc cascall lleva ses ales el record de papallona.
Hoste altra vegada de Tôyô (30) i aní a les províncies orientals.
--Ben bé al fons del cor de la peònia l'adéu de l'abella que s'escapa. (31)
En una casa a les muntanyes de la província de Kai.
--El cavall viatger es reconforta amb l'ordi de l'hostatge.
Torní a ma cabana la quarta lluna i reposí del cansament del viatge.
--Roba d'estiu p`lena de puces que encara no he llevat.
- - - - - -
(1)Haiku irregular de 20 síl.labes.
(2)Daiten (大顛, 1629-1685)
(3)Kakaku (其角, 1661-1731). Deixeble de Bashô, segurament el més important de tots.
(4)Tokoku (杜国, ?-1690). Comerciant de Nagoya, un dels seus deixebles preferits, la seva mort va ser molt sentida per Bashô.
(5)Toyô (桐葉, ?-1712). Tenia un hostatge a Atsuta.
(6)Haiku irregular de 20 síl·labes.
o0o
KOKINSHÛ (古今集) -83-
寛平御時きさいの宮の哥合のうた
Poema presentat al concurs auspiciat per l'emperadriu durant l'era Kanpyô (any 889-898).
うゑし時花まちどほにありしきくうつろふ秋にあはむとや見し
うえしときーはなまちどうにーありしきくーうつろうあきにーあわむとやみし
Esperava frisós la flor del crisantem que vaig plantar, però es va marcir al passar la tardor.
Poema no. 271
Autor : Ôe no Chisato (大江千里 , va viure cap al 900)
Va ser funcionari molt valorat per la seva erudició i el seu talent literari.
o0o
KOKINSHÛ (古今集) -82-
秋のうたとてよめる
Compost com un poema de tardor
佐保山のははその色はうすけれど秋は深くもなりにけるかな
さほやまのーははそのいろはーうすけれどーあきはふかくもーなりにけるかな
Suaus són els colors de les alzines del mont Saho, però profunda ha esdevingut la tardor.
Poema no. 267
Autor : Sakanoue no Korenori (坂上是則 (¿ - 930)
Va ser un funcionari modest que va ocupar un càrrec menor a la província de Kaga.
Només sabem que va publicar els seus poemes en diverses antologies i té un recull personal de l´any 924 : Korenori Shû (是則集).
Sembla que va ser un gran jugador d'un esport de pilota anomenat “Kemari” (蹴鞠).
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).
o0o
KOKINSHÛ (古今集) -81-
是貞のみこの家の哥合のうた
Composició presentada al concurs poètic celebrat a la residència del príncep Koresada.
秋ぎりはけさはなたちそさほ山のははそのもみぢよそにても見む
あきぎりはーけさはなたちそーさほやまのーははそのもみじーよそにてもみむ
No t'alcis de matí boirina de tardor que vull veure de lluny les rogenques fulles de l'alzina del mont Saho.
Nota : Príncep Koresada (是貞の親王, ?-¿) : fill de l'emperador Kôkô (光孝天皇 830-887) i germà gran de l'emperador Uda (宇多天皇, 867-931). Aquest concurs es va celebrar l'any 893 .
Poema no. 266
Autor : Anònim.
o0o
17 de juliol del 2010
野ざらし紀行
芭蕉松尾
-4-
熱田に詣づ。社頭大に破れ、築地はたふれて草むらにかくる。かしこに縄を張て小社の跡をしるし、こゝに石をすゑて其神と名のる。蓬しのぶ心のまゝに生たる ぞ、なか／＼にめで度よりも心止りける。
しのぶさへ枯て餅かふやどりかな
名護屋に入道のほど諷吟す。
狂句木がらしの身は竹斎に似たる哉
草枕犬もしぐるゝかよるの声
雪見にありきて、
市人よこの笠売う雪の笠
旅人を見る。
馬をさへながむる雪のあしたかな
海辺に日をくらして、
海暮て鴨の声ほのかに白し
こゝに草鞋をとき、かしこに杖を捨て、旅寝ながらに年の暮ければ、
年くれぬ笠きて草鞋はきながら
といひ／＼も山家に年をこえて、
誰聟ぞ歯朶に餅おふ丑のとし
奈良に出る道のほど、
春なれや名もなき山の朝がすみ
二月堂に籠て、
水取や氷の僧の沓のおと
京に上りて三井秋風が鳴滝の山家を訪。
梅林
うめ白しきのふや鶴をぬすまれし
樫の木の花にかまはぬすがたかな
伏見西岸寺任口上人に逢て、
我衣に伏見の桃の雫せよ
大津に出る道、山路をこえて、
山路来て何やらゆかしすみれ草
Visití el santuari d'Atsuta. L'àmbit del santuari era enrunat, el mur de terra esfondrat i colgat d'herbots. Ací una corda marcava les restes d'un santuari més petit, allà una pedra amb els noms del déus del lloc. Hi creixien artemises i falgueres, i així com era em plagué més que no pas si fos magnífic.
--L'herba del record que es marceix, comprí dolç d'arròs a l'hostal.
Composí pel camí cap a Nagoya :
--Els meus versos són enfollits, el vent d'hivern glaçat, m'assemblo a Chikusai. (25)
--Herba per coixí, un gos, un xàfec també, veus de vesprada.
Tot passejant per veure la neu :
--Gent del mercadal, us venc aquest capell, umbrel.la de la neu.
Veient un viatger :
--Contemplar inclús un cavall en una matinada de neu!
Tot passant el dia a la vora de la mar :
--Mar enfosquida, veu dels ànecs salvatgins, vagament blanca.
Ací em trenc les espardenyes, allà deixo el bordó, s'acaba l'any, i jo encara de viatge.
--Cua d'any i jo encara porto el meu capell i les espardenyes.
I així recitant passí el cap d'any a la casa de la muntanya.
--Gendre de qui? Portant falgueres i dolços d'arròs, any del Bou.
De camí cap a Nara.
--És la primavera, boirina del matí dels turons sens nom.
De visita al temple de Nigatsudô.
--Ritual de recollir l'aigua, esclops dels monjos damunt del glaç.
Pujant a la capital a visitar Mitsui Shûfû a casa seva a les muntanyes, a Narutaki.
Pruneres.
--Blanquejant són les pruneres, han arrabassat ahir les grues?
--Roureda martinenca, presència indiferent a les flors.
Trobant-me amb el monjo Ninko al temple de Saiganji a Fushimi.
--Sobre ma indumentària degoteix dels pressecs de Fushimi.
- - - - -
(25) De fet, es pot interpretar com la casa pairal del poeta.
o0o
NTCJ 38
葛城
Kazuraki
La deessa de la muntanya Kazuraki
Autor : Algunes fonts l'atribueixen a Zeami Motokiyo (世阿弥 元清, 1363-1443), però l'autoria no és clara. Es va representar l'any 1465.
Argument : Uns ascetes van a la muntanya de Kazuraki, lloc on s'havien manifestat els déus d'antany. Una gran nevada els impedeix continuar el camí i s'aixopluguen sota un arbre. Poc després apareix una dona carregada de llenya i al veure'ls arraulits amb tota la roba mullada els hi ofereix la seva cabana per passar la nit. La dona fa foc amb unes tiges d'heura que ella anomena “shimoto” i com ells no ho coneixen els li explica què és i fa un paral.lelisme amb el nom de la muntanya on “kazura” es refereix a l'heura, les quals tiges serveixen per lligar els feixos de llenya. Després d'això la dona diu que està turmentada pel seu passat i demana que preguin per ella. Sorpresos li pregunten sobre l'arrel del seu dolor, i ella explica que és una deessa del Kazuraki i pateix la maledicció a que Fudômyohô la va condemnar per no acabar un pont de pedra entre les muntanyes. Degut a la seva lletjor la deessa no gosava treballar de dia i només ho podia fer de nit, el treball no avançava i això va enfurismar Fudômyôô. La va lligar a una roca amb unes tiges molt fortes d'heura i la va abandonar dintre d'una cova. La dona canta i balla una dansa molt antiga i abans de la claror de l'alba desapareix.
Hi ha un interludi on s'esmenta la figura històrica d'En no Gyôja (役行者, 634 - ?)) o En no Ozunu (役小角). Era un asceta i místic, i la llegenda diu que va ser el fundador de l'orde dels Yamabushi (山伏), ascetes de les muntanyes, Se li atorga el poder màgic de dominar dimonis i déus, i els textos clàssics el fan el mag que va lligar a la roca la deïtat que degut a la seva lletjor no va poder acabar de construir el pont que ell li havia ordenat de fer.
Després surt a escena la dona ara ja transformada en la deessa sotmesa al càstig de Fudômyohô, descriu la seva pena i abans que la lluna clara i la blanca neu puguin reflectir la lletjor de les seves faccions desapareix per la cova de la muntanya.
L'obra està basada en una llegenda que la literatura japonesa ha recollit en diversos textos, de fet, però, el personatge és masculí, entre d'altres :
“Konjaku Monogatari shû” : 今昔物語集.
Obra coneguda generalment com a “Konjaku Monogatari”, però el seu nom és el de l'encapçalament i significa : Antologia de històries passades. Té més de mil contes o històries i va ser escrita cap a finals de l'època Heian (794-1185). L'obra original comprèn 31 volums dels quals només n'hi ha 28 actualment. Els contes procedeixen tan del Japó com de l'Índia i de la Xina.
“Shunrai no Zuinô” ( 俊頼随脳) : Fonaments bàsics de poesia de Shunrai).
Autor : Minamoto no Toshiyori Ason / El noble Minamoto no Toshiyori (源俊頼朝臣1055/57-1129). 俊頼 també es llegeix “Shunrai”, i amb aquest nom figura en molts documents. Poeta, crític i recopilador oficial. Va ser un personatge molt innovador amb fama d´excèntric, i segurament això va fer que no tingués càrrecs oficials importants en la societat del seu temps. “Shunrai no Zuinô és un tractat poètic encara interessant. Alguna referència data la seva publicació cap a l'any 1115.
“Genpei Jôsuiki” , també anomenat “ Genpei Seisuiki”,(源平盛衰記), “Relació de les guerres Genpei”.
Actualment entre els medievalistes del Japó s'utilitza la lectura “Jôsuiki” com la generalitzada.
Obra anònima del període tardà de Kamakura (鎌倉,1249-1382) i principis del de Nanboku (南北線, 1336-1392) que narra les lluites entre els Minamoto i els Taira de finals de l'època Heian. Cobreix els anys 1180-1185, i va ser escrita majoritàriament per monjos. És un llibre complementari o alternatiu al Heike Monogatari, tot i que es narren fets que no es troben en l'obra anterior, sent-ne la figura principal Minamoto Yoritomo (源 頼朝, 1147-1199).
“Ôgishô” (奥義抄( : Profunditats Poètiques.
Obra de Fujiwara no Kiyosuke (藤原清輔, 1104-1177).
“Shûchûshô” (袖中抄), generalment traduït com : Notes personals. De fet, una altra traducció seria, d'acord amb l'etimologia dels caràcters : Notes de la màniga. Obra de Kenshô (顕昭, 1128-1210).
Referències generals :
“MyôKôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus del sublim Dharma, generalment abreujat “ Hôkkekyô” (法華經) : Sutra del Lotus.
En sànscrit : Saddharma Puṇḍarīka Sūtra (सद्धर्मपुण्डरीकसूत्र S), i en xinès : Miàofǎ Liánhuā Jīng (妙法蓮華經 ).
Un petit resum d'aquest sutra sobre el qual hi ha biblioteques senceres dedicades a la seva exegesi.
Probablement va ser compilat durant el primer segle de l'era cristiana, uns 500 anys després del Parinirvana (el darrer nirvana) de Buda, i que no és inclòs en el corpus més antic de les escriptures budistes lligades històricament a la vida de Buda.
El sutra pretén ser un dels discursos fets per Buda cap al final de la seva vida. La tradició diu que una vegada escrit va ser guardat durant cinc-cents anys al reialme dels dracs (Nagas), sent posteriorment introduït en el món dels humans, perquè la humanitat no estava preparada per entendre el text durant la vida de Buda.
La primera traducció del sànscrit al xinès va ser cap a l'any 209 dC sent però la versió feta el 406 la més complerta.
És potser el sutra més conegut i el text està expressat en forma de paràboles, fet que el va popularitzar.
“Nihon Ryôiki” o “Nihon Reiiki” (日本霊異記) : Històries miraculoses de retribució kàrmica del Bé i del Mal del Japó.
També anomenat “Nihon Koku Gempô Zenaku” (日本国現報善悪).
Obra compilada entre els anys 822-823.
Sembla ser que el compilador podria ser un monjo del temple Yakushiji (薬師寺),
a Nara, un tal Keikai o Kyôrai, dates desconegudes.
A葛城s'esmenta la figura de Sôjô Henjô (Arquebisbe Henjô, 僧正遍昭, 816-890).El seu nom laic era Yoshimine no Munesada (良岑宗貞).És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”. Va servir l´emperador Nimmyô (仁明天皇, 810-850) com a Capità de la Guàrdia i quan aquest va morir, va fer-se monjo amb el nom de Henjô. Va ser famós i reconegut .Va tenir dos fills que també van ser monjos. Un d’ells va ser també poeta : “Sosei (Sosei Hôshi”, (素性法師, act. lit. 859-897 – mort 900?).Nom laic : Yoshimine no Harutoshi (良岑玄利).Encara que a l´ombra d´Ariwaha no Narihira (在原業平) i d´Ono no Komachi (小野小町), va ser un autor molt reconegut. Uns seixanta poemes seus, un nombre força elevat per un poeta del seu temps, figuren en les millors antologies. Cal.lígraf de renom i oficial de la Guàrdia de Palau. Es va fer monjo instigat pel seu pare, segons s’explica en el Yamato Monogatari (大和物語), captítol 168: ………..やりけれはいきたりけれはほうしの子は法師なるそよきとてこれもほうしにしてけりかくてなん ……
És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals” (Sanjûrokkasen – 三十六歌仙), com el seu pare.
“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.
Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).
“Shinkokinshûwakashû” (新古今和歌集) : Nova antologia de poemes japonesos antics i nous.
Recull encarregat per l´emperador Gotoba (後鳥羽天皇, 1180-1239) l´any 1201 i editat per Fujiwara no Teika, Fujiwara no Ariie, Fujiwara no Ietaka, Minamoto no Michitomo, Jakuren i Fujiwara no Masatsune. Consta de 1978 poemes, la col·lecció més extensa fins aleshores.
L´emperador va tenir un gran interès en aquesta antologia supervisant-la i discrepant obertament amb Teika. Va anar a l´exili amb ella tot preparant-ne una versió més reduïda i adaptada al seu gust.
“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.
Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan, però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011.
El Kokinshû és altre cop present, també els 20 llibres corresponents i té 1351 poemes.
“Yakumo Mishô” (八雲御抄) : El Tractat Yakumo de sa majestat, o El Llibre dels Vuit Núvols.
Autor : Juntoku In / L´ex-emperador Juntoku (順徳院, 1197-1242) . Va regnar del 1210 al 1221.
Llibre sobre les opinions i punts de vista sobre la pràctica poètica del seu temps.
Va tenir problemes polítics amb seu pare i va ser exiliat a Sado, una estada que va durar vint anys. Va seguir les inclinacions poètiques de la família des de molt jove i ja era un bon poeta als catorze anys. A partir del 1215 va participar en nombrosos concursos.
Degut al seu exili a Sado també és conegut amb el nom de Sado no In (佐渡院).
La seva obra poètica es recollida en moltes antologies.
Va escriure també un tractat sobre la reialesa i els costums de la cort, el “Kimpishô” (禁秘抄抄) : Tractat molt secret.
“Musô” ( 夢窓, 1275-1351) Monjo Zen, conseller polític i poeta, entre altres activitats. Va ser molt popular, especialment en els cercles polititzats de la cort imperial. Autor del “Musôkokushigoroku” (夢窓国師語録), “Cròniques del mestre nacional Musô”, compilació de la seva obra breu. La seva poesia està escampada en nombroses antologies.
“Fubokuwakashû” (夫木和歌抄 ) : L'antologia japonesa, Obra de Fujiwara no Nagakiyo, també anomenat Katsumada (藤原長清 / 勝間田, ¿-?), escrita durant el període Kamakura (1185-1333), i probablement acabada entre els anys 1308 i 1310.
Els caràcters per “Fuboku” procedeixen de 扶桑 que designaven en xinès el lloc on sortia el sol, i que més endavant va esdevenir un altre nom per Japó.
“Minishû” (壬二集 )
Autor : Ju Ni´i Ietaka / Ietaka, del 2n. rang inferior (従二位家隆,1158-1237
Era Fujiwara no Ietaka, també es llegeix “Karyû”- (藤原家隆).
Va ser un autor molt prolífic i va participar en molts concursos poètics. Va deixar dos reculls personals :
Minishû (壬二集 ) : Recull de Mini (basat en el seu sobrenom “Mibu Nihon” (壬生二品) que significa : la persona del Segon Rang.
“ Akishino Gesseishû” (秋篠月清集): Lluna clara a Akishino).
Recull personal de Go-Kyôgoku no Sesshô Saki no Dajô Daijin / El regent Go-Kyôgoku i antic primer ministre (後京極摂政前太政大臣, 1169-1206).
Era Fujiwara no Yoshitsune (籐原良経 – Altres fonts donen 籐原義經, tot i que té la mateixa pronunciació).
Procedent de l´alta aristocràcia va ocupar càrrecs importants. Molt dotat per la cal.ligrafia, la poesia en xinès i la pintura. La seva millor poesia és la descriptiva, pel seu llenguatge simbòlic i per la bellesa de la llengua.
La seva sobtada mort als trenta-cinc anys va ser una pèrdua molt sentida, tot just quan començava a ser un dels grans poetes del moment.
o0o
NTCJ 37
西行桜
Saigyôzakura
Saigyô i els cirerers
Autor : Zeami Motokiyo (世阿弥 元清, 1363-1443).
Argument : Obra basada en el poeta Saigyô Hôshi (西行法師, 1118-1190), abans d'entrar en religió era Satō Norikiyo (佐藤義清). Va néixer en una família que per generacions havia estat bressol de militars molt ben considerats però de poca classe social, com era habitual en aquell temps.
Poeta força apreciat encara que va compondre molta poesia convencional, segons els cànons de l´època. Va ser un autor prolífic i va emprendre molts pelegrinatges arreu del païs fent estada a monestirs i ermites.
Entre les seves obres destaca “Sankashû” (山家集) : Una cabana a la muntanya.
Es va fer monjo el 1140, abandonant dona i fills.
El tema de l'obra és molt senzill :
Arriba l'època de les flors a la muntanya on Saigyô té la seva cabana i el poeta està cansat de la gran quantitat de persones que cada any s'hi aplega i que alteren el seu ritme de vida i el seu silenci, llavors decideix posar un rètol prohibint el pas per on ell viu. Una gernació de la capital però ja és en camí i quan hi arriben es trobem que no poden passar per allà. Parlen amb el poeta i li expliquen que en fet un llarg viatge des de la capital per poder contemplar els cirerers florits i el poeta ho accepta a contra-cor, tot queixant-se dels cirerers, blasmant la seva bellesa que perjudica la seva meditació. Llavors apareix un ancià que representa l'esperit dels vells cirerers i li retreu la seva queixa que troba injustificada. Discuteixen sobre els arbres i les seves flors amb moltes citacions poètiques i budistes. A l'alba el poeta es desperta..........
Referències :
“Ôgishô” (奥義抄( : Profunditats Poètiques.
Obra de Fujiwara no Kiyosuke (藤原清輔, 1104-1177).
“Shûgyokushû” ( 拾玉集 - Col.lecció de les joies recollides)
Obra de Daisôjô Jien / L´abat Jien 前大僧正慈円, 1155-1225)
Historiador. Fill d´una família noble però no massa influent. Als trenta-set anys, en part per les relacions de la seva família i també per la seva capacitat, va ser el cap de la secta budista Tendai arribant posteriorment a ser-ne arquebisbe.
Va unir-se al corrent més innovador de la poesia del moment. Va escriure també sobre els “principis del veritable govern”, obra interessant sobretot pels detalls de l´època. Potser és més conegut pel seu treball històric : Gukan Shô (愚管抄), la seva traducció habitual és “El futur i el passat”, ja que es tracta d'una obra sobre la història, però és literalment “Notes d'un foll”, aparegut entre el 1219 i el 1220.
Entre diverses referències al “Kokinwakashû” (古今和歌集), tenim els poemes següents :
No. 28, d'autor desconegut :
ももちどりさへづる春は物ごとにあらたまれども我ぞふり行く
Milers d'ocells canten a la primavera quan tot floreix i jo, però, em faig més vell.
Nota : Es considerava el “momochidori” (百千鳥) una varietat ornitològica que formava part de tres ocells, la qual identitat pertanyia a l'ensenyament ocult del Kokinshû, el Kokindenju (古今伝授 *). Actualment, però, els especialistes ho interpreten com moltes classes d'ocells. Els caràcters del nom signifiquen “cent mil ocells”.
El contrast entre la immanència de la natura i la fugacitat de la vida humana és un tema molt valorat en aquesta antologia.
"Kokindenju" (古今伝授) : Estudi i ensenyament del Kokinshû. Els deixebles havien d'anotar els punts més importants de l'ensenyament dels seus mestres i que es considerava un secret. Molt sovint això va degenerar en pedanteria, impartint lliçons sobre l'estudi de punts insignificants del Kokinshû a preus abusius.
El no. 72, també d'autor desconegut :
このさとにたびねしぬべしさくら花ちりのまがひにいへぢわすれて
Passaré la nit en aquesta vila i oblidaré el camí de casa amb la caiguda de la flor del cirerer.
“Ôjôyôshû (往生要集) : Els punts essencials de la salvació”.
Autor: Genshin ((源信 , 942-1017), també conegut com a Eshin Sozu. Va ser un dels erudits més influents de l'escola Tendai (secta budista).
Segons el text, 往生要集 és la clau per evitar els turments de l'infern tot entonant la formula “nembutsu”, i apel.lant al poder salvador de Buda.
“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).
“Shûiwakashû” (拾遺和歌集).
“Tsukuba Mondô (筑波問答) Els diàlegs de Tsukuba. Obra sobre el “renga” (vers lligat) compilada entre els anys 1357-1372.
A l'obra s'esmenta la figura de Sôjô Henjô (Arquebisbe Henjô, 僧正遍昭, 816-890).
El seu nom laic era Yoshimine no Munesada (良岑宗貞).És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”.
Va servir l´emperador Ninmyô (仁明天皇, 810-850) com a Capità de la Guàrdia i quan aquest va morir, va fer-se monjo amb el nom de Henjô. Va ser famós i reconegut .Va tenir dos fills que també van ser monjos. Un d’ells va ser també poeta :
“Sosei (Sosei Hôshi”, (素性法師, act. lit. 859-897 – mort 900?).Nom laic : Yoshimine no Harutoshi (良岑玄利).Encara que a l´ombra d´Ariwaha no Narihira (在原業平) i d´Ono no Komachi (小野小町), va ser un autor molt reconegut. Uns seixanta poemes seus, un nombre força elevat per un poeta del seu temps, figuren en les millors antologies. Cal.lígraf de renom i oficial de la Guàrdia de Palau. Es va fer monjo instigat pel seu pare, segons s’explica en el Yamato Monogatari (大和物語), captítol 168: ………..やりけれはいきたりけれはほうしの子は法師なるそよきとてこれもほうしにしてけりかくてなん ……
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen), com el seu pare.
o0o
6 de juliol del 2010
Ise Monogatari” (伊勢物語)
- 35 -
三十五段
むかし、心にもあらで絶えたる人のもとに、
玉の緒をあはおによりて結べれば絶えての後も逢はむとぞ思
Una vegada un home que havia deixat de tenir relacions amb una noia però no pas per manca de sentiments li envià un poema :
Com el nus ben ferm de la nostra vida crec que ens tornarem a veure tot i la partença. (1) (2)
- - - - - -
(1)玉の緒, a diferència d'altres narracions on significa “breu, transitori,etc”, aquí és literalment “el fil de la vida”.
(2)Poema que en el MYS 763 i KKRJ 3176 és atribuït a la Dama Ki (紀女郎, principis del segle 8è.), amb alguna diferència, però en el Shinchokusenwakashû (新勅撰和歌集) és “anònim”.
o0o
Ise Monogatari” (伊勢物語)
- 34 -
三十四段
むかし、おとこ、つれなかりける人のもとに、
いえばえにいはねば胸にさはがれて心ひとつに歎くころ哉
おもなくて言へるなるべし。
Una vegada un home envià un poema a una persona de cor insensible :
No em puc expressar i si no ho faig m'ansiejo , i llavors el meu cor soliu es plany. (1)
Potser ho digué sens cap mena de vergonya.
- - - - - -
(1)Poema d'Ariwara no Narihira. Shinchokusenwakashû (新勅撰和歌集) no. 637.
o0o
Ise Monogatari” (伊勢物語)
33 -
三十三段
むかし、おとこ、津の国、菟原(むばら)の郡に通ひける女、このたび行きては、又は来じと思へるけしきなれば、おとこ、
蘆辺より満ちくる潮のいやましに君に心を思ます哉
返し、
こもり江に思ふ心をいかでかは舟さすさほのさして知るべき
ゐなか人の事にては、よしやあしや。
Una vegada un home sovintejava una dona del districte de Mubara, a la província de Tsu. Un jorn com semblava que ella pensés que si ell se n'anava no tornaria, l'home recità :
Com la marea que puja a les ribes dels joncars l'amor que et tinc creix més i més. (1)
I ella contestà :
Com puc saber ton amor, cala amagada, empenyent la barca amb una perxa? (2)
Paraules d'una dona del camp, bones ? dolentes?
- - - - - -
(1)Poema de la princesa Yamaguchi (山口女王, ¿-?). MYS 617, amb alguna diferència.
(2)Poema anònim. Shokugosenwakashû (続後撰和歌集) no. 606.
o0o
Ise Monogatari” (伊勢物語)
- 32 -
三十二段
むかし、物いひける女に、年ごろありて、
いにしへのしづのをだまき繰りかへし昔を今になすよしも哉
といへりけれど、何とも思はずやありけん。
Una vegada un home recità a una dona anys després d'haver-hi tingut relacions (1):
Si pogués recuperar el fil de la troca d'antany i fer-ne present del passat! (2)
Però ella no li'n dedicà un sol pensament.
- - - - - -
(1)物いひ (monoii...) . Veure verb relacionat de la història no. 2, nota no. 2.
(2)Poema anònim. La primera meitat subratllada és al KKS no. 888. També es troba al KKRJ amb el no. 215, amb alguna diferència.
o0o
Ise Monogatari” (伊勢物語)
- 31 -
三十一段
昔、宮の内にて、ある御達の局の前を渡りけるに、何のあたにか思けん、「よしや草葉よ、ならんさが見む」といふ。おとこ、
罪もなき人をうけへば忘草をのがうへにぞ生ふといふなる
といふを、ねたむ女もありけり。
Una vegada un home a palau passà davant l'estança (1) d'una dama de la cort que evidentment li tenia un greuge i digué “Molt bé, fulla d'herba, ja veurem què esdevens” (2). I l'home contestà :
Es diu que quan blasmeu un home innocent l'herba de l'oblit creix damunt vostre.
I algunes companyes de la dama s'engelosiren també.
- - - - - -
(1)局 (tsubane) : es tractava d'un àmbit delimitat amb paravents o altres bastidors dintre d'una sala o cambra espaiosa.
(2)Vers final d'un poema d'Isokami no Maru, també Isonokami, Ishikami, Ishinokami..... (石上己丸, ¿-?). No he pogut trobar cap referència sobre ell ni la confirmació de la pronunciació correcta del nom, etc. Si algú ho sap prego m'ho faci arribar per afegir-ho aquí. Mercès.
o0o
3 de juliol del 2010
野ざらし紀行
芭蕉松尾
-3-
ひとり芳野のおくにたどりけるに、まことに山深く、白雲峰に重り、煙雨谷を埋て、山賤の家処／゛＼にちひさく、西に木を伐音東にひゞき、院／＼の鐘の声は 心の底にこたふ。昔より此山に入て世をわすれたる人の、おほくは詩にのがれ歌にかくる。いでや唐土の廬山といはんもまたむべならずや。
ある坊に一夜をかりて
砧打て我に聞せよや坊が妻
西上人の草の庵の跡は、おくの院より右の方二丁ばかりわけ入ほど、柴人のかよふ道のみわづかにありて、さかしき谷を隔たる、いと尊し。かのとく／＼の清水 はむかしにかはらずと見えて、今もとく／＼と雫落ける。
露とく／＼こゝろみに浮世すゝがばや
もしこれ扶桑に伯夷あらば、必口をすゝがん。もし是非許由に告ば、耳を洗ん。山をのぼり坂を下るに、秋の日既になゝめになれば、名ある処／゛＼見残して、 先後醍醐帝の御陵を拝む。
御廟年を経てしのぶは何をしのぶ草
大和より山城を経て、近江路に入て、美濃に至る。います山中を過て、いにしへ常盤の墳あり。伊勢の守武が云ける、義朝殿に似たる秋風とは、いづれの処か似 たりけむ。我もまた、
義朝のこゝろに似たりあきの風
不破
秋風や藪もはたけも不破の関
大垣に泊りける夜は、木因が家を主とす。むさし野を出る時、野ざらしを心に思ひて旅立ければ、
死もせぬ旅ねのはてよ秋のくれ
桑名本当寺にて、
冬牡丹千鳥よ雪のほとゝぎす
草の枕に寝倦て、まだほのぐらき中に浜の方へ出て、
あけぼのやしら魚白き事一寸
Errí tot sol per les fondàries de Yoshino amb muntanyes ben espadades, amb núvols blancs apilats als cims, valls colgades sota el plugim, humils habitatges dels llenyataires escampats arreu. El so de la fusta tallada a l'oest ressona a l'est, les campanades dels temples em penetren fins al fons del cor.
Des de l'antigor molts homes abandonaren el món i s'endinsaren per aquestes muntanyes, s'aixoplugaren en la poesia i feren versos. Realment, es pot dir ben bé que és la muntanya de Rozan de la Xina. (14).
Passant la nit en un temple.
--Pila de fusta de rentar, deixa que ho senti, muller del temple. (15)
Les restes de la cabana de Sagyô són a la dreta del temple interior, entrant uns dos-cents metres per un caminoi de llenyataires separat per una vall aspriva, preciós. L'aigua transparent que hi fluïa semblava no haver canviat amb els anys, inclús ara hi ressonen les gotes..
--La rosada cau i cau, i jo voldria netejar-hi la pols del món. (16)
Si Hakui (17) hagués estat al Japó segurament s'hi hauria rentat la boca.
Si Kyoyû (18) n'hagués sentit parlar si hauria rentat les orelles.
Descendí els turons al voltant de la muntanya. El sol de la tardor era ja esbiaixat. Renuncií a altres llocs d'anomenada i fiu els meus respectes al sepulcre de l'emperador Godaigo (19).
--Mausoleu que el curs dels anys ha envellit, què recorden les falgueres? (20)
De Yamato passí Amashiro arribant a Mino per la ruta d'Ômi.
Després d'Imasu i Yamanaka es troba l'antiga tomba de Tôkina (21). El guarda (22), del santuari d'Ise, féu “El vent de la tardor s'assembla a Yoshitomo (23)”.
En què ho seria? Jo també fiu :
--Al cor de Yoshitomo s'hi assembla el vent de la tardor.
A la barrera de Fuwa.
--Vent de la tardor. Camps i matolls i la barrera de Fuwa.
Passí la nit a Ôgaki, hoste de Bokuin (24).
Quan comencí el viatge a les prades de Musashi tenia els ossos esblanqueïts al cap :
--Sóc viu encara al final del viatge, vesprada de tardor.
Al temple de Hontô, a Kuwana :
--Peònia d'hivern, estornells i cucut a la neu.
Fart de l'herba com a coixí aní cap a la platja a trenc d'alba.
--A l'albada, peix argentat, una blancor d'una polzada.
- - - - -
(14)Kozan o Lu-shan, xinès, (廬山) . Famosa serralada a la Xina on molts poetes s'hi recollien per escriure inspirats.
(15)(15 )Haiku irregular de 19 síl·labes.
(16) Haiku irregular de 19 síl·labes.
(17) Hakui (伯夷 ¿-?), Boyi, en xinès. Savi xinès que va aconsellar Wu-Wang, de la dinastia Zhou (周朝 – 1045-256 aC) de no matar Zhou-Wang per una qüestió de lleialtat, però no se li va fer cas i es va recloure a les muntanyes.
(18) Kyoyû (許由, ¿-?), Hsu-Yu, en xinès. Ermità xinès. Quan l'emperador Yao li digué que volia donar-li el seu regne va fugir i es va rentar les orelles al riu Yin Shui.
(19) Emperador Godaigo (後醍醐天皇, 1288-1339).
(20) Haiku irregular de 20 síl·labes
(21) Tokiwa Gozen (常盤御, 1123 – 1180 ?). Mare de Minamoto no Yoshitsune (源 義経, 1159 – 1189).
(22) Arakida Moritake (荒木田守武,1473–1549)
(23) Minamoto no Yoshitomo (源義朝,1123 – 1160), espòs de Tokiwa, veure nota 21, i pare de Yoshitsune.
(24) Bokuin (木因 1646- 1725), navilier d'Ôgaki.
o0o
2 de juliol del 2010
KOKINSHÛ (古今集) -80-
やまとのくににまかりける時、さほ山にきりのたて りけるを見てよめる
Compost durant un viatge a la província de Yamato tot veient com s'aixecava la boirina de la muntanya de Saho.
たがための錦なればか秋ぎりのさほの山辺をたちかくすらむ
たがためのーにしきなればかーあきぎりのーさほのやまべおーたちかくすらむ
Per a qui és aquesta seda que la boirina de tardor del Saho vol colgar?
Poema no. 265
Autor : Ki no Tomonori (紀友則 , 850-904/907, dates aprox.)
Va col.laborar en la recopilació d´antologies oficials, entre elles el Kokinshû.
Poques coses més tenim de la seva vida. Va ocupar càrrecs oficials al govern.
És un autor representat en diverses antologies i té un recull personal : Tomonori Shû (友則集) que no aporta cap dada biogràfica.
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).
o0o
KOKINSHÛ (古今集) -79-
これさだのみこの家の哥合によめる
Composició presentada al concurs poètic celebrat a la residència del príncep Koresada.
あめふればかさとり山のもみぢばはゆきかふ人のそでさへぞてる
あめふればーかさとりやまのーもみじばはーゆきかうひとのーそでさえぞてる
Sota la pluja les fulles rogenques de la muntanya de Kasatori espurnegen les mànigues de la gent que passa.
Poema no. 263
Príncep Koresada (是貞の親王, ?-¿) : fill de l'emperador Kôkô (光孝天皇 830-887) i germà gran de l'emperador Uda (宇多天皇, 867-931). Aquest concurs es va celebrar l'any 893 .
Autor : Mibu no Tadamine (壬生忠岑, act.lit. 892-920)
La seva obra Wakatei Jusshû (Els 10 estils del Waka, 和歌体十種) o Tadamine Juttei ( Els deu estils de Tadamine, 忠岑十体) va ser publicada l´any 945 i va tenir molta influència en la crítica poètica del seu temps, tot i que encara actualment es dubta de la seva autenticitat.
Té una antologia personal : Tadamine no Shû (忠岑の集)
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).
o0o
KOKINSHÛ (古今集) -78-
秋の夜のつゆをばつゆとおきながらかりの涙やのべをそむらむ
あきのよのーつゆおばつゆとーおきながらーかりのなみだやーのべおそむらま
La rosada de les nits de tardor cau, però no seran potser les llàgrimes de les oques salvatges les que tenyeixen els camps?
Poema no. 258
Autor : Mibu no Tadamine (壬生忠岑, act.lit. 892-920)
La seva obra Wakatei Jusshû (Els 10 estils del Waka, 和歌体十種) o Tadamine Juttei ( Els deu estils de Tadamine, 忠岑十体) va ser publicada l´any 945 i va tenir molta influència en la crítica poètica del seu temps, tot i que encara actualment es dubta de la seva autenticitat.
Té una antologia personal : Tadamine no Shû (忠岑の集)
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).
o0o
KOKINSHÛ (古今集) -77-
これさだのみこの家の哥合によめる
Composició presentada al concurs poètic celebrat a la residència del príncep Koresada.
白露の色はひとつをいかにして秋のこのはをちぢにそむらむ
しらつゆのーいろはひとつおーいかにしてーあきのこのはおーちじにそむらむ
Com és que la blanca rosada amb el seu únic color tenyeix les fulles dels arbres de tardor amb tantes tonalitats?
Poema no. 257
Príncep Koresada (是貞の親王, ?-¿) : fill de l'emperador Kôkô (光孝天皇 830-887) i germà gran de l'emperador Uda (宇多天皇, 867-931). Aquest concurs es va celebrar l'any 893 .
Autor : Fujiwara no Toshiyuki Ason (El noble Fujiwara no Toshiyuki, 藤原敏行朝臣 / 藤原敏行, ¿ - 901?/907?)
No hi ha gairebé dades sobre la seva vida.
A més de poeta va ser un cal.lígraf molt famós i va participar en molts concursos durant els regnats del quatre emperadors que va servir.
És una dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).
o0o o0o
KOKINSHÛ (古今集) -76-
人の見る事やくるしきをみなへし秋ぎりにのみたちかくるらむ
ひとのみるーことやくるしきーおみなえしーあきぎりにのみーたちかくるらむ
Tan penosa t'és la mirada dels humans, nard, que t'has d'amagar en la bromada de la tardor?
Poema noi. 235
Autor : Mibu no Tadamine (壬生忠岑, act.lit. 892-920)
La seva obra Wakatei Jusshû (Els 10 estils del Waka, 和歌体十種) o Tadamine Juttei ( Els deu estils de Tadamine, 忠岑十体) va ser publicada l´any 945 i va tenir molta influència en la crítica poètica del seu temps, tot i que encara actualment es dubta de la seva autenticitat.
Té una antologia personal : Tadamine no Shû (忠岑の集)
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).
o0o