徒然草 - 166 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. -166- - - -

人間（にんげん）の營みあへる業を見るに、春の日に雪佛を造りて、その爲に金銀珠玉の飾りを營み、堂塔を建てむとするに似たり。その構へ〔建設、建立〕を待ちてよく安置してむや。人の命ありと見る程も、下（した）より消ゆる事、雪の如くなるうちに、いとなみ待つ〔計畫して竣成を待つ〕こと甚だ多し。- - - Quan veig gent que s’afanya per a seguir amb ses afers és com aquell que fa un Buda de neu en jorn de primavera i el decora amb or i argent, pedres precioses i després li aixeca un santuari. Esperaran fins que el Buda de neu sigui entronitzat? Maldem per fer coses tot creient que tenim vida per endavant, emperò, és com la neu que es va fonent per dessota.. . . o0o

徒然草 - 165 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -165- - - -

東の人〔東國の人、當時田舍者の代表の如く考へた〕の、都の人に交はり、都の人の、東に行きて身をたて、また本寺本山〔同じ意、諸末寺の長たる寺〕をはなれぬる顯密〔顯教と密教と。顯教は天台華嚴其の他の宗、密教は眞言宗〕の僧、すべてわが俗〔自分本來の風俗習慣〕にあらずして、人にまじはれる、見ぐるし。 - - - Quan gent de terres de l’est es barreja amb gent de la capital, gent de la capital va a terres de l’est a fer fortuna o un monjo de secta esotèrica o exotèrica se separa d’un temple o d’un monestir es barreja amb gent que no és de sa condició, és de malveure. - - - o0o

徒然草 - 164 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -164- - - -

世の人相逢ふ時、しばらくも默止することなし、必ず言葉あり。そのことを聞くに、おほくは無益の談なり。世間の浮説、人の是非、自他のために失多く得少し。これをかたる時、互の心に、無益のことなりといふことを知らず。 - - - Quan dues persones es troben no deixen de parlar ni un instant. Sempre hi ha alguna cosa a dir. Si els escoltes, molt d’allò que diuen és fútil. Llurs comareigs sobre la societat, llur crítiques als altres els menyscaben a ells mateixos i són de ben poc profit. No s’adonen pas que parlar d’aquestes coses no els hi aporta res. - - - o0o

徒然草 - 163 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -163- - - -

太衝（たいしょう）〔九月の異名〕の太の字、點打つ打たずといふこと、陰陽のともがら相論のことありけり。もりちか入道〔傳不詳〕申し侍りしは、「吉平〔安倍晴明の子、主計頭陰陽博士〕が自筆の占文（うらぶみ）の裏に書かれたる御記、近衞關白殿にあり。點うちたるを書きたり。」と申しき。- - - Entre els endevinaires del Yin-Yang hi hagué una discussió sobre si el caràcter “tai” del terme “taishô” (276) s’escrivia amb un punt. El religiós laic Morichika (277) digué : - Entre les pàgines d’un llibre d’endevinació escrit pel mateix Yoshihira (278), que es troba al palau del conseller Konoe (279), amb un diari escrit per un emperador, “tai” és escrit amb un punt. - - - 276 – (278 – 01) Taishô (太衝) era el nom utilitzat pels endevinaires del Yin-Yang per dir la novena lluna. 277 – (278 – 04) No hi ha dades sobre ell. Va viure com un ermità. 278 – (278 – 05) Abe no Yoshihira (安倍吉平, 924?-1027). Era un mestre Yin-Yang. 279 – (278 – 07) Konoe Tsunetada (近衛 経忠, 1302 – 1352). o0o

徒然草 - 162 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -162- - - -

遍昭寺〔嵯峨廣澤にあつた寺〕の承仕（じょうじ）法師〔寺の事觸れ法事の雜役をする役〕、池の鳥を日ごろ飼ひつけて、堂の内まで餌をまきて、戸ひとつをあけたれば、數も知らず入りこもりける後、おのれも入りて、立て篭めて捕へつつ殺しけるよそほひ、おどろ＼／しく聞えけるを、草刈る童聞きて人に告げければ、村の男ども、おこりて入りて見るに、大鴈（おほがん）どもふためきあへる中に、法師まじりて、うち伏せねぢ殺しければ、この法師を捕へて、所より使廳（しちゃう）〔檢非違使廳〕へ出したりけり。殺すところの鳥を頚にかけさせて、禁獄せられけり。基俊大納言別當〔同上（＊検非違使庁）の長官〕の時になむ侍りける。 - - - El sagristà del temple de Henjôji acostumava a donar de menjar a les aus de l’estany. Una vegada, escampà el menjar fins a l’interior del temple, tot deixant una porta oberta, i quan n’hagué entrat una munió ell passà a dintre, tancà la porta i agafant-les començà a matar-les. Uns noiets que tallaven herba sentiren l’horrible clamadissa i avisaren la gent del poble que s’apressà cap allà. Quan entraren veieren el sagristà que envoltat d’un esvalot d’oques les agafava i les hi torçava el coll fins a matar-les. La gent el prengué i d’allà el portaren a la caserna de la policia. El tancaren en una cel.la amb totes les aus que havia matat penjades del coll. El conseller major Mototoshi (275) n’era el magistrat quan açò succeí. - - - - - - - - - 275 – (277 – 13) Koga Mototoshi (久我基俊, 1261-1319. - - - o0o

徒然草 - 161 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -161- - - -

花の盛りは、冬至〔日の最も短い時、通常十二月二十二日頃〕より百五十日とも、時正（じしゃう）〔春の彼岸の中日、晝夜平分の時〕の後七日ともいへど、立春〔冬から春になる日、陰暦正月の始め通常二月三四日〕より七十五日、おほやう違はず。 - - - Es diu que la màxima florida dels cirerers arriba cent cinquanta jorns després del solstici d’hivern o set jorns després de l’equinoxi de primavera. Tot i així, emperò, setanta-cinc jorns després del començ de primavera és, en general, el més encertat. - - - o0o

徒然草 - 160 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -160- - - -

「門に額かくるを、「うつ」といふはよからぬにや。勘解由小路（かでのこうぢ）二品禪門〔世尊寺行忠、行尹の子〕は、「額かくる」とのたまひき。見物の「棧敷うつ」もよからぬにや。「平張〔日蔽ひのため上に平に張る幕〕うつ」などは常の事なり。棧敷構ふるなどいふべし。「護摩たく」といふもわろし。「修（しう）する」「護摩する」などいふなり。「行法（ぎゃうぼふ）」も、「法」の字を清みていふ、わろし、濁りていふ。」と清閑寺（せいがんじ）僧正〔東山にあり、清閑寺の道我僧正〕仰せられき。常にいふ事にかゝることのみ多し。 - - - No és correcte dir “clavar” (270) per al fet de penjar una placa a una porta. Kanenokôji (271), bonze “zen” de segon rang, deia : - Penjar una placa. Tampoc no és correcte dir : - Clavar una tribuna. És d’usança dir : - Clavar un tendal. - S’hauria de dir : - Aixecar una tribuna. També està malament dir : - Cremar el foc purificador (272). Seria : - Celebrar el ritual. Encendre el foc purificador. L’abat (273) del temple de Seiganji digué : - També quan es parla de “gyôbô” (274) és erroni pronunciar la síl.laba final “hô”. N’hi ha molts d’exemples semblants en la nostra parla habitual. - - - - - - - - - 270 – (274 – 01) De fet, “utsu” (打つ) vol dir, entre altres significats, “picar, donar cops, etc.”. Aquí es pot traduir en el sentit de “clavar”- 271 – (274 – 02) Fujiwara no Tsunemasa (藤原経尹 , ¿-?). L’any 1320 va entrar en religió. 272 – (274 – 06) Foc purificador en el budisme esotèric de la secta Shingon (真言). 273 – (274 – 09) Era Gonsôjô Dôga (1283-1343). Era amic de Kenkô i poeta. 274 - (274 – 08) És un terme que es refereix a exercir, practicar la llei en el budisme, en contraposició a l’ensenyament religiós. També s’aplica a les tasques que el monjo principal realitza en un temple. - - - o0o

徒然草 - 159 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -159- - - -

「みなむすび〔紐の結び方、表袴（＊うへのはかま）袈裟などに用ゐる飾り〕といふは、絲をむすびかさねたるが、蜷（みな）といふ貝に似たればいふ。」と或やんごとなき人、仰せられき。「にな」といふは誤りなり。 - - - Una persona d’alta posició em manifestà : - Es diu “minamusubi” a una corda nuada que s’apila i té la forma de conquilla d’una cargola de riu que es diu “mina”. Dir-ne “ninamusubi” és erroni. - - - o0o

徒然草 - 158 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -158- - - -

「杯の底を捨つることはいかゞ心得たる。」とある人の尋ねさせ給ひしに、「凝當（ぎょうたう）〔凝當と魚道と似た發音なので、兼好が間違へて居たのである〕と申し侍れば、底に凝りたるを捨つるにや候らむ。」と申し侍りしかば、「さにはあらず、魚道（ぎょだう）なり。流れを殘して口のつきたる所をすゝぐなり。」とぞ仰せられし。 - - - Algú em preguntà : - Com expliqueu que es buidi una copa de vi fins a no deixar cap solatge? Jo digué : - Potser a açò es diu “gyodô” (269) perquè es tracta de no deixar res enganxat al fons de la copa? I l’altre contestà : - No, “gyodô” ací significa deixar una mica de líquid per a esbandir el lloc que ha tocat la boca. - - - - - - 269 – (273 – 02) Kenkô no coneix els caràcters per a “gyôdô” i ho interpreta com a 凝當 (endurir-se, eixarreir, entre altres significats), però, de fet, aquí es tracta de 魚道, amb la mateixa pronunciació, i vol dir “el camí dels peixos, per on transiten els peixos al mar”. - -- - o0o

徒然草 - 157 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -157- - - -

筆をとれば物書かれ、樂器（がくき）をとれば音（ね）をたてむと思ふ。杯をとれば酒を思ひ、賽をとれば攤（だ）〔支那で博奕の事を云ふ、攤錢〕うたむ事を思ふ。心は必ず事に觸れて來（きた）る。假にも不善のたはぶれをなすべからず。あからさまに聖教の一句を見れば、何となく前後の文（ふみ）も見ゆ。卒爾（＊ママ）にして多年の非を改むる事もあり。假に今この文をひろげざらましかば、この事を知らむや。これすなはち觸るゝ所の益なり。心更に起らずとも、佛前にありて數珠（ずゞ）を取り經を取らば、怠るうちにも善業（ぜんごふ）〔美果を得べき美しき業因、業は因果の關係の働き〕おのづから修せられ、散亂の心ながらも繩床（じょうしゃう）〔繩を張つた椅子、座禪工夫の座〕に坐せば、おぼえずして禪定〔無我の境に入る事、禪三昧に入る事〕なるべし。事理〔事は外にあらはれた所作、理は心の内の所作、現象と實在〕もとより二つならず、外相（げさう）〔外に現はれたすがた、現象〕若し背かざれば、内證〔心内の妙悟〕かならず熟す。強ひて不信といふべからず。仰（あふ）ぎてこれを尊（たふと）むべし。 - - - Si un agafa un pinzell pensa en escriure, si s’agafa un instrument musical es pensa en fer música. Si s’agafa una copa es pensa en beure, si s’agafem els daus es pensa en el joc. El cor sempre reacciona al contacte amb les coses. Ni per un instant no ens hauríem d’entretenir amb el vici. Encara que només una ullada a una línia d’un llibre sagrat copsem tot d’una el text anterior i el seguent. Podria ésser que de sobte esmenessim les errades de molts anys. Si no haguéssim obert ara aquest llibre sabríem d’aquestes errades? Així doncs, d’aquesta esmena n’haurem tret profit. Encara que no hi hi hagi fe en nos cors, si davant de Buda agafem un rosari i els sutres fem una bona acció, tot i la nostra indolència. Si tot i el cor trasbalsat jaiem en un llit fet amb cordes, sens ni adonar-nos-en serem en meditació. Aparença i realitat no són dues coses separades. Si la forma externa no s’oposa a la realitat hi haurà creixement interior. No hauríem de negar necessàriament la fe, ho hauríem de respectar i preuar. - - - o0o

徒然草 - 156 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -156- - - -

大臣（だいじん）の大饗（だいきゃう）〔任大臣の披露式〕は、さるべき所をまをし受けて行ふ、常のことなり。宇治左大臣殿〔藤原頼長、所謂惡左府、忠實の子、忠通の弟〕は、東三條殿〔二條の南町の西に在る御殿〕にて行はる。内裏にてありけるを申されけるによりて、他所へ行幸ありけり。させる事のよせ〔大した縁續き〕なけれども、女院（にょゐん）〔國母の佛門に入られし尊稱〕の御所など借り申す故實なりとぞ。 - - - És d’usança que el banquet ofert per un ministre per a celebrar son nomenament es faci en un lloc adient. La festa del ministre de l’Esquerra d’Uji (267) fou celebrada al palau Sanjô de l’est. Allà hi havia l’emperador (268) i com el ministre li ho havia demanat l’emperador es traslladà a un altre lloc. Tot que no hi té cap relació, es demana al palau de l’emperadriu vídua. - - - - - - - - - 267 – (269 – 03) Fujiwara no Yorinaga (藤原 頼長, 1120-1156). 268 – (269 – 05) Aquí l’autor (Kenkô) s’equivoca. Quan Yorinaga va organitzar la festa l’emperador Konoe (近衛天皇, 1139-1155) no era en aquest palau. - - - o0o

徒然草 - 155 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -155- - - -

世に從はむ人は、まづ機嫌〔時機、都合〕を知るべし。序〔場合〕惡しき事は、人の耳にも逆ひ、心にも違ひて、その事成らず、さやうの折節を心得べきなり。但し病をうけ、子うみ、死ぬる事のみ、機嫌をはからず、ついであしとて止む事なし。生住（しゃうぢう－ママ）（＊しゃうぢゅう）異滅〔生は産、住は居所（＊ママ）、異は病にかゝつて異形になること、滅は死亡〕の移り變るまことの大事は、たけき河の漲り流るゝが如し。しばしも滯らず、直ちに行ひゆくものなり。されば眞俗〔眞諦と俗諦と、眞理と俗世間、修道も俗事にても〕につけて、かならず果し遂げむとおもはむことは、機嫌をいふべからず。とかくの用意なく、足を踏みとゞむまじきなり。春暮れて後夏になり、夏果てて秋の來るにはあらず。 春はやがて夏の氣を催し、夏より既に秋は通ひ、秋は則ち寒くなり、十月（かんなづき）は小春〔陰暦十月頃一時春の如く暖くなる折を云ふ〕の天氣、草も青くなり、梅も莟みぬ。木の葉の落つるも、まづ落ちてめぐむにはあらず、下より萌（きざ）しつはる〔衝張る、芽ぐみきざす〕に堪へずして落つるなり。迎ふる氣下に設けたる〔下で支度してゐる〕故に、待ち取る序〔それを待ち受ける順序〕、甚だ早し。生老（しゃうらう）病死の移り來る事、又これに過ぎたり。四季はなほ定まれる序あり。死期（しご）は序を待たず。死は前よりしも來らず、かねて後（うしろ）に迫れり。人みな死ある事を知りて、待つ事しかも急ならざるに、覺えずして來る。沖の干潟遥かなれども、磯より潮の滿つるが如し。 - - - L’home que s’adapta a la faisó del món ha d’ésser conscient des del començament dels canvis. Expressar quelcom a destemps serà de mal sentir, trasbalsarà el cor i allò que es diu serà endebades. Un s’ha d’adonar del moment adient. Tanmateix, l’home no pot preveure la malaltia, el naixement i la mort; no pot pas aturar els moments adversos. Néixer, viure, emmalaltir i morir, els veritables esdeveniments, són com l’abassegador corrent d’un riu, ni un instant aturat, sempre fluint. No hauríem de parlar de canvis respecte a afers essencialment importants, siguin religiosos o mundanals, els qual, de totes maneres, s’han de portat a terme. Potser no estarem preparats per a una cosa o per l’altra, mes no hem d’aturar el decurs dels fets. No és que després de la primavera arribi l’estiu, ni que després de l’estiu sigui tardor. La primavera aviat porta senyals d’estiu, ja a l’estiu apareix la tardor i a la tardor hi ha llestament l’hivern. La desena lluna té un entretoc de temps primaverenc. Les herbes verdegen i les pruneres tenen brots. També cauen les fulles dels arbres. No és que primer caiguin les fulles i que després sortin els brots, no, és que les fulles no poden resistir la puixança dels brots de dessota. La vigoria rebuda es prepara dessota i els canvis són molt prestos. La transició del naixement a la vellesa i de la malaltia a la mort és encara més ràpida. Les quatre estacions tenen ja un ordre determinat. La mort no en té d’ordre. La mort no arriba pas pel davant, s’apropa per darrere. Hom sap de la mort. Quan un pensa que té temps, la mort arriba sobtadament. És com els bancs de sorra que s’allarguen en la mar i que les onades colguen. - - - o0o

徒然草 - 154 Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -154- - - -

この人、東寺〔今京都下京九條、教王護國寺、朱雀門の東なれば此の名稱がある〕の門に雨宿りせられたりけるに、かたは者ども集り居たるが、手も足もねぢゆがみうち反（かへ）り〔身體のそり反り〕て、いづくも不具に異樣なるを見て、「とり＼〃／に類なきくせ者なり、最も愛するに足れり。」と思ひて、まもり給ひけるほどに、やがてその興つきて、見にくくいぶせく覺えければ、「たゞすなほに珍しからぬものには如かず。」と思ひて、歸りて後、「この間植木を好みて、異樣に曲折あるを求めて目を喜ばしめつるは、かのかたは者を愛するなりけり。」と、興なく覺えければ、鉢に栽（う）ゑられける木ども、みなほり棄てられにけり。さもありぬべきことなり。 - - - Una vegada, En Suketomo (266) s’aixoplugà de la pluja a la portalada del temple de Tôji. Allà s’hi havien aplegat uns esguerrats, amb mans i peus guerxats i torts. Tot mirant aquelles deformitats Suketomo pensà que cadascun d’ells era d’una raresa única, prou intererssant com per a conservar-los. Una estona després son interès minvà i ho trobà fastigós i miserable. Pensà que no hi havia res millor que les coses normals i gens especials. Quan tornà a casa s’adonà que els testos amb plantes que s’estimava tant, son gust per a branques estranyes i recargolades, plaents als ulls, era igual que son afecte pels esguerrats. Son interès minvat, arrencà totes les plantes i les llençà. Era allò que calia fer. - - - - - - - - - 266 – (265 – 05) Hinô Suketomo (日野資朝, 1290-1332). Degut a la seva implicació en un complot contra el regents militars va ser exiliat a l’illa de Sado (佐渡ヶ島 ) l’any 1324 i al 1332 va ser executat. - - - o0o

徒然草 - 153 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -153- - - -

爲兼大納言入道〔藤原爲兼、定家三代の孫〕めしとられて、武士（ものゝふ）ども打ち圍みて、六波羅〔京都洛東鳥戸郷一帶の總稱〕へ率て行きければ、資朝卿、一條わたりにてこれを見て、「あな羨し。世にあらむおもひで、かくこそ有らまほしけれ。」とぞいはれける。 Quan el conseller major i religiós laic Tamekane (264) fou arrestat el portaven a Rokuhara envoltat de soldats, En Suketomo (265) ho veié prop d’Ichijô i exclamà : - Ah! Quina enveja! Un voldria deixar un record així en aquest món. - - - - - - - - - 264 – (264 – 01) Kyôgoku Tamekane (1254-1332). Era descendent de Fujiwara no Teika (藤原定家, 1162-1241). Va ser exiliat a l’illa de Sado (佐渡ヶ島 ) dues vegades, una l’any 1296 i l’altra a l’any 1315, per motius polítics. Poeta i compilador de l’antologia imperial Gyokuyôwakashû (玉葉和歌集) entre els anys 1313-1314. 265 – (264 – 03) Hinô Suketomo (日野資朝, 1290-1332). Degut a la seva implicació en un complot contra el regents militars va ser exiliat a l’illa de Sado (佐渡ヶ島 ) l’any 1324 i al 1332 va ser executat. - - - o0o

徒然草 - 152 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -152- - - -

西大寺（にしのおほでら）〔大和添上郡にある、奈良七大寺の一〕靜然（じゃうねん）上人〔傳不詳〕、腰かゞまり眉白く、誠に徳たけたる有樣にて、内裏へ參られたりけるを、西園寺内大臣殿〔實衡、公衡の子〕、「あな尊との氣色や。」とて信仰の氣色（きそく）ありければ、資朝卿〔藤原資朝。俊光の子、日野中納言と云ふ〕これを見て、「年のよりたるに候。」と申されけり。後日に、尨犬（むくいぬ）〔むく毛犬〕の淺ましく老いさらぼひて〔老衰し痩せ骨立ちて〕毛はげたるをひかせて、「この氣色尊く見えて候。」とて内府（だいふ）へ參らせられたりけるとぞ。 - - - Jônen (261), l’abat del temple de Saidaiji, encorbat i amb les celles blanques, tenia l’aparença d’un virtuós de debò. Una vegada que anà a palau, el ministre de l’Interior Saionji (262) expressà son admiració : - Ah, una figura venerable! En Suketomo (263) digué quan el veié : - Açò són els anys que té. Uns jorns més tard, Suketomo es presentà amb un servent que portava un gos xaruc i espellat. - Mireu quina figura venerable! I el lliurà al ministre. - - - - - - 261 – (263 – 02) L’abat Jônen (靜然上人, 1290-1332). 262 – (263 – 04) Era Saionji Sanehira ( 1290-1326), fill de Saionji Kinhira (西園寺公衡, 1264-1315), ministre de l’Esquerra l’any 1039 i el 1311 va entrar en religió. 263 – (263 – 05) Hinô Suketomo (日野資朝, 1290-1332). Degut a la seva implicació en un complot contra el regents militars va ser exiliat a l’illa de Sado l’any 1324 i al 1332 va ser executat. - - - o0o

徒然草 - 151 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -151- - - -

ある人の曰く、年五十（いそぢ）になるまで上手に至らざらむ藝をば捨つべきなり。勵み習ふべき行末もなし。老人（おいびと）のことをば人もえ笑はず、衆に交はりたるも、あひなく見苦し。大方萬のしわざは止めて、暇あるこそ目安くあらまほしけれ。世俗の事にたづさはりて、生涯を暮すは下愚の人なり。ゆかしく覺えむことは學び聞くとも、その趣を知りなば、覺束なからずして〔少し位分つた程度に到達して〕止むべし。もとより望む事なくしてやまむは、第一のことなり。 - - - Algú digué que si un no ha assolit el mestratge de son art a l’edat de cinquanta anys ho hauria de deixar. Tot i els esforços per a aprendre ja no hi ha esdevenidor. La gent no se’n riu d’allò que fa un vell. Que es barregi amb la gent no és adient i és malvist. En general, és millor que aturi ses activitats i gaudeixi de son lleure. Aquell que es passa la vida atrafegat pels afers del món és un foll. Si hi ha quelcom que vol saber que faci per a aprendre, i una vegada acontentat que s’aturi des d’un bon començament. Primer de tot que aturi ses afanys. - - - o0o

徒然草 - 150 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -150- - - -

能をつかむとする人、「よくせざらむ程は、なまじひに人に知られじ、内々よく習ひ得てさし出でたらむこそ、いと心にくからめ。」と常にいふめれど、かくいふ人、一藝もならひ得ることなし。いまだ堅固かたほなるより、上手の中にまじりて、譏り笑はるゝにも恥ぢず、つれなくて過ぎてたしなむ人、天性その骨なけれども、道になづまず妄りにせずして、年を送れば、堪能の嗜まざるよりは、終に上手の位にいたり、徳たけ人に許されて、ならびなき名をうることなり。天下の物の上手といへども、はじめは不堪のきこえもあり、無下の瑕瑾〔美玉の疵、轉じて一般の缺點〕もありき。されどもその人、道の掟正しく、これを重くして放埒〔馬を埒外に放つ如く、任意に遊び廻る意〕せざれば、世の博士にて、萬人の師となること、諸道かはるべからず。 - - - Una persona que s’inicia en un art dirà sovint : - Com no ho faig prou bé no vull pas que ningú ho sàpiga. Practicaré en privat i quan n’hagi après bé em presentaré, i ho faré de manera esplèndida! Qui així pensa no aprendrà mai cap art. Aquell que encara novell es barreja amb experts no s’avergonyarà si el blasmen o si se’n riuen, continuarà prudent i en calma. Encara que per naturalesa ni sigui un gran dotat, si no descura el camí de l’art i sa pràctica, amb els anys superarà aquells que tot i amb qualitats no s’esforcen prou. A la fi assolirà el mestratge i gaudirà del reconeixement de la gent i d’una reputació sens parió. Els mestres reconeguts arreu foren al començament tinguts com maldestres, amb mancances paleses. Tot i així, si fidel als preceptes de l’art, serà honorat, i si no és viciós serà exemple per a tothom i mestre de molts. I així per a totes les arts. - - - o0o

徒然草 - 149 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -149- - - -

鹿茸（ろくじょう）〔鹿の袋角〕を鼻にあてて嗅ぐべからず、ちひさき蟲ありて、鼻より入りて腦をはむといへり。 - - - No s’hauria mai de posar el nas a les incipients banyes d’un cérvol i ensumar-les. Tenen petits insectes que penetren pel nas i és que es mengen el cervell. - - - o0o

徒然草 - 148 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -148- - - -

四十（よそぢ）以後の人、身に灸を加へて三里〔膝下外方の凹める所〕を燒かざれば上氣のことあり,必ず灸すべし。- - - Si a un home de més de quaranta anys que rep un tractament de moxa no li en cremen a ambdós costats dels genolls patirà mareigs. Sempre se li hauria de cremar en aitals punts. - - - o0o

徒然草 - 147 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -147- - - -

灸治あまた所になりぬれば神事に穢れあり〔灸が多いと神のお祭などに穢れとなる事〕といふこと、近く人のいひ出せるなり、格式〔法令規則を書いた書〕等（など）にも見えずとぞ。 - - - Hi ha gent d’ara que diu que si algú rep tractament de moxa (260) en diverses part del cos és impur per a serveis religiosos.. No hi ha, emperò, cap ordenament en els rituals antics. - - - - - - - - - 260 – (258 – 01) Teràpia que fa servir moxa, una varietat d’artemísia i que es crema sobre uns determinats punts de la pell. - - - o0o

徒然草 - 146 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -146- - - -

明雲（めいうん）座主〔比叡山の座主明雲。源顯通の子。座主は延暦寺の長老の稱〕、相者（さうじゃ）〔人相見〕に逢ひ給ひて、「己（おのれ）若し兵仗の難〔所謂劒難、武器で死ぬ相〕やある。」と尋ねたまひければ、相人〔相者と同意〕、「實（まこと）にその相おはします。」と申す。「いかなる相ぞ。」と尋ね給ひければ、「傷害の恐れおはしますまじき御身にて、假にもかく思しよりて〔思ひついて〕尋ね給ふ。これ既にそのあやぶみの兆なり。」と申しけり。はたして矢にあたりてうせ給ひにけり。 - - - Una vegada l’abat Myôun (259) preguntà a un fisiognomista : - Sóc en perill d’ésser atacat amb un arma? El fisiognomista contestà : - Verament en teniu els senyals. - I quins són els senyals? – preguntà Myôun. - Una persona com vós no hauria de temer ésser ferit, emperò, només pel fet de pensar-hi i preguntar-ho ja és mostra de perill. I així fou, una fletxa esgarriada l’occí. - - - - - - - - - 259 – (258 – 01) Myôun (明雲, 1115-1183) va morir durant les lluites del Hôjûjikassen (法住寺合戦) per una fletxa esgarriada. - - - o0o

徒然草 - 145 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -145- - - -

御隨身秦重躬（しげみ）、北面の下野入道信願を、「落馬の相ある人なり。よく＼／愼み給へ。」といひけるを、いとまことしからず思ひけるに、信願馬より長じぬる一言、神の如し。」と人おもへり。さて、「いかなる相ぞ。」と人の問ひければ、「極めて桃尻〔鞍上で尻の落ちつかぬ事〕にて、沛艾（はいがい）〔馬逞しく躍り上る形容〕の馬を好みしかば、この相をおほせ侍りき。いつかは申し誤りたる。」とぞいひける。 - - - Una vegada el guardaespatlles imperial Hada no Shigemi digué de Shingan, el príncep laic de Shimotsuke, membre de la guàrdia de l’emperador retirat (258) : - Té els senyals d’un home que caurà del cavall. Previngueu-lo. Ningú no s’hi prengué de debò i un jorn Shingan caigué del cavall i morí. La gent considerà que el judici d’algú preeminent en aquest art era com el d’una divinitat. Li preguntaren que com havia fet aquella predicció. - Shingan muntava de manera inestable i li agradaven els cavalls esperitats. Aquests són els senyals que portava. Alguna vegada he errat? - - - - - - - - - - 258 – (255 – 02) Era l’emperador retirat Uda (後宇多天皇, 1267-?). Va governar des de l’any 1288 fins al 1306). - - - o0o

徒然草 - 144 - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -144- - - -

栂尾の上人〔釋高辨、明惠（或は明慧）上人といふ、北山の栂尾に居て華嚴宗中興の祖と仰がれた〕道を過ぎたまひけるに、河にて馬洗ふ男、「あし＼／〔足を洗ふため足と云つたのを阿字と聞いた〕。」といひければ、上人たちとまりて、「あなたふとや。宿執（しゅくしふ）開發（かいほつ）の人〔前世で修めた功徳が現世で現れた人〕かな。阿字々々と唱ふるぞや。いかなる人の御馬ぞ。あまりにたふとく覺ゆるは。」と尋ね給ひければ、「府生殿〔六衞府等に屬する官、不生と上人が聞き間違へたのだ〕の御馬（おんま）に候。」と答へけり。「こはめでたきことかな。阿字本不生（あじほんふしゃう）〔眞言宗で阿字に不生不滅の原理があると觀ずる、夫が阿字本不生〕にこそあなれ。うれしき結縁（けちえん）をもしつるかな。」とて、感涙を拭はれけるとぞ。 - - - Una vegada quan el virtuós monjo de Toganôo (254) anava per un camí trobà un home que rentava un cavall al riu i que deia : - Pota, pota. (255) El virtuós monjo s’aturà i exclamà : - Quina benedicció! Algun acte sant ha hagut de fer en una vida anterior per aital exaltació! Està recitant la invocació “Aji, Aji” (256)! De qui serà el cavall? Quina devoció! Quan li ho preguntà l’home contestà : - És el cavall d’En Fushô. - Extraordinari! És “Aji hon fusó! (257) Quina joia haver aital lligam amb la fe de Buda! I s’eixugà unes llàgrimes de gratitud. - - - - - - 254 – (253 – 01) Era Myôge Shônin (明惠上人, 1172-1232). va ser el fundador del temple de Kôzanji. 255 – (253 – 02) “Pota” en japonès és “Ashi” (足). Vegeu la nota següent per entendre l’equívoc. 256 –(253 – 04) Myôge Shônin s’equivoca i ho interpreta com a “Aji” (अ), la primera lletra de l’alfabet sànscrit que s’usava en invocacions budistes. 257 – (253 – Una altra vegada Myôge Shônin ho interpreta malament i ho relaciona amb “Aji hon fushô” (阿字本不生) una invocació usada en el budisme esotèric. - - - o0o

徒然草 - 143 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -143- - - -

人の終焉〔臨終、死際〕の有樣のいみじかりし事など、人の語るを聞くに、たゞ、「靜かにして亂れず。」といはば心にくかるべきを、愚かなる人は、怪しく異なる相〔かたち、現象〕を語りつけ、いひし言（ことば）も擧止（ふるまひ）も、おのれが好む方に譽めなすこそ、その人の日ごろの本意にもあらずやと覺ゆれ。この大事は、權化〔權現と同じく、かりに神佛が此の世に人と化して衆生濟度をする、その化した者〕の人も定むべからず、博學の士もはかるべからず、おのれ違ふ所なくば〔自分の心術が正しくて道にはづれた所なくば〕、人の見聞くにはよるべからず。- - - Quan sento a gent que diu els darrers moments de la vida d’un home són esplèndids trobaria molt bé que només es digués que morí en pau i assossec. Els folls hi afegeixen portents i coses insòlites, lloant mots i fets que és a ells que són plaents i no tenen res a veure amb la vida real d’aquella persona. Aquest gran esdeveniment no es pot definir ni amb una reencarnació ni amb les conjectures dels lletrats. Mentre no vagi per viaranys errats no compta pas allò que la gent ha vist o ha sentit dir. - - - o0o

徒然草 - 142 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -142- - - -

心なしと見ゆる者も、よき一言はいふ者なり。ある荒夷〔東國邊の荒い田舍武士〕の恐ろしげなるが、傍（かたへ）〔傍の者〕にあひて、「御子はおはすや。」と問ひしに、「一人も持ち侍らず。」と答へしかば、「さては物のあはれ〔人情の機微〕は知り給はじ。情なき御心にぞものし〔こゝでは唯ありませうの意〕給ふらむと、いと恐ろし。子故にこそ、萬の哀れは思ひ知らるれ。」といひたりし、さもありぬべき事なり。恩愛（おんあい）の道ならでは、かゝるものの心に慈悲ありなむや。孝養（けうやう）の心なき者も、子持ちてこそ親の志は思ひ知るなれ。世をすてたる人のよろづにするすみ〔匹如身、人の一物をも手に持たぬを云ふ〕なるが、なべてほだし多かる人の、よろづに諂ひ、望み深きを見て、無下に思ひくたすは、僻事なり。その人の心になりて思へば、まことにかなしからむ〔いとほしい、最愛の〕親のため妻子（つまこ）のためには、恥をも忘れ、盜みをもしつべき事なり。されば盜人を縛（いまし）め、僻事をのみ罪せむよりは、世の人の飢ゑず寒からぬやうに、世をば行はまほしきなり。人恆の産なき時は恆の心なし〔孟子に「無2恆産1而有2恆心1者惟士爲レ能、若レ民則無2恆産1因無2恆心1」とある。恆産は日常の生業、生活す可き職業〕。人窮りて盜みす。世治らずして凍餒（とうだい）〔こゞえる事と饑うる事と〕の苦しみあらば、科（とが）のもの絶ゆべからず。人を苦しめ、法を犯さしめて、それを罪なはむこと、不便のわざなり。さていかゞして人を惠むべきとならば、上の奢り費すところを止め、民を撫で、農を勸めば、下に利あらむこと疑ひあるべからず。衣食世の常なる上に、ひがごとせむ人をぞ、まことの盜人とはいふべき。- - - Àdhuc una persona amb poca sensibilitat pot arribar a dir una paraula assenyada. Un feréstec soldat preguntà a un company : - Tens fills? - No, no en tinc – contestà el company. - Llavors no coneixes el veritable sentiment. És molt lamentable que no hagi caliu en ton cor. Són, ells, els fills, qui ens fan conèixer la intensitat de nos sentiments. I així és de debò. És que hi ha tendresa al cor sens l’amor entre pares i fills? Àdhuc aquell que no sent afecte pels pares sí que n’haurà vers son fill si en té. És errat aquell que abandona el món i és sens lligams, menystenir els altres plens d’impediments, d’afalacs i cobejança. Si es posés en el cor d’aquells que menysté s’adonaria que per ses pares, son esposa i fills, a qui estima, oblidaria la vergonya i àdhuc per ells robaria. Més que capturar els lladres i punir les malvestats millor seria governar el món perquè ningú no patís gana ni fred. Quan l’home no té feina estable son cor no és estable (251). L’home si no té alternativa robarà (252). Si en un món sens govern la gent pateix en penúria els delictes no s’acabaran (253). És lamentable fer patir la gent, fer-los infringir la llei i punir-los per açò. Aleshores, com podríem afavorir la gent? Si els rics renunciessin a llurs luxes, tinguessin cura de la gent i fomentessin l’agricultura, aquells dessota se’n beneficiarien sens cap mena de dubte. El veritable lladre és aquell que delinqueix tot i haver el vestir i el menjar que li cal. - - - - - - - - 251 – (250 – 15) Referència a l’obra de Mengzi/Menci (孟子, 371-289 a.e.c. ). - - - 252 – (250 – 16) Referència a les Analectes (論語 – en xinès Lu Yu i Rongo en japonès) de Kongzi/Confuci (孔夫子, 551 – 479 a.e.c.). - - - 253 – (250 – 17) Referència a l’obra de Mengzi/Menci (孟子, 371-289 a.e.c. ). - - - o0o

徒然草 - 141 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -141- - - -

悲田院〔京都鴨川の西に在り、京中の病者孤兒を收容して施養する所〕の尭蓮上人〔茲に記してある外、傳不詳〕は、俗姓は三浦のなにがしとかや、雙なき〔ならびない〕武者なり。故郷の人の來りて物がたりすとて、「吾妻人こそいひつることは頼まるれ。都の人は言受け〔言承、承諾〕のみよくて、實なし。」といひしを、聖、「それはさこそ思すらめども、おのれは都に久しく住みて、馴れて見侍るに、人の心劣れりとは思ひ侍らず。なべて心やはらかに情あるゆゑに、人のいふほどの事、けやけく〔きつぱり、きはだち〕辭（いな）びがたく、よろづえ言ひはなたず、心弱くことうけしつ。僞（いつはり）せむとは思はねど、乏しくかなはぬ〔貧乏で深切心はあつても實行の出來ぬ〕人のみあれば、おのづから本意通らぬこと多かるべし。吾妻人は我がかたなれど、げには心の色なく、情おくれ、偏にすくよかなるものなれば、初めより否といひて止みぬ。賑ひ豐か〔富み足る〕なれば、人には頼まるゝぞかし。」とことわられ侍りしこそ、この聖、聲うちゆがみ〔言語が訛つて〕あら＼／しくて、聖教（しゃうげう）のこまやかなる理、いと辨へずもやと思ひしに、この一言の後、心憎くなりて、多かる中に、寺をも住持せらるゝは、かく和ぎたるところありて、その益もあるにこそと覺え侍りし。- - - Gyôren (249), un monjo virtuós del temple de Hiden-in (250), de nom seglar Miura no sé que més, era un soldat sens parió. Una vegada, arribà un home de sa mateixa contrada i tot parlant digué : - Un pot confiar en allò que un home de l’est diu. La gent de la capital tenen bones paraules, mes són de malfiar. El monjo virtuós replicà : - Entenc perquè dieu açò. Emperò, jo hi he viscut molt anys i sóc avesat a la gent, i no crec pas que llurs cors siguin inferiors als altres. Són gentils i és per llur caliu humà que els hi costa molt refusar clarament qualsevulla cosa que se’ls demani. Amb llurs caràcters febles consentiran amb tot. No pretenen enganyar, emperò, són pobres, no poden fer allò que voldrien i moltes vegades amb llur voluntat no n’hi ha prou. La gent de l’est, tot i que jo mateix en sóc, no són gens afectuosos ni amables. Són secs i diuen no des d’un bon començament. Llur prosperitat fa que la gent els hi tingui confiança. Açò explicà el monjo virtuós amb son accent local i veu rogallosa que feia dubtar que tingués prou enteniment per a les subtileses de la doctrina religiosa. Emperò, després d’escoltar-ho ho trobí admirable, i el fet d’ésser escollit abat del temple d’entre tants d’altres seria per sa gentilesa, i crec que açò era prou bo per a esdevenir-ne. - - - - - - - - - 249 – (247 – 01) No hi ha dades d’aquest religiós. 250 - (247 – 02) Aquest temple era al nord de Kyoto i tenia cura d’orfans i gent gran. - - - o0o

徒然草 - 140 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES- - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -140- - - -

身死して財殘ることは、智者のせざるところなり。よからぬもの蓄へおきたるも拙く、よきものは、心をとめけむとはかなし〔氣の毒〕。こちたく多かる、まして口惜し。我こそ得めなどいふものどもありて、あとに爭ひたる、樣惡（あ）し〔醜い〕。後には誰にと志すものあらば、生けらむ中にぞ讓るべき。朝夕なくて協（かな）はざらむ物こそあらめ、その外は何も持たでぞあらまほしき。 - - - L’home savi no deixa riqueses quan mor. És vergonyós guardar coses inútils, tenir afecció per objectes refinats és estúpid. Més lamentable encara és deixar moltes coses valuoses. Gent haurà que dirà : - Açò és per a mi. I els hereus es barallaran de manera vergonyant. Si es vol deixar res a algú després de morir s’hauria de fer quan s’és en vida. Hi ha coses de les quals no en podem prescindir per a la vida quotidiana; llevat d’açò, no hem de voler haver res més.- - - o0o

徒然草 - 139 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - - - - -139- - - -

家にありたき木は、松、櫻。松は五葉もよし。花は一重なるよし。八重櫻は奈良の都にのみありけるを、この頃ぞ世に多くなり侍るなる。吉野の花、左近の櫻、皆一重にてこそあれ。八重櫻は異樣のものなり。いとこちたく〔くどく〕ねぢけたり。植ゑずともありなむ。遲櫻またすさまじ。蟲のつきたるもむつかし。梅は白き、うす紅梅、一重なるが疾く咲きたるも、重なりたる紅梅の、匂ひめでたきも、みなをかし。「おそき梅は、櫻に咲きあひて、おぼえ劣り、けおされて、枝に萎みつきたる、心憂し。一重なるがまづ咲きて散りたるは、心疾くをかし。」とて、京極入道中納言〔藤原定家、俊成の子〕は、なほ一重梅をなむ軒近く植ゑられたりける。京極の屋の南むきに、今も二本（もと）はべるめり。柳またをかし。卯月ばかりの若楓〔楓の若葉〕、すべて萬の花紅葉にも優りてめでたきものなり。橘、桂、何れも木は物古り、大きなる、よし。草は山吹、藤、杜若、撫子。池には蓮（はちす）。秋の草は荻、薄、桔梗（きちかう）、萩、女郎花、藤袴、紫■（艸冠／宀／タ＋匕：：：大漢和）（しをに）、吾木香（われもかう）、刈萱、龍膽（りんだう）、菊、黄菊も、蔦、葛、朝顔、いづれもいと高からず、さゝやかなる垣に、しげからぬよし。この外世にまれなるおの、唐めきたる名の聞きにくく、花も見なれぬなど、いとなつかしからず。大かた何も珍しくありがたきものは、よからぬ人のもて興ずるものなり。さやうの物なくてありなむ。- - - Els arbres que s’haurien d’haver en una casa (243) són el pi i el cirerer. El pi de cinc agulles és el millor. Dels cirerers el de flor única és millor. D’els de doble fulla no se’n trobaven a la capital de Nara, ara, emperò, n’hi ha molts arreu. Les flors dels cirerers de Yoshino i les dels cirerers a l’esquerra de palau (244) són de flor única. Els de doble flor són una raresa. Són excessius i recargolats. No s’haurien de plantar. Els cirerers tardans són horribles, repel·lents si crien cucs. La prunera blanca i la prunera rosada són de flor única, de florida primaverenca; les de doble flor tenen una flaire deliciosa i totes són esplèndides. La prunera tardana que floreix al mateix temps que el cirerer la trobo inferior, superada pel cirerer, i es marceixen a les branques, depriment. El conseller del Mig de Kyôgoku i religiós laic (245) digué : - Les flors úniques de la prunera floreixen i es marceixen abans que les altres, és excitant i encantador. Ell n’havia plantat prop dels ràfecs de sa residència. Sembla que encara avui n’hi ha dues al costat sud de sa casa a Kyôgoku. El salze és també preciós. El jove auró de la quarta lluna supera en esplendor totes les altres flors amb ses fulles vermelles. Tarongers i llorers quan més antics i més grans millor. De les plantes (246) les millors són : la rosa groga, la glicina, l’iris i la clavellina. Per als estanys : el lotus blanc. De les plantes de tardor : el jonc, l’eulàlia, la campaneta, el trèvol, la patrinia, la “fujibakama” (247), l’àster, la pimpinella, la cortadèria, la genciana, el crisantem, també el crisantem groc, el “kudzu” (248) i la meravella. Totes són de poca alçada, petites i creixen espesses a les bardisses. Ençà d’aquestes, n’hi ha de rares, amb noms xinesos de lleig sentir, a les que no en som avesats i no ens són plaents. Voler haver coses estranyes agrada a les persones vulgars. D’aitals coses és millor no haver-ne. - - - - - - - - - 243 – (243 – 01) Referència al Makura no Sôshi (枕草子) : El llibre del coixí, de Sei Shōnagon (清少納言, 966-1017/1025). Filla de Kiyohara no Motosuke (清原 元輔, 908-990). 244 – (243 – 07) Aquests cirerers eren plantats a l’esquerra de les escales que duien a un pati al sud del palau on es celebraven les cerimònies. 245 – (243 – 16) Fujiwara no Teika (藤原定家, 1162-1241), conegut també com a Fujiwara no Sadaie (amb els mateixos caràcters). 246 – (243 – 19) Referència al Makura no Sôshi (枕草子) : El llibre del coixí, de Sei Shōnagon (清少納言, 966-1017/1025). Filla de Kiyohara no Motosuke (清原 元輔, 908-990). 247 – (244 – 0) Eupatorium Fortunei. 248 – (244 – 0) Kudzu (Pueraria lobata) i possiblement altres espècies del gènere Pueraria. És una planta enfiladissa de la família de la fabàcia nativa del Japó i sud de Xina. El kudzu proporciona un farratge de qualitat usat temporalment. També és una planta medicinal adequada per tractar l'alcoholisme. El kudzu també conté un gran nombre d'isoflavones útils, algunes antiinflamatòries i altres antimicrobianes. També pot ser útil pel tractament del càncer i la migranya. Es recomana per a l'al·lèrgia i la diarrea. La transcripció fonètica en japonès és "kuzu". "Kudzu" és la denominació que figura en els textos de botànica. - - - o0o

徒然草 - 138 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -138- - - -

祭過ぎぬれば、後の葵不用なりとて、ある人の、御簾なるを皆取らせられ侍りしが、色もなく〔趣味もなく〕おぼえ侍りしを、よき人のし給ふことなれば、さるべきにやと思ひしかど、周防の内侍〔平棟仲の女、仲子、白川（＊ママ）院の内侍、父が周防守からかく名乘つた〕が、 かくれどもかひなき物はもろともにみすの葵の枯葉なりけり〔葵をかけて置くがと心をかけて慕ふがの意。みすは御簾と見ずとをかけた。葵と逢ふ日と、枯葉と離れとをかけたのである。〕 と詠めるも、母屋（もや）〔家の中央の間〕の御簾に葵のかゝりたる枯葉を詠めるよし、家の集に書けり。古き歌の詞書に、「枯れたる葵にさしてつかはしける。」ともはべり。枕草紙にも、「來しかた戀しきもの。かれたる葵。」と書けるこそ、いみじくなつかしう思ひよりたれ。鴨長明〔鴨社の禰宜長繼の子、和歌所寄人、方丈記の著者〕が四季物語にも、「玉だれに後の葵はとまりけり〔「玉だれに後の葵はとまりけり枯れても通へ人の面影」和泉式部の歌〕。」 とぞ書ける。己と枯るゝだにこそあるを、名殘なくいかゞ取り捨つべき。御帳にかゝれる藥玉も、九月九日菊にとりかへらるゝといへば、菖蒲（さうぶ）は菊の折までもあるべきにこそ。枇杷の皇太后宮（くゎうたいこうぐう）〔藤原道長の女研子（＊ママ）。三條帝の中宮〕かくれ給ひて後、ふるき御帳の内に、菖蒲藥玉などの枯れたるが侍りけるを見て、「をりならぬ根をなほぞかけつる〔「あやめ草涙のたまにぬきかへて」が上句、千載集哀傷部に出た〕。」と、辨の乳母のいへる返り事に、「あやめの草はありながら〔「玉ぬきしあやめの草はありながら夜殿は荒れむ物とやは見し」同じく千載集〕。」とも、江（え－ママ）の侍從が詠みしぞかし。- - - Algú digué : - Passada la festa ja no calen les malves. I féu enretirar-les totes de les gelosies. Crec que no fou de bon gust, era, emperò, una persona refinada i ho devia considerar adient. Hi ha un poema de la dama Suô (235) que fa : Tot i penjades Ara són endebades Totes les malves Allà les gelosies Són amb fulles marcides. (236) Aquest poema, de la seva antologia personal, es refereix a les fulles seques de les malves que penjaven de les gelosies d’una estança de palau. Trobem també aquests versos en alguns prefacis de llibres antics : - Enviats amb malves marcides..... En el Makura no Sôshi (237) es diu : - Coses d’enyor del passat : malves marcides. que trobo molt evocador. En el Shiki Monogatari de Kami no Chômei (238) també es diu : - Després de la festa les malves són encara a les persianes. Com es poden llençar quan elles mateixes es marceixen a la branca i no volen acomiadar-se? Les bossetes amb herbes aromàtiques que pengen també de les tarimes encortinades de les cambres dels nobles són bescanviades per crisantems el jorn nou de la novena lluna (239), açò és que els iris s’han de conservar fins al temps dels crisantems. Després del traspàs de l’emperadriu vídua Biwa (240), Ben no Menoto (241) trobà uns iris marcits i bossetes d’hermes aromàtiques en la tarima encortinada d’una cambra i escriví : Penjo rels fora de temps La meva veu plorosa. I GÒ Jijû (242) contestà : Tijes dels càlams d’olor Encara hi són...... - - - - - - - - - 235 – (239 – 04) Suô no Niashi (周防内侍) era Taita no Chûshi (1037-1109). Filla de Taira no Munenaka (平 棟仲, ¿-?). 236 – (239 – 05) Hi ha molts jocs de paraules, per exemple : “misu” (御簾) que amb forma negativa és “mizu” (見ず) i significa “no vist/no veure”; “aoi” (葵) : “malva”, que es relaciona amb “au hi” (逢ふ日) amb el sentit de “dia de trobada”; “kareru” (離れる) : “separar”, i “kareru” (枯れる) : “marcir-se”. 237 – (239 – 09) Referència al Makura no Sôshi (枕草子) : El llibre del coixí, de Sei Shōnagon (清少納言, 966-1017/1025). Filla de Kiyohara no Motosuke (清原 元輔, 908-990). 238 – (239 – 11) Referència al Shiki Monogatari (四季物語) : Històries de les quatre estacions. Obra atribuïda en principi a Kamo no Chômei (鴨長明, 1153/1155 – 1216) però la seva autoria ha estat descartada. 239 – (240 – 16) Referència al Makura no Sôshi (枕草子) : El llibre del coixí, de Sei Shōnagon (清少納言, 966-1017/1025). Filla de Kiyohara no Motosuke (清原 元輔, 908-990). 240 – 240 – 18) Fujiwara no Kenshi (藤原研子, 994-1027). Consort de l’emperador Sanjô (三条天皇, 976-1017). Era filla de Fujiwara no Michinaga (藤原 道長, 966-1028). 241- (240 – 20) Era la mainadera de la filla de Fujiwara no Kenshi. Era filla de Fujiwara no Masatoki (藤原順時, ¿-?). Poeta, té una antologia pròpia. El poema al que es refereix aquí és a l’antologia Senzaishû (千載集). 242 – (240 – 21) Era filla de Ôe Masahira (大江 匡房, 1041-1111). Poeta, té deu poemes a l’antologia Chokusenshû (勅撰集). - - - o0o

徒然草 - 137 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -137- - - -

花は盛りに、月は隈なき〔曇なき〕をのみ見るものかは。雨にむかひて月を戀ひ〔和漢朗詠集の「對レ月戀レ雨序」の心を採つた〕、たれこめて春のゆくへ知らぬ〔「たれこめて春のゆくへも知らぬ間に待ちし櫻もうつろひにけり」（古今集）の意〕も、なほあはれに情ふかし。咲きぬべきほどの梢、散りしをれたる庭などこそ見どころおほけれ。歌の詞書〔歌の題としてやゝ長き文章となり居るもの、はし書〕にも、「花見に罷りけるにはやく散り過ぎにければ。」とも、「さはることありて罷らで。」なども書けるは、「花を見て。」といへるに劣れる事かは。花の散り月の傾（かたぶ）くを慕ふ習ひはさる事なれど、殊に頑なる人ぞ、「この枝かの枝散りにけり。今は見所なし。」などはいふめる。萬の事も始め終りこそをかしけれ。男女（をとこをみな）の情（なさけ）も、偏に逢ひ見るをばいふものかは。逢はでやみにし憂さをおもひ、あだなる契り〔はかない契り〕をかこち、長き夜をひとり明し、遠き雲居〔遠い所、遠く離れた戀人〕を思ひやり、淺茅が宿〔荒れはてたる宿〕に昔を忍ぶこそ、色好むとはいはめ。望月の隈なきを、千里（ちさと）の外まで眺めたるよりも、曉近くなりて待ちいでたるが、いと心ふかう、青みたる樣にて〔明け方のほの青いやうな月〕、深き山の杉の梢に見えたる木の間の影、うちしぐれたるむら雲がくれのほど、またなくあはれなり。椎柴〔椎の木の茂り〕白樫などの濡れたるやうなる葉の上にきらめきたるこそ、身にしみて、心あらむ友もがなと、都こひしう覺ゆれ。すべて月花をばさのみ目にて見るものかは。春は家を立ち去らでも、月の夜は閨のうちながらも思へるこそ、いと頼もしうをかしけれ。よき人は、偏にすける樣にも見えず、興ずる樣もなほざりなり。片田舎の人こそ、色濃く〔しつこく、あくどく〕よろづはもて興ずれ。花のもとには、ねぢより〔ねぢり寄り、強ひて近寄る〕立ちより、あからめもせず〔わき目もせず〕まもり〔注目する〕て、酒飮み、連歌して、はては大きなる枝心なく折り取りぬ。泉には手足さしひたして、雪にはおりたちて跡つけなど、萬の物、よそながら見る事なし。さやうの人の祭見しさま、いとめづらかなりき。「見ごと〔見る物、見る目的物〕いとおそし。そのほどは棧敷不用なり。」とて、奧なる屋にて、酒飮みもの食ひ、圍棊雙六（すぐろく）など遊びて、棧敷には人をおきたれば、「わたり候。」といふときに、おの＼／肝つぶる（＊る）やうに爭ひ走りあがりて、落ちぬべきまで、簾張りいでて、押しあひつゝ、一事（こと）も見洩らさじとまもりて、とありかゝりと〔何のかのと〕物事にいひて、渡り過ぎぬれば、「又渡らむまで。」といひて降りぬ。唯物をのみ見むとするなるべし。都の人のゆゝしげなるは、眠りていとも見ず。若く末々なるは、宮仕へに立ち居、人の後（うしろ）にさぶらふは、さまあしくも及びかゝらず〔及び腰になり、後から前の人にのりかゝらず〕、わりなく〔無理に〕見むとする人もなし。何となく葵（あふひ）かけ渡して〔賀茂の祭には葵の葉を簾、柱、或は衣服にまでかけた〕なまめかしきに、明けはなれぬほど、忍びて寄する車どものゆかしきを、其か彼かなどおもひよすれば、牛飼下部などの見知れるもあり。をかしくも、きら＼／しく〔華美で輝くさま〕も、さま＼〃／に行きかふ、見るもつれ＼〃／ならず。暮るゝ程には、立て竝べつる車ども、所なく竝みゐつる人も、いづかたへか行きつらむ、程なく稀になりて、車どものらうがはしさ〔亂りがはしさ、亂雜〕も濟みぬれば、簾疊も取り拂ひ、目の前に寂しげになり行くこそ、世のためしも思ひ知られて哀れなれ。大路見たるこそ、祭見たるにてはあれ、かの棧敷の前をこゝら〔澤山〕行きかふ人の、見知れるが數多あるにて知りぬ、世の人數（ひとかず）もさのみは多からぬにこそ。この人皆失せなむ後、我が身死ぬべきに定まりたりとも、程なく待ちつけぬべし〔待つて居て出遭ふ事が出來る、死を意味する〕。大きなる器（うつはもの）に水を入れて、細き孔をあけたらむに、滴る事少しと云ふとも、怠る間なく漏りゆかば、やがて盡きぬべし。都の中に多き人、死なざる日はあるべからず。一日（ひ）に一人二人のみならむや。鳥部野、舟岡〔上京蓮臺寺の東の岡、鳥部野と共に墓地〕、さらぬ野山にも、送る數おほかる日はあれど、送らぬ日はなし。されば柩を鬻ぐもの、作りてうち置くほどなし。若きにもよらず、強きにもよらず、思ひかけぬは死期（しご）なり。今日まで遁れ來にけるは、ありがたき不思議なり。暫しも世をのどかに思ひなむや。まゝ子立〔黒白の石を長方形に竝べ、印ししたる石から十に當る石をとり除くと最後に唯一つ殘る遊戲〕といふものを、雙六の石にてつくりて、立て竝べたる程は、取られむ事いづれの石とも知らねども、數へ當ててひとつを取りぬれば、その外は遁れぬと見れど、また＼／かぞふれば、かれこれ間（ま）拔き行くほどに、いづれも、遁れざるに似たり。兵の軍（いくさ）にいづるは、死に近きことを知りて、家をも忘れ身をも忘る。世をそむける草の庵には、しづかに水石（すゐせき）〔泉水庭石、庭いぢり、盆栽いぢりの意味〕をもてあそびて、これを他所（よそ）に聞くと思へるは、いとはかなし。しづかなる山の奧、無常の敵きほひ來らざらむや。その死に臨めること、軍の陣に進めるにおなじ。- - - Hem de contemplar les flors del cirerers només quan són en florida i la lluna quan no hi ha núvols? Sospirar per la lluna quan plou, abaixar les persianes i no adonar-se del trànsit de la primavera (231) és més punyent encara. Capçades a punt de florir i jardins colgats amb fulles marcides és molt millor encara. Els poemes que comencen amb “Anar a contemplar les flors i trobar-les ja marcides” o “Amb l’inconvenient de no poder anar-hi” són inferiors als que diuen “Contemplant les flors”? És d’hàbit que la gent s’entristeixi quan s’escampen les flors i la lluna minva, emperò, hi ha gent insensible que dirà “Aquesta branca i aquella no tenen flors. Ara no paga la pena contemplar-les”. En totes les coses allò que importa és el principi i el final. L’amor entre un home i una dona és només seriós quan són maridats? D’aquell que s’emmelangeix per una relació que s’acaba sens acomplir-se, que es plany d’una promesa vana, passa en solitud les largues nits sens dormir, sa pensada vagarejant per cels llunyants, enyorant el passat en una casa envoltada d’herbots podríem dir que és ple d’amor. La lluna que apareix prop de l’alba després de molt esperar-la ens commou més que no pas la lluna plena vessant sa llum sobre mil llegües. Es esplèndida sens parió quan es veu entre les capçades dels cedres al cor de la muntanya, ombrejant entre els arbres i quan s’amaga rere la nuvolada d’un xàfec de tardor. La brillantor que sobre les fulles dels roures i els faigs blancs les fa semblar mullades penetra mon cor i em fa enyorar la capital i els amics amb qui compartir-ho. És usual contemplar la lluna i les flors amb els ulls? És molt més plaent i suggestiu evocar en la primavera sens sortir de casa i passar en quietud les nits de lluna! L’home de bon gust no es deixa arrossegar per ses passions i ses esbarjos són ponderats. La gent del camp s’aboca plenament al gaudi. Per a situar-se sota els cirerers s’hi apropen fent giragonses entre la multitud, no veuen res més que les flors, beuen, fan versos i després arrenquen branques grans sens cap mena de cura. Es renten les mans i els peus en les fonts i trepitgen la neu deixant-hi llurs petjades. No en tenen prou amb només contemplar les coses. Aquesta mena de gent tenen una manera molt peculiar de mirar les processons (232) : - La processó és en retard. No fem res a la llotja. Van a les casetes del costat de les llotges on beuen, mengen, juguen al “Go”, al jaquet, tot deixant algú a la llotja perquè els avisi, i quan aquest crida : - Ja és ací! Cadascun d’ells corre esvalotat, barrallant-se per a pujar a les llotges, a punt de caure a l’estrènyer-se contra les persianes, tots empenyent-se, fent allò que calgui per a no perdre’s res. - Mira allò! Mira açò! I una vegada la desfilada ha passat diuen : - Tornarem a la següent. Només volen veure coses. La gent formal de la capital capcineja i no mira gens. Els joves de classe baixa són de servei amunt i avall, asseguts rere llurs senyors. No veuen res per no molestar ningú a l’estirar-se endavant de manera indeguda. El jorn del festival és encisador veure garlandes de malves escampades arreu. Abans de l’alba és magnífic veure els carruatges que s’apropen en silenci i un intenta esbrinar si seran d’aquell o d’un altre, i un l’encerta quan alguna vegada reconeix aquell que mena els bous o un servent. Un no es cansa de mirar el tràfec dels carruatges, uns d’aspecte refinat, altres esplèndidament engalanats. Quan es fa fosc un es pregunta on és la corrua de carruatges, on són les fileres de gent, gairebé no resta ningú; s’ha acabat l’enrenou del retorn dels carruatges, s’enretiren les persianes i les estores, la solitud davant dels ulls i un s’adona consirós que així són les coses en aquest món. Mirar les gran vies de la capital és mirar el festival. Reconec molta gent de la que passa per davant de les llotges. De fet, crec que no hi ha pas tanta gent en aquest món. Si jo no hagués de morir fins que tots ells ja no hi fossin l’espera no seria llarga. Si es fa un foradet en un atuell ple d’aigua, encara que es buidés molt lentament, amb el degoteig constant aviat seria buit. A la capital hi ha molta gent i de segur que no passa jorn sens que hi mori algú. En moriran un o dos cada jorn? Altres jorns segur que molts més són colgats als cementiris de Toribeno, Funaoka i també en altres indrets de les muntanyes. Ho hi ha jorn sens que no s’hi porti algú. Tan punt els taüts són fets són venuts. No fa res que un sigui jove o que sigui fort, l’hora de la mort arriba d’improvís. Agraeix el miracle d’haver-te escapolit fins a aquest jorn. Creus que en aquest món hi ha un breu instant de repòs? Quan jugues al “Mamakodate” (233) amb fitxes del jaquet no saps quina de les fitxes que tens arranjades davant teu et serà presa. Tot i que quan es compti una d’elles se’t prendrà. Les altres s’escapoleixen, emperò, quan es torna a comptar seran preses una rere l’altra fins a no restar-ne cap. El soldat que va a la guerra quan sap que la mort és a tocar s’oblida de la família i d’ell mateix (234). Aquell que ha girat l’esquena al món i viu en una cabana, frueix amb placidesa l’aigua i les pedres del jardí i no s’amoïna per una mort sobtada, açò és molt il.lusori. Si un s’amaga al cor mateix de la muntanya no vindrà per cas l’incert enemic? Davant de la mort un és com el soldat que carrega en la batalla. - - - - - - - - - 231 – (231 – 03) Referència al poema no. 80 del Kokinwakashû ((古今和歌集) : たれこめて春のゆくへも知らぬまに待ちしさくらもうつろひにけり. Autor : Fujiwara no Yoruka (藤原因香, ¿-?). 232 – (232 – 29) Els festivals que es celebraven al santuari de Kamo (賀茂神社). 233 – (234 – 60) Mamakodate (継子立). Consisteix en un joc en el qual es posen quinze fixes blanques i quinze de negres. Se n’escolleix una i a partir d’aquí se’n compten deu. La fitxa número deu és retirada del tauler i al final només en restarà una, el mateix per a cada bàndol. 234 – (234 – 63) Referència al capítol no. 5 del Heike Monogatari (平家物語 ) : 富士川 古朝敵を滅さんとて、都をいづる將軍は、三つの存知有り。節刀を賜はる日家を忘れ、家をいづるとて妻子を忘れ、戰場にして敵に鬪ふ時身を忘る。 - - - o0o

徒然草 - 136 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -136- - - -

醫師あつしげ、故法皇〔花山院〕の御前に候ひて、供御の參りけるに、「今參り侍る供御のいろ＼／を、文字も功能（くのう）も尋ね下されて、そらに申しはべらば、本草〔支那の古い植物學の書〕に御覽じあはせられ侍れかし。一つも申し誤り侍らじ。」と申しける時しも、六條故内府（だいふ）〔内大臣源有房〕まゐり給ひて、「有房ついでに物習ひ侍らむ。」とて、「まづ、しほといふ文字は、いづれの偏にか侍らむ。」と問はれたりけるに、「土偏（どへん）に候〔鹽の俗字塩（＊原文頭注「鹽」）で答へたのだ〕。」と申したりければ、「才のほど既に現はれにたり。今はさばかりにて候へ、ゆかしきところなし。」と申されけるに、とよみになりて、罷り出でにけり。 - - - El metge Atsushige (227) era de servei amb el darrer emperador retirat (228) quan serviren el sopar a sa majestat. Atsushige digué : - Si sa majestat em demanés d’escriure els noms i propietats dels diversos plats que ara us han servit, us ho diria de memòria, i que sa majestat ho consulti als llibres de ciències naturals. Crec que no faria ni una errada. En aquell moment arribà Rokujô (229) i digué : - Així aprendré alguna cosa. Primer de tot, amb quina radical s’escriu el caràcter per a “sal”? - S’escriu amb la radical de “terra” (230) – contestà Atsushige. - Ja heu demostrat vostre nivell intel.lectual. Ja està bé. No tinc més preguntes. Tots els assistents esclafiren de riure i Atsushige marxà. - - - - - - - - - 227 – (229 – 01) Wake no Atsushige (和気の篤成, ¿-?). L’any 1322 va ser nomenat cap dels metges de la cort imperial. - - - 228 – (229 – 02) Emperador Go-Uda (後宇多天皇, 1267-1324). - - - 229 – (229 – 08) Minamoto no Arifusa (源有房, ¿-?). Va ser nomenat ministre de l’Interior l’any 1319 i va morir als seixanta-nou anys. Era també poeta. - - - 230 - (229 – X) La resposta és correcta, però, la radical proposada, “土” (tsuchi), radical esquerra del caràcter “shio” (塩) que significa “sal”, era considerada vulgar en aquell temps. La forma original xinesa “鹽” era més culta i alhora també més complicada d’escriure. En aquest cas la radical és “皿” que significa “plat”. - - - o0o

徒然草 - 135 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -135- - - -

資季大納言入道〔藤原資季、資家の子〕とかや聞えける人、具氏（ともうぢ）宰相中將〔源具氏、通氏の子、宰相は參議の異稱〕に逢ひて（＊向かって）、「わぬしの問はれむ程の事、何事なりとも答へ申さざらむや。」といはれければ、具氏、「いかゞ侍らむ。」と申されけるを、「さらば、あらがひ給へ〔爭ひ給へ〕。」といはれて、「はか＼〃／しき事〔むづかしい事〕は、片端もまねび知り侍らねば、尋ね申すまでもなし。何となきそゞろごと〔たはい（＊ママ）もなき事〕の中に、覺束なき事をこそ問ひ奉らめ。」と申されけり。「まして、こゝもとの淺きことは、何事なりともあきらめ申さむ〔説明しよう〕。」といはれければ、近習の人々、女房なども、「興あるあらがひなり。おなじくは御前にて爭はるべし。負けたらむ人は供御（ぐご）をまうけらるべし。」と定めて、御前にて召し合せられたりけるに、具氏、「幼くより聞きならひ侍れど、その心知らぬこと侍り。馬のきつりやうきつにのをか、なかくぼれいりぐれんどう〔沼波瓊音氏の説に從つて置かう。其の説は「馬退きつ」で此の五字を除き、「りやうきつにのをか」の九字が「中凹れ入り」で最初のりと最後のかを除いて皆陷落しその「りか」が「ぐれんどう」で顛倒する、即ち雁と云ふ答を得る謎である〕と申すことは、いかなる心にかはべらむ。承らむ。」と申されけるに、大納言入道はたとつまりて、「これは、そゞろごとなれば、云ふにも足らず。」といはれけるを、「もとより、深き道は知り侍らず。そゞろ言を尋ね奉らむと、定め申しつ。」と申されければ、大納言入道負けになりて、所課〔課せられたもの、罰金として御馳走〕いかめしくせられたりけるとぞ。 - - - Sukesue (225), conseller major i bonze laic, es trobà amb Tomouji (226), capità de la guàrdia del primer ministre, i li digué : - Us contestaré qualsevol pregunta que em féu. - Voleu dir? - Sí, provem-ho. - Tinc pocs estudis i no sé massa. Us preguntaria quelcom insignificant que no sé què pot ésser. - Doncs, bé, si és una cosa senzilla, sigui allò que sigui, us ho podré explicar. Els cortesans i les dames de companyia exclamaren : - Açò és molt interessant! Si no us fa res, féu-ho davant de sa majestat. Qui perdi farà una convidada. Acordaren fer-ho en presència de sa majestat. Quan foren convocats , Tomouji digué : - Açò ho he sentit des que era nen, emperò, no sé pas què vol dir : “Uma no kitsuryô, kitsu ni no oka, naka kubore iri, kuren dô”. Què significa? Digueu-m’ho. El conseller major i bonze laic restà perplex tot d’una, i contestà : - Açò no té cap sentit. No paga la pena ni parlar-ne. - Des del principi ja us havia dit que mes coneixements no són pregons. Havíem quedat que jo us preguntaria una cosa sens importància. El conseller major i bonze laic havia perdut i hagué de fer una esplèndida convidada. - - - - - - - - - 225 – (225 – 01) Fujiwara no Sukesue (藤原資季, 1207-1289). - - - 226 – (225 – 02) Minamoto no Tomouji (源具氏, 1231-1275). - - - o0o

徒然草 - 134 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -134- - - -

高倉院〔山城愛宕郡清閑寺〕の法華堂の三昧僧何某（なにがし）の律師とかやいふ者、ある時鏡を取りて顔をつくづくと見て、我が貌（かたち）の醜くあさましき事を、餘りに心憂く覺えて、鏡さへうとましき心地しければ、その後長く鏡を恐れて、手にだに取らず、更に人に交はる事なし。御堂の勤め許りにあひて、籠り居たりと聞き傳へしこそ、あり難く覺えしか。かしこげなる人も人の上をのみ計りて、己をば知らざるなり。我を知らずして外を知るといふ理（ことわり）あるべからず。されば、己を知るを、物知れる人といふべし。貌醜けれども知らず、心の愚かなるをも知らず、藝の拙きをも知らず、身の數ならぬをも知らず、年の老いぬるをも知らず、病の冒すをも知らず、死の近き事をも知らず、行ふ道の至らざるをも知らず、身の上の非をも知らねば、まして外の譏りを知らず。たゞし貌は鏡に見ゆ、年は數へて知る。我が身の事知らぬにはあらねど、すべき方のなければ、知らぬに似たりとぞいはまし。貌を改め齡を若くせよとにはあらず。拙きを知らば、何ぞやがて退かざる。老いぬと知らば、何ぞ閑に身をやすくせざる。行ひ愚かなりと知らば、何ぞこれを思ふ事これにあらざる。すべて人に愛樂（あいげう）〔愛し好かれる〕せられずして衆に交はるは恥なり。貌みにくく心おくれにして出で仕へ、無智にして大才（たいさい）に交はり、不堪（ふかん）の藝〔堪能ならぬ藝〕をもちて堪能の座〔上手な者ばかりの一座〕に連なり、雪の頭（かうべ）を戴きて壯（さか）りなる人〔曲禮に「三十曰レ壯。」〕にならび、況んや及ばざることを望み、叶はぬことを憂へ、來らざる事を待ち、人に恐れ、人に媚ぶるは、人の與ふる恥にあらず、貪る心に引かれて、自ら身を恥（はづか）しむるなり。貪ることのやまざるは、命を終ふる大事今こゝに來れりと、たしかに知らざればなり。- - - Una vegada, un asceta religiós, un cert bonze ·samadhi” (222) del santuari de Hokke al mausoleu de l’emperador Takakura (223), prengué un mirall i s’hi mirà amb atenció. Es deprimí tant al veure’s lleig i de malveure que fins i tot trobà ofensiu el mirall. Després, i durant molt de temps, tingué tanta por dels miralls que ni els tocava i deixà de relacionar-se amb la gent. Sentí dir que només atenia els serveis religiosos del santuari i després es recloïa a sa cel.la. Admirable! Gent que sembla intel.ligent també fa llurs consideracions dels altres i no sap res d’ella mateixa. No és de raó conèixer els altres i no conèixer-nos nosaltres. Podem dir que conèixer-se un mateix és conèixer els altres. Un no sap que ses faccions són de lletjor, no sap que son cor és neguitós, no sap que no té aptituds artístiques, no sap que és insignificant, no sap que és vell, no sap que és en risc de malaltia, no sap que la mort és propera, no sap les pràctiques religioses per a la salvació, no sap ses pròpies mancances i, encara més, no sap el blasme dels altres. Tanmateix, si un es mira al mirall sap el pas dels anys. No és que no ens coneguem sinó que no fem allò que hauríem de fer, que és el mateix que no conèixer-se. No és que hàgim de canviar nos faccions i fer-nos joves. Si sabem de nos mancances fent alguna cosa, per què no ho deixem prestament? Si saps que ets vell, per què no vius en pau i tens cura de tu? Si ta devoció no és l’adient, per què no t’hi esmerces? (224). Barrejar-te amb gent que no et té en estima és vergonyós. Si ton aparença no és agradosa, ets poc diligent i vols servir a la cort, si essent ignorant et barreges amb gent erudita, si no domines les arts i seus amb els mestres, si amb la neu dels anys al cap et poses al costat de joves en la flor dels anys, encara més, si desitges allò fora de ton abast, et neguiteges per coses impossibles, esperes allò que no pot arribar i temorenc afalagues els altres, la vergonya que sentiràs no serà deguda als altres, hauràs vergonya provocada per ta pròpia cobejança. La nostra cobejança no es detura perquè no som certs que el gran esdeveniment que és la nostra vida s’acaba ara i ací. - - - - - -- - - 222 – (222 – 02) Eren monjos de la secta budista Tendai (天台宗) que arribaven al “samadhi” mitjançà la meditació sobre el sutra del Lotus. - - - 223 – (222 – 01) Emperador Takakura (高倉天皇, 1161-1181). - - - 224 – (223 – 14) Referència al Shujin (書経): El llibre de la Història, un dels cinc clàssics de la literatura xinesa. - - - o0o

o0o 徒然草 - 133 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -133- - - -

夜（よ）の御殿（おとゞ）は東御（み）枕なり。大かた東を枕として陽氣を受くべき故に、孔子も東首（とうしゅ）〔東枕、論語に「疾君視レ之、東首加2朝服1施レ紳。〕し給へり。寢殿のしつらひ、或は南枕、常のことなり。白河院は北首に御寢なりけり。「北は忌むことなり。又伊勢は南なり。太神宮（だいじんぐう）の御方を御（おん）跡にせさせ給ふ事いかゞ。」と人申しけり。たゞし太神宮の遥拜は辰巳に向はせたまふ、南にはあらず。 - - - A la cambra de l’emperador el capçal s’orienta cap a l’est (219). És possible que sigui així perquè amb el capçal a l’est es rep l’energia positiva (220); també Confuci posava el cap a l’est (221). És usual que els dormitoris siguin orientats cap al sud. L’emperador Shirakawa dormia amb el cap orientat al nord. Es diu : - S’hauria d’evitar el nord. De l’altra banda, el santuari d’Ise és cap al sud. Com és que algú pugui assenyalar amb els peus el gran santuari? Tot i així, quan l’emperador ret culte des de lluny s’orienta cap al sudest, no pas cap al sud. - - - - - -- - - 219 – (220 – 02) Referència a “Kinpishô” (禁秘抄抄) : Tractat molt secret. Un tractat sobre la reialesa i els costums de la cort, escrit per emperador Juntoku (順徳院, 1197-1242). Va regnar del 1210 al 1221. - - - 220 – (220 – 03) Referència a Raiki (礼記): El llibre dels Ritus, (Liji en xinès). És un dels cinc clàssics de la literatura xinesa. Segons la tradició va ser compilat per Kongzi/Confuci (孔子, 551-479 a.e.c.), però va ser extensivament revisat cap al segle I a.e.c. Textos que descriuen les formes social, administratives i cerimonials de la dinastia Zhou (周朝, 1046-771 a.e.c.). - - - 221 – (220 – 04) Referència a les Analectes (論語) de Kongzi/Confuci (孔子, 551-479 a.e.c.). Dormir amb el cap orientat al nord i sobre el costat dret és la imatge transmesa indicant la postura de Buda preparat per a entrar al Nirvana. - - - o0o

徒然草 - 132 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -132- - - -

鳥羽の作り道は、鳥羽殿〔白河上皇の應徳三年建立、所謂鳥羽の里内裏〕建てられて後の號（な）にはあらず、昔よりの名なり。元良親王〔陽成帝第一皇子、三品兵部卿〕、元日の奏賀〔元日辰刻（午前八時）天子大極殿に臨御、羣臣慶賀を奏すること〕の聲はなはだ殊勝にして、大極殿（だいごくでん）より鳥羽の作り道まできこえけるよし、李部王（りほうわう）の記〔醍醐帝の皇子式部卿重明親王の著書、李部は式部卿の唐名〕に侍るとかや。- - - La carretera que mena a Toba no deu son nom després d’haver-se construït el palau de l’emperador Toba (216). El nom li ve d’antic. Crec que en els annals del príncep Rihô (217) quan el príncep imperial Motoyoshi (218) llegí amb veu esplèndida els auguris per l’any nou se’l sentia des de la sala de l’assemblea imperial fins a la carretera de Toba. - - - - - - - - - 216 – (219 – 02) Construït per l’emperador Shirakawa (白河天皇, 1053-1129) l’any 1086. . . . 217 – (219 – 07) Un altre nom per al príncep Shigeakira (重明, 906-954). Era fill de l’emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930). - - - 218 – (219 – 04) Príncep Motoyoshi (元良親王, 890-943). - - - o0o

徒然草 - 131 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -131- - - -

貧しきものは財をもて禮とし、老いたるものは力をもて禮とす〔曲禮に「貧者不下以2貨財1爲上レ禮、老者不下以2筋力1爲上レ禮。」とあるのを表現をかへたのである〕。おのが分を知りて、及ばざる時は速かにやむを智といふべし。許さざらむは人のあやまりなり。分を知らずして強ひて勵むは、おのれがあやまりなり。貧しくして分を知らざれば盜み、力衰へて分を知らざれば病をうく。- - - El pobre creu de cortesia fer regals. Ell vell creu de cortesia fer treballs físics. Un ha de conèixer-se i deixar de fer prest allò que és massa feixuc per a un mateix, açò és saviesa (215). Si et diuen de no deixar-ho els errats són els altres. Si t’esforces sens conèixer tes pròpies forces llavors tu ets l’errat. Aquell que no accepta sa pobresa robarà i aquell que no accepta son afebliment emmaltirà. - - - - - - - - - 215 – (218 – 02) Referència a Raiki (礼記): El llibre dels Ritus, (Liji en xinès). És un dels cinc clàssics de la literatura xinesa. Segons la tradició va ser compilat per Kongzi/Confuci (孔子, 551-479 a.e.c.), però va ser va extensivament revisat cap al segle I a.e.c. Textos que descriuen les formes social, administratives i cerimonials de la dinastia Zhou (周朝, 1046-771 a.e.c.). Els cinc llibres clàssics són : - Llibre de la Poesia : Shijing (詩經). - Llibre de la Història : Shujin (書経). - Llibre dels Ritus : Liji (礼記). - Llibre dels Canvis : Yijing (易經). - Annals de Primavera i Tardor : Chinqui (春秋). - - - o0o

徒然草 - 130 - - - Tsurezuregusa .- - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -130- - - -

物に爭はず〔論語に「君子無レ所レ爭。」〕、己を枉げて人に從ひ、我が身を後にして、人を先にするには如かず。萬のあそびにも、勝負を好む人は、勝ちて興あらむ爲なり。己が藝の勝りたる事をよろこぶ。されば負けて興なく覺ゆべきこと、また知られたり。我負けて人を歡ばしめむと思はば、さらに遊びの興なかるべし。人に本意なく思はせて、わが心を慰めむこと、徳に背けり。むつましき中に戲（たはぶ）るゝも、人をはかり欺きて、おのれが智の勝りたることを興とす。これまた禮にあらず。さればはじめ興宴より起りて、長き恨みを結ぶ類おほし。これ皆あらそひを好む失なり。人に勝らむことを思はば、たゞ學問して、その智を人に勝らむと思ふべし。道を學ぶとならば、善に誇らず、ともがら〔同輩〕に爭ふべからずといふ事を知るべきゆゑなり。大きなる職をも辭し、利をも捨つるは、たゞ學問の力なり。 - - - Eviteu les querelles, plegueu-vos al parer dels altres, poseu-vos darrera i els altres devant, és la millor manera. La gent frueix en els jocs de competició perquè li agrada guanyar i gaudeix quan sa destresa és superior a les dels altres. És palès que a ningú no agrada perdre. Si un es deixa guanyar per a complaure l’altre llavors no hi ha gaudi en el joc. Que ens reconforti el plany de l’altre no és de bonhomia. Àdhuc quan un s’entreté amb les amistats frueix enredant-los exhibint son talent superior açò no és de bones maneres. Allò que ha començat divertit en una festa moltes vegades acaba en un greuge durador. Tot açò es perd pel gaudi de competir. Si un vol ésser superior que ho sigui per l’estudi, el coneixement et farà superior. Si cerques el saber no seràs arrogant perquè pots fer altrament que no pas competir amb tes companys. Només la força del coneixement et farà rebutjar alts càrrecs i renunciar al guanys materials. - - - o0o