MAN’YÔSHÛ (万葉集) -75-
天地といふ名の絶えてあらばこそ汝と我れと逢ふことやまめ
あめつちと,いふなのたえて,あらばこそ,いましとあれと,あふことやまめ
Si arribés un temps en que els noms del cel i la terra s'extingissin només llavors deixaríem de veure'ns!
Poema no. 2419
Autor : Kakinomoto no Hitomaro (柿本 人麻呂, 662-710)
Poc sabem de la seva vida i les minses dades que ens han arribat procedeixen del Man'yôshû.
Va ser oficial de la cort i va morir a Iwami, lloc on va passar els seus darrers anys, encara no havia fet el cinquanta anys.
Està considerat el millor poeta del Man'yôshû. El seu poema sobre la mort del príncep Takechi és el més llarg de l'antologia i un dels millors. També se'l coneix sota el nom de “Kasei” (歌聖. “El sant de la Poesia”).
10 d’abril del 2010
4 d’abril del 2010
Avui començo la meva lectura d'un clàssic absolut de la literatura japonesa : Ise Monogatari (伊勢物語): Històries d'Ise.
Hi ha biblioteques senceres d'estudis sobre tots i qualsevol aspecte del text i ha generat un nombre impressionat de treballs d'exegesi.
L'obra és fruit d'un procés d'anys ja que incorpora textos de diversos poetes de diverses procedències. La seva data de composició final és pot situar cap a l'any 980. La versió estendard que ens ha arribat es va fer al període de Kamakura (1192-1236), de la mà de Fujiwara no Teika (1162-1241). Ell va preparar el text amb 125 contes i 209 poemes. L'emprada per aquest treball és la Mana-bon (真名本).
Històricament sempre s'ha especulat amb el nom d' Ariwara no Narihira (1)) com el seu autor. El fet de tenir uns trenta-cinc poemes seus a l'Ise, trenta dels quals li són atribuïts en el Kokinwakashû (2), li van conferir una possibilitat a l'especulació, conjuntament amb les referències sobre aquest punt que trobem en molts textos de l'època, entre ells l'obra de Fujiwara no Kiyosuke , “Fukurozôshi” (3), en el “Waka dômôshô (4) de Fujiwara no Norikane, en les “Notes sobre el Kokinshû” de Kenshô (5), en el “Wakachikenshû” (6), alguns textos procedents dels arxius de la família Ariwara, etc.
Ells títols alternatius de Zaigo Chujo Nikki (在五中将日記 – El diari del coronel Zaigo / El diari de Narihira), de l'any 950, i por desprès va aparèixer el Zaigo ga Monogatari (在五が物語 - Història de Zaigo / Narihira) confirmen aquella tendència, però tot i que en el seu temps hi havia força unanimitat pel nombre de textos que apuntaven cap a Narihira la inclusió de material i esdeveniments posteriors a la data de la seva mort han deixat l'Ise Monogatari sense autor definitiu.
Tot i així molts comentaristes també han dit la seva oferint la teoria de que és del pinzell d'una Dama Ise, per això porta el seu nom, i també pel fet que la narració no. 69 parla de la visita d'un home, suposadament Narihira, a la sacerdotessa d'Ise. Cal recordar que la darrera esposa, o amant, de Narihira es deia Ise.
Se'l considera el model de l'heroi de l'obra. Tradicionalment “l'home” de l'ambigu començament de la majoria de les narracions : むかし、おとこありけり... (Fou una vegada un home.......) és Narihira.
Molts dels seus poemes són manllevats d'altres antologies clàssiques, esdevenint ell mateix posteriorment font de nombroses referències tant per a poesia i prosa com per al teatre. Entre els reculls poètics que van alimentar l'Ise trobem el Manyôshû (万葉集), Kokinwakashû (古今和歌集), Shinkokinwakashû (新古今和歌集) i Kokinwakarokujô (古今和歌六帖- 7). A partir d'aquí abreviats :
MYS / KKS / SKKS/ KKRJ.
L'Ise Monogatari va ser el primer llibre il·lustrat, no religiós, del Japó l'any 1608, i les seves il·lustracions van tenir una forta influència en les famoses “ukiyo-e” (浮世絵) del segle dinou.
Un detall : l'obra era tan popular que formava part de l'aixovar de les núvies.
La seva primera traducció a una llengua occidental va ser al rus, l'any 1923.
Com a bon clàssic té també la seva imitació : “Nise Monogatari” (仁勢物語). Una parodia que en un principi se li havia atribuït a Karasuma Mitrsuhiro (烏丸光広, 1579-1638), teoria rebutjada posteriorment.
- - - - - -
La meva traducció no és una versió moderna, tot i que en molts casos faci grinyolar l'estructura de les frases. He intentat adaptar-me al text tant com he pogut, naturalment dintre de les meves possibilitats. Per a mi ha estat un estudi de la llengua clàssica japonesa, que, indiscutiblement, ha afectat també el meu català. Però d'això es tractava, d'un estudi que ha multiplicat les meves consultes i ha rebregat, i de quina manera, els meus diccionaris.
He respectat inclús les repeticions dels verbs, dels adverbis i dels adjectius, amb alguns casos només alterats per la inclusió de nombrosos mots, prefixos i sufixos que aporten matisos per fer-ho tot més aclaridor i a vegades intel·ligible. Hi ha frases que són ambigües per manca d'elements de temps i espai. Per tot això, les edicions actuals van plenes de notes per ajudar a la seva comprensió, i moltes vegades els mateixos cronistes i comentaristes de l'Ise només poden suggerir-ne interpretacions.
He incorporat les notes imprescindibles per fer més entenedores frases i paraules, especialment els poemes, amb els seus sempiterns jocs de paraules tan apreciats pels japonesos.
El japonès de l'Ise és una llengua molt diferent de l'idioma modern. És ple de monemes gramaticals que modifiquen constantment les frases. Recordem que és força normal que al Japó es facin versions modernes dels seus clàssics, considerant la dificultat intrínseca dels textos.
Bona lectura, com indubtablement ho ha estat la meva!
- - - - - -
(1) Ariwara no Narihira Ason. El noble Ariwara no Narihira (在原業平朝臣,825-880)
Coneixem la seva fama però molt poc de la seva vida i la llegenda ha eclipsat els fets que van marcar la seva existència.
Molts dels seus poemes, i també d´altres autors, van ésser el model de l´Ise Monogatari, sent-ne el protagonista i el prototipus del personatge principal de l´obra.
Els seus poemes no són nombrosos, però la seva influència va ésser molt gran i el seu estil encara és admirat
És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals” (Sanjûrokkasen – 三十六歌仙).
(2) “Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.
Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).
(3) “Fukurozôshi” (袋草紙) : El llibre embolcallat o Pàgines plegades.
Tractat poètic obra de Fujiwara no Kiyosuke (藤原清輔朝, 1104-1177).
Poeta molt culte i alhora mediocre que es va embolicar en les nombroses controvèrsies literàries del seu temps. Va ésser molt conésservador respecte a la poesia més clàssica anterior al seu temps.
Té també un altre tractat poètic: Ôgisho (奥儀抄 / 奥義抄) : Notes sobre la profunditat poètica.
(4) “Wakadômôshô” (和歌童蒙林抄) : Esborrany de versos d'un infant. Text de Fujiwara no Norikane (藤原範兼, ¿ - 1165) de l'any 1139.
(5) Kenshô (顕昭, 1130?-1209?), “Notes sobre el Kokinshû” (古今集注).
(6) “Wakachikenshû” (和歌知顕集). Obra aprox. de l'any 1265, d'autor desconegut tot i que tradicionalment havia estat erròniament atribuïda a Minamoto no Tsunenobu (源経信, 1016-1097).
(7)“Kokinwakarokujô” (古今和歌六帖) : Els sis plecs de poesia japonesa antiga i moderna. Obra de l'any 987 i compilada per Minamoto no Shitagô (源順, 911-983) i el príncep Kaneakira (兼明親王, 914-987). Està dividida en sis parts i 4370 poemes, dels quals més de la meitat procedeixen del Manyôshû (万葉集), del Kokinwakashû (古今和歌集) i del Gosenwakashû (後撰和歌集). L'atra meitat són d'altres antologies, jornris i també del Makura no Sôshi (枕草子).
o0o
Ise Monogatari (伊勢物語)
-1-
一段
むかし、おとこ、うゐかうぶりして、平城の京、春日の里にしるよしして、狩に往にけり。その里に、いとなまめいたる女はらから住みけり。このおとこ、かいまみてけり。おもほえず、古里にいとはしたなくてありければ、心地まどひにけり。おとこの着たりける狩衣の裾を切りて、歌を書きてやる。そのおとこ、しのぶずりの狩衣をなむ着たりける。
春日野の若紫のすり衣しのぶのみだれ限り知られず
となむ、をいつきていひやりける。ついでおもしろきことともや思けん、
みちのくの忍もぢずり誰ゆへにみだれそめにし我ならなくに
といふ歌の心ばへなり。昔人は、かくいちはやきみやびをなんしける。
Fou una vegada un xicot que tot just havia fet quinze anys (1) i anà de cacera a les seves terres de Kasuga prop de la capital, Nara (2). A Kasuga hi vivien dues germanes d'esplèndida bellesa . El xicot les entrellucà per una escletxa del tancat meravellant-se de trobar tanta formosor en aquell lloc. Es tallà un bocí d'una de les mànigues del vestit de cacera i composà uns versos que els hi envià. La seva roba era estampada amb falgueres de Shinobu (3) :
Com les tijes creuades de les falgueres porpres que pinten la meva roba així de confusos són mes sentiments. (4)
Això fou allò que confegí i elles el trobaren adient com el següent poema :
Per qui sóc confús com les entrevessades falgueres de Michinobu no és pas culpa meva..... (5)
Així de refinats foren les homes d'antany.
- - - - - -
(1) De fet el text diu “おとこ”que significa “home”, però com està seguit d' ”Uikôburi” (うゐかうぶり) he considerat més adient traduir-ho per “xicot, noi”. “うゐかうぶり”fa referència a la cerimònia de l'entrada en l'adolescència que es feia entre els 10-12 i els 15 anys, en el cas dels prínceps imperials, i 16-17 anys per a la noblesa. Es celebrava a primers d'any. Es tallaven els cabells llargs característics de la infantesa, els cabells es recollien en un nus dalt del cap, portaven un barret i roba d'adult.
(2) Nara (奈良) va la capital del Japó entre els anys 710-784.
(3) Teixit estampat molt valorat fabricat a Shinobu (信夫), antiga província de Michinoku (陸奥), actualment Fukushima (福島), que era emprat com a tribut a la cort imperial. Era una roba blanca decorada amb dissenys d'una varietat de la falguera.
(4) Poema d'Ariwara no Narihira. KKRJ no.3277 i SKKS no. 994.
(5) Poema de Minamoto no Tôru, conegut amb el sobrenom de Kawara no Sadaijin (源融 / 河原左大臣, 822-895). KKS no. 724.
o0o
NTCJ 27
二人静
Futari Shizuka
Autor : Desconegut.
Argument : Un grup de noies està recollint herbes per oferir-les al santuari de Katte, a Yoshino. Apareix una dona que els demana que portin un missatge al monjo xintoista del santuari, pregant-li que faci una cerimònia per la purificació de la seva vida pecadora. Li pregunten el seu nom però no els hi ho diu, només que havia estat al servei de Hangan (判官 : Minamoto no Yoshitsune). Les noies van a veure al monjo a corre-i-cuita i li ho expliquen. El monjo es sorprèn molt de la situació i endevina que es pot tractar de Shizuka Gozen, amant de Yoshitsune. Torna la dona i diu que és l'esperit de Shizuka, i explica els moments de la seva fugida. Després una de les noies que collia herbes s'identifica com la veritable Shizuka. Ambdues narren la dissortada fugida i mort de Yoshitsune, i ballen, “com un cos i la seva ombra” (d'aquí el títol de l'obra : Les dues Shizukes). Al final demanen al monjo una pregària per elles i desapareixen.
Shizuka Gozen (静御前, 1165 – 1211), una de les grans heroïnes de la història i la literatura japoneses. Era una “shirabyôshi” (白拍子) : ballarines molt apreciades a la cort tot i el seu origen plebeu. Era l'amant d'un altre gran personatge : Minamoto no Yoshitsune (源 義経, 1159-1189). És ella qui avisarà Yoshitsune del complot del seu germà Yoritomo (源 義朝, 1123-1160) per assassinar-lo a mans del monjo-guerrer Tosabô Shôshun (土佐坊昌俊, ¿-?). Ell pot fugir però ella es capturada per Yoritomo però no aconsegueix que la dona li digui l'amagatall del seu amant i l'obliga a ballar. Shizuka ho fa després de negar-s'hi moltes vegades, i entona una cançó d'amor molt trista en record de l'estimat que fa enrabiar Yoritomo. Shizuka està embarassada i l'esposa de Yoritomo, Hôjô Masako (北条 政子, 1156-1225) intercedeix per ella que sigui alliberada. Yoritomo diu que si té una nena serà perdonada però si és un noi la criatura haurà de morir. Shizuka té un noi que va ser donat a la mare de Shizuka, i ella va tornar a Kyoto on es va fer monja. Yoritomo, però, donarà ordres per matar Shizuka, Yoshitsune i el seu fill.
Hi ha altres versions amb canvis substancials, però no és possible destriar la història de la llegenda, com és el cas en moltes figures històriques.
El Heike Monogatari n´és la font principal d'ambdós personatges, conjuntament amb “Gikeiki (義経記), amb la pronunciació alternativa de “Yoshitsune Ki”. Obra en vuit parts, segurament de diversos autors, no hi ha dades al respecte, sembla, però, que algú amb una bona preparació en va fer la versió final.. Es pot considerar com una segona part del Heike.
Kan.ami (観阿弥, 1333-1384), pare de Zeami ((世阿弥, 1363-1443), té també un Nô dedicat a la figura de Shizuka : Shizuka a Yoshino (吉野静).
Referències :
“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.
Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).
Entre altres poemes d'aquesta antologia trobem el no. 19, d'autor desconegut :
み山には松の雪だにきえなくに宮こはのべのわかなつみけり
Ni al cor de la muntanya ni dalt dels pins s'ha fos la neu encara. A la capital es cull ja l'herba de primavera.
“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.
Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan, però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011.
El Kokinshû és altre cop present, també els 20 llibres corresponents i té 1351 poemes.
“Kanginshû” (閑吟集) : Cançons per a les hores de lleure.
Antologia del 1518. Consta de 311 cançons, molt populars, té un cert paral.lelisme amb “Carmina Burana”. Té dos pròlegs : un en japonès i un altre en xinès.
Va tenir molta influència en el Kabuki femení i els cants per a shamisen.
Algunes fonts suggereixen que potser és obra de Sôchô (宗長, 1448-1532), però no hi ha prou elements per adjudicar-li l'autoria.
“Taiheiki” (太平紀) : Annals de la Gran Pau.
Obra històrica en 40 parts amb la participació de diverses mans, anònimes, en diverses etapes, però, evidentment, de monjos que afavorien la dinastia del sud. Sembla ser que la versió final va ser d'un monjo budista anomenat Kojima l'any 1372.
Fa referència al període conegut com “Nanbokuchô” (南北朝時代) : Periode de les corts del nord i del sud.
Les dues dinasties que dominaven el pais entre els anys 1336 i 1392 i enfrontades tan ideològicament com militarment., amb el resultat final de l'extinció de la dinastia del sud.
“MyôKôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus del sublim Dharma, generalment abreujat “ Hôkkekyô” (法華經) : Sutra del Lotus.
En sànscrit : Saddharma Puṇḍarīka Sūtra (सद्धर्मपुण्डरीकसूत्र S), i en xinès : Miàofǎ Liánhuā Jīng (妙法蓮華經 ).
Un petit resum d'aquest sutra sobre el qual hi ha biblioteques senceres dedicades a la seva exegesi.
Probablement va ser compilat durant el primer segle de l'era cristiana, uns 500 anys després del Parinirvana (el darrer nirvana) de Buda, i que no és inclòs en el corpus més antic de les escriptures budistes lligades històricament a la vida de Buda.
El sutra pretén ser un dels discursos fets per Buda cap al final de la seva vida. La tradició diu que una vegada escrit va ser guardat durant 500 anys al reialme dels dracs (Nagas), sent posteriorment introduït en el món dels humans, perquè la humanitat no estava preparada per entendre el text durant la vida de Buda.
La primera traducció del sànscrit al xinès va ser cap a l'any 209 dC sent però la versió feta el 406 la més complerta.
És potser el sutra més conegut i el text està expressat en forma de paràboles, fet que el va popularitzar.
“Gosenwakashû” (後撰和歌集) : Antologia de seleccions posteriors de poesia japonesa.
Comprèn 1426 poemes i la seva data de composició és de la primera part de l´era Heian.
El seu promotor va ser l´emperador Murakami (村上天皇regnat : 929-967) i els recopiladors Ônakatomi no Yoshinobu, Kiyowara no Motosuke, Minamoto no Shitagô, Ki no Tokibumi i Sakanoe no Mochiki, cinc erudits que, de fet, es van basar en el Kokinshû.
Potser el seu màxim interès rau en les extenses notes fetes per ells.
“Kôwakamai” (幸若舞). És una mena de peça teatral que representa històries militars, semblants a les del Heike Monoagatari. Bàsicament són danses i pantomimes amb música, cant i recitatius. Tenen origen en l'època Muromachi (1333-1573).
“Sarashina Nikki” (更級日記) : Diari de Sarashina.
Es tracta d'un dels gran diaris personals de la història de la literatura japonesa.
Obra de “la filla de Sugawara Takasue” (菅原孝標女, 1008-?), així, amb aquest nom ha passat la història l'autora d'aquest clàssic indiscutible. Les migrades dades que d'ella hi ha són del seu diari.
“Tsuzuregusa” (徒然草) : Escrits des del lleure.
Un altre gran clàssic japonès. Obra de Yoshida Kenko (吉田兼好, 1283 ?-1350 ?).
26 de març del 2010
MAN’YÔSHÛ (万葉集) -74-
いかならむ名負ふ神に手向けせば我が思ふ妹を夢にだに見む
いかならむ,なおふかみにし,たむけせば,あがおもふいもを,いめにだにみむ
A quin déu haig de fer ofrenes perquè pugui veure l'estimada encara que sigui només en somnis?
Poema no. 2418
Autor : Kakinomoto no Hitomaro (柿本 人麻呂, 662-710)
Poc sabem de la seva vida i les minses dades que ens han arribat procedeixen del Man'yôshû.
Va ser oficial de la cort i va morir a Iwami, lloc on va passar els seus darrers anys, encara no havia fet el cinquanta anys.
Està considerat el millor poeta del Man'yôshû. El seu poema sobre la mort del príncep Takechi és el més llarg de l'antologia i un dels millors. També se'l coneix sota el nom de “Kasei” (歌聖. “El sant de la Poesia”).
19 de març del 2010
OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -102-
ももしきや古き軒端のしのぶにもなほあまりある昔なりけり
[100]
momoshiki ya-furuki nokiba no-shinobu ni mo-nao amari aru-mukashi nari keri
Palau imperial! Més nombrosos que les falgueres sota el vells ràfecs són els meus records de tu!
Nota : Compost l´any 1216, cinc anys abans de les disputes entre la família imperial i els militars de Kamakura.
Tots els comentaristes l´interpreten en clau política, tot i que no ha de ser necessàriament aquest el seu significat ja que també es pot entendre com una referència al passat, clos ara amb l´últim poema de l´Ogura Hyakunin Isshu.
SHOKUGOSENSHÛ no 1202. Temes diversos. 続後撰集 / 雑
Autor : Juntoku In / L´ex-emperador Juntoku (1197-1242) 順徳院
Fill de Gotoba (poema nº 99). Va regnar del 1210 al 1221.
Va tenir problemes polítics amb seu pare i va ser exiliat a Sado, una estada que va durar vint anys. Va seguir les inclinacions poètiques de la família des de molt jove i ja era un bon poeta als catorze anys. A partir del 1215 va participar en nombrosos concursos.
Degut al seu exili a Sado també és conegut amb el nom de Sado no In (佐渡院).
La seva obra poètica es recollida en moltes antologies.
Va escriure també dos tractats, un sobre la reialesa i els costums de la cort, el “Kimpishô” (禁秘抄抄-Tractat secretíssim) i l´altre sobre poesia : Yakumo Mishô ( 八雲御抄 - El tractat Yakumo de sa majestat, o El llibre dels vuit núvols).
o0o
NTCJ 26
楊貴妃
Yôkihi
El títol és el nom japonès de Yang Kuei-Fei (楊貴妃, 719-756), xinès actual: Yang Guifei - 杨贵妃), també Yang Yuhuan (楊玉環).
Autor : Konparu Zenchiku (金春禅竹, 1405-1472 -?-). Era el gendre de Zeami i qui es va encarregar de tots els afers de la companyia teatral quan el seu sogre va ser exiliat a l'illa de Sado.
Va ser també un autor prolífic i un gran teòric sobre l'art de la interpretació del Nô.
Argument : De fet, tota l'obra de teatre està basada en el poema que descriu el desventurat amor de Yang Kuei-Fei i l'emperador Hsuan Tsung ( Xuanzong) : “Cant del dolor etern” (長恨歌), del poeta xinès de l'època T'ang : Po Chü-i (白居易, 772-846) en l'antiga transcripció fonètica xinesa, i Bai Juyi en l'actual.
En japonès és Haku Kyoi, també conegut com a Haku Rakuten (白楽天).
Va ser el poeta preferit de la societat Heian.
Les traduccions angleses d'Arthur Waley el van popularitzar a Occident, i l'orientalista anglès va escriure un llibre sobre la seva vida i obra : The Life and Times of Po Chu-i, que continua sent una referència.
Yang Kuei-Fei va ser obligada a cometre suïcidi durant una revolta l'any 756 dC
Degut a la obsessió que tenia per ella l'emperador va descurar els seus afers de govern provocant moltes queixes dels estaments tan socials com polítics, fins a tal punt que va desembocar en el sacrifici de la dona.
Al Japó on la poesia del poeta xinès era extraordinàriament popular van sortir diverses llegendes amb la creença que Yôkihi no va morir a la Xina, sinó que va poder fugir a l'arxipèlag nipó. Una versió diu que va arribar a la ciutat de Yamaguchi i que allà va ser enterrada. N'hi ha un altre que explica que una tal Dama Yang va participar en la vida de la cort imperial sent força popular. A Kyoto hi ha dos temples que li són dedicats.
Una altra llegenda ens diu que l'emperador va abdicar a favor del seu fill i quan es va assabentar de la mort de Yôkihi al Japó hi va enviar un general amb dues escultures budistes al temple on es creia que havia estat enterrada, però n'hi havia un altre de temple que en disputava el privilegi. Els dos temples van començar a “negociar” però va haver d'intervenir-hi la cort imperial per resoldre el conflicte.
Hi ha una escultura de Yôkihi al temple Sennyo-ji (泉涌寺), a Kyoto, i aquesta és considerada actualment un “tresor nacional”.
楊貴妃 va ser considerada una de les dones més belles de tota la Xina. Hi ha una expressió en japonès que diu “楊貴妃のように美しい" ( Yôkihi no yô ni utsukushii:
Bella com Yôkihi (sempre en referència a una bellesa extraordinària).
Aquest Nô comença amb la demanda de l'emperador xinès a un monjo taoista que vagi a trobar l'esperit de Yôkihi a Hôraizan (蓬莱山). Un cop allà el monjo troba Yôkihi i aquesta li explica la seva relació amorosa amb l'emperador i els seus desitjos de viure junts tota la vida. Res d'això no es complirà, i Yôkihi plora amargament la seva trista separació.
“Hôraizan” (蓬莱山) : La muntanya de l'eterna joventut.
Segons una llegenda xinesa era una muntanya en una illa on vivien éssers màgics. Es creu que és una referència a les illes japoneses, la qual cosa demostraria que els xinesos ja tenien una vaga idea de l'existència del Japó. La llegenda continua amb l'expedició ordenada per l'emperador xinès Shikô (259-210 aC.), de la dinastia Shin, i encapçalada pel seu metge Jofuku, per tal de trobar l'elixir de la immortalitat. Jofuku hi va arribar l'any 221 aC. i es creu que potser aquesta va ser la primera relació entre els dos països.
Segons la tradició taoista és la “terra de la felicitat”.
La muntanya en qüestió rau prop de Han-Nagashino, a la prefectura d'Aichi, i encara actualment és considerat un lloc amb una atmosfera especial i fins i tot misteriosa.
Referències :
“Genji Monogatari”(源氏物語), llibre no. 01 : Kiritsubo (桐壷).
Llibre no. 04 : Yûgao (夕顔 )
Llibre no. 07 : Momiji no Ga (紅葉賀)
“Konjaku Monogatari shû” : 今昔物語集.
Obra coneguda generalment com a “Konjaku Monogatari”, però el seu nom és el de l'encapçalament i significa : Antologia de històries passades. Té més de mil contes o històries i va ser escrita cap a finals de l'època Heian (794-1185). L'obra original comprèn 31 volums dels quals només n'hi ha 28 actualment. Els contes procedeixen tan del Japó com de l'Índia i de la Xina.
"Taketori Monogatari" (竹取物語).
Podreu observar que quan es tracta de textos clàssics molt coneguts (com aquesta mateixa obra, el Genji, Heike, Ise, Makura, etc.) i amb traduccions a llengües occidentals assequibles, no poso més dades del text.
“Kara Monogatari” (唐物語). Obra de Fujiwara no Shigenori (藤原成範, 1135-1177). Consta de 27 històries sobre personatges xinesos. Escrita entre 1165-1176).
“Kanginshû” (閑吟集) : Cançons per a les hores de lleure.
Antologia del 1518. Consta de 311 cançons, molt populars, té un cert paral.lelisme amb “Carmina Burana”. Té dos pròlegs : un en japonès i un altre en xinès.
Va tenir molta influència en el Kabuki femení i els cants per a shamisen.
Segons algunes fonts suggereixen que potser és obra de Sôchô (宗長, 1448-1532), però no hi ha prou elements per adjudicar-li l'autoria.
“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).
“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.
Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).
“Manyôshû” (万葉集)
“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.
Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan, però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011.
El Kokinshû és altre cop present, també els 20 llibres corresponents i té 1351 poemes.
“Ise Monogatari” (伊勢物語) - narració no. 65.
- narració no. 84.
“Heike Monogatari” (平家物語) – llibre 10 : Kanemori es llença a l'aigua (維盛入水).
“Yakumo Mishô” (八雲御抄) : El Tractat Yakumo de sa majestat, o El Llibre dels Vuit Núvols.
Autor : Juntoku In / L´ex-emperador Juntoku (順徳院, 1197-1242) . Va regnar del 1210 al 1221.
Llibre sobre les opinions i punts de vista de la pràctica poètica del seu temps.
Juntoku va tenir problemes polítics amb seu pare i va ser exiliat a Sado, una estada que va durar vint anys. Va seguir les inclinacions poètiques de la família des de molt jove i ja era un bon poeta als catorze anys. A partir del 1215 va participar en nombrosos concursos. Degut al seu exili a Sado també és conegut amb el nom de Sado no In (佐渡院).
La seva obra poètica es recollida en moltes antologies.
“Taiheiki” (太平紀) : Annals de la Gran Pau.
Obra històrica en 40 parts amb la participació de diverses mans, anònimes, i en diverses etapes, però, evidentment, de monjos que afavorien la dinastia del sud. Sembla ser que la versió final va ser d'un monjo budista anomenat Kojima l'any 1372.
Fa referència al període conegut com “Nanbokuchô” (南北朝時代) : Període de les corts del nord i del sud. Les dues dinasties que dominaven el pais entre els anys 1336 i 1392 i enfrontades tan ideològicament com militarment, amb el resultat final de l'extinció de la dinastia del sud.
“Tanabata” (七夕), Festivitat de les estrelles, que es celebra el 7 de juliol. Es tracta d’una llegenda xinesa sobre la trobada de dues estrelles: Altair (Kengyû牽牛) i Vega (織女Shokujô ) , també anomenada Orihine (織姫), Orihine que estan separades durant la resta de l’any per la Via Làctia (Amanogawa天の河). Aquesta llegenda va arribar al Japó a l’època Nara. A l’època Edo la gent va començar a decorar les plantes de bambú amb paperets de colors on s’hi havien escrit poemes o desitjos que s’havien de realitzar durant l’any.
Shokujô era filla del déu del cel, Tentei,(天帝) que vivia a l’est de la Via Làctia i sempre estava teixint. La noia es va enamorar i es va casar amb un pastor, Kengyû, que era de l’altre extrem de la Làctia. La noia, però, va descuidar la seva feina de teixidora i el pare va decretar com a càstig que només es podrien veure un cop a l’any, exactament la setena nit del setè mes. Aquella nit el barquer de la lluna porta Shokujô al seu marit, però si ella no ha acabat la feina llavors Tentei farà que plogui i es desbordi el riu, llavors la barca no podrà sortir.
o0o
Subscriure's a:
Missatges (Atom)