SENDERA D'OKU (おくの細道) 35

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

一振

今日は親しらず子しらず犬もどり 駒返しなど云北国一の難所を 越てつかれ侍れば、枕引よせて 寝たるに、一間隔て面の方に 若き女の声二人計ときこゆ。 年老たるおのこの声も交て 物語するをきけば、越後の国新 潟と云所の遊女成し。伊勢参宮 するとて、此関までおのこの送りて、 あすは古郷にかへす文したゝめて はかなき言伝などしやる也。白浪 のよする汀に身をはふらかし、 あまのこの世をあさましう下り て、定めなき契、日〃の業因い かにつたなしと、物云をきくきく 寝入て、あした旅立に、我々に むかひて、行衛しらぬ旅路の うさ、あまり覚束なう悲しく 侍れば、見えがくれにも御跡をした ひ侍ん。衣の上の御情に大慈の めぐみをたれて結縁せさせ給へ と泪を落す。不便の事には 侍れども、我々は所〃にてとゞ まる方おほし。只人の行にまか せて行べし。神明の加護かならず 恙なかるべしと云捨て出つゝ、 哀さしばらくやまざりけらし。
一家に遊女もねたり萩と月
曾良にかたれば、書とゞめ侍る。


ICHIBURI

Las de passar avui pels llocs més perillosos de les contrades del nord : Oyashirazu (nens-obliden-pares), Koshirazu /pares-obliden-nens), Inumodori (tornada del gos) i Komagaeshi (retorn del poltre), agafí el coixí per dormir quan de la cambra del costat cap al davant sentí unes veus que semblaven de dues noies joves. Parlaven amb un home gran la qual veu es barrejava amb llurs, i pel que deien entenguí que eren prostitutes de Niigata, de la contrada d'Echigo. Pelegrinaven al santuari d'Ise i l'home les havia acompanyat fins a la barrera d'Ichiburi, i com l'endemà ell se'n tornava a Niigata l'n donaven lletres i encàrrecs.
“Errants com les blanques ones cap a la platja......” (129), filles de pescadors de vida malaurada, de promeses buides, enfonsades en la turpitud nit rere nit, i sentint-les parlar m'adormí.
L'endemà a punt de sortir se'ns adreçaren.

- Sóm espantades de viatjar per camins desconeguts, i ens angoixa molt. Ens permetríeu de seguir-vos, amb dissimul, per no fer-nos veure? Concediu-nos la gràcia i trobar el camí de la salvació. - digueren ploroses.

- És una llàstima, emperò, nosaltres ens aturem a molts llocs. Hauríeu d'ajuntar-vos amb altra gent que faci el camí. Que els déus us protegeixin i tingueu un viatge propici.

Així ens acomiadàrem. Emperò, durant una bona estona em compadí d'elles.

---En aquell hostal dormen també bagasses, herbes i lluna.

Recití i Sora ho escriguí.

- - - - - -

129 – Referència al poema no. 1703 del SKKS :
白浪のよするなぎさによをすぐす. 海人の子なればやどもさだめず
Errants com blanques ones cap a la platja, filles de pescadors sens aixopluc.

També esmentat al “Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041). Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa). Tema “Prostitutes” (遊女).


o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 120 -

百二十段

昔、おとこ、女のまだ世経ずとおぼえたるが、人の御もとに忍びてもの聞えてのち、ほど経て、

近江なる筑摩の祭とくせなんつれなき人の鍋の数見む



Una vegada, un home pensà que una noia no havia tingut encara experiències amoroses, assabentant-se, emperò, de què mantenia relacions amb un altre home composà poc després :

---Vull que arribi aviat la festa de Tsukuma a Ômi per veure quants pots porta aquesta cruel persona. (1) (2)

- - - - - -



(1) Poema anònim. Shûiwakashû (拾遺和歌集) no. 1219, amb alguna diferència.
(2) Es celebrava una festa el primer de la quarta lluna al temple xintoista de Tsukuma en què tradicionalment les dones d'allà portaven sobre el cap tants pots, o testos, com amants havien tingut.



o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 119 -

百十九段

むかし、女の、あだなるおとこの形見とてをきたる物どもを見て、

形見こそ今はあだなれこれなくは忘るゝ時もあらましものを




Una vegada, una dona, tot mirant les coses que un home infidel havia deixat com a record :

------El record que tinc és ara mon enemic, si fos altrament tindria jo el moment per poder oblidar-vos? (1) (2)



- - - - - -



(1) Poema anònim. KKS 746
(2) ......あだ /あた.... (仂).

o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 118 -

百十八段

昔、おとこ、久しくをともせで、「忘るゝ心もなし。まいり来む」といへりければ、

玉かづらはふ木あまたになりぬれば絶えぬ心のうれしげもなし




Una vegada, un home, no havent dit res durant molt de temps, envià (1) “No tinc intenció d'oblidar-vos. Vindré a veure-us”.
La dona contestà (2) :

---Mentre la fina meravella s'enfila per mant arbres no hi ha joia sobre la vostra intenció de continuar. (3) (4) (5)



- - - - - -


(1) A una dona.
(2) Aquesta frase no hi és al text, però, s'interpreta que el poema és la seva resposta.
(3) Poema anònim. KKS no. 709, i KKRJ no. 2606, amb alguna diferència.
(4) Es refereix a què ell visita moltes dones.
(5) Veure narració no. 36, nota no. 3.




o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 117 -

百十七段

むかし、帝、住吉に行幸したまひけり。

我見ても久しくなりぬ住吉の岸の姫松いく代経ぬらん

御神、現形し給て、

むつましと君は白浪瑞垣の久しき世よりいはひそめてき




Una vegada. Un emperador (1) visità Sumiyoshi.

---Molt de temps ha passat des del primer cop que us vaig veure, quantes generacions heu vist formosos pins de la costa de Sumiyoshi? (2) (3)

Un gran déu es manifestà :

---No sabeu del nostre parentiu? Molts anys fa que comencí a celebrar vostre regnat. (4)


- - - - - -



(1) No és clar de quin emperador es tracta. De fet, però, algunes notes antigues parlen de Montoku (文徳天皇, 827-858) o de Heizei (平城天皇, 774-824).
(2) Poema anònim. KKS no. 905, on Sumiyoshi (住吉) és Suminoe (住之江), el nom més antic per Sumiyoshi.
(3) 姫 (hime) com a substantiu és “princesa”, però aquí és emprat com a prefix i significa “petit, bell, formós....”
(4) Poema anònim. SKKS no. 1857.


o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 116 -

百十六段

むかし、おとこ、すゞろにみちの国までまどひいにけり。京に、思ふ人にいひやる。

浪間より見ゆる小島の浜びさし久しくなりぬ君にあひ見で

「何事も、みなよくなりにけり」となんいひやりける。



Una vegada, un home vagarejà fins a la província de Michi. Envià a l'estimada de la capital :

---Cabana a la platja d'un illot vist entre les ones, tant de temps sens veure't. (1)

“Tot ha millorat”, escriví i envià. (2)



- - - - - -


(1) “浪間より見ゆる小島の浜びさし.....” La interpretació d'aquesta part del poema no és gens clara i ha donat lloc a comentaris contradictoris.
Aquests versos es troben en el MYS no. 2753 i en el Shûiwakashû (拾遺和歌集) no. 856, sense autoria.
(2) També això ha provocat molts comentaris, però sembla que hi ha unanimitat en el sentit que l'home ja no és procliu a la infidelitat.



o0o

竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS-19-

翁、喜びて、家に帰りてかぐや姫にかたらふやう、「かくなむ帝の仰せ給へ る。なほやは仕うまつり給はぬ」と言へば、かぐや姫答へていはく、「もはら、さやうの宮仕へ仕うまつらじと思ふを、しひて仕うまつらはせ給はば、消え失せ なむず。御官冠つかうまつりて、死ぬばかりなり」。翁いらふるやう、「なしたまひそ。官冠も、わが子を見たてまつらでは、何にかはせむ。さはありとも、な どか宮仕へをしたまはざらむ。死に給べきやうやあるべき」と言ふ。
「なほ虚言かと、仕うまつらせて、死なずやあると見給へ。あまたの人の、心ざしおろかな らざりしを、空しくしなしてこそあれ。昨日今日帝ののたまはんことにつかん、人聞きやさし」と言へば、翁、答ヘていはく、「天下の事は、とありとも、かゝ りとも、御（ミ）命の危さこそ、大きなる障りなれば、なほかう、仕うまつるまじき事を、まゐりて申さん」とて、まゐりて申すやう、「仰せのことのかしこさ に、かの童を、まゐらせむとて仕うまつれば、『宮仕へに出し立てば死ぬべし』と申す。造麻呂（ミヤツコマロ）が手に生ませたる子にもあらず。昔、山にて見 つけたる。かゝれば、心ばせも世の人に似ずぞ侍る」と奏せさす。帝仰せ給はく、「造麻呂が家は、山本近かんなり。御狩行幸（ミユキ）し給はんやうにて、見 てんや」と、のたまはす。造麻呂が申すやう、「いとよき事なり。なにか心もなくて侍らんに、ふとみゆきして御覽ぜむに、御覽ぜられなむ」と奏すれば、御 門、にはかに日を定めて御狩に出で給ひて、かぐや姫の家に入り給ひて見給ふに、光満ちてけうらにてゐたる人あり。
これならんと思して近く寄らせ給ふに、逃げて入る袖をとらへ給へば、面をふたぎてさぶら へど、はじめて御覧じつれば、類なくめでたくおぼえさせ給ひて、「許さじとす」とて、ゐておはしまさんとするに、かぐや姫答へて奏す、「おのが身は、この 国に生まれて侍らばこそ使ひ給はめ。いとゐておはしましがたくや侍らん」と奏す。御門、「などかさあらん。なほゐておはしまさん」とて、御輿を寄せ給ふ に、このかぐや姫、きと影になりぬ。はかなく、くちをしと思して、げにたゞ人にはあらざりけりとおぼして、「さらば御ともにはゐて行かじ。もとの御かたち となり給ひね。それを見てだに帰りなむ」と仰せらるれば、かぐや姫もとのかたちに成ぬ。御門、なほめでたく思しめさるゝ事せき止めがたし。かく見せつる宮 つこまろを喜び給ふ。さて仕うまつる。
百官の人々、あるじいかめしう仕うまつる。帝、かぐや姫を止めて帰り給はんことを、あかずくちをしく思しけれど、魂を止めたる心地してなむ帰らせ給ひける。御輿にたてまつりて後に、かぐや姫に、
　　　帰るさの行幸もの憂く思ほえてそむきてとまるかぐや姫ゆゑ
御返事を、
　　　葎（ムグラ）はふ下にも年は経ぬる身の何かは玉のうてなをも見む
これを、帝御覽じて、いかゞ帰り給はん空もなく思さる。御心は、さらにたち帰るべくも思 されざりけれど、さりとて夜をあかし給ふべきにあらねば、帰らせ給ひぬ。常に仕うまつる人を見たまふに、かぐや姫の傍に寄るべくだにあらざりけり。こと人 よりはけうらなり、と思しける人の、かれに思しあはすれば、人にもあらず。かぐや姫のみ御心にかゝりて、ただ独り住みし給ふ。よしなく御方々にもわたり給 はず。かぐや姫の御もとにぞ、御文を書きて通はせ給ふ。御返りさすがに憎からず聞え交し給ひて、おもしろく、木草につけても御歌をよみてつかはす。



El vell, cofoi, tornà a casa i li ho explicà a Kaguyahime :

-I això diu l'emperador. Així què, no entraràs a son servei?

Kaguyahime li respongué :

-No penso entrar a son servei en absolut! Si m'hi forceu, desapareixeré! Tindreu un títol i jo moriré.

El vell digué :

-No facis això! De què em serveixen els títols si no puc veure ma filla? Emperò, per què no vols anar-hi? Un no es mor per això!

-Si ho creieu desassenyat, féu-m'hi anar i veureu si no em moro. He estat el desig de molts homes que no eren pas necis i ha estat endebades. Si ahir o avui obeís les ordres de l'emperador sentiria vergonya que ells se n'assabentessin.

I el vell contestà :

-Tot pot passar sota el cel, emperò, em preocupa més ta vida i si és en perill aniré a dir-li a l'emperador que no desitges ésser a son servei.

I hi anà i digué :

-Amb tot mon respecte per a vos ordres he fet tot allò que he pogut perquè la noia vingués, emperó, ha dit “Si m'envieu a servir a la cort moriré”. No és filla nata de mi, Miyatsukomaro. Fa molt de temps la trobí a les muntanyes, i per això no se sembla a ningú d'aquest món.

L'emperador digué :

-Miyatsukomaro, ta casa és prop del peu de la muntanya, no? Amb el pretext d'una cacera no podria veure-la?

El vell respongué :

-Una magnífica idea! Us presenteu de sobte i aprofitant un moment de desatenció podreu veure-la, de segur.

L'emperador, tot d'un plegat, fixà el jorn i sortí per a la cacera.

Entrà a la casa de Kaguyahime i mirà, hi havia una persona de radiant bellesa. Pensà que seria ella i quan s'hi apropà ella fugí cap a l'interior. L'emperador l'agafà per una màniga i ella es cobrí la cara amb l'altra, emperò, primer pogué veure-la i pensà que era d'una bellesa imparella.

-No us deixaré anar!

Digué i féu per endur-se-la, emperò, Kaguyahime contestà :

-Si mon cos fos d'aquest món, jo, certament, us serviria, emperò, us serà molt difícil d'emportar-me.

L'emperador digué :

-Com és això? Us portaré amb mi!

I mentre ordenava que s'apropés el palanquí Kaguyahime s'esvaí sobtadament.
Decebut, pensà consirós que veritablement no era pas com cap altra persona i digué :

-Si ha d'ésser així, no faré pas que vingueu. Torneu a vostra forma d'abans. Només que us vegi i me'n tornaré.

I Kaguyahime aparegué en sa forma anterior.
L'emperador gairebé no podia controlar l'admiració que sentia. Agraí Miyatsukomaro per haver-li permès de veure-la així, i aquest preparà una fastuosa menjada per a tot son seguici.
L'emperador decebut per haver de deixar Kaguyahime es preparà per tornar-se'n i sentí com si s'hi deixés el cor.
Dintre del palanquí escriví a Kaguyahime :

------Penso llangorós en la tornada i m'aturo i em giro per Kaguyahime que no em fa cas.

Ella contestà :

------Anys he passat sota l'heura, com podria jo contemplar l'esplendor de vostre palau?

Veient això l'emperador hesità de tornar-se'n, emperò, tot i que son cor no era gens disposat a anar-se'n no podia passar-se la nit així, i se'n tornà.

Observà les dones que el servien habitualment i cap ni una no podia comparar-se a Kaguyahime, àdhuc le més bella d'entre elles no s'hi podia pas assemblar. Kaguyahime li tenia el cor pres i visqué en solitud.
No visità més les estances de les dones i escriví lletres que feia arribar a Kaguyahime, i com les respostes d'ella no eren pas desplaents li feia versos que enviava amb flors i branques exquisides.

o0o