雨月物語 33
Ugetsu Monogatari
Ueda Akinari (1734-1809)
香央の女子磯良かしこに 往てより。夙に起。おそく臥て。常に舅姑の傍を去ず。夫が性をはかりて。心を尽して仕へければ。井沢夫婦は孝節を感たしとて歓びに耐ねば。正太郎も其志に 愛てむつまじくかたらひけり。されどおのがまゝのたはけたる性はいかにせん。いつの比より鞆の津の袖といふ妓女にふかくなじみて。遂に贖ひ出し。ちかき里 に別荘をしつらひ。かしこに日をかさねて家にかへらず。磯良これを怨みて。或は舅姑の忿に托て諫め。或ひは徒なる心をうらみかこてども。大虚にのみ聞なし て。後は月をわたりてかへり來らす。父は磯良が切なる行止を見るに忍びず。正太郎を責て押篭ける。磯良これを悲しがりて。朝夕の奴も殊に実やかに。かつ袖 が方へも私に物を餉りて。信のかぎりをつくしける。一日父が宿にあらぬ間に。正太郎磯良をかたらひていふ。御許の信ある操を見て。今はおのれが身の罪をく ゆるばかりなり。かの女をも古郷に送りてのち。父の面を和め奉らん。渠は播磨の印南野の者なるが。親もなき身の浅ましくてあるを。いとかなしく思ひて憐れ をもかけつるなり。我に捨られなば。はた舩泊りの妓女となるべし。おなじ浅ましき奴なりとも。京は人の情もありと聞ば。渠をば京に送りやりて。栄ある人に 仕へさせたく思ふなり。我かくてあれば万に貧しかりぬべし。路の代身にまとふ物も誰がはかりことしてあたへん。御許此事をよくして渠を恵み給へと。ねんご ろにあつらへけるを。磯良いとも喜しく。此事安くおぼし給へとて。私におのが衣服調度を金に貿。猶香央の母が許へも偽りて金を乞。正太郎に与へける。
Des del jorn en que Isora, la filla dels Kasada, anà a la sa nova llar, d'hora es llevava i tard s'allitava, gairebé no es movia de la vora dels sogres, s'adaptà al tarannà del marit, i posà el cor per a servir-lo. El matrimoni Kasada admirà sa dedicació als deures filials i no hi cabien de joia. Shôtarô també apreciava sa determinació i vivien en harmonia.
Això no obstant, que es pot esperar d'una naturalesa estúpida? En un cert temps, Shôtarô es ben encaterinà amb una cortesana de nom Sode, del port de Tomo, acabà per recomprar-la i la instal.là en una vila d'un poble veí, i allà s'hi passà els jorns sens tornar a casa seva.
Isora se'n sentí d'això i li ho retragué, algunes vegades amb l'excusa de l'enuig dels sogres, i d'altres el blasmà per son cor voluble. Emperò, ell no li'n feia gens de cas, i després s'estava setmanes sens tornar. El pare veient el capteniment fidel d'Isora no ho suportà més, blasmà Shôtarô i el confinà a casa. Isora s'afligí i matí tarda el serví diligent, i envià provisions en secret a aquella Sode, mostrant així tota sa benvolença.
Un jorn, aprofitant que son pare no era a casa, Shôtarô digué a Isora :
Veient ta virtut pura, avui no puc per altrament que penedir-me de ma fallença. Enviaré aquesta dona a son poble i apaivagaré l'enuig del pare. Ella és d'Inamino, a Harima, no té parents i és en una situació deplorable. En sóc afligit i em fa molta pena, si l'abandono segur que esdevindrà una prostituta al moll. Si tanmateix ha d'exercir aquest lamentable ofici, he sentit que a la capital la gent és més compassiva . Penso enviar-la allà i que entri al servei d'alguna persona d'importància. En ma situació actual ella deu estar mancada de tot. Així doncs, qui li procurarà les despeses del viatge, amb què es vestirà? Arranja aquest afer, compadeix-te'n.
Li ho pregà de tot cor.
Isora en fou cofoia.
No t'hi amoïnis més!
I en secret bescanvià roba i atuells per diner, a més amb falsos pretextos demanà diners a sa mare, i ho lliurà a Shôtarô.
o0o
