14 de maig del 2016

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-12- +


春 / 山家春雨と云ふ事を、大原にてよみけるに
Primavera / Sobre la pluja de primavera a la casa de la muntanya, escrit a Ôhara.
春雨ののきたれこむるつれづれに人に知られぬ人のすみかか

はるさめの-のきたれこむる-つれづれに-ひとにしられぬ-ひとのすみかか

Harusame no-noki tarekomuru-tsurezure ni-hito ni shirarenu-hito no sumika ka

De primavera
la ploguda que penja
de tots els ràfecs
on viu algú en lleure
desconegut dels altres

Poema no. 45
o0o

7 de maig del 2016


落窪物語 -26-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.



あこき、いかで物参らむ、いかに御心ち悪しからむ、と思ひまはして、強飯を、さりげなくかまへて、いかでと思へど、せむ方なければ、この語らふ小さき子に、「かの君の、かくておはしますをば、いかが思す。いとほしう思すや」と言へば、「いかがは」と言ふ。「さらば、人にけしき見せで、この御文奉るわざしたまへ」と言へば、「いで」とて取りて、あやにくに、かの部屋に行きて、「これ、あけむあけむ、いかでいかで」と言へば、北の方いみじうさいなみて、「何しにあくべきぞ」と宣へば、「沓をこれに置きて。取らむ」と、ののしりて、うちこほめかしてののしれば、おとど、末子にて、かなしうしたまへば、「おごり歩かむと思ふにこそあらめ。早うあけさせたまへ」と宣へば、いみじく宣ひて、「今しばしありて、あけむついでに」と宣ふに、おそばへて、「あれ押しこぼちてむ」と腹立ちののしれば、おとど、手づから、いましてあけて入れたまへれば、沓も取らで、「いづら」とて、ついかがまりて、さし取らせて、「あやし。なかりける」とて出でぬれば、「まさにさかしきことせむや」とて、走り打ちたまふ。
かの文を、はざまより日の光の当りたるより見れば、あこきがよろづのこと書きて、はかなきさまにして、おこせたるなりけり。されども、物食はむともおぼえで、置きつ。
北の方、さすがに、日に一たび物食はせむ、物縫ひにより命は殺さじと思ひて、典薬の助を人間に呼びて、「かうかうなむ、しかじかのことあれば籠め置きたるを、さる心思ひたまへ」と語らひたまへば、いともいともうれし、いみじ、と思ひて、口は耳もとまで笑みまけてゐたり。「夜さり、かの居たる部屋のおはせ」など、契り頼めたまふに、人来れば、去りぬ。
あこきがもとに、少将の御文あり。「いかに。その部屋はあくやと、いみじくなむ。なほ便宜あらば告げられよ。さりぬべくは、必ず必ず奉りたまひて。御返りあらば、慰むべき。いとあはれなることを思ふに」とあり。正身におろかならずいみじきことを書きたまひて、「いと心ぼそげなりし御消息を思ひ出づるに、いとわりなくなむ。
いのちだにあらばと頼む逢ふことを絶えぬといふぞいと心憂き
わが君、心強く思し慰めよ。もろともにだに籠めなむ」と書きたまへり。
帯刀も「さらに、このことを思ふに、心ちもいと悪しくてなむ臥してはべる。いかに思ほすらむと、かたはらいたく、いとほしきに、法師にもなりぬべくなむ」と書きておこせたり。
あこき、御返り、「かしこまりてなむ。いかでか御覧ぜさせはべらむ。戸はいまだあきはべらず。さらにいとかたくなむ。いかにしはべらむ。御文もいかでか御覧ぜさせはべらむとすらむ。御返りは、これよりも聞えさせはべらむ」と聞ゆ。帯刀がもとにも、同じさまに、いみじきことをなむ、言へりける。
ニの巻にぞことごともあべかめるとぞある。



Akogi era preocupada per l'estat d'Ochikubo. Preparà arròs cuit amb mongetes vermelles, i mentre pensava com s'ho faria per a fer-li-ho arribar, passà el tercer fill, el fill petit del Chûnagon amb qui parlava de quan en quan.

- Què en penseu de tot açò que li ha passat a la damisel·la?
- Que em sap molt de greu.
- Així doncs, podríeu donar-li aquesta lletra quan ningú no us vegi?
Sí.

I la prengué. Era conscient de què allò no estava bé, tot i així anà a la cambra.

. Obriu! Obriu!

La Kita no Kata el renyà.

- Per què vols que t'obri?
- Hi tinc les sabates i les vull agafar.

Digué tot cridant i fent soroll. El Chûnagon que n'estava molt de son fill digué :

- Segurament se les vol posar. Obre d'una vegada.

La Kita no Kata, reganyosa :

- Ara que s'esperi. Ja obrirem i les agafarà.

El noi continuava fent enrenou,

- Trencaré la porta! – cridà tot enfadat.

El Chûnagon obrí la porta ell mateix.

- On seran....?

I ajupint-se donà la lletra a Ochikubo que la prengué.

- Que estrany........... no hi són.... - i dient açò sortí.

- Quina poca-soltada!

La Kita no Kata l'agafà i li donà un calbot.

Ochikubo mirà el que havia rebut a la llum del sol que entrava per una esquerda de la porta. Akogi li deia moltes coses i li enviava arròs cuit amb mongetes vermelles, mes com no tenia gana ho deixà.

La Kita no Kata havia dit de donar-li de menjar un cop al jorn, havia de cosir, no fos que es morís.... Quan fou sola cridà al Tenyaku no Suke.

- I açò és el que ha fet. Doncs, l'he reclosa. Amb aquesta intenció us la confio.

L'oncle no hi cabia d'alegria pensant-hi i féu una somriure d'orella a orella.

- Podeu anar-hi aquesta nit.

Ell s'hi mostrà d'acord, i com venia algú se n'anà.

Akogi rebé una lletra del Shôshô.

-Com va tot? És encara tancada en aquella cambra? Sóc molt amoïnat. Aviseu-me si hi ha alguna possibilitat, Si podeu doneu-li açò, una resposta seva em faria conhort. Penso que açò és tan lamentable!

Ses mots expressaven els sentiments de son cor vers Ochilubo.

- Quan penso en vostra darrera lletra, vós tan afligida, no puc expressar ma sofrença.

---Només en vida podrem sempre esperar mes si em dieu que no ens trobarem més mon cor vessa de dolor.

Féu el cor fort estimada, tan de bo pogués ésser reclòs amb vós!

També Tachihaki escriví a Akogi :

-Quan penso en aquest afer em poso tan malalt que m'haig d'allitar. El pensament de com s'ha de sentir la damisel·la m'afecta tant que he pensat en fer-me monjo.

Akogi contestà la lletra del Shôshô :

- Sí, faré com dieu, senyor. La porta continua tancada, i ben tancada, no sé com m'ho faré per a poder donar-la li vostra lletra. Quan vegi una oportunitat us ho faré saber.

També escriví a Tachihaki dient-li el mateix.

La continuació és a la segona part.


o0o

30 d’abril del 2016

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 113
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百十三】


ひやうゑのかみはなれての後臨時の祭のまひ人にさゝれていきけりこの女とも物見にいてたりけるさてかへりてよみてやりける
昔きてなれしをすれる衣手をあなめつらしとよそにみしかな
かくて兵衛督山吹につけてをこせたりける
諸共にゐてのさとこそ恋しけれひとりおりうき山吹のはな
となんかへしはしらすかくてこれは女かよひける時に
大空もたゝならぬかな神な月我のみ下にしくると思へは
これもおなし人
逢事の浪のした草みかくれてしつ心なくねこそなかるれ


Després que l'oficial de la Guàrdia de palau l'hagués deixada, ell fou escullit com a dansaire per al gran festival del santuari de Kamo, i aquesta dona sortí amb ses acompanyants per veure'l. Quan ella tornà a casa composà i li envià aquest poema :

---Les coneixia mànigues estampades visites d'antany que estranyes em semblen vistes ara de tan lluny.

L'oficial li envià amb un ram de roses grogues :

---Enyoro el temps quan els dos junts vivíem al poble d'Ide mustigues són les roses si les haig de collir sol.

No se'n coneix la resposta.

De la dona quan l'home la sovintejava :


---Estrany aquest cel de la desena lluna quan em pensava d'ésser només jo sola a vessar les llàgrimes.

També de la mateixa dona :

---Sense veure-us com herba amagada celada de tots amb el cor desficiós tot és només planys i plors. (197)
- - - - - -

197 – Poema no. 1360, llibre 15, Shinkokinshû (新古今集).

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 112
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百十二】


おなし女後に兵衛督もろたゝにあひてよみてをこせける日の事になん
こち風はけふ日くらしに吹めれと雨もよにはたよにもあらしな
とよみけり

La mateixa dona es veié després amb Morotada (196), oficial de la Guàrdia de palau.
Una vegada li envià un poema sobre els esdeveniments de la jornada :

---És el vent de l'est que ha bufat tot el jorn fins al capvespre però no hi haurà pas pluja per la vesprada.

- - - - - -

196 – Fujiwara no Morotada (藤原庶正, ?-?).

o0o

24 d’abril del 2016

与謝蕪村 - 03

Yosa Buson (1716-1784)


春 PRIMAVERA




鶯の日枝をうしろに高音哉
Uguisu no hie wo ushiro ni taka ne kana

Alta rossinyol
rere el puig Hiei
ta refilada.


うぐひすや家内揃ふて飯時分
Uguisu ya kanai soroute meshi jibun

I un rossinyol
la família junta
l'hora de dinar.


鶯や茨くゞりて高う飛ぶ
Uguisu ya ibara kugurite takau tobu

Entre espines
travessa el rossinyol
i s'envola alt.
o0o

16 d’abril del 2016


小林 一茶 -12-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.



けさ程やちさい霞も春ぢやとて
けさほどや ちさいかすみも はるじゃとて
Kesa hodo ya-chisai kasumi mo-haru ja tote


La matinada
una mica de boira
és primavera.




みどり子や御箸いたゞくけさの春
みどりこや おはしいただく けさのはる
Midori ko ya-ohashi itadaku-kesa no haru


T'han donat infant
matí de primavera
els teus bastonets.

o0o

小林 一茶 -11-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.



後のゝは正月ぞともいはぬ也
のちのちは しょうがつぞとも いわぬなり
Nochi-nochi wa-shoogatsu zo to mo-iwanu nari

Després d'uns dies
ningú no t'esmentarà
primera lluna.




猫塚(に)正月させるごまめ哉
ねこづかに しょうがつさせる ごまめかな
Nekozuka ni-shoogatsu saseru-gomame kana

Primera lluna
sobre la tomba del gat
sardines seques.