KOKINSHÛ (古今集) -2-

Començaré amb uns poemes traduïts referents a la primavera, el tema del dos primers llibres del Kokinshû.

Quan es va compilar l'antologia, (època Heian 794-1185), al Japó s'utilitzava el calendari lunar. Així doncs, el nou any començava a finals de gener o a primers de febrer, quan florien les pruneres, els primers brots de las plantes entre la neu i el cant dels ocells. Es considerava primavera els tres primers mesos, els següents era l'estiu i així successivament. Ocasionalment s'hi afegia un mes, un mes intercalat, per regular el calendari lunar amb el cicle solar.

En el Japó pre-Heian els noms dels mesos evocaven les estacions canviants, i quan els noms eren usats com a imatges en els poemes es traduïen literalment. No obstant això, en el període Heian cada cop era més comú anomenar els mesos : primer, segon, etc., com es fa actualment. Així doncs, s'ha emprat aquest sistema en la majoria de les traduccions. S'ha de tenir present que el primer mes començava habitualment al febrer, el segon mes nostre.

よみ人しらず . Anònim

春霞たてるやいづこみよしののよしのの山に雪はふりつつ

On ha anat la boira de la primavera? A la gran Yoshino, sobre la serralada de Yoshino hi continua nevant.

Poema no. 3

Yoshino és una zona muntanyenca de Nara, seu d'una residència imperial en el període del Man'yôshû. Sota la influència del budisme el lloc va tenir un caràcter sagrat i místic, d'aquí el prefix nominatiu み. Aquell temps el topònim representava generalment els cims coberts de neu.

KOKINWAKASHÙ (古今和歌集) -1-

L'antologia poètica KOKINWAKASHÙ (古今和歌集), usualment abreujat KOKINSHÛ (古今集), va ser concebuda inicialment per l'emperador Uda (宇多天皇 , 867-931), però va ser el seu fill, l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885–930), qui va ordenar-ne el recull cap a l'any 905. Es va donar per finalitzada el 920, tot i que segons diverses fonts històriques l'últim poema es va afegir el 914.

Els seus compiladors van ser :

• Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)

• Ki no Tomonori (紀友則, 850–904)

• Ôshikôchi Mitsune (凡河内躬恒, 898–922)

• Mibu no Tadamine (壬生忠岑, act. lit.898–920)

La traducció del títol és “Col.lecció de poesia japonesa dels temps antics i moderns”.

Va ser la primera de les vint-i-una antologies poètiques imperials (二十一大集). Es l'antologia que més va influir en les idees poètiques del seu temps i va establir la forma i el format de la poesia japonesa fins al segle dinou.

Té dos pròlegs. El primer escrit per Ki no Tsurayuki, que és també el primer en aportar una visió crítica i autòctona diferenciada del prevalent punt de vist xinès que dominava els cercles literaris d'aquell temps. L'altre pròleg, una concessió a la tradició, és característic xinès, de Ki no Tomonori.

La concepció de barrejar poemes antics i moderns va ser un fet innovador de gran transcendència en el decurs de la història de la poesia japonesa.

Consta de 1.111 poemes dividits en vint parts o llibres, seguint, en aquest cas, els models clàssics xinesos i el Man'yôshû.

També aniré publicant algunes traduccions dels seus poemes.

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -11-

世の中は 常かくのみと 別れぬる 君にやもとな 吾が恋ひ行かむ

Haig de seguir enyorant-te sense sentit, tu, que has desaparegut del nostre costat com si la vida fos així?

Poema no. 3690

Escrit per una persona anònima de l’ambaixada japonesa i dedicat un altre membre que va morir camí cap a Corea.

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -6-

田子の浦にうち出でて見れば白妙の富士の高嶺に雪は降りつつ
[4]

Anant per la cala de Tago veig com neva i neva al noble cim emblanquinat del Fuji.

Aquí també es reprodueix un altre poema del Man´yôshû* ( 3 – 318). Hi ha unes diferències i interpretacions diverses. Alguns comentaristes precisen que es tracta de la neu que ha caigut permetent així la visió del Fuji.

SHINKOKINSHÛ, nº 675. 新古今集.冬.Hivern.

Autor : Yamabe no Akahito (山辺赤人 o山部赤人/ 山邊赤人)

Com en el cas de Kakinomoto no Hitomaro no hi ha dates concretes, però sabem que va escriure entre el 724 i 737, tot i que altres fonts diuen que va néixer l’any 700 i va morir el 736.

Va acompanyar l’emperador Shômu (聖武天皇, 701-756) en molts dels seus viatges i gairebé tots els seus poemes van ser escrits durant els seus desplaçaments. Els seus millors versos mostren un marcat interès per les contrades des de Naniwa (actualmente Ôsaka) fins a Chiba, i pels elements shintoïstes, tema que comparteix també amb Kakinomoto no Hitomaro.

És un dels 36 “Poetes Immortals”.

*田子の浦ゆうち出でて見れば真白にぞ富士の高嶺に雪は降りける

Sortint de la cala de Tago veig la neu que ha emblanquinat el noble cim del Fuji.

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -10-

君が行く 道の長路を 繰り畳ね 焼き亡ぼさむ 天の火もがも

Voldria fer un cabdell amb el llarg camí del teu viatge i cremar-lo amb foc diví!

Poema nº 3724

Escrit per Sano no Chigami no Otome, 狭野茅上娘子, (també Sano Otogami). És el més famós dels vint-i-tres poemes que va intercanviar amb el seu amant Nakatomi Yakamori (中臣宅守) quan aquest va anar a Echizen, exiliat. Se’n van enviar seixanta-tres en total.

Nakatomi va ser condemnat a l’exili l’any 739 degut a un escàndol. Quan va tornar a Nara sembla ser que va deixar la poesia per dedicar-se a assumptes oficials.

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -9-

君が行く 海辺の宿に 霧立たば 吾が立ち嘆く 息と知りませ

Si hi hagués boirina pel camí cap a on t’estàs vora la mar, pensa que és el meu alè mentre aquí per tu sospiro.

Poema nº 3578

Poema entre els membres d’una ambaixada cap a Sila (Corea) l’any 736 i aquells que no hi anaven.

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -5-

あしひきの山鳥の尾のしだり尾のながながし夜をひとりかも寝む

[3]

Haig de dormir sol aquesta nit llarga com la cua del faisà de la muntanya que s’escampa com un desmai?

Kakinomoto no Hitomaro

L´original és del Man´yôshû* (11-2802) d´autor desconegut. També s´el troba, encara que diferent, al Shinkokinshû** (4-487).

Hi ha diverses interpretacions, sobretot pel doble significat d´alguns caràcters.

SHÛISHÛ***, nº 778 - 拾遺集. 恋. Amor.

* 思へども思ひもかねつあしひきの山鳥の尾の長きこの夜を

Malgrat que no voldria pensar en ella no ho puc evitar aquesta nit llarga com la cua del faisà de la muntanya.

** ひとりぬる山どりのおのしだりおにしもをきまよふとこの月かげ

Dormirà sol el faisà amb la cua com un desmai perdut en la gebrada a la llum de la lluna.

*** “Tria de poemes”

Recull imperial de 1351 poemes de la meitat de l´època Heian. Les dates aproximades són : 1005-1011. El Kokinshû (古今集)n´és altre cop present, i també té els 20 llibres corresponents.

Va ser encarregat per l´emperador Kazan (花山天皇, 968–1008) però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô (杉藤原公,966-1041) qui va aplegar els versos.

Era fill de l’emperador Reizei (冷泉天皇,950-1011 ) i germà de l’emperador Sanjô (三条天皇, 976-1017 ).

Va haver d’afrontar-se políticament amb els Fujiwara, i als dinou anys, només dos anys després d’accedir al tron, Fujiwara no Kaneie (藤原 兼家,929-990) el va enganyar i el va obligar a abdicar. Va fer-se monjo budista . Va fer diverses peregrinacions i va tornar a promoure l’anomenada “peregrinació de Kannon (觀音)”, tot i que els especialistes dubten que pogués fer-ho ell mateix degut al seu desequilibri mental. Aquesta peregrinació consistia en viatjar a trenta-tres llocs per vuit províncies de la zona de Bandô (板東), nom antic donat a les províncies del Tôkaidô (東海道), a l’est de l’àrea d’Ôsaka (大阪). Sembla ser que el primer lloc de la peregrinació era Sugimoto-dera (杉本寺), a Kamakura (鎌倉), que és, al mateix temps, la primera etapa de la de Kamakura.

Segurament el seu precari estat mental i les austeritats característiques de la vida monacal va escurçar la seva vida , va morir als quaranta anys.