OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -9-

天の原ふりさけ見れば春日なる三笠の山に出でし月かも
[7]

Contemplo de lluny les prades celestials; és la lluna que surt a Kasuga sobre les muntanyes de Mikasa!

KOKINSHÛ no.406. Viatge. 古今集. 羇旅.

Autor : Abe no Nakamaro (安倍仲麿,701-770)

Literat i poeta.

Quan tenia setze anys va ser enviat a la Xina per estudiar allà. Va ocupar càrrecs importants al servei de l’emperador Hsüan-tsung (唐玄宗,685-762), i es va relacionar amb els poetes d’aquell temps, especialment amb Li Po i Wang Wei. En el seu viatge de retorn al Japó l’any 753 una gran tempesta a alta mar va enfonsar el vaixell prop de les costes d’Annam, al sud-est asiàtic, i va tornar a la Xina on s’hi va estar fins a la seva mort.

La nit abans de salpar cap al Japó, els seus amics li van fer una festa de comiat a una platja de Mingzhou. Feia una esplèndida lluna aquella nit i després de sopar va compondre aquest poema que reflecteix tota l’enyorança de la seva terra natal.

KOKINSHÛ (古今集) -4-

雪の木にふりかかれるをよめる
Sobre la neu que cau als arbres

春立てば花とや見らむ白雪のかかれる枝にうぐひすぞなく

Quan neix la primavera no seran pas flors a l'ull del rossinyol les volves de neu sobre l'embanquinada branca on canta?

Poema no. 6

Autor : El monjo Sosei (Sosei Hôshi, 素性法師,act. lit. 859-897) Nom laic : Yoshimine no Harutoshi.

Fill de Henjô (Sôjô Henjô, 僧正遍昭, 816-890). Poema nº 12.

Encara que a l´ombra d´Ariwaha no Narihira (在原業平) i d´Ono no Komachi (小野小町), va ser un autor molt reconegut. Uns seixanta poemes seus, un nombre força elevat per un poeta del seu temps, figuren en les millors antologies. Cal.lígraf de renom i Oficial de la Guàrdia de la Palau. Es va fer monjo instigat pel seu pare, segons s’explica en el Yamato Monogatari (大和物語), captítol 168: ………..やりけれはいきたりけれはほうしの子は法師なるそよきとてこれもほうしにしてけりかくてなん ……

És un dels “Trenta-sis poetes Immortals”, com el seu pare.

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -15-

うらうらに照れる春日にひばり上がり心悲しも独し思へば

L’alosa s’enlaira en la calma del lluent cel de primavera I jo em sento sol i trist.

Poema nº. : 4292

Autor: Ôtomo no Yakamochi (大伴家持, 718-785).

Poeta i polític, i el principal compilador del Man’yôshû. La seva contribució a l’antologia és considerable, amb 479 poemes, més del deu per cent del total de l’obra.

Va ocupar molts càrrecs polítics tot i que la seva carrera va tenir mols alts-i-baixos.

Degut a un crim comès per un familiar seu va ser desposseït a títol pòstum de tots els seus càrrecs.

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals “ (Sanjūrokkasen三十六歌仙).

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -8-

鵲の渡せる橋におく霜のしろきを見れば夜ぞ更けにける
[6]

Si veig la blancor de la gebrada sobre el pont de les garses ja és fosca nit.

Aquest poema procedeix de la col.lecció d´Ôtomo no Yakamochi, però, de fet, la imatge del pont de les garses no hi surt. Hi ha dues interpretacions. La primera que era una clara nit d´hivern i el fred ha gebrat els graons de l´escala de palau. La segona que la lluna del setè mes enllumena, blanquinosa, la polida fusta de l´escala.

Cal aclarir que la imatge del “pont de les garses” fa referència a la llegenda de Tanabata (七夕), Festivitat de les estrelles, que es celebra el 7 de juliol. Es tracta d’una llegenda xinesa sobre la trobada de dues estrelles: Altair (Kengyû牽牛, Kengyuu) i Vega (Shokujô織女), Shokujo , també anomenada Orihine (織姫), Orihine que estan separades durant la resta de l’any per la Via Làctia (Amanogawa天の河). Aquesta llegenda arriba al Japó a l’època Nara. A l’època Edo la gent va començar a decorar les plantes de bambú amb paperets de colors on s’hi havien escrit poemes o desitjos que s’havien de realizar durant l’any.

Shokujô era filla del déu del cel, Tentei,(天帝) que vivia a l’est de la Via Làctia i sempre estava teixint. La noia es va enamorar i es va casar amb un pastor, Kengyû, que era de l’altre extrem de la Làctia. La noia, però, va descuidar la seva feina de teixidora i el pare va decretar com a càstig que només es podrien veure un cop a l’any, exactament la setena nit del setè mes. Aquella nit el barquer de la lluna porta Shokujô al seu marit, però si ella no ha acabat la feina llavors Tentei farà que plogui i es desbordi el riu, llavors la barca no podrà sortir. Si això passa les garses (鵲) faran un pont perquè puguin retrobar-se.

SHINKOKINSHÛ no. 620. 新古今集. 冬.Hivern.

Autor :Chûnagon Yakamochi (中納言家持, 718 – 785) - Ôtomo no Yakamochi (大伴の家持).

Poeta prolífic. La seva aportació al Man´yôshû és d’uns 476 poemes, i a més en va ser recopilador i editor.

Va viure a Dazaifu durant el període de servei del seu pare, Ôtomô Tabito (大伴旅人), a palau. Va estudiar a l´escola dels nobles i va ser governador provincial.

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”.

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -14-

我が宿のい笹群竹吹く風の音のかそけきこの夕かも

Aquest vespre sento el suau esbufec del vent pel joncar vora casa.

Poema nº. : 4291

Autor: Ôtomo no Yakamochi (大伴家持, 718-785).

Poeta i polític, i el principal compilador del Man’yôshû. La seva contribució a l’antologia és considerable, amb 479 poemes, més del deu per cent del total de l’obra.

Va ocupar molts càrrecs polítics tot i que la seva carrera va tenir mols alts-i-baixos.

Degut a un crim comès per un familiar seu va ser desposseït a títol pòstum de tots els seus càrrecs.

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals “ (Sanjūrokkasen三十六歌仙).

KOKINSHÛ (古今集) -3-

二条のきさきのはるのはじめの御うた

Poema escrit per l'emperadriu Nijô sobre el començament de la primavera.

雪の内に春はきにけりうぐひすのこほれる涙今やとくらむ

Amb la neu ha arribat la primavera. Les llàgrimes glaçades del rossinyol s'estan ja desfent.

Poema no. 4

Autor : L'emperadriu Nijô (二条のきさき) era Fujiwara no Takaiko (藤原の高子, 842-910), esposa de l'emperador Seiwa (清和天皇, 850- 880).

Es considerava el rossinyol com el nunci de la primavera.

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -13-

春の野に霞たなびきうら悲しこの夕影に鴬鳴くも

La boirina s’escampa pel camp a la primavera i em sento ple de melangia. Al capvespre refila el rossinyol.

Poema nº : 4290

Autor: Ôtomo no Yakamochi (大伴家持, 718-785).

Poeta i polític, i el principal compilador del Man’yôshû. La seva contribució a l’antologia és considerable, amb 479 poemes, més del deu per cent del total de l’obra.

Va ocupar molts càrrecs polítics tot i que la seva carrera va tenir mols alts-i-baixos.

Degut a un crim comès per un familiar seu va ser desposseït a títol pòstum de tots els seus càrrecs.

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals “ (Sanjūrokkasen三十六歌仙).