更科紀行
さらしなの里、姨捨山の月見んこと、しきりにすゝむる秋風の心に吹さわぎて、倶に風雲の情を狂すもの又ひとり、越人と云。木曾路は山深く道さかしく、旅寐 の力も心もとなしと、荷兮子が奴僕をして送らす。おの／＼こゝろざし尽すといへども、駅旅の事心えぬさまにて、ともにおぼつかなく、物ごとのしどろに跡さ きなるも、なか／＼におかしき事のみ多し。何々と云処にて、六十ばかりの道心の僧、おもしろげもおかしげもあらず、只むつ／＼としたるが、腰たわむまで物 おひ、息はせはしく、足はきざむやうにあゆみ来れるを、伴ひける人のあはれがりて、おの／＼肩にかけたる物ども、かの僧のおひね物と一にからみて、馬につ て我を其上にのす。高山奇峰頭の上におほひかさなりて、ひだりは大河ながれ、岸下千尋のおもひをなし、尺地も平らかならざれば、鞍の上しづかならず。只あ やふき煩ひのみやむ時なし。かけはし、ねざめなど過て、猿が馬場たち峠などは、四十八まがりとかや、九折かさなりて、雲路にたどる心地せらる。かちよりゆ くものさへ、めくるめき、たましひしぼみて、足さだまらざりけるに、かのつれたる奴僕いともおそるゝけしき見えず、馬の上にてたゞねぶりに眠りて、落ぬべ き事あまたたびなりけるを、跡より見あげて危き事かぎりなし。仏の御心に、衆生のうき世を見給ふも、かゝる事にやと、無常迅速のいそがはしきも、我身にか へり見られて、阿波の鳴戸は波風もなかりけり。夜は草の枕をもとめて、ひるのうち思ひまうけたるけしき、結び捨たる発句など、矢立取出て、燈のもとに目を とぢ頭をたゝきてうめきふせば、かの道心の坊、旅懐の心うくて物思ひするにやと推量し、我を慰んとす。わかき時拝みめぐりたる地、あみだの尊き数を尽し、 おのがあやしと思ひし事ども、噺つゞくるぞ、風情のさはりと成て、何を云出ることもせず。とてもまぎれたる月影の、壁の破れより木間がくれにさし入て、引 板の音、鹿おふ声、処／゛＼に聞えける。まことに悲しき秋のこゝろ、ここに尽せり。いでや月のあるじに酒ふるまはんといへば、盃持出たり。よのつねに一め ぐりも大きに見えて、ふつゝかなる蒔絵をしたり。都の人は斯るものは風情なしとて、手にもふれざりけるに、思ひもかけぬ興に入て、●（オウヘン＋ 「青」）●（オウヘン＋「宛」）玉巵の心地せらるゝも処がら也。
あの中に蒔絵書たし宿の月
かけはしやいのちをからむ蔦かづら
かけはしやまづおもひ出駒むかひ
霧はれて桟は目もふさがれず 越人
姨捨山は八幡と云里より一里ばかり南に、西南に横をれてすさまじく高くもあらず、かど／＼しき岩なども見えず、只あはれ深き山のすがたなり。なぐさめかね しといひけんもことわりしられて、そゞろに悲しきに、何故にか老たる人を捨たらんと思ふに、いとゞ涙も落そひければ、（原本此一段なし。一本によりて補ひ たり）
俤や姨ひとり泣月の友
いざよひもまだ更科の郡かな
更科や三よさの月見雲もなし 越人
ひよろ／＼と猶露けしやをみなへし
身にしみて大根からし秋の風
木曾の橡うき世の人の土産かな
送られつ別れつはては木曾の秋
（「送られつおくりつ」をよしとす）
善光寺
月影や四門四宗も只ひとつ
吹飛す石は浅間の野分かな
CRÒNICA D'UN VIATGE A SARASHINA
El vent de la tardor que sovint s'avançava m'incità a contemplar la lluna a la muntanya d'Obasute (1), al poble de Sarashina.
Algú altre també es neguitejava per vagarejar pels vents dels núvols, l'Enjin (2).
El camí de Kiso per la fondalada de la muntanya era escarpat, l'esforç del viatge em tenia desficiós, i Kakei (3) m'envià un dels seus servents.
Tots ens esforçaven al màxim, emperò, érem conscients que el més important del viatge era trobar aixoplug. Estàvem neguitosos, confusos, anàvem endavant i enrere i férem moltes gatades. En un cert lloc, un monjo budista d'una seixantena d'anys, sonso i sorrut, carregava un farcell decurvat fins a la cintura, sens alè, i com anava molt a poc a poc els meus companys, compadits, li llevaren la càrrega i la posaren junt amb les nostres coses sobre el meu cavall, i així anava jo ben enfilat sobre la pila, per damunt de ma testa les muntanyes i els cims. A l'esquerra hi fluïa un gran riu avall d'un precipici que pensí d'una fondària estremidora, amb un bocí de planúria, i jo neguitós dalt del cavall, tota l'estona esmaperdut.
Passàrem per Kakehashi, Nezame Saru-ga-baba i Tochige, camí de molts tombants i serrals de revolts, teníem la impressió d'anar cap als núvols. Allò era pitjor que anar a peu i, desesmat, decidí caminar, i el servent que portàvem, que no semblava contorbar-se, ara dalt del cavall capcinejava tranquil.lament, tot i que a vegades fou a punt de caure (4) , i quan jo ho veia rere seu era tot un esglai. Inclús el cor de Buda contemplaria aquest món humà, també la mateixa existència transitòria i imprevisible hauria mirat cap a nosaltres, inclús els impetuosos remolins d'Awa (5).
Al vespre cercàrem lloc per a dormir. Traguí el tinter i els pinzells, amb la llum encesa tanquí els ulls i pensí en els paratges que havia vist durant el jorn i els poemes que havia lligat, i quan era allà inclinat i picant-me el cap, el monjo pietós, en consideració per tots els tràngols patits durant el viatge féu per conhortar-me i em parlà dels seus pelegrinatges de jove, de les divines benediccions de Buda i de miracles, i continuà garlant. Interrompuda ma inspiració no poguí fer ni un vers,. Encara atabalat, la llum de la lluna penetrà per una esquerda de la paret travessant els arbres, sentí el soroll dels cops i els crits de la gent arreu per espantar i foragitar els cérvols............... certament, tota la tristor de la tardor era allà ((6).
Digué als companys “Bevem sota la llum de la lluna” i l'hostaler portà unes copes. Eren més grans del normal, lacades de manera vulgar. La gent de ciutat les hauria trobat matusseres i ni les hauria tocat; nosaltres, de festa, emperò, ni hi pensàrem i les trobàrem com si fossin de la porcellana més exquisida.
---Guixada al bell mig de la laca la lluna del parador.
---Al pont ma existència enganxada per la meravella. (7)
---Al pont penso de primer en els cavalls cap a la capital.
---La boirina esvaïda al pont, ni els ulls no puc cloure. (Enjin)
A la muntanya d'Obasute.
---Record de la tieta sola, lluna amiga que et plora.
---Setze nits de lluna, encara al poble de Sarashina.
---A Sarashina tres nits contemplant la lluna sense núvols.
---Tremolosa encara amb la rosada la valeriana.
---Travessant-me el cos la mostassa i el vent de la tardor.
---Castanyes, tot un present per a la gent d'aquest món efímer.
---Acomiadant finalment ma partença la tardor a Kiso.
Al temple de Zenkôji.
---Sota la lluna quatre portes i quatre sectes són una (8)
---Arrossegant pedres ventada de la muntanya d'Asama.
- - - - - -
(1) Obasuteyama (姨捨山). Vegeu en aquest mateix bloc : NTCJ no. 34
(2) Enjin (越人, 1656-?), Tintorer de Nagoya. Va acompanyar Bashô durant el viatge narrat a “Oi no kobumi (笈の小文).
(3) Kakei (荷兮, 1648-1716). Metge de Nagoya.
(4) Referència al capítol no. 41 de “Tsurezuregusa” (徒然草 de Yoshida Kenkô吉田兼好 (1283?-1350?) :
第四十一段
五月五日、賀茂のくらべ馬を見侍りしに、車の前に雜人立ちへだてて見えざりしかば、各おりて埒の際に寄りたれど、殊に人多く立ちこみて、分け入りぬべきやうもなし。かゝる折に、むかひなるあふちの木に、法師の登りて、木のまたについゐて物見るあり。とりつきながら、いたう睡りて、落ちぬべき時に目をさます事度々なり。これを見る人、あざけりあざみて、「世のしれものかな。かく危き枝の上にて、やすき心ありて睡るらんよ」といふに、我が心にふと思ひしまゝに、「我等が生死の到來、只今にもやあらん。それを忘れて、物見て日を暮らす、愚なる事は、なほまさりたるものを」といひたれば、前なる人ども、「誠にさにこそ候ひけれ。尤もおろかに候」といひて、皆後を見返りて、「こゝへ入らせ給へ」とて、所をさりてよび入れ侍りにき。
かほどのことわり、誰かは思ひよらざらんなれども、折からの思ひかけぬ心地して、胸に當りけるにや。人木石にあらねば、時にとりて物に感ずる事なきにあらず。
(5) Lloc famós per l'eixordadissa dels seus remolins.
(6) Referència al “Senzaiwakashû” (千載和歌集) : Antologia dels 1000 anys de la poesia japonesa”.
Recull de finals de l´època Heian encarregada per l´emperador Goshirakawa
l´any 1183, però hi ha evidència que el recopilador Fujiwara no Shunzei ja
l´havia encetada entre el 1171 i 1175. La guerra va endarrerir la seva presentació oficial que va tenir lloc entre 1187 i 1188. El Kokinshû n´és la font principal. Té 20 llibres i 1278 poemes.
També al “Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041).
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).
(7) Aquí es tracta de la planta (per evitar malentesos).
(8) “Les quatre portes i les quatre sectes”. Referència al temple de Zenkôji (善光寺), en el qual recinte hi havia una porta a cada punt cardinal, entrada a quatre temples diferents.
o0o
15 d’agost del 2010
14 d’agost del 2010
KOKINSHÛ (古今集) -90-
北山に紅葉をらむとてまかれりける時によめる
Compost quan va anar a Kitayama a collir les fulles de tardor.
見る人もなくてちりぬるおく山の紅葉はよるのにしきなりけり
みるひともーなくてちりぬるーおくやまのーもみじはよるのーにしきなりけり
No hi ha ningú per contemplar la caiguda de les fulles de tardor al cor de la muntanya, brocats de la nit.
Poema no. 297
Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)
Crític, escriptor i poeta.. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.
Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 - Sanjûrokkasen)
KOKINSHÛ (古今集) -89-
神なびのみむろの山を秋ゆけば錦たちきる心地こそすれ
かみなびのーみむろのやまをーあきゆればーにしきたちきるーここちこそすれ
Ha passat la tardor pel mont Mimuro, la seu dels déus, i tinc la sensació d'estar vestit de brocat.
Poema no. 296
Autor : Mibu no Tadamine (壬生忠岑, act.lit. 892-920)
La seva obra Wakatei Jusshû (Els 10 estils del Waka, 和歌体十種) o Tadamine Juttei ( Els deu estils de Tadamine, 忠岑十体) va ser publicada l´any 945 i va tenir molta influència en la crítica poètica del seu temps, tot i que encara actualment es dubta de la seva autenticitat.
Té una antologia personal : Tadamine Shû (忠岑集). És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen)
KOKINSHÛ (古今集) -88-
霜のたてつゆのぬきこそよわからし山の錦のおればかつちる
しものたてーつゆのぬきこそーよわからしーやまのにしきのーおればかつちる
Embastats de glaç i brodats de rosada sembles fràgils. El brocat de la muntanya acabat de teixir ja es desfà.
Poema no. 291
Autor : Fujiwara no Sekio (藤原せきを, 805-853)
Llicenciat en lletres per l'Institut d'Estudis Superiors de la Cort (Daigakuryô 大学寮). Va estar al servei de la cort però preferia la vida tranquil.la lluny del tràfec mundà, i es va retirar a la seva residència de Higashiyama. Allà es va dedicar a la literatura i a la contemplació de la natura, i per això se l'anomenava “el doctor en lletres de Higashiyama”.
7 d’agost del 2010
NTCJ 40
百万
Hyakuman
Autor : Zeami Motokiyo (世阿弥元清, 1363-1443).
El “Sarugaku Dangi” (申楽談儀 - Les reflexions de Zeami sobre el NÔ, 1430), compilació feta pel seu fill Motoyoshi (下吉 ), indica que és un text de Zeami :
“百万 世子作”.
En el seu tractat “Sandô” (三道), també anomenat “ Nôsakusho” (能作書 ), Zeami diu que “abans hi havia una obra amb el títol de “Saga ga monogurui no kyôjo”, i que ara és Hyakuman” (昔の嵯峨物狂の狂女今の百万これなり....) : La boja de Saga.
Altres fonts indiquen l'existència de l'obra “Saga no Dainenbutsu no onna monogurui” (嵯峨の大念仏の女物狂) : Les pregàries de la boja de Saga.
En el Fûshikaden (風姿花伝) Zeami també esmenta l'obra tot fent referència al seu pare, Kan'ami Kiyotsugu (観阿弥清次, 1333-1384), i és considera que Zeami fa una revisió del text de Kan'ami amb la seva 百万.
Argument : Un home procedent de les muntanyes de Yoshino va de camí cap a un servei religiós quan es troba un noiet que sembla abandonat i se l'emporta amb ell al temple. Un cop allà l'home pregunta al guardià que s'encarrega del lloc que li expliqui que hi ha allà i què es fa i el guardià mentre li mostra les imatges els hi parla d'una dona trastocada que sempre canta i balla davant de l'estàtua de Buda. L'home i el noiet veuen dintre del temple una dona vestida amb parracs que canta fervorosament en honor de Sakyamuni tot pregant-li que li torni la raó i que pugui trobar el fill perdut. El noiet reconeix sa mare i li demana a l'home que li pregunti qui és i d'on ve. La dona contesta que és de Nara i es diu Hyakuman. Explica que quan va morir el seu marit va veure's separada del fill, i va perdre la raó. Ara només fa que anar per tot arreu i pregar perquè pugui retrobar-lo. L'home li expressa el seu desig de què pugui trobar-lo precisament en aquells llocs on sempre s'hi aplega molta gent. Hyakuman narra totes les seves vicissituds en un monòleg esplèndid on l'amor pel nen perdut li atorga la lucidesa del record. Al final l'home commogut li mostra el noi dient-li que és el fill perdut. L'obra acaba amb lloances a Buda i amb el retorn de Hyakuman i el noi a Nara.
Hyakuman significa etimològicament “un mil.lió”, que aquí es podria interpretar com el nombre, simbòlic, de les pregàries de la mare per retrobar el fill.
Referències :
“Manyôshû” (万葉集).
“Shinchokusenwakashû” (新勅撰和歌集): “La nova antologia imperial de la poesia japonesa”. Recull de principis de l´era Kamakura (1185-1382). Encarregada per l´emperador Gohorikawa (後堀河, va regnar entre 1222-1232) l´any 1232 i completada el 1235. També Fujiwara no Teika (藤原定家, 1162-1241) va ser-ne el recopilador. Com tantes col.leccions anteriors també està basada en el Kokinshû. Té els seus 20 llibres “reglamentaris” i 1374 poemes.
“Gyokuyowakashû” (玉葉和歌集 )
Col.lecció de Fulles enjoiades, títol que es fa ressò del Kin'yowakashû.
Va ser completada entre 1313 i 1314, dos o tres anys després de ser encarregada per l'emperador retirat Fushimi el 1311. El compilador en va ser Kyôgoku no Tamekane (京極為兼, 1273-1332), descendent de Fujiwara no Teika (藤原定家, 1162-1241). Té 20 llibres i 2.796 poemes.
Aquesta antologia i la Fugashû van ser les úniques col.leccions imperials demanades pels “liberals” Ryogoku i o Reizei. Potser la raó de que tinguin més poemes que les altres antologies imperials es degut al factor polític d'estar en guerra amb l'emperador Go-Nijo.
“Shunrai no Zuinô” ( 俊頼随脳.) : Fonaments bàsics de poesia de Shunrai (hi ha referències que daten la seva publicació cap al 1115).
Obra de Minamoto no Shunrai, també Minamoto Toshiyori (源俊頼, 1055/57 – 1029). 俊頼 també es llegeix “Shunrai”, i amb aquest nom figura en molts documents. Poeta, crític i recopilador oficial. Va ser un personatge molt innovador amb fama d´excèntric, i segurament això va fer que no tingués càrrecs oficials importants en la societat del seu temps.
“MyôKôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus del sublim Dharma, generalment abreujat “ Hôkkekyô” (法華經) : Sutra del Lotus.
En sànscrit : Saddharma Puṇḍarīka Sūtra (सद्धर्मपुण्डरीकसूत्र S), i en xinès : Miàofǎ Liánhuā Jīng (妙法蓮華經 ).
Un petit resum d'aquest sutra sobre el qual hi ha biblioteques senceres dedicades a la seva exegesi.
Probablement va ser compilat durant el primer segle de l'era cristiana, uns 500 anys després del Parinirvana (el darrer nirvana) de Buda, i que no és inclòs en el corpus més antic de les escriptures budistes lligades històricament a la vida de Buda.
El sutra pretén ser un dels discursos fets per Buda cap al final de la seva vida. La tradició diu que una vegada escrit va ser guardat durant 500 anys al reialme dels dracs (Nagas), sent posteriorment introduït en el món dels humans, perquè la humanitat no estava preparada per entendre el text durant la vida de Buda.
La primera traducció del sànscrit al xinès va ser cap a l'any 209 dC sent però la versió feta el 406 la més complerta.
És potser el sutra més conegut i el text està expressat en forma de paràboles, fet que el va popularitzar.
“Gosenwakashû” (後撰和歌集) : Antologia de seleccions posteriors de poesia japonesa.
Comprèn 1426 poemes i la seva data de composició és de la primera part de l´era Heian.
El seu promotor va ser l´emperador Murakami (村上天皇regnat : 929-967) i els recopiladors Ônakatomi no Yoshinobu, Kiyowara no Motosuke, Minamoto no Shitagô, Ki no Tokibumi i Sakanoe no Mochiki, cinc erudits que, de fet, es van basar en el Kokinshû.
Potser el seu màxim interès rau en les extenses notes fetes per ells.
“Ôgishô” (奥義抄( : Profunditats Poètiques.
Obra de Fujiwara no Kiyosuke (藤原清輔, 1104-1177).
“Shûchûshô” (袖中抄), generalment traduït com : Notes personals. De fet, una altra traducció seria, d'acord amb l'etimologia dels caràcters : Notes de la màniga. Obra de Kenshô (顕昭, 1128-1210).
“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).
“Fubokuwakashô” (夫木和歌抄 ) : L'antologia japonesa, Obra de Fujiwara no Nagakiyo, també anomenat Katsumada (藤原長清 / 勝間田, ¿-?), escrita durant el període Kamakura (1185-1333), i probablement acabada entre els anys 1308 i 1310.
Els caràcters per “Fuboku” procedeixen de 扶桑 que designaven en xinès el lloc on sortia el sol, i que més endavant va esdevenir un altre nom per Japó.
“Hosshinshû” (発心集) : Recull de despertars religiosos."Hosshinshû". Obra de Kamo no Chômei (鴨長明, 1153/1155-1216) on narra històries de monjos i sants que han abandonat el món i tots els seus afanys per rebre la gràcia de Buda.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Nota : A continuació poso l'article aparegut el 03.01.10 a la premsa japonesa referent a la troballa d'un rotlle de l'època Muromachi que mostra una escena d'aquesta obra :
世阿弥の能「百万」…鮮やかに 室町時代の貴重な絵巻、米で発見 (1/2ページ)
2010.1.3
米国で発見された室町時代の能の「百万」の絵巻（下、国立能楽堂蔵）と“兄弟本”の桃山時代の絵本（上、個人蔵）＝東京・国立能楽堂（瀧誠四郎撮影）
室町時代（１４～１６世紀前半）に描かれたとみられる世阿弥作の能舞台の絵巻が米国で見つかり、日本で展示されることになった。この絵巻には、兄弟本とも言える桃山時代（１６世紀後半）の絵本があることも判明、２巻そろって同時公開される。
米国で発見された絵巻は、満開の桜の下で生き別れの母子が再会する世阿弥作の能「百万」を描いたもので、縦１６．６センチ、横７３８．１センチに１６図をもつ。ニューヨークの日本美術商から国立能楽堂（東京・千駄ケ谷）に持ち込まれた。
当初はテーマなどがわからなかったが、その後の研究などで、世阿弥の代表作で女芸能者の百万が登場する「百万」を描いたものであることが判明。芸能史、絵 画史にまたがる貴重な資料として、平成２０年に同能楽堂が収蔵することを決めた。「百万」には桃山時代に描かれた絵本が存在し、集英社版「図説日本の古典 能・狂言」の表紙に使われるなど、これまで当時の演能を見る重要な作品として知られていたが、今回発見された絵巻はその先行例となる。
鑑定を行った国文学研究資料館（東京都立川市）の小林健二教授（中世文学）は「能を描いた絵巻、絵本は室町から江戸初期のものは数が少なく、『松風』など 数例があるくらい。今回発見されたものは保存状態もよく、珍しい兄弟関係の作例があったことにも驚いた。図の数も同じで、直接に絵巻から絵本が作られたか のような類似点も存在する」と高く評価す
o0o