SENDERA D'OKU (おくの細道) 09

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

雲厳寺

当国雲岸寺のおくに佛頂和尚 山居跡あり。
竪横の五尺にたらぬ草の庵
むすぶもくやし雨なかりせば
と松の炭して岩に書付侍りと,いつぞや聞え給ふ。其跡みんと雲岸 寺に杖を曳ば、人〃すゝんで共に いざなひ、若き人おほく道のほど 打さはぎて、おぼえず彼梺に到る。 山はおくあるけしきにて谷道 遥に、松杉黒く苔したゞりて、卯 月の天今猶寒し。十景尽る所、 橋をわたつて山門に入。
さてかの跡はいづくのほどにやと後の 山によぢのぼれば、石上の小庵岩 窟にむすびかけたり。妙禅師の死関、 法雲法師の石室をみるがごとし。
木啄も庵はやぶらず夏木立
と、とりあへぬ一句を柱に残侍し。


UNGANJI

A l'interior del monestir d'Unganji d'aquesta contrada hi ha les ruïnes de l'ermitatge de l'abat Butchô (28).
---Indret de només metre mig la meva cabana d'herba. Haver-hi de recloure'm si no fos per la pluja......
Una vegada em digué que ho escriví amb carbonet de pi sobre una roca.
Per veure aquestes restes fuí al monestir. Amb el meu bordó i uns quants se m'ajuntaren, jovenalla que animà molt el camí, i sens adonar-nos-en arribàrem al peu de la muntanya. Era molt frondosa, lluny en el camí de la vall negres els pins i els cedres, la molsa rellentosa, fred encara el cel de la quarta lluna. Al lloc de les deu vistes creuàrem el pont i ens endinsaren en la muntanya. Bé, cap a on podrien estar les ruïnes, pujàrem per la part rere la muntanya, sobre una roca una petita cabana agafava a una balma. Sentí com si fos a “la porta de la mort” del mestre Miao (29), o a la cavorca del mestre Fa-Yun (30).

---El pica-soques tampoc no la trencarà cabana d'estiu.

Pengí aquestes versos en un dels pilars de la cabana.
- - - - - -

28 – Butchô (佛頂, 1643-1715). Mestre “zen” de Bashô. Abat del temple de Konponji (根本寺), i que havia fet estades a l'Unganji.

29 - Es tracta d'un religiós xinèsYuan -miao (妙禅, 1238-1395) que va viure reclós en una cova durant quinze anys que va anomenar “La porta de la mort”.

30 - Es tracta de Fa-yun, un altre religiós xinès (法雲法, 467-529) que es va passar la vida predicant des de la seva cabana dalt d'una roca.

o0o

SENDERA D'OKU (おくの細道) 08

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

黒羽

頓て人里に至れば、あたひを鞍 つぼに結付て馬を返しぬ。 黒羽の館代浄坊寺何がしの方に 音信る。思ひがけぬあるじの悦び、 日夜語つゞけて、其弟桃翠など 云が朝夕勤とぶらひ、自の家に も伴ひて、親属の方にもまね かれ日をふるまゝに、ひとひ郊外 に逍遥して、犬追物の跡を一見し、 那須の篠原わけて玉藻の前の 古墳をとふ。それより八幡宮に詣。 与一扇の的を射し時、「別しては 我国氏神正八まん」とちかひしも 此神社にて侍と聞ば、感應殊 しきりに覚えらる。暮れば、桃翠 宅に帰る。
修験光明寺と云有。そこにまねか れて行者堂を拝す。
夏山に足駄を拝む首途哉

KUROBANE

Visitàrem un tal Jôbôji (20), administrador general de les terres de Kurobane. Contents per la inesperada visita xerràrem jorns i nits, i son germà Tôsui (21) ens visità matí i tarda. Ens portà a sa casa i ens presentà sa família, convidant-nos uns jorns allà, i una vegada, tot passejant pels afores, veiérem les ruïnes d'un lloc on caçaven gossos (22), creuàrem el camp de bambú de Nasu i visitàrem el sepulcre de Tamamo-no-mae (23). D'allà anàrem al santuari xintoista de Hachiman (24). Es diu que Yoichi (25) abans de disparar la sageta al ventall jurà “Especialment per Hachiman, deïtat tutelar de ma contrada”, i quan sentí que era també la d'allà m'emocionà encara més. Al vespre tornàrem a cal Tôshi.
Hi ha un temple de nom Kômyôji, de la secta Shûgen (26). Ens hi invitaren i pregàrem al santuari de Gyôja.
---Muntanya d'estiu, et venero els esclops a la sortida. (27)
- - - - - -

20 – Jôbôji Takamatsu (高勝浄坊寺, 1658-1730). Administrador del domini de Kurogami.

21 – Tôsui (桃翠, 1661-1728), germà petit de Jôbôji. El seu nom era Kanobobata Toyoaki (鹿子畑忠治豊明). Tosui era el seu pseudònim literari, i altres fonts indiquen que, de fet, hauria de ser Suitô (翠桃), no pas Tôsui.

22 – Inuoumono (犬追物) era un mètode d'entrenament militar per a arquers muntats a cavall que practicaven tirant fletxes sense punta a gossos dintre d'un tancat. Va ser molt practicat durant el període de Kamakura (鎌倉, 1185/1192-1333) fins a l'any 1573. Gradualment va esdevenir cerimonial i obsolet.

23 – Tamamo no mae (玉藻の前) un personatge mitològic. Va ser concubina de l'emperador Konoe (近衛天皇 , 1139-1155). Considerada la dona més bella i intel.ligent del Japó. Es deia que el seu cos tenia una fragància meravellosa i que la seva roba no s'embrutava mai. Quan l'emperador va caure malalt l'astròleg de la cort va dir que la causa de la malaltia n'era Tamamo, explicant que la dona era una perversa guineu de nou cues i que volia ocupar el tro imperial. Tamamo va desaparèixer de palau. L'emperador la va fer perseguir per Kazusa-no-suke i Miura-no-suke, els seus millors guerrers. Tamamo els va poder eludir durant un temps, però, finalment, la va trobar a la prada de Nasu, i Miura-no-suke la va matar amb una fletxa. El cos de la guineu va esdevenir la “pedra que mata” (Sessho-seki – 殺生石), que mata tothom que se li acosta.
Com es tracta d'una figura mitològica hi ha diverses versions.

24 – Hachiman (八幡. també 幡神). Una de les deïtats xintoistes més populars del Japó. Deïtat del clan dels Minamoto i dels guerrers en general, també considerat el “déu de la guerra”, i el “protector” del poble japonès. És la deïficació de l'emperador Ôjin (応神天皇, 270?-310?), del període llegendari del Japó. Normalment al seu santuari sempre hi ha dues deïtats més : Jingû ((神功天皇, 169?-269?), mare de l'emperador, i la seva esposa Hime-gami.
Les dates indicades són les acceptades convencionalment.

25 - Nasu no Yoichi (那須与一,1169? – 1232?).
Veure en aquest mateix blog : NTCJ 10 – Yashima.

26 - En no Otsunu (役小角 634-706), més conegut amb el seu nom pòstum : En no Gōja (役行者). Es considerat el fundador de la secta dels ascetes, o “yamabushi” (山伏) : Shūgendō (修験道).

27 – L'estàtua d'En no Gōja (役行者) és representada sobre uns grans esclops.

o0o

SENDERA D'OKU (おくの細道) 07

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

那須

那須の黒はねと云所に知人あれば 是より野越にかゝりて直道を ゆかんとす。遥に一村を見かけて 行に、雨降日暮る。農夫の家 に一夜をかりて、明れば又野中 を行。そこに野飼の馬あり。 草刈おのこになげきよれば、野夫 といへどもさすがに情しらぬには非ず 「いかゝすべきや、されども此野は縦横 にわかれてうゐうゐ敷旅人の道 ふみたがえん、あやしう侍れば、此馬 のとゞまる所にて馬を返し給へ」と かし侍ぬ。ちいさき者ふたり馬の 跡したひてはしる。独は小姫にて 名を「かさね」と云。聞なれぬ名の やさしかりければ、
かさねとは八重撫子の名成べし
曾良


NASU
Un conegut meu vivia en un lloc dit Kurobane, a Nasu i d'allà creuàrem un prat tot seguint una drecera. Lluny s'albirava un poble, de camí començà a ploure i es pongué el sol. Férem nit en una casa de pagès per tornar al camí a punt d'alba.
Trobàrem un cavall pasturant . Recorreguérem a un home que tallava herba i tot que era rude no li mancava la consideració.
- Què es pot fer? Les dreceres s'entrecreuen per tot arreu i els viatgers que no ho saben s'hi esgarrien, és un problema; aquest cavall s'aturarà al lloc i d'allà me'l torneu.
I li'n llogàrem. Un parell de marrecs seguiren el cavall corrent. Un era una nena que ens digué que el seu nom era “Kasane”. Nom poc sentit, emperò especial.
---Kasane de nom dita la clavellina de les vuit fulles. (19) (Sora)
Un cop arribats retorní el cavall amb els diners del lloguer lligats a la sella.
- - - - -


19 – Kasane (重ね) : un munt, una pila, etc.


o0o

KOKINSHÛ (古今集) -130-

すもものはな
Flor de la prunera.

今いくか春しなければうぐひすもものはながめて思ふべらなり

いまいくかーはるしなければーうぐいすもーものはながめてーおもうべらなり

Quants dies resten de primavera? Inclús el rossinyol es queda immers en ses pensaments.


Nota : Aquest poema, i els següents amb aquesta característica, formen part del llibre Xè. d'aquesta antologia. Es tracta d'un recull sobre noms de coses, bàsicament flors, plantes, topònims i un llarg etc. La peculiaritat d'aquests poemes es que porten els noms de les coses que els encapçalen dintre dels versos. Les síl.labes que componen els noms estan en cursiva i subratllades. Normalment l'encapçalament no té res a veure amb el tema del mateix poema.

Poema no. 428

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945).
Crític, escriptor i poeta. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari “Tosa Nikki” (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.

Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -129-

これたかのみこのともにかりにまかりける時に、あ まの河といふ所の河のほとりにおりゐてさけなどのみけるついでに、みこのいひけら く、かりしてあまのかはらにいたるといふ心をよみて、さかづきはさせといひければよ める

Una vegada quan (el poeta) anava a caçar amb el príncep Koretaka, desmuntaren vora un riu anomenat Amanogawa (“Riu del Cel”) per beure. El príncep li va demanar que li servís una copa de ví amb un poema sobre l' arribada al Riu del Cel després de la cacera. Així doncs, Narihira el va compondre.


かりくらしたなばたつめにやどからむあまのかはらに我はきにけり

かりくらしーたなばたつねにーやどからむーあまのかわらにーわれはきりけり

Hem caçat fins al vespre, demanem doncs aixopluc a la Teixidora Celestial perquè heu-nos aquí a la vora del Riu del Cel.


Nota : Referència a la llegenda de Tanabata (七夕), Festivitat de les estrelles, que es celebra el 7 de juliol. Es tracta d’una llegenda xinesa sobre la trobada de dues estrelles: Altair (Kengyû牽牛, Kengyuu)  i Vega (Shokujô織女), Shokujo , també anomenada Orihine (織姫), Orihine que estan separades durant la resta de l’any per la Via Làctia (Amanogawa天の河). Aquesta llegenda va arribar al Japó a l’època Nara. A l’època Edo la gent va començar a decorar les plantes de bambú amb  paperets de colors on s’hi havien escrit poemes o desitjos que s’havien de realitzar durant l’any.
Shokujô era filla del déu del cel, Tentei,(天帝) que vivia a l’est de la Via Làctia i sempre estava teixint. La noia es va enamorar i es va casar amb un pastor, Kengyû, que era de l’altre extrem de la Làctia. La noia, però, va descuidar la seva feina de teixidora i el pare va decretar com a càstig que només es podrien veure un cop a l’any, exactament la setena nit del setè mes. Aquella nit el barquer de la lluna porta Shokujô al seu marit, però si ella no ha acabat la feina llavors Tentei farà que plogui i es desbordi el riu, llavors la barca no podrà sortir.


Nota sobre el príncep Koretaka (惟喬親王, 844-897) : Primogènit de l'emperador Montoku (文徳天皇, 827-858), però no va ser proclamat príncep hereu perquè la seva mare, Sanjô no Machi, estava emparentada amb la família Ki que no era tan influent com els Fujiwara.

Poema no. 418

Autor : Ariwara no Narihira Ason. El noble Ariwara no Narihira (在原業平朝臣,825-880).
Coneixem la seva fama però molt poc de la seva vida i la llegenda ha eclipsat els fets que van marcar la seva existència. Molts dels seus poemes, i també d´altres autors, van ser el model de l´Ise Monogatari sent-ne el protagonista i el prototipus del personatge principal de l´obra. Els seus poemes no són nombrosos, però la seva influència va ser molt gran i el seu estil encara és admirat
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -128-

北へ行くかりぞなくなるつれてこしかずはたらでぞかへるべらなる

きたへゆくーかりぞなくなるーつれてこしーかずはたらでぞーかえるべらなる

L'oca salvatge que va cap al nord es plany. Ha de tornar perquè ha perdut el company que havia vingut amb ella.


このうたは、ある人、をとこ女もろともに人のくに へまかりけり、をとこまかりいたりてすなはち身まかりにければ、女ひとり京へかへり けるみちに、かへるかりのなきけるをききてよめるとなむいふ
Segons algú, hi havia una dona que havia anat amb el seu marit cap a l'interior del país, però l'home va morir tot just a l'arribar a la seva destinació. Ella va tornar sola a la capital i pel camí va sentir els xiscles de les oques tornant al nord, llavors va compondre aquest poema.

Poema no. 412

Autor : Anònim.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -127-

ほのぼのと明石の浦の朝霧に島がくれ行く舟をしぞ思ふ

ほのぼのとーあかしのうらのーあさぎりにーしまがくれゆくーふねをしぞおもう

A trenc d'alba, per la badia d'Akashi, en la boirina del matí s'amaga una barca cap a l'illa, i amb ella van mes pensaments.

Poema no. 409

Autor Anònim.

このうたは、ある人のいはく、柿本人麿が哥也
Segons algunes persones, l'atribueixen a Kakimoto no Hitomaro.

o0o