10 de novembre del 2012

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 04
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)




【四】

野大貳すみともかさはきの時うての使にさゝれて少将にてくたりけるおほやけにもつかうまつり四位にもなるへきとしにあたり けれはむつきのかゝいたまはりのこといとゆかしうおほえけれと京よりくたる人もおさ/\聞えすある人にとへは四位になりたりともいふある人はさもあらすと いふさたかなることいかてきかんとおもふほとに京のたよりあるに近江守公忠のきみの文をなむもてきたるいとゆかしううれしうてあけてみれはよろつのことゝ もかきもていきて月日なとかきておくのかたにかくなむ
玉くしけ二とせあはぬきみかみをあけなからやはあらんとおもひし
これを見てかきりなくかなしくてなんなきける四位にならぬよしふみのことはにはなくてたゝかくなむありける.



Ono (11), l'assistent general del governador durant els temps revoltats de Sumitomo (12), rebé ordres de sotmetre'l amb el càrrec de general de divisió. Era l'any on hauria de rebre son nomenament al quart rang per ses serveis a la cort, frisava per saber de les promocions de l'any nou, emperò, gairebé no s'havia sentit res per la gent que venia de la capital. Quan ho preguntava, uns deien que l'havia obtingut, mentre altres li deien que no havia estat així. Tot pensant com assegurar-se'n del fet, de la capital vingué un missatger amb una lletra de Minamoto no Kintada (13), governador d'Ômi. Quan l'obrí ben content, veié que tractava d'una munió de coses diverses i al costat de la data hi havia escrit :

---Cofret preciós, en el decurs de dos anys sense trobar-nos encara vestit de roig no pensava veure-us. (14) (15)

Llegint això plorà desolat. La lletra no esmentava res del quart rang, simplement ho palesava.
- - - - - -

11 – Ono no Yoshifuru (小野好古, 884-967).

12 - Fujiwara no Sumitomo (藤原純友, ¿-941).

13 – Minamoto no Kintada (源 公忠, 884-948).

14 – Tamakushige ( 玉くしげ / 玉櫛笥) : Capsa de pintes (el caràcter 玉 ja indica que es tracta d'un cofret o una capsa preciosa), lliga amb “futa” (蓋) : tapa, i “futa” (二 ) : dos.

15 – Joc de paraules entre “....ake.....“del verb “akeru” : 明ける: obrir, i “ake” (朱) mateixa pronunciació, que significa “vermell, escarlata”, és a dir, el color que correspon al seu rang actual car no ha estat promogut al cinquè.

Aquest poema és al Gosenwakashû (後撰和歌集 ), llibre 15, no. 1123, és el no. 1124 en altres edicions. :

源公忠朝臣
小野好古の朝臣西の國のうての使に罷りて二年といふ年四位には必まかりなるべかりけるをさもあらずなりにければかゝる事にしもさゝれにける事の安からぬ由を憂へ送りて侍りける文の返事の裏にかきつけて遣はしける

玉櫛笥二年あはぬ君が身をあけ乍らやはあらむと思ひし.

o0o

3 de novembre del 2012

雨月物語 14
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)




出雲の國にまかる路に。飢て食を思はず。 寒きに衣をわすれて。まどろめば夢にも哭あかしつゝ。十日を經て冨田の大城にいたりぬ。先赤穴丹治が宅にいきて姓名をもていひ入るに。丹治迎へ請じて。翼 ある物の告るにあらて。いかでしらせ給ふべき謂なしとしきりに問尋む。左門いふ。士たる者は富貴消息の事ともに論ずべからず只信義をもて重しとす。伯氏宗 右衛門一旦の約をおもんじ。むなしき魂の百里を來るに報ひすとて。日夜を逐てこヽにくだりしなり。吾斈ぶ所について士に尋ねまいらすべき旨あり。ねがふは 明らかに答へ給へかし。昔魏の公叔座病の牀にふしたるに。魏王みづからまうでゝ手をとりつも告るは。若諱べからずのことあらば誰をして社稷を守らしめん や。吾ために教を遺せとあるに。叔座いふ。商鞅年少しといへども奇才あり。王若此人を用ゐ給はずば。これを殺しても境を出すことなかれ。他の國にゆかしめ ば必も後の禍となるべしと。苦に教へて。又商鞅を私にまねき。吾汝をすゝむれども王許さゞる色あれば。用ゐずはかへりて汝を害し給へと教ふ。是君を先に し。臣を後にするなり。汝速く他の國に去て害を免るべしといへり。此事士と宗右衛門に比てはいかに。丹治只頭を低て言なし。左門座をすゝみて。伯父宗右衛 門塩治が舊交を思ひて尼子に仕へざるは義士なり。士は旧主の塩治を捨て尼子に降りしは士たる義なし伯父は菊花の約を重んじ。命を捨て百里を來しは信ある極 なり。士は今尼子に媚て骨肉の人をくるしめ。此横死をなさしむるは友とする信なし。經久強てとゞめ給ふとも。舊しき交はりを思はゞ。私に商鞅叔座が信をつ くすべきに只栄利にのみ走りて士家の風なきは。即尼子の家風なるべし。さるから兄長何故此國に足をとゞむべき。吾今信義を重んじて態々こゝに來る。汝は又 不義のために汚名をのこせとて。いひもをはらず抜打に斬つくれば。一刀にてそこに倒る。家眷ども立騒ぐ間にはやく逃れ出て跡なし。尼子經久此よし傳へ聞き て。兄弟信義の篤きをあはれみ。左門が跡をも強て逐せざるとなり。咨輕薄の人と交はりは結ぶべからずとなん


De camí a Izumo, si tenia gana ni hi pensava a menjar (100), si tenia fred no es tapava, si s'ensopia gemegava tot somiant (100). S'escolaren deu jorns i arribà al castell de Tomita. Primer anà a la residència d'Akana Tanji, qui al saber son nom el rebé i li preguntà :
Si no us ha avisat un ésser alat com és que ho sabeu? És incomprensible!
I el qüestionà persistent.
Samon digué :
No és pas afer d'un guerrer discutir ni fortuna ni vicissituds, només li cal honorar la fidelitat. Mon germà gran, Sôemon, per honorar sa promesa feta una vegada, son esperit intangible es desplaçà cent llegües i per reciprocar-li he fet camí jorn i nit per arribar ací. Mon propòsit és preguntar-vos sobre una qüestió de mes estudis. Us prego que em contesteu clarament. Es diu que antany quan el duc de Shukuza (101), de Wei, jeia malalt el rei de Wei en persona el visità i tot prenent-li la mà digué “Si us passés quelcom a qui confiaríeu l'estat? Doneu-me vos instruccions!” Shukuza digué : Shôô (102), és jove, emperò, amb un talent remarcable. Si el rei no desitja disposar d'aquest home, no li permeteu pas creuar la frontera encara que l'hàgiu d'occir. Si marxa a una altra terra ben segur que serà causa d'una desgràcia”. Així l'advertí fidel. Convocà Shôô en secret i li digué “Us he recomanat al rei, emperò, sembla que no ha escoltat mes raons, així doncs, he dit que si no li heu d'ésser útil que us suprimeixi. Això és posar el senyor primer i després el vassall. Aneu-vos-en a una altra terra i us salvareu”. Què us sembla aquesta comparació amb l'afer de Sôemon?
Tanji només ajupí el cap i res no digué.
Samon s'hi assegué més a prop.
Mon germà gran Sôemon, considerant ses relacions amb Enya, i com un guerrer lleial no serví Amako. Vos deixàreu vostre antic senyor, Enya, i us sotmetéreu, com un guerrer deslleial, a Amako. Mon germà gran per honorar sa promesa per a la festa del crisantem es llevà la vida i féu cent llegües, el súmmum de la fidelitat. Vós per afalagar Amako turmentàreu un home de vostra mateixa sang i li causàreu una mort brutal, i això no és pas la fidelitat d'un company d'armes. Encara que Tsunehisa l'hagué retingut per força, pel record de vostra antiga relació hauríeu d'haver-lo servit en secret com Shôô i Shukuza, Perseguir només luxe i fama no és condició d'una nissaga de guerrers, sí ho és, evidentment, de la casa d'Amako. Per què s'hauria mon germà gran d'haver aturat en aquesta contrada? Per a honorar la lleialtat i la fidelitat sóc vingut avui. Per ta traïdoria deixes un nom impur!
No havia encara acabat que Samon desenfundà i el tallà d'un cop d'espasa deixant-lo allà estès. Mentre el servidors s'agitaven convulsos ell fugí com un llamp sens deixar rastre.
Quan Tsunehisa s'assabentà de tot allò que havia succeït fou molt colpit per la fidelitat dels dos germans, i no s'acuità gens a seguir el rastre de Samon.
Ah! Un no hauria pas de tenir lligams amb aquells que són inconstants!
- - - - - -
100 - Referència al 死生交. Veure nota no. 74.
101 - Era Kung-shu Tso, de Wei, Xina. Hi ha una nota biogràfica al Shiji (史記, Annals del gran historiador), monumental obra històrica de la Xina de Sima Qian / Ssuma-Ch'ien - 司馬遷, 145/135 – 86 aC).
102 - Era Shang Yang (390-338 aC), important ministre xinès de l'estat de Qin (秦).

o0o

27 d’octubre del 2012

KOKINSHÛ (古今集) -218-


ひとりして物をおもへば秋のよのいなばのそよといふ人のなき

ひとりしてーものをおもえばーあきのよのーいなばのそよとーいうひとのなき

Quan solitari immers en ma pensada les nits de tardor de l'arrossar les fulles sento la remor tot sol.

Poema no. 584

Autor : Ôshikôchi no Mitsune (凡河内みつね, act. lit. 898-922).

Va ser governador de Kai, d'Izumi i d'Awaji. Quan va tornar a Kioto va ser un dels compiladors del Kokinshû. Poeta prolífic té uns 193 poemes en las antologies oficials, a més de la seva col.lecció personal : Mitsune Shû (躬恒集).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -217-


秋ののにみだれてさける花の色のちくさに物を思ふころかな

あきののにーみだれてさけるーはなのいろのーちくさにものをーおもうころかな

Quan a la tardor els camps esclaten de flors plenes de color jo també en aquest temps sóc curull de pensaments.

Poema no. 583

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945).

Crític, escriptor i poeta. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.

Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -216-


これさだのみこの家の哥合のうた

Composició presentada al concurs de poesia celebrat a la residència del príncep Koresada.


秋なれば山とよむまでなくしかに我おとらめやひとりぬるよは

あきなればーやまとよむまでーなくしかにーわれおとらめやーひとりぬるよは

Quan és la tardor a la muntanya sento el plany del cérvol, serà el meu més feble al vespre quan dormi sol?

Poema no. 582

Autor : Anònim.

o0o

20 d’octubre del 2012

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 03
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【三】


故源大納言宰相におはしける時京極のみやすところ亭子院の御賀つかうまつり給とてかゝる事をなんせむと思ふさゝけもの一え た二えたせさせて給へと聞え給ひけれはひけこをあまたせさせ給ふてとしこにいろ/\にそめさせ給ひけりしきものゝをりものともいろ/\にそめよりくみなに かとみなあつけてせさせ給ひけりそのものともを九月つこもりにみないそきはてゝけりさてその十月ついたちの日此ものいそきたまひける人のもとにをこせたり ける
千々の色にいそきし秋は過にけり今は時雨に何を染まし
そのものいそき給けるときはまもなくこれよりもかれよりもいひかはし給けるをそれよりのちはその事とやなかりけむせうそこもいはてしはすのつこもりになりにけれは
かたかけの舟にやのれる白浪のさはく時のみ思出るきみ
となんいへりけるをその返しをもせてとしこえにけりさてきさらきはかりにやなきのしなひものよりもけになかきなん此家に有けるを折て
青柳の糸うちはへてのとかなる春日しも社思出けれ
とてなんやりたまへりけれはいとになくめてゝのちまてなんかたりける.


Quan el difunt Gen (8), gran conseller, era encara conseller imperial, la dama del Kyôgoku (8), per a celebrar l'aniversari (9) de Teiji-in, l'emperador retirat, li digué :

-Penso de fer unes quantes coses. Heu-me unes branques per a regal.

Kiyokage féu fer moltes cistelles lligades a cadascuna de les branques que demanà tenyir de diversos colors a Toshiko (10). Per als tints de les robes on s'haurien d'estendre les cistelles i també per als llacets ho confià tot a Toshiko. Tot fou enllestit amb diligència cap a finals de la novena lluna i, així, el primer jorn de la desena lluna ho envià tot a aquell que l'havia apressat tant :

---Per a mil colors m'he hagut d'afanyar molt, amb la tardor lluny, per a les pluges d'hivern què hi haurà per tintar?


Durant el temps en que s'enllestia aquest afer, ells dos s'havien bescanviat lletres i aviat, després d'això, ell, considerant-ho ja innecessari, s'arribà a finals de la dotzena lluna sens cap nova seva. Llavors Toshiko féu :

---De sola vela la nau on heu embarcat, només enfeinat, en tràngol d'albes ones sóc jo en vostre record.

I des d'aquest poema l'any passà sens cap resposta. Als voltants de la segona lluna, ell collí d'un salze de sa residència una branca ondejada d'una insòlita llargada :

---En un jorn calmat, les branques ben gemades del salze verdós per primavera del cert que només penso en vós.

Quan ell li envià, Toshiko en fou cofoia, i durant molt de temps ho explicà a tothom.
- - - - - -

08 – Minamoto no Kiyokage (源清蔭, 884-950).

09 – Va ser en el seu 60è aniversari.

10 - Toshiko (としこ, ¿-?), esposa de Fujiwara no Chikane (藤原千兼,¿-?).

o0o

13 d’octubre del 2012

雨月物語 13
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)



左門慌忙とゞめんとすれば。陰風に眼くらみて行方をしらず俯向につまづき倒れたるまゝに。聲を放て大に哭く。老 母目さめ驚き立て。左門がある所を見れば。座上に酒瓶魚盛たる皿どもあまた列べたるが中に臥倒れたるを。いそがはしく扶起して。いかにととへども。只聲を 呑て泣々さらに言なし。老母問ていふ。伯氏赤穴が約にたがふを怨るとならば。明日なんもし來るには言なからんものを。汝かくまでをさなくも愚なるかとつよ く諫るに。左門漸答へていふ。兄長今夜菊花の約に特 [3]來る。酒肴月 [4]を もて迎ふるに。再三辞給ふて云。しか/\のやうにて約に背くがゆゑに。自刃に伏て陰魂百里を來るといひて見えずなりぬ。それ故にこそは母の眠をも驚かした てまつれ。只々赦し給へと潜然と哭入を。老母いふ。牢裏に繋がるゝ人は夢にも赦さるゝを見え。渇するものは夢に漿水を飲といへり。汝も又さる類にやあら ん。よく心を静むべしとあれども。左門頭を揺て。まことに夢の正まきにあらず。兄長はこゝもとにこそありつれと。又聲を放て哭倒る。老母も今は疑はず。相 叫て其夜は哭あかしぬ。明る日左門母を拝していふ。吾幼なきより身を翰墨に托るといへども。國に忠義の聞えなく。家に孝信をつくすことあたはず。徒に天地 のあひだに生るヽのみ。兄長赤穴は一生を信義の為に終る。小弟けふより出雲に下り。せめては骨を蔵めて信を全うせん。公尊体を保給ふて。しばらくの暇を給 ふべし。老母云。吾児かしこに去ともはやく帰りて老が心を休めよ。永く逗まりてけふを舊しき日となすことなかれ。左門いふ。生は浮たるあわのごとく。旦に ゆふべに定めがたくとも。やがて帰りまいるべしとて泪を振ふて家を出。

Samon, esmaperdut, féu per aturar-lo, emperò, un vent tenebrós li enfosquí els ulls i no sabé cap a on havia anat. Ensopegà i caigué de bocaterrosa, i estès a terra es posà a gemegar. L'anciana mare es despertà, s'alçà espaventada i mirà cap a on era Samon. Jeia al mig de pitxells de sake i de plats amb menges escampats arreu. L'ajudà a alçar-se.
Què ha passat?
Samon, emperò, no feia més que plorar i no podia parlar.
La mare digué :
Si ets disgustat perquè ton germà gran no ha complert sa promesa, demà, si arriba, t'avergonyiràs d'haver estat disgustat. Seràs infantil i toix fins a aquest punt?
El renyà seriosa i Samon pogué per fí contestar :
Mon germà gran ha vingut de propòsit aquesta nit per complir sa promesa. El rebí amb sake i menges i ho rebutjà fins a tres cops. Digué que per haver mancat així a sa promesa s'havia afuït sobre son espasa i com a esperit tenebrós havia fet les cent llegües, i després d'això desaparegué. Per aquest motiu he certament destorbat vostre son. Disculpeu-me!
I esclatà en plors.
La mare digué :
“Un home engarjolat en el somni es veu perdonat, i si assedegat en el somni beu aigua fresca” (97), això es diu. A tu també t'han passat aquestes coses. T'hauries de calmar.
Això no obstant, Samon sacsejà el cap.
Veritablement no ha estat un somni. Mon germà gran ha estat ben bé ací!
I tornà a arraulir-se amb plors.
La mare ara ja no en dubtà més i passaren la nit plorant plegats.
L'endemà Samon s'inclinà davant de la mare i digué :
Des que era infant m'he consagrat a l'estudi de les lletres, emperò, no m'he fet cap nom amb ma fidelitat i ma dedicació al país (98), incompetent en mes deures filials, sóc una vida vana entre el cel i la terra. Akana, mon germà gran, ha dedicat tota sa vida a la lleialtat. Jo, son germà petit, sortiré avui mateix cap a Izumo. Com a mínim recolliré ses despulles i li retré ma fidelitat. Cuideu-vos, mare meva, serè absent durant un temps.
Vés-hi ara, fill meu, i torna aviat per no amoïnar aquest vell cor meu. Si hi has de restar molt de temps que no sigui pas avui un jorn de separació eterna.
La vida és com una bombolla que sura (99). Ni matí ni vespre res no és segur, emperò, tornaré promptament.
I sortí de casa vessant llàgrimes.
S'adreçà a la família Sayo per a demanar-los que prenguessin cura de la mare.

- - - - - -

97 - Referència al 死生交. Veure nota no. 74.
98 - Referència al 死生交. Veure nota no. 74.
99 - Referència al 死生交. Veure nota no. 74.

o0o