Ise Monogatari” (伊勢物語)
- 60 -
六十段
むかし、おとこ有けり。宮仕へいそがしく、心もまめならざりけるほどに家刀自、まめに思はむといふ人につきて、人の国へいにけり。このおとこ、宇佐の使にていきけるに、ある国の祗承(しぞう)の官人の妻にてなむあると聞きて、「女あるじにかはらけとらせよ。さらずは飲まじ」といひければ、かはらけとりて出したりけるに、さかななりける橘をとりて、
五月まつ花たちばなの香をかげばむかしの人の袖の香ぞする
といひけるにぞ、思ひ出でて、尼になりて、山に入りてぞありける。
Fou una vegada un home. Enfeinat al servei de la cort i com era un espòs desatent sa muller s'uní a una persona que li expressà amor devot i partí a una altra contrada.
Quan aquest home (1) viatjà com a missatger a Usa sentí que ella era la muller de
l' oficial de recepció (2) d'una contrada, i allà (3) digué “Que em serveixi les copes vostra muller, altrament no beuré”. Quan ella agafà la copa i li'n oferí ell agafà una taronja servida de guarnició (4) i recità :
Sento la fragància de les taronges en flor esperant el cinquè mes, és la fragància de les mànigues de la persona d'antany. (5)
Ella recordà (6), es féu monja i es retirà a les muntanyes.
- - - - - -
(1) このおとこ.... (kono otoko) es refereix a l'exmarit.
(2) 祗承の官人 (shizô no kanjin). Era el funcionari que rebia els missatgers imperials i els hi oferia un àpat de benvinguda.
(3) El text no descriu quan ni com va anar-hi allà, simplement continua com si ja hi hagués arribat.
(4) さかな (sakana). Era un plat que es servia amb el sake i consistia, generalment, en peix, verdures i fruita.
(5) Poema anònim. KKS 139, i Shinsenwakashû (新撰和歌集). En el KKRJ 4220 els versos són atribuïts a Ise o a Ariwara no Narihira.
(6) Els comentaris clàssics aclareixen que “recordà el temps passat amb el seu exmarit”.
o0o
30 d’octubre del 2010
Ise Monogatari” (伊勢物語)
- 59 -
五十九段
むかし、おとこ、京をいかゞ思ひけん、東山に住まむと思ひ入りて、
住みわびぬ今はかぎりと山里に身をかくすべき宿求めてん
かくて、物いたく病みて、死に入りたりければ、おもてに水そゝきなどして、いき出でて、
わがうへに露ぞをくなる天の河門わたる舟の櫂のしづくか
となむいひて、いき出でたりける。
Una vegada, un home, què en pensaria de la capital?, considerà de viure a Himugashiyama : (1)
Las de viure, ara, al final, cerco aixopluc on amagar el meu cos en un llogaret de muntanya. (2)
I emmalaltí. Al caire de la mort li mullaren la cara entre altres remeis i es revifà.
Com rosada damunt meu, són gotes dels rems de la barca passant pel freu celestial? (2)
I tot recitant es revifà.
- - - - - -
(1) 東山 (himugashiyama) : Turons/muntanyes de l'est/orientals. He preferit mantenir-ho com a topònim.
(2) Poema d'Ariwara no Narihira. KKRJ, Gosenwakashû (後撰和歌集), no. 1083,
en altres edicions és el no. 1084, amb algunes diferències. També és a l'antologia personal d'Ariwara no Narihira (業平集).
(3) Poema anònim. KKS no 863, i també Shinsenwakashû” (新撰和歌集).
Ise Monogatari” (伊勢物語)
- 58 -
五十八段
むかし、心つきて色好みなるおとこ、長岡といふ所に家つくりてをりけり。そこの隣なりける宮ばらに、こともなき女どもの、田舎なりければ、田刈らんとて、このおとこのあるを見て、「いみじのすき物のしわざや」とて、集りて入り来ければ、このおとこ、逃げて奥にかくれにければ、女、
荒れにけりあはれ幾世の宿なれや住みけんひとのをとづれもせぬ
といひて、この宮に集り来ゐてありければ、このおとこ、
葎生ひて荒れたる宿のうれたきはかりにも鬼のすだくなりけり
とてなむ、いだしたりける。この女ども、「穂ひろはむ」といひければ、
うちわびて落穂ひろふと聞かませば我も田面にゆかましものを
Una vegada, un home apassionat i femeller vivia en una casa que es féu fer a Nagaoka.
Tenia unes princeses per veïnes, unes formoses donzelles, que tot veient l'home al camp amb la intenció de segar l'arròs anaren plegades allà dient: “Bona feina per a un seductor”. L'home s'escapolí i s'amagà a l'interior de la casa. Una de les donzelles recità :
Rònega està, quina pena! Llar per generacions, i qui l'habità ja no hi ve. (1)
Com s'havien aplegat a sa mansió, l'home recità de dintre estant :
El pitjor de la casa ruïnosa on hi creixen les herbes és que ara també és plena de dimonis.
La mateixa donzella digué “Anem a espigolar!”, i l'home recità :
Si sentís que sou empobrides i heu d'espigolar, al camp jo també hi aniria.
- - - - - -
(1) Poema anònim segons el KKS, no. 984, i el Shinsenwakashû (新撰和歌集), antologia compilada per Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945) l'any 934. Segons el KKRJ, no. 1287, el poema és atribuït a Ise (伊勢, 875?-938? ).
o0o
Ise Monogatari” (伊勢物語)
- 57 -
五十七段
昔、おとこ、人知れぬ物思ひけり。つれなき人のもとに、
恋ひわびぬ海人の刈る藻に宿るてふ我から身をもくだきつる哉
Una vegada, un home que estimava en secret envià a la persona que li mostrava indiferència :
Las d'estimar, com el cranc que rau en les algues tallades pels pescadors, jo també esberlo el meu cos. (1) (2)
- - - - - -
(1) Poema anònim. Shinchokusenwakashû (新勅撰和歌集), no. 722.
(2) 我から (warekara) es tracta d'un petit crustaci que periòdicament canvia de closca tot trencant la vella.
o0o
Ise Monogatari” (伊勢物語)
- 56 -
五十六段
むかし、おとこ、臥して思ひ、起きて思ひ、思ひあまりて、
わが袖は草の庵にあらねども暮るれば露の宿りなりけり
Una vegada, un home absort d'amor dormit i despert composà :
Més mànigues no són jacera herbosa, quan es fa fosc són cau de rosada. (1) (2)
- - - - -
(1) Poema d'Ariwara no Narihira. Shinchokusenwakashû (新勅撰和歌集) no. 1125.
(2) 露 (tsuyu) : “rosada”, és aquí sinònim de “llàgrimes”.
o0o
23 d’octubre del 2010
NTCJ 50
自然居士
Jinen Koji
Jinen, el predicador laic.
Autor : Kan'ami Kiyotsugu (観阿弥清次, 1333-1384).
Argument :
Jinen, un laic, està fent una serie de prèdiques durant set dies per reunir diners per la reconstrucció d'un temple budista. És el seu darrer dia i una jove se li acosta i li oferix un vestit i una carta on demana unes pregàries per la memòria dels seus difunts pares. Jinen llegeix l'escrit i lloa el sentiment filial de la jove. Poc després arriben uns homes que s'emporten la noia a la força. Jinen pregunta què passa i arriba a la conclusió que es tracta de traficants d'esclaus i que la noia s'havia venut per poder comprar el vestit de la seva ofrena. Jinen decideix seguir els traficants i intercedir per ella.
Arriba al costat del vaixell dels traficants i els hi retreu d'haver interromput la seva prèdica i després d'un intercanvi de paraules els hi dóna el vestit i demana que alliberin la noia. El cap dels traficants, enutjat, culpa la noia de tot l'enrenou i la colpeja amb un rem. Jinen, astorat, crida que l'han matat perquè no sent cap crit de dolor, però li diuen que està lligada i emmordassada, i que per això no bada boca. Jinen continua insistint que l'alliberin i els traficants, farts de tanta xerrameca, fan un tracte amb ell : se la podrà emportar si ell els entreté cantant i ballant., a la qual cosa Jinen accedeix tot i que sap que només volen mofar-se d'ell. Tot ballant Jinen explica l'origen de la navegació, segons una llegenda xinesa : un dia un soldat estava contemplant un petit estany i de sobte una aranya va caure sobre una fulla que surava en l'aigua encalmada, el vent la va portar cap a l'altra banda creuant tor l'estany. Llavors se li va ocórrer la idea de construir un artefacte que pogués fer el mateix amb soldats i va exposar la seva idea a l'emperador que estava en guerra amb un enemic seu . Van fer un primer vaixell de la història i el sobirà va sortir-ne victoriós.
Després de la dansa els traficants li demanen, com a darrera prova, que toqui el timbal, cosa que Jinen fa entre explicacions de que també a través de l'entreteniment i la joia s'arriba a Buda. Finalment, la noia és alliberada i Jinen torna amb ella a la capital.
Referències :
“Konjaku Monogatari shû” : 今昔物語集.
Obra coneguda generalment com a “Konjaku Monogatari”, però el seu nom és el de l'encapçalament i significa : Antologia de històries passades. Té més de mil contes o històries i va ser escrita cap a finals de l'època Heian (794-1185). L'obra original comprèn 31 volums dels quals només n'hi ha 28 actualment. Els contes procedeixen tan del Japó com de l'Índia i de la Xina.
“MyôKôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus del sublim Dharma, generalment abreujat “ Hôkkekyô” (法華經) : Sutra del Lotus.
Un petit resum d'aquest sutra sobre el qual hi ha biblioteques senceres dedicades a la seva exegesi.
Probablement va ser compilat durant el primer segle de l'era cristiana, uns 500 anys després del Parinirvana (el darrer nirvana) de Buda, i que no és inclòs en el corpus més antic de les escriptures budistes lligades històricament a la vida de Buda.
El sutra pretén ser un dels discursos fets per Buda cap al final de la seva vida. La tradició diu que una vegada escrit va ser guardat durant 500 anys al reialme dels dracs (Nagas), sent posteriorment introduït en el món dels humans perquè la humanitat no estava preparada per entendre el text durant la vida de Buda.
La primera traducció del sànscrit al xinès va ser cap a l'any 209 dC sent però la versió feta el 406 la més complerta.
És potser el sutra més conegut i el text està expressat en forma de paràboles, fet que el va popularitzar.
“Kanginshû” (閑吟集) : Cançons per a les hores de lleure.
Antologia del 1518. Consta de 311 cançons, molt populars, té un cert paral.lelisme amb “Carmina Burana”. Té dos pròlegs : un en japonès i un altre en xinès.
Va tenir molta influència en el Kabuki femení i els cants per a shamisen.
Segons algunes fonts suggereixen que potser és obra de Sôchô (宗長, 1448-1532), però no hi ha prou elements per adjudicar-li l'autoria.
“Shasekishû” (沙石集) : Sorra i còdols. Obra escrita entre els anys 1279-1283 pel monjo Mujû Ichinen (無住一円, 1226-1312). És un recull d'anècdotes del monjos Zen sobre facetes de la vida amb un to didàctic.
“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).
o0o
NTCJ 49
弱法師
Yoroboshi
“El monjo desvalgut”
Autor :Kanze Jûrô Motomasa (観世十郎元雅, aprox.1394-1431), el fill gran de Zeami, mort de sobte a Ise, i a qui es considerava que era inclús millor interpret que el seu pare. No obstant això, la part coneguda amb el nom de “kuse” (曲), és a dir, la part al final del Nô que marca el “climax” de l'obra , és del pinzell de Zeami.
Argument :
Primer cal situar l'acció de l'obra perquè és important per entendre-la millor. Passa al temple Tennôji (天王寺), que procedeix del nom Shi Tennoji (四天王寺四 ), fundat pel príncep Shotoku (厩戸皇子, 564-622), també conegut com a príncep Umayado no o-ji (厩戸皇子) cap a l'any 593. Posteriorment, l'any 730 l'emperadriu Kômyô (光明皇后, 701-760) va fer edificar al recinte del temple el santuari Hiden'in (悲田院), asil per a allotjar malalts, nens abandonats i persones desvalgudes en general. “Hiden” és un terme budista que significa “pietat, compassió”, molt adient aquí.
Entra un home, Saemon no Jo Michotoshi (左衛門の尉通俊), que explica perquè és al temple. Degut a un escàndol amb el seu fill, Shuntomaru (俊徳丸), producte d'una difamació, el va fer fora de casa. Amb el temps Michotoshi s'ha penedit del seu acte i en penitència vol donar almoines als pobres del temple. És precisament el darrer dia d'una festivitat religiosa amb serveis budistes. Un monjo l'insta a distribuir les almoines. Apareix un pidolaire cec que es plany de la seva ceguesa i la feblesa del seu cos provocada per les vicissituds de la seva existència, i explica el perquè del seu nom, “弱法師". L'home commogut per la desgràcia del jove també li fa almoina mentre els dos fan moltes referències al budisme. Mentre parlen Michotoshi descobreix que el cec és el fill que ell va expulsar de casa seva i pensa dir-li-ho i que torni amb ell al poble. Shuntomaru recorda emocionat les imatges dels paratges que havia vist quan era vident, els rius, les muntanyes...... El pare li pregunta com es diu i ell, sorprès, li contesta qui és. L'escena final és el retrobament i ambdós tornen a casa.
Mishima Yukio (三島 由紀夫, 1925-1970), pseudònim de Kimitake Hiraoka (平岡 公威), en va fer una versió moderna l'any 1960 amb el mateix títol. Forma part d'unes adaptacions modernes de peces clàssiques que va fer entre els anys 1951 i 1969, sota el títol de : 近代能楽集 (Recull de Nôs moderns).
Referències :
“Taiheiki” (太平紀) : Annals de la Gran Pau.
Obra històrica en 40 parts amb la participació de diverses mans, naturalment anònimes, en diverses etapes, però, evidentment, de monjos que afavorien la dinastia del sud. Sembla ser que la versió final va ser d'un monjo budista anomenat Kojima (¿-?) l'any 1372.
Fa referència al període conegut com “Nanbokuchô” (南北朝時代) : Període de les corts del nord i del sud, les dues dinasties que dominaven el país entre els anys 1336 i 1392 i enfrontades tan ideològicament com militarment, amb el resultat final de l'extinció de la dinastia del sud.
“Kokinwakashû” (古今和歌集)
“Gyokuyowakashû” (玉葉和歌集) : Col.lecció de Fulles enjoiades, títol que es fa ressò del Kin'yowakashû.
Va ser completada entre 1313 i 1314, dos o tres anys després de ser encarregada per l'emperador retirat Fushimi el 1311. El compilador en va ser Kyôgoku no Tamekane (京極為兼, 1273-1332), descendent de Fujiwara no Teika (藤原定家, 1162-1241). Té 20 llibres i 2.796 poemes.
Aquesta antologia i la Fugashû van ser les úniques col.leccions imperials demanades pels “liberals” Ryogoku i o Reizei. Potser la raó de que tinguin més poemes que les altres antologies imperials es degut al factor polític d'estar en guerra amb l'emperador Go-Nijo.
“Heike Monogatari” (平家物語),llibre II : La història d'Ichigyô Ajari (一行阿闍梨之沙汰).
“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).
“Shasekishû” (沙石集) : Sorra i còdols. Obra escrita entre els anys 1279-1283 pel monjo Mujû Ichinen (無住一円, 1226-1312). És un recull d'anècdotes del monjos Zen sobre facetes de la vida amb un to didàctic.
“Shôryôshû” (性霊集), o “Seireishû”, també conegut amb el nom de “Henjô Hakkiki Shôryôshû(遍照発揮性霊集性霊集) : Obres completes de la poesia i la prosa de Kùkai (空海, 774-835), també conegut com a Kôbô Daishi (弘法大師). Obra recopilada pel seu deixeble Shinsei (¿-?). És la font principal d'informació sobre la vida de Kükai.
Va estudiar a la Xina i al seu retorn va fundar l'escola japonesa de budisme “Shingon” (眞言). Se li atribueix tradicionalment, amb tots els dubtes del món, la creació del sil.labari “kana”.
“Ryôjin Hishô” (梁麈秘抄) : “Cançons per a fer ballar la pols sobre les bigues” , obra de l'època Heian, de l'any + - 1169, o 1179. Segurament en dues parts, amb deu llibres cadascuna, però de les quals només se n'ha trobat una dècima part. Els textos que hi ha actualment es van trobar el 1911 després d'anys creient que havien desaparegut.
L'origen del seu títol apareix en una nota molt breu al final del llibre no. 1.
Explica que procedeix d'una antiga llegenda xinesa sobre dos cantants molt famosos anomenats Yu Kung i Han Ê. Segons la tradició, les seves extraordinàries veus emocionaven la gent fins a les llàgrimes i el seu ressò feia que “la pols de les bigues” ballés per l'aire durant tres dies abans de tornar a caure.
És un aplec de cançons i poemes sobre tot allò que és humà i diví, i procedeixen de tot arreu del Japó.
Les cançons religioses, força nombroses, són d'origen budista, i d'altres amb elements sincretistes i xintoistes. Va ser molt popular inclús dintre dels cercles de l'aristocràcia.
“Mumyôshô” (無名抄) : Tractat sense nom. Obra de Kamo no Chômei (鴨長明, 1153/5-1216), escrita cap a l'any 1210.
o0o
17 d’octubre del 2010
KOKINSHÛ (古今集) -105-
梅花にゆきのふれるをよめる
Compost sobre la neu que colga les flors de la prunera.
花の色は雪にまじりて見えずともかをだににほへ人のしるべく
はなのいろはーゆきにまじりてーみえずともーかおだににおえーひとのしるべ
く
Amagat a la neu és el color de la flor. Si més no, deixa ta fragància perquè tothom sàpiga de tu.
Poema no. 335
Autor : Ono no Takamura no Ason /El conseller Ono no Takamura (小野篁の朝臣, 802 – 852).
També conegut com Sangi no Takamura (参議篁).
En el seu temps la seva reputació va dependre bàsicament de la seva producció literària en xinès.
L´any 837 va ser destinat a la Xina per incorporar-se a l´embaixada japonesa, però va fingir estar malalt i no va fer el viatge, criticant després la diplomàcia japonesa en terres xineses. Per aquesta ofensa va ser exiliat a l´illa Oki, al mar del Japó, durant un any.
KOKINSHÛ (古今集) -104-
梅花それとも見えず久方のあまぎる雪のなべてふれれば
うめのはなーそれともみえずーひさかたのーあまぎるゆきのーなべてふれれば
No es poden distingir les flors de la prunera. La neu del cel emboirat cau arreu.
Poema no. 324
Autor : Anònim.
この哥は、ある人のいはく、柿本人まろが哥なり
Nota : Segons algunes fonts s'atribueix aquest poema a Kakinomoto no Hitomaro (柿本人麿, 662-710). És el poeta més important del Man’yôshû. Va ser membre de la cort de l’emperadriu Jitô (持統天皇, 645-702) i de l’emperador Monmu (文武天皇, 683-707).
KOKINSHÛ (古今集) -103-
寛平御時きさいの宮の哥合のうた
Poema presentat al concurs amb el patronatge de l'emperadriu durant l'era Kanpyô (any 889-898).
浦ちかくふりくる雪は白浪の末の松山こすかとぞ見る
うらちかくーふりくるゆきはーしらなみのーすえのまつやまーこすかとぞみる
La neu que voleia per la cala sembla les blanques ones que s'escullen contra la pineda de Sue.
Poema no. 326
Autor : Fujiwara no Okikaze (藤原興風, dates desconegudes)
No hi dades sobre la seva vida.
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 - Sanjûrokkasen)
9 d’octubre del 2010
Ise Monogatari” (伊勢物語)
- 55 -
五十五段
むかし、おとこ、思かけたる女の、え得まじうなりての世に、
思はずはありもすらめど事のはのをりふしごとに頼まるゝ哉
Una vegada, un home que s'encaterinà d'una dona gens probable d'haver composà:
Sens dubte no penses en mi, però tes paraules d'antany em són de conhort. (1)
- - - - - -
(1) Poema d'Ariwara no Narihira. Shokugosenwakashû (続後撰和歌集) no. 852.
o0o
Ise Monogatari” (伊勢物語)
-54 -
五十四段
昔、おとこ、つれなかりける女にいひやりける。
行やらぬ夢地をたのむ袂には天つ空なる露やをくらん
Una vegada, un home envià a una dona que el tractava amb indiferència :
Perdut en els viaranys del somni que no puc assolir, és rosada del cel allò que cau sobre mes mànigues?. (1) (2)
- - - - - -
(1) Poema anònim. Gosenwakashû (後撰和歌集) no. 559, i no. 560 en altres edicions.
(2) 露 (tsuyu) aquí representa les llàgrimes.
o0o
Ise Monogatari” (伊勢物語)
- 53 -
五十三段
むかし、おとこ、逢ひがたき女にあひて、物語などするほどに、鳥の鳴きければ、
いかでかは鳥のなく覧人知れず思ふ心はまだ夜深きに
Una vegada, un home era amb una dona que era molt difícil de veure, i mentre eren festejant cantà el gall.
Com és que canta el gall? Pel cor que estima en secret encara és fosca nit. (1)
- - - - -
(1) Poema d'Ariwara no Narihira. Shokugosenwakashû (続後撰和歌集) no. 816.
o0o
Ise Monogatari (伊勢物語)
- 52 -
五十二段
むかし、おとこありけり。人のもとよりかざり粽をこせたりける返事に、
あやめ刈り君は沼にぞまどひける我は野に出でてかるぞわびしき
とて、雉をなむやりける。
Fou una vegada un home. Rebé d'algú uns pastissets d'arròs embolcallats amb fulles de bambú, i contestà :
Vós per a collir lliris heu vagarejat pels humits marjals mentre jo de cacera per la prada ben feixuc.
I li envià un faisà.
o0o
Ise Monogatari (伊勢物語)
- 51 -
五十一段
昔、おとこ、人の前栽に菊うへけるに、
植へし植へば秋なき時や咲かざらん花こそ散らめ根さへ枯れめや
Una vegada, un home plantà crisantems en el jardí d'algú :
Un cop són plantats poder sense la tardor deixar de florir i les flors cert assecar però no pas les arrels.
(1)
- - - - - -
(1) Poema d'Ariwara no Narihira. KKS no. 268, i Yamato Monongatari ((大和物語) : Històries del Yamato, no. 163.
o0o
2 d’octubre del 2010
NTCJ 48
蟻通
Aridôshi
Autor : Zeami Motokiyo (世阿弥元清, 1363-1443).
El “Sarugaku Dangi” (申楽談儀 - Les reflexions de Zeami sobre el NÔ, 1430), compilació feta pel seu fill Motoyoshi (下吉 ), indica : ありどほし 世子作.
Argument : El fil argumental d'aquest Nô és ben minso. Ki no Tsurayuki va cap a la capital i amb el seu cavall profana el lloc del santuari del déu Aridôshi al no desmuntar quan hi passa. De sobte el cavall cau a terra i no es pot aixecar. Un monjo li retreu el seu comportament i li fa veure la seva culpa. Llavors el religiós li pegunta qui és i quan li diu el seu nom el reconeix i li demana que com a desgreuge al déu li ofereixi un poema, cosa que Tsurayuki fa. El poema és :
雨雲の立ち重なれる夜半なれば。ありとほしとも思ふべきかは
Dessota un munt de núvols de pluja, en la foscor de la nit, endevino Aridôshi.....
Els versos plauen al religiós i diu que és una bona ofrena. Ambdós tenen una conversa sobre els diversos estils de poesia amb referències al pròleg del Kokinshû, del qual Ki no Tsurayuki, n'és autor (de la part japonesa, cal recordar que n'hi ha un altre de pròleg, en aquest cas en xinès). Tsurayuki lamenta molt la profanació producte de la ignorància i el monjo desapareix, és el mateix déu d'Aridôshi. El cavall es pot alçar i el poeta continua el seu viatge.
Ki no Tsurayuki (紀貫之, 868?/872? – 945).
Crític, escriptor, poeta i compilador d'una de les antologies poètiques més importants de la literatura japonesa.. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.
Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.
És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”(Sanjûrokkasen : 三十六歌仙).
Referències :
“Shunrai no Zuinô” ( 俊頼随脳.) : Fonaments bàsics de poesia de Shunrai (hi ha referències que daten la seva publicació cap al 1115). Obra de Minamoto no Shunrai, també Minamoto Toshiyori (源俊頼, 1055/57 – 1029). 俊頼 també es llegeix “Shunrai”, i amb aquest nom figura en molts documents. Poeta, crític i recopilador oficial. Va ser un personatge molt innovador amb fama d´excèntric, i segurament això va fer que no tingués càrrecs oficials importants en la societat del seu temps.
“Kanginshû” (閑吟集) : Cançons per a les hores de lleure.
Antologia del 1518. Consta de 311 cançons, molt populars, té un cert paral.lelisme amb “Carmina Burana”. Té dos pròlegs : un en japonès i un altre en xinès.
Va tenir molta influència en el Kabuki femení i els cants per a shamisen.
Segons algunes fonts suggereixen que potser és obra de Sôchô (宗長, 1448-1532), però no hi ha prou elements per adjudicar-li l'autoria.
“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa.
“Kokinwakashû” (古今和歌集).
“Manyôshû” (万葉集).
“Shûiwakashû” (拾遺和歌集).
“Yakumo Mishô” (八雲御抄) : El Tractat Yakumo de sa majestat, o El Llibre dels Vuit Núvols. Autor : Juntoku In / L´ex-emperador Juntoku (順徳院, 1197-1242) . Va regnar del 1210 al 1221.
Llibre sobre les opinions i punts de vista sobre la pràctica poètica del seu temps.
Va tenir problemes polítics amb seu pare i va ser exiliat a Sado, una estada que va durar vint anys. Va seguir les inclinacions poètiques de la família des de molt jove i ja era un bon poeta als catorze anys. A partir del 1215 va participar en nombrosos concursos. Degut al seu exili a Sado també és conegut amb el nom de Sado no In (佐渡院). La seva obra poètica es recollida en moltes antologies. Va escriure també un tractat sobre la reialesa i els costums de la cort, el “Kimpishô” (禁秘抄抄) : Tractat molt secret.
“Heiji Monogatari” (平治物語).
Obra épica que narra els esdeveniments de la rebel.lió Heiji (1150-1160). Tracta sobre el tema de la successió imperial entre els clans Minamoto i Taira. Tot i que algunes vegades s'ha atribuït la seva autoria a Hamuro Tokinaga ( ¿-?), de fet, però, es considera d'autor desconegut. Està dividit en tres parts amb trenta-sis capítols. Com en la majoria d'obres d'aquestes característiques el text va ser revisat i re-escrit molts vegades en el decurs dels anys.
o0o
NTCJ 47
卒都婆小町
Sotoba Komachi
Komachi a la “stupa” (monument funerari budista destinat a guardar-hi relíquies o a recordar-ne fets importants).
Autor : Kan'ami Kiyotsugu (観阿弥清次, 1333-1384), segons indica el “Sarugaku Dangi” (申楽談儀 - Les reflexions de Zeami sobre el Nô, 1430), compilació feta pel seu fill Motoyoshi (下吉 ) : 小町 観阿作.
Aquest mateix text indica més endavant, però, que l'obra era més llarga abans i que Zeami en va fer una adaptació més curta.
Argument : El títol ja indica que es tracta d'Ono no Komachi (小野小町, aprox. 825-900).
És impossible destriar el personatge històric de la dona que la llegenda descriu com apassionada i una bellesa, i al final de la seva vida com una fetillera.
La seva poesia justifica en certa manera aquesta fama i n’és l´exemple més evident de la seva passió. La seva col·lecció personal és d´uns 110 poemes, però la seva intensitat els fa més remarcables que no pas la seva quantitat.
Els caràcters del seu nom, 小野, han passat a ser sinònims de "bellesa" al Japó. El famós “tren-bala” (新幹線, Shinkansen) que fa el recorregut per Honshû, la principal illa del Japó, porta el seu nom.
L'obra explica els darrers anys de la bellesa que havia trencat tants cors i desfet tantes il·lusions. El text ens presenta una vella decrèpita però que conserva encara la seva llengua esmolada i el seu enginy. Exactament es concentra en una anècdota de la seva vida referent a un pretendent i que il.lustra molt bé el caràcter vel·leïtós de la seva personalitat : Ono no Komachi va prometre a Fukakusa no Shôshô (深草の少将, ¿-?) que si la visitava durant cent nits seguides ella esdevindria la seva amant. L'home ho va fer durant noranta nou nits, fallant la que feia el centenar degut a una gran tempesta. Desesperat va caure malalt i va morir de pena.
Apareixen uns monjos que van de camí a la capital a visitar uns santuaris, i fan tota una exposició de la doctrina budista. A continuació surt Ono no Komachi que recorda amb nostàlgia la seva joventut i bellesa i es plany del seu aspecte d'ara. Es troba amb els monjos que li retreuen que s'hagi posat a descansar al costat d'una “stupa” i comencen a discutir sobre el budisme. Els religiosos queden impressionats per l'eloqüència de Komachi i li pregunten qui és. Ella explica els seus orígens i es dol de la decadència de l'edat amb la pèrdua de la bellesa. De sobte l'esperit de Shôshô, Komachi és posseïda per ell i blasma la seva crueltat. Els monjos contemplen com l'espectre parla per la boca de Komachi i explica la dissort de no haver pogut anar-hi la darrera nit. Expressa vehement el seu greuge però acaba reconeixent que encara l'estima i sortint d'ella demana que la pregària sigui la seva guia cap al repòs etern.
Mishima Yukio (三島 由紀夫, 1925-1970), pseudònim de Kimitake Hiraoka (平岡 公威), en va fer una versió moderna amb el mateix títol. Forma part d'unes adaptacions modernes de peces clàssiques que va fer entre els anys 1951 i 1969, sota el títol de : 近代能楽集 (Recull de Nôs moderns). La seva adaptació reflecteix perfectament un dels temes primordials de la seva obra : l'exaltació de la joventut i la por a la decrepitud que destrueix la bellesa del cos, i el seu concepte de mort abans que la decadència física.
Martin David Levy va compondre un drama líric que porta el mateix títol de l'obra original l'any 1957. Té una durada de trenta minuts. El llibret és de Sam Houston Brock i està basat en el text de Kan'ami.
Referències :
“Ôjôyôshû (往生要集) : Els punts essencials de la salvació”.
Autor: Genshin ((源信 , 942-1017), també conegut com a Eshin Sozu. Va ser un dels erudits més influents de l'escola Tendai (secta budista).
Segons el text, 往生要集 és la clau per evitar els turments de l'infern tot entonant la formula “nembutsu”, i apel.lant al poder salvador de Buda.
“Kokinshû” (古今集) , poema no. 291 :
文屋のやすひでみかはのぞうになりて、あがた見に はえいでたたじやといひやれりける返事によめる
Compost en resposta al missatge de Fun'ya no Yasuhide quan nomenat secretari del govern de Mikawa li va preguntar “Per què no vens i dones un cop d'ull al lloc on m'estic?”
わびぬれば身をうき草のねをたえてさそふ水あらばいなむとぞ思ふ
En el meu desconsol extirparia l'arrel del dolor del destí humà, i si hi hagués aigua que em cridés m'hi deixaria emportar.....
“Senzaiwakashû” (千載和歌集) : Antologia dels 1000 anys de la poesia japonesa.
Recull de finals de l´època Heian encarregada per l´emperador Goshirakawa l´any 1183, però hi ha evidència que el recopilador Fujiwara no Shunzei ja l´havia encetada entre el 1171 i 1175. La guerra va endarrerir la seva presentació oficial que va tenir lloc entre 1187 i 1188.
El Kokinshû n´és la font principal. Té 20 llibres i 1278 poemes.
“Kanginshû” (閑吟集) : Cançons per a les hores de lleure.
Antologia del 1518. Consta de 311 cançons, molt populars, té un cert paral.lelisme amb “Carmina Burana”. Té dos pròlegs : un en japonès i un altre en xinès.
Va tenir molta influència en el Kabuki femení i els cants per a shamisen.
Segons algunes fonts suggereixen que potser és obra de Sôchô (宗長, 1448-1532), però no hi ha prou elements per adjudicar-li l'autoria.
“Monsen” (文選 – xinès : Wen Hsûan) Una obra xinesa que recull textos de tot un mil·lenni començant per la dinastia Chou (周,1050-256 aC). Va ser molt aviat popular al Japó dintre dels cercles literaris i va aportar models per a la composició de prosa i vers.
“Shikawakashû” (詞花和歌集) : “Antologia de flors de paraules de la poesia japonesa”.
Recull de finals de l´era Heian. Encarregada per l´emperador Sutoku l´any 1144 i completada el 1151 per Fujiwara no Arisuke. És la més curta de totes les col.leccions clàssiques : uns magres 411 poemes dividits en 10 parts i representant només vint-i-tres poetes coneguts.
“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa.
“Ise Monogatari” (伊勢物語), narració no. 63.
“Ôgishô” (奥義抄( : Profunditats Poètiques.
Obra de Fujiwara no Kiyosuke (藤原清輔, 1104-1177).
o0o
NTCJ 46
富士太鼓
Fujidaiko
El tambor de Fuji
Autor : Desconegut
Argument : Un interpret de tambor, Fuji (富士), marxa a la capital per participar en un aplec de tambors a la cort. Allà hi ha un altre interpret de tambor, Asama (浅間) que fins aleshores ha estat considerat el millor de tots. Es comenta que Fuji és superior a ell i una nit Asama, encegat per l'enveja , va a l'hostal on s'està Fuji i el mata. Ningú no sap si Fuji tenia parents però algú diu que hi havia d'haver algun familiar perquè havia deixat una caputxa i un vestit per enviar al seu poble com a record. Apareixen la dona i la filla del malaurat Fuji. La dona explica que ha tingut un son de mal averany respecte al seu marit i decideix anar a la capital a veure'l. La dona i la filla arriben però com no saben on s'hostatjava Fuji van a palau a preguntar. Allà li diuen que Fuji ha estat assassinat i els hi donen els regals que havia deixat per enviar a casa. La dona es plany de la veracitat del somni i les dues ploren la mort de Fuji. El dolor fa embogir la dona que culpa el tambor de la seva desgràcia i insta a la filla que el colpegi amb totes les seves forces perquè ell, el tambor, és el seu enemic. Poc després l'esperit del difunt Fuji posseeix la dona que enfollida balla amb el vestit del difunt. Al final, però, la raó torna a la dona i amb la filla tornen cap a casa.
Referències :
“Tsurezuregusa”, capítol 220 (徒然草,二百二十).
“Gosenwakashû” (後撰和歌集).
“Mumyôshô” (無名抄) : Tractat sense nom. Obra de Kamo no Chômei (鴨長明, 1153/5-1216), escrita cap a l'any 1210.
“Kokinshû” (古今集), poema no. 705 :
藤原敏行朝臣の、なりひらの朝臣の家なりける女を あひしりてふみつかはせりけることばに、いままうでく、あめのふりけるをなむ見わづ らひ侍るといへりけるをききて、かの女にかはりてよめりける
Fujiwara no Toshiyuki tenia relacions amb una dona que vivia a la residència d'Ariwara no Narihira. Una vegada en Toshiyuki li va enviar una carta dient que degut a la pluja tenia problemes per anar a casa seva. Al saber-ho Narihira va compondre aquest poema en lloc de la dona.
かずかずにおもひおもはずとひがたみ身をしる雨はふりぞまされる
No goso preguntar-t'ho si m'estimes molt o no. La pluja sap com em sento i encara plou més.........
Nota : Poema que també surt a l'Ise Monogatari (伊勢物語), narració no. 107.
Autor : Ariwara no Narihira Ason (在原業平朝臣, 825-880). Coneixem la seva fama però molt poc de la seva vida i la llegenda ha eclipsat els fets que van marcar la seva existència. Molts dels seus poemes, i també d´altres autors, van ser el model de l´Ise Monogatari sent-ne el protagonista i el prototipus del personatge principal de l´obra. Els seus poemes no són nombrosos, però la seva influència va ser molt gran i el seu estil encara és admirat
És un dels “Trenta-sis “Poetes Immortals” (三十六歌仙).
“Shinkokinwakashû” (新古今和歌集).
Antologia compilada l'any 1216 per diversos autors, entre ells Fujiwara no Teika (藤原定家, 1162-1241). És la més extensa de les col.leccions imperials : 1979 poemes.
“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).
“Hôbutsushû” (宝物集): Recull de joies.
Narracions curtes en forma de diàleg entre un monjo i un grup de persones. Obra basada en l'ensenyament de la doctrina budista, tot amb un to evidentment didàctic.
L'autor és Taira no Yasuyori (平康頼, dates desconegudes. La seva activitat literaria es va desenvolupar entre el 1190 i 1200). Esmentat al Heike Monogatari.
“Heike Monogatari” (平家物語), llibre X : La Dama Senju (千手前).
o0o