徒然草 - 121 - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -121- - - -

養ひ飼ふものには馬、牛。繋ぎ苦しむるこそ痛ましけれど、なくて叶はぬ物なれば、如何はせむ。犬は守り防ぐつとめ、人にも優りたれば、必ずあるべし。されど家毎にあるものなれば、ことさらに求め飼はずともありなむ。その外の鳥獸（とりけだもの）、すべて用なきものなり。走る獸は檻にこめ、鎖をさされ、飛ぶ鳥は翼を切り、籠（こ）に入れられて、雲を戀ひ野山を思ふ愁へやむ時なし。その思ひ我が身にあたりて忍び難くば、心あらむ人これを樂しまむや。生（しゃう）を苦しめて目を喜ばしむるは、桀紂が心〔夏の桀王、殷の紂王、共に暴虐無道で有名な王〕なり。王子猷〔支那晉代の人、名は徽子、王義之の子〕が鳥を愛せし、林に樂しぶを見て逍遥の友としき。捕へ苦しめたるにあらず。凡そ珍しき鳥、怪しき獸、國に養はず〔尚書族契篇に「珍禽奇獸不レ育2于國1。」〕とこそ文にも侍るなれ。- - - El cavall i el bou són animals que podem mantenir a casa. Tot i la pena d’haver de fermar-los, emperò, no podem fer altrament, ens són de servei. Sempre s’ha d’haver un gos que és millor que una persona per a protegir i guardar la casa. Tanmateix, havent-ne un a cada casa no cal mantenir-ne cap en especial. Altres aus i animals són inútils. Quan els animals que corren els confinem en corrals i els fermem amb cadenes i a les aus que volen els hi tallem les ales i les engabiem, llurs enyorament dels núvols, camps i muntanyes són infinits. Quin gaudi pot haver una persona en tenir-los d’aquesta manera si pensem en l’insuportable dolor que ell sentiria en llurs mateixes circumstàncies. Aquell que frueix fent patir els ésser vius té el mateix cor que Chieh i Chou. (200). Ôshi Iu (201) estimava els ocells, fruia veure’ls als arbres, fer-los companys de ses passejades. No els agafava ni els feia patir. Com diuen els clàssics : - Ni aus rares ni animals exòtics no hauríem d’haver a nostres terres. (202)- - - - - - - - - 200 – (204 – 10) Llegendaris emperadors de la Xina: Chieh (桀) va ser el darrer emperador de la dinastia Xia (2070-1600 a.e.c.), i Chou (紂), el pejoratiu nom amb que és conegut el darrer emperador de la dinastia Shang (1600-1046 a.e.c.) : Di Xin (帝辛,1075-1046 a.e.c.). Ambdós eren coneguts per la seva extrema crueltat. - - - 201 – (204 – 11) Era Wang Hui-tzu (¿-?), un famós cal·lígraf xinès. - - - 202 – (204 – 13) Referència al Shujing (書經) : El llibre de la història, o Clàssic de la història. Compilació de textos atribuïda a Confuci (孔子, 551-479 aec). És un dels cinc llibres clàssics de la literatura xinesa (五經). .- - - o0o

徒然草 - 120 -.- - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -120- - - -

唐の物は、藥の外はなくとも事かくまじ。書どもは、この國に多くひろまりぬれば、書きも寫してむ。もろこし船の、たやすからぬ道に、無用のものどものみ取り積みて、所狹く渡しもて來る、いと愚かなり。遠きものを寶とせず〔尚書族契篇に「不レ寶2遠物1、則遠2人格1。」〕とも、また得がたき寶をたふとまず〔老子に「不レ貴2難レ得之貨1、使2民不1レ爲レ盜。」〕とも、書にも侍るとかや。 Llevat de medecines no té cap importància que no tinguem coses de la Xina. Hi ha molts llibres xinesos escampats per tot el país i se’n podem fer còpies. És de follia que els vaixells xinesos facin travessies tan difícils i plenes d’obstacles per a portar només càrregues de coses inútils. Crec que en els llibres clàssics és escrit : - No aprecieu les coses llunyanes (198). I també : - No valoreu els tresors fora del vostre abast. (199). . . . - - - - - - 198 – (203 – 08) Referència al Shujing (書經) : El Llibre de la història, o Clàssic de la història. Compilació de textos atribuïda a Confuci (孔子, 551-479 a.e.c.). És un dels cinc llibres clàssics de la literatura xinesa (五經). - - - 199 – (203 – 09) Referència al Daodejing (道德經), capítol no. 03 : 不尚賢，使民不爭；不貴難得之貨，使民不為盜. - - - o0o

徒然草 - 119 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -119- - - -

鎌倉の海にかつをといふ魚は、かの境には雙なきものにて、この頃もてなすものなり。それも鎌倉の年寄の申し侍りしは、「この魚おのれ等若かりし世までは、はか＼〃／しき人の前へ出づること侍らざりき。頭（かしら）は下部も食はず、切り捨て侍りしものなり。」と申しき。かやうの物も、世の末になれば、上ざままでも入りたつ〔入込む〕わざにこそ侍れ。 - - - El peix dit bonítol que es pesca al mar de Kamakura no té parió en aquestes costes i avui és molt valorat. Un ancià de Kamakura em digué : - Aquest peix, quan erem joves, no era adient per a servir a gent principal. Ni els servents es menjaven el cap, el tallaven i el llençaven. És mostra del decliu d’aquest món que un peix com aquest sigui acceptable per les classes altes. - - - o0o

徒然草 - 118 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -118- - - -

鯉のあつもの食ひたる日は、鬢そゝけずとなむ〔脂のため髪も亂れないとの義〕。膠（にかは）にもつくるものなれば、粘りたる物にこそ。鯉ばかりこそ、御前〔天子の御前〕にても切らるゝものなれば、やんごとなき魚なれ。鳥には雉さうなき〔雙び無き、第一（＊の）〕ものなり。雉松茸などは、御湯殿（おゆどの）〔料理の間〕の上にかゝりたるも苦しからず。その外は心憂きことなり。中宮〔後深草院の中宮、東二條院〕の御方の御湯殿の上のくろみ棚〔煤で黑くなつた棚〕に、鴈の見えつるを、北山入道殿〔中宮の御父、西園寺實氏〕の御覽じて、歸らせたまひて、やがて御文にて、「かやうのもの、さながらその姿にて、御棚にゐて候ひしこと、見ならはず〔見馴れず〕。さま惡しきことなり。はか＼〃／しき人〔はつきりした人、敏腕家、物のわかる人。後に同じ語がある。之は身分ある人〕のさぶらはぬ故にこそ。」など申されたりけり。 - - - El jorn que es menja sopa de carpa de riu els cabells del costat del cap no s’esbullen. Si d’aquest peix se’n fa cola és perquè és glutinós. La carpa és un peix molt valorat, l’únic per a ésser tallat davant de sa majestat. D’entre les aus res com el faisà. No hi ha cap inconvenient en guardar els faisans i els bolets al rebost de palau. Llevat d’ells res més no és adient. Una vegada, el religiós laic Kitayama (196) veié un ànec sobre una lleixa de laca negra al rebost del palau de l’emperadriu (197). Quan tornà a casa li envià prest una lletra : - Mai no havia vist un aital animal al natural sobre una lleixa. És abominable. I és degut a què no teniu, Majestat, una persona que us atengui com cal. - - - - - - - - - 196 – (200 – 09) Era Saionji Sunekane (西園寺実兼, 1249-1322). - - - 197 – (200 – 07) Era Saionji Kishi (西園寺禧子, 1303-1333), l’emperadriu Go-Kyôgoku-in (後京極院), - - - consort de l’emperador Go-Daigo (後醍醐天皇, 1288-1339) i filla de Saionji Sunekane (西園寺実兼, 1249-1322). - - - o0o

徒然草 - 117 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -117- - - -

友とするに惡（わろ）きもの七つあり。一には高くやんごとなき人、二には若き人、三には病なく身つよき人〔健康者は病弱者に同情がないからだ〕、四には酒をこのむ人、五には武（たけ）く勇める人、六にはそらごとする人、七には慾ふかき人。善き友三つあり。一にはものくるゝ友、二には醫師、三には智惠ある友。〔論語季氏篇にも之に似た益者三友、損者三友がある。〕 - - - Hi ha set classes de persones que són males companyies : - - - Primer : Gent de classe social alta. Segón : Gent jovenívola. Tercer : Gent sana que mai no ha estat malalta. Quart : Gent a qui li agrada l’alcohol. Cinquè : El soldat bel.licós. Sisé : El mentider. Setè : El cobejós. - - - Classes de persones que són bones companyies : - - - Primer : Un amic generós. Segón : Un metge. Tercer : Un amic instruït. - - - o0o

徒然草 - 116 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant les diferències no alteren la interpretració del text. - - - -116- - - -

寺院の號、さらぬ萬の物にも名をつくること、昔の人は少しも求めず、唯ありの侭に安くつけけるなり。この頃は、深く案じ、才覺（さいがく）〔才智、自分のはたらき〕を顯はさむとしたる樣に聞ゆる、いとむつかし〔こゝでは面倒でうるさい〕。人の名も、目馴れぬ文字をつかむとする、益（やく）なき事なり。何事もめづらしき事をもとめ、異説を好むは、淺才の人の必ずあることなりとぞ。 - - - La gent d’antany no s’amoïnava gens en cercar noms fora del normal per a temples i altres coses, simplement posaven els noms que se’ls hi acudia. Avui els noms són motiu de gran pensada perquè quan se sentin mostrin el talent d’aquells que els posen, i açò és fastigós. Utilitzar caràcters als que no som avesats quan es posa un nom a una persona és malaguanyat. Cercar coses insòlites i delir-se per opinions diferents sempre és propi de gent incompetent. - - - o0o

徒然草 - 115 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -115- - - -

宿河原〔攝津と云ふ説と武藏と云ふ説がある〕といふ所にて、ぼろ＼／〔梵論、虚無僧〕おほく集りて、九品の念佛〔九度調子を變へる念佛〕を申しけるに、外より入りくるぼろ＼／の、「もしこの中（うち）に、いろをし坊と申すぼろやおはします。」と尋ねければ、その中より、「いろをしこゝに候。かく宣ふは誰（た）ぞ。」と答ふれば、「しら梵字と申す者なり。おのれが師なにがしと申す人、東國にて、いろをしと申すぼろに殺されけりと承りしかば、その人に逢ひ奉りて、うらみ申さばやとおもひて、尋ね申すなり。」といふ。いろをし、「ゆゝしくも尋ねおはしたり。さる事はべりき。こゝにて對面（たいめん）したてまつらば、道場をけがし侍るべし。前の河原へまゐりあはむ。あなかしこ。わきざしたち、いづ方をも見つぎ給ふな。數多のわづらひにならば、佛事のさまたげに侍るべし。」といひ定めて、二人河原に出であひて、心ゆくばかり〔思ふ存分〕に貫きあひて、共に死にけり。ぼろ＼／といふものは、昔はなかりけるにや。近き世に、梵論字（ぼろんじ）、梵字、漢字などいひける者、そのはじめなりけるとかや。世を捨てたるに似て、我執ふかく、佛道を願ふに似て、■（鬥／亞の上端両辺を鉤の手にした形＋斤／：とう：：大漢和45657）諍（とうじゃう）を事とす。放逸無慚のありさまなれども、死を輕くして少しもなづまざる〔拘泥執著しない〕方のいさぎよく覺えて、人の語りしまゝに書きつけ侍るなり。 - - - En un lloc dit Shukugahara s’havia aplegat una munió de monjos mendicants i cantaven la invocació a Buda en nou graus quan un altre monjo arribà i preguntà : - Hi ha entre vosaltres un monjo de nom Irooshi? Un d’ells contestà : - Jo sóc Irooshi. Qui el demana? - Em dic Shirabonji, i m’han dit que a les contrades de l’est un monjo mendicant dit Irooshi matà mon mestre, una determinada persona, i he vingut per a trobar-lo i fer-ne venjança. Per a açò el demano. Irooshi digué : - El que demanes és admirable. Sí, allò que dius és cert. Si ens enfrontem ací embrutaríem un lloc de devoció. Anem a la llera del riu d’allà davant. Vosaltres, companys, no afavoriu ningú. Si molta gent s’hi barreja torbareu el servei religiós. Una vegada decidit, els dos homes anaren a la llera del riu. Lluitaren a cor què vols, es travessaren amb les espases i ambdós moriren. No sé si aquests monjos mendicants que anomenem “boroboro” existien antigament. Sembla que tenen llur origen més recentment sota els noms de “boronji”, “bonji”, “kanji”, i així. Actuen com si haguessin renunciat al món. Llurs lligams a les coses materials són pregons. Fan com si desitgessin el camí de Buda, emperò, en fan una lluita. Són egòlatres i ferals, emperò, llur menyspreu per la mort i llur indiferència a la vida ho trobo de valents. Escric allò que me’n dit. - - - o0o

徒然草 - 114 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -114- - - -

今出川のおほい殿〔菊亭兼季、即ち菊亭の大臣〕、嵯峨へおはしけるに、有栖川のわたりに、水の流れたる所にて、齋王丸御（おん）牛を追ひたりければ、足掻〔前足で地をかく事〕の水前板〔車の前に横たへてある板〕までさゝとかゝりけるを、爲則〔お供をした人の名、姓不詳〕御（み）車の後（しり）に候（さぶら）ひけるが、「希有の童（わらは）かな。斯る所にて御牛をば追ふものか。」といひたりければ、おほい殿、御（おん）氣色あしくなりて、「おのれ車やらむこと、齋王丸に勝りてえ知らじ。希有の男なり。」とて御車に頭をうちあてられにけり。この高名の齋王丸は、太秦殿〔藤原信清、信隆の子〕の男、料の御牛飼〔天皇の御召料たる牛を飼ふ者〕ぞかし。この太秦殿に侍りける女房の名ども、一人は膝幸（ひざさち）、一人は■（牛偏＋孛：じ：：大漢和20044）槌（ことつち）、一人は胞腹（はうはら）、一人は乙牛（おとうし）〔皆牛に縁ある用語らしいが不明〕とつけられけり。 - - - Quan el ministre d’Imadegawa (192) era de camí a Saga, al creuar el riu Arisu, Saiômaru (193) féu passar el carruatge de bous per un indret on corria aigua i esquitxà la part davantera del carruatge. Tamenori que anava al darrera cridà : - Ei, tu, ximplet! Per què fas passar els bous per un lloc com aquest? El ministre, enutjat per allò que havia sentit, exclamà : - Tu no saps portar el carruatge millor que Saiômaru. El ximplet ets tu. I colpejà el cap de Tamenori contra el carruatge. Aquest famós Saiômaru era servent de N’Uzumasa (194) i encarregat dels bous dels carruatges imperials. Les dames que atenien N’Uzumasa tenien els noms de Hizasachi, Kotozuchi, Hôbara i Otoushi (195). - - - - - - - - - 192 – (194 – 01) Era Saionji Kinsuke (西園寺公相, 1223-1267). - - - 193 – (194 – 04) Vaquer al servei de la família durant tres generacions. - - - 194 – (194 – 09) Era Fujiwara no Nobukyo (藤原信清,1158-1216). - - - 195 – (194 – 11) Noms més adients per a vaques que per a persones. - - - o0o

徒然草 - 113 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. -113-

四十（よそぢ）にも餘りぬる人の、色めきたる方〔好色らしく見える人〕、自ら忍びてあらむは如何はせむ〔それは如何しよう、詮方がない〕、言にうち出でて、男女（をとこをんな）のこと、人の上をもいひ戲（たは）るゝこそ、似げなく見ぐるしけれ。大かた聞きにくく見ぐるしき事、老人（おいびと）の若き人にまじはりて興あらむと物いひ居たる、數ならぬ身にて、世のおぼえある人を隔てなきさまにいひたる、貧しきところに酒宴このみ、客人（まらうど）に饗應せむときらめきたる。 - - - Si un home, passats els quaranta anys, té relacions amoroses en secret, què s’hi pot fer? Si esbomba o fa broma amb ses relacions amb dones o amb afers d’altri no és adient i és de mal veure. En general, no hi ha res més de mal sentir i de mal veure que un vell barrejant-se amb el jovent, fer-se l’humil i parlar com si no hi hagués cap barrera social, ésser amic de festes i menjades, atendre els hostes de manera regalada en una casa de pobre. - - - o0o

徒然草 - 112 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -112- - - -

明日は遠國（ゑんごく）へ赴くべしと聞かむ人に、心しづかになすべからむわざをば、人いひかけてむや。俄の大事をも營み、切（せち）に歎くこともある人は、他の事を聞き入れず、人のうれへよろこびをも問はず。問はずとてなどやと恨むる人もなし。されば年もやう＼／たけ、病にもまつはれ、況んや世をも遁れたらむ人、亦これに同じかるべし。人間（にんげん）の儀式、いづれの事か去り難からぬ。世俗の默し難きに從ひて、これを必ずとせば、願ひも多く、身も苦しく、心の暇もなく、一生は雜事の小節にさへられて、空しく暮れなむ。日暮れ道遠し〔唐書白居易傳に「日暮而途遠、吾生已に蹉■（足偏＋它：た：：大漢和37452）」〕、吾が生（しゃう）既に蹉■（足偏＋它：た：：大漢和）（さだ－ママ）たり、諸縁を放下（ほうげ）すべき〔世間の俗關係をひきはなし捨つべき〕時なり。信をも守らじ、禮儀をも思はじ。この心を持たざらむ人は、もの狂ひともいへ、現なし、情なしとも思へ、譏るとも苦しまじ、譽むとも聞きいれじ。 - - - Hi hauria algú que sentint que una persona es dirigeix l’endemà cap a un país llunyà li digués de portar a terme ses afers de manera calmada? Una persona que té un afer urgent a resoldre o és molt afligit no escoltarà res ni preguntarà sobre les penes i alegries d’altri, i tot i que no hi faci esment ningú no li ho retraurà. Passa el mateix amb la gent que es fa gran, que pateix una malaltia i encara més aquells que han fugit del món. Res més difícil d’evitar que les convencions socials. Emperò, si no pots defugir tes obligacions i sempre els acompleixes hauràs moltes exigències, problemes físics i seràs en desassossec, passaràs la vida amb petiteses i foteses. “Arriba el capvespre, llarg és el camí i la vida em trontolla...” (191) És hora de trencar els lligams, no compliré mes promeses, no atendré la correcció. Qui no entengui mon cor que em digui foll, que he perdut el seny i em consideri insensible. El blasme no em mortificarà. No faré cas de la lloança. . . . - - - - - - 191 – (191 – 12) Referència a un poema atribuït a Haku Kyoi (白居易, 772-846), en la transcripció fonètica japonesa, també conegut com a Haku Rakuten (白楽天). A occident és més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga transcripció fonètica xinesa, i Bai Juyi en l'actual. Va ser el poeta preferit de la societat japonesa de l’era Heian. - - - o0o

徒然草 - 111 Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. -111-

「圍棊（ゐご）雙六このみてあかし暮す人は、四重〔殺生、偸盜、邪淫、妄語〕五逆〔殺レ父、殺レ母、殺2阿羅漢1、破2和合僧1、出2佛身血1〕にもまされる惡事とぞ思ふ。」とある聖の申ししこと、耳にとゞまりて、いみじくおぼえ侍る。 Un cert monjo virtuós digué que passar els jorns i les nits jugant al “Go” i al jaquet era pitjor que cometre els quatre grans crims (189) i el cinc pecats capitals (190). Sento encara aquestes paraules que trobo admirables. - - - - - - 189 – (190 – 02) Els quatre grans crims del budisme : matar, robar, la luxúria i la falsedat. (四重 ：　殺生、偸盜、邪淫、妄語). 190 – (190 – 03) Els cinc pecats capitals del budisme : parricidi, matricidi, matar algú que ha arribat a la il·luminació, trencar l’harmonia entre els bonzes i vessar la sang de Buda. ( 五逆 : 殺レ父、殺レ母、殺阿羅漢、破和合僧、出佛身血). o0o

徒然草 - 110 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -110- - - -

雙六（すぐろく）〔黑白十二の駒、盤の目は十二づつ左右にある、賽をふつて早く先方へ駒全體が行き著いた方が勝ち〕の上手といひし人に、その術（てだて）を問ひ侍りしかば、「勝たむとうつべからず、負けじとうつべきなり。いづれの手か疾く負けぬべきと案じて、その手をつかはずして、一目なりとも遲く負くべき手につくべし。」といふ。道を知れるをしへ、身を修め國を保たむ道もまたしかなり。 Una vegada preguntí a un campió de jaquet sobre sa manera de guanyar. - No s’hauria de jugar per a guanyar sinó per a no perdre. Penseu en les jugades que us faríeu perdre de seguida i defugiu-les. Pareu atenció en les jugades que retardin més la desfeta. Lliçons d’un mestre en son art que també són adients en el control d’un mateix i en la manera de governar un país. - - - o0o

徒然草 - 109 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -109- - - -

高名の木のぼり〔有名な木登り、木登りの名人〕といひし男（をのこ）、人を掟てて〔命令して〕、高き木にのぼせて梢をきらせしに、いと危く見えしほどはいふこともなくて、おるゝ時に、軒だけばかりになりて、「あやまちすな。心しておりよ。」と言葉をかけ侍りしを、「かばかりになりては、飛び降るゝ（＊ママ）ともおりなむ。如何にかくいふぞ。」と申し侍りしかば、「その事に候。目くるめき枝危きほどは、おのれがおそれ侍れば申さず。あやまちは安き所になりて、必ず仕ることに候。」といふ。あやしき下臈〔賎しき、身分低い者〕なれども、聖人のいましめにかなへり。鞠もかたき所〔蹴にくい所〕を蹴出して後、やすくおもへば、必ずおつと侍るやらむ。 - - - Un home famós com a enfilador d’arbres instruïa un altre a enfilar-se a un arbre alt. Li digué de tallar-hi la capçada i quan l’expert veié que l’altre era en perill no digué res. Quan l’altre baixà i era a l’alçada dels ràfecs d’una casa llavors l’expert el cridà : - En compte ara! Precaució al baixar! Algú li preguntà : - Des d’on és ara pot baixar d’un salt. Per què li dieu ara açò? - Aquest és el punt. Allà dalt entre les branques era marejat perquè tenia por de caure i per açò no he dit res. Els errors es fan sempre des dels llocs més segurs. Era un home de classe humil, emperò, ses paraules eren d’un savi. En el joc de la pilota passa el mateix. Es diu que després de xutar des d’un lloc difícil un creu que la propera vegada serà més fàcil, i llavors segur que fallarà. - - - o0o

徒然草 - 108 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -108- - - -

寸陰惜しむ人なし。これよく知れるか、愚かなるか。愚かにして怠る人の爲にいはば、一錢輕しと雖も、これを累ぬれば貧しき人を富める人となす。されば商人（あきびと）の一錢を惜しむ心切なり。刹那覺えずといへども、これを運びてやまざれば、命を終ふる期（ご）忽ちに到る。されば道人〔智度論に「得道者名爲2道人1、餘出家者未得道者亦名2道人1」、佛道に志す人〕は、遠く日月を惜しむべからず、只今の一念空しく過ぐることを惜しむべし。もし人來りて、わが命明日は必ず失はるべしと告げ知らせたらむに、今日の暮るゝ間、何事をか頼み、何事をか營まむ。我等が生ける今日の日、何ぞその時節に異ならむ。一日の中に、飮食（おんじき）、便利〔大小便〕、睡眠、言語（ごんご）、行歩（ぎゃうぶ）、止む事を得ずして、多くの時を失ふ。その餘りの暇、いくばくならぬうちに、無益（むやく）の事をなし、無益の事をいひ、無益の事を思惟（しゆゐ）して、時を移すのみならず、日を消（せう）し月をわたりて、一生をおくる、最も愚かなり。謝靈運〔支那晉代の文學者〕は法華の筆受〔法華經の飜譯者（事實では涅槃經の譯者であつたと云ふ。）〕なりしかども、心常に風雲の思ひ〔自然を愛すること〕を觀ぜしかば、惠遠（ゑをん）〔支那廬山東林寺の僧、東晉の人、釋道安の弟子〕白蓮の交はり〔惠遠を中心として出來た佛教徒の團體、白蓮社〕をゆるさざりき。しばらくもこれなき時は死人におなじ。光陰何のためにか惜しむとならば、内に思慮なく、外に世事なくして、止まむ人は止み、修（しう）せむ人は修せよとなり。 - - - Ningú no escatima un instant, és coneixement o follia? A aquell que és mandrós per estupidesa li diria que el valor d’un cèntim és insignificant, emperò, que si s’amuntega un pobre seria ric. Així el comerciant és delerós d’estalviar un cèntim. Potser no ens adonarem d’un instant, emperò, si els malbaratem constantment prest serem a la fi de nostres vides. Aquells que són en el camí de la virtut no s’haurien de plànyer del ràpid trànsit del temps, no haurien de perdre ni un instant d’ara mateix. Si vingués algú i us comuniqués que moriríeu l’endemà mateix, com desitjaríeu viure el jorn que us resta de vida, què faríeu? Quina diferència hi hauria entre el jorn que esteu vivint ara i el vostre darrer jorn? La majoria del nostre temps la passem de necessitat menjant i bevent, a la comuna, dormint, parlant i caminant. La poca estona que ens resta fem coses inútils, dient coses inútils, també tot seguit pensem coses inútils. Jorns que s’acaben, llunes que passen, i així vivim de la manera més fosca. Sha Reiun (185) edità la traducció del sutra del Lotus, emperò, com sempre cercava sa promoció social (186), Eon (187) li denegà l’accés a l’associació del “Lotus blanc” (188). Qui no valora un instant és com un cadàver. Si un es pregunta perquè hem de valorar el temps, no hauria d’ésser imprudent ni barrejar-se en els afers del món. Que s’aturi quan vulgui aturar-se, que segueixi el camí de la virtut quan vulgui seguir-lo. - - - - - - 185 – (186 – 13) Es tracta del poeta xinès : Xie Lingyun (謝靈運, 385–433). Va traduir diversos textos sànscrits sobre el budisme al xinès. Va col·laborar en l’edició del Saddharma Puṇḍarīka Sūtra, més conegut amb el nom de Sûtra del Lotus, però no en va ser el traductor, sí, però, va traduir el Mahāyāna Mahāparinirvāṇa Sūtra, basat en una versió literal. Va compilar diverses antologies poètiques oficials, entre altres activitats literàries. - - - 186 (186 – 15) Sobre aquest punt he trobat algunes discrepàncies prou diferenciades. Una nota de la versió emprada per a la meva traducció indica que degut a la seva constant fixació pels temes de la natura per a la seva poesia no va ser acceptat a participar en les reunions del “Lotus blanc” (vegeu nota següent no. 188), però als diccionaris clàssics s’interpreta aquesta frase com a les seves ànsies de promoció social, tot indicant, precisament, aquesta mateixa frase del Tzurezuregusa. Uns traductors han escollit aquesta interpretació i altres s’han inclinat per a la traducció literal del text. Jo he triat la interpretació dels diccionaris clàssics després de llegir sobre la seva vida. 187 – (186 – 16) Es tracta d’un monjo xinès : Huiyuan (惠遠, 336-416). - - - 188 – (186 – 17) Una associació de monjos i laics encapçalada per Huiyuan (vegeu nota anterior) dedicada a l’exaltació de Buda. - - - o0o

徒然草 - 107 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -107- - - -

女の物いひかけたる返り事、とりあへずよき程にする男は、有りがたきものぞとて、龜山院の御時、しれたる女房ども、若き男達（をのこだち）の參らるゝ毎に、「時鳥や聞き給へる。」と問ひて試みられけるに、某の大納言とかやは、「數ならぬ身〔人數に入らぬ賎しい身〕はえ聞き候はず。」と答へられけり。堀河内大臣殿〔源具守、岩倉具實の子〕は、「岩倉〔山城愛宕郡岩倉〕にて聞きて候ひしやらむ。」とおほせられけるを、「これは難なし。數ならぬ身むつかし〔こゝでは、やかましい（大仰の意）と解く所だらう〕。」など定めあはれけり。總て男（をのこ）をば、女に笑はれぬ樣におほしたつべしとぞ、淨土寺の前關白殿〔藤原師教、忠教の子〕は、幼くて安喜門院〔後白河帝の女御、藤原有子、公房の女〕のよく教へまゐらせさせ給ひける故に、御詞（おほんことば）などのよきぞと人の仰せられけるとかや。山階左大臣殿〔藤原實雄〕は、「怪しの下女（げぢょ）の見奉るも、いと恥しく心づかひせらるゝ。」とこそ仰せられけれ。女のなき世なりせば、衣紋も冠もいかにもあれ、ひきつくろふ人も侍らじ。かく人に恥ぢらるゝ女、いかばかりいみじきものぞと思ふに、女の性は皆ひがめり。人我（にんが）の相〔利己的な、人と我とを區別する姿〕ふかく、貪欲甚だしく、物の理を知らず、たゞ迷ひの方に心も早くうつり、詞も巧みに、苦しからぬ事をも問ふ時はいはず、用意あるかと見れば、又あさましき事まで問はずがたりにいひ出す。深くたばかり飾れる事は、男（をのこ）の智慧にも優りたるかと思へば、その事あとより顯はるゝを知らず。質朴（すなほ）ならずして拙きものは女なり。その心に隨ひてよく思はれむことは、心うかるべし。されば何かは女の恥かしからむ。もし賢女あらば、それも物うとく〔近づき難く〕、すさまじかりなむ。たゞ迷ひをあるじとしてかれに隨ふ時、やさしくもおもしろくも覺ゆべきことなり。 - - - Es diu que hi ha pocs homes aptes per a donar una rèplica presta a allò que diu una dona. Durant el regnat de l’emperador Kameyama (180) algunes dones vanes preguntaren als joves que anaven a la cort, a tall de prova: - Heu sentit alguna vegada cantar el cucut? Un cert conseller major contestà : - Una persona insignificant com jo no ha tingut aquest privilegi. El ministre de l’interior Horikawa (181) digué : - Crec haver-lo sentit una vegada a Iwakura. Les dones ho criticaren : - A aquest no se li pot dir res. Emperò, aquella “persona insignificant com jo” és un carrincló. A un home se l’hauria de preparar perquè cap dona se li pogués enriure-se’n. He sentit gent que diu : - El canceller Jôdôji (182) parlava tan bé perquè d’infant havia estat molt ben educat per l’emperadriu Anki (183). El ministre de l’Esquerra Yamashina (184) digué : - Fins i tot quan em mira una pobre serventa em sento incòmode. Si no hi haguessin dones al món els homes no s’amoïnarien en portar de manera adient la roba o els barrets. Crec sorprenent que les dones puguin arribar a intimidar tant els homes. Totes les dones són per naturalesa perverses, pregonament egoistes, vivament cobejoses, inaptes per a raonar, simplement propenses a les quimeres. Manipuladores de mots, res no diuen a una pregunta inofensiva, semblen prudents, emperò, no deixarien de parlar sobre coses que ningú no pregunta i sobre temes estúpids. Disfressen llur gran capacitat d’engalipar tot creient-ho superior a la saviesa dels homes, emperò, no s’adonen que açò se’ls hi nota des del començament. Arteres, matusseres són les dones. És desagradós haver de cedir a llurs desigs perquè ens tinguin en consideració. Cal amoïnar-se per allò que pensen? Si hi fos una dona intel·ligent seria distant i gens cordial. Si un home cedeix a aquesta il·lusió i es deixa seduir pel cor d’una dona la trobarà gentil i fascinant. - - - - - - - - - 180 – (182 – 03) Emperador Kameyama (亀山天皇, 1249-1305). Va regnar des de l’any 1259 al 1274. 181 – (182 – 09) Minamoto no Tomomori (源具守, 1249-1316). 182 – (182 – 14) Kujô no Moronori (九条 師教. 1273-1320). 183 – (182 – 15) Fujiwara no Yûshi (藤原有子, 1207-1286). La consort de l’emperador Go-Horikawa (後堀河天皇, 1212-1234). 184 – (182 – 16) Saionji Saneo (西園寺実雄, 1217/1218-1275). - - - o0o

徒然草 - 106 - - - Tsurezuregusa - -´- Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -106- - - -

高野の證空上人〔數人あるので不明〕京へ上りけるに、細道にて馬に乘りたる女の行きあひたりけるが、口引きける男あしく引きて、聖の馬を堀へ落してけり。聖、いと腹あしく咎めて、「こは希有の狼藉かな。四部の弟子〔四衆とも云ふ、釋迦の弟子の四種〕はよな、比丘よりは比丘尼は劣り、比丘尼より優婆塞〔俗のまゝなる男の佛弟子〕は劣り、優婆塞より優婆夷〔俗のまゝの女の佛弟子〕は劣れり。かくの如くの優婆夷などの身にて、比丘を堀に蹴入れさする、未曾有の惡行なり。」といはれければ、口引きの男、「いかに仰せらるゝやらむ、えこそ聞き知らね。」といふに、上人なほいきまきて、「何といふぞ。非修（ひしゅ）非學の男（をのこ）。」とあらゝかに言ひて、きはまりなき放言しつと思ひける氣色にて、馬引きかへして遁げられにけり。たふとかりける諍論（いさかひ）なるべし。 - - - Una vegada, quan el reverend Shôku (178) del monestir de Kôya anava cap a la capital es trobà una dona a cavall en un punt estret del camí. El palafrener no controlà bé el cavall i féu caure el reverend en una rasa. El reverend li ho retragué molt enutjat. - Açò és un comportament indigne! En els quatre graus dels deixebles de Buda una “bikuni” (179) és inferior a un “biku”, un “abasoku” a una “bikuni” i una “ubai” a un “ubasoku”. És inaudit la vilesa que per a un aital “ubai” hagis fet caure a la rasa un “biku”. El palafrener digué : - Què dèieu, que no us he entès bé? El reverend, més enrabiat que mai, l’escridassà : - Què dius, neci, ignorant! I després d’una estona potser adonant-se d’aquesta rauxa desmesurada féu donar mitja volta al cavall i s’enfugí del lloc. Fou, segur, una venerable batussa. - - - - - - - - 178 – (180 – 01) No hi cap referència d’aquest personatge. 179 – (180 – 07) Quatre graus de les ordes del budisme : Hiku (比丘) : Monjo. Hikuni (比丘尼) : Monja. Ubasoku (優婆塞) : Creient laic. Ubai (優婆夷) : Creient laica. - - - o0o

徒然草 - 105 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. -105- - - -

北の家（や）かげに消え殘りたる雪の、いたう凍りたるに、さし寄せたる車の轅も、霜いたくきらめきて、有明の月〔十六夜以後、遲く出る月が空にあつたまゝで夜の明ける時、月をかく云ふ〕さやかなれども、隈なくはあらぬに、人ばなれなる御堂の廊に、なみ＼／にはあらずと見ゆる男（をとこ）、女と長押〔敷居にある横木、下長押の事〕に尻かけて、物語するさまこそ、何事にかあらむ、盡きすまじけれ〔話がつきまい〕。かぶし〔頭を傾けうなだれた樣子〕、かたちなどいとよしと見えて、えもいはぬ匂ひの、さとかをりたるこそをかしけれ。けはひなど、はつれ＼／〔折々〕聞えたるもゆかし。 - - - La neu del costat obac al nord de la casa que no s’havia fos era glaçada i endurida, fins i tot els radis de les rodes d’un carruatge brillaven de gebrada. La lluna a l’alba lluïa migrada. En el passadís d’un santuari desert s’hi podia veure un home distingit assegut al costat d’una dona al llindar de la porta. Fos el que fos que es deien no semblava pas acabar-se mai. Era molt agradable la manera que tenia la dona d’inclinar el cap. Una inefable alenada de perfum que m’arribava de tant en tant era deliciós. Em delia per a escoltar millor allò que ara i adés deien aquelles veus. - - - o0o

徒然草 - 104 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -104- - - -

荒れたる宿の人目なきに、女の憚る事あるころにて、つれ＼〃／と籠り居たるを、ある人とぶらひ給はむとて、夕月夜のおぼつかなき程に、忍びて尋ねおはしたるに、犬のこと＼〃／しく〔仰山らしく〕咎むれば、げす女のいでて、「いづくよりぞ。」といふに、やがて案内せさせて入りたまひぬ。心ぼそげなるありさま、いかで過すらむと、いと心ぐるし。あやしき板敷に、しばし立ち給へるを、もてしづめたるけはひ〔物馴れしとやかなる樣子〕の若やかなるして、「こなたへ。」といふ人あれば、たてあけ所せげなる遣戸よりぞ入りたまひぬる。内のさまはいたくすさまじからず、心にくく、灯はかなたにほのかなれど、ものの綺羅など見えて、俄にしもあらぬにほひ〔今急に空薫などしたのでない香〕、いとなつかしう住みなしたり。「門よくさしてよ。雨もぞふる、御車は門の下に、御供（おんとも）の人は其處々々に。」といへば、「今宵ぞやすきいは寢べかめる〔ゆつくり熟睡が出來るであらう。ぬべくあるめる〕。」とうちさゝめくも、忍びたれど、ほどなければほの聞ゆ。さてこの程の事ども、こまやかに聞え給ふに、夜ぶかき鷄（とり）も鳴きぬ。來（こ）しかた行くすゑかけて、まめやかなる御物語に、この度は鷄も花やかなる聲にうちしきれば〔頻りに啼けば〕、明け離るゝにやと聞きたまへど、夜深く急ぐべきところのさまにもあらねば、すこしたゆみ給へる〔ぐづぐづして居られる〕に、隙（ひま）白く〔戸の隙に夜の明けた色が白く〕なれば、忘れ難きことなどいひて、立ち出でたまふに、梢も庭もめづらしく青みわたりたる卯月ばかりのあけぼの、艷にをかしかりしをおぼし出でて、桂の木の大きなるがかくるゝまで、今も見おくり給ふとぞ。 - - - Un home pensà en anar a veure una dona que vivia reclosa, apartada del món, en una casa arrossinada que ningú no visitava. Hi anà en secret una nit a la llum primerenca de la lluna. Quan els gossos de la casa bordaren sortí una serventa i preguntà qui hi havia. El féu passar de seguida i l’home entrà. L’entristí veure allò tant rònec i es preguntà com s’hi podia viure aquella manera. Restà una estona sobre el malgirbat fustam del terra fins que algú amb una veu suau i jovenívola li digué : - Per ací. Passà per una porta corredissa que costava d’obrir. L’interior de la cambra no era pas tan ombriu, tot i que un llum il·luminava tènuement l’estança. Es podia percebre la qualitat de l’endreç i l’encens no l’havien encès expressament per a la visita, tot feia un lloc molt agradable de viure-hi. - Tanqueu bé les portes. Poseu el carruatge sota els ràfecs que pot ploure, i que la seva gent descansi en algun lloc. Digué una veu i algú murmurejà : - Aquesta nit dormirem plàcidament. Tot i que la dona parlà amb veu molt baixa perquè ningú no la sentís el lloc era tan petit que ell se n’adonà del què deia. Passaren la nit parlant en detall de tot allò que havia succeït darrerament fins que cantà el gall. Parlaren de cor de coses del passat i del futur. Després d’una estona el cant del gall fou més porfidiós i es preguntaren si s’encetava el jorn. El lloc no semblava pas un d’aquells en què un n’hagi de fugir a corre-cuita en fosca nit. L’home hi restà una mica més quan la claror s’escolà per les escletxes de la porta. S’aixecà tot dient que no oblidaria pas aquella nit. Era un matí de la quarta lluna quan les capçades dels arbres i el jardí verdejaven esplendorosos. L’home recorda encara l’encant i la bellesa d’aquells moments i quan passa prop de la casa es gira per a contemplar el gran arbre “katsura” (177) fins que desapareix de la vista. - - - - - - - - - 177 – (177 – 00) Arbre Katsura (桂) : Cercidiphyllum japonicum.- - - o0o

徒然草 - 103 . . . Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -103- - - -

大覺寺（だいかくじ）殿にて、近習の人ども、謎々をつくりて解かれけるところへ、醫師（くすし）忠守（＊丹波忠守）參りたりけるに、侍從大納言公明（きんあき）卿、「我が朝のものとも見えぬ忠守かな。」となぞ＼／にせられたりけるを、唐瓶子と解きて笑ひあはれければ、腹立ちてまかでにけり。 - - - Una vegada que els senescals de l’emperador retirat (173) jugaven a fer endevinalles al palau de Daigakuji arribà el metge Tadamori (174). El camarlenc i conseller d’estat Kin’akira (175) proposà una endevinalla : - Una cosa que com Tadamori no sembla japonesa. Algú contestà : - Un gerro xinés. (176) Tothom esclafí de riure i Tadamori marxà molt enfadat. - - - - - - - - - 173 – (174 – 01) Emperador Go-Uda (後宇多天皇,1267-1324) 174 - /174 – 04) Tanba Tadamori (丹波 忠守, 1270?-1344). També era poeta i va fer glosses sobre el Genji Monogatari (源氏物語). Era d’ascendència xinesa. 175 – (174 – 05) Sanjô Kin’akira (三条公明, 1281-1336). 176 – (174 – 07) Karaishi (唐医師) és, de fet, “metge xinès”. Es tracta d’un enrevessat joc de paraules basat en la pronunciació d’uns gerros fets a la província d’Ise, lloc de naixement de Tadamori i el clan dels Taira, i amb el sufix “kara” (Xina) en relació a l’ascendència xinesa d’un altre Tadamori. El significat de la broma és : Kara heiji (唐瓶子) gerro xinès. o0o

徒然草 - 102 . . . Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -102- - - -

尹（いんの）大納言光忠入道〔源光忠、尹は彈正臺長官〕、追儺の上卿（しゃうけい）を務められけるに、洞院右大臣殿〔藤原實泰、公守の子〕に次第を申し請けられければ、「又五郎をのこを師とするより外の才覺候はじ。」とぞ宣ひける。かの又五郎は老いたる衞士の、よく公事に馴れたる者にてぞありける。近衞殿（＊未詳）著陣したまひける時、膝突〔敷物、小半疊のうすべり〕をわすれて、外記をめされければ、火たきて候ひけるが、「まづ膝突をめさるべくや候らむ。」と、忍びやかにつぶやきける、いとをかしかりけり。 - - - Una vegada, quan el conseller i cap de l’oficina de censura Mitsutada (169) oficiava la cerimònia d’expulsió dels dimonis (170) demanà al primer ministre Tôin (171) en quin ordre s’havia de seguir la cerimònia. El primer ministre li contestà : - No trobareu millor mestre que Matagorô. Aquest Matagorô era un antic guarda imperial molt entès en usatges de la cort. Quan En Konoe (172) ocupà sa plaça per a la cerimònia, que havia oblidat son estoreta i cridava son secretari, Matagorô, que atenia el foc, li xiuxiuejà furtivament : - Primer de tot, potser podríeu demanar l’estoreta. Molt divertit. - - - - - - - - - 169 – (172 – 01) Minamoto no Mitsutada (源光忠, 1284-1331). - - - 170 – (172 – 02) Tsuina (追儺) : exorcisme per foragitar dimonis que es celebrava a finals de la dotzena lluna. - - - 171 – (172- 04) Tôin Kinkata (洞院公賢, 1291-1360). - - - 172 – (172 – 10) Konoe Tsunetada (近衛 経忠?, 1302 – 1352). - - - o0o

徒然草 - 101 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -101- -

- - ある人、任大臣の節會の内辨〔節會の時、承明門内の諸事を掌る役〕を勤められけるに、内記〔中務省の官吏、詔敕を作り禁中の記事などを録す（＊る）役〕のもちたる宣命〔任大臣の辭令をかいたみことのり〕を取らず堂上してせられにけり。きはまりなき失禮（しちらい）なれども、たちかへり取るべきにもあらず、思ひ煩はれけるに、六位の外記〔太政官の官大小公事の詔書奏文を案じ局中に記録する役〕康綱〔中原康綱〕、衣被の女房をかたらひて、かの宣命をもたせて、しのびやかに奉らせけり。いみじかりけり。 - - - Un home que presidia les cerimònies d’investidura de ministres ascendí a son setial, emperò, sens prendre la proclamació imperial dels cancellers. Açò era una extrema falta de protocol, mes no podia tornar enrere. Mentre tot amoïnat pensava què podia fer, Yasutsusa (168), secretari del sisè grau del primer ministre, lliurà el document a una dama que vestia una mena de casaca perquè li ho portés en secret. Quelcom admirable. - - - - - - - - - 168 – (171 – 06) Nakahara no Yasutsuna (中原康綱, 1290-1339). - - . o0o

徒然草 - 100 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -100- - - -

久我の相國〔太政大臣久我雅實、源顯房の子〕は、殿上にて水を召しけるに、主殿司土器（どき）をたてまつりければ、「まがり〔まげもの、木を薄くはいで曲げてつくりし器〕を參らせよ。」とて、まがりしてぞめしける。 - - - Una vegada que el primer ministre Koga (167) era a palau demanà que li portessin aigua. Una serventa li’n portà en una copa de terrissa, emperò, ell digué : - Serviu-me-la en un atuell de fusta. I així begué. - - - - - - - - - 167 – (170 – 01) Koga / Minamoto no Michimitsu (久我 / 源通光,1187-1248). - - - o0o

徒然草 - 99 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -99- - - -

堀河の相國〔太政大臣久我基具、岩倉具實の子〕は、美男のたのしき人〔愉快な快活な人〕にて、その事となく〔それと一定せず、何事によらず〕過差〔豪奢〕を好み給ひけり。御子基俊卿を大理（だいり）〔檢非違使別當の唐名〕になして、廳務を行はれけるに、廳屋の唐櫃〔脚のある櫃〕見苦しとて、めでたく作り改めらるべきよし仰せられけるに、この唐櫃は、上古より傳はりて、そのはじめを知らず、數百年を經たり。累代の公物、古弊をもちて規模とす。たやすく改められ難きよし、故實の諸官等申しければ、その事やみにけり。- - - El primer ministre Horikawa (165) era un home atractiu, pròsper i li agradava l’ostentació de tot. Nomenà son fill, En Mototoshi (166), cap de la policia imperial. Quan començà ses funcions, son pare li digué de refer de manera satisfaent el cofre dels arxius de la comissaria que era molt deteriorat. Era molt antic, ningú no sabia des de quan, feia segles que era allà. El cofre, propietat del govern des de feia moltes generacions s’havia malmès força. Quan els coneixedors d’usatges de la cort al·legaren que no es podia refer a la lleugera l’afer es desestimà.- - - - - - - - -- - - 165 – (169 -01) Hôrigawa Mototomo (堀川基具) era Koga Mototomo (久我基具,1232-1297). - - - 166 – (169 – 04) Koga Mototoshi (久我基俊, 1261-1319). - - - o0o

徒然草 - 98 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -98- - - -

たふとき聖のいひおきけることを書きつけて、一言芳談とかや名づけたる草紙を見侍りしに、心に會（あ）ひて覺えし事ども。 一爲やせまし、爲ずやあらましと思ふことは、おほやう爲ぬはよきなり。 一後世を思はむものは、糂汰（じんだ）〔糠味噌〕瓶一つも持つまじきことなり。持經（ぢきゃう）〔肌身はなさず所有する經卷〕、本尊（ほぞん）にいたるまで、よき物を持つ、よしなきことなり。 一遁世者は、なきに事かけぬやうをはからひて過ぐる、最上のやうにてあるなり。 一上臈〔臈は僧の修行の多少を區別する語、出家者剃髪授戒し一夏九旬を勤行せしものを臈と云ふ〕は下臈になり、智者は愚者になり、徳人は貧になり、能ある人は無能になるべきなり。 一佛道を願ふといふは、別のこと無し、暇ある身になりて、世のこと心にかけぬを、第一の道とす。 この外も、ありし事ども、覺えず。 Aquestes són les valuoses dites dels savis que llegí al llibre Ichigon Hôdan (163) i que foren de mon grat : - Si dubtes entre fer una cosa o no fer-la, normalment és millor no fer-la. - Aquell que pensa en la salvació després de la mort no hauria d’haver ni una gerreta de “miso” (164), ni escriptures, ni imatges religioses, ni coses de qualitat. - La vida de l’ermità és la millor. Qui res no té res no desitja. - El noble es comportarà com un plebeu. L’erudit com un analfabet. El ric com un pobre. L’apte com un maldestre. - Per a qui desitja el camí de Buda no hi ha res més. Cal una vida de quietud, cap desig per a les coses del món. Aquesta és la manera. N’hi ha d’altres, emperò, no me’n recordo. - - - - - - - - - 163 – (167 – 03) Ichigon Hôdan (一言芳談) : “Breus dites dels grans mestres”. - - - 164 – (167 – 06) Miso (みそ / 味噌) és una pasta espessa feta de soia fermentada, sal i sovint alguns cereals, com l’arròs o l’ordi. o0o

徒然草 - 97 - - -- Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -97- - - -

其の物につきて、その物を費し損ふもの、數を知らずあり。身に虱あり。家に鼠あり。國に賊あり。小人に財（ざい）あり。君子に仁義あり〔君子も仁義に拘泥し形式に墮する弊があるからだ〕。僧に法あり。- - - Hi ha innombrables coses que enganxades a altres les afebleixen i malmeten. El cos té polls. Les cases ratolins. El país bandits. Gent inferior riqueses. Gent superior virtuts. El monjo doctrina.- - - o0o

徒然草 - 96 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -96- - - -

めなもみ〔稀■（艸冠／僉：れん：：大漢和32131）草の俗稱、ナモミの一種、葉は三稜、秋小黄花を開く〕といふ草あり。蝮（くちばみ）にさされたる人、かの草を揉みてつけぬれば、すなはち癒ゆとなむ。見知りておくべし。 - - - Hi ha una planta dita “menamomi” (162). Un home a qui hagi mossegat un escurçó es guarirà de seguida si se li refrega aquesta planta a la ferida. Cal conèixer-la bé. - - - - - - - - - 162 – (166 – 01) Planta també coneguda com a “yabutabako”. És “carpesium abrotanoides”. - - - o0o

徒然草 - 95 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -95- - - -

「箱のくりかた〔刳つた形、蓋にある〕に緒を著くる事、いづ方につけ侍るべきぞ。」と、ある有職の人に尋ね申し侍りしかば、「軸〔箱の左方〕につけ表紙〔箱の右方〕につくること、兩説なれば、何れも難なし。文の箱は多くは右につく。手箱には軸につくるも常のことなり。」と仰せられき。 - - - Una vegada es preguntà a un coneixedor dels usatges de la cort : - A quina anella s’han de lligar els cordons d’una capsa? La resposta : - Uns diuen que a la del costat esquerra, altres a la de la dreta. Per tant, qualsevol està bé. En capses per a guardar documents moltes tenen els cordons a la dreta. En capses per a petits objectes és costumari lligar-los a l’esquerra. - - - o0o

徒然草 - 94 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -94- - - -

常磐井相國〔藤原實氏、公經の子、從一位太政大臣〕出仕したまひけるに、敕書を持ちたる北面〔北面の武士、上皇の院を護衞する役〕あひ奉りて、馬よりおりたりけるを、相國後に、「北面なにがしは、敕書を持ちながら下馬し侍りしものなり、かほどのもの、いかでか君に仕うまつり候ふべき。」と申されければ、北面を放たれ〔職を免ぜられる〕にけり。敕書を馬の上ながら捧げて見せ奉るべし、おるべからずとぞ。 Una vegada que el primer ministre Tokuwai (160) anava a palau es trobà amb un guerrer al servei de l’emperador retirat (161) que li portava una ordre imperial. El guerrer descavalcà i li ho lliurà. Més tard, el primer ministre digué a l’emperador : - Un membre de la guàrdia de vostra majestat que em portava vostre missatge ha descavalcat per a lliurar-me’l. Com podria aital persona servir-vos? El guerrer fou acomiadat. El lliurament d’un missatge imperial es fa des del cavall, sens descavalcar. - - - - - - - - - 160 – (163 – 01) Saionji Saneuji (西園寺実氏 1194-1269). Poeta i polític. Va ser nomenat primer ministre el mes de març de l’any 1249 i va dimitir el mes de desembre del mateix any. - - - 161 – (163 - 02) Era l'emperador Go-Saga (後嵯峨天皇, 1272-1272). - - - o0o

徒然草 - 93 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -93- - - -

「牛を賣る者あり、買ふ人、明日その價をやりて牛を取らむといふ。夜の間（ま）に牛死ぬ。買はむとする人に利あり、賣らむとする人に損あり。」と語る人あり。これを聞きて傍（かたへ）なるものの曰く、「牛の主まことに損ありといへども、又大なる利あり。その故は、生（しゃう）あるもの死の近き事を知らざること、牛既に然（しか）なり。人またおなじ。はからざるに牛は死し、計らざるに主は存せり。一日の命萬金（まんきん）よりもおもし。牛の價鵝毛（がまう）よりも輕し。萬金を得て一錢を失はむ人、損ありといふべからず。」といふに、皆人嘲りて、「その理は牛の主に限るべからず。」といふ。また曰く、「されば、人死を憎まば、生を愛すべし。存命の喜び日々に樂しまざらむや。愚かなる人この樂しみを忘れて、いたづがはしく（＊原文「いたつがはしく」）〔面倒な思ひをして〕外の樂しみをもとめ、この財（たから）〔人の生命を云ふ〕を忘れて、危（あやふ）く他の財〔金錢財寶など〕を貪るには、志滿つる事なし。いける間生を樂しまずして、死に臨みて死を恐れば、この理あるべからず。人みな生を樂しまざるは、死を恐れざる故なり。死を恐れざるにはあらず、死の近き事を忘るゝなり。もしまた生死（しゃうじ）の相〔生死の姿、現象〕にあづからずといはば、實の理〔眞の悟脱〕を得たりといふべし。」といふに、人いよ＼／嘲る。- - - Algú explicà aquesta història : - Un home té un bou per a vendre. Un comprador diu que en pagarà el preu i s’emportarà el bou l’endemà. Aquella nit el bou mor. Guanya qui compra i perd qui ven. - - - Un home que era allà ho sentí i digué : - L’amo del bou tingué certament una gran pèrdua, emperò, a la vegada, també un gran guany. El motiu és que els éssers vius no s’adonen de què la mort és propera. Açò ha estat així amb el bou. És el mateix amb els éssers humans. D’improvís mor el bou i d’improvís viu son amo. Un jorn de vida val més que deu mil monedes d’or. El valor d’un bou pesa menys que una ploma d’oca. Qui té deu mil monedes d’or i perd un cèntim no es pot dir que ha patit una gran pèrdua. Tothom se n’enrigué dient : - Açò no s’avé només amb l’amo del bou. L’home continuà : - Qui odia la mort hauria d’estimar la vida. A la joia de l’existència no hi ha el plaer de cada jorn? El foll oblida aquest plaer i s’escarrassa per a cercar altres plaers, oblida sa pròpia riquesa i es posa en perill amb la cobejança d’altres riqueses. Ses desitjos mai reeixits. Mentre en vida no gaudeix de son existència i quan de cara a la mort tem morir, és una desraó. La gent no gaudeix la vida perquè no tem la mort. No és que no temi la mort, és que oblida que la mort és propera. Si un no s’amoïna per les vicissituds de la vida i de la mort és que ha copsat el veritable sentit de l’existència. A tot açò tothom se n’enrigué encara més. - - - o0o

徒然草 - 92 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. -92- - - -

ある人弓射る事を習ふに、もろ矢〔二つの矢を一手に持つこと〕をたばさみて的に向ふ。師の曰く、「初心の人二つの矢を持つことなかれ。後の矢を頼みて、初めの矢になほざりの心あり、毎度たゞ得失なく、この一箭（や）に定むべしと思へ。」といふ。わづかに二つの矢、師の前にて一つをおろそかにせむと思はむや。懈怠（けだい）〔心が怠り、氣のゆるむ事〕の心、みづから知らずといへども、師これを知る。このいましめ萬事にわたるべし。道を學する人、夕には朝あらむことを思ひ、朝には夕あらむことを思ひて、重ねて懇に修せむことを期（ご）せり。況んや一刹那のうちにおいて、懈怠の心あることを知らむや。何ぞたゞ今の一念に〔現在の一刹那に〕おいて、直ちにすることの甚だ難き。 - - - Un home que aprenia el tir amb arc apuntava la diana amb dues fletxes a la mà. Son mestre digué : - Un novell no ha d’haver dues fletxes a la mà. Es refiarà de la segona fletxa i descurarà la primera. No pensis en si l’encertaràs o no sinó en què aquesta fletxa és l’única. Hi haurà algú que amb només dues fletxes davant de son mestre serà descurat amb una d’elles? El negligent no serà potser conscient de sa pròpia mancança, emperò, sí que ho serà son mestre. Aquesta advertència s’avé amb totes les coses. Aquell que segueix uns estudis pensa al vespre que té el matí següent, i al matí pensa que tindrà el vespre per a estudiar, i així una i altra vegada espera fer-ho més endavant, sens esmentar que s’adoni de sa pròpia negligència que eix en un instant! Per què és tan difícil fer d’immediat allò que hem de fer a l’instant? - - - o0o

徒然草 - 91 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text.- - - -91- - - -

赤舌日（しゃくぜつにち）〔赤舌は羅刹神の司る日とて、忌み憚つた、例へば正月七月は、三、九、十五、二十一、二十七日を忌む如き類〕といふ事、陰陽道（おんみゃうだう）〔天文暦數卜筮等を研究する道、もとは陰陽五行の理を研究することから出來た名稱〕には沙汰〔噂、評判〕なき事なり。昔の人これを忌まず。この頃何者のいひ出でて忌み始めけるにか、この日ある事末通らず〔成就しない〕といひて、その日いひたりしこと、爲たりし事叶はず、得たりし物は失ひ、企てたりし事成らずといふ、愚かなり。吉日（きちにち）を選びてなしたるわざの、末通らぬを數へて見むも、亦等しかるべし。その故は、無常變易（へんやく）の境、ありと見るものも存せず、始めあることも終りなし。志は遂げず、望みは絶えず。人の心不定（ふぢゃう）なり、ものみな幻化（げんげ）なり。何事かしばらくも住する。この理（り）を知らざるなり。吉日に惡をなすに必ず凶なり、惡日（あくにち）に善を行ふにかならず吉（きつ）なりといへり。吉凶は人によりて日によらず。 - - - Dintre del concepte del Yin i Yang res no es diu sobre els “jorns de llengua vermella” (159). La gent d’antic no els defugia. No se sap qui començà a parlar de defugir-ne i ara es diu que els afers en un d‘aquests jorns no s’assoliran pas, que diguis el que siguis en aquests jorns, facis el que facis, serà debades, perdràs allò que tinguis, tes propòsits no reeixiran....... Quin disbarat! Si comptes els afers escollits en jorns de bon averany i no reeixits seran els mateixos que en “jorns de llengua vermella”. En aquest món d’incertesa i canvi no som conscients d’allò que veiem com a realitat. Allò que comença també acaba. Allò que ens proposem no s’assoleix. Nos esperances són infinites. Incert és el cor de l’home. Tot és il·lusori. Res no dura sinó un instant. No ens adonem d’aquesta causa. Es diu : - Una malifeta en un jorn de bon averany serà malastruc del cert. Una bona acció en jorn de mal averany serà sempre benastruc. La bona o mala fortuna brolla de l’ésser humà, no pas del jorn. - - - - - - 159 – (158 – 01) Dies de mal averany. Hi havia cinc “dies de llengua vermella” cada mes : tres, nou, quinze, vint-i-u i vint-i-set. “Llengua vermella” es refereix al dimoni que dominava aquests dies. . . . o0o

徒然草 - 90 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -90- - - -

大納言法印〔氏名不祥〕のめしつかひし乙鶴丸、やすら殿といふ者を知りて〔男色の關係で親しくなる意〕、常にゆき通ひしに、ある時いでて歸り來（きた）るを、法印、「いづこへ行きつるぞ。」と問ひしかば、「やすら殿の許（がり）まかりて候。」といふ。「そのやすら殿は、男（をのこ）か法師か。」とまた問はれて、袖かき合せて、「いかゞ候らむ。頭をば見候はず。」と答へ申しき。などか頭ばかりの見えざりけむ。 - - - Otozurumaru, un noi al servei d’un gran conseller i abat, tenia molta relació amb un senyor Yasura a qui visitava molt sovint. Una vegada, quan el noi tornava a casa, l’abat li preguntà : - D’on vens? - De cal senyor Yasuda. - Aquest senyor Yasuda, és laic o un clergue? El noi aplegà les mànigues de son vestit i contestà amb respecte : - Doncs no n’estic segur. No li he vist el cap. Com és que no li havia vist el cap? - - - o0o

徒然草 - 89 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text.- - - -89- - - -

「奧山に、猫また〔老猫の尾がふたまたに分れたもの、怪異をなし獰猛になると一般に信ぜられた〕と云ふものありて、人を食ふなる。」と人のいひけるに、「山ならねども、これらにも、猫の經あがりて、猫またになりて、人とる事はあなるものを。」といふものありけるを、なに阿彌陀佛とかや連歌しける法師の、行願寺〔革堂（開山行圓）だと云ふ説〕の邊にありけるが聞きて、「一人ありかむ身は心すべきことにこそ。」と思ひける頃しも、ある所にて、夜ふくるまで連歌して、たゞ一人かへりけるに、小川（をがは）の端にて、音に聞きし猫またあやまたず〔案の通り〕足もとへふと寄り來て、やがて掻きつくまゝに、頚のほどを食はむとす。肝心もうせて、防がむとするに力もなく、足も立たず、小川へころび入りて、「助けよや、猫また、よやよや。」と叫べば、家々より松〔松明〕どもともして、走り寄りて見れば、このわたりに見知れる僧なり。こはいかにとて、川の中より抱き起したれば、連歌の賭物〔連歌の懸賞でとつた賞品〕とりて、扇小箱など懷に持ちたりけるも、水に入りぬ。希有にして〔めづらしく、やつと〕助かりたるさまにて、這ふ＼／家に入りにけり。飼ひける犬の、暗けれど主を知りて、飛びつきたりけるとぞ。 Algú digué : - Hi ha una bèstia dita Nekomata (156) a la muntanya i es menja la gent. I un altre digué : - No només a la muntanya, ací també hi ha gats que han esdevingut Nekomates amb els temps i han llevat la vida a gent. Un bonze de nom Amidabutsu (157), un poeta de versos lligats que vivia a prop del temple de Gyôgen (158), sentí d’aquesta història i pensà que des d’ara hauria d’ésser prudent quan anés sol. Una nit que tornava a casa després d’estar en un lloc fent versos lligats arribà a la vora dùn rierol i, de sobte, un Nekomata, com aquell que li havien descrit, li saltà als peus i tot d’una se li abraonà sobre per a mossegar-li el coll. Paralitzat de terror el bonze no tingué ni esma per a defensar-se. Li flaquejaren les cames i caigué al rierol tot cridant : - Ajut! Un Nekomata, un Nekomata! La gent sortí corrent de les cases amb torxes enceses i veieren que era al bonze que tots coneixien. - Què us ha passat? Li preguntaren mentre l’aixecaven del rierol. Veieren que tenia unes capsetes i un ventall que havia guanyat amb els versos lligats aquella nit serrats contra el pit, tot mullat. Convençut que era sa i estalvi s’esmunyí arrossegant-se cap a casa. Diuen que el gos que tenia el reconegué en la foscor i se li havia abraonat a sobre! - - - - - - - - - 156 – (155 – 01) Fujiwara no Teika (藤原定家, 1162-1241), també conegut com a Fujiwara no Sadaie. En la seva obra Meigetsuki (明月記) s’esmenta el Nekomata (猫跨). 157 – (155 – 05) Amidabutsu (阿彌陀佛). Els religiosos de la secta Jôdô (浄土宗) empraven sovint aquesta jaculatòria budista per a la salvació de les ànimes com a nom propi. 158 – (155 – 06) Temple fundat per Gyôen (行円, 799-852) l’any 1004. o0o

徒然草 - 88 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.. - - - -88- - - -

あるもの小野道風〔能書家、醍醐、朱雀、村上三帝に歴仕した〕の書ける和漢朗詠集〔藤原公任の編著、和漢詩人の妙句及び名歌を輯め、朗詠の材料としたもの〕とて持ちたりけるを、ある人、「御相傳浮けることには侍らじなれども、四條大納言〔公任の事〕撰ばれたるものを、道風書かむこと、時代や違ひはべらむ、覺束なくこそ。」といひければ、「さ候へばこそ、世に有り難きものには侍りけれ。」とていよ＼／秘藏しけり。 - - - Una persona tenia una còpia del Wakan Rôeishû (154) i deia que era de la mà d’Ono no Tôfû (155). Algú altre digué : - Tot i que aquesta és la tradició oral des d’antic, no té cap fonament. No és un anacronisme que Tôfû en fes una còpia d’una obra que fou recollida per Shijô Dainagon (156) nascut després de la mort de Tôfû? Açò no és fiable. Emperò, ell contestà : - És cert, i açò el fa únic al món, no? I encara l’atresorà més. - - - - - - - - - 154 – (153 – 02) Wakan Rôeishû (和漢朗詠集), una col·lecció de poemes xinesos i japonesos, aplegada per Fujiwara no Kintô (藤原公任, 966-1041). 155 – (153 – 01) Ono no Tôfû, també conegut com a Ono no Michikaze ((小野の道風, 894-966). Va ser un famós cal·lígraf. Conjuntament amb Fujiwara no Sari (藤原 佐理, 944 – 998) i Fujiwara no Kôzei (藤原行成, 972-1027) són els tres grans cal·lígrafs del Japó i que van establir les bases per a aquest art. - - - o0o

徒然草 - 87 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -87- - - - .

下部に酒のまする事は心すべき事なり。宇治に住みける男（をのこ）、京に具覺坊とてなまめきたる遁世の僧を、小舅なりければ、常に申し睦びけり。ある時迎へに馬を遣したりければ、「遥かなる程なり、口つきの男（をのこ）に、まづ一度せさせよ。」と酒を出したれば、さしうけさしうけよゝと飮みぬ。太刀うち佩きてかひ＼〃／しげなれば、頼もしく覺えて、召し具して行くほどに、木幡〔山城宇治郡〕の程にて、奈良法師の、兵士（ひゃうし）あまた具して逢ひたるに、この男立ち對（むか）ひて、「日暮れにたる山中に、怪しきぞ。とまり候へ。」といひて、太刀をひき拔きければ、人も皆太刀ぬき矢矧げなどしけるを、具覺坊手をすりて、「現心（うつしごゝろ）〔正氣〕なく醉ひたるものに候ふ。枉げて許し給はらむ。」といひければ、おの＼／嘲りて過ぎぬ。この男具覺坊にあひて、「御坊は口惜しき事し給ひつるものかな。おのれ醉ひたること侍らず。高名つかまつらむとするを、拔ける太刀空しくなし給ひつること。」と怒りて、ひたぎりに斬り落しつ。さて、「山賊（やまだち）あり。」とのゝしりければ、里人おこりて出であへば、「われこそ山賊よ。」といひて走りかゝりつゝ斬り廻りけるを、あまたして手負はせ、うち伏せてしばりけり。馬は血つきて宇治大路の家に走り入りたり。あさましくて、男ども數多走らかしたれば、具覺坊は梔原（くちなしばら）〔普通名詞ではなささうであるが現今では不明〕にによび伏し〔うめき伏し〕たるを、求め出でて、舁（か）きもて來つ。からき命生きたれど、腰きり損ぜられて、かたはになりにけり。 - - - S’ha d’anar amb compte en donar begudes als servents. - - - Un home que vivia a Uji tenia un cunyat dit Gugakubô, un monjo eremita molt instruït , amb qui havia una gran amistat. Un jorn en què li havia enviat un cavall per a recollir-lo, Gugakubô digué : - El camí és llarg. Doneu de beure a qui porta el cavall abans de sortir. Li serviren vi i l’home no en parà de beure. Quan acabà es cenyí una espasa amb gallardia i Gugakubô se sentí molt segur de viatjar amb ell. Prop de Kobata es trobaren uns monjos de Nara escortats per una munió de soldats. El servent s’hi enfrontà. - Açò és sospitós, ací, al mig de la muntanya, tot fosc... Atureu-vos! Brandà l’espasa i els altres brandaren llurs i muntaren els arcs. Gugakubô ajuntà les mans i fregà els palmells tot suplicant : - Està begut i no sap què fa. Perdoneu-lo, tot i que no s’ho mereixi! Tots escarniren el servent i continuaren camí. El servent s’encarà a Gugakubô. - Açò que heu dit és ofensiu! Jo no estic borratxo. He tret l’espasa per a fer-me un nom i vós ho heu espatllat! I tot enrabiat li donà un cop d’espasa i el féu caure del cavall. Gugakubô es posà a cridar. - Bandits! Ajut! La gent del poble hi acorregué. - Jo sóc el bandit! Cridà el servent i els perseguí arreu donant cops d’espasa. Tothom s’hi abraonà, l’abateren i el lligaren. El cavall, ensangonat, galopà cap a la casa de son amo al camí ral d’Uji. Hom fou sorprès i s’apressaren per a esbrinar què havia passat. Trobaren Gugakubó ajagut al camp de Kuchinashi tot gemegant i el portaren a casa. Sortosament salvà la vida, emperò, les ferides al maluc el deixaren esguerrat. - - - o0o

徒然草 - 86 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text. - - - -86- - - -

惟繼（これつぐ）中納言〔葛原親王の裔、高兼の子〕は、風月の才〔自然を詠ずる才、詠歌の才〕に富める人なり。一生精進〔美食せずひたすら佛道に邁進すること〕にて、讀經うちして、寺法師〔園城寺の僧の事〕の圓伊僧正〔藤伊平（＊ママ）の孫尊道の子、歌人〕と同宿して侍りけるに、文保〔花園帝の御代、文保元年四月二十五日燒失〕に三井寺やかれし時、坊主にあひて、「御坊をば寺法師とこそ申しつれど、寺はなければ今よりは法師とこそ申さめ。」といはれけり。いみじき秀句（しうく）〔言語上の洒落の意〕なりけり。 - - - El conseller del Centre Koretsugu (151) tenia un gran talent per a la composició de poesia xinesa. Havia dedicat sa vida a l’ascetisme i a la lectura constant dels textos religiosos. Convivia amb el bisbe En’i (152) al temple de Miidera, el qual es cremà a l’era Bunpô (153). Koretsugu digué al bisbe : - Sempre us he dit “el bonze del temple”, ara, emperò, que el temple ja no hi és, us diré “el bonze”. Un admirable joc de paraules. - - - - - - - - - 151 – (149 – 01) Taira no Koretsugu (平惟繼 ,1266 – 1343). Va ser nomenat conseller del Centre l’any 1330. - - - 152 – (149 – 06) En’i Sôjô (圓伊僧正). Poeta. No hi ha dades. - - - 153 – (149 – 08) Bunpô (文保) : període històric entre els anys 1317-1319. - - - o0o

徒然草 - 85 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -85- - - -

人の心すなほならねば、僞りなきにしもあらず、されど自ら正直の人などかなからむ。己すなほならねど、人の賢を見て羨むは世の常なり。いたりて愚かなる人は、たま＼／賢なる人を見てこれを憎む。「大きなる利を得むが爲に少しきの利を受けず、僞り飾りて名を立てむとす。」と謗る。おのれが心に違へるによりて、この嘲りをなすにて知りぬ。この人は下愚の性うつるべからず〔論語に「上智與2下愚1不レ移。」教育しても善に移す見込のない事〕、僞りて小利をも辭すべからず。假にも愚をまなぶべからず。狂人のまねとて大路を走らば、則ち狂人なり。惡人のまねとて人を殺さば、惡人なり。驥（き）〔千里を走る名馬、楊子法言に「晞レ驥之馬亦驥之乘也。」〕を學ぶは驥のたぐひ、舜を學ぶは舜の徒なり。僞りても賢をまなばむを賢といふべし。- - - Com el cor de l’home no és conformat no és aliè a l’engany. Així doncs, no és natural un home honest? Encara que un mateix no sigui honest és normal que envegi la virtut d’altri. Alguna vegada, aquell molt estúpid sentirà malvolença cap al virtuós i l’escarnirà : - Aquest vol tot el profit, no es conforma amb poc. Disfressa sa falsia per a haver fama. Son cor és tan diferent del de l’altre que només sap mofar-se’n. És de naturalesa tan estúpida que no canviarà gens (149). No refusarà ni el profit més petit, incapaç d’aprendre, ni per un instant, de la virtut de l’altre. Si vas pel carrer imitant un foll seràs un foll. Si mates una persona imitant un criminal seràs un criminal. El cavall que aprèn del cavall de curses esdevindrà cavall de curses. Aquell que aprèn de Shun (150) serà son company. Si encara que amb enganys un s’emmiralla en la virtut serà dit virtuós. - - - - - - - - - 149 – (148 – 08) Referència a les Analectes (論語 – en xinès Lu Yu i Rongo en japonès) de Confuci (孔夫子, 551 – 479 a.e.c.). - - - 150 – (148 – 13) Shun (舜), llegendari emperador xinès. La tradició oral situa la seva existència entre els anys 2294 i 2184 a.e.c. - - - o0o

徒然草 - 84 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -84- - - -

法顯（ほふげん）三藏〔支那晉代の高僧、三藏は經律論の三つに精通した僧の尊稱〕の天竺に渡りて、故郷の扇を見ては悲しび、病に臥しては漢〔單に支那の意〕の食を願ひ給ひける事を聞きて、「さばかりの人の、無下にこそ、心弱き氣色を、人の國〔外國〕にて見え給ひけれ。」と人のいひしに、弘融僧都、「優に情ありける三藏かな。」といひたりしこそ、法師の樣にもあらず、心にくく覺えしか。 - - - Quan Hokken Sanzô (147), que havia creuat la mar cap a l’Índia, veié un ventall de sa terra, emmalaltí de tristor i demanà que li portessin menjar xinès. - - - La gent digué : - Que vulgar que una persona com ell mostri davant de la gent d’un país estranger la feblesa de son cor! Emperò, l’abat Kôyû (148) digué : - - - - Quin bon cor el de Sanzô! - - - Un comentari bonhomiós inesperat d’un religiós. - - - - - - - - - 147 – (146 – 01) Monjo xinès que va anar a l’Índia l’any 399, tenia llavors seixanta anys. Va tornar a la Xina després d’una estada de tretze anys i va morir l’any 422. Va traduir molts textos budistes del sànscrit al xinès. - - - 148 – (146 – 06) Vegeu la nota no. 142. - - - o0o

徒然草 - 83 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -83- - - -

竹林院入道左大臣殿〔西園寺公衡、實兼の子〕、太政大臣にあがり給はむに、何の滯りかおはせむなれども、「珍しげなし。一の上（かみ）〔左大臣〕にてやみなむ。」とて、出家し給ひにけり。洞院左大臣殿〔藤原實泰〕、この事を甘心し給ひて、相國（しゃうごく）〔太政大臣〕の望みおはせざりけり。亢龍（かうりょう）の悔い〔易の乾卦に「亢龍有レ悔」、亢龍は昇天した龍〕ありとかやいふ事侍るなり。滿ちては缺け、物盛りにしては衰ふ。萬の事さきの詰りたるは、破れに近き道なり。- - - No hi havia cap impediment perquè el seglar Chikurin, ministre de l’Esquerra (143), esdevingués primer ministre, emperò, ell digué : - - - - No m’aportaria res de nou. Ja m’està bé ésser ministre de l’Esquerra. - - - I després d’açò entrà en religió. - - - Tôin (144), ministre de l’Esquerra, ho trobà admirable i ja no desitjà esdevenir primer ministre. - - - Es diu (145) : - - - - El drac que és al cim se’n plany de la baixada. - - - - La lluna creix per a minvar. Allò que floreix es marceix (146) - - - - Quan totes les coses assoleixen el plener s’apropa l’estrall. - - - - - - - - - 143 – (145 – 01) Era Saionji Kinhira (西園寺公衡, 1264-1315). Va ser ministre de l’Esquerra l’any 1039 i el 1311 va entrar en religió. - - - 144 – (145 – 06) Era Fujiwara no Saneyasu (藤原實泰, 1269-1327). - - - 145 – (145 – 09) Referència al Yijing (易經) : el llibre dels canvis. - - - 146 – (145 – 10) Referència al Shǐjì (史記): Annals del gran historiador. Obra monumental sobre la història de la Xina de Sima Qian (司馬遷, 145 aec-85 a.e.c). - - - o0o