KOKINWAKASHÙ (古今和歌集) -1-

L'antologia poètica KOKINWAKASHÙ (古今和歌集), usualment abreujat KOKINSHÛ (古今集), va ser concebuda inicialment per l'emperador Uda (宇多天皇 , 867-931), però va ser el seu fill, l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885–930), qui va ordenar-ne el recull cap a l'any 905. Es va donar per finalitzada el 920, tot i que segons diverses fonts històriques l'últim poema es va afegir el 914.

Els seus compiladors van ser :

• Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)

• Ki no Tomonori (紀友則, 850–904)

• Ôshikôchi Mitsune (凡河内躬恒, 898–922)

• Mibu no Tadamine (壬生忠岑, act. lit.898–920)

La traducció del títol és “Col.lecció de poesia japonesa dels temps antics i moderns”.

Va ser la primera de les vint-i-una antologies poètiques imperials (二十一大集). Es l'antologia que més va influir en les idees poètiques del seu temps i va establir la forma i el format de la poesia japonesa fins al segle dinou.

Té dos pròlegs. El primer escrit per Ki no Tsurayuki, que és també el primer en aportar una visió crítica i autòctona diferenciada del prevalent punt de vist xinès que dominava els cercles literaris d'aquell temps. L'altre pròleg, una concessió a la tradició, és característic xinès, de Ki no Tomonori.

La concepció de barrejar poemes antics i moderns va ser un fet innovador de gran transcendència en el decurs de la història de la poesia japonesa.

Consta de 1.111 poemes dividits en vint parts o llibres, seguint, en aquest cas, els models clàssics xinesos i el Man'yôshû.

També aniré publicant algunes traduccions dels seus poemes.

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -11-

世の中は 常かくのみと 別れぬる 君にやもとな 吾が恋ひ行かむ

Haig de seguir enyorant-te sense sentit, tu, que has desaparegut del nostre costat com si la vida fos així?

Poema no. 3690

Escrit per una persona anònima de l’ambaixada japonesa i dedicat un altre membre que va morir camí cap a Corea.

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -6-

田子の浦にうち出でて見れば白妙の富士の高嶺に雪は降りつつ
[4]

Anant per la cala de Tago veig com neva i neva al noble cim emblanquinat del Fuji.

Aquí també es reprodueix un altre poema del Man´yôshû* ( 3 – 318). Hi ha unes diferències i interpretacions diverses. Alguns comentaristes precisen que es tracta de la neu que ha caigut permetent així la visió del Fuji.

SHINKOKINSHÛ, nº 675. 新古今集.冬.Hivern.

Autor : Yamabe no Akahito (山辺赤人 o山部赤人/ 山邊赤人)

Com en el cas de Kakinomoto no Hitomaro no hi ha dates concretes, però sabem que va escriure entre el 724 i 737, tot i que altres fonts diuen que va néixer l’any 700 i va morir el 736.

Va acompanyar l’emperador Shômu (聖武天皇, 701-756) en molts dels seus viatges i gairebé tots els seus poemes van ser escrits durant els seus desplaçaments. Els seus millors versos mostren un marcat interès per les contrades des de Naniwa (actualmente Ôsaka) fins a Chiba, i pels elements shintoïstes, tema que comparteix també amb Kakinomoto no Hitomaro.

És un dels 36 “Poetes Immortals”.

*田子の浦ゆうち出でて見れば真白にぞ富士の高嶺に雪は降りける

Sortint de la cala de Tago veig la neu que ha emblanquinat el noble cim del Fuji.

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -10-

君が行く 道の長路を 繰り畳ね 焼き亡ぼさむ 天の火もがも

Voldria fer un cabdell amb el llarg camí del teu viatge i cremar-lo amb foc diví!

Poema nº 3724

Escrit per Sano no Chigami no Otome, 狭野茅上娘子, (també Sano Otogami). És el més famós dels vint-i-tres poemes que va intercanviar amb el seu amant Nakatomi Yakamori (中臣宅守) quan aquest va anar a Echizen, exiliat. Se’n van enviar seixanta-tres en total.

Nakatomi va ser condemnat a l’exili l’any 739 degut a un escàndol. Quan va tornar a Nara sembla ser que va deixar la poesia per dedicar-se a assumptes oficials.

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -9-

君が行く 海辺の宿に 霧立たば 吾が立ち嘆く 息と知りませ

Si hi hagués boirina pel camí cap a on t’estàs vora la mar, pensa que és el meu alè mentre aquí per tu sospiro.

Poema nº 3578

Poema entre els membres d’una ambaixada cap a Sila (Corea) l’any 736 i aquells que no hi anaven.

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -5-

あしひきの山鳥の尾のしだり尾のながながし夜をひとりかも寝む

[3]

Haig de dormir sol aquesta nit llarga com la cua del faisà de la muntanya que s’escampa com un desmai?

Kakinomoto no Hitomaro

L´original és del Man´yôshû* (11-2802) d´autor desconegut. També s´el troba, encara que diferent, al Shinkokinshû** (4-487).

Hi ha diverses interpretacions, sobretot pel doble significat d´alguns caràcters.

SHÛISHÛ***, nº 778 - 拾遺集. 恋. Amor.

* 思へども思ひもかねつあしひきの山鳥の尾の長きこの夜を

Malgrat que no voldria pensar en ella no ho puc evitar aquesta nit llarga com la cua del faisà de la muntanya.

** ひとりぬる山どりのおのしだりおにしもをきまよふとこの月かげ

Dormirà sol el faisà amb la cua com un desmai perdut en la gebrada a la llum de la lluna.

*** “Tria de poemes”

Recull imperial de 1351 poemes de la meitat de l´època Heian. Les dates aproximades són : 1005-1011. El Kokinshû (古今集)n´és altre cop present, i també té els 20 llibres corresponents.

Va ser encarregat per l´emperador Kazan (花山天皇, 968–1008) però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô (杉藤原公,966-1041) qui va aplegar els versos.

Era fill de l’emperador Reizei (冷泉天皇,950-1011 ) i germà de l’emperador Sanjô (三条天皇, 976-1017 ).

Va haver d’afrontar-se políticament amb els Fujiwara, i als dinou anys, només dos anys després d’accedir al tron, Fujiwara no Kaneie (藤原 兼家,929-990) el va enganyar i el va obligar a abdicar. Va fer-se monjo budista . Va fer diverses peregrinacions i va tornar a promoure l’anomenada “peregrinació de Kannon (觀音)”, tot i que els especialistes dubten que pogués fer-ho ell mateix degut al seu desequilibri mental. Aquesta peregrinació consistia en viatjar a trenta-tres llocs per vuit províncies de la zona de Bandô (板東), nom antic donat a les províncies del Tôkaidô (東海道), a l’est de l’àrea d’Ôsaka (大阪). Sembla ser que el primer lloc de la peregrinació era Sugimoto-dera (杉本寺), a Kamakura (鎌倉), que és, al mateix temps, la primera etapa de la de Kamakura.

Segurament el seu precari estat mental i les austeritats característiques de la vida monacal va escurçar la seva vida , va morir als quaranta anys.

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -8-

稲搗けば かかる吾が手を 今夜もか 殿の若子が 取りて嘆かむ

Tornarà el jove fill de la casa gran a agafar-me les mans aspres de tant esclofollar arròs i sospirarà per mi aquesta nit?

Poema nº 3459

Autor anònim.