OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -8-

鵲の渡せる橋におく霜のしろきを見れば夜ぞ更けにける
[6]

Si veig la blancor de la gebrada sobre el pont de les garses ja és fosca nit.

Aquest poema procedeix de la col.lecció d´Ôtomo no Yakamochi, però, de fet, la imatge del pont de les garses no hi surt. Hi ha dues interpretacions. La primera que era una clara nit d´hivern i el fred ha gebrat els graons de l´escala de palau. La segona que la lluna del setè mes enllumena, blanquinosa, la polida fusta de l´escala.

Cal aclarir que la imatge del “pont de les garses” fa referència a la llegenda de Tanabata (七夕), Festivitat de les estrelles, que es celebra el 7 de juliol. Es tracta d’una llegenda xinesa sobre la trobada de dues estrelles: Altair (Kengyû牽牛, Kengyuu) i Vega (Shokujô織女), Shokujo , també anomenada Orihine (織姫), Orihine que estan separades durant la resta de l’any per la Via Làctia (Amanogawa天の河). Aquesta llegenda arriba al Japó a l’època Nara. A l’època Edo la gent va començar a decorar les plantes de bambú amb paperets de colors on s’hi havien escrit poemes o desitjos que s’havien de realizar durant l’any.

Shokujô era filla del déu del cel, Tentei,(天帝) que vivia a l’est de la Via Làctia i sempre estava teixint. La noia es va enamorar i es va casar amb un pastor, Kengyû, que era de l’altre extrem de la Làctia. La noia, però, va descuidar la seva feina de teixidora i el pare va decretar com a càstig que només es podrien veure un cop a l’any, exactament la setena nit del setè mes. Aquella nit el barquer de la lluna porta Shokujô al seu marit, però si ella no ha acabat la feina llavors Tentei farà que plogui i es desbordi el riu, llavors la barca no podrà sortir. Si això passa les garses (鵲) faran un pont perquè puguin retrobar-se.

SHINKOKINSHÛ no. 620. 新古今集. 冬.Hivern.

Autor :Chûnagon Yakamochi (中納言家持, 718 – 785) - Ôtomo no Yakamochi (大伴の家持).

Poeta prolífic. La seva aportació al Man´yôshû és d’uns 476 poemes, i a més en va ser recopilador i editor.

Va viure a Dazaifu durant el període de servei del seu pare, Ôtomô Tabito (大伴旅人), a palau. Va estudiar a l´escola dels nobles i va ser governador provincial.

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”.

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -14-

我が宿のい笹群竹吹く風の音のかそけきこの夕かも

Aquest vespre sento el suau esbufec del vent pel joncar vora casa.

Poema nº. : 4291

Autor: Ôtomo no Yakamochi (大伴家持, 718-785).

Poeta i polític, i el principal compilador del Man’yôshû. La seva contribució a l’antologia és considerable, amb 479 poemes, més del deu per cent del total de l’obra.

Va ocupar molts càrrecs polítics tot i que la seva carrera va tenir mols alts-i-baixos.

Degut a un crim comès per un familiar seu va ser desposseït a títol pòstum de tots els seus càrrecs.

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals “ (Sanjūrokkasen三十六歌仙).

KOKINSHÛ (古今集) -3-

二条のきさきのはるのはじめの御うた

Poema escrit per l'emperadriu Nijô sobre el començament de la primavera.

雪の内に春はきにけりうぐひすのこほれる涙今やとくらむ

Amb la neu ha arribat la primavera. Les llàgrimes glaçades del rossinyol s'estan ja desfent.

Poema no. 4

Autor : L'emperadriu Nijô (二条のきさき) era Fujiwara no Takaiko (藤原の高子, 842-910), esposa de l'emperador Seiwa (清和天皇, 850- 880).

Es considerava el rossinyol com el nunci de la primavera.

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -13-

春の野に霞たなびきうら悲しこの夕影に鴬鳴くも

La boirina s’escampa pel camp a la primavera i em sento ple de melangia. Al capvespre refila el rossinyol.

Poema nº : 4290

Autor: Ôtomo no Yakamochi (大伴家持, 718-785).

Poeta i polític, i el principal compilador del Man’yôshû. La seva contribució a l’antologia és considerable, amb 479 poemes, més del deu per cent del total de l’obra.

Va ocupar molts càrrecs polítics tot i que la seva carrera va tenir mols alts-i-baixos.

Degut a un crim comès per un familiar seu va ser desposseït a títol pòstum de tots els seus càrrecs.

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals “ (Sanjūrokkasen三十六歌仙).

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -7-

奥山に紅葉踏み分け鳴く鹿の声きくときぞ秋はかなしき
[5]

Que n´és de trista la tardor quan sento el plany del cérvol petjant les fulles d´auró pel cor de la muntanya!

Sarumaru Tayû

Hi ha una certa controvèrsia sobre el subjecte : qui trepitja les fulles? Encara que la majoria d’especialistes s’inclina cap a la interpretació de que es tracta del cérvol, n’hi ha que insisteixen en que és el poeta qui ho fa.

El bram del cérvol és un símbol clàssic de la tardor i es representat iconogràficament sota la llum de la lluna del vuitè mes. Sempre està associat a les fulles encatifant els boscos.

KOKINSHÛ ( No.215). 古今集.秋.Tardor.

Autor : L´administrador Sarumaru (猿丸大夫 ¿-¿)

Al Kokinshû* aquest poema surt com “anònim” i amb el seu nom no apareix cap altre poema en cap antologia imperial, només s’indica que va ser escrit durant un concurs de poesia. No obstant això, Kamo no Chômei (鴨長明) va visitar la seva tomba, i així ho descriu en la seva obra “Hôjôki” (方丈記): あゆみわづらひなく、志遠 くいたる時は、これより峯つゞき炭山を越え、笠取を過ぎて、 石間にまうで、或は石山ををがむ。もしは、粟津の原を分けて、 蝉丸翁が迹をとぶらひ、田上川をわたりて、猿丸大夫が墓をたづ ぬ.Algún comentarista (E. Papinot) diu que va ser fill del príncep Yamashiro no Ôe (山背大兄王) i d’altres que ell n'era el príncep, però sense cap prova evident en cap sentit. Altres referències parlen de “l´il.lustre Sarumaru”, i això fa suposar que va viure a la primera meitat del segle vuit.

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”.

*よみ人しらず

おく山に紅葉ふみわけなく鹿のこゑきく時ぞ秋は悲しき

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -12-

春の園紅にほふ桃の花下照る道に出で立つ娘子

Pel jardí, a la primavera , sota els brots vermellencs del presseguer del camí, hi passa la donzella.

Poema nº 4139

Autor: Ôtomo no Yakamochi (大伴家持, 718-785).

Poeta i polític, i el principal compilador del Man’yôshû. La seva contribució a l’antologia és considerable, amb 479 poemes, més del deu per cent del total de l’obra.

Va ocupar molts càrrecs polítics tot i que la seva carrera va tenir mols alts-i-baixos.

Degut a un crim comès per un familiar seu va ser desposseït a títol pòstum de tots els seus càrrecs.

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals “ (Sanjūrokkasen三十六歌仙).

KOKINSHÛ (古今集) -2-

Començaré amb uns poemes traduïts referents a la primavera, el tema del dos primers llibres del Kokinshû.

Quan es va compilar l'antologia, (època Heian 794-1185), al Japó s'utilitzava el calendari lunar. Així doncs, el nou any començava a finals de gener o a primers de febrer, quan florien les pruneres, els primers brots de las plantes entre la neu i el cant dels ocells. Es considerava primavera els tres primers mesos, els següents era l'estiu i així successivament. Ocasionalment s'hi afegia un mes, un mes intercalat, per regular el calendari lunar amb el cicle solar.

En el Japó pre-Heian els noms dels mesos evocaven les estacions canviants, i quan els noms eren usats com a imatges en els poemes es traduïen literalment. No obstant això, en el període Heian cada cop era més comú anomenar els mesos : primer, segon, etc., com es fa actualment. Així doncs, s'ha emprat aquest sistema en la majoria de les traduccions. S'ha de tenir present que el primer mes començava habitualment al febrer, el segon mes nostre.

よみ人しらず . Anònim

春霞たてるやいづこみよしののよしのの山に雪はふりつつ

On ha anat la boira de la primavera? A la gran Yoshino, sobre la serralada de Yoshino hi continua nevant.

Poema no. 3

Yoshino és una zona muntanyenca de Nara, seu d'una residència imperial en el període del Man'yôshû. Sota la influència del budisme el lloc va tenir un caràcter sagrat i místic, d'aquí el prefix nominatiu み. Aquell temps el topònim representava generalment els cims coberts de neu.