NTCJ 11

忠度
Tadanori

Autor : El Sarugaku Dangi (申楽談儀 - Les reflexions de Zeami sobre el NÔ, 1430), compilació feta pel seu fill Motoyoshi (下吉 ), ens diu que és una obra de 世子 : Zeami (世阿弥), tot i que amb un títol diferent : Satsuma no kami (薩摩守).

Argument : Aquesta obra està considerada un dels Nô “dels guerrers” més interessants. Tracta sobre la obsessió que lliga al món dels humans l'esperit d'un guerrer i poeta : Taira no Tadanori ((平忠度, 1144-1184).
L'esperit del poeta es presenta i es queixa a un monjo que no és altre que un vell servidor de Fujiwara no Shunzei (藤原俊成). Li demana que vagi a trobar Fujiwara no Teika (també Sadaie – 藤原定家, 1162-1241), fill de Shunzei, perquè reivindiqui la seva memòria, no com a soldat sinó com a poeta. Les referències són la lluita entre els clans dels Minamoto i els Taira, concretament els darrers esdeveniments que conclourien amb la fi dels Taira. A continuació explico el perquè d'aquesta demanda. (Veure també : NTCJ 04 – 竹生島- Shikubushima).
El Heike Monogatari, llibre setè, en el capítol “Tadanori surt de la vila” (平家物語。七. 忠度都落) ens diu que quan Tanadori va sentir que el final dels Taira era imminent va voler que un dels seus poemes fos inclòs en alguna antologia imperial. Va sortir de la ciutadella on era i va traspassar les línies enemigues (els Minamoto) per anar a veure Fujiwara no Shunzei (藤原俊成, 1114-1204). Quan va arribar a casa seva li va demanar que inclogués un dels seus poemes a l'antologia que Shunzei estava llavors preparant (千載集) i aquest hi va accedir. Tadanori va morir poc després a la batalla d'Ichinotani, que va acabar amb la victòria dels Minamoto. Shunzei, fidel a la seva promesa, el va incloure però com Tadanori havia estat un enemic i els Taira repudiats per la cort no hi va posar el seu nom.
Trista fi la d'aquest guerrer i poeta. El Heike Monogatari li dedica un capítol al llibre novè , titulat "La fi de Tadanori" (平家物語。九。忠度最期) . Ens diu que un tal Okabe no Rokuyata (岡部六弥太, ¿-?) va matar Tadanori i sense saber qui era va trobar un paper en el buirac del mort. Era aquest poema amb el títol “Jornada sota les flors":
..........名をば誰とも知らざりけるに、箙に結び附られたる文を解て見れば、「旅宿花」といふ題にて一首の歌をぞ讀まれける。
"ゆきくれて木の下陰を宿とせば、花やこよひの主ならまし"。　　忠度と書かれたりけるにこそ、薩摩守とは知てけれ........

“Fent camí cau la nit, si fes dels arbres el meu aixopluc les flors serien els meus hostes”.

Amb la referència al lloc tan desolat on el monjo ha arribat hi ha unes línies del Genji Monogatari, concretament del capítol 12è “Suma” :
源氏物語　須磨
おはすべき所は、行平の中納言の、"藻塩垂れつつ"　侘びける家居近きわたりなりけり。海づらはやや入りて、あはれにすごげなる山中なり。
“No lluny d'allà Narihira no Chûnagon (El Conseller Narihira -1-) havia viscut el seu exili, “aigua salobre regalimen les algues ”, la casa on viuria Genji era a prop de la costa, en muntanyes desolades.


(1) Vers del poema de Ariwara no Narihira (在原行平, 825-800). Kokinshû no 962 :

わくらばに 問ふ人あらば 須磨の浦に 藻塩たれつつ わぶと答へよ

Si algú preguntés per mi, digue-ho-li que allà a la cala de Suma, aigua salobre regalimen les algues, visc desolat.
(Referència a les llàgrimes per ser a l'exili).

Tota l'obra es basa en aquests fets i les notes sobre els dos gran clàssics de la literatura japonesa són constants. Del Heike n'hi ha fragments sencers.

KOKINSHÛ (古今集) -52-

寛平御時きさいの宮のうたあはせのうた
Poema presentat al concurs amb el patronatge de l'emperadriu durant l'era Kanpyô (any 889-898)


さく花は千くさながらにあだなれどたれかははるをうらみはてたる

さくはなはーちくさながらにーあだなれどーたれかははるをーうらみはてたる

Les flors que floreixen tot i que són milers es marceixen, però qui tindria sempre rancúnia a la primavera?

Poema no. 101

Autor : Fujiwara no Okikaze (藤原興風, cap al segle IX))

No es va destacar com a funcionari de la cort però fou apreciat com a poeta i músic.
Va col.laborar en diverses antologies imperials i té una col.lecció pròpia : 興風集.

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals

MAN’YÔSHÛ (万葉集)  -58-


古りにし嫗にしてやかくばかり恋に沈まむ手童のごと

ふりにし,おみなにしてや,かくばかり,こひにしづまむ,たわらはのごと

Vella com sóc i m'he hagut d'enamorar com una criatura indefensa!

Nota : Poema adreçat a Ôtomo Sukunamaro ( 大伴宿奈麻呂, ? - ¿)

Poema no. 129

Autor : Ishikawa (石川女郎, ?-¿)
No hi ha dades històriques de cap dona amb aquest cognom.

OGURA HYAKUNIN ISSHU  小倉百人一首 -86-

ながらへばまたこの頃やしのばれむ憂しと見し世ぞいまは恋しき [84]
nagaraeba-mata konogoro ya-shinobaren-ushi to mishi yo zo-ima wa koishiki

Si visqués molt encara m´estimaria aquest temps com quan els dies de tristor tornen a la memòria.

Nota : Aquest poema no porta encapçalament al Shinkokinshû, però en el recull personal del poeta “Kiyosuke Ason Shû" (清輔朝臣集) s'indica que és una composició enviada al cosí del poeta, Fujiwara no Kinnori, “en un temps quan rememorava el passat”, entre el 1130 i el 1136.

SHINKOKINSHÛ no. 1843. Temes diversos. 新古今集 / 雑

Autor : Fujiwara no Kiyosuke Ason (藤原清輔朝臣, 1104-1177).

Poeta molt culte i alhora mediocre que es va embolicar en les nombroses controvèrsies literàries del seu temps. Va ser molt conservador respecte la poesia més clàssica anterior al seu temps.
Autor de dos tractats poètics remarcables : Ôgisho (奥儀抄 : Notes sobre la profunditat poètica ), i Fukuro Sôshi (袋草紙 : El llibre embolcallat o Pàgines plegades).

NTCJ 10

八島
Yashima

Generalment és 屋島, tot i que també es troba en “kana” : やしま.

Autor : Podria ser de Zeami, però no hi consta el seu nom en la referència que en fa
el seu fill Motoyoshi (下吉 ) al Sarugaku Dangi (申楽談儀 - Les reflexions de Zeami sobre el NÔ, 1430).

Argument : Un monjo arriba a Yashima i troba dos pescadors que es dediquen a fer sal. Els hi demana aixopluc per passar la nit i demana a l'amo de la cabana que li
expliqui la batalla dels Taira i els Minamoto que va passar en aquella contrada. El pescador li parla de diversos episodis del Heike Monogatari i insinua que ell n'és uns dels herois i quan acaba de parlar desapareix. A mitjanit es presenta un espectre i narra la batalla amb els seus enemics, pràcticament el llibre XI del Heike. Un somni del monjo li diu el nom de l'espectre. Es tracta de Yoshitsune. La seva ànima turmentada encara desitja les vicissituds del món dels humans i el fragor de la lluita, i això li impedeix d'arribar al “nirvana”. Hi ha una frase que expressa molt bé l'angoixa de que res ja no pot ser com abans : “La flor caiguda no torna a la branca, ni la imatge al mirall trencat......” (落花枝にかへらず。破鏡ふた
たび照らさず.......).

Després de la seva narració l'esperit desapareix i el cor canta que la memòria d'aquelles fites serà recordada per les generacions futures.


L'obra fa referència a la batalla naval de Yashima l'any 1185. Després d'un seguit de desfetes el clan dels Taira es va retirar a Yashima (actualment Takamatsu, a Shikoku). Allà hi tenien una fortalesa i van improvisar palau per allotjar l'emperador Antoku (安徳天皇, 1178-1185) i els atributs imperials (1).
Minamoto no Yoshitsune(源 義経, 1159-1189) va sortir de Kyoto després d'uns mesos de treva i es va dirigir a Shikoku amb un centenar de soldats per assetjar els Taira. Durant la travessia va perdre la majoria dels seus vaixells però va rebre l'ajut d'un aliat, Kajiwara Kagetoki(梶原景時, 1182-1200). Els Taira esperaven un atac naval i Yoshitsune els va enganyar amb unes fogueres que va situar al darrera de les seves linees fent creure que un gran exèrcit s'hi acostava per terra. Els Taira van sortir de la fortalesa i van pujar al seus vaixells amb l'emperador i les joies de l'imperi. Van posar un ventall dalt del pal d'un vaixell declarant que així es protegirien i van desafiar a veure si algún Minamoto era capaç d'abatre'l. Nasu no Yoichi (那須与一, 1169-1232) va entrar a l'aigua amb el seu cavall i amb una fletxa ho va aconseguir. La victòria va ser dels Minamoto tot i que la majoria dels Taira van poder fugir a Dan-no-ura (壇之浦). Un mes després, però, allà tindria lloc la darrera i definitiva batalla que acabaria amb el clan dels Taira.
També es parla de Taira no Kagekiyo (平景清, ¿-1185), conegut amb el nom de Kazusa no Shichirō (上総七郎). Tot i ser un Fujiwara de naixement va ser adoptat pels Taira i els va servir amb gran lleialtat fins al final, i com a Taira va ser sempre conegut. Va ser capturat a la batalla de Dan-no-ura i es va deixar morir d'inanició. Històricament es famós per la narració que en fa el Heike Monogatari, llibre XI, titulat “La caiguda de l'arc a l'aigua” (弓流). Quan lluitava amb un guerrer dels Minamoto, Mionoya no Jurô, Kagekiyo el va fer caure dels cavall i el va atacar amb la seva llança. Perquè no es pogués escapolir Kagekiyo el va agafar pel coll de l'armadura i després d'un estira-i-arronsa el Minamoto va fer una forta estrebada que va fer saltar la peça del coll i va poder fugir protegit per un company de batalla. Kagekiyo es va repenjar a la llança i va exclamar :
“Segurament has sentit parlar de mi fa temps. Ara em pots veure amb els teus propis ulls! Sóc aquell a qui els brivalls de la ciutat anomenen Akushichibyôe Kagekiyo de Kakusa”.
Llavors va fer mitja volta i se'n va anar”(2).
Això és un resum de l'original.


(1)Sanshu no Jingi (三種の神器), també coneguts sota el nom de “Els tres tresors sagrats”. Consisteixen en l'Espasa (草薙劍) - Kusanagi), la “Joia” o el “Collaret de joies” (八尺瓊曲玉 – Yasakani no magatama), i el “Mirall” (八咫鏡 – Yata no kagami). Representen les tres virtues primàries : el valor (l'espasa), la saviesa (el mirall) i la benevolència (la joia), tot relacionat amb el budisme.

(2)Aquest és el fragment de la narració del Heike : 平家物語卷第十一　ー弓流ー “...............屏風を返す樣に、馬はどうと倒るれば、主は馬手の足をこえ弓手の方へ下立て、軈て太刀をぞ拔だりける。楯の陰より、大長刀打振て懸りければ、三穗屋の十郎、 小太刀大長刀に叶はじとや思けむ、かいふいて迯ければ、軈て續て追懸たり。長刀でながんずるかと見る處に、さはなくして、長刀をば左の脇にかい挾み、右の手を差延て、三穗屋十郎が甲のしころをつかまむとす。つかまれじとはしる。三度つかみはづいて、四度の度むずとつかむ。暫したまて見えし。鉢附の板より、ふつと引切てぞ迯たりける。殘四騎は、馬を惜うでかけず、見物してこそ居たりけれ。三穗屋十郎は、御方の馬の陰に逃入て、息續居たり。敵は追ても來で長刀杖につき、甲のしころを指上げ、大音聲を上て、「日比は音にも聞つらん。今は目にも見給へ。是こそ京童部の喚なる上總惡七兵衞景清よ。」と名乘棄てぞ歸りける"。

Les referències al Heike Monogatari(平家物語), evidentment, són constants, de fet, n'és la font principal. N'assenyalaré unes quantes (no poso els textos originals perquè altrament aquesta nota esdevindria massa llarga i tampoc no és el cas aquí, només ho faré en alguns casos que consideri adients i importants dintre de l'obra), per exemple :
Llibres :
VIII “La retirada de Dazaiku” (太宰府落)
IX “Kozaishô s'ofega al mar”(小宰相身投)
X “Karemori es llença l'aigua” (維盛入水)
XI “La fi de Tsuginobu” (嗣信 最期), “Nasu no Yo Ichi” (那須與一), “La fi del senyor de Noto” (能登殿最期), “L'oracle dels galls i la batalla de Dan-no-ura“(鷄合　壇浦合戰).

KOKINSHÛ (古今集) -51-

まつ人もこぬものゆゑにうぐひすのなきつる花ををりてけるかな

まつひともーこぬものゆえにーうぐいそのーなきつるはなをーおりてけるかな

No ve qui espero......i jo que li havia collit un ram de flors on canta el rossinyol !

Poema no. 100

Autor : Anònim.

MAN’YÔSHÛ (万葉集)  -57-


な思ひと君は言へども逢はむ時いつと知りてか我が恋ひずあらむ

なおもひと,きみはいへども,あはむとき,いつとしりてか,あがこひずあらむ

Encara que vas dir que no m'afligís, no sé quan ens tornarem a veure; com no puc estimar-te?

Poema no. 140

Autor : Yosami ( 依羅娘子, ?-¿), esposa de Kakinomoto no Hitomaro (柿本人麻呂).
És probable que fos una jove del poble de Tsunu, a Iwami.