笈の小文 -02-
Oi no kobumi
NOTES DE VIATGE D'UNA MOTXILLA

松尾芭蕉
Bashô Matsuo (1644-1694)


初春

春立てまだ九日の野山哉
枯芝ややゝかげろふの一二寸
　伊賀の國阿波の庄といふ所に俊乘上人の舊跡有。護峰山新大佛寺とかや云名ばかりは、千歳の形見となりて、伽藍は破れて礎を殘し、坊舍は絶て田畑と 名の替り、丈六の尊像は苔の緑に埋て、御ぐしのみ現前とおがまれさせ給ふに、聖人の御影はいまだ全おはしまし侍るぞ、其代の名殘うたがふ所なく泪こぼるゝ 計也。石の連臺、獅子の座などは蓬葎の上に堆ク、双林の枯たる跡もまのあたりにこそ覺えられけれ。
丈六にかげろふ高し石の上

さま％＼の事おもひ出す櫻哉
伊勢山田
 
何の木の花とはしらず匂哉
裸にはまだ衣更着の嵐哉
菩提山
 
此山のかなしさ告よ野老掘
龍尚舍
 
物の名を先とふ芦のわか葉哉
網代民部雪堂に會
 
梅の木に猶やどり木や梅の花
草庵會
 
いも植て門は葎のわか葉哉
　神垣のうちに梅一木もなし。いかに故有事にやと神司などに尋侍れば、只何とはなし、をのづから梅一もともなくて、子良の館の後に、一もと侍るよし をかたりつたふ。
御子良子の一もとゆかし梅の花
神垣やおもひもかけずねはんぞう
　彌生半過る程、そゞろにうき立心の花の我を道引枝折となりて、よしのゝ花におもひ立んとするに, かのいらご崎 にてちぎり置し人のいせにて出むかひ、ともに旅寐のあはれをも見、且は我爲に童子となりて、道の便リに もならんと自万菊丸と名をいふ。ま ことにわらべらしき名のさまいと興有。いでや門出のたはぶれ事せんと、笠のう ちに落書ス。
乾坤無住同行二人
 
よし野にて櫻見せふぞ檜の木笠
よし野にて我も見せふぞ檜の木笠      万菊丸
　旅の具多きは道ざはりなりと、物皆拂捨たれども、夜の料にとかみこ壹ツ、合羽やうの物、硯、筆、かみ、藥等、晝笥なんど物に包て、後に背負たれ ば、いとゞすねよはく力なき身の跡ざまに、ひかふるやうにて道猶すゝまず、たゞ物うき事のみ多し。
草臥て宿かる比や藤の花
初瀬
 
春の夜や籠リ人ゆかし堂の隅
足駄はく僧も見えたり花の雨      万菊
葛城山
 
猶みたし花に明行神の顏
　三輪　多武峯　臍峠　多武峯ヨリ龍門へ越道也
雲雀より空にやすらふ峠哉
瀧門
 
龍門の花や上戸の土産にせん
酒のみに語らんかゝる瀧の花
西河
 
ほろ／＼と山吹ちるか瀧の音
蜻蛉が瀧
 
　布留の瀧は布留の宮より二十五丁山の奧也。
　津國幾田の川上に有
　布引の瀧　箕面の瀧　勝尾寺へ越る道に有。
櫻
 
櫻狩りきどくや日々に五里六里
日は花に暮てさびしやあすならふ
扇にて酒くむかげやちる櫻
苔清水
 
春雨のこしたにつたふ清水哉
　よしのゝ花に三日とゞまりて、曙、黄昏のけしきにむかひ、有明の月の哀なるさまなど、心にせまり胸にみちて、あるは攝政公のながめにうばゝれ、西 行の枝折にまよひ、かの貞室が是は／＼と打なぐりたるに、われいはん言葉もなくて、いたづらに口をとぢたるいと口をし。おもひ立たる風流いかめしく侍れど も、爰に至りて無興の事なり。
高野
 
ちゝはゝのしきりにこひし雉の聲
ちる花にたぶさはづかし奧の院      万菊
和哥
 
行春にわかの浦にて追付たり
きみ井寺
 
　跪はやぶれて西行にひとしく、天龍の渡しをおもひ、馬をかる時はいきまきし聖の事心にうかぶ。山野海濱の美景に造化の功を見、あるは無依の道者の 跡をしたひ、風情の人の實をうかがふ。猶、栖をさりて器物のねがひなし。空手なれば途中の愁もなし。寛歩駕にかへ、晩食肉よりも甘し。とまるべき道にかぎ りなく、立べき朝に時なし。只一日のねがひ二ツのみ。こよひ能宿からん、草鞋のわが足によろしきを求んと斗は、いさゝかのおもひなり。時々氣を轉じ日々に 情をあらたむ。もしわづかに風雅ある人に出合たる悦かぎりなし。日比は古めかし、かたくなゝりと、惡み捨たる程の人も、邊土の道づれにかたりあひ、はに ふ、むぐらのうちにて見出したるなど、瓦石のうちに玉を拾ひ、泥中に金を得たる心地して、物にも書付人にもかたらんとおもふぞ、又是旅のひとつなりかし。
衣更
 
一ツぬひで後に負ぬ衣がへ
吉野出て布子賣たし衣がへ      万菊
　灌佛の日は奈良にて爰かしこ詣侍るに、鹿の子を産を見て、此日におゐておかしければ、
灌佛の日に生れあふ鹿の子哉
　招提寺鑑眞和尚來朝の時、船中七十餘度の難をしのぎたまひ、御目のうち鹽風吹入て、終に御目盲させ給ふ尊像を拜して、
若葉して御めの雫ぬぐはゞや
舊友に奈良にてわかる
 
鹿の角先一節のわかれかな
大坂にてある人のもとにて
 
杜若語るも旅のひとつ哉
須磨
 
月はあれど留守のやう也須磨の夏
月見ても物たらはずや須磨の夏
　卯月中比の空も朧に殘りて、はかなきみじか夜の月もいとゞ艶なるに、山はわか葉にくろみかゝりて、ほとゝぎす 鳴出づべき しのゝめも、海のかたよりしらみそめたるに、上野とおぼしき所は麥の穗浪あからみあひて、漁人の軒ちかき芥子の花のたえ％＼に見渡さ る。
海士の顏先見らるゝやけしの花
　東須磨、西須磨、濱須磨と三所にわかれて、あながちに何わざするともみえず。藻鹽たれつゝなど哥にもきこへ侍るも、いまはかゝるわざするなども見 えず、きすごといふうをゝ網して、眞砂の上にほしちらしけるを、からすの飛來りてつかみ去る。是をにくみて弓をもてをどすぞ海士のわざとも見えず。若古戰 場の名殘をとゞめて、かゝる事をなすにやといとゞ罪ふかく、猶むかしの戀しきまゝに、てつかひが峯にのぼらんとする、導きする子のくるしがりて、とかくい ひまぎらはすをさま％＼にすかして、麓の茶店にて物くらはすべきなど云て、わりなき躰に見えたり。かれは十六と云けん、里の童子よりは四ツばかりも、をと ／＼なるべきを、數百丈の先達として、羊膓險岨の岩根をはひのぼれば、すべり落ぬべき事あまたゝびなりけるを、つゝじ根ざゝにとりつき、息をきらし、汗を ひたして、漸雲門に入こそ心もとなき導師のちからなりけらし。
須磨のあまの矢先に鳴か郭公
ほとゝぎす消行方や嶋一つ
須磨寺やふかぬ笛きく木下やみ
明石夜泊
 
蛸壺やはかなき夢を夏の月
　かゝる所の龝なりけりとかや。此浦の實は秋をむねとするなるべし。かなしさ、さびしさ、いはむかたなく、秋なりせばいさゝか心のはしをもいひ出べ き物をと思ふぞ、我心匠の拙なきをしらぬに似たり。淡路嶋手にとるやうに見えて、すま、あかしの海、左右にわかる。呉楚東南の詠もかゝる所にや、物しれる 人の見侍らば、さま％＼の境にもおもひなぞらふるべし。又後の方に山を隔てゝ田井の畑といふ所、松風村雨ふるさとゝいへり。尾上つゞき丹波路へかよふ道あ り。鉢伏のぞき、逆落などおそろしき名のみ殘て、鐘懸松より見下に一ノ谷内裏やしきめの下に見ゆ。其代の みだれ其時のさはぎ、さながら心にうかび俤につとひて、二位のあま君、皇子を抱奉り、女院の御裳に御足もたれ、船やかたにまろび入らせ給ふ御有さま、内 侍、局、女嬬、曹子のたぐひ、さま％＼の御調度もてあつかひ、琵琶、琴なんど、しとね、ふとんにくるみて船中に投入、供御はこぼれて、うろくづの餌とな り、櫛笥はみだれてあまの捨草となりつゝ、千歳のかなしび此浦にとゞまり、素波の音にさへ愁多く 侍るぞや.


Començament de la primavera.

---Primavera novella, planes i turons de només cinc jorns!

---Herba marcida, minses ones de calor d'unes polzades.


En un lloc dit “Terres de Kawa”, a la província d'Iga, hi havia les ruïnes d'un temple construït per l'abat Shunjô (22). Del temple Gohôzan Shindaibutsuji només hi havia el nom dels seus mil anys. Restaven els fonaments destruïts, els habitacles dels monjos reduïts a camps i arrossars. L'estàtua de Buda de gairebé dos metres era colgada per la verdor de la molsa, només el cap n'era visible. La imatge del sant encara es conservava (23). l'adéu sens dubte d'aquest món, gairebé feia plorar. El pedestal de pedra i les plataformes dels lleons tot amuntegat sobre la sàlvia i les heureres, les restes marcides d'un parell de salzes era tot el record.

---Estàtua de dos metres, calor surant a l'alta pedra. (24)

---Tantes, tantes coses se m'acudeixen a la ment, cirerer!


A Ise Yamada

---De quin arbre, de quina flor aquesta ignorada olor?

---En nu per les encara tempestes de la segona lluna.


A la muntanya de Bodai.

---D'aquest puig parla'm de la solitud vell pagès cercant trumfes.


Amb en Ryû Shôsha (25).

---Digueu-me el nom de bell antuvi, fulles novelles de jonc.


Trobada amb Setsudô, el fill d'Ajiro Minbu (26).

---El cirerer de nou arbre acollidor, flor del cirerer. (27)


Trobada en un ermitatge.

---Patates a la porta, tendres fulles de la meravella.


No hi havia cap cirerer al recinte del santuari, ho preguntí al monjo que em digué que no era per cap motiu especial, emperò, de fet, n'hi havia un rere l'habitacle de les verges del temple, segons era tradició.

---Per les verges del temple glorioses fulles de cirerer.

---Tancat del temple, gran sorpresa, la imatge del “nirvana”.


Després de mitjans de la tercera lluna, portat per un desig irremissible, decidí anar a veure les flors de Yoshino.

Al promontori d'Irago hi havia algú que s'havia compromès a trobar-me i fer junts el viatge, a més es posà al meu servei de manera incondicional, atenent-me en tot, i es féu dir Mangikumaru, un nom infantil, emperò, em plagué molt.

Tot just a la sortida, com una plasenteria, escrivírem sobre les ales dels barrets : “Dos viatgers sens llar a l'univers”.

---T'ensenyaré els cirerers de Yoshino, barret de xiprer.

---A Yoshino jo també te'ls ensenyaré, barret de xiprer. (Mangikumaru)


Llencí algunes coses que em feien nosa en el viatge. Conserví, emperò, la roba de llit, vestit de paper, capa per la pluja, tinters, pinzells, paper, medecines, el cistell de recapte, i tot cap a la motxilla.

Amb les cames cada vegada més fluixes, com si m'estiressin per darrera, fiu camí i això em deprimí força.

---Esquena rompuda, hora del repòs flors de la glicina.


A Hatsuse

---Nit de primavera, home reclòs en un racó del temple.

---Amb esclops monjos també sota la pluja de primavera.


A la muntanya de Kazuraka.

---Mostra també ton rostre entre les flors, déu de la muntanya.


A Miwao, al cim de Tafu, després de creuar el congost de Hoso.

---Més alt que l'alosa als núvols del cel he descansat al cim.


A la cascada de Ryûmon (29).

---Les flors de la porta del drac són un regal per als barralers.

---Si els hi parlés al bevedors de les flors de la cascada.....


A Nijikkô.

---Cauen i cauen les roses grogues al so de la cascada.


A les cascades de Seirei.

La cascada de Furu és a menys de mitja llegua del santuari de Furu, al bell mig de la muntanya.
Allà hi ha les cascades de Nunobiki, que cau sobre el riu de Tsunokuniikuta, i Minô, de camí al temple de Kachioji.

---Cercant flors de cirerer, portent, cada jorn cinc, sis llegües.

---Les flors al capvespre són desolades, i què seran demà?

---Bec amb el ventall i a l'ombra de l'escampadissa de flors.

Aigua verda de molsa.

---Pluja de primavera sota l'arbre flueix la verda aigua.


M'aturí tres jorns a Yoshino per les flors. Commogut davant d'aquell escenari a l'alba, al vespre i a la sortida de la lluna, colpit per la fascinació dels versos de Sesshôko (30) sota el mestratge de Saigyô (31) i la senzillesa de Teishitsu (32), restí sens paraules, perdut, amb la boca closa, lamentable. Amb mes projectes pomposos de refinament era allí, desplagut.


A la muntanya de Koya.

---Amb la intensitat de l'amor dels pares, la veu del faisà.

---Fulles escampades, torbat pel meu cabell al cor del temple. (Mangiku).

---A Wakanoura la primavera passa a la cala.


Al temple de Kimiidera.

Amb els talons masegats, com Saigyô, pensí en son patiment al creuar el riu Tenryû i lloguí un cavall amb la imatge al cap d'un home sant que s'enrabià (33).

Contemplí el reeiximent de la natura en la bellesa de les muntanyes, els camps i les marines, i seguí la petja d'aquells caminants sens bagatge, d'aquells dedicats a la cerca de l'autèntic art, que endemés deixaren la llar i els desitjos mundanals.
Amb les mans buides no temí els lladres. Bescanvií el palanquí per la caminada, la carn i el peix per sopars senzills, m'aturí i vagaregí sens límits ni restriccions, sens hora de sortida al matí, només un parell de desitjos al jorn : trobar aixoplug al vespre i unes bones espardenyes per als meus peus, cobejós de poc. Noves sensacions revifades per poca gent que trobí ma joia en fou gran.
Aquells que antany avorrí per antiquats i porfidiosos esdevingueren bons companys de camí. Quina emoció trobar una joia en un tuguri, entre les enrederes, al mig de la brossa, or al fang, i escriure i parlar d'aquesta gent, un dels grans plaers de viatjar!


Canvi de roba.

---Me'n trec una peça i a la motxilla, canvi de roba.

---Deixant Yoshino et venc vestit de cotó, canvi de roba.


Aní a Nara el jorn del naixement de Buda, visití uns quants temples i vegí néixer un cervatell, colpit per ésser aquell jorn.

---Com és que també has nascut el jorn del Buda, fill del cérvol?


Quan Ganjin (34),. abat del temple de Shôdaiji, visità el Japó, d'entre les disset vicissituds que hagué de patir durant el viatge, una fou la de la sal que una ventada li clavà als ulls i el deixà orb. Finalment, en venerí l'estàtua.

---Amb fulles tendres voldria llevar-te les llàgrimes dels ulls.


Deixí els vells amics de Nara.

---Sóc separat de vosaltres com els primers banyons del cérvol.


A ca una persona a Ôsaka.

---Parlar sobre les flors del lliri un dels plaers del viatge. (35)


A la platja de Suma.

---La lluna hi és, emperò, és com absent, estiu a Suma.

---He vist la lluna no satisfet, emperò, estiu a Suma.


A mitjans de la quarta lluna era encara emboirat. La lluna, efímera en la curta nit, lluïa esplendorosa, la muntanya era fosca amb les tendres fulles, el vent a punt de cantar a trenc d'alba, clarejava per la banda de la mar, visibles des d'Ueno les rogenques espigues del blat i les cases dels pescadors s'entrellucaven arreu entre les roselles.

---Les cares dels pescadors he vist a l'alba, flors de rosella.


Allà hi havia tres pobles : Higashi-Suma, Nishi-Suma i Hama-Suma. Cap d'ells no semblava tenir una indústria especial. Com havia cantat un poeta d'antany (38) : “Feien sal.....”. Ara, emperò, res ja no es veia d'allò.
Uns peixets anomenats “kisugo” dintre d'unes xarxes posats a assecar sobre la sorra atreien els corbs que feien per agafar en llurs vols. Els pescador no podien sofrir-ho i els amenaçaven amb llurs arcs. Si un s'aturava a pensar en allò què havia passat a la batalla d'antany (37) allò que feien era molt reprovable.

Nogensmenys, amb la meva estimació per al passat comencí a pujar al cim del Tetsukai., emperò, el noiet que em feia de guia d'una manera o altra intentà defugir-ne, emperò, l'amanyaguí dient que el convidaria a sopar de tornada i s'hi avingué.
Em digué que tenia setze anys i, certament, semblava més jove que els altres nois del poble (38).
Se m'avançà més de tres-cents metres, graponà per un caminoi rocós, relliscà i caigué unes quantes vegades, continuà agafant-se a les arrels de les azalees i dels bambús, sens alè, amarat de suor i certament mercès al seu esforç arribí frisós fins a les portes dels núvols.

---A la punta del dard, pescador de Suma, canta el cucut.

---Allà i cap a on s'esvaeix el cant del cucut una illa.

---Al temple de Suma sentí la flauta a l'ombra dels arbres.


Passí la nit a Akashi.

---Pop al parany, ton somni efímer sota la lluna d'estiu.


Pensí en la tardor allà. (39)
La tardor d'aquella badia era realment colpidora. La tristor i la solitud no eren només paraules i la primera impressió fou de compondre alguna cosa, desconeixia les mancances de mon ineptitud.

L'illa d'Awaji era just a tocar. Les platges de Suma i d'Akashi eren separades per la mar a dret i esquerra, i el lloc em recordà el poema sobre Go i So (40), a la Xina. Un home més savi n'hauria trobat més de semblances. Separat per una muntanya a l'altre costat hi havia un lloc de nom Tai-no-hata on naixeren les germanes Matsukaze i Murasame (41).

Seguí la carena fins al camí de Tampa. Mirí els cingles de Hachibuse i Sakaotoshi, noms que encara feien feredat. Sota els ulls el pi on Yoshitsune (42) penjà el gong de guerra i les restes del palau imperial d'Ichi-no-tani (43), vestigis de les turbulències de les lluites d'antany, el brogit d'aquell temps encara em colpia.
Nii-no-ama-gimi (44) amb el seu nét, el nen-emperador (45), a braços, entrebancant-se amb ses faldilles, es precipità a la cabina del vaixell. Diverses dames de la cort i gent al servei del nen-emperador aplegaren atuells, llaüts, tot embolicat amb roba, flassades i matalassos i ho llançaren al vaixell. Molts objectes personals caieren a l'aigua i esdevingueren menja pels peixos, capses amb pintes, pólvores i maquillatges que recollirien els pescadors. Mil anys de tristor encara en aquesta cala i el so de les onades blanques d'escuma era encara un plany.


- - - - - -


22 - Shunjô (俊乘, 1121-1206), també Shunjôbô Chôgen. Va fer restaurar el Daibutsu (大仏殿), al temple de Tôdaiji (東大寺), a Nara, l'estàtua de Buda més gran del món, feta de fusta.
23 - L'estàtua de Shunjô.
24 - L'estàtua de Buda.
25 - Ryû Shôsha (龍尚舍, 1616,1693). Monjo del santuari d'Ise.
26 - Ajiro Minbu (網代民部, 1640-1683). Monjo del santuari d'Ise. El seu fill era Hirokazu (弘員, 1657-1717, Setsudô (雪堂, ¿-?) era el seu nom literari.
27 - El “cirerer” és, evidentment, el pare, Ajiro Minbu, i la flor el fill.
28 - Chikiri (ちきり), en “kana” a l'original, eraTokoku (杜国, ?-1690). Comerciant de Nagoya, un dels seus deixebles preferits, la seva mort va ser molt sentida per Bashô.
29 - Ryûmon (瀧門) significa “Porta del drac”.
30 - Sesshôkô (攝政公) era el nom popular de Fujiwara no Yoshitsune (藤原良経,1169-1206). El seu poema sobre Yoshino és al Shinkokinshû (新古今和歌集).
31 - Veure nota no. 23
32 - Yasuhara Teishitsu (安原貞室, 1610-1673).
33 - Referència al capítol 106 del Tsurezuregusa (徒然草 de Yoshida Kenkô吉田兼好 (1283?-1350?) :
第百六段
高野の證空上人、京へのぼりけるに、細道にて、馬に乘りたる女の行きあひたりけるが、口ひきける男、あしくひきて、聖の馬を堀へ落してけり。聖いと腹惡しくとがめて、「こは希有の狼藉かな。四部の弟子はよな、比丘よりは比丘尼は劣り、比丘尼より優婆塞は劣り、優婆塞より優婆夷は劣れり。 かくの如くの優婆夷などの身にて、比丘を堀へ蹴入れさする、未曾有の惡行なり」といはれければ、口ひきの男、「いかに仰せらるゝやらん、えこそ聞きしら ね」といふに、上人なほいきまきて、「何といふぞ、非修非學の男」と、あらゝかにいひて、きはまりなき放言しつと思ひける氣色にて、馬ひき返して逃げられ にけ.
34)Ganjin, en xinès Chien-Chen, (鑑眞, 688-763). Monjo xinès, fundador de la secta Tendai (天台宗) al Japó.
35)Referència a la narració no. 9 de l'Ise Monoagatari. Podeu veure la meva traducció en aquest mateix bloc.
“Kakitsubata” (若葉) és un Iris, tot i que també es pot traduir per lliri, dintre de les nombroses definicions per aquesta planta. Com lliri és més popular m'he decantat per aquesta traducció. Qualsevol esment i/o aclariment sobre aquest punt per part dels lectors seria, evidentment, ben rebuda i molt agraïda.
36)És Ariwara no Yukihira (在原行平, 818-893).
37)Referència a la batalla d'Ichi-no-tani (一ノ谷), de l'any 1184.
38)Referència al llibre 9 del Heike Monogatari (平家物語). Podeu veure el meu article NTCJ 18 en aquest mateix bloc sobre aquest Nô sobre Atsumori.
39)Referència al capítol 12, Suma (須磨) del Genji Monogatari (源氏物語),
40)Referència a un poema del poeta xinès Du Mu (杜牧, 803-852), Toboku en japonès.
41)Podeu veure l'article NTCJ 30 en aquest mateix bloc.
42)Minamoto no Yoshitsune (源義経, 1159-1189).
43)Veure nota no.37
44)Nii no ama gimi (二位のあま, ¿-?) era l'esposa de Taira no Kiyomaki (平清盛, 1118-1181), i àvia de l' emperador Antoku.
45)Emperador Antoku (安徳天皇, 1175-1185). Altres fonts donen unes dates lleugerament diferents, però, de fet, el noi va morir als set anys.
La seva mare era Taira no Takuko (平徳子, 1155-1213). Posteriorment coneguda com a l'emperadriu-mare Kenreimon-in (建礼門院). Esposa de l'emperador Takakura (高倉天皇, 1161-1181) I filla de l'esmentat Taira no Kiyomori.


終

雨月物語 10
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)

此日比左門はよき友もとめたりとて。日夜交はりて物がたりすに。赤穴も諸子百家の事おろ／＼かた り出て。問わきまふる心愚ならず。兵機のことわりはをさ／＼しく聞えければ。ひとつとして相ともにたがふ心もなく。かつ感。かつよろこびて。終に兄弟の盟 をなす。赤穴五歳長じたれば。伯氏たるへき礼儀ををさめて。左門にむかひていふ。吾父母に離れまいらせていとも久し。賢弟が老母は即吾母なれば。あらたに 拝みたてまつらんことを願ふ。老母あはれみてをさなき心を肯給はんや。
左門歓びに堪ず。母なる者常に我孤獨を憂ふ。信ある言を告なば齢も延なんにと。伴ひ て家に帰る。老母よろこび迎へて。吾子不才にて。斈ぶ所時にあはず青雲の便りを失なふ。ねがふは捨ずして伯氏たる教を施し給へ赤穴拜していふ。大丈夫は義 を重しとす。功名冨貴はいふに足す吾いま母公の慈愛をかふむり。賢弟の敬を納むる。何の望かこれに過べきと。よろこびうれしみつゝ。又日來をとゝまりけ る。きのうけふ咲ぬると見し尾上の花も散はてゝ。涼しき風による浪に。とはでもしるき夏の初になりぬ。赤穴母子にむかひて。吾近江を遁來りしも。雲州の動 靜を見んためなれば。一たび下向てやかて帰來り。菽水の奴に御恩をかへしたてまつるべし。今のわかれを給へといふ。左門いふ。さあらば兄長いつの時にか帰 り給ふへき。赤穴いふ。月日は逝やすし。おそくとも此秋は過さじ。左門云。秋はいつの日を定て待べきや。ねがふは約し給へ。赤穴云。重陽の佳節をもて帰來 る日とすべし。左門いふ。兄長必此日をあやまり給ふな。一枝の菊花に薄酒を備へて待たてまつらんと。互に情をつくして赤穴は西に帰りけり。

En aquells jorns Samon cregué haver trobat un bon amic, i jorn i nit li féu companyia. En llurs converses Akana li parlà a estones dels cent clàssics i son discerniment no era pas el d'un talòs, sobre els principis de l'art de la guerra en parlava amb solvència, no hi havia cap divergència entre ells, i admirats i cofois es feren jurament de fraternitat. Com Akana era cinc anys més gran, a ell li corresponia el tractament més respectuós i així li parlà a Samon :
He perdut pare i mare ja fa molt de temps. Així l'anciana mare de mon germà petit serà ara la meva. Us prego de complimentar-la de ma part quan la vegeu. Consentirà vostra mare l'expressió d'un cor d'infant?
I tornà casa amb sa companyia.
L'anciana mare els rebé encantada.
Mon fill té poc talent i ses estudis no són d'aquest temps. Ha perdut l'oportunitat d'accedir a alts càrrecs, us prego de no abandonar-lo, i com a germà gran guieu-lo en l'estudi.
Akana s'inclinà i digué :
L'home d'honor valora la rectitud sobre totes les coses (82). No paga la pena ni de parlar-ne de fama ni riquesa. Jo ara que una mare venerable m'honora amb son afecte i un germà petit amb son respecte, què més puc desitjar?
I joiós i feliç hi restà encara uns jorns.
Les flors que ahir i avui s'havien florir dalt dels cims (83) eren ara escampades i amb el gèlid ventijol que empenyia les ones (84) s'anunciava certament l'inici de l'estiu.
Akana s'adreçà a la mare i al fill :
Car fugí d'Ômi per veure la situació a Izumo, haig d'anar-hi ara, emperò, aviat seré de tornada. Encara que esclau de fesols i d'aigua (85) retribuiré vostres mercès. Permeteu-me que ens separem avui!
Samon digué :
Si així ha d'ésser...... Quan pensa mon germà tornar?
Akana respongué :
El temps passa de pressa...... No pas més tard d'aquesta tardor.
Samon digué :
Quin jorn de la tardor us haig d'esperar? Us ho prego, féu-me'n promesa!
Akana digué :
Fem doncs del novè jorn (86) ma tornada!
Samon :
Germà, no manqueu pas aquest jorn. Prepararé una branca de crisantem, un sake flac i us esperaré.
Quan s'havien expressat llur afecte a bastament, Akana partí cap a l'oest.
- - - - - -
82 – Referència al 死生交. Veure nota no. 74.
83 -Referència al Shinshūiwakashū (新拾遺和歌集) : Nova tria de poemes japonesos. Compilació feta l'any 1364. Té 29 volums i 1920 poemes.
84 – Referència al Fûyôwakashû (風葉和歌集) : Antologia de fulles escampades pel vent”. Compilada l'any 1271.
També al Shinchokusenwakashû (新勅撰和歌集) : La nova antologia imperial de la poesia japonesa. Recull de principis de l´era Kamakura (1185-1382).
Encarregada per l´emperador Gohorikawa (後堀河天皇, 1212-1234) l´any 1232 i completada el 1235. També Fujiwara no Teika (藤原定家, 1162-1241) va ser-ne el recopilador.

85 - 菽水の奴.... (text.) “...esclau de fesols i d'aigua....”, és a dir : portar la més humil de les existències o passar necessitats. Referència al Li Ch'i / Li Gi o Li Ji (禮記) : El Clàssic dels Rituals, o Annal dels Ritus. És un dels cinc clàssics xinesos del cànon confucià. Recopilació dels rituals de cerimònia del govern i sistema social de la dinastia Chou (周朝, 1046-256 aC). Es creu que va ser el mateix Confuci (K'ung-tzu, 孔夫子, 551-479 aC) ) qui en va fer la compilació.
Referència esmentada també al Wamyô Ruijû Shô (和名類聚抄), obra compilada entre els anys 931-937 que combina les funcions de diccionari i d'enciclopèdia, el primer text d'aquestes característiques publicat al Japó. Autor : Minamoto no Shitagô (源 順, 911-983 ).
86 – La diada era la festa del crisantem.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -206-

寛平御時きさいの宮の哥合のうた

Composició presentada al concurs de poesia sota el patronatge de l'emperadriu a l'era Kanpyô.

わびぬればしひてわすれむと思へども夢といふ物ぞ人だのめなる

わびぬればーしいてわすれむとーおもえどもーゆめというものぞーひとだのめなる

Llangueixo d'amor, m'esforço per oblidar i crec emperò que no puc pas del somni deslligar-me'n jo del tot.

Poema no. 569

Autor : Fujiwara no Okikaze (藤原興風, ?-¿)
Va viure cap a l'any 900 però no hi ha dades sobre la seva vida.
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -205-

寛平御時きさいの宮の哥合のうた

Composició presentada al concurs de poesia sota el patronatge de l'emperadriu a l'era Kanpyô.

かきくらしふる白雪のしたぎえにきえて物思ふころにもあるかな

かきくらしーふるしらゆきのーしたぎえにーきえてものおもうーころにもあるかな

L'alba nevada enfosqueix el firmament allà s'esvaeix i també en aquest temps és mon cor qui s'esvaeix.

Poema no. 562

Autor : Mibu no Tadamine (壬生忠岑, act.lit. 892-920)
La seva obra Wakatei Jusshû (Els deu estils del Waka, 和歌体十種) o Tadamine Juttei (Els deu estils de Tadamine, 忠岑十体) va ser publicada l´any 945 i va tenir molta influència en la crítica poètica del seu temps, tot i que encara actualment es dubta de la seva autenticitat.
Té una antologia personal : Tadamine Shû (忠岑集)
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -204-

寛平御時きさいの宮の哥合のうた

Composició presentada al concurs de poesia sota el patronatge de l'emperadriu a l'era Kanpyô.

ささのはにおく霜よりもひとりぬるわが衣手ぞさえまさりける

ささのはにーおくしもよりもーひとりぬるーわがころもでぞーさえまさりける

Que la gebrada en les fulles de bambú molt més que el glaç són les meves mànigues quan tot sol haig de dormir.

Poema no. 563

Autor : Ki no Tomonori (紀友則 , 850-904/907, dates aprox.)
Va col.laborar en la recopilació d´antologies oficials, entre elles la Kokinwakashû (古今和歌集).

Poques coses més tenim de la seva vida. Va ocupar càrrecs oficials al govern.

És un autor representat en diverses antologies i té un recull personal : Tomonori Shû (友則集) que no aporta cap dada biogràfica.

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

笈の小文 -01-
Oi no kobumi

NOTES DE VIATGE D'UNA MOTXILLA

松尾芭蕉
Bashô Matsuo (1644-1694)

　百骸九竅の中に物有、かりに名付て風羅坊といふ。誠にうすものゝかぜに破れやすからん事をいふにやあらむ。かれ狂句を好 こと久し。終に生涯のはかりごとゝなす。ある時は倦て放擲せん事をおもひ、ある時はすゝむで人にかたむ事をほこり、是非胸中にたゝかふて、是が爲に身安からず。しばら く身を立む事をねがへども、これが爲にさへられ、暫ク學で愚を曉ン事 をおもへども、是が爲に破られ、つゐに無能無藝にして只此一筋に繋る。西行の和哥における、宗祇の連哥における、雪舟の繪における、利休が茶における、其 貫道する物は一なり。しかも風雅におけるもの造化にしたがひて四時を友とす。見る處花にあらずといふ事なし。おもふ所月にあらずといふ事なし。像、花にあ らざる時は夷狄にひとし。心、花にあらざる時は鳥獸に類ス。夷狄を出、鳥獸を離れて、造化にしたがひ造化 にかへれとなり。
　神無月の初空、定めなきけしき、身は風葉の行末なき心地して、
旅人と我名よばれん初しぐれ
又山茶花を宿／＼にして
岩城の住、長太郎と云もの、此脇を付て其角亭におゐて關送リせんともてなす。
時は冬よしのをこめん旅のつと
　此句は露沾公より下し給はらせ侍りけるを、はなむけの初として、舊友、親疎、門人等、あるは詩哥文章をもて訪ひ、或は草鞋の料を包て志を見す。か の三月の糧を集に力を入ず、紙布、綿小などいふもの、帽子、したうづやうのもの、心々に送りつどひて、霜雪の寒苦をいとふに心なし。あるは小船をうかべ、 別墅にまうけし、草庵に酒肴携來りて行衞を祝し、名殘をおしみなどするこそ、ゆへある人の首途するにも似たりと、いと物めかしく覺えられけれ。
　抑、道の日記といふものは紀氏、長明、阿佛の尼の文をふるひ情を盡してより、餘は皆俤似かよひて、其糟粕を改る事あたはず、まして淺智短才の筆に 及べくもあらず。其日は雨降晝より晴て、そこに松有、かしこに何と云川流れたりなどいふ事、たれ／＼もいふべく覺侍れども、黄奇蘇新のたぐひにあらずば云 事なかれ。されども其所／＼の風景心に殘り、山館、野亭のくるしき愁も、且ははなしの種となり、風雲の便りともおもひなして、わすれぬ所々、跡や先やと書 集侍るぞ、猶醉ル者の まう語にひとしく、いねる人の譫言するたぐひに見なして人又亡聽せよ。
鳴海にとまりて
 
星崎の闇を見よとや啼千鳥
　飛鳥井雅章公の此宿にとまらせ給ひて、都も遠くなるみがたはるけき海を中にへだてゝ、と詠じ給ひけるを自かゝせたまひて、たまはりけるよしをかた るに、
京まではまだ半空や雪の雲
　三川の國保美といふ處に、杜國がしのびて有けるをとぶらはむと、まづ越人に消息して、鳴海より跡ざまに二十五里尋かへりて、其夜吉田に泊る。
寒けれど二人寐る夜ぞ頼もしき
　あまつ繩手、田の中に細道ありて、海より吹上る風いと寒き所也。
冬の日や馬上に氷る影法師
　保美村より伊良古崎へ壹里斗も有べし。三河の國の地つゞきにて、伊勢とは海へだてたる所なれども、いかなる故にか、万葉集には伊勢の名所の内に撰 入られたり。此洲崎にて碁石を拾ふ。世にいらご白といふとかや。骨山と云は鷹を打處なり。南の海のはてにて、鷹のはじめて渡る所といへり。いらこ鷹など哥 にもよめりけりとおもへば、猶あはれなる折ふし、

鷹一つ見付てうれしいらご崎

熱田御修覆
 
磨なをす鏡も清し雪の花
　蓬左の人々にむかひとられて、しばらく休息する程、
箱根こす人も有らし今朝の雪
有人の會
 
ためつけて雪見にまかるかみこ哉
いざ行む雪見にころぶ所まで
ある人興行
 
香を探る梅に藏見る軒端哉
　此間美濃大垣、岐阜のすきものとぶらひ來りて、哥仙、あるは一折など度々に及。
　師走十日餘、名ごやを出て舊里に入んとす。
旅寐してみしやうき世の煤はらひ
　桑名よりくはで來ぬればと云、日永の里より馬かりて杖つき坂上るほど、荷鞍うちかへりて馬より落ぬ。
歩行ならば杖つき坂を落馬哉
　と物うさのあまり云出侍れ共、終に季 ことばいらず。
舊里や臍の緒に泣としの暮
　宵のとし空の名殘おしまむと酒のみ夜ふかして、元日寐わすれたれば、
二日にもぬかりはせじな花の春


En els cent ossos i sis forats (1) hi ha quelcom, anomenem-ho, per ara, Furasbô (2):
“Gasa al vent”. De fet, una cosa molt fina que una bufada de vent estripa fàcilment.

Des de sempre li ha agradat fer versos. A la fi ha esdevingut la tasca de sa vida.
Temps hi hagué que cansat pensà en deixar-ho, temps hi hagué que presumí en la victòria en els concursos de poesia, lluitant amb ses dubtes, trasbalsat per tot això. A vegades volgué assegurar-se la vida al servei del govern, emperò, li fou impedit. A vegades pensà, apercebent-se de sa follia, en l'estudi, emperò, en fou frustrat, i finalment, incompetent i decebut, es lligà cegament a fer versos.
Saigyô, en la poesia tradicional, Sôgi, en el vers lligat, Sesshô, en la pintura, i Rikyû , en la cerimònia del te (3), s'adonaren dels fonaments de llurs camins i seguiren, així, les quatre estacions, fidels a la creació artística. Als ulls no és sinó una flor, al pensament no és sinó la lluna; només per a un bàrbar la imatge no és la flor, per als animals no hi ha record de la flor (4). Deixar el bàrbar, separar-se dels animals, fidels a la creació i tornar a la creació.

A primers de la desena lluna, amb el cel força inestable, com una fulla portada pel vent (5) i incert del meu futur.

---Doneu-me el nom de viatger en els ruixats primaverencs.

---Una altra vegada a recer de les camèlies.

Resident a Iwaki, de nom Chôtarô (6), contribuí amb el segon poema, a cal Kikaku, (7) m'acomiadaren als burots d'Ôsaka.

---Temps d'hivern i ple de flors de Yoshino records de viatge.

Aquest poema fou una gentilesa del senyor feudal Rosen (8), i a l'inici del viatge, amb regals de comiat, vells amics, familiars i deixebles em visitaren i em portaren poemes i proses i diners per a espardenyes. Amb provisions per a tres mesos (9) no calgué amoïnar-me, vestimenta de paper, una mena de capa, capell, quelcom semblant a mitjons, tot fou recollit i enviat per no haver de témer ni freds ni glaçades.

Fui festejat en vaixells i mansions, menges em foren portades a la cabana, acceptí certament els comiats, i, com si fos algú altre el viatger, parençós m´ho creguí.

Bé, quelcom com els diaris de viatge, el mestre Ki, Chômei i la monja Abutsu (10) en composaren antany per expressar llurs sensacions, i jo segueixo llurs petges imitant-los, no cal dir que mon pinzell no hi arriba amb mon pobre talent. “Tal jorn plogué i escampà al migdia, aquí hi havia pins, allà el nom d'un riu que hi fluïa.....” Això ho pensa i ho fa qualsevol. Si no és original no paga la pena esmentar-ho. Emperò, dels paratges d'aquells llocs que m'han colpit, un habitatge a la muntanya, també una casa aïllada al mig del cap, entre altres coses, pensar i confiar en la mare natura, llocs inoblidables, balbuceigs d'embriac, deliris de dorment, compilar sens cura d'ordre................ no m'heu de fer massa cas.

M'aturí a Narumi.

---Miro cap a la foscor del Cap dels Estels, canta l'estornell. (11)

El senyor feudal

El senyor feudal Atsukai Masaaki (12) s'hi hostatjà i deixà aquest poema de son pinzell : “Lluny de la capital, a la platja de Narumi, separat al mig per la iimmensa mar.”
Per això jo composí :

---Mig camí encara a la capital, cel i núvols de neu.

Pensí en visitar Tôkoku que s'havia retirat a un lloc de nom Hobi a la província de Mikawa. Primer convidí Etsujin (13), junts reculàrem unes vint-i-cinc llegües des de Narumi i férem nit a Yoshida.

---Amb el fred dormir plegats fa, emperò, preferible la nit,

A Amatsu Nawate passàrem per un caminoi al bell mig dels arrossars, un lloc molt fred amb el vent que bufava de la mar.

---Al sol de l'hivern sobre el cavall amb l'ombra congelada.

Hi havia prop d'una llegua des de Hobi fins al cap d'Irago. S'hi seguia per terra a la província de Mikawa, emperò, per a Ise s'havia de creuar la mar; potser per això s'escolliren els llocs d'Ise per al Manyoshû (14).
D'aquells sorrals collí pedres per al joc de Go (15), dites pedres blanques d'Irago.

La muntanya de Hone és lloc de falcons. El promontori del sud era el lloc per on passaven els primers falcons. Mentre pensava en els poemes sobre els falcons d'Irago (16), adesiara consirós :

---Feliç de contemplar un falcó al promontori d'Irago.

El santuari d'Atsuta era en restauració.

---També l'espill del santuari repolit, pura flor de neu.

Convidat per gent de Nagoya m'hi reposí uns jorns.

---Algú també anirà a Hakone aquest matí de neu.

Trobada amb amics.

---M'he allisat el vestit i he sortit per contemplar la neu.

---Deixeu-me anar al lloc fins que caigui per contemplar la neu.

D'esbarjo amb gent.

---Tot cercant l'olor del pruner he mirat els ràfecs del graner.


Poc després gent distingida d'Ôgari, de Mino i de Gifu vingueren a visitar-me. I arribí a fer de tant en tant pocs versos.

Després del deu de la dotzena lluna sortí per tornar a mon poble.

---Folgant del viatge viu com es netejava aquest món va. (17).


“Vinguí de Kuwana famolenc”, digué el poeta (18). Al poble de Hinaga lloguí un cavall, pugí al turó de Tsuetsuki (19) i caiguí de la sella del cavall. Si hagués caminat! Caure del cavall al “turó del bastó”!
Des de la depressió per això, finalment, escriguí sens la paraula sobre l'estació (20).

---A casa he plorat pel cordó umbilical a finals d'any. (21)

Remís en acomiadar-me de l'any beguí tota la nit. Quan em despertí tard al jorn de l'any nou :

---M'afanyaré el segon jorn per la primavera florida.

- - - - - -


1) Referència a Chuang-Tzu, també Chuang-Chou, (xinès actual 庄子, i莊子 en xinès tradicional, aC 360? - 286?). Pronunciació actual Zhuang Ngzi.
El text esmentat és al 齊物論.
2)Un pseudònim de Bashô.
3)Saigyô (西行法師, 1118 – 1190).
Sôgi (宗祇, 1421-1502)
Sesshû (宗祇, 1420-1506)
Rikyû (利休, 1522-1591)
4)William Blake hi seria d'acord : A fool sees not the same tree that a wise man sees.
(Un foll no veu el mateix arbre que l'home savi veu).
De la seva obra The Marriage of Heaven and Hell – Proverbs of Hell.
5)Referència al poema no. 286 d'autor anònim del Kokinwakashû (古今和歌集) :
秋風にあへず散りぬるもみぢ葉のゆくへさだめぬ我ぞかなしき
6)Chotarô Ide (長太郎井手 , ¿-?). Vassall al servei de la família Naitô.
7)Kikaku (其角, 1661-107. El primer i probablement el deixeble més important de Bashô.
8)Rosen (露沾,1655-1733). Senyor feudal de Taira, a la província d'Iwaki.
9)Referència a Chuang-Tzu, també Chuang-Chou, (xinès actual 庄子, i莊子 en xinès tradicional, aC 360? - 286?). Pronunciació actual Zhuang Ngzi.
El text esmentat és al 逍遙遊.
10) Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945), famós pel seu Tosa Nikki (土佐日記).
Kamo no Chômei (鴨長明, 1153/55-1216). La seva obra magna: Hôjôki (方丈記). Per a més dades sobre aquest autor podeu veure el meu article en aquest mateix “bloc” del 17.02.07.
Abutsu (阿仏尼,1222-1283). La referència és l'Izayoi Nikki (十六夜日記).
11)“El Cap dels Estels” és : Hoshikaze (星崎), trad. lit.
12)Atsukai Masaaki (飛鳥井雅章, 1611-1679). Poeta.
13)Etsujin (越人, 1656-?). Tintorer que vivia a Nagoya. Va acompanyar Bashô en el “Viatge a Sarashina”.
14)Referència al primer llibre del Man¡yôshû (万葉集).
15)Es refereix al famós joc de Go, o Igo, (碁, 囲碁) on les peces són blanques i negres.
16)Referència a l'antologia poètica de Fujiwara no Ietaka,que també llegeix com a Karyû, (藤原家隆, 1158-1237) : Mini Shû (壬二集).
17)Això es feia cada dia tretze de la dotzena lluna.
18)Veure nota no. 3.
19)Tsue-tsuki-zaka (杖つき坂) : Turó on cal el bastó.
20)Incloure un esment a l'estació de l'any era una de les regles poètiques.
21)Era costum guardar el cordó umbilical del nou-nat.

o0o

雨月物語 09
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)

あ るじとゞめて。瘟病は人を過つ物と聞ゆるから。家童らもあへてかしこに行しめず。立よりて身を害し給ふことなかれ。左門笑ていふ。死生命あり。何の病か人 に傳ふべき。これらは愚俗のことばにて吾們はとらづとて。戸を推て入つも其人を見るに。あるじがかたりしに違はで。倫の人にはあらじを。病深きと見えて。 面は黄に。肌黒く痩。古き衾のうへに悶へ臥す。人なつかしげに左門を見て。湯ひとつ惠み給へといふ。左門ちかくよりて。士憂へ給ふことなかれ。必救ひまい らすへしとて。あるじと計りて。薬をえらみ。自方を案じ。みづから煮てあたへつも。猶粥をすゝめて。病を看ること同胞のごとく。まことに捨かたきありさま なり。かの武士左門が愛憐の厚きに泪を流して。かくまで漂客を惠み給ふ。死すとも御心に報ひたてまつらんといふ。左門諫て。ちからなきことはな聞え給ひ そ。凡疫は日数あり。其ほどを過ぬれば寿命をあやまたず。吾日々に詣てつかへまいらすべしと。実やかに約りつゝも。心をもちゐて助けるに。病漸減じてこゝ ち清しくおぼえければ。あるじにも念比に詞をつくし。左門が陰徳をたふとみて。其生業をもたづね。己が身の上をもかたりていふ。故出雲の國松江の郷に生長 て。赤穴宗右衛門といふ者なるが。わづかに兵書の旨を察しによりて。冨田の城主塩冶掃部介。吾を師として物斈び給ひしに。近江の佐々木氏綱に密の使にえら はれて。かの館にとゞまるうち。前の城主尼子經久。山中黨をかたらひて大三十日の夜不慮に城を乗とりしかば。掃部殿も討死ありしなり。もとより雲州は佐々 木の持國にて。塩冶は守護代なれば。三沢三刀屋を助けて。經久を亡ぼし給へとすゝむれども。氏綱は外勇にして内怯たる愚将なれば果さず。かへりて吾を國に 逗む。故なき所に永く居らじと。己が身ひとつを竊みて國に還る路に。此疾にかゝりて。思ひがけずも師を労しむるは。身にあまりたる御恩にこそ。吾半生の命 をもて必報ひたてまつらん。

L'hoste l'aturà.
- Les malalties infeccioses poden ésser una epidèmia, això he sentit dir, i ni mes fills deixo entrar ací. No us hi acosteu si no voleu pas exposar-vos-hi!
Samon rigué.
- Vida i mort són en mans del fat (76). Quina malaltia es pot transmetre als humans? Són nècies paraules que la nostra escola no accepta pas.
Obrí la porta, entrà i veié l'home tal com havia dit l'hoste. No era pas un home corrent. Semblava molt malalt, la cara esgrogueïda, la pella ennegrida, desnerit, estès en passament sobre una vella màrfega. L'home mirà Samon esperançós i li digué :
Una tassa d'aigua calenta, per mercè!
Samon s'hi apropà.
- No us neguitegeu. Prou que us guariré.
Ho enraonà amb l'hoste i trià la medecina, en preparà la dosi, féu la cocció, li'n donà, i a més li féu prendre unes farinetes. Hi tingué cura com amb un germà, veritablement, no el podia pas deixar en aquell estat. El guerrer vessà llàgrimes d'agraïment per la compassió de Samon.
- Que en sou de generós amb un vagabund! Encara que em mori recompensaré vostre bon cor !
Samon li retragué.
- No vull sentir res descoratjador! Normalment, las malalties infeccioses tenen una durada determinada. Han passat ja uns quants jorns i res no us privarà que tingueu una llarga vida. Jo vindré cada jorn a visitar-vos.
I mantenint sa promesa hi posà tot el cor per assistir-lo.
Mica en mica els símptomes desaparegueren i el malalt es trobà millor. No parà de regraciar l'hoste, i ple de respecte per la caritat latent de Samon li preguntà a què es dedicava, i llavors ell li parlà de ses circumstàncies.
- Creixí al poble de Matsue, a la província d'Izumo, i em dic Akana Sôemon. Adquirí alguns principis sobre els escrits de l'art de la guerra, així el senyor del castell de Tomita, Enya Kamon no Suke (77), em féu son instructor. Més endavant, m'escolliren com emissari secret de Sasaki Ujitsune (78), i així durant una estada a sa residència, l'antic senyor de Tomita, Amako Tsunehisa (79), en conxorxa amb una facció del clan dels Yamanaka, prengué de sobtada el castell la nit de cap d'any, i mon senyor Kamon fou occit també. Com la província d'Unshû (80) havia estat sempre féu dels Sasaki, i Enya llur batlle, urgí Ujitsuna a aidar Mizawa i Mitoya i destruir Tsunehisa. Emperò, Ujitsuna sota una aparença de brau era covard de cor i un capità inepte, i no aconseguí res. I tot el contrari, em retingué a sa província. Decidit a no restar-hi més temps, aconseguí escapolir-me, i en el camí de retorn em sobrevingué aquesta malaltia, i sens voler-ho he hagut d'amoïnar-vos. Heu estat més que generós amb mi! El que em resti de vida serà sens falta per recompensar-vos!
Samon digué :
-

No restar indiferent a allò que un veu és l'essència del cor dels homes.(81). No hi ha cap motiu per vos afables mots. Resteu i poseu-vos bo!
Comptant amb aquells mots sincers en uns pocs jorns gairebé es restablí completament.
- - - - - -
76 – Analectes (論語) de Confuci (孔子, 551-479 aC).
77 – Enya Kamon-no-suke (塩冶掃部介, ?-1485).
78 – Sasaki Ujitsuna (佐々木氏綱, ?-1518).
79 – Amako Tsunehisa, 1458-1541). Els fets són esmentats a l'Intoku Taiheiki (陰徳太平記) de Kagawa Masanori (香川 正矩, 1613-1660), obra que va ser completada pel seu fill Kagawa Sen'a (香川 宣阿, 1646-1735) cap a l'any 1695.
80 – Unshû (雲州 ), un altre nom per a Izumo (出雲).
81 - Cita de Menci (孟子, 372-289 aC).
o0o