16 de gener del 2016

小林 一茶 -07-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.



正月の子供に成て見たき哉

しょうがつの こどもになりて みたきかな

Shoogatsu no-kodomo ni narite-miteki kana

Primera lluna
com un infant voldria
jo esdevenir.



正月のけしきになるや泥に雪

しょうがつの  けしきになるや どろにゆき

Shoogatsu no-keshiki ni naru ya-doro ni yuki

Una escena
de la primera lluna
el fang a la neu



o0o

9 de gener del 2016

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-07-


春 / 閑中鴬
Primavera / El balquer folga.

うぐひすの聲ぞかすみにもれて來る人目ともしきはるの山里

うぐひすの-こゑぞかすみに-もれてくる-ひとめともしき-はるのやまざと

usugisu no-koe zo kasumi ni-morete kuru-hitome tomoshiki-haru no yamazato

La veu del balquer
travessa ls boirina
poca gent passa
pel poble de muntanya
aquesta primavera.

Poema no. 22
o0o

1 de gener del 2016

落窪物語 -22-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)


La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.



 少将、几帳おしやりて、「をかしく物聞きよく言ひつる人かな。かたちも清げなりと見つるほどに、交野の少将を、かたちよしと誉め聞かせたてまつるにこそ、見ま憂くなりぬれ。さもえいらへたまはで、こなたを見おこせたまひて、心もとなげに、口づくろひしたまへるかな。侍らざらましかば、かひある御いらへどもあらまし。文だに持て来そめなば、限りぞ。かれは、いとあやしき人の癖にて、文一くだりやりつるが、はづるるやうなければ、人の妻、帝の御妻も、持たるぞかし。さて身いたづらになりたるやうなるぞかし。そがうちに、わたくしものと聞ゆなれば、いとおぼえ異におはするは」と、いとあいなく、ものしげに思して、宣へば、女、いとあやしと思して、物も宣はず。「など物も宣はぬ。をかしう思ひたまへることを、ものしう聞ゆるが、いらへにくく思さるるか。京のうちに女といふ限りは、交野の少将めでまどはぬなきこそ、いといらやましけれ」と宣へば、女君「その数ならねばにやあらむ」と忍びやかに宣へば、少将「この筋はいとやむごとなければ、中宮ばかりにはなりたまひなむをや」と宣へど、をさをささもえ知らぬことなれば、いらへもせず物縫ひゐたまへる手つき、いと白うをかしげなり。
 あこきは少納言ありと思ひて、帯刀が心ち悪しうしければ、しばしと思ひて入りにけり。下襲は縫ひ出でて、袍折らむとて、「いかで、あこき起さむ」と宣へば、少将「控へむ」と宣ふ。女君「見苦しからむ」と宣へど、几帳を戸もかたに立てて起きゐて、「なほ控へさせたまへ。いきじきもの師ぞ、まろは」とて、向ひて折らせたまふ。いとつきなげなるものから、心そらひの用意過ぎて、いとさかしらなり。女笑ふ笑ふ折る。「四の君のことはまことにこそありけれ」と宣へば、「おほん許されあるを知らず顔なりや」と宣ひ、「物ぐるほし。交野の少将のわたくしもの設けむ時は、もしおほやけして取られむ」と笑ふ。
 「夜いたう更けぬ。多し。寝たまひね」と責むれば、「今少しなめり。早う寝たまひね。縫ひ果ててむよ」と言へば、「ひとり起きたまはぬほどに、北の方、縫はで寝やしぬらむとて、うしろめたうて、寝静まりたる心ちに、例のかいまみの穴うよりのぞけば、少納言はなし。こなたに几帳立てたれど、そばのかたより見入るえれば、女、こなたのかたちにうしろを向けて、持たる物を折る。向ひてひかへたる男あり。なまねぶたかりつる目も覚め、驚きて見れば、白き袿のいと清げなる、掻練のいとつややかなる一襲、山吹なる、また衣のあるは、女の裳着たるやうに、腰よりしもに引きかけたり。燈のいと明き火影に、いと見まほしう清げに、あいぎやうづき、をかしげなり。またなく思ひいたはる蔵人の少将よりもまさりて、いと清げなれば、心まどひぬ。「男したるけしきは見れど、よろしき者にはあらじとこそ思ひつれ。さらにこれはただ者にはあらず。かくばり添ひゐて、女々しくもろともにするは、おぼろけの志にはあらじ。いといみじきわざかな。よくなりて、わが次第にはかなふまじきなめり」など思ふに、物縫ひのこともおぼえず、ねたうて、なほしばし立てれば、「知らぬわざして、まろも困じにたり。そこにもねぶたげに思ほしためり。なほ縫ひさして臥したまひて、北の方、例の腹立てたまへ」と言へば、「腹立ちたまふを見るが、いと苦しきなり」とて、なほ縫ふに、あやにくがりて、燈をあふぎ消ちつ。女君「いとわりなきわざかな。取りだに置かで」と、いと苦しがれば、「ただ几帳に掛けたまへ」とて、手づから輪組み掛けて、かき抱きて臥しぬ。
 北の方、聞き果てて、いとねたしと思ふ。「例の腹立てよ」と言ひつるは、さきざきわが腹立つを聞きたるにやあらむ、語りけるにやあらむ、いとねたし。つくづくと臥して思ふに、ゆき方なければ、なほおとどにや申してましてと思ふへど、かたちはよし、さきざき直衣など見るに、よき人ならば、持て出でやしたまはむと、あやふくて、「なほ帯刀に逢ひたると言ひなして。放ち据ゑたれば、かかるぞ。部屋に籠めたらむほどに男は思ひ忘れなむ。わが伯父なるが、ここに曹司して、典薬の助にて身貧しきが六十ばかりなる、さすがいたはしきに、かがみまはせて置きたらむ」と、夜一夜思ひ明すも、知らで.


El Shôshô apartà el paravent.

- Parla molt bé. He vist que és preciosa, mes quan ha començat a enaltir el Katano no Shôshô m'ha deixat d'agradar. Vós no heu dit res perquè sabíeu de ma presència. No era el moment per a poder expressar-vos. Si jo no hagués estat ací al costat segurament hauríeu accedit. Només que haguéssiu acceptat la lletra tot s'hauria acabat entre nosaltres. És un home tan extraordinari que cap lletra seva no manca l'efecte desitjat i aconsegueix les dones d'altri, àdhuc consorts imperials. Per aquest motiu mai no ha rebut cap promoció social. Diu que entre moltes altres dones us ha escollit a vós i que us estima amb devoció.

Parlà amb molta fredor i desplagut.

Ochikubo pensà que tot allò era molt estrany i no contestà.

- No teniu res a dir ? No contesteu perquè us dic coses desagradables d'una persona encantadora? Totes les dones de la cort han perdut el cap per aquest Katano no Shôshô. Quina enveja!
Jo no sóc pas entre elles – digué Ochikubo a sota veu.
És de família noble, i podríeu ésser una consort imperial......

Com no entenia res Ochikubo no contestà. Ses mans que cosien eren d'una blancor exquisida.


Akogi pensà que Shôganon era ajudant Ochikubo i anà una estona a sa cambra on Tachihaki jeia tot abatut.


Quan Ochikubo acabà de cosir la roba que anava dessota volgué començar a fer els plecs del vestit de cerimònia.

- Ara hauré de demanar a Akogi que es llevi.
- Ja ho estiraré jo – féu el Shôshô.
- Açò no seria adient.

Mes ell enretirà el paravent, es llevà i s'assegué.

- Deixeu-m'ho fer. Sóc molt traçut, jo.

Se li posà al davant i començà a estirar. Era molt matusser fent-ho. S'hi esforçava molt i hi posava volença.

Ochikubo reia tot fent plecs.

- És de debò l'afer amb la quarta damisel·la? Per què feu com si no en sabéssiu res?
- Açò és absurd! Quan esdevingueu l'estimada del Katano no Shôshô jo també faré públic mon enllaç amb la quarta damisel·la – contestà el Shôshô rient.- Ja és ben fosc, anem a dormir.
- M'estaré una mica més. Alliteu-vos mentrestant. Vull acabar de cosir.
- No us deixaré sola!


La Kita no Kata, allitada, es preguntava si Ochikubo no cosia i era al llit, i amoïnada, quan hom dormia, anà a on era Ochikubo i l'espià per un forat, com feia sempre. Shôganon no hi era. Tenia el paravent al davant mes podia mirar des d'un costat. Veié Ochikubo d'esquena fent plecs al vestit. Davant d'ella hi havia un home que estirava la roba. L'estupefacció l'acabà de desvetllar. L'home portava un esplèndid kimono blanc, amb una roba dessota de color daurat lluent a més d'una faldilla de dona sobre els genolls. Sota l'esclat de la llum l'home era molt atractiu i encantador, més encara que el Kurôdo no Shôshô, que ella sempre havia considerat un model d'atractiu. Allò la trasbalsà.

"Ja sospitava jo que es veia amb algú, mes que seria un home vulgar, i aquest no ho és gens, fins al punt d'acompanyar-la fent un quefer de dona! Açò és un assumpte molt seriós. Si ella millora sa situació ja no la tindré a ma disposició...."

Açò es digué la Kita no Kata, i no hi pensà mes en la cosida. S'alçà cremant de gelosia.


- Com no en sóc avesat és ben cansat. Vós també sembleu tenir son, deixeu de cosir i veniu al llit. Que vostra Kita no Kata s'enutgi com sempre fa.
- Veure-la enutjada em fa molta pena.

I Ochikubo continuà cosint. El Shôshô contrariat apagà el llum amb el ventall.

- No sou gens raonable. No em deixeu ni endreçar-ho – digué Ochikubo queixosa.
- Pengeu-ho sobre el paravent.

Ho féu ell mateix i abraçant-la la féu jeure.

La Kita no Kata ho escoltà tot i encara s'enfurismà més.

“Que s'enutgi com sempre fa...” Semblava com si abans se n'havia parlat de ses enuigs, potser Ochikubo li ho havia dit.

Allitada, la Kita no Kata rumià molt en tot allò. Son intenció era d'anar-ho a explicar al conseller. L'home era molt atractiu, i per com l'havia vist vestit era de noble llinatge. El Chûnagon l'acceptaria com a gendre i ho faria públic, i açò no podia anar així. Li faria creure que era Tachihaki amb qui tenia relacions i que l'hauria de recloure a la cambra, així no parlaria més de ses enuigs. açò tramà plena de gelosia.

"Reclosa no pensarà en aquest home i l'oblidarà. Mon oncle, Tenyaku no Suke, sotsdirector de l'oficina de medecina, viu ací. Tot i ésser pobre i tenir uns seixanta anys és un viciós i l'acuitarà....."

Amb aquests pensaments passà la nit ni sens adonar-se'n.

o0o

19 de desembre del 2015


YAMATO MONOGATARI (大和物語) 105

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【百五】

中興の近江のすけかむすめものゝけにわつらひてしやうさう大とくをけんしやにしけるほとに人とかくいひけりなをしもはたあ らさりけり忍ひてありへてのち人のものいひなともうたてあり猶よにへしとおもひいひてうせにけりくらまといふところにこもりていみしうおこなひをりさすか にいとこひしうおほえけり京をおもひやりつゝよろつの事いと哀におほえて行ひけりなく/\うちふしてかたはらを見れはふみなんみえけるなそのふみそとおも ひてとりてみれは此わかおもふ人のふみなりかけることは
墨染のくらまの山にいる人はたとる/\もかへりきなゝん
とかけりいとあやしくたれしてをこせつらむと思ひをりもてくへきたよりもおほえすいとあやしかりけれは又ひとりまとひきにけりかくて又山にいりにけりさてをこせたりける
からくして思ひ忘るゝ恋しさをうたて啼つる鴬の声
かへし
さても君忘けりかし鴬の啼おりのみや思ひ出へき
となんいへりける又しやうさうたいとく
我為につらき人をはをきなから何の罪なきよをや恨ん
ともいひけり此女はになくかしつきてみこたちかんたちめよはひ給へとみかとに奉らんとてあはせさりけれとこのこといてきにけれはおやもみすなりにけり

La filla de Nanaki, sotsgovernador d'Ômi, era posseïda per un mal esperit. Jôzô (187), el monjo de gran virtut, hi feia els exorcismes, i la gent féu córrer rumors que no eren pas sens fonament. Mentre aquesta relació furtiva continuà els rumors s'intensificaren i el monjo no desitjant viure així desaparegué. Es reclogué en un lloc dit Kurama on feia vida d'asceta. Això no obstant, es delia d'amor per ella. Pensava en la capital i n'anhelava el gaudi mentre seguia amb ses pràctiques ascètiques.
Tot plorant s'havia ajagut quan veié a son costat una lletra. Pensant de qui podria ésser l'agafà i veié que era d'aquella dona de ses pensaments. Hi havia escrit :

---Vestit de negre aquell que anà i és al mont Kurama i vagareja errant que revingui cap a mi. (188)

Ben estranyat pensà en qui li havia enviat la lletra. No entenia com li havia pogut arribar, era molt estrany, i perplex se'n tornà.
Després de tornà a la muntanya li envià :

---Amb tot mon esforç havia ja oblidat mes penes d'amor emperò tot em torna amb la veu del rossinyol. (189)

La resposta :

---Ja m'heu oblidat i si això és així és només el cant del rossinyol que us fa de mi la recordança. (190)

Jôzô, el gran virtuós, tornà a fer :

---Llevat d'aquella que la conducta vers mi ha estat cruel per què doncs haig de blasmar el món que no té culpa?

Els pares d'aquesta dona l'havien educat amb tota cura. Prínceps i nobles l'havien festejat, mes, ells la volien per a l'emperador, i tots havien estat rebutjats. Després d'aquest afer, emperò, hagueren de renunciar-hi.

- - - - - -
187 - Jôzô (浄蔵, ?-?), fill de Miyoshi Kiyotsura (三善 清行, 847-918). Veure la narració no. 62.
188 – Poema no. 233, llibre 12, Gosenwakashû (後撰和歌集). Aquest poema és també al Konjaku Monogatari (今昔物語集).
189 – 鶯の声 (uguisu no koe) significa aquí la lletra de la dona. Aquest poema és també al Konjaku Monogatari (今昔物語集).
190 – Aquest poema és també al Konjaku Monogatari (今昔物語集).

o0o

<b>YAMATO MONOGATARI (大和物語) 104
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【百四】

しけもとの少将に女
恋しさにしぬる命を思ひ出てとふ人あらはなしとこたへよ
少将かへし
からにたに我きたりてへ露の身の消は共にと契をきてき

D'una dona al capità Shigemoto (184) :

---Moro per amor si es demana per mi en remembrança digueu jo us ho prego que ja no sóc d'aquest món. (185)

La resposta del capità :

---A ses despulles digueu-lis que sóc vingut car com rosada és desapareguda prometí de seguir-la. (186)

- - - - - -

184 – Fujiwara no Shigemoto (藤原慈幹, ?-931).
185 – Poema no. 1236, llibre 14, Shinkokinshû (新古今集).
186 – El text està adreçat formalment a un servidor de la casa de la dona la qual sembla haver mort.

o0o

12 de desembre del 2015

小林 一茶 -06-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.






苦にやんだ元日するや人並に

くにやんだ がんじつするや ひとなみに

Kuniyanda-ganjitsu suru ya-hitonami ni


Tot complanyent-me
passo el jorn de cap d'any
com ho fa tothom.




又ことし娑婆塞ぞよ草の家

またことし しゃばふさげぞよ くさのいえ

Mata kotoshi-shabafusage zo yo-kusa no ie

Un any altre cop
i ací gandulejant
cabana d'herba

o0o

5 de desembre del 2015


西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-06-


春 / 若菜によせてふるきを思ふといふ事を

Primavera / Collint herbes tendres mentre penso en el passat.


若菜つむ野べの霞ぞあはれなる昔をとほくへだつとおもへば

わかなつむ-のべのかすみぞ-あはれなる-むかしをとほく-へだつとおもへば

Wakano tsumu-nobe no kasumi zo-aware naru-mukashi o tôku-hedatsu to omoeba

Trist sóc al camí

collint les herbes tendres

en la boirina

penso com em separa

de mon passat ja llunyà.


Poema no. 21

o0o