西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -50- 雑 / Temes diversos ふるはたのそばのたつきにゐるはとのともよぶ声のすごきゆふぐれ ふるはたの－そばのたつきに－ゐるはとの－ともよぶこゑの－すごきゆふぐれ

Furu hata no-soba no tatsuki ni-iru hato no-tomo yobu koe no-sugoki yuugure Vora un vell camp dalt d'un arbre posada una coloma crida l'amic al vespre amb veu esglaiadora Poema no. 1676 o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -49-

雑 / Temes diversos 山里は人来させじと思はねど訪はるることぞうとくなりゆく やまざとは－ひとこさせじと－おもはねど－とはるることぞ－うとくなりゆく Yamazato wa-hito kosaseji to-omowanedo-towaruru koto zo-utoku nari yuku Al poblet del puig que no hi vingués ningú no m'ho pensava emperò les visites són certament ben poques Poema no. 1660 o0o

堤中納言物語 -12- TSUTSUMI CHÛNAGONMONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 三 蟲愛づる姫君 LA DAMISEL.LA QUE ESTIMAVA ELS INSECTES

みな君達も、 　「あさましう、さいなんあるわたりに、こよなくもあるかな。」 と思ひて、この人を思ひて、「いみじ。」と君は見給ふ。 　童のたてる、怪しと見て、 　「かの立蔀のもとに添ひて、清げなる男の、さすがに姿つき怪しげなるこそ、覗き立てれ。」 と言へば、此の大輔(たいふ)の君といふ、 　「あな、いみじ。御前には例の蟲興じ給ふとて、顯はにやおはすらむ。告げ奉らむ。」 とて、參れば、例の簾の外(と)におはして、鳥毛蟲のゝしりて拂ひ墜させ給ふ。 いと恐ろしければ、近くは寄らで、 　「入らせ給へ。顯はなり。」 と聞えさすれば、これを制せむと思ひて、ふと覺えて、 　「それ、さばれ、もの恥しからず。」 と宣へば、 　「あな心憂。虚言と思しめすか。その立蔀のつらに、いと恥しげなる人侍るなるを。奧にて御覽ぜよ。」 と言へば、 　「螻蛄男、彼處(かしこ)に出で見て來。」 と宣へば、立ち走りて往(い)きて、 　「實に侍るなりけり。」 と申せば、立ち走り往きて、鳥毛蟲は袖に拾ひ入れて、走り入り給ひぬ。丈だちよき程に、髪も袿ばかりにていと多かり。すそもそがねば、ふさやかならねど、とゝのほりてなか〳〵美しげなり。 　「かくまであらぬも、世の常の人ざま・けはひもてつけぬるは、口惜しうやはある。實に疎ましかべきさまなれど、いと清げに、氣高う、煩はしきけぞ異なるべき。あな口惜し。などかいとむくつけき心ならむ。かばかりなるさまを。」 と思す。 Els dos homes eren aclaparats i pensaren “És increïble en un lloc ja prou malaurat!”. Estaven convençuts que era una persona extraordinària. Un dels nois veié alguna cosa estranya. -- Per l'enreixat de llistons hi ha uns homes de bon mirar amb aparença sospitosa de dones. Són allà, drets, aguaitau-nos! La dama Tayû digué mentre anava cap a on era la damisel·la : -- Ah, és espantós! Segurament han vist la damisel·la mentre s'entretenia com sempre amb els cucs. Vaig a avisar-la. Com sempre, la damisel·la era fora de la persiana cridant als nois que collissin les erugues que queien. Com a la dama Tayû li feien molta por digué, sens acostar-s'hi massa : -- Entreu, si-us-plau, se us veu des de la galeria. La damisel·la pensà que ho deia perquè no continués amb allò. -- No faig cap mal. No em fa vergonya que em vegin. -- Ah, és deplorable! Que penseu que us estic mentint? Al costat de l'enreixat hi ha uns homes d'aparença molt sospitosa . Entreu i mireu-ho vós mateixa! -- Grill, ves-hi i fes una ullada, El noi hi anà. -- És cert, són allà. Amb allò la damisel·la s'alçà fent un bot, es posà les erugues a una màniga i entrà corrents. Era de bona alçada i els cabells nombrosos fins avall dels vestits. Com no s'havien tallat les puntes no tenien tofes i escampaven molt més preciosos encara. -- Molta gent corrent no es pas així d'afavorida. És per cas lamentable que facin per a millorar llur parença i capteniment? Realment son aparença és desagradosa, mes és de bell mirar i xamosa, , només sa conducta enutjosa la fa diferent. Ah, quina llàstima! Per què tindrà una mentalitat tan estranya? És tan gentil! Açò pensaren els homes, o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -48 雑 / Temes diversos 山里にうき世いとはむ友もがなくやしく過ぎし昔かたらむ やまざとに－うきよいとはむ－とももがな－くやしくすぎし－むかしかたらむ

Yamazato ni-uki yo itowan-tomo mo gana-kuyashiku sugishi-mukashi kataramu Al poble del puig per menysprear-te vil món en cal un amic i del greujós temps passat poder així parlar-ne Poema no. 1659 o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -47-

雑 / Temes diversos しほりせでなを山深くわけ入らむうきこと聞かぬ所ありやと しほりせで－なほやまふかく－わけいらむ－うきこときかぬ－ところありやと Shiori sede-nao yama fukaku-wake iran-uki koto kikanu-tokoro ari ya to Sens deixar petja per la muntanya vago al fons m'endinso per no sentir les penes del món si hi ha tal lloc Poema no. 1643 o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -46-

雑 / Temes diversos 山陰にすまぬ心はいかなれやおしまれて入る月もあるよに やまかげに－すまぬこころは－いかなれや－をしまれている－つきもあるよに Yama kage ni-sumanu kokoro wa-ika nare ya-oshimarete iru-tsuki mo aru yo ni A l'ombra del puig el meu cor no s'hi està i per què serà? ho sento però entra la lluna en aquest món Poema no. 1633 o0o o0o

堤中納言物語 -11- TSUTSUMI CHÛNAGONMONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 三 蟲愛づる姫君 LA DAMISEL.LA QUE ESTIMAVA ELS INSECTES .

男の童の、異なることなき草木どもに佇み歩きて、さていふやうは、 　「この木にすべていくらも歩くは、いとをかしきものかな。これ御覽ぜよ。」 とて、簾を引き上げて、 　「いと面白き鳥毛蟲こそ候へ。」 といへば、さかしき聲にて、 　「いと興あることかな。此方(こち)持て來。」と宣へば、 　「取り別つべくも侍らず。唯こゝもとにて御覽ぜよ。」 といへば、荒らかに蹈みて出づ。簾を押しはりて、枝を見はり給ふを見れば、頭へ衣著あげて、髪もさがりば清げにはあれど、梳り繕はねばにや、しぶげに見ゆるを、眉いと黔く花々とあざやかに、涼しげに見えたり。 口つきも愛敬づきて清げなれど、齒黑(はぐろめ)つけねばいとよづかず。化粧したらば清げにはありぬべし。「心憂くもあるかな。」と覺ゆ。かくまでやつしたれど、見にくくなどはあらで、いと樣異に、鮮かに氣高く、花やかなるさまぞあたらしき。練色の綾の袿(うちき)一襲、はたおりめの小袿一襲、白き袴を好みて著給へり。この蟲をいとよく見むと思ひて、さし出でて、 　「あな愛でたや。日にあぶらるゝが苦。しければ、此方(こなた)ざまに來るなりけり。これを一も墜さで追ひおこせよ、童(わらはべ)。」 と宣へば、突き落せば、はら〳〵と落つ。白き扇の墨ぐろに眞字(まな)の手習したるをさし出でて、 　「これに拾ひ入れよ。」 と宣へば、童取り出づる. Veieren que els nois no feien res d'especial, mandrejaven entre les plantes i els arbres. Algú d'ells digué : -- N'hi ha una pila voltant per aquest arbre. Són ben macos! Guaiteu! I alçáren la persiana. -- Us hem portat algunes erugues molt curioses. -- Oh! Fantàstic! - exclamà la damisel·la amb veu engrescada – Porteu-me-les ací. -- No podem portar-les. Tot just vingueu vós mateixa a veure-les ací. Ella féu un salt sobtat i sortí. Els homes veieren com empenyia la persiana cap enfora i fitava les branques amb ulls esbatanats. Portava un vel cobrint-li la cara, i tot i qye els cabells li queien galtes avall de manera agradosa semblava pelussera de tan descurats. Les celles eren negres, llampants i delitoses, lluïen nítides. La boca era encisadora i bonica, emperò no s'havia ennegrit les dents, la qual cosa no era gens convencional. Segurament si es posés unes pólvores seria joliua , i els homes pensaren que realment era de doldre. Era llàstima de veure com s'havia descurat perquè no era gens desagradosa, fora del corrent, d'aparença encantadora, xamosa. Portava roba de seda estampada de color rosa suau sota un vestit amb dissenys de pregadéus, amb uns pantalons que semblava abellir-li de color blanc. (4) Sortí tot volent contemplar millor les erugues. -- Ah, quin a bellesa! Venen cap ací perquè pateixen amb la cremor del sol. Agafeu-les, nois, i que no se'n perdi cap! Quan els nois les empenyeren caigueren tot bressolant-se en l'aire. La damisel·la estengué un ventall blanc on havia practicat cal·ligrafia amb tinta negra i digué : -- Agafeu-les i poseu-les ací! I els nois les prengueren. - - - - - - 4 – (381 – 44) Aquell temps les dones joves portaven colors més forts (vermell, granat, etc.). o0o