MAN’YÔSHÛ (万葉集) -7-

信濃なる 千曲の川の 細石も 君し踏みてば 玉と拾はむ

Inclús els còdols del riu Chikumi a Shinano colliria com si fossin un tresor si tu els trepitgessis.

Poema nº 3400

Autor anònim.

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -6-

かく恋ひむ ものと知りせば 夕置きて 朝は消ぬる 露にあらましを

Si hagués sabut que el meu mal d’amor seria tan fort.
Tant de bo hagués estat com la rosada que neix al matí i s'esvaeix al vespre.

Poema nº 3038. Tema : Primavera

Autor : Kakinomoto no Hitomaro (柿本 人麻呂, 662-710)

Poc sabem de la seva vida i les minses dades que ens han arribat procedeixen del Man'yôshû.

Va ser oficial de la cort i va morir a Iwami, lloc on va passar els seus darrers anys, encara no havia fet el cinquanta anys.

Està considerat el millor poeta del Man'yôshû. El seu poema sobre la mort del príncep Takechi és el més llarg de l'antologia i un dels millors.
També se'l coneix sota el nom de “Kasei” (歌聖. “El sant de la Poesia”).

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -3-

秋の田のかりほの庵の苫をあらみわが衣手は露にぬれつつ
[1]

Aspre canyís

sobre la cabana

als arrossars de la tardor,

les meves mànigues

plenes de rosada.

Emperador Tenchi

S´ha atribuït el poema a aquest emperador, la qual cosa ha suscitat molts comentaris, però sembla que és l’adaptació d´un poema anònim del Man´yôshû* (llibre 10, nº 2174) i també apareix en el Shinkokinshû** (新古今集, nº 454. Tardor) amb un petit canvi. Primer aparegut en el Gosenshû on s´interpreta la rosada que mulla les mànigues com les llàgrimes provocades per la malenconia del final de la tardor que anuncia l´hivern.

Altres comentaristes diuen però que és una mostra d´enyorança per estar lluny de la capital i d´altres ho interpreten com la compassió de l´emperador per la duresa de la vida del camperol.

GOSENSHÛ*** - -302- 後撰集. 秋.Tardor

* 秋田刈る刈廬を作り我が居れば衣手寒く露ぞ置きにける

Fa fred mentre m’estic a la cabana que m’he fet per la collita dels arrossars de la tardor i tinc les mànigues plenes de rosada.

** 秋田もるかりいほつくりわがをれば衣手さむしつゆぞをきける

Fa fred mentre m’estic a la cabana que m’he fet per vigilar els arrossars a la tardor i tinc les mànigues plenes de rosada.

*** GOSENSHÛ . “Antologia posterior de poesia”.

Té 1426 poemes i la seva data de composició és de la primera part de l´època Heian (any 951).

El seu promotor va ser l´emperador Murakami (村上天皇, 926-967) i els recopiladors, Kiyowara no Motosuke, Minamoto no Shitagô, Ki no Tokibumi i Sakanoe no Mochiki, cinc erudits que, de fet, es van basar en el Kokinshû. Potser el seu màxim interès rau en les extenses notes fetes per aquests autors.

Emperador Tenchi / Tenji (天智天皇, 626-671)

38è. emperador del Japó.

Va ser proclamat príncep hereu quan va pujar al tron l´emperador Kôtoku (孝徳天皇).

Com a emperador es va distingir com un bon administrador i l´any 670 va publicar un codi de lleis, en 22 volums, conegut sota el nom de “Ômi-Ryô” (近江令). Va concedir al seu ministre Nakatomi no Kamatari (中臣鎌足) el nom de Fujiwara (藤原), cognom que havia de marcar tota la història del Japó per la seva influència i poder.

Sota el seu govern els japonesos van haver d´abandonar definitivament la península coreana al ser derrotats per un exèrcit combinat de xinesos i coreans.

Va establir la seva cort a Ômi, al sud-oest del llac Biwa i per aquest motiu també va ser conegut com l´emperador Ômi. Va ser molt respectat inclús per aquells que s´oposaven a la seva política.

Alguns dels seus poemes figuren en el Man´yôshû i va ser molt actiu tant en el camp cultural com polític.

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -2-

EL RECOPILADOR
--------------------------

Fujiwara no Teika ( 1162 – 1241), és juntament amb Saigyô (西行法師,1118 - 1190), Matsuo Bashô (松尾 芭蕉,1644 -1694) i Kakimoto no Hitomaro (柿本 人麻呂, 662 - 710) un dels quatre grans poetes del Japó.

La malaltia va ser una constant des de la seva adolescència però no va afectar gaire la seva vida dedicada intensament a la política i a la poesia.

L´any 1186 va participar en l´edició del Futamiagaura Hyakushu (二見浦百首.La sèrie Futamigaura de 100 poemes), un recull iniciat per Saigyô. Teika ja hi havia col.laborat amb alguns poemes inclosos posteriorment en l´antologia Shinkokinshû* (新古今集). El 1187 el seu estil va canviar esdevenint més complexe conceptualment i va rebre moltes crítiques, encara que alguns dels seus poemes d´aquella època estan considerats entre els millors de tota la seva producció. La seva poesia va experimentar molts canvis durant la seva vida, afectant també la seva obra en prosa, crítica i editorial.

Durant l´última dècada del segle XI va ser el més brillant dels seus contemporanis amb un gran futur, però la caiguda del clan dels Kujô el 1196 el va deixar sense recursos econòmics i la seva posició social se´n va ressentir. Llavors va decidir relacionar-se amb l´ex-emperador Gotoba (後鳥羽天皇, 1180 – 1239). El 1200 va produir una sèrie de “waka” : Shôji Ninen In Shodo On Hyakushu (正治二年院初度御百首.Cent poemes de l´era Shôji) i el seu èxit li va permetre estar amb contacte amb el retirat i ambiciós emperador.

El principi tot va anar bé i el 1201 va treballar pel Departament de Poesia. El moment culminant va ser quan se li va demanar la seva participació en un gran concurs poètic patrocinat per Gotoba en el qual Teika va col.laborar-hi com a poeta i com a jutge. El 1202, conjuntament amb altres poetes , va ser encarregat de recopilar la vuitena col.lecció oficial : Shinkokinshû, però Teika i Gotoba no es van posar d´acord sobre els principis de selecció. Gotoba volia incloure poemes menors entre els millors per fer de la col.lecció un exemple d´associació i progressió de tècniques diverses. Teika, per la seva banda, volia mantenir una categoria de gran qualitat amb només poemes importants i famosos . Les discrepàncies entre aquests dos personatges es van interrompre amb la mort de Fujiwara no Shunzei (藤原俊成,1114-1204) que va endarrerir les celebracions del final de l´antologia, la qual va ser revisada posteriorment per Gotoba, fent-ne una adaptació al seu gust. El 1216 Teika va fer un recull dels seus propis poemes : Shûigusô (拾遺愚草.Una collita escassa).

Les relacions entre ambdós personatges es va deteriorar fins al punt que Teika va ser criticat i sancionat el 1220. Aquesta situació va canviar radicalment quan Gotoba va ser exiliat a Oku pel règim de Kamamura pel seu suport a la guerra Jôkyû (承久,1221) en un intent de restaurar el poder imperial contra els governants militars, fet que va ajudar Teika a recuperar la seva posició social.

Va passar els últims vint anys de la seva vida malalt però també va ser un temps de gran activitat intel.lectual. El 1235 problemes amb les cames el van recloure a casa seva, impedint-li de participar en els concursos poètics de la cort. La seva residència va esdevenir un centre cultural on moltes obres clàssiques van ser copiades i estudiades, i hi va col.laborar en totes elles. L´emperador Gohorikawa (後堀河天皇,regnat : 1221- 1232) li va encarregar la que havia de ser la seva última aportació poètica: l´antologia imperial Shinchokusenshû** (新勅撰集) i Teika hi va participar amb uns poemes molt senzills, però tan intensos i depurats com sempre havia estat el seu estil.

Va morir el 1241, vuit anys després de fer-se monjo.

* 新古今集.

“Nova antologia de poemes japonesos antics i nous”.

Recull encarregat per l´emperador Gotoba l´any 1201 i editat per Fujiwara no Teika, Fujiwara no Ariie, Fujiwara no Ietaka, Minamoto no Michitomo, Jakuren i Fujiwara no Masatsune.

L´emperador va tenir un gran interès en aquesta antologia supervisant-la i discrepant obertament amb Teika. Va anar a l´exili amb el manuscrit tot preparant-ne una versió més reduïda i adaptada al seu gust.

Consta de 1978 poemes, la col.lecció més extensa fins aleshores.

**新勅撰集

“Nova antologia de la poesia japonesa”.

Recull de principis de l´era Kamakura (1185-1382).

Encarregada per l´emperador Gohorikawa l´any 1232 i completada el 1235. També Fujiwara no Teika va ser-ne el recopilador.

Com tantes col.leccions anteriors també està basada en el Kokinshû.

Té els seus 20 llibres “reglamentaris” i 1374 poemes.

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -5-

筑波嶺に 雪かも降らる 否をかも かなしき子ろが 布干さるかも

És que ha nevat al cim del Tsukuba

o és potser que l’estimada hi ha estès la bugada?

Poema nº 3351

D’autor anònim, és un poema de la provincia de Hitachi.

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首

-1-

Periòdicament aniré publicat la meva traducció d'aquesta obra que vaig fer l'any 1999, amb revisions posteriors. Consta d'un estudi de l'antologia, biografia del recopilador, traducció dels cent poemes, comentaris, autors, precedents literaris, dades biogràfiques, en alguns casos absolutament mínimes, dels poetes, descripció de les antologies on van aparèixer els poemes, etc.

Hyakunin Isshu significa "Un poema de cent poetes".

L´Ogura Hyakunin Isshu, abreujat Hyakunin Isshu, és una antologia de cent poemes de cent poetes. Els poemes estan tots escrits en la forma “waka”, 和歌, (actualment anomenada “tanka”, 短歌) i consisteix en un poema de cinc versos amb un total de 31 síl.labes, distribuïts en 5 –7 – 5 – 7 – 7 síl.labes.

Els “waka” que figuren en aquesta antologia eren la poesia de la cort japonesa que va emprar gairebé de forma exclusiva des del principi de la poesia del Japó fins que el “haiku”, 俳句, de 17 síl.labes, va imposar-se al segle XVII.

El Hyakunin Isshu va ser recopilat pel famós crític i poeta del segle XIII Fujiwara no Teika (藤原定家, 1162 -1241) també conegut con Sadaie, tot i que també el seu fill, Fujiwara no Tameie (藤原為家, 1198-1275) hi hauria participat en la revisió dels poemes. Teika va editar també una altra antologia de “waka” : Hyakunin Shuka, 百人一首秀歌 (Grans poemes de cent poetes), la qual incorpora molts dels poemes apareguts en l´Ogura Hyakunin Isshu.

Aquests cent poemes no segueixen estrictament un ordre cronològic i corresponen al període comprés entre els segles VII al XIII. Hi estan representats, però, els poetes més famosos del final de l´època Heian (794-1186).

Aquestes antologies eren molt populars a la cort japonesa. Molts poetes en feien la seva pròpia o, com és el cas de l´Ogura, feien una selecció d´altres poetes, ja per iniciativa personal o bé encarregada per algú (majoritàriament pels emperadors), i Teika va ser segurament el més prolífic recopilador d´antologies imperials.

Llegir poesia clàssica japonesa requereix molta informació sobre la història i la literatura d´aquell temps, tant japonesa com xinesa. Molts poemes fan referència a altres obres o a moments històrics del passat sense la qual cosa el seu significat resta incomplet i inclús incomprensible. Naturalment, tots els autors formaven part d´una cultura basada en les mateixes fonts i tots havien estudiat la història i la llengua xineses. A tot això cal afegir les nombroses antologies a l´abast d´aquella societat que utilitzava la poesia com gairebé un mitjà de comunicació tan en situacions sentimentals com socials i polítiques, perfectament estructurat i amb unes classificacions rígides assumides per tothom. Sempre hi havia un motiu per enviar una nota a algú i, evidentment, la poesia era la forma preferida i més practicada.

Les antologies dividien els poemes escollits en tòpics o temes, entre els quals els més populars eren l´amor, els viatges, les estacions de l´any, la natura, i després una mena de temes diversos on tot hi cabia.

L´Ogura, com totes les antologies del seu temps, és un recull de poemes que ja havien aparegut en altres antologies i on el criteri del recopilador era predominant, encara que també hi podia afegir poemes nous d´altres poetes o inclús d´ell mateix. Per aquest motiu al final de cada comentari de cadascun dels poemes d´aquesta antologia s´indica el nom de la col.lecció on van aparèixer, no necessàriament per primera vegada, i s´hi especifica la secció on eren classificats dintre dels seus reculls respectius. Se n´ha preparat un glossari amb un breu resum per situar el poema i facilitar futures lectures i consultes. Una de les característiques relacionades amb la popularització i difusió d´aquesta obra és la representació visual de cada poema per medi d´un dibuix en les edicions de l´època Edo (1615 – 1868), la qual cosa ens demostra la gran fama que sempre ha tingut l´Ogura Hyakunin Isshu. Uns són el retrat (imaginari) de cada poeta i els altres intenten descriure´n el tema poètic.

Cap al segle XI hi havia un joc que consistia en barrejar un nombre indeterminat de valves de petxina separades que després s´havien d'ajuntar basant-se en els seus dibuixos i formes. Era un joc de grup i aviat va estar de moda a la cort imperial encara que d´una manera més sofisticada. Posteriorment, els dibuixos de les petxines van ser substituïts per els versos d´un mateix poema. Fins el segle XVII només les dones de l´aristocràcia van continuar practicant aquest joc en les seves diverses variants, passant després a incorporar-se a la cultura popular, coincidint amb l´evolució dels centres urbans. La seva innovació definitiva va ser la substitució de les petxines per un objecte d´origen estranger: les cartes de joc, evidentment, més pràctic, procedents de Portugal cap a la fi del segle XVI. A partir de llavors es va començar a imprimir imatges o poemes sobre uns rectangles de paper amb el nom de “karuta” (del portugués “carta”) donant nom al joc : Uta-karuta (Uta : poema/cançó) i la seva popularitat encara dura actualment.

Teika menciona en el seu diari “Diari de la lluna brillant”, (Meigetsuki 明月記), que el seu fill Tame’ie li va demanar que escollís cent poemes, que els copiés en uns petits fulls rectangulars, coneguts com “shikishi” (色紙), “papers de colors”, de manera que poguessin ser utilitzats com a decoració per les portes interiors de la mansió que el sogre de Tame’ie, Utsunomiya Yoritsuna, tenia prop de la muntanya Ogura, als afores de Kioto. Hi ha una versió alternativa que diu que va ser el sogre qui va fer la selecció i que Teikai en va fer només la transcripció. El diari va rebre el títol de “Meigetsuki” després de la seva mort.

El topònim “Ogura” , 小倉,va ser així doncs afegit al títol genèric de Hyakunin Isshu per diferenciar-lo d’altres antologies, però el prestigi que va assolir va ser tan gran que quan es parla de Hyakunin Isshu en general es refereix sempre a l’Ogura Hyakunin Isshu, 小倉百人一首.

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -4-

葦辺行く鴨の羽交ひに霜降りて寒き夕は大和し思ほゆ

En aquesta freda nit

quan els ànecs neden vora els joncars

amb les ales plenes de gebrada

penso en el Yamato.

Poema nº : 64

Autor : Príncep Shiki (志貴皇子, ¿ - 716). Fill de l’emperador Tenji (天智天皇 ,　626-672). Tot i que només té sis poemes en el Man’yôshû s’el considera un dels millors poetes de l’antologia.

Descriu una visita que va fer l’emperador Mommu (文武天皇, 683-707 , regnat 697-707) l’any 706 al palau de Naniwa (難波), on diversos sobirans hi tenien palaus.