MAN’YÔSHÛ (万葉集) -13-

春の野に霞たなびきうら悲しこの夕影に鴬鳴くも

La boirina s’escampa pel camp a la primavera i em sento ple de melangia. Al capvespre refila el rossinyol.

Poema nº : 4290

Autor: Ôtomo no Yakamochi (大伴家持, 718-785).

Poeta i polític, i el principal compilador del Man’yôshû. La seva contribució a l’antologia és considerable, amb 479 poemes, més del deu per cent del total de l’obra.

Va ocupar molts càrrecs polítics tot i que la seva carrera va tenir mols alts-i-baixos.

Degut a un crim comès per un familiar seu va ser desposseït a títol pòstum de tots els seus càrrecs.

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals “ (Sanjūrokkasen三十六歌仙).

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -7-

奥山に紅葉踏み分け鳴く鹿の声きくときぞ秋はかなしき
[5]

Que n´és de trista la tardor quan sento el plany del cérvol petjant les fulles d´auró pel cor de la muntanya!

Sarumaru Tayû

Hi ha una certa controvèrsia sobre el subjecte : qui trepitja les fulles? Encara que la majoria d’especialistes s’inclina cap a la interpretació de que es tracta del cérvol, n’hi ha que insisteixen en que és el poeta qui ho fa.

El bram del cérvol és un símbol clàssic de la tardor i es representat iconogràficament sota la llum de la lluna del vuitè mes. Sempre està associat a les fulles encatifant els boscos.

KOKINSHÛ ( No.215). 古今集.秋.Tardor.

Autor : L´administrador Sarumaru (猿丸大夫 ¿-¿)

Al Kokinshû* aquest poema surt com “anònim” i amb el seu nom no apareix cap altre poema en cap antologia imperial, només s’indica que va ser escrit durant un concurs de poesia. No obstant això, Kamo no Chômei (鴨長明) va visitar la seva tomba, i així ho descriu en la seva obra “Hôjôki” (方丈記): あゆみわづらひなく、志遠 くいたる時は、これより峯つゞき炭山を越え、笠取を過ぎて、 石間にまうで、或は石山ををがむ。もしは、粟津の原を分けて、 蝉丸翁が迹をとぶらひ、田上川をわたりて、猿丸大夫が墓をたづ ぬ.Algún comentarista (E. Papinot) diu que va ser fill del príncep Yamashiro no Ôe (山背大兄王) i d’altres que ell n'era el príncep, però sense cap prova evident en cap sentit. Altres referències parlen de “l´il.lustre Sarumaru”, i això fa suposar que va viure a la primera meitat del segle vuit.

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”.

*よみ人しらず

おく山に紅葉ふみわけなく鹿のこゑきく時ぞ秋は悲しき

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -12-

春の園紅にほふ桃の花下照る道に出で立つ娘子

Pel jardí, a la primavera , sota els brots vermellencs del presseguer del camí, hi passa la donzella.

Poema nº 4139

Autor: Ôtomo no Yakamochi (大伴家持, 718-785).

Poeta i polític, i el principal compilador del Man’yôshû. La seva contribució a l’antologia és considerable, amb 479 poemes, més del deu per cent del total de l’obra.

Va ocupar molts càrrecs polítics tot i que la seva carrera va tenir mols alts-i-baixos.

Degut a un crim comès per un familiar seu va ser desposseït a títol pòstum de tots els seus càrrecs.

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals “ (Sanjūrokkasen三十六歌仙).

KOKINSHÛ (古今集) -2-

Començaré amb uns poemes traduïts referents a la primavera, el tema del dos primers llibres del Kokinshû.

Quan es va compilar l'antologia, (època Heian 794-1185), al Japó s'utilitzava el calendari lunar. Així doncs, el nou any començava a finals de gener o a primers de febrer, quan florien les pruneres, els primers brots de las plantes entre la neu i el cant dels ocells. Es considerava primavera els tres primers mesos, els següents era l'estiu i així successivament. Ocasionalment s'hi afegia un mes, un mes intercalat, per regular el calendari lunar amb el cicle solar.

En el Japó pre-Heian els noms dels mesos evocaven les estacions canviants, i quan els noms eren usats com a imatges en els poemes es traduïen literalment. No obstant això, en el període Heian cada cop era més comú anomenar els mesos : primer, segon, etc., com es fa actualment. Així doncs, s'ha emprat aquest sistema en la majoria de les traduccions. S'ha de tenir present que el primer mes començava habitualment al febrer, el segon mes nostre.

よみ人しらず . Anònim

春霞たてるやいづこみよしののよしのの山に雪はふりつつ

On ha anat la boira de la primavera? A la gran Yoshino, sobre la serralada de Yoshino hi continua nevant.

Poema no. 3

Yoshino és una zona muntanyenca de Nara, seu d'una residència imperial en el període del Man'yôshû. Sota la influència del budisme el lloc va tenir un caràcter sagrat i místic, d'aquí el prefix nominatiu み. Aquell temps el topònim representava generalment els cims coberts de neu.

KOKINWAKASHÙ (古今和歌集) -1-

L'antologia poètica KOKINWAKASHÙ (古今和歌集), usualment abreujat KOKINSHÛ (古今集), va ser concebuda inicialment per l'emperador Uda (宇多天皇 , 867-931), però va ser el seu fill, l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885–930), qui va ordenar-ne el recull cap a l'any 905. Es va donar per finalitzada el 920, tot i que segons diverses fonts històriques l'últim poema es va afegir el 914.

Els seus compiladors van ser :

• Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)

• Ki no Tomonori (紀友則, 850–904)

• Ôshikôchi Mitsune (凡河内躬恒, 898–922)

• Mibu no Tadamine (壬生忠岑, act. lit.898–920)

La traducció del títol és “Col.lecció de poesia japonesa dels temps antics i moderns”.

Va ser la primera de les vint-i-una antologies poètiques imperials (二十一大集). Es l'antologia que més va influir en les idees poètiques del seu temps i va establir la forma i el format de la poesia japonesa fins al segle dinou.

Té dos pròlegs. El primer escrit per Ki no Tsurayuki, que és també el primer en aportar una visió crítica i autòctona diferenciada del prevalent punt de vist xinès que dominava els cercles literaris d'aquell temps. L'altre pròleg, una concessió a la tradició, és característic xinès, de Ki no Tomonori.

La concepció de barrejar poemes antics i moderns va ser un fet innovador de gran transcendència en el decurs de la història de la poesia japonesa.

Consta de 1.111 poemes dividits en vint parts o llibres, seguint, en aquest cas, els models clàssics xinesos i el Man'yôshû.

També aniré publicant algunes traduccions dels seus poemes.

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -11-

世の中は 常かくのみと 別れぬる 君にやもとな 吾が恋ひ行かむ

Haig de seguir enyorant-te sense sentit, tu, que has desaparegut del nostre costat com si la vida fos així?

Poema no. 3690

Escrit per una persona anònima de l’ambaixada japonesa i dedicat un altre membre que va morir camí cap a Corea.

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -6-

田子の浦にうち出でて見れば白妙の富士の高嶺に雪は降りつつ
[4]

Anant per la cala de Tago veig com neva i neva al noble cim emblanquinat del Fuji.

Aquí també es reprodueix un altre poema del Man´yôshû* ( 3 – 318). Hi ha unes diferències i interpretacions diverses. Alguns comentaristes precisen que es tracta de la neu que ha caigut permetent així la visió del Fuji.

SHINKOKINSHÛ, nº 675. 新古今集.冬.Hivern.

Autor : Yamabe no Akahito (山辺赤人 o山部赤人/ 山邊赤人)

Com en el cas de Kakinomoto no Hitomaro no hi ha dates concretes, però sabem que va escriure entre el 724 i 737, tot i que altres fonts diuen que va néixer l’any 700 i va morir el 736.

Va acompanyar l’emperador Shômu (聖武天皇, 701-756) en molts dels seus viatges i gairebé tots els seus poemes van ser escrits durant els seus desplaçaments. Els seus millors versos mostren un marcat interès per les contrades des de Naniwa (actualmente Ôsaka) fins a Chiba, i pels elements shintoïstes, tema que comparteix també amb Kakinomoto no Hitomaro.

És un dels 36 “Poetes Immortals”.

*田子の浦ゆうち出でて見れば真白にぞ富士の高嶺に雪は降りける

Sortint de la cala de Tago veig la neu que ha emblanquinat el noble cim del Fuji.