おらが春 -04-
LA MEVA PRIMAVERA
小林 一茶
Kobayashi Issa (1763-1828).
今年みちのくの方修行せんと、乞食袋首かけて、小風呂敷せなかに負たれば影法師はさながら西行らしく見えて殊勝なるに、心は雪と墨染の袖と思へば ／＼入梅晴のそらはづかしきに、今更すがた替へるもむつかしく、卯の花月十六日といふ日、久しく寐馴れたる菴をうしろになして、二三里も歩みしころ、細杖 をつく／＼思ふに、おのれすでに六十の坂登りつめたれば、一期の月も西山にかたぶく命、又ながらへて歸らんことも、白川の關をはる％＼越える身なれば、十 府の菅菰の十に一ツもおぼつかなしと、案じつゞくる程に、ほとんど心細くて、家々の鶏の時を告る聲もとつてかへせとよぶやうに聞へ、畠々の麥に風のそよ吹 くも、誰ぞまねくごとく覺へて、行道もしきりにすゝまざれば、とある木陰に休らひて、痩脛さすりつゝ詠るに、柏原はあの山の外、雲のかゝれる下あたりなど おしはかられて、何となく名殘りおしさに
思ふまじ見まじとすれど我家かな 一茶
おなし心を
故郷に花もあらねどふむ足の
迹へ心を引くかすみかな ゝ
あまひらをおどろかさじと青麥に
ほどよき風の吹すぐるかな [note]
日々懈怠不惜寸陰
けふの日も棒ふり蟲よ翌も又 一茶
無限欲有限命
此風に不足いふなり夏坐敷 ゝ
起／＼の欲目引張る青田哉 ゝ
心に思ふことを
故郷は蠅まで人をさしにけり ゝ
直き世や小錢程でも蓮の花 ゝ
松陰や寐蓙一ツの夏坐敷 ゝ
題童唄
三度掻て蜻蛉とまるや夏座敷 希杖
片息に成て逃入る螢かな 一茶
夕顔の花で洟かむおばば哉 ゝ
あついとてつらで手習した子哉 ゝ
大螢ゆらり／＼と通りけり ゝ
田中川原如意湯に晝浴みして
なを暑し今來た山を寐て見れば ゝ
なむあみだ佛の方より鳴蚊かな ゝ
とべよ蚤同し事なら蓮の上 ゝ
かくれ家は蠅も小勢でくらしけり ゝ
ひいき鵜は又もから身で浮みけり ゝ
松の蝉どこまで鳴て晝になる ゝ
今迄は罰もあたらず晝寐蚊屋 ゝ
はなれ鵜が子のなく舟に戻りけり ゝ
Enguany aní cap a Michinoku amb l'afany d'estudiar l'art del “haiku”. En pengí la bossa de mendicant al coll tot traginant qualques coses en un mocadoret de fer farcells. Semblava que fos l'ombra de Saigyô (26), cosa admirable, emperò mentre pensava que la diferència entre nostres cors era com la neu i el color negre de les mànigues sentí vergonya com el cel a l'època de les pluges, mes era ja difícil canviar d'aparença. El setzè jorn de la quarta lluna, lluna de les flors de dèutzia, deixí enrere la cabana on havia fet llargues dormides. Fiu dues o tres llegües amb mon bastó tot decidit.
Ja he pujat el turó dels seixanta anys (27) i la lluna de ma vida s'atansa a les muntanyes de ponent. Si per cas pogués travessar la barrera de Shirakawa és tan incert de ma tornada i continuar viu és com si es pogués travessar els deu fils de les estores de Tofu. Quant més anava més era mon angoixa. Àdhuc els cants dels galls casolans anunciant l'hora jo ho sentia com una crida a tornar-me'n i inclús la brufada del vent sobre els bladars semblava convidar-me al retorn.
No avançava massa en mon camí. Reposí a l'ombra dels arbres i em fiu unes fregues a les cames esprimatxades tot mirant cap a Kashiwabara enllà d'aquesta muntanya i que jo imaginava en algun lloc sota els núvols, i d'alguna manera sentí enyorança.
Sense pensar-hi
sense ni contemplar-la
la meva casa.
Amb el mateix estat d'ànim.
Al meu llogaret
cap flor ja no s'hi troba
mes a cada pas
diu a mon cor de tornar
la bromallada.
La papallona
no és pas temorenca
quan al blat tendre
una bona ventada
s'hi és ja atansada.
Tots els jorns mandrejant i ni un moment pesarós.
També avui és
una larva de mosquit
i demà també.
Desitjos infinits, vida breu.
Aquesta brisa
diuen que no n'hi ha prou
al saló d'estiu.
Tot just ben despert
cap als camps que verdegen
els ulls se me'n van.
Desitjos del cor.
Al meu llogaret
fins i tot les mosquetes
ens fan picades.
En un món com cal
com petites monedes
les flors de lotus.
A l'ombra dels pins
hi ha una estora
mon saló d'estiu.
Cançons d'infants.
Fent tres passades
la libèl·lula para
al saló d'estiu. (Kijô -28)
Tota panteixant
s'escapoleix en dintre
la cuca de llum.
Una velleta
amb una meravella
es moca el nas.
I amb la calor
cara i mans ben brutes
el nen fa lletra.
Es bransoleja
una gran libèl·lula
mentre va passant.
A Tanakagawabara al migdia després de banyar-me.
Més xafogosos
són els puigs avui passats
des del llit estant.
De l'oració
“Namu Amida Butsu”
brunzir de mosquits. (29)
Salta puceta
i si altre cop fes-ho
sobre el lotus.
En el meu recés
també les mosques viuen
en família.
Amic cormorà
un altre cop a l'aigua
amb el pap ben buit.
Cigala del pi
fins quan penses en cantar
abans de migjorn?
I bé sens càstig
sota la mosquitera
faig migdiada. (30)
Cormorà lliure
te'n tornes a la barca
on plora ton fill.
- - - - - -
26 – Saigyô (西行 法師, 1118-1190).
27 – De fet, Issa en tenia cinquanta-set.
28 - - Kijô (希杖). El seu nom era Yumoto Gorôji (湯本五郎治), mort l'any 1836.
29 - 南無阿弥陀仏 (Namu Amida Butsu). És la versió japonesa de la frase original en sànscrit de “Namo Amitābhāya ”, frase dedicada a Buda que es pot traduir com “Homenatge a la Llum Infinita”.
30 – Poema repetit. Vegeu 03.
o0o
