堤中納言物語 -32- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 七 思はぬかたにとまりする少將 EL TINENT QUE S’ALLOTJÀ EN UN LLOC IMPREVIST (4)

權少將は、大將殿のうへの御風の氣おはするに託(ことつ)けて、例の泊り給へるに、いと物騒しく、客人(まらうど)など多くおはする程なれば、いと忍びて御車奉り給ふに、左衞門の尉も候はねば、時々もかやうの事に、いとつきづきしき侍(さぶらひ)もさゝめきて、御車に奉り給ふ。「大將殿のうへ、例ならず物し給ふ程にて、いたく紛るれば、御文もなき」由宣ふ。夜いたく更けて、彼處に詣でて、 　「少將殿より。」 とて、 　「忍びて聞えむ。」 といふに、人々皆寢にけるに、姫君の御方の侍從の君に、「少將殿より。」とて、御車奉り給へるよしを言ひければ、ねぼけにける心地に、 　「いづれぞ。」 と尋ぬる事もなし。「例も參る事なれば。」と思ひて、「かう〳〵。」と君に聞ゆれば、 　「文などもなし。『風にや。例ならぬ。』など言へ。」 と宣へば、 　「御使此方(こち)。」 と言はせて、妻戸を開けたれば、寄り來るに、 　「御文なども侍らぬは、いかなる事にか。」 又、 　「『御(おん)風の氣(け)の物し給ふ。』とて。」 といふに、 　「『大將殿のうへ、御風の氣のむづかしくおはして、人騷しく侍る程なれば、此の由を申せ。前々(さき〴〵)の御使に參り侍る人も候はぬ程にて。』など、返す〴〵仰せられつるに、空しく歸り參りては、必ず責(さいな)まれ侍りなむず。」 といへば、參りて、しか〴〵と聞えて進め奉れど、例の人のまゝなる御心にて、薄色のなよゝかなるが、いと染(し)み深う懷しき程なるを、いとゞ心苦しげにしませて乘り給ひぬ。侍從ぞまゐりぬる。 Una vegada, quan el tinent adjunt era a la mansió del comandant, on s’hi estava d’usança, amb l’excusa d’un refredat de l’esposa del comandant, hi havia molt d’enrenou i el lloc era ple de visitants, aranjà d’enviar son carruatge per a sa trobada d’amagat. Com l’oficial de la Guàrdia de la Porta de l’Esquerra no era de servei, parlà amb veu baixa amb un dels servidors que s’havia mostrat molt adient en aquests afers algunes vegades i l’envià amb el carruatge amb el missatge de què degut al terrible enrenou per la malaltia de l’esposa del comandant no hi hauria lletra. El carruatge arribà quan era molt fosc. Anuncià que venia de part del tinent i que allò que havia de dir era confidencial. Hom era al llit i li ho comunicaren a la dama Jijû que era a la cambra de la germana gran. - Ha vingut algú de part del tinent. I quan sabé que havia enviat un carruatge era tan adormida que no preguntà de quin tinent es tractava pensant que l’havia enviat per a sa mestressa com d’usança, li ho digué. - No hi ha cap lletra. Digueu doncs que sóc refredada i que no em trobo gens bé. La germana gran contestà. La dama Jijû féu cridar al missatger. Obrí una porta lateral i l’home s’hi acostà. - No hi ha cap lletra. De què es tracta? La damisel.la diu que és refredada. - La raó és que l’esposa del comandant té un refredat molt fort i hi ha molt desori amb tant gent. La persona que portava aquests afers fins ara és absent. Mon amo ha insistit molt, i si torno tot sol me’n farà retret. La dama Jijû tornà a la cambra de la damisel.la i li ho explicà tot, i l’aconsellà d’anar-hi. Consentint-hi, com sempre, féu agençar un vestit de color violeta pàl·lid amb una intensa fragància, molt més encisadora que mai i pujà al carruatge. La mateixa Jijû hi anà. o 0 o

堤中納言物語 -31- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 七 思はぬかたにとまりする少將 EL TINENT QUE S’ALLOTJÀ EN UN LLOC IMPREVIST (3)

姫君も聞き給ひて、 　「思ひの外にあは〳〵しき身の有樣をだに、心憂く思ふ事にて侍れば、實(まこと)に強き縁(よすが)おはする人を。」 など宣ふも哀れなり。さるは幾程のこのかみにもおはせず、姫君は、二十に一つなどや餘りたまふらむ。中の君は、今三つばかりや劣り給ふらむ。いとた のもしげなき御さまどもなり。左衞門、あながちに責めければ、太秦に籠り給へる折を、いとよく告げ聞えてければ、例のつゝましき御さまなれば、ゆゑもなく 入り給ひにけり。姉君も聞き給ひて、 　「『我が身こそあらめ、いかでこの君をだに、人々しうもてなし聞えむ。』と思へるを、さま〴〵にさすらふも、世の人聞き思ふらむ事も心憂く、亡きかげにもいかに見給ふらむ。」 と、はづかしう契り口惜しう思さるれど、今はいふかひなき事なれば、いかゞはせむにて見給ふ。これもいとおろかならず思さるれど、按察の大納言、聞き給はむ所をぞ、父殿いと急に諫め給へば、今一方よりはいと待遠に見え給ふ。この右大臣殿の少將は、右大臣の北の方の御兄(おんせうと)に ものし給へば、少將たちもいと親しくおはする。互にこのしのび人も知りたまへり。右大臣の少將をば、權少將とぞ聞ゆる。按察の大納言の御許に、此の三年ば かりおはしたりしかども、心留め給はず、世と共にあくがれ給ふ。この忍び給ふ御事をも、「大將殿におはする。」など思はせ給へり。いづれもいとをかしき御 振舞も、あながち制し聞え給へば、いといたく忍びて、大將殿へ迎へ給ふをりもあるを、いとゞかる〴〵しうつゝましき心地のし給へど、 　「今は宣はむ事を違へむもあいなき事なり。あるまじき所へおはするにてもなし。」 など、さかしだち進め奉る人々多かれば、我にもあらず時々おはする折もありけり。 La germana gran se n’assabentà. - És increïble la manca de cura que he tingut amb tu, i em sento molt malament. Què seria de tu amb un home que té uns lligams tan forts? Li digué commoguda. I açò d’algú que només tenia uns pocs anys més que ella mateixa! La gran tindria uns vint-i-un anys i la petita tres anys menys. No tenien ningú que vetllés per elles. L’oficial apressà amb insistència el tinent, i quan es presentà l’ocasió en què la germana gran anà a Izumasa de retir espiritual li ho féu saber en detall. El tinent que no tenia cap mena de mesura no trobà cap raó per a no ficar-se a la casa, La germana gran se n’assabentà també. Al marge de ses pròpies circumstàncies, ella havia esperat en arranjar per a sa germana quelcom de qualitat, emperò, ara ambdues eren a la deriva. Desolada del que pensaria la gent quan se sabés i avergonyida també del que pensarien els esperits dels pares, es planyia del fat que les menava; ara, emperò, no s’hi podia fer res, només mirar com podria ajudar-la. El tinent n’era molt d’enamorat, emperò, son pare el reprengué amb la temença que l’Inspector Gran Conseller se n’assabentés, així doncs, allà trigaren més temps a veure’l. Com aquest tinent, fill del ministre de la Dreta, era el germà gran de l’esposa del comandant, entre els dos tinents hi havia una gran amistat i cadascun sabia de les relacions secretes de l’altre. El fill del ministre era conegut com el tinent adjunt. Tot i que era maridat amb la filla de l’Inspector Gran Consellers des de feia tres anys, ja no li tenia amor i anava sempre darrere d’algú. Sobre sa relació secreta féu semblar que visitava sa pròpia germana a la mansió del comandant. Encara que el comportament dels dos tinents era molt correcte eren molt controlats per llurs pares, alguna vegada rebien les germanes a la mateixa mansió del comandant molt d’amagat. Elles, emperò, tenien llurs dubtes puix que era molt imprudent. Molta gent de llur entorn aconsellava amb to entenedor que ara, malauradament, no es podia trencar el compromís, que no era pas un lloc improcedent i alguna vegada elles hi anaren a contracor. o 0 o

堤中納言物語 -30- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 七 思はぬかたにとまりする少將 EL TINENT QUE S’ALLOTJÀ EN UN LLOC IMPREVIST (2)

晝などおのづから寢過し給ふをり、見奉りたまふに、いと貴にらうたく、うち見るより心苦しきさまし給へり。何事もいと心憂く、人目稀なる御(おん)住居に、人の御心もいと頼み難く、「いつまで。」とのみ詠められ給ふに. 四五日いぶせくて積りぬるを、「思ひし事かな。」と心ぼそきに、御袖只ならぬを、「我ながらいつ習ひけるぞ。」と思ひ知られ給ふ。 　人ごゝろ秋のしるしの悲しきにかれ行く程のけしきなりけり 　「などて、習ひに馴れにし心なるらむ。」などやうにうち歎かれて、やう〳〵更け行けば、唯うたゝねに、御帳の前にうち臥し給ひにけり。少將、内より出で給ふとておはして、うち叩き給ふに、人々おどろきて、中の君起し奉りて、我が御方へ渡し聞えなどするに、やがて入り給ひて、 　「大將の君のあながちに誘ひ給ひつれば、長谷(はつせ)へ參りたりつる」 程の事など語り給ふに、ありつる御手習のあるを見給ひて、 常磐なる軒のしのぶを知らずして枯れゆく秋のけしきとや思ふ と書き添へて見せ奉り給へば、いと恥しうて御顔引き入れ給へるさま、いとらうたく子めきたり。 　かやうにて明し暮し給ふに、中の君の御乳母なりし人はうせにしが、女(むすめ)一人あるは、右大臣の少將の御(おん)乳母子の左衞門の尉といふが妻なり。類(たぐひ)なくおはするよしを語りけるを、かの左衞門の尉、少將に、 　「しか〴〵なむおはする。」 と語り聞えければ、按察の大納言の御許には心留め給はず、あくがれありき給ふ君なれば、御文などねんごろに聞えたまひけれど、つゆあるべき事とも思したらぬを. Alguna vegada quan restaven al llit fins a migjorn, ell la contemplava i li semblava tan distingida i adorable que li feia mal el cor. També ella se’n dolia de viure en un lloc gairebé sens visites i reflexionava de com d’inconstant és el cor dels homes i fins quan duraria tot allò. Passà quatre o cinc jorns emmelangida, tota desanimada pel convenciment de què passava allò que havia pensat. Per la inesperada mullena de les mànigues s’adonà d’allò que aquella situació li ensenyava. Senyals de tardor Hi ha al cor de l’home Quan tot es marceix Una trista visió Així que tot arriba. “Per què aquest costum de posar allò que tinc al cor quan practico cal·ligrafia?” Es digué consirosa per allò que acabava d’escriure i mica en mica es féu de nit. Només s’endormiscà estirada davant de l’estrada encortinada. El tinent pensà d’anar a veure-la tot eixint de palau. Ses forts trucs a la porta sobtaren la gent. Despertaren la germana petita i la portaren a sa pròpia cambra. Ell entrà tot decidit. Mentre li explicava que son pare, el general, l’havia obligat a anar en pelegrinatge a Hatsuse, veié allò que havia escrit com a exercici de cal·ligrafia. Ell hi afegí al costat : Que us oblideu De la falguera sempre Constant als ràfecs La visió que coven De la tardor que marceix? Quan ell li ho ensenyà ella en fou molt avergonyida i es tapà la cara amb tot l’encant d’una criatura. I així passaren matins i vespres. La dida de la germana petita havia traspassat. Tenia una filla única maridada amb un oficial de la Guàrdia de l’Esquerra de la Porta, fill de la dida d’un tinent, el qual pare era ministre de la Dreta. Ella li parlà a son espòs, l’oficial, de la bellesa sens parió de la noia i el qual li ho digué al tinent qui ja no s’estimava son esposa, filla de l’Inspector Gran Conseller. Aquest tinent campava per on li abellia i la festejà amb lletres afalagadores, emperò, ella no considerà en absolut aquell afer. o 0 o

堤中納言物語 -29- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 七 思はぬかたにとまりする少將 EL TINENT QUE S’ALLOTJÀ EN UN LLOC IMPREVIST (1)

　昔物語などにぞ、かやうな事は聞ゆるを、いと有難きまで、あはれに淺からぬ御(おん)契りの程見えし御事を、つく〴〵と思ひ續くれば、年の積りけるほども、あはれに思ひ知られけり。 　大納言の姫君二人ものし給ひし、まことに物語に書きつけたる有樣に劣るまじく、何事につけても、生ひ出で給ひしに、故大納言も母上も、うち續き薨(かく)れ給ひにしかば、いと心細き故郷に、詠め過し給ひしかど、はか〴〵しく、御(おん)乳 母だつ人もなし。唯、常に候ふ侍從・辨などいふ若き人々のみ候へば、年に添へて人目稀にのみなりゆく故郷に、いと心細くておはせしに、右大將の御子の少 將、知るよしありて、いと切に聞えわたりたまひしかど、かやうの筋は、かけても思しよらぬ事にて、御返り事など思しかけざりしに、少納言の君とて、いとい たう色めきたる若き人、何の便りもなく、二所大殿籠りたる處へ、導き聞えてけり。もとより御志ありけることにて、姫君をかき抱きて、御帳の内へ入り給ひに けり。思しあきれたるさま、例の事なれば書かず。おしはかり給ふにしもすぎて、哀れに思さるれば、うち忍びつゝ、通ひ給ふを、父殿聞き給ひて、 　「人のほどなど、口惜しかるべきにはあらねど、何かはいと心細き所に。」 など、許しなくのたまへば、思ふ程にもおはせず。女君も暫しこそ忍び過し給ひしか、さすがにさのみはいかゞおはせむ、さるべきに思し慰めて、やう〳〵うち靡き給へるさま、いとゞらうたくあはれなり. Entre les històries de l’antigor com la que s’explica ací, n’hi ha de cert insòlites que expressen sentiments mitjançà l’inescrutable fat i que un no pot deixar de considerar sens l’emoció de tots els anys passats. Un Gran Conseller tenia dues filles que havien crescut certament en bellesa gens inferior a aquelles que es descriuen en les històries. El pare i la mare traspassaren l’un rere l’altre i llavors les noies passaren tot el temps en la desolada casa pairal sens ni una dida que les fes costat. Només amb la companyia de dues joves dites Jijû i Ben que les atenguessin habitualment i menaven una existència solitària en el vell casalot, cada vegada més allunyades de la societat. Un tinent, fill del general de la Secció Dreta de la Guàrdia Imperial, havia sabut d’elles i les havia festejat amb molt d’afany, emperò, elles no ho havien pas considerat i mai no havien fet cas de ses lletres. Una tal dama Shôganon, una noia de companyia que les atenia, era molt exaltada, i sens dir res a ningú, portà el tinent a les cambres de les dues germanes. Com des del començament ell tenia preferència per la gran la prengué en braços i la portà rere una estrada encortinada. Son esbalaïment fou el natural en aquests casos i no cal escriure res. Ell la trobà més captivadora del que s’havia afigurat, en fou commoguti continuà visitant-la molt en secret. Son pare se n’assabentà. - Considerant llur posició social no hi ha res a dir, mes per què en un lloc tan depriment? Li digué enravenat. De resultes d’açò deixà d’anar-hi tan sovint. Per un temps ella tampoc no féu per a veure’l, emperò, quan de temps continuaria allò d’aquella manera? Ella es consolà afigurant-se que allò era inevitable i cosa del fat. S’hi amollà, l’acceptà, i tot fou més entendridor. - - - - - - 1 – (402-01) Referència al poema del Shûîwakashû (拾遺和歌集卷第十五) : Autor :源景明 (Minamoto no Kageakira, ¿-?) 女のもとに罷りけるをもとのめのせいし侍りけば: 風をいたみ思はぬ方に泊する蜑の小舟もかくや侘ぶらむ . o0o

堤中納言物語 -28- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 六 貝合わせ EL CONCURS DE PETXINES

疾く歸りて、 　「いかでこれを勝たせばや。」 と思へど、晝は出づべき方もなければ、すゞろに能く暮見して、夕霧に立ち隱れて紛れ出でてぞ、えならぬ洲濱の三まがりなるを、空竅(うつぼ)に作りて、いみじき小箱をすゑて、いろ〳〵の貝をいみじく多く入れて、上には白銀・こがねの蛤、虚貝(うつせがひ)などを隙なく蒔かせて、手はいと小さくて、 　しら浪に心を寄せて立ちよらばかひなきならぬ心寄せなむ とて、ひき結びつけて、例の隨身に持たせて、まだ曉に、門のわたりを佇めば、昨日の子しも走る。うれしくて、 　「かうとばかり聞えねよ。」 とて、懷よりをかしき小箱を取らせて、 　「誰がともなくてさし置かせて來給へよ。さて今日のあり樣を見せ給へよ。さらば又々も。」 と言へば、いみじく喜びて、 　「唯ありし戸口、そこはまして今日は人もやあらじ。」 とて入りぬ。洲濱、南の高欄に置かせてはひりぬ。やをら見通したまへば、唯同じ程なる若き人ども、二十人ばかりに裝束(さうぞ)きて、格子あげそゝくめり。この洲濱を見つけて、 　「あやしく。誰がしたるぞ、〳〵。」 といへば、 　「さるべき人こそなけれ。おもひ得つ。この昨日の佛のし給へるなめり。あはれにおはしけるかな。」 と、喜び騷ぐさまの、いと物狂ほしければ、いとをかしくて見て歸り給へりとや。 “Si pogués tornar-me'n immediatament i fer alguna cosa perquè guanyés!” pensà el tinent, emperò, no hi havia manera d'eixir a ple migjorn, amagat per la boirina del vespre ja s'escapoliria. Prengué una plata on hi havia un paisatge exquisidament ben fet que representava un litoral amb tres cales. En un clot a la sorra hi ficà una preciosa caixeta que omplí amb un munt d'esplèndides petxines assortides i damunt hi escampà tot de cloves de cloïsses i caragoles de mar. Amb lletra menuda féu un poema que lligà a la plata : Si us confieu i en les blanques ones oferiu el cor que sigui amb l'ajuda només de les petxines. Encara era de matinada i mentre voltava per l'entrada principal amb son escorta habitual, la nena que havia conegut el jorn abans corria per allà i en fou molt content. – Té, no t'he enganyat! I del vestit tragué una preciosa caixeta que li’n donà. – Porta aquesta plata dintre i dona-ho a alguna dama de companyia sens que ningú no sàpiga de qui és. Deixa'm veure què passa avui. Si m'ajudes n'hi haurà més, força més. I era tan contenta que només pogué dir ; – La mateixa porta on vau ésser ahir. Avui no hi ha tanta gent. I anà cap a dintre. El tinent féu posar la plata a un racó que donava al sud i es ficà al seu lloc. Aguaità en silenci i veié només unes vint noietes de la mateixa edat que s'afanyaven abillades de manera formal en aparença alçant els reixats. – Qui ha fet açò? Qui ho ha fet? - digueren sorpreses. – Ningú no ho ha pogut fer. Ara hi caic! Sembla cosa del Buda d'ahir. S'ha compadit de nosaltres! I eren tan excitades que ballaren com si s'haguessin trastornat, i ell ho esguardà ben entretingut. o0o

堤中納言物語 -27- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 六 貝合わせ EL CONCURS DE PETXINES

このありつる童、 　「東の御方渡らせ給ふ。それ隱させ給へ。」 と言へば、塗り籠めたるところに、皆取り置きつれば、つれなくて居たるに、初めの君よりは、少しおとなびてやと見ゆる人、山吹・紅梅・薄朽葉、あはひよからず著くだみて、髪いと美しげにて、長(たけ)に少し足らぬなるべし。こよなく後れたりと見ゆ。 　「若君の持ておはしつらむは、など見えぬ。『かねて覓めなどはすまじ。』と、たゆめたまふにすかされ奉りて、萬はつゆこそ覓め侍らずなりにけれど、いと悔しく、少しさりぬべからむものは、分け取らせ給へ。」 など言ふさま、いみじうしたり顔なるに、にくくなりて、「いかで此方(こなた)を勝たせてしがな。」と、そゞろに思ひなりぬ。 　この君、 　「こゝにも外(ほか)までは覓め侍らぬものを。我が君は何をかは。」 と答(いら)へて、居たるさま、うつくしう、うち見まはして渡りぬ。このありつるやうなる童、三四人ばかりつれて、 　「我が母の常に讀みたまひし觀音經、わが御前(おまへ)負けさせ奉り給ふな。」 と、唯この居たる戸のもとにしも向きて、念じあへる顔をかしけれど、「ありつる童や言ひ出でむ。」と思ひ居たるに、立ち走りてあなたに往ぬ。いとほそき聲にて、 　かひなしとなに歎くらむしら浪も君がかたには心寄せてむ といひたるを、さすがに耳疾く聞きつけて、 　「今かたへに聞き給ひつや。」 　「これは、誰がいふにぞ。」 　「觀音の出で給ひたるなり。」 　「嬉しのわざや。姫君の御前に聞えむ。」 と言ひて、然(さ)言ひがてら、恐ろしくやありけむ、連れて走り入りぬ。 　「ようなき事を言ひて、このわたりをや見顯はさむ。」 と、胸つぶれてさすがに思ひ居たれど、唯いと慌しく、 　「かう〳〵念じつれば、佛の宣ひつる。」 と語れば、「いと嬉し。」と思ひたる聲にて、 　「實かはとよ。恐ろしきまでこそ覺ゆれ。」 とて、頬杖つきやみて打ち赤みたるまみ、いみじく美しげなり。 　「いかにぞ、この組入(くみいれ)の上よりふと物の落ちたらば、實の佛の御(おん)功徳とこそは思はめ。」 など言ひあへるは、をかし。 La nena coneguda del tinent digué : – Ve la mestressa de la banda de llevant, amagueu açò! Una vegada posat tot en un recambró, com si res no hagués passat, entrà una persona que semblava una mica més gran que la primera dama, amb una pila de colors mal conjuminats, groc, vermell pruna i verd pàl·lid, i una cabellera preciosa, gairebé tan llarga com alta era. D'ambdues ella era molt inferior. – Per què no puc veure allò que el jove senyor ha portat? M'heu enganyat i m'ha fet deixar de cercar-ne completament tot dient que no calia, i ara no en tinc gens! És vexant . Estaria bé que en compartíssiu algunes amb mi - digué tota complaent. El tinent ho trobà cruel i pensà, sens adonar-se, que ii agradaria fer el que fos perquè ella guanyés. – Què voleu dir damisel·la? Ningú de nosaltres no n'ha cercat en lloc contestà des d'on seia encantadora. L'altra mirà al voltant i es retirà. Tres o quatre nenes semblants a aquella que havia portat allà el tinent s'aplegaren. – Per l'Escriptura Kannon (3) que la mare sempre llegia, que la nostra mestressa no perdi! Com eren davant de la porta on ell s'amagava, el tinent trobà llurs rostres encisadors mentre pregaven totes juntes, mes pensà que la nena que coneixia podria haver-l'ho delatat, llavors la nena s'alçà i eixí. Ell recità amb veu molt baixa : En va ton neguit per no haver petxines? Les blanques ones les duran a ta platja amb l'amor que et tenen. Després de tot elles ho sentiren. – Heu sentit una veu ara mateix allà? – Qui podria ésser? – Kannon ha vingut! Fet benaurat! Diguem-ho a la damisel·la. Espantades potser d'allò que parlaven corregueren cap a dintre. “Ha estat malaguanyat parlar, ara em podrien trobar.” pensà alterat, emperò, tot i ésser amoïnat elles només parlaren molt excitades d'allò que havia passat. Ho explicaren a la damisel·la que contestà amb un to de veu de molta complaença : – Espero que sigui cert! Només de pensar-ho fa estremir! Quan alçà el rostre d'entre ses mans veure-li les senyals vermelles que hi tenia era una visió captivadora. – Què en penseu, eh? Si del sostre caigués per atzar alguna cosa, creuríem que és una mostra de la bondat del Buda veritable. I així parlaren de manera encantadora. - - - - - - 03 – (400 – 10) Kannon (観音). Deïtat budista, Bodhisattva, molt venerada com a deessa de la compassió, El nom significa “Aquella que escolta els plors del món”. o0o

堤中納言物語 -26- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 六 貝合わせ EL CONCURS DE PETXINES

十四五ばかりの子ども見えて、いと若くきびはなるかぎり十二三ばかり、ありつる童のやうなる子どもなどして、殊に小箱に入れ、物の蓋に入れなどして、持ち違(ちが)ひ騷ぐなかに、母屋の簾に添へたる几帳のつま打ち上げて、さし出でたる人、僅に十三ばかりにやと見えて、額髪のかゝりたる程より始めて、この世のものとも見えず美しきに、萩重(はぎがさね)の織物の袿、紫苑(しをん)色など押し重ねたる、頬杖(つらづゑ)をつきて、いと物悲しげなる。「何事ならむ。」と、心苦しく見れば、十ばかりなる男に、朽葉の狩衣・二藍の指貫、しどけなく著たる、同じやうなる童に、硯の箱よりは見劣りなる紫檀の箱のいとをかしげなるに、えならぬ貝どもを入れて持て寄る。見するまゝに、 　「思ひ寄らぬ隈なくこそ。承香(そきやう)殿の御方などに參り聞えさせつれば、『これをぞ覓め得て侍りつれ。』と侍從の君の語り侍りつるは。大輔の君は、藤壺の御方より、いみじく多く賜はりにけり。すべて殘る隈なくいみじげなるを、『いかにせさせ給はむずらむ。』と、道のまゝも思ひまうで來つる。」とて、顔もつと赤くなりて言ひ居たるに、いとゞ姫君も心細くなりて、「なか〳〵なる事を言ひ始めてけるかな。いと斯くは思はざりしを。こと〴〵しくこそ覓め給ひぬれ。」と宣ふに、 　「などか覓め給ふまじき。上は、内大臣殿のうへの御許までぞ、請ひ奉り給ふとこそは言ひしか。これにつけても、母のおはせましかば、あはれ、かくは。」 とて、涙も墜しつべき氣色ども、をかしと見る程に............. Veié unes dotze o tretze noies molt joves i delicades, d'entre catorze i quinze anys, amb nenes com aquella amb qui havia fet coneixença, que portaven enmig d'enrenou capsetes amb les tapes a l'inrevés plenes de petxines. Inclinada des de la cantonada d'una cortina, repenjada sobre la persiana de la cambra principal hi havia una noieta de només tretze anys, Començant per la forma com li penjaven els cabells era d'una bellesa mai no vista en aquest món. Sobre una roba de teixit verdós duia un vestit de color porpra. Era amb la barbeta sobre ses mans i semblava molt trista. – Què li passarà? Quina pena! – Es digué mentre la mirava quan entrà un noiet d'uns deu anys, amb un vestit de caçador de color verd pàl·lid, amb pantalons violats, tot posat de manera descurada. Era amb un altre noi de la mateixa edat que portava una capseta de color rosat més petita que una pedra de tinta, molt bonica, amb unes petxines extraordinàries, i s'aproparen al lloc on hi havia la noia. Mentre les hi ensenyava digué : – Creu-me, he mirat per tot arreu. He anat al Sokyôden (2) i ho he explicat, i mira les que he aconseguit d'allà, mes, segons allò que la dama Jijû, la dama Tayû n'ha rebut un bon grapat de la dama del Fujitsubo. Sembla que ho estant fent molt bé, no deixen ni un racó on mirar! De camí a casa pensava en què faries. La cara d'ella es posà vermella mentre li parlava, cada vegada més desanimada. – Tant de bon no me n'haguessis parlat, no creia pas que fóra així. I ara em dius que n'estan cercant de manera tan exagerada! – Per què no n'haurien de cercar així? Es diu que la senyora ha enviat algú per a demanar-ne inclús a l'esposa del ministre de palau! Si la mare fos viva açò no passaria! Veure'l a punt de vessar llàgrimes era ullprenedor. - - - - - - 02 – (398 – 24) Sokyôden (承香殿) i Fujitsubo (藤壺) eren dues residències on vivien les esposes de l'emperador o del príncep hereu. o0o