徒然草 - 74 - - - Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -74-

蟻の如くに集りて、東西にいそぎ南北に走る。貴（たか）きあり、賎しきあり、老いたるあり、若きあり、行く所あり、歸る家あり、夕にいねて朝に起く。營む所何事ぞや。生を貪り利を求めてやむ時なし。身を養ひて何事をか待つ、期（ご）するところ〔必ず來るもの〕たゞ老（おい）と死とにあり。その來る事速かにして、念々の間〔一刹那一刹那とすぎゆく間〕に留まらず。これを待つ間、何の樂しみかあらむ。惑へるものはこれを恐れず。名利に溺れて、先途〔到著點、死して行く先〕の近きことを顧みねばなり。愚かなる人はまたこれをかなしぶ。常住〔永久不變〕ならむことを思ひて、變化（へんげ）の理を知らねばなり。 Com formigues van plegats, acuitant-se est i oest, corrent sud i nord, els poderosos i els humils. N’hi ha de vells i n’hi ha de joves. Hi ha llocs on anar i llars on tornar. Dormen de nit i es lleven de matí. Què és tanta activitat? Sens aturall llur cobejança per a una llarga vida i profits. Què espereu procurant tant per la vostra salut? Allò que ens espera és només la vellesa i la mort que s’atansa de pressa i sens ni aturar-se un instant. Quin gaudi haurem mentre esperem? Aquells que són seduïts pels afers del món no ho temen pas. Aquell que té dèria de fama i fortuna no s’adona que la fi és propera. El neci també açò l’angoixa delerós de la vida eterna, ignorant la llei immutable del canvi. - - - o0o

徒然草 - 73 - - - Tsurezuregusa -- - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -73- - - -

世にかたり傳ふる事、誠は愛なきにや、多くは皆虚言（そらごと）なり。あるにも過ぎて、人はものをいひなすに、まして年月すぎ、境も隔たりぬれば、いひたき侭に語りなして、筆にも書き留めぬれば、やがて定りぬ。道々のものの上手のいみじき事など、かたくななる人〔頭の惡い理解のない人〕の、その道知らぬは、そゞろに神の如くにいへども、道知れる人は更に信も起さず。音にきくと見る時とは、何事も變るものなり。かつ顯はるゝ〔一方から顯はれる〕も顧みず、口に任せていひちらすは、やがて浮きたることと聞ゆ。又我も實しからずは思ひながら、人のいひし侭に、鼻の程をごめきて言ふは、その人の虚言にはあらず。げに＼／しく、所々うちおぼめき〔わざと所々をあいまいにして〕、能く知らぬよしして、さりながら、つま＼〃／合せて語る虚言は、恐ろしき事なり。わが爲面目（めんぼく）あるやうに言はれぬる虚言は、人いたくあらがはず、皆人の興ずる虚言は、一人さもなかりし物といはむも詮なくて、聞き居たる程に、證人にさへなされて、いとゞ定りぬべし。とにもかくにも虚言多き世なり。唯常にある、珍しからぬ事の侭に心えたらむ、よろづ違ふべからず。下ざまの人のものがたりは、耳驚くことのみあり。よき人はあやしき事を語らず。かくはいへど、佛神の奇特（きどく）、權者（ごんじゃ）〔神佛が衆生濟度のため此世にかりに出現せる者の意〕の傳記、さのみ信ぜざるべきにもあらず。これは世俗の虚言を懇に信じたるも、をこがましく、「よもあらじ。」などいふも詮なければ、大方は眞しくあひしらひて、偏に信ぜず、また疑ひあざけるべからず。 - - - Moltes de les coses que sentim no són certes, potser perquè la veritat no és interessant? La gent fins i tot exigeix fets que han passat i que amb el temps i la distància són propensos a inventar a gust, i quan són escrits aviat són acceptats. D’aquells que són notables en diverses formes d’art, els ignorants, que res no saben d’art, en parlen a l’atzar com si fossis déus, emperò, aquells que són coneixedors no ho creuen pas. Les coses són diferents quan un veu allò del qual n’ha sentit parlar. - - - Quan algú parla sens reflexionar de qualsevulla cosa que li passa pel cap aviat se sap que allò són falsies. Amb tot, quan un mateix pensa en alguna cosa que sap que no és certa i ho explica com si li ho haguessin dit, se li arronsa el nas en una ganyota (138), com si la mentida no fos seva. Tota vegada, quan algú diu una mentida i omet, a consciència, algunes parts i amb tota mena de detalls açò fa basarda. Ningú no discuteix gens quan una mentida ens és de profit. Quan algú s’entreté escoltant una mentida i algú creu que seria debades ésser l’únic en discutir que no ha estat així, mentre ho escolta sens dir res, tot i que en podria ésser testimoni, açò passa com a veritable. - - - En qualsevol cas, el món és ple de mentides. Millor acceptar que res no és estrany i que tot és normal. Les històries que un escolta de la gent de classe baixa són sorprenents. L’home ben educat no explica coses misterioses. - - - Amb açò, no vull dir de no creure pas en els miracles dels budes i dels déus o en les reencarnacions dels sants. És estúpid creure a ple les mentides populars, emperò, no criticar-ho dient que “no són possibles”. En general, tractem-ho com si fos veritable sens creure-hi de debò, ni tampoc escarnir-ho. - - - - - - - - - 138 – (129 – 12) Frase copiada del Genji Monogatari (源氏物語), capítol no. 02 : Hahagiri (帚木). o0o

徒然草 - 72 - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -72- - - -

賎しげなるもの。居たるあたりに調度の多き、硯に筆の多き、持佛堂〔佛像位牌など納めて置く所〕に佛の多き、前栽に石草木のおほき、家のうちに子孫（こうまご）のおほき、人にあひて詞のおほき、願文に作善〔自分のした善行、例へば佛像供養、經典書寫の事など書き列ねること〕おほく書き載せたる。おほくて見苦しからぬは、文車〔下に車をつけた持ち運びの容易くできる書棚〕の文、塵塚〔ごみため〕のちり。 - - - Coses de mal gust : - - - Massa coses al lloc on la gent s’asseu. Massa pinzells al costat de la tinta. Massa budes al lloc de les pregàries. Massa pedres i plantes al jardí. Massa infants a casa. Massa paraules quan ens trobem amb algú. Massa benmereixements al fer una petició. - - - Coses que àdhuc per massa no són de malveure, com un carretó de llibres (137), massa brossa al brossador.- - - - - - - - - 137 – (129 – 08) Furuguma no fumi. Un carretó per a traslladar llibres. - - o0o

徒然草 - 71 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -71- - - -

名を聞くより、やがて面影はおしはからるゝ心地するを、見る時は、又かねて思ひつるまゝの顔したる人こそなけれ。昔物語を聞きても、この頃の人の家のそこ程にてぞありけむと覺え、人も今見る人の中に思ひよそへらるゝは、誰もかく覺ゆるにや。またいかなる折ぞ、たゞ今人のいふことも、目に見ゆるものも、わが心のうちも、かゝる事のいつぞやありしがと覺えて、いつとは思ひいでねども、まさしくありし心地のするは、我ばかりかく思ふにや。- - - Quan sento el nom d’una persona a l’instant tinc la sensació d’afigurar-me’n les faccions i quan li veig el rostre no s’assembla pas a allò que m’havia imaginat. - - - També quan escolto històries d’antic imagino com eren els habitatges d’aquell temps i també conformo aquella gent amb les persones d’ara. Em pregunto si hom també ho fa. - - - També m’ha passat, en altres ocasions, que algú ha dit quelcom o ha vist alguna cosa que penso ja ha passat abans, emperò, no puc recordar quan succeí, tot i que tinc la sensació de que així fou. Sóc l’únic en pensar d’aquesta mena? - - - o0o

徒然草 - 70 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -70- - - -

玄應の清暑堂〔宮中豐樂院の後の殿〕の御遊に、玄上は失せにしころ、菊亭の大臣〔藤原兼季、西園寺公相の孫〕、牧馬〔（＊玄上と）共に琵琶の名器〕を彈じ給ひけるに、座につきてまづ柱（ぢゅう）をさぐられたりければ、ひとつ落ちにけり。御ふところに續飯（そくひ）をもち給ひたるにて付けられにければ、神供（じんぐ）の參るほどに、よく干て事故（ことゆゑ）なかりけり。いかなる意趣〔遺恨〕かありけむ、物見ける衣被（きぬかづき）（＊原文ルビ「きぬかつぎ」）の、よりて放ちて、もとのやうに置きたりけるとぞ〔顔かくせる婦人の所爲たる事を説明してある〕。 - - - A l’era de Gen-Ô (134) es féu un concert al palau de Seishô després d’haver desaparegut el famós “biwa” Genzô (135). El ministre del Pavelló del Crisantem (136) s’assegué per a tocar el “biwa” dit Bokuba. Primer de tot mentre mirava que tots els trastos fossin a lloc en caigué un. D’una butxaca es tragué una mica de pasta d’arròs que portava i l’enganxà. Mentre s’assecava es feren les ofrenes als déus. No hi hagué cap destorb. - - - Potser per un greuge, una dona amb un mantell de seda amb caputxa s’apropà al “biwa”, arrencà el trast i el tornà a posar com estava abans. - - - - - - - - - 134 – (126 – 01) Era de Gen-Ô (元応) : període que va des de l’any 1391 fins al 1321. No obstant això, el fet que s’explica va passar l’any 1318. - - - 135 – (126 – 03) Genjô (玄上), nom d’un famós “biwa” (琵琶) : instrument semblant a un llaüt. - - - 136 – (126 – 04) Kikutei no Otodo (菊亭の大臣) era Fujiwara no Kanesue (藤原兼季, 1284-1339). També un famós intèrpret de “biwa”. - - - o0o

徒然草 - 69 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -69- - - -

書寫の上人〔播磨書寫山に居た性空、橘善根の子〕は、法華讀誦の功積りて、六根淨〔六根、眼、耳、鼻、舌、身、意の清淨なること〕にかなへる人なりけり。旅の假屋に立ち入られけるに、豆の殻〔此の豆殻の話は支那七歩の詩から出て居る。魏文帝弟曹植を召し七歩の中に詩を作らせ、出來ねば殺すと云つた。その時曹植の詩「煮レ豆持作レ羹、漉レ■（豆＋支：：：大漢和に無し）（＊鼓）以爲レ汁、黄在2釜下1燃、豆在2釜中1泣、本自2同根1生、相煎何太急。」〕を焚きて豆を■（煮の脚を「火」に作る：：：大漢和57153）ける音の、つぶ＼／と鳴るを聞きたまひければ、「疎からぬ己等しも、うらめしく我をば■（煮の脚を「火」に作る：：：大漢和57153)て、辛（から）き目を見するものかな。」といひけり。焚かるゝ豆がらのはら＼／と鳴る音は、「わが心よりする事かは。燒かるゝはいかばかり堪へがたけれども、力なきことなり。かくな恨み給ひそ。」とぞ聞えける。- - - L’home virtuós de la muntanya de Shôsha (132), per les benmereixences en ses exhaustives lectures del sutra del Lotus (133), havia assolit la purificació dels sis sentits. - - - Una vegada, de viatge, s’aturà en un hostal on eren cuinant mongetes en un foc fet amb les clofolles i sentí que el soroll del crepitar de les flames parlava així : - - - - Cruels que sou! A nosaltres que no us som pas estranyes ens feu passar per l’agonia d’ésser cremades!- - - I les clofolles petant en el foc contestaren : - - - - Per cas ho fem de cor? Cremar ens és insuportable, emperò, no hi podem fer res. No ens blasmeu així!- - - - - - - - - 132 – (125 – 01) L’home virtuós de Shôsha (書寫の上人) era Shôku Shônin (性空上人, 928-1007), un asceta que volia assolir la il·luminació per la purificació mitjançà pràctiques austeres eliminant la seva dependència dels sis òrgans sensorials segons la doctrina budista : ulls, orelles, llengua, nas, cos i ment. - - - 133 – (125 – 02) Referència al “MyôKôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus del sublim Dharma, generalment abreujat “ Hôkkekyô” (法華經) : Sutra del Lotus. En sànscrit : Saddharma Puṇḍarīka Sūtra i en xinès : Miàofǎ Liánhuā Jīng (妙法蓮華經 ). Un petit resum d'aquest sutra sobre el qual hi ha biblioteques senceres dedicades a la seva exegesi. Probablement va ser compilat durant el primer segle d.e.c., uns 500 anys després del Parinirvana (el darrer nirvana) de Buda, i que no és inclòs en el corpus més antic de les escriptures budistes lligades històricament a la vida de Buda. El sutra pretén ser un dels discursos fets per Buda cap al final de la seva vida. La tradició diu que una vegada escrit va ser guardat durant 500 anys al reialme dels dracs (Nagas), sent posteriorment introduït en el món dels humans. És potser el sutra més conegut i el text està expressat en forma de paràboles, fet que el va popularitzar. - - - o0o

徒然草 - 68 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -68- - - -

筑紫に、なにがしの押領使〔數郡の領守で該地方の惡人鎭定の役人〕などいふやうなる者のありけるが、土大根（つちおほね）〔大根〕を萬にいみじき藥とて、朝ごとに二つづゝ燒きて食ひける事、年久しくなりぬ。ある時、館（たち）のうちに人もなかりける隙（ひま）をはかりて、敵襲ひ來りて圍み攻めけるに、館の内につはもの二人出できて、命を惜しまず戰ひて、皆追ひかへしてけり。いと不思議におぼえて、「日頃こゝにものし給ふとも、見ぬ人々のかく戰ひしたまふは、いかなる人ぞ。」と問ひければ、「年來（としごろ）たのみて、あさな＼／めしつる土大根らに候。」といひて失せにけり。深く信を致しぬれば、かゝる徳もありけるにこそ。 - - - A Tsukushi (131) hi havia un determinat inspector del govern que creia que els naps ho guarien tot i durant molts anys en menjà dos rostits tots els matins. - - - Una vegada, tot aprofitant que no havia ningú a la seu del govern, forces enemigues encerclaren i atacaren el lloc. Llavors aparegueren dos soldats de dintre que lluitaren desatents de llurs pròpies vides i els foragitaren. - - - L’inspector preguntà molt admirat : - - - - Fins avui no ho recordo pas haver vist ací ningú que lluités d’aquesta manera. Qui sou? - - - I ells contestaren : - - - - Som els naps que cada matí, des de fa anys, ens feu la fidúcia d’esmorzar-nos. - - - I desaparegueren. - - - Una fe pregona és també un virtut. - - - - - - - - - - 131 – (123 – 01) Tsukushi (筑紫) era el nom antic de Kyûshû (九州), la tercera illa més gran del Japó. - - - o0o

徒然草 - 67 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -67- - - -

賀茂の岩本、橋本〔共に上賀茂神の側にある社〕は、業平、實方〔藤原實方、家時の子、左近中將〕なり。人の常にいひ紛へ〔混同して云ふこと〕侍れば、一とせ參りたりしに、老いたる宮司の過ぎしを、呼びとゞめて尋ね侍りしに、「實方は御手洗〔神社前の川或は泉、参詣人の手を洗ふ所〕に影のうつりける所と侍れば、橋本やなほ水の近ければと覺えはべる。吉水の和尚（くゎしゃう）〔慈鎭和尚の事、東山吉水に居たからかく云ふ。關白忠通の子〕、 - - - 月をめで花をながめし古のやさしき人はこゝにあり原 - - - - - - と詠みたまひけるは、岩本の社とこそ承りおき侍れど、おのれらよりは、なか＼／御存じなどもこそさぶらはめ。」と、いと忝（うや＼／）しくいひたりしこそ、いみじく覺えしか。 - - - 今出川の院の近衞〔今出川院は龜山帝の中宮嬉子、夫に仕へた近衞と云ふ女房〕とて、集どもにあまた入りたる人は、若かりける時、常に百首の歌を詠みて、かの二つの社の御前に、水にて書きて手向けられけり。誠にやんごとなき譽ありて、人の口にある歌おほし。作文詩序などいみじく書く人なり。- - - Els santuaris d’Iwamoto i de Hashimoto a Kamo són dedicats a Nariwara i a Sanekata (127). - - - Un any hi aní, i com tothom confon quin santuari es dedicat a qui, preguntí a un clergue ancià que passava per allà i em digué : - - - - Sembla que el dedicat a Sanekata és en el lloc on la gent el venera i es renta les mans en el rierol davant de la capella i, on es diu, que reflecteix son ànima. Llavors, crec que és el de Hashimoto perquè és aquell que està més a prop de l’aigua. L’abat Yoshimizu composà (128) : - - - Amant la lluna - - - Embadalit amb les flors - - - Des de l’antigor - - - El molt noble i gentil - - - Ariwara és aquí. - - - He sentit dir que és al santuari d’Iwamoto, emperò, vós sembleu potser més informat que no pas jo mateix. Magnífica sa manera tan respectuosa de parlar-me. - - - La dama Konoe (129) era al servei de la princesa d’Imadegawa (130) i autora de nombrosos poemes que són aplegats em les antologies imperials. De jove composava series de cent poemes amb tinta que diluïda en l’aigua del rierol que flueix davant dels dos santuaris, manuscrits que després oferia als santuaris. Fou molt reconeguda i ses poemes eren en boca de tothom. Composà també de manera esplèndida poesia xinesa i pròlegs per a antologies poètiques. - - - - - - - - - 127 – (121 – 02) Ariwara no Narihira (在原業平朝臣,825-880). Coneixem la seva fama però molt poc de la seva vida i la llegenda ha eclipsat els fets que van marcar la seva existència. - - - Molts dels seus poemes, i també d´altres autors, van ser el model de l´Ise Monogatari, sent-ne el protagonista i el prototipus del personatge principal de l´obra. Els seus poemes no són nombrosos, però la seva influència va ésser molt gran i el seu estil encara és admirat. - - - És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals” (Sanjûrokkasen – 三十六歌仙). - - - Fujiwara no Sanekata (藤原実方,? – 998). Poeta. Va morir durant el seu viatge com a governador a la província de Mutsu. - - - 128 – (122 – 07) Yoshimitsu no Kanshô (吉水の和尚) nom amb el qual era conegut el prior Jien (慈円, 1155-1225). - - - 129 – (122 – 10) La dama Konoe (近衞, ¿-?). Era filla de Takatsukasa Korehira (鷹司伊平, 1199-?). - - - 130 – (122 - 10) Princesa Imadegawa (今出川の院). Amb aquest nom era coneguda Kishi (嬉子, 1252-1318)), consort de l’emperador Kameyama (龜山帝, 1249-1305). - - - o0o

徒然草 - 66 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -66-

岡本關白殿〔藤原家平、家基の子〕、盛りなる紅梅の枝に、鳥一雙〔雉一番〕をそへて、この枝につけて參らすべき由、御鷹飼下毛野武勝（たけかつ）に仰せられたりけるに、「花に鳥つくる術知り候はず、一枝に二つつくることも存じ候はず。」と申しければ、膳部にたづねられ、人々に問はせ給ひて、また武勝に、「さらば汝が思はむやうにつけて參らせよ。」と仰せられたりければ、花もなき梅の枝に、一つをつけてまゐらせけり。武勝が申し侍りしは、「柴の枝、梅の枝、つぼみたると散りたるにつく。五葉〔五葉の松〕などにも著く。枝の長さ七尺、あるひは六尺、かへし刀五分に切る〔枝を斜に切りその先を又反對から五分だけ切る〕、枝のなかばに鳥をつく。著くる枝踏まする枝あり。しゞら藤〔つゞら藤〕の割らぬにて二所つくべし。藤のさきは、火うち羽（ば）のたけに比べて切りて、牛の角のやうに撓むべし。初雪のあした、枝を肩にかけて、中門より振舞ひてまゐる。大砌（おほみぎり）の石〔軒下の石〕を傳ひて、雪に跡をつけず、雨覆ひの毛〔雉の尾の附根の所にある毛〕を少しかなぐり〔むしる〕散らして、二棟の御所の高欄によせかく。祿をいださるれば、肩にかけて拜して退く。初雪といへども、沓のはなの隱れぬほどの雪にはまゐらず。雨覆ひの毛を散らすことは、鷹は弱腰を取ることなれば、御鷹の取りたるよしなるべし。」と申しき。花に鳥つけずとは、いかなる故にかありけむ。長月ばかりに、梅のつくり枝に雉をつけて、「君がためにと折る花は時しもわかぬ〔伊勢物語に「我が頼む君がためにと折る花は時しも分かぬものにぞありける」〕。」といへること、伊勢物語に見えたり。作り花は苦しからぬにや。 - - - Una vegada, el canceller Okamoto (125) envià a Shimotsukeno no Takekatsu, son falconer, una branca florida de prunera vermella i un parell de faisans demanant-li que els fermés a la branca. - - - - No sé pas com fermar faisans a una branca florida. Tampoc no tinc coneixements per a fermar-ne dos en una branca. - - - El canceller ho féu preguntar a son cuiner i a altra gent, i tornà a convocar Takekatsu : - - - - Doncs, ferm-los com a tu et sembli. .- - - Takekatsu en fermà un a una branca sens flors, ho presentà al canceller i li explicà : - - - - Es pot fermar un faisà a la branca d’un arbust o d’una prunera si té brots o si li han caigut les flors. Es pot també fermar a la branca d’un pi de cinc fulles. La branca hauria de tenir una llargària de set polzades, potser sis, i fer una tall en diagonal cap a avall i després torçar cap a amunt de l’altre costat amb una fondària de mitja polzada. El faisà s’ha de fermar all bell mig de la branca. A vegades se’l ferma pel cap i d’altres per les potes. L’au agafada per dos llocs amb una tija de glicina sencera. Els extrems de la tija s’han de torçar a la mateixa alçada que la punta de les plomes de l’ala i torçar-los perquè semblin les banyes d’un bou. La branca es portarà a l’espatlla el matí de la primera nevada i es passarà per la pòrta principal amb el cerimonial que escau. Es passarà pel camí empedrat per a no deixar petjades en la neu. Li arrencarà unes plomes de l’esquena i les escamparà per terra. S’arrepenjarà la branca a la balustrada del palau. Si se li ofereix una gratificació en forma de forma de roba de vestir, se la posarà a l’espatlla, farà una reverència i es retirarà. Tot i ésser la primera nevada, l’ofrena no es farà si la neu no cobreix la punta de les sabates. Les plomes escampades són per a semblar que el faisà ha estat pres per un falcó, que sempre els agafa per l’esquena. Per quina raó no es ferma un faisà a una branca florida? Una narració de l’Ise Monogatari (126) ens explica com algú fermà un faisà a una branca amb flors artificials : - - - Per a vós aquestes flors - - - Que us he collit - - - No saben d’estacions. - - - Per què les flors artificials no són pas adients? - - - - - - - - - 125 – (118 – 01) Okamoto no kampaku (岡本關白殿) era Fujiwara no Iehira (藤原家平, 1282 - 1324). Va ser canceller (kampaku) des del 1312 al 1315. - - - 126 – (119 -22) Referència a un poema de la narració no. 94 de l’Ise Monogatari (伊勢物語): - - - 昔、おほきおほいうちぎみと聞ゆるおはしけり。仕うまつるおとこ、九月許に、梅のつくり枝に雉をつけて奉るとて、 わがたのむ君がためにとおる花は時しもわかぬ物にぞ有ける - - - とよみて奉りたりければ、いとかしこくおかしがり給て、使に禄給へりけり。- - - Fou una vegada un home dit el Primer Ministre (1). Cap a la novena lluna un home que era al seu servei li oferí un faisà fermat a una branca artificial amb flors de prunera : - - - ---En vós confio i per açò són les flors que us he collit i de les estacions ben cert que res no saben. (2) (3) - - - L'oferiment amb els versos li fou plaent i recompensà el missatger. - - - - - - - - - (1) Era Fujiwara no Yoshifusa (藤原良房, 804-872). - - - (2) Poema anònim. KKS no. 866, amb alguna diferència. - - - (3) 時し (toki shi) : joc de paraules amb 雉 (kiji) : faisà. - - - De la meva traducció en aquest mateix blog. - - - o0o

徒然草 - 65 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -65- - - -

「このごろの冠（かぶり）は、昔よりは遙かに高くなりたるなり。」とぞ、ある人おほせられし。古代の冠桶〔冠の入物〕を持ちたる人は、端（はた）をつぎて今は用ふるなり。 - - - Avui els capells dels nobles de la cort són força més alts que abans. - - - La gent que tingui les capses antigues haurà d’afegir-hi alçada per a fer-les servir. - - - o0o

徒然草 - 64 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text.- - - -64- - - -

「車の五緒（いつゝを）〔車の簾の縁と編目の絲を被ふ革との間に同じ革で風帶二筋を垂れたもの〕は必ず人によらず、ほどにつけて極むる官位に至りぬれば乘るものなり。」とぞ、ある人おほせられし。 - - - Algú explicà : - - - - Un carruatge amb cinc corretges per a agafar-se no és, de fet, d’una classe social determinada. Qui hagi assolit la posició més alta dintre de son rang pot usar-lo. - - - o0o

徒然草 - 63 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -63- - - -

後七日〔朝廷で行はるゝ正月八日から七日間の佛會〕の阿闍梨、武者を集むる事、いつとかや盜人に逢ひにけるより、宿直人とてかくこと＼〃／しくなりにけり。一とせの相は、この修中に有樣にこそ見ゆなれば、兵を用ひむこと穩かならぬ事なり。- - - Des de quan s’apleguen soldats per a vetllar pel monjo gran mestre en els ritus de la Segona Setmana (123) és des que aparegueren uns lladres (124). Aquests soldats eren coneguts amb el nom parençós de “Guàrdia de nit”. - - - La benaurança de tot l’any és en aquests rituals i l’ús de soldats és d’amoïnament. - - - - - - - - - 123 – (116 – 01) 後七日. Eren unes cerimònies que es celebraven durant set dies començant des del dia vuitè de la primera lluna per demanar prosperitat pel país. - - - 124 – (116 – 04) Referència al Shiki Monogatari (四季物語), obra de Kamo no Chômei (鴨長明, 1153/1155 – 1216) on s’indica que això va passar l’any 1127. - - - o0o

徒然草 - 62 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text.- - - -62- - - -

延政門院〔悦子内親王、後嵯峨帝の女〕幼（いときな）くおはしましける時、院へ參る人に、御ことづてとて申させ給ひける御歌、 - - - ふたつ文字〔こ字〕牛の角文字〔い字〕直な文字〔し字〕ゆがみもじ〔く字〕とぞ君はおぼゆる - - - こひしく思ひまゐらせ給ふとなり。- - - Quan la princesa Ensei (121) era infant demanà a algú que anava al palau de l’emperador retirat que li lliurés aquest poema : - - - Mot amb dos traços - - - Mot amb les banyes d’un bou - - - Mot amb un sol traç - - - Mot amb bona traçada - - - Mon estima per a vós. (122) - - - I així deia com enyorava son pare. - - - - - - 121 - (115 – 01) La princesa Ensei (延政門院, 1259 – 1332) era filla de l’emperador Go-Saga (后嵯峨天皇, 1220 -1272). El seu nom laic era Esshi o Etsuko. Ensei era el seu nom budista. - - - 122 – (115 – 04) El poema és un acròstic. Les síl·labes inicials dels primers quatre versos són : ko-i-shi-ku (こ-ひ-し-く), que fan “estimat, enyorat, etc.” - - - o0o

徒然草 - 61 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -61- - - -

御産の時、甑〔蒸籠、飯をむす器具〕落す事は、定まれることにはあらず。御胞衣（えな）〔胎兒を包める膜、子が敷くため子敷と甑と同音で禁厭に用ゐたのだ。次の大原も大腹と通じ安産を望む心持だ〕滯る時の呪なり。滯らせ給はねばこの事なし。下ざまより事おこりて、させる本説〔正しき確かな據り所〕なし。大原の里の甑をめすなり。ふるき寳藏の繪に、賤しき人の子産みたる所に、甑おとしたるを書きたり。- - - El costum de llençar una topina (119) des de la teulada de palau al naixement d’una princesa no és una pràctica regulada. És una mena d’encanteri per a quan hi ha alguna dificultat per a gitar la placenta. Llevat d’aquests casos no es fa. - - - Aquest costum prové de les classes humils i no té cap fonament contrastat. - - - Aquestes topines es fan enviar des del poble d’Ôhara (129). - - - En una pintura conservada en una tresoreria antiga hi ha un home de classe humil llençant una topina durant el naixement d’un infant. - - - - - - - - - 119 – (113 – 02) Koshiki (甑) : topina per coure arròs al vapor. L’expressió “koshikiotosu” (甑落す) està relacionada amb el caràcter homòfon “koshi” (腰) : maluc, i amb el verb “otosu” (落す): deixar caure; és a dir : parir. - - - Algun traductor anglosaxó ha preferit no traduir aquesta narració tot indicant que el capítol “no és adient per a una traducció anglesa” . - - - N’hi ha hagut d’altres que en preferit traduir textos amb referències sexuals i a certes funcions fisiològiques en llatí. - - - 120 – (114 – 06) Ôhara (大原) aquí un topònim i homòfon amb “ôhara” (大腹) : panxa grossa. - - - o0o

徒然草 - 60 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text.- - - -60- -

- - 眞乘院〔仁和寺内の一坊、門主の隱居所〕に、盛親僧都とてやんごとなき智者ありけり。芋頭〔里芋の親〕といふものを好みて多く食ひけり。談義の座にても、大きなる鉢にうづたかく盛りて、膝もとにおきつゝ、食ひながら書をも讀みけり。煩ふ事あるには、七日（なぬか）二七日（ふたなぬか）など療治とて籠り居て、思ふやうによき芋頭をえらびて、ことに多く食ひて、萬の病をいやしけり。人に食はすることなし、たゞ一人のみぞ食ひける。極めて貧しかりけるに、師匠死にざまに錢二百貫〔一貫は一千文〕と坊ひとつを讓りたりけるを、坊を百貫に賣りて、かれこれ三萬疋〔一疋は十文、一貫は百疋と云ふ、三百萬疋（＊ママ）は三百貫。〕を芋頭の錢（あし）と定めて、京なる人に預けおきて、十貫づゝ取りよせて、芋頭を乏しからずめしけるほどに、また他用（ことよう）に用ふる事なくて、その錢（あし）皆になりにけり。「三百貫のものを貧しき身にまうけて、かく計らひける、誠にあり難き道心者（だうしんじゃ）なり。」とぞ人申しける。この僧都、ある法師を見て、しろうるり〔語調が何となく滑稽に聞え坊主らしく聞える出鱈目の綽號、語意を考證する必要はない。〕といふ名をつけたりけり。「とは何ものぞ。」と人の問ひければ、「さるものを我も知らず。もしあらましかば、この僧の顔に似てむ。」とぞいひける。この僧都、みめよく、力つよく、大食（たいしょく）にて、能書、學匠、辯説人にすぐれて、宗の法燈〔一宗の光明たる中心人物〕なれば、寺中にも重く思はれたりけれども、世を輕く思ひたる曲者〔こゝでは變物、ひねくれ者〕にて、よろづ自由にして、大かた人に隨ふといふ事なし。出仕して饗膳などにつく時も、皆人の前すゑわたすを待たず、我が前にすゑぬれば、やがて獨りうち食ひて、歸りたければ、ひとりついたちて行きけり。時非時〔僧は一日一食正午に食する、夫以外に晩食などするをかく云ふ。〕も人にひとしく定めて食はず、我が食ひたき時、夜中にも曉にも食ひて、ねぶたければ晝もかけ籠りて、いかなる大事あれども、人のいふこと聽き入れず。目覺めぬれば、幾夜もいねず。心をすまして嘯き〔こゝでは飄然として居る形容である、空うそぶく有樣。〕歩きなど、世の常ならぬさまなれども、人にいとはれず、よろづ許されけり。徳のいたれりけるにや。 - - - Al monestir de Shinô hi havia un abat de nom Jôshin el qual era molt sabent. Li agradaven molt els nyams i en menjava grans quantitats. Inclús durant ses lliçons sobre les escriptures religioses en tenia un topí ben ple al costat i se’ls menjava mentre llegia els textos sagrats. Quan queia malalt es recollia a la cel.la per a guarir-se durant una o dues setmanes i en menjava moltíssims, i així s’ho curava tot. No en donava mai a ningú, tots se’ls menjava ell sol. - - - Sempre havia estat molt pobre i al morir son mestre aquest li deixà dos-cents “kan” (117) i sa residència. Jôshin se la vengué per cent “kan”, i tots els tres-cents se’ls gastà en nyams. Els deixà en custòdia ca un amic de la capital el qual els hi enviava en lots de cent cada vegada, i d’aquesta manera no li’n mancaven mai. No es gastà els diner en cap altra cosa i així se li acabaren. - - - La gent digué : . . . - Un home pobre que rep tres-cents “kan” i en disposa d’aquesta manera ha d’ésser certament algú amb molta fe. - - - Una vegada, aquest abat veié un bonze i li posà el nom de “Shiroururi” (118). Quan li preguntaren què volia dir aquell nom ell contestà : - - - - No ho sé ni jo mateix. Mes, si això existís s’assemblaria a la cara d’aquest bonze! - - - L’abat era de bona parença, de forta constitució, gran menjaire, excel·lia en cal·ligrafia, en estudis religiosos i en retòrica. Al monestir se’l tenia en gran consideració, una llumenera de la secta, emperò, també com un excèntric, despreocupat dels afers del món, un esperit lliure que no obeïa res ni ningú. Àdhuc a l’hora de dinar després d’un servei religiós, seia a taula sens esperar ningú. Quan era servit començava a menjar tot seguit i quan volia tornar-se’n tot just s’alçava i sortia. No seguia els horaris dels àpats com els altres. Menjava quan li abellia, tan de nit com de matinada. Quan volia dormir es recloïa a la cel.la i encara que fós un afer important no escoltava res d’allò que li deien. Una vegada despert podia estar-se nits sens dormir, anava serè tot indiferent mentre cantava. - - - Era un home diferent, emperò, no era desagradós a ningú i li permetien tot. Potser perquè excel·lia en virtut? - - - - - - - - - 117 – (110 - ) Kan (貫). Un “kan” de monedes de coure (銭 – zeni) equivalia a uns 1000 “monme (匁) amb un pes de 3,75 grs. Les monedes tenien un forat quadrat al centre i se’n feien lligats de 100 o 1000 monedes.- - - 118 – (112 - 13 ) Shiroururi (しろうるり). De fet, es desconeix el seu significat. Shiro (白) vol dir “color blanc” i potser té alguna relació amb el color de la pell de la persona de la qual es parla. També podria estar relacionat amb “shirouri” (白瓜 ) : meló blanc. - - - o0o

徒然草 - 59 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -59- - - -

大事〔こゝでは佛道の修行〕を思ひたたむ人は、さり難き心にかゝらむ事の本意を遂げずして、さながら捨つべきなり。しばしこの事果てて、おなじくば彼の事沙汰しおきて、しか＼〃／の事人の嘲りやあらむ、行末難なく認め設けて〔よくとり調べ始末して〕、年ごろもあれば（＊ママ）こそあれ〔年來かうして居るのならば兎に角、僅な時間ですむのであるからの意。〕、その事待たむ程あらじ、物さわがしからぬやうになど思はむには、え去らぬ事のみいとゞ重なりて、事の盡くる限りもなく、思ひたつ日もあるべからず。おほやう人を見るに、少し心ある際は、皆このあらましにてぞ一期〔一生涯〕は過ぐめる。近き火などに逃ぐる人は、「しばし。」とやいふ。身を助けむとすれば、恥をも顧みず、財（たから）をも捨てて遁れ去るぞかし。命は人を待つものかは。無常の來ることは、水火の攻むるよりも速かに、遁れがたきものを、その時老いたる親、いときなき子、君の恩、人の情、捨てがたしとて捨てざらむや。 - - - Algú que prengui la gran decisió (116) per difícil que sigui d’abandonar aquest món, s’ha d’abstenir d’allò on hi ha posat el cor i deixar-ho tal com era. - - - Alguns pensaran : - - - - Espera’t una mica i acabar-ho. - - - - Tan se val per a esperar una mica més o menys. - - - - La gent se’m riurà si deixo les coses com estan. Ho disposaré de manera que tot sigui més fàcil cara al futur. - - - - Després de tant de temps m’esperaré fins a arranjar-ho, no cal acuitar-me. - - - I així els afers s’aniran apilant i no arribarà mai el jorn que un havia decidit. - - - En general, quan observo la gent, aquells que tenen poca activitat mental, me n’adono que molts passen la vida com si tinguessin tot el temps del món. - - - Quan hi ha foc i la gent s’enfuig, se li dirà que s’esperi una mica? Per a salvar-se un no tindrà cap vergonya en deixar els béns i escapolir-se. La vida no espera l’home. La mort ataca més de pressa que no pas l’aigua i el foc, i és més difícil defugir-se. Quan arribi aquell moment, no haurem d’abandonar, per difícil que sigui, els pares ancians, els infants, el favor de nostramo i l’afecte de la gent? - - - - - - - - - 116 – (108 – 01) 大事. Aquí es refereix al fet d’entrar en religió. - - - o0o

徒然草 - 58 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -58- - - -

「道心あらば住む所にしもよらじ、家にあり人に交はるとも、後世を願はむに難かるべきかは。」といふは、更に後世知らぬ人なり。げにはこの世をはかなみ、必ず生死を出でむと思はむに、何の興ありてか、朝夕君に仕へ、家を顧る營みの勇ましからむ〔氣が乘らうや〕。心は縁にひかれて移るものなれば、靜かならでは、道は行じがたし。その器（うつはもの）昔の人に及ばず、山林に入りても、飢をたすけ、嵐を防ぐよすがなくては、あられぬわざなれば、おのづから世を貪る〔人世の欲を思ふまゝに欲求する。〕（＊頭注脱字あり。補う。）に似たる事も、便りに觸れば、などか無からむ、さればとて、「背けるかひなし。さばかりならば、なじかは捨てし。」なんどいはむは無下の事〔此上ない惡いこと〕なり。さすがに一たび道に入りて、世をいとなむ人、たとひ望みありとも、勢ひある人の貪欲多きに似るべからず。紙の衾（ふすま）麻の衣、一鉢のまうけ〔僧は鐵鉢に食料を入れるから云ふ、一杯の食物の用意〕、藜の羮（あつもの）〔藜の吸物、粗食の意。韓愈の詩に「藜羮尚如レ此肉食安可レ營。」〕、いくばくか人の費（つひえ）をなさむ。もとむる所はやすく、その心早く足りぬべし。形に恥づる所もあれば、さはいへど、惡にはうとく、善には近づくことのみぞ多き。人と生れたらむしるしには、いかにもして世を遁れむ事こそあらまほしけれ。偏に貪ることをつとめて、菩提〔正しい佛教の悟り、飜譯名義集に「道之極者稱曰2菩提1。」〕に赴かざらむは、よろづの畜類にかはる所あるまじくや。 - - - Es diu : - - - - Mentre tinguis fe no importa on visquis. Pots tenir casa i barrejar-te amb la gent sens que açò sigui cap impediment per a pregar per a la vida futura. - - - Aquells que parlen així no en saben res de la vida futura. - - - Quan un s’adona de què aquest món és efímer i pensa en defugir el cicle de la vida i la mort, quin gaudi pot haver en servir son senyor matí i nit i posar el cor en els afers de la família? - - - El cor de l’home és influenciat per tot allò que l’envolta, i si no viu en pau no podrà seguir el camí de la virtut. - - - La gent d’avui no té la capacitat d’aquells de l’antigor. Es reclouen en muntanyes i boscos i si no poden assadollar la fam ni protegir-se de les tempestes ho troben insuportable. És natural que no puguin fer altrament que deixar-se emportar per la cobejança dels plaers d’aquest món. Així doncs, és absurd dir : - - - - És inútil rebel·lar-se contra el món. Per què, doncs, abandonar-lo? - - - Per tant, una vegada en el camí de Buda, cansats del món, tot i que encara es tinguin desitjos no s’assemblaran pas a la ben arrelada cobejança dels poderosos. - - - Quant li costa una flassada de paper, un vestit de cànem, una escudella per a l’arròs i una sopa de bledes? Allò que vol és fàcil d’haver i en serà prestament satisfet. .- - - - Com és avergonyit de son aparença (115) moltes vegades s’allunyarà del mal i s’aproparà a la bondat. És desitjable que essent de naturalesa humana volguéssim allunyar-nos del món. Si encegats per la cobejança descurem el camí de la salvació no som pas diferents de totes les altres bèsties. . . . - - - - - - 115 – (106 – 22) Es refereix a l’aspecte que té un bonze amb el cap afaitat i la roba de color negre. - - - o0o

徒然草 - 57 .- - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text. - - - -57- - - -

人のかたり出でたる歌物語の、歌のわろきこそ本意なけれ。すこしその道知らむ人は、いみじと思ひては語らじ。すべていとも知らぬ道の物がたりしたる、かたはらいたく〔傍で見て居ても氣の毒で〕聞きにくし。 - - - És descoratjador que en una reunió sobre poesia es parli de poemes dolents. Per pocs coneixements que es tinguin no s’hauria de dir que són de mereixement. - - - És ridícul i insuportable sentir algú parlar de coses de les quals no té coneixements. - - - o0o

徒然草 - 56 - ´ Tsurezuregusa´ - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -56- - - -

久しく隔たりて逢ひたる人の、わが方にありつる事、數々に殘りなく語り續くるこそあいなけれ。へだてなく馴れぬる人も、ほどへて見るは恥しからぬかは。次ざまの人〔身分のよくない人〕は、あからさまに〔一寸、かりそめ（＊に）〕立ち出でても、興ありつることとて、息もつぎあへず語り興ずるぞかし。よき人〔品格のよき人〕の物がたりするは、人あまたあれど、一人に向きていふを、自ら人も聽くにこそあれ。よからぬ人は、誰ともなく數多の中にうち出でて、見る事のやうに語りなせば、皆同じく笑ひのゝしる〔大聲あげて騒ぐ〕、いとらうがはし〔亂りがはし〕。をかしき事をいひてもいたく興ぜぬと、興なき事をいひてもよく笑ふにぞ、品のほどはかられぬべき。人の見ざま〔樣子〕のよしあし、才ある人はその事など定めあへるに、おのが身にひきかけていひ出でたる、いとわびし〔厭だ〕。 - - - És exasperant trobar-se amb algú que feia molt temps que no ens veien i comença a explicar-nos totes les coses que li han passat des de llavors. Encara que amb una persona que hi teniu molta relació si us trobeu després d’un temps, no sentireu una certa reserva? La gent vulgar, encara que surti poc de casa seva, ens explicarà molt complagut i sens aturador tot allò que li hagi passat. Quan una persona educada explica quelcom a algú, tot i haver-hi molta gent, hom l’escoltarà de mena. Els mal educats, sens adreçar-se a ningú en particular, començaran a parlar enmig de tothom de tot allò que veuen i tothom esclafirà de riure. Es valorarà certament la qualitat d’una persona quan diu una cosa entretinguda sens immutar-se, i se’n riurà quan diu coses sens importància. És molt desagradós quan s’avalua la bona o la mala aparença o la intel·ligència d’algú fent comparació amb aquell que parla. - - - o0o

徒然草 - 55 - - - Tsurezuregusa - - - . Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -55- - - -

家のつくりやうは夏をむねとすべし。冬はいかなる所にも住まる。暑き頃わろき住居（すまひ）は堪へがたきことなり。深き水は涼しげなし、淺くて流れたる、遙かに涼し。細かなるものを見るに、遣戸〔横に引いてあける戸〕は蔀の間〔格子のはまつた部屋〕よりもあかし。天井の高きは、冬寒く、燈くらし。造作〔家の建具類〕は用なき所をつくりたる、見るもおもしろく、よろづの用にも立ちてよし。」とぞ、人のさだめあひ侍りし。 - - - Quan es construeix una casa s’hauria de tenir present l’estiu. A l’hivern es pot viure en qualsevol lloc. La calor en una casa mal feta és insuportable. - - - L’aigua fonda no dona la sensació de frescor. L’aigua de sobrefaç flueix i és molt més fresca. - - - Per a mirar coses menudes, una porta corredissa és millor que una amb finestrons i frontisses. . . . Un sostre alt dona fred a l’hivern i hi calen llums. - - - Una casa amb espais sens usos determinats és agradosa de veure i hom en pot decidir l’esmerç que desitgi.- - - o0o

徒然草 - 54 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -54- - - -

御室〔仁和寺の事〕にいみじき兒のありけるを、いかで誘ひ出して遊ばむとたくむ法師どもありて、能あるあそび法師〔藝才があり人に興を添へ得る法師〕どもなど語らひ〔仲間にひき入れ〕て、風流の破籠（わりご）やうのもの〔中に隔てがあつて割つてある辨當の類〕、ねんごろに營み出でて、箱風情のものに認め入れて、雙（ならび）の岡〔御室にある丘陵〕の便りよき所〔都合のよい所〕にうづみおきて、紅葉ちらしかけなど、思ひよらぬさまにして、御所へまゐりて、兒をそゝのかし出でにけり。うれしく思ひて、こゝかしこ遊びめぐりて、ありつる〔例の、前に埋めた所を意味する。〕苔の筵に竝みゐて、「いたうこそ困じにたれ。あはれ紅葉を燒（た）かむ人〔白氏文集の「林間暖レ酒燒2紅葉1」の句意を採り、酒を暖めん人〕もがな。しるしあらむ僧たち、いのり試みられよ。」などいひしろひて、埋みつる木のもとに向きて、數珠（ずゝ）おしすり、印〔眞言宗の秘密法、指にて種々の形をして呪法とする。〕こと＼〃／しく結びいでなどして、いらなく〔勿體らしく、大仰に〕ふるまひて、木の葉をかきのけたれど、つや＼／〔とんと〕物も見えず。所の違ひたるにやとて、掘らぬ所もなく山をあされども無かりけり。埋（うづ）みけるを人の見おきて、御所へ參りたる間に盜めるなりけり。法師ども言の葉なくて、聞きにくくいさかひ腹だちて歸りにけり。あまりに興あらむとすることは、必ずあいなき〔面白味がない〕ものなり。 - - - A Omuro (113) hi havia un acòlit molt atractiu i els bonzes no sabien què fer per a temptar-lo perquè es divertís amb ells. - - - Demanaren ajut a altres bonzes més avesats en l’organització de festes, aprestaren una carmanyola molt parençosa amb bones menges i la posaren en una capsa que colgaren en un indret adient de Narabinooka. Ho taparen amb una escampadissa de fulles d’auró perquè ningú no se n’adonés de res, s’entornaren i convidaren al noi que els acompanyés.- - - Els bonzes s’entreteniren alegrois ací i allà, i estengueren una estoreta sobre la molsa del lloc on havien colgat la capsa. - - - - Ah! Estic baldat! - - - - Algú podria fer un foc amb les fulles d’auró (114)! - - - - A veure si fem una predicció amb nostre pregàries....... - - - Es posaren davant de l’arbre sota el qual havien colgat la capsa. Friccionaren llurs rosaris, fent signes màgics cargolant els dits de manera exagerada i escarbotaren entre les fulles caigudes, emperò, no hi trobaren res. Potser s’havien equivocat de lloc i no deixaren d’escarbotar per tota la muntanya, emperò, res de res. Algú els havia vist colgant la capsa i la robà mentre ells tornaven al temple. Els bonzes restaren una estona sens badar paraula, emperò, acabaren dient-se coses molt desagradoses, es barallaren i tornaren tots ben enfadats. - - - Qualsevol ardit massa enginyós acabarà en fallida. - - - - - - - - - 113 – (99 – 01) Omuro (御室) és un altre nom per designar el temple de Ninnaji (仁和寺). - - - 114 – (101 – 13) Referència a Hakushi Monjû (白氏文集) : L'antologia de Haku. Es tracta dels poemes de Haku Kyoi (白居易, 772-846), en la transcripció fonètica japonesa, també conegut com a Haku Rakuten (白楽天). A occident és més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga transcripció fonètica xinesa, Bai Juyi en l'actual. Va ser el poeta preferit de la societat japonesa de l’era Heian. Un dels poemes recollits explica que es pot escalfar el vi amb les fulles mortes d’auró. - - - o0o

徒然草 - 53 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -53- - - -

これも仁和寺の法師、童の法師にならむとする名殘とて、各遊ぶことありけるに、醉ひて興に入るあまり、傍なる足鼎〔足の三本ある鼎〕をとりて頭にかづき〔かぶる〕たれば、つまるやうにするを、鼻をおしひらめて、顔をさし入れて舞ひ出でたるに、滿座興に入ること限りなし。しばし奏でて後、拔かむとするに、大かた拔かれず。酒宴ことさめて、いかゞはせむと惑ひけり。とかくすれば、首のまはり缺けて血垂り、たゞ腫れに腫れみちて、息もつまりければ、うち割らむとすれど、たやすく割れず、響きて堪へがたかりければ、叶はで、すべき樣なくて、三足（さんぞく）なる角の上に帷子をうちかけて、手をひき杖をつかせて、京なる醫師（くすし）の許（がり）率て行きけるに、道すがら人の怪しみ見る事限りなし。醫師の許（もと）にさし入りて、むかひ居たりけむ有樣、さこそ異樣なりけめ。物をいふも、くゞもり聲〔含まれて不明瞭な言葉〕に響きて聞えず。かゝる事は書にも見えず、傳へたる教へもなしといへば、また仁和寺へかへりて、親しきもの、老いたる母など、枕上により居て泣き悲しめども、聞くらむとも覺えず。かゝる程に、或者のいふやう、「たとひ耳鼻こそ切れ失すとも、命ばかりはなどか生きざらむ、たゞ力をたてて引き給へ。」とて、藁の蒂（しべ）〔穂の心（＊ママ）〕をまはりにさし入れて、金を隔てて、首もちぎるばかり引きたるに、耳鼻かけうげ〔缺け穿たれ〕ながら、拔けにけり。からき命まうけて、久しく病み居たりけり. - - - Els religiosos del ja esmentat temple de Ninnaji feren una festa per un acòlit que es feia bonze, i en el divertiment, beguts, un d’ells agafà una olleta de tres peus i se l’encastà al cap. Se li travà al nas, l’empenyé cap avall cobrint-li la cara i es posà a ballar entre els alegrois de tothom. Després d’una estona de divertir-se féu per a treure’s l’olleta, emperò, no hi havia manera de llevar-la. L’alegria s’acabà i no sabien què fer. Ho provaren d’una manera i d’una altra, emperò, només l’esgarrinxaren tot el coll fins a sagnar, s’inflà molt i no podia respirar bé. Intenaren trencar l’atuell a cops, emperò, no era fàcil de fer perquè no podia suportar el retruny dels cops. Com ja no sabien què fer, el taparen amb una roba fina, li posaren un bastó a la mà i el portaren a un metge de la capital. - - - La gent que trobaven de camí els mirava bocabada. A cal metge, assegut davant d’ell era una escena ben estranya. Quan parlava no havia manera d’entendre res del què feia. - Açò no ho he vist mai en cap llibre, i no en sé res. - - - Així doncs, s’entornaren al temple de Ninnaji. - - - La família i la velleta de sa mare només feien que pregar al costat de la capçalera del llit, emperò, ell, segurament, no els podia sentir. - - - En aquella situació, algú digué : - - - - Encara que perdi el nas i les orelles, mes conservarà la vida, estirem tant fort com puguem. - - - Li posaren palla al voltant del coll per a protegir-lo del ferro i estiraren com per a arrencar-li el coll, i l’olleta s’emportà el nas i les orelles. - - - Conservà la vida que havia estat en perill, tot i que estigué malalt molt de temps. - - - o0o

徒然草 - 52 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text.- - - -52- - - -

仁和寺〔山城葛野郡花園村にある寺、眞言宗、俗に御室。〕に、ある法師、年よるまで石清水〔男山八幡宮〕を拜まざりければ、心憂く覺えて、ある時思ひたちて、たゞ一人かちより〔徒歩で〕詣でけり。極樂寺、高良（かうら）〔共に男山の麓にある末寺末社〕などを拜みて、かばかりと心得て歸りにけり。さて傍（かたへ）の人に逢ひて、「年ごろ思ひつる事果たし侍りぬ。聞きしにも過ぎて尊（たふと）くこそおはしけれ。そも參りたる人ごとに山へのぼりしは、何事かありけむ、ゆかしかり〔見たい知りたいと思ふ〕しかど、神へまゐるこそ本意なれと思ひて、山までは見ず。」とぞいひける。すこしの事にも先達（せんだち）〔先輩、案内者〕はあらまほしきことなり。- - - Un religiós del temple de Ninnaji era pesarós perquè no havia anat mai a retre culte al santuari d’Iwashimizu tot i son avançada edat. Llavors, un jorn decidí d’anar-hi en pelegrinatge tot sol i a peu. Féu ses oracions al temple de Gokurakuji i al santuari de Kôra, i convençut de què no hi havia més temples allà s’entornà. - - - De tornada al temple de Ninnaji digué a ses companys : - - - - Per fi, després de tants anys de pensar-hi ho he fet. És molt més impressionant del que havia sentit dir. De fet, hi havia gent que pujava més amunt, que hi ha alguna cosa allà dalt? Jo era encuriosit, emperò, allò més important eren mes pregàries i no mirí res més per la muntanya. - - - Àdhuc per a les coses més insignificants és desitjable tenir una guia. - - - o0o

徒然草 - 51 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -51- - - -

龜山殿〔龜山帝讓位の後山莊を嵯峨龜山に建てられた、その御殿。〕の御池に、大井川の水をまかせられむとて、大井の土民に仰せて、水車（みづぐるま）を作らせられけり。多くの錢（あし）を賜ひて、數日（すじつ）に營み出してかけたりけるに、大方廻らざりければ、とかく直しけれども、終に廻らで、徒らに立てりけり。さて宇治の里人を召してこしらへさせられければ、やすらかに結ひて〔樂々と作り上げて〕參らせたりけるが、思ふやうにめぐりて、水を汲み入るゝ事めでたかりけり。萬にその道を知れるものは、やんごとなきものなり。 - - - L’emperador retirat disposà que es fes afluir aigua del riu Ôi a l’estany del palau de Kameyama (112) i demanà a la gent d’Ôi que hi construïssin una sínia. Hi posà molts diners i en uns jorns fou feta. La muntaren, emperò, com no girava la referen. Seguia sens girar i la sínia s’alçava allà endebades. Es convocà llavors gent del poble d’Uji perquè en fessin una. Fou bastida sens cap problema i com era d’esperar la sínia girà i féu afluir l’aigua perfectament. - - - En tot, quan la gent sap son ofici és extraordinari. - - - - - - - - - 112 – (94 – 01) Kameyamadono (龜山殿), temple construït per l’exemperador Go-Saga (後嵯峨天皇, 1220-1272).- - - o0o

徒然草 - 50 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text..- - - -50- - - -

應長〔花園帝の御代、一年だけ。〕のころ、伊勢の國より、女の鬼になりたるを率て上りたりといふ事ありて、その頃二十日ばかり、日ごとに京白川の人、鬼見にとて出で惑ふ。「昨日は西園寺〔當時の藤原實兼の邸〕に參りたりし、今日は院〔上皇の御所、後宇多院〕へまゐるべし。たゞ今はそこ＼／に〔どこそこに〕。」など云ひあへり。まさしく見たりといふ人もなく、虚言（そらごと）といふ人もなし。上下（かみしも）たゞ鬼の事のみいひやまず。その頃東山より、安居院（あぐゐ）〔山城愛宕郡の寺名、比叡山東塔竹林院の里坊であつた。〕の邊へまかり侍りしに、四條より上ざまの人、みな北をさして走る。「一條室町に鬼あり。」とのゝしりあへり、今出川〔一條東洞院邊を北から南へ流れた川〕の邊より見やれば、院の御棧敷〔一條大路に加茂祭御見物のためありし棧敷。〕のあたり、更に通り得べうもあらず立ちこみたり。はやく跡なき〔もとより無根〕事にはあらざんめりとて、人をやりて見するに、大方あへるものなし。暮るゝまでかく立ちさわぎて、はては鬪諍（＊原文「■（鬥／亞の上端両辺を鉤の手にした形＋斤／：とう：：大漢和45657）」諍）おこりて、あさましきことどもありけり。そのころおしなべて、二日三日人のわづらふこと侍りしをぞ、「かの鬼の虚言は、この兆（しるし）を示すなりけり。」といふ人も侍りし。 - - Cap a l’era Ôchô (110) s’escampà per la capital el rumor de què des d’Ise s’havia portat una dona posseïda pel dimoni. - - - Durant una vintena de jorns la gent de la capital i de Shirakawa havia anat amunt i avall intentant de veure-la. Es deia : - - - - Ahir anà al temple de Saionji (111) - - - - Avui anirà al palau de l’emperador retirat. - - - - Ara mateix és ací o allà. - - - De fet, ningú tampoc no l’havia vist, ni ningú no deia que el rumor no era cert. Arreu només es parlava del dimoni. - - - Aquell temps, passí a prop d’Agui des de Higashiyama, i viu una gentada que anava de Shijô cap al nord tot bramant que el dimoni era entre Ichijô i Muromachi. Jo esguardí des d’on era. Prop d’Imadegawa hi ha havia una gernació al voltant de l’entarimat des d’on l’emperador retirat contemplava els festivals, i ni s’hi podia passar. Pensí que després de tot potser sí que allò tenia quelcom del cert. Envií algú que esbrinés alguna cosa, emperò, no trobà ningú que hagués vist res. La gent continuà cridant fins a fer-se fosc. Hi hagué batusses i altres situacions desagradoses. - - - Fou llavors que molta gent emmalaltí un o dos jorns, i es digué que allò fou degut a les falòrnies sobre l’afer del dimoni. - - - - - - - - - 110 – (91 - 01) Ôchô (應長). Era que va durar des del 1311 al 1312. - - - 111 – (91 – 05) Temple al nord de Kyoto. - - - o0o

徒然草 - 49 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -49- - - -

老來りて始めて道を行ぜむと待つ事勿れ。古き墳（つか）多くはこれ少年の人なり〔「莫下待2老來1方學上レ道、古墳盡是少年人」と云へる古句〕。はからざるに病をうけて、忽ちにこの世を去らむとする時にこそ、はじめて過ぎぬる方のあやまれる事は知らるれ。あやまりといふは他の事にあらず、速かにすべき事をゆるくし、ゆるくすべきことを急ぎて過ぎにしことのくやしきなり。その時悔ゆとも甲斐あらむや。人はたゞ無常の身に迫りぬる事を心にひしとかけて、つかの間も忘るまじきなり。さらばなどか此の世の濁りもうすく、佛道を勤むる心もまめやかならざらむ。昔ありける聖は、人のきたりて自他の要事をいふとき、答へていはく、「今火急の事ありて、既に朝夕にせまれり。」とて、耳をふたぎて念佛して、終に往生を遂げたりと、禪林の十因〔東山永觀堂を禪林寺と云ふ、その永觀律師の作つた往生十因をいふ。〕にはべり。心戒といひける聖は、餘りにこの世のかりそめなることを思ひて、靜かについゐける事だになく、常はうづくまりてのみぞありける。 - - - No espereu a ésser vells (105) per a practicar el “Dào” (106). Hi ha cossos joves en moltes tombes antigues. - - - Un només s’adona per primera vegada de les errades del passat quan és afectat per una malaltia inesperada i és al caire de deixar aquest món. - - - L’errada rau en fer a poc a poc allò que cal fer-se prest (107), i prest allò que cal fer a poc a poc, i se’n penedeix dels afers del passat. Aquest penediment és debades. - - - Un sempre ha de tenir molt en compte que la mort és a l’aguait i no oblidar-ho ni un instant. Per tant, no seria més lleuger el mantell d’impureses d’aquest món i més sincer nostre cor al servei de Buda? - - - Açò es diu a “Els deu elements per a la salvació” de Zenrin (108) : - - - - Un home virtuós de l’antigor quan algú anà a parlar amb ell sobre un afer important per a ambdós, li contestà “Ara hi ha quelcom que m’acuita i ho haig de fer d’urgència”, i es tapà les orelles i es posà a resar, i finalment arribà a l’alliberament. - - - Un home virtuós dit Shinkai (109) era tan convençut de la brevetat d’aquest món que no s’asseia per a descansar sinó que sempre era ajupit. - - - - - - - - - 105 – (89 – 01) Referència a “Shasekishû” (沙石集) : Sorra i còdols. Obra escrita entre els anys 1279-1283 pel monjo Mujû Ichinen (無住一円, 1226-1312). És un recull d'anècdotes del monjos Zen sobre facetes de la vida amb un to didàctic. - - - 106 – (89 – 00) Referència al Dào Dé Jîng (道德經), obra atribuïda a Laozi (老子). Personatge més llegendari que històric, es creu que va viure al segle IV a.e.c. - - - 107 – (89 – 03) Vegeu la nota no. 105). - - - 108 – (89 – 09) Zenrin, abreviatura de Zenrinji (禅林寺), un temple de Kyoto. Aquí es refereix a un monjo del temple de nom Yôgan o Eikan (1032-1111), conegut com a Zenrin Yôgan. La referència és de la seva obra Ôjô Jûin (往生拾因). - - - 109 – (89 – 10) Shinkai (心戒, ¿-?) era el fill adoptiu de Taira no Munemori (平 宗盛, 1147-1185). - - - o0o

徒然草 - 48 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -48- - - -

光親卿〔權中納言藤原光親、光雅の子〕、院〔後鳥羽上皇〕の最勝講奉行〔最勝講は前出、最勝講の事務をとり行ふ人〕してさぶらひけるを、御前へ召されて、供御〔天皇などの御膳部〕をいだされて食はせられけり。もの食ひ散らしたる衝重（ついがさね）〔白木づくりの三方〕を、御簾の中へさし入れてまかり出でにけり。女房、「あな汚な。誰に取れとてか。」など申しあはれければ、「有職のふるまひ〔かゝる時には公事が多忙なので、有職の心得ある者が臨機の處置をとつたのである。〕、やんごとなき事なり。」とかへす＼〃／感ぜさせ給ひけるとぞ。 - - - Quan el ministre d’estat (102) Mitsuchika era censor de les lectures del sutra de la Llum Daurada (103) al palau de l’emperador retirat (104), fou convocat a la presència de sa majestat que li oferí menjada de son plat i que fes l’àpat amb ell. Mitsuchika picà una mica dels plats, els posà rere la cortina imperial i es retirà. - - - Les dames de companyia digueren entre elles : - - - - Que brut! Qui pensa que ho netejarà açò? - - - Emperò, l’emperador retirat digué : - - - - El comportament d’un entès. Extraordinari! - - - I, impressionat, ho repetí manta vegades. - - - - - - - - - 102 – (88 – 01) El ministre d’estat Mitsuchika (光親卿). Era Fujiwara no Mitsuchika (藤原光親, 1176-1221). - - - 103 - (88 – 03) Sutra de l’Excelsa Llum Daurada, “Konkômyôkyô” , amb el nom complet de “Konkômyôkyô Saishôôkyô sutra” (金光明経最勝王経). Aquest text en aquella època era el més representatiu del budisme i se’n feien lectures a palau durant la cinquena lluna de cada any al Seiryôden (清凉殿), residència habitual de l’emperador en aquell temps. - - - 104 – (88 – 02) Era l’exemperador Gotoba ( 後鳥羽天皇, 1180-1239). - - - o0o

徒然草 - 47 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -47- - - -

ある人清水へまゐりけるに、老いたる尼の行きつれたりけるが、道すがら、「嚔（くさめ）嚔」といひもて行きたれば、「尼御前（ごぜ）何事をかくは宣ふぞ。」と問ひけれども、答へもせず、猶いひ止まざりけるを、度々とはれて、うち腹だちて、「やゝ、嚔（はな）ひたる〔くさめする〕時、かく呪（まじな）はねば死ぬるなりと申せば、養ひ君の、比叡の山に兒にておはしますが、たゞ今もや嚔ひ給はむと思へば、かく申すぞかし。」といひけり。あり難き志なりけむかし。 - - - A un home que anava de camí a Kiyomizu se li ajuntà una anciana monja que repetia tota l’estona “Kusame, Kusame” (101). - - - - Germana, per què dieu açò? - - - Li preguntà l’home, emperò, ella no li contestà. Li ho tornà a preguntar unes quantes vegades fins que ella s’enutjà. - - - - Ja n’hi ha prou! Si no es diu aquest encanteri quan algú esternuda es morirà! El jove que vaig criar és acòlit del monestir de la muntanya de Hiei i, imagineu, si ara mateix fos esternudant.... Per açò ho dic! - - - Certament una raó admirable! - - - - - - - - - 101 – (86 – 03) Kusame (嚔), en japonès modern és “kushami”. De fet, significa “estornut”, però en el context s’utilitza en el sentit de prevenció. - - - o0o

徒然草 - 46 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -46- - - -

柳原〔今京都上京區柳原〕の邊（ほとり）に、強盜（がうだう）（＊原文「がうたう」）法印〔僧位の一、法印、法眼、法橋。〕と號する僧ありけり。度々強盜にあひたる故に、この名をつけにけるとぞ。 - - - Al costat de Yanagihara visqué un religiós que fou conegut com “el bisbe robat” (100). L’havien robat tantes vegades que li donaren aquest nom. - - - - - - - - - 100 – (86 – 02) Hônin (法印) era el rang més alt dintre de la jerarquia budista. - - - o0o

徒然草 - 45 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -45- - - -

公世の二位の兄〔從二位侍從藤原公世の兄〕に、良覺僧正と聞えしは極めて腹惡しき〔怒りつぽい〕人なりけり。坊の傍に大きなる榎ありければ、人、「榎の僧正」とぞいひける。この名然るべからずとて、かの木を切られにけり。その根のありければ、「切杭（きりくひ）の僧正」といひけり。愈腹立ちて、切杭を掘りすてたりければ、その跡大きなる堀にてありければ、「堀池（ほりいけ）の僧正」とぞいひける。 - - - Kin’yo (99), oficial de segon rang, tenia un germà gran dit l’abat Kyôgaku i que tenia molt mal caràcter. - - - Prop de son abadia hi havia un gran lledoner i per açò la gent li deia “l’abat lledoner”. Ell ho trobà malestant i féu tallar l’arbre. Hi restà la soca i la gent li digué “l’abat soca”. Enfurismat, la fèu arrencar, emperò, hi deixà un bon clot, i des d’aleshores se li digué “l’abat clot”. - - - - - - - - - 99 – (85 – 01) Era Fujiwara no Kin’yo (藤原公世, ?-1301). - - - o0o

徒然草 - 44 - - - Tsurezuregusa- - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -44- - - -

怪しの竹の編戸の内より、いと若き男の、月影に色合定かならねど、つやゝかなる狩衣〔通常服、もとは狩に用ゐた。〕に濃き指貫〔裾の所を紐で括るやうになつて居る袴の一種。〕、いとゆゑづきたるさま〔由緒ありげな樣子〕にて、さゝやかなる童一人を具して、遙かなる田の中の細道を、稻葉の露にそぼち（＊原文・頭注「そほぢ」）つゝ〔ぬれながら〕分け行くほど、笛をえならず吹きすさびたる、あはれと聞き知るべき人もあらじと思ふに、行かむかた知らまほしくて、見送りつゝ行けば、笛を吹きやみて、山の際に總門〔第一の門、正門〕のあるうちに入りぬ。榻〔車の轅を置く臺〕にたてたる車の見ゆるも、都よりは目とまる心地して、下人に問へば、「しか＼〃／の宮のおはします頃にて、御佛事などさぶらふにや。」といふ。御堂の方に法師ども參りたり。夜寒の風にさそはれくる空薫物〔何處ともなく匂ふやうに焚いた香〕の匂ひも、身にしむ心地す。寢殿より御堂の廊にかよふ女房の、追風用意〔自分の通つたあとの風が匂ふ樣にした用意〕など、人目なき山里ともいはず心づかひしたり。心のまゝにしげれる秋の野らは、おきあまる露にうづもれて、蟲の音かごとがましく〔怨み言を云つて居るやうだ〕、遣水の音のどやかなり。都の空よりは、雲のゆききも早き心地して、月の晴れ曇ること定めがたし。 - - - Per una rústega porta de bambús entrellaçats sortí a la incerta llum de la lluna un jove que portava un vestit de seda i uns pantalons de color porpra intens, tot ell distingit, acompanyat per un nen petit. Passà per un caminoi entre els arrossars que s’entenien en la distància mentre tot amarat de la rosada de les plantes anava tocant la flauta de manera extraordinària. Volia saber a on anava, pensant que allà no hi havia ningú que apreciés sa mestria, i el seguí. El jove deixà de tocar i entrà en una mansió per una gran portalada al peu de la muntanya. - - - Em fixí en un carruatge les quals vares descansaven en un pedestal, donava la sensació de destacar més allà que no pas a la capital. I preguntí a un servent que em digué : - - - - Un tal príncep és ací per un servei budista. - - - Uns monjos anaven a una capella. El fred vent de la vesprada escampava el penetrant olor de l’encens de l’interior. Dames de companyia passaven pel corredor que menava de la casa a la capella deixant el flaire de llurs vestits. Era sorprenent tanta cura en un llogaret de muntanya on ningú no els veuria. Les plantes que hi creixien a llur voler, com un camp de tardor (97), eren colgades de rosada. Els crits dels insectes tenien un toc de plany. El barbull de l’aigua que corria pel jardí era encalmat. Semblava que els núvols passaven més de pressa allà que a la capital, i la lluna, indecisa, sortia i desapareixia rere els núvols (98). - - - - - - - - - 97 – (83 – 19) Referència al poema no. 248, llibre 04, del Kokinwakashû (古今和歌集) : 里はあれて人はふりにし宿なれや庭もまがきも秋の野らなる. - - - Autor : Sôjô Henjô (遍昭 / 遍照, 816-890). Era Yoshimine no Munesada (良岑宗貞). - - - 98 – (83 – 22) Referència al poema no. 598, llibre 06, del Shinkokinwakashû (新古今和歌集): はれくもるかげをみやこにさきだてゝしぐるとつぐる山のはの月. - - - o0o

徒然草 - 43 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -43- - - -

春の暮つかた、のどやかに艷なる空に、賤しからぬ家の、奧深く木立ものふりて、庭に散りしをれたる花見過しがたきを、さし入りて見れば、南面の格子を皆下して、さびしげなるに、東にむきて妻戸のよきほどに開（あ）きたる、御簾のやぶれより見れば、かたち清げなる男（をのこ）の、年二十ばかりにて、うちとけたれど、心にくくのどやかなる樣して、机の上に書をくりひろげて見居たり。いかなる人なりけむ、たづね聞かまほし。 - - - Cap a finals de primavera, amb un cel encalmat i lluent, passí per una casa que no semblava gens humil, amb arbres anyencs al fons del jardí on no s’hi podia passar sens mirar l’escampadissa de flors, i hi entrí. Les ove atraient d’uns vint anys que mirava un llibre obert persianes del costat sud eren abaixades i no semblava haver-hi ningú. Cap a l’est hi havia una porta lateral prou oberta, i mirant per un estrip de les persianes viu un j davant d’ell, sobre la taula. - - - Qui seria? M’hauria agradat preguntar qui era. - - - o0o

徒然草 - 42 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -42- - - -

唐橋の中將〔源雅清。參議中將〕といふ人の子に、行雅僧都〔僧官の名稱、僧正、僧都、律師。〕とて、教相〔真言宗で理論的學の（＊問か）を教相と云ふ。〕の人の師する僧ありけり。氣（け）のあがる〔のぼせる〕病ありて、年のやう＼／たくる〔年がだん＼／ふける〕ほどに、鼻の中ふたがりて、息も出でがたかりければ、さま＼〃／につくろひけれど、煩はしくなりて、目眉額なども腫れまどひて、うち覆ひければ、物も見えず、二の舞の面〔安摩舞の次の舞に赤く恐ろしき面をかぶる、その面を云ふ。〕の樣に見えけるが、たゞ恐ろしく鬼の顔になりて、目は頂の方につき、額の程鼻になりなどして、後は、坊の内の人にも見えず籠り居て、年久しくありて、猶煩はしくなりて死ににけり。かゝる病もある事にこそありけれ。 - - - L’abat Gyôga (94), fill del comandant Karahashi (95), era preceptor d’estudis religiosos. Patia d’esvaniments, i de mica en mica, amb els anys, se li tapava el nas i li costava molt respirar. Provà diferents tractaments, emperò, empitjorà. Els ulls, les parpelles i el front se l’inflaren tant que no podia veure-hi. Sa cara semblava una màscara “niomai” (96) que feia feredat com si fos un dimoni. Els ulls li pujaren dalt del cap, tenia el nas al front. - - - Després d’açò, es reclogué i no es deixà veure més davant dels altres monjos. I així durant molts anys. Son estat empitjorà i morí. - - - Hi ha també malalties com aquesta. - - - - - - - - - 94 – (80 - 02) No hi ha dades d’ell. - - - 95 – (80 – 01) Era Minamoto no Masakiyo (源雅清,1182 – 1230). - - - 96 – (80 – 08) Niomai (二の舞). Dues màscares utilitzades en les dances Bugaku (舞楽), dances clàssiques japoneses de la cort imperial. Una d’elles té el front exageradament inflat que gairebé cobreix els ulls. - - - o0o

徒然草 - 41 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -41- - - -

五月（さつき）五日賀茂の競馬〔賀茂神社の境内で行はるる競馬〕を見侍りしに、車の前に雜人（ざふにん）〔下賤の輩〕たち隔てて見えざりしかば、各おりて埒〔馬場の柵〕の際によりたれど、殊に人多く立ちこみて、分け入りぬべき様もなし。かゝる折に、向ひなる楝（あふち）の木に、法師の登りて、木の股についゐて〔跪きゐて〕物見るあり。取りつきながら、いたう眠（ねぶ）りて、堕ちぬべき時に目を覺す事度々なり。これを見る人嘲りあさみて〔輕蔑し〕、「世のしれものかな。かく危（あやふ）き枝の上にて安き心ありて眠るらむよ。」といふに、わが心にふと思ひし儘に、「我等が生死（しゃうじ）の到來唯今にもやあらむ。これを忘れて物見て日を暮す、愚かなる事は猶まさりたるものをあらむ。これを忘れて物見て日を暮す、愚かなる事は猶まさりたるものを。」といひたれば、前なる人ども、「誠に然こそ候ひけれ。尤も愚かに候。」といひて、皆後を見返りて、「こゝへいらせ給へ。」とて、所をさりて呼び入れはべりにき。かほどの理、誰かは思ひよらざらむなれども、折からの思ひかけぬ心地して、胸にあたりけるにや。人、木石にあらねば、時にとりて物に感ずる事なきにあらず〔文選に「人非2木石1豈無レ感。」〕。 - - - Cap al cinquè jorn de la cinquena lluna aní a veure les curses de cavalls a Kamo. - - - Com hi havia tanta gent davant del nostre carruatge i no podíem veure res baixàrem i anàrem cap a l’estacada, emperò, amb la gernació no hi havia manera de passar. - - - Llavors veiérem un monjo enfilat dalt d’una mèlia, assegut en un forcall, tot mirant la cursa. Era agafat a les branques i, tot i així, capcinejava, i només obria els ulls quan era a punt de caure, una i altra vegada. - - - La gent que el mirava se’n burlava i deia : - - - - Quina persona més estúpida! En un lloc tan perillós i dormint tan plàcidament! - - - I llavors, de sobte, m’ocorregué : - - - - La mort se’ns pot aparèixer en qualsevol moment. Açò ho oblidem i passem el temps mirant espectacles, i encara són més estúpids! - - - Mentre ho deia, la gent del davant digué : - - - - Açò és ben cert. És veritablement estúpid. - - - Llavors es tombaren cap a nosaltres tot dient-nos : - - - - Passeu ací. - - - Ens feren passar i ens deixaren llurs llocs. - - - Hom hauria pogut tenir la mateixa pensada, emperò, en aquell moment fou inesperat i féu efecte. L’home, a diferència dels arbres i les pedres (93), en certs moments, no es pot dir que no tingui pas emocions. - - - - - - - - - 93 – (79 – 17) Referència a Hakushi Monjû (白氏文集) : L'antologia de Haku. Es tracta dels poemes de Haku Kyoi (白居易, 772-846), en la transcripció fonètica japonesa, també conegut com a Haku Rakuten (白楽天). A occident és més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga transcripció fonètica xinesa, Bai Juyi en l'actual. Va ser el poeta preferit de la societat japonesa de l’era Heian. - - - . o0o

徒然草 - 40 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -40- - - -

因幡の國に、何の入道〔三位以上の人の佛道に入る事〕とかやいふものの女、かたちよしと聞きて、人數多いひわたりけれども、この女たゞ栗をのみ食ひて、更に米（よね）のたぐひを食はざりければ、「かゝる異樣のもの、人に見（まみ）ゆ〔こゝでは結婚する義〕べきにあらず。」とて親ゆるさざりけり。- - - A la província d’Inaba hi havia un bonze seglar que tenia una filla amb anomenada de bellesa i tenia molt pretendents. - - - Aquesta noia només menjava castanyes i no menjava ni arròs ni cap mena de gra. - - - Ses pares no permeteren que es maridés tot dient : - - - - Una persona tan estranya no s’hauria de casar. - - - o0o

徒然草 - 39 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -39- - - -

- - - ある人法然上人〔源空、美作の人、淨土專念宗を唱道した、建暦二年寂。〕に、「念佛の時睡りに犯されて行を怠り侍る事、如何（いかゞ）して此の障りをやめ侍らむ。」と申しければ、「目の覺めたらむ程念佛し給へ。」と答へられたりける、いと尊かりけり。又、「往生は、一定〔きまつて居る事、確定（＊原文「碓定」）〕と思へば一定、不定〔不信仰の人には不確定（＊原文「不碓定」）の義〕と思へば不定なり。」といはれけり。これも尊し。また、「疑ひながらも念佛すれば往生す。」ともいはれけり。是も亦尊し。- - - Una certa persona preguntà al reverend Hônen (92) : - - - - A vegades, a l’hora dels precs, m’adormo i no puc fer mes devocions. Com ho puc evitar? - - - Hônen contestà : - - - - Feu vos pregàries mentre sou despert. - - - Una resposta admirable. - - - I continuà : - - - - Si creus que aniràs al paradís, hi aniràs. Si no ho creus, no hi aniràs. - - - Una altra resposta admirable. - - - I una altra vegada: - - - - Encara que amb dubtes, si feu vos pregàries anireu al paradís. - - - Admirable també. - - - - - - - - - 92 – (76 – 01) Hônen Shônin (法然上人, 1133-1212). Va ser el fundador de la secta budista Jôdo (浄土宗).- - - o0o

徒然草 - 38 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350).- - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -38- - - -

名利に使はれて靜かなる暇なく、一生を苦しむるこそ愚かなれ。財（たから）多ければ身を守るにまどし。害を買ひ煩ひを招く媒（なかだち）なり。身の後には金（こがね）をして北斗を支ふとも〔北斗は北斗星、白氏文集に「身後推レ金柱2北斗1、不レ如生前一樽酒。」〕、人の爲にぞ煩はるべき。愚かなる人の目を喜ばしむる樂しび、又あぢきなし。大きなる車、肥えたる馬、金玉の飾りも、心あらむ人はうたて愚かなりとぞ見るべき。金は山にすて、玉は淵になぐべし〔文選に「捐2金於山1、沈2珠於淵1。」又莊子に「藏2金於山1、藏2珠於淵1。」〕。利に惑ふは、すぐれて愚かなる人なり。埋もれぬ名をながき世に殘さむこそあらまほしかるべけれ。位高くやんごとなきをしも、勝れたる人とやはいふべき。愚かに拙き人も、家に生れ時にあへば、高き位にのぼり、驕りを極むるもあり。いみじかりし賢人聖人、みづから卑しき位にをり、時に遇はずして止みぬる、また多し。偏に高き官位（つかさくらゐ）を望むも、次におろかなり。智惠と心とこそ、世に勝れたる譽も殘さまほしきを、つら＼／思へば、譽（ほまれ）を愛するは人の聞きを喜ぶなり。譽むる人、毀る人、共に世に留まらず、傳へ聞かむ人また＼／速かに去るべし。誰をか恥ぢ、誰にか知られむことを願はむ。譽はまた毀（そしり）のもとなり。身の後の名殘りて更に益なし。これを願ふも次に愚かなり。たゞし強ひて智をもとめ、賢をねがふ人の爲にいはば、智惠出でては僞（いつはり）あり〔老子の「智惠出有2大僞1。」〕、才能は煩惱の増長せるなり。傳へて聞き、學びて知るは、まことの智にあらず。いかなるをか智といふべき。可不可は一條なり〔善惡は唯一つの義、莊子齊物論〕。いかなるをか善といふ。まことの人は、智もなく徳もなく、功もなく名もなし。誰か知り誰か傳へむ。これ徳をかくし愚を守るにあらず、もとより賢愚得失のさかひに居らざればなり。まよひの心をもちて名利の要を求むるに、かくの如し。萬事はみな非なり。いふに足らず、願ふに足らず。- - - És follia patir una vida sens repòs, acuitat per fama i honors. Quanta més riquesa tinguem més ens haurem de protegir. Convida a l’aflicció (83) i és mitjancer de problemes. Encara que al morir deixéssim tants diners que arribéssim fins a l’estrella polar (84) seria un maldecap per als hereus. Allò que plau als ulls dels folls és malaguanyat. Els grans carruatges, els cavalls grassos i els ornaments enjoiats són als ulls de la gent assenyada vanitat. S’hauria de llençar l’or a la muntanya i les joies a l’abisme (85). El foll més gran és aquell que és encegat pel desig dels guanys. Deixar un bon nom que perduri en el temps és desitjable (86), emperò, podem dir que aquell que ha assolit alts càrrecs i honors, és per cas superior? Hi ha folls i ineptes que nascuts en grans famílies i afavorits per les circumstàncies i pels temps assoleixen posicions enlairades i viuen en fast. També hi ha molta gent sabia i virtuosa (87) que han escollit una vida humil i no han estat benaurats. Escarrassar-se per a aconseguir grans càrrecs i honors és la segona classe de follia. - - - Hom voldria deixar en aquest món una anomenada de saviesa i virtut, emperò, si hi reflexionéssim, allò que un estima és sentir el plaer de l’afalac. Tant aquells que ens afalaguen o ens blasmen no viuran per sempre. Aquells que n’han sentit a parlar també se n’hauran d’anar aviat. Qui ens farà sentir vergonya? Per què desitgem ésser reconeguts? A més, l’afalac porta el blasme, no té cap vàlua deixar un bon nom després de nosaltres. Qui açò desitja és el següent en follia. - - - Tanmateix, a aquells que cerquen endebades el coneixement i la saviesa jo els diria que el saber porta a l’engany (88) i el talent a la cobejança. - - - El veritable coneixement no és allò que sentim o sabem per l’estudi. Què és, doncs, açò que anomenem coneixement? Bo i dolent és la mateixa cosa (89). Podem dir que quelcom és bo? L’home ver no té coneixements, ni virtut, ni mereixements, ni tampoc fama (90). Qui es coneix? Qui en parlarà d’ell? No és que amagui sa virtut i ni que es faci l’estúpid, és que, bàsicament, no hi ha diferència entre la saviesa i l’estupidesa, entre el guany i la pèrdua. Aquell que amb el cor confús cerca fama i honors serà com esmentat. Tot és negació. Endebades parlar-ne, endebades desitjar-ne. (91) - - - - - - - - - 83 - (72 - 03) Referència al Wen Xuan (文選), capítol no. 03. Una de les primeres antologies de poesia xinesa. Les obres seleccionades van ser considerades les millors des de les dinasties Qin (秦朝, 221-206 a.e.c) i Han (漢朝, 206-220 d.e.c. ) fins l’any 500 d.e.c. Es va preparar l’any 520 durant la dinastia Liang (梁朝, 502-587). El fill gran de l’emperador Wu de Liang (梁武帝, 464–549) i un grup de literats van fer-ne la compilació. - - - 84 – (72 - 04) Referència a Hakushi Monjû (白氏文集) : L'antologia de Haku. Es tracta dels poemes de Haku Kyoi (白居易, 772-846), en la transcripció fonètica japonesa, també conegut com a Haku Rakuten (白楽天). A occident és més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga transcripció fonètica xinesa, Bai Juyi en l'actual. Va ser el poeta preferit de la societat japonesa de l’era Heian. - - - 85 – (72 - 07) Vegeu nota no. 83. Capítol no. 01. - - - 86 – (72 - 08) Vegeu nota no. 84. - - - 87 – (73 – 11) Vegeu nota no. 83. Capítol no. 22. - - - 88 – (73 – 20) Referència a Laozi (老子). Personatge més llegendari que històric, es creu que va viure al segle IV a.e.c. Se li atribueix l’autoria del Daodejing (道德經). - - - 89 – (73 – 24) Referència a Zhuangzi (莊子,segle IV a.e.c.). - - - 90 – (73 – 25) Vegeu nota no. 88. - - - 91 – (74 – 29) Referència a l’antologia Shinsen Rôeishû, obra compilada per Fujiwara no Mototoshi (藤原 基俊, 1060–1142). - - - o0o