6 d’octubre del 2007

KOKINSHÛ (古今集) -18-


色よりもかこそあはれとおもほゆれたが袖ふれしやどの梅ぞも

いろよりもーかこそあわれとーおもうゆれーたがそでふれしーやどのうめぞも

Més que no pas el color és la fragància que em commou. De qui seran les mànigues perfumades que han tocat la prunera de casa?

Poema no. 33

Autor : Anònim.

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -26-



このたびは幣もとりあへず手向山紅葉の錦神のまにまに [24]
Kono tabi wa-nusa mo toriaezu-Tamuke yama-momiji no nishiki-kami no mani mani

Aquesta vegada no tinc cap ofrena, però al cim del Tamuke les garlandes de l´auró són un regal als déus.


Nota :En el Kokinshû el poema està encapçalat per :

朱雀院のならにおはしましたりける時にたむけ山に てよみける

Poema escrit a la Muntanya de les Ofrenes quan l´ex-emperador Uda va anar a Nara l´any 898.

Sembla, però, que aquí no representa cap indret topogràfic malgrat l´aclariment de la nota, sinó més aviat el custom dels viatgers de fer ofrenes als déus de les muntanyes quan hi passaven per assegurar-se un bon trajecte.

KOKINSHÛ, no. 420. Viatge. 古今集. 羇旅

Autor : Kanke / Sugawara no Michizane (菅家 / 菅原道真 , 845-903)

Fill d´una família d´intel.lectuals es va destacar molt aviat en els estudis, especialment en llengua xinesa i història. Va rebre el títol, extraordinari en el seu temps, de doctor en filosofia l´any 877, el tercer de la seva família en moltes generacions. Va ser molt famós per les seves antologies i composicions en xinès.

L'any 901 va ser acusat pels Fujiwara per la seva participació en un complot per enderrocar l'emperador i va ser exiliat a Dazaifu, a la prefectura de Fukuoka, on va morir dos anys més tard. Posteriorment va rebre honors pòstums. Actualment al seu sepulcre s'hi apleguen sempre molts estudiants i les seves famílies per demanar bones notes als exàmens. És considerat el patró dels estudiants i dels cal.lígrafs.

Se n'ha parlat molt de la seva innocència en aquest afer però no s'ha pogut aclarir fins a quin punt la seva implicació va merèixer el càstig que va rebre.

La llegenda diu que el seu esperit enutjat per la injustícia del seu càstig va provocar moltes catàstrofes naturals.





28 de setembre del 2007

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -25-



ありつつも君をば待たむうち靡く我が黒髪に霜の置くまでに

ありつつも,きみをばまたむ,うちなびく,わがくろかみに,しものおくまでに

Viuré i t’esperaré fins que la gebrada colgui els meus llargs cabells negres!


Poema nº. : 87


Autor : Emperadriu Iwanohime (磐姫皇后, primera meitat del segle V).

Poema pensant en l’emperador Nintoku (仁徳天皇, 313 ?-399 ?)


OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -25-


月みればちぢにものこそ悲しけれわが身一つの秋にはあらねど [23]

Tsuki mirebachiji ni mono kosokanashi kerewaga mi hitotsu noaki ni wa aranedo

Quan contemplo la lluna una munió de pensaments m´entristeix. No és per a mi només que ha arribat la tardor.


KOKINSHÛ, no. 193. Tardor. 古今集.


Nota :これさだのみこの家の哥合によめる". La nota que encapçala el poema ens diu que va ser “Compost al concurs de poesia celebrat a la residència del príncep Koresada (是貞の親王家歌合)”.


Autor : Ôe no Chisato (大江千里. Indicis d´act.lit. : 889-923)

No hi dades sobre la seva vida. Només sabem que era nebot d' Ariwara no Yukihira (在原行平) i d' Ariwara no Narihira (在原業平).



22 de setembre del 2007

KOKINSHÛ (古今集) -17-


折りつれば袖こそにほへ梅花有りとやここにうぐひすのなく
おりつればーそでこそにおえーうめのはなーありとやここにーうぐいすのなく

Quan cullo un ram les meves mànigues són perfumades per les flors de la prunera, potser per això aquí hi canta el rossinyol.

Poema no. 32

Autor : Anònim

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -24-


吹くからに秋の草木のしをるればむべ山風をあらしといふらむ [22]

Fuku kara niーaki no kusa ki noーshiorurebaーmube yama kaze woーarashi to iuran

Herbes i arbres de la tardor es pleguen sota el seu brufol. És la “Gran Tempesta”, així anomenen l´oratge de la muntanya.

Joc de paraules aquí més gràfic que en altres casos:

山風 (Arashi) : fort vent de finals de la tardor, i segons la lectura literal dels caràcters : vent i muntanya = tempesta.

Els primers comentaristes d´aquest poema rebutjaven aquesta interpretació gràfica dels caràcters per poc seriosa.


KOKINSHÛ no. 240.Tardor. 古今集 / 秋.


Autor : Fun´ya no Yasuhide (文屋康秀, act. lit. aprox. 858-888)

No hi ha dades sobre la seva vida. Sabem que va ocupar càrrecs oficials menors i té alguns poemes en les antologies imperials.

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -24-


吹くからに秋の草木のしをるればむべ山風をあらしといふらむ [22]

Fuku kara niーaki no kusa ki noーshiorurebaーmube yama kaze woーarashi to iuran

Herbes i arbres de la tardor es pleguen sota el seu brufol. És la “Gran Tempesta”, així anomenen l´oratge de la muntanya.

Joc de paraules aquí més gràfic que en altres casos:

山風 (Arashi) : fort vent de finals de la tardor, i segons la lectura literal dels caràcters : vent i muntanya = tempesta.

Els primers comentaristes d´aquest poema rebutjaven aquesta interpretació gràfica dels caràcters per poc seriosa.


KOKINSHÛ no. 240.Tardor. 古今集 / 秋.


Autor : Fun´ya no Yasuhide (文屋康秀, act. lit. aprox. 858-888)

No hi ha dades sobre la seva vida. Sabem que va ocupar càrrecs oficials menors i té alguns poemes en les antologies imperials.