ELS ESCRITS DE LA CABANA (方丈記) 08

Kamo no Chômei (鴨長明)

　また、同じころかとよ。おびただしき大地震（おおない）ふること侍りき。そのさま世の常ならず。山崩れて、川を埋（うず）み、海はかたぶきて、陸地（く がち）をひたせり。土さけて、水湧き出で、巖（いはお）割れて、谷にまろび入る。渚こぐ船は、浪にたゞよひ、道行く馬は、足の立處をまどはす。

都の邊（ほとり）には、在々所々、堂舍塔廟、一つとして全からず。或は崩れ、或は倒れぬ。塵・灰立ち上りて、盛んなる煙の如し。地の動き、家の破るゝ音、 雷に異ならず。家の中に居れば、忽ちにひしげなんとす。走り出づれば、地割れ裂く。羽なければ、空をも飛ぶべからず。龍ならばや、雲にも登らむ。おそれの 中に、おそるべかりけるは、たゞ地震（ない）なりけりとこそ覺え侍りしか。

　かくおびただしくふる事は、暫（しば）しにて、止みにしかども、その餘波（なごり）しばしは絶えず。世の常に驚くほどの地震（ない）、ニ・三十度ふらぬ 日はなし。十日・二十日過ぎにしかば、やうやう間遠になりて、或は四・五度、ニ・三度、もしは一日交ぜ（ひとひまぜ）、ニ・三日に一度など、大方その餘 波、三月許りや侍りけむ。

四大種（しだいしゅ）の中に、水・火・風は、常に害をなせど、大地に至りては、殊なる變をなさず。「昔、齊衡の頃とか、大地震ふりて、東大寺の佛の御頭 （みぐし）落ちなど、いみじき事ども侍りけれど、猶（なお）この度には如かず」とぞ。すなはち、人皆あぢきなき事を述べて、聊（いささ）か、心の濁りも薄 らぐと見えしかど、月日重なり、年経にし後は、言葉にかけていひ出づる人だになし。

　すべて世の中のありにくく、わが身とすみかとの、はかなくあだなる樣、又かくのごとし。いはんや、處により、身のほどに隨ひつつ、心をなやますことは、あげて數ふべからず。

もし、おのづから身かなはずして、權門のかたはらに居る者は、深く悦ぶことはあれども、大いにたのしぶにあたはず。歎きある時も、聲をあげて泣くことな し。進退やすからず。立ち居につけて、恐れをのゝく。たとへば、雀の鷹の巣に近づけるがごとし。もし貧しくして、富める家の鄰に居るものは、朝夕すぼき姿 を恥ぢて、諂ひつゝ出で入る。妻子・童僕の羨めるさまを見るにも、富める家のないがしろなるけしきを聞くにも、心念々にうごきて、時として安からず。

若し、狹き地に居れば、近く炎上ある時、その災いを遁るゝことなし。もし、邊地にあれば、往反わづらひ多く、盜賊の難はなはだし。また、いきほひある者は 貪慾深く、ひとり身なる者は人に輕めらる。寶あれば恐れ多く、貧しければ恨み切なり。人を頼めば、身他の有（ゆう）なり。人をはぐくめば、心恩愛につかは る。世にしたがへば、身くるし。したがはねば、狂せるに似たり。いづれの處をしめて、いかなるわざをしてか、暫（しば）しもこの身をやどし、玉ゆらも、心 をやすむむべき。



Més o menys cap a la mateixa època (37) la terra patí unes convulsions terribles que no semblaven gens normals. Les muntanyes s'esfondraren colgant els rius i la mar inundà la terra ferma. L'aigua brollà de la terra esberlada, caieren les roques envaint les valls, les barques que vogaven pel riu foren arrossegades per la corrent, els cavalls que marxaven pels camins no trobaren on petjar. Als voltants de la capital, arreu, ni temples ni pagodes restaren intactes, uns ensorrats, altres destruïts. La pols i la cendra eren una fumera espessa. El cruixit de la terra i l'estrèpit de les cases a l'esfondrar-se eren com trons. Si un era dintre de casa corria el perill d'ésser esclafat en un instant, si se'n sortia la terra es fendia. Sens ales no podem volar pel cel. Si fóssim dracs i poguéssim cavalcar els núvols! Vaig aprendre que el pitjor de tot són els terratrèmols.
Les violentes convulsions pararen poc després, emperò, les sacsejades continuaren una mica encara.. De tremolors que normalment eren prou esfereïdors n'hi hagué vint o trenta al jorn, només després de deu i vint jorns començaren a disminuir. Ara quatre o cinc, després dos o tres, un en jorns alternatius, fins a haver-n'hi un cada dos o tres, emperò, tot durà més de tres mesos.
Dels quatre grans elements (38) l'aigua, el foc i el vent són els que habitualment causen més calamitats, emperò, la terra no sembla pas que provoqui tant desori.
Antany, potser a l'era Saikô (39), un terratrèmol molt fort féu caure el cap del gran Buda del temple de Tôdai, entre d'altres terribles accidents, emperò, no pas com els d'aquesta vegada.
Durant un temps hom parlà sobre la vanitat del món i semblà que les impureses dels cors s'haguessin esvaït quelcom. Tanmateix, passaren els mesos i els jorns, l'any s'escolà i ningú no tornà a parlar-ne.
Així de difícil és la vida en aquest món, d'incerts i precaris nos cossos i estances. Què podem dir de les innombrables angoixes que ens aclaparen segons els llocs i els càrrecs socials........ Aquell si humil viu prop del ric quan li arriba gran joia no gosa massa fer-ho palès, durant la pena clama sa veu i estronca el plor. Insegures ses accions, tremolós, com el pardal prop del niu del falcó. Aquell si pobre i veí de casa pròspera matí i nit serà vergonyós de sa aparença espellifada, i entrarà i sortirà de sa llar amb servilisme. Veurà l'enveja de sa muller, ses fills i dels servents, sentirà el comportament de menyspreu del ric, serà sempre neguitós i inquiet. Si viu en un lloc molt poblat i es declara un incendi a prop no escaparà pas de l'infortuni. Si és allunyat ses anades i vingudes li seran molt enutjoses i amb perill de lladres. El poderós és ple de cobejança, el desvalgut cull menyspreus. Si té riqueses tindrà pors, si pobre amargors. Si depèn d'algú altre li'n serà esclau, si te cura d'algú es buidarà d'afectes. Si es sotmet al món patirà, i si no ho fa semblarà un foll.
On i com viure, reposar per un instant el cos, per un moment amb la pau al cor?
- - - - - -

37.- Exactament el nou de la sisena lluna, any dos de l’era Genryaku (1185).
38.- En el budisme la terra, l’aigua, el foc i el vent són els quatre elements que formen l’univers.
39.- Anys 854-857, durant el regnat de l'emperador Montoku (文徳天皇, 827-858)
Hi ha constància d’un gran terratrèmol a la capital i en el qual va caure el cap de la gran estàtua de Buda a Nara. Construïda el 752 va ser destruïda i refeta diverses vegades. L’estàtua actual és una còpia feta a l'era Edo (1603-1868).
o0o

NTCJ 67

檀風
Danpû

Literalment : “Vent del cedre”, però no correspon al context de l'obra.
Alguns comentaristes s'inclinen per la possibilitat de que es tracti d'una errada i que el caràcter 檀 no fos 擅 que significa “arbitrari, egoista.....” i que s'ajustaria millor al sentit de l'obra, tot i que la seva pronunciació és “sen”.

Autor : Desconegut.
La primera referència d'aquest Nô és de l'any 1465.


Argument :

És una història del “Taiheiki” on es narra la venjança del fill de Hino Suketomo (日野資朝, 1299-1332), Hino Kumawakamaru (日野阿新丸, ¿-?), segons el còmput d'anys característic japonès tenia onze/tretze anys. El seu nom a l'obra és Umewaka (楳若). El seu pare va ser exiliat a l'illa de Sado (佐渡島) per haver participat, per segona vegada, en un complot contra el govern militar de Kamakura (鎌倉) que va durar des del 1185 fins el 1333, i a favor de l'emperador Go-Daigo (後醍醐天皇, 1288-1329). Hino Suketomo ja n'havia protagonitzat un altre de complot però va ser perdonat per això el segon cop va ser encarcerat a Sado on seria executat.
Evidentment el Nô escurça la història, elimina detalls i precipita el final.

檀風 comença amb la presentació del cap de la presó de l'illa, Honma Saburô (本間三郎) que explica que té presoner Hino Suketomo i que ha rebut ordres d'executar-lo l'endemà. Un dels seus ajudants arriba dient que hi ha un monjo,Sotsu no Sotsu no Ajari (帥の阿闍梨) que ha arribat acompanyant el fill de Suketomo i que el desitgen veure. Honma diu que les visites estan prohibides però l'ajudant insisteix dient que han vingut des de molt lluny i que considerant la mort imminent del pare hauria de permetre-ho aquesta vegada. Honma reflexiona i finalment decideix concedir la darrera entrevista. Va a comunicar-li la nova a Suketomo, però li diu també que no podrà veure el noi. Entren el monjo i Umewaga i es planyen de la dissort de Suketomo.
Els soldats porten Suketomo a la platja per ser decapitat. Abans de morir Suketomo demana a Honma que faci el possible perquè el noi s'embarqui de seguida i pugui tornar a casa sense problemes i Honma li'n dóna paraula. Un cop executat Honma diu al monjo i al noi que poden passar la nit en la cel.la que ocupava el seu pare i demà descansats podran agafar l'embarcació de tornada. Sotsu no Ajari demana poder celebrar un servei funerari cosa que Honma accepta.
Quan Sotsu no Ajari i Umewaka es queden sols el noi diu que pensa matar Honma per haver executat el seu pare i decideixen fer-ho aquella mateixa nit. Umewaka s'esmuny dintre la cambra on dorm Honma i el mata amb la seva espasa. Fugen a corre-cuita perseguits pels crits dels soldats que els han descobert.
Sotsu no Ajari i Umewaka arriben al moll on hi ha un vaixell i demanen permís per embarcar-s'hi, però el capità diu que espera el vent de llevant per poder salpar. Sotsu no Ajari diu que ells els hi cal el de migjorn. Després d'un estira i arronsa comença a bufar llevant i el capità ordena salpar. Sotsu no Ajari li demana que esperi que han d'anar-se'n de l'illa i veu inquiet com els soldats s'acosten al moll. El vaixell salpa amb el llevant. Sotsu no Ajari comença a pregar devotament i demana l'ajut dels avatars de Buda. L'embarcació s'allunya però de sobte canvia el vent i s'aixeca migjorn. Estan salvats. Poden traslladar-se al vaixell que ha canviat de rumb i van cap a la capital sans i estalvis.


Referències :

“Taiheiki” (太平紀) : Annals de la Gran Pau.
Obra històrica en 40 parts amb la participació de diverses mans, anònimes, en diverses etapes, però, evidentment, de monjos que afavorien la dinastia del sud. Sembla ser que la versió final va ser d'un monjo budista anomenat Kojima l'any 1372. Fa referència al període conegut com “Nanbokuchô” (南北朝時代) : Període de les corts del nord i del sud.
Les dues dinasties que dominaven el país entre els anys 1336 i 1392 i enfrontades tan ideològicament com militarment., amb el resultat final de l'extinció de la dinastia del sud.

“Heike Monogatari” (平家物語):
Llibre no. 4 : La fi del príncep (宮御最後).
Llibre no. 5 : L'ascetisme de Mongaku. (文學荒行).
Llibre no. 9 : El missatge a Yashima de l'emperador retirat (八島院宣).


“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).

"Tsurezurehusa (徒然草) capítol no. 5.

“Soga Monogatari” (曽我物語) : Història del germans Soga. Obra anònima de venjança. La versió xinesa de finals de l'època de Kamakura (鎌倉時代,1185-1333) té 10 volums, i la japonesa de principis de Muromachi (室町時代,1336-1573 ) en té 12.
“Genji Monogatari”(源氏物語), capítol 22 : Tamakazura (玉鬘).

o0o

NTCJ 66

国栖
Kuzu

Autor : Desconegut.

Argument :

Obra basada en la lluita pel tron que el príncep Ôama no o-ji (大海人皇子), posteriorment l'emperador Tenmu (天武天皇 , 631?- 686) va mantenir amb el seu nebot Ôtomo (大友皇子, 648-672) que seria un emperador de breu regnat, només uns mesos, amb el nom de Kôbun (弘文天皇). Aquesta disputa és coneguda com “Jinshin no ran” : La guerra Jinshin (壬申の乱, any 672). Degut a les intrigues de la cort promogudes principalment pel germà, l'emperador Tenji (天智天皇, 626-672), el príncep Ôama tement per la seva vida va decidir entrar en religió i allunyar-se així de la cort imperial. El fill de Tenji, el príncep Ôtomo, tenia una mare de poc rang imperial i per això no podia accedir al tron, però Tenji estava obsessionat amb que fos ell el seu successor tot i que li corresponia a Ôama ser l'emperador però Tenji va entronitzar el seu fill.

El Nô descriu una llegenda en que Ôama és perseguit per Ôtomo i fuig a les muntanyes de Yoshino, a Nara.

Una parella d'ancians que viu a un lloc de Yoshino anomenat Kuzu veu un dia tot pescant uns núvols de color porpra sobre la seva cabana. Ho consideren un bon auguri i tornen cofois esperant un esdeveniment important. Quan arriben es troben amagat a casa seva Kiyomihara no Tennô (浄御原浄御原の天皇), aquest és el nom del príncep Ôama emprat en aquest NÔ (Kiyomihara era un santuari dedicat a l'emperador Tenmu. Es desconeix la data de la seva construcció però se sap que es va erigir per commemorar la seva visita a un poblet de Naniwa).
Quan pregunten qui és un dels servidors del príncep els hi diu que és Kiyomihara no Tennô. Naturalment, els dos ancians se senten molt honorats i quan se n'assabenten que fa uns dies que no menja res li preparen uns apis acabats de collir i una truita d'aigua dolça (国栖魚). La mica del dinar que ha sobrat els ancians ho consideren irreverent llençar-ho a la brossa i ho fan al riu com a mostra de respecte. Tan punt els bocinets del peix toquen l'aigua es transformen en una truita viva que neda vigorosament. Bocabadats tots ho consideren com de bon averany. El fet de retornar a la vida ho interpreten com la certesa de que el príncep tornarà a la capital i serà emperador. Un servidor dóna la veu d'alarma : els perseguidors són a prop. El vell diu que s'amaguin a l'embarcació. Arriben els soldats i pregunten si han vist al príncep. Els hi diuen que poden buscar dintre de la casa, que ells no han vist ningú. Fan la recerca endebades i quan estan a punt d'escorcollar l'embarcació el pescador aconsegueix convèncer-los de que allà, en una pobra barca empudegada de peix, no hi ha res, que la contrada és molt gran i que hi ha molts llocs on arraulir-se. Els soldats acaben per anar-se'n i seguir amb la persecució en un altre indret. La parella avisa que ja poden sortir i tothom lloa la fidelitat i l'enginy que han demostrat, la qual cosa ha salvat la vida al futur emperador. De nit, mentre tothom descansa, apareix una “verge celestial” que enceta una dansa per celebrar la confirmació del bon auguri que portarà el príncep a palau on serà el nou emperador.

Referències :

“Shinkokinshûwakashû” (新古今和歌集) : Nova antologia de poemes japonesos antics i nous.
Recull encarregat per l´emperador Gotoba l´any 1201 i editat per Fujiwara no Teika, Fujiwara no Ariie, Fujiwara no Ietaka, Minamoto no Michitomo, Jakuren i Fujiwara no Masatsune. Consta de 1978 poemes, la col.lecció més extensa fins aleshores.
L´emperador va tenir un gran interès en aquesta antologia supervisant-la i discrepant obertament amb Teika. Va anar a l´exili amb ella tot preparant-ne una versió més reduïda i adaptada al seu gust.

“Kojiki” (古事記) : Annals de fets del passat.
“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.
Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).

Entre d'altres, el poema no. 492, d'autor anònim :

吉野河いはきりとほし行く水のおとにはたてじこひはしぬとも
No faré la remor de l'aigua del riu Yoshino que s'escola entre les roques encara que mori d'amor per tu.

“Taiheiki” (太平紀) : Annals de la Gran Pau.
Obra històrica en 40 parts amb la participació de diverses mans, anònimes, en diverses etapes, però, evidentment, de monjos que afavorien la dinastia del sud. Sembla ser que la versió final va ser d'un monjo budista anomenat Kojima l'any 1372. Fa referència al període conegut com “Nanbokuchô” (南北朝時代) : Període de les corts del nord i del sud. Les dues dinasties que dominaven el país entre els anys 1336 i 1392 i enfrontades tan ideològicament com militarment., amb el resultat final de l'extinció de la dinastia del sud.

“Heike Monogatari” (平家物語),llibre 9 : Història d'Ukezuki (生食之沙汰) i : El recompte de les tropes a Mikusa (三草勢揃).

“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).

“Genpei Jôsuiki” , també anomenat “ Genpei Seisuiki”,(源平盛衰記), “Relació de les guerres Genpei”.
Actualment entre els medievalistes del Japó s'utilitza la lectura “Jôsuiki” com la generalitzada.
Obra anònima del període tardà de Kamakura (鎌倉,1249-1382) i principis del de Nanboku (南北線, 1336-1392) que narra les lluites entre els Minamoto i els Taira de finals de l'època Heian. Cobreix els anys 1180-1185, i va ser escrita majoritàriament per monjos. És un llibre complementari o alternatiu al Heike Monogatari, tot i que es narren fets que no es troben en l'obra anterior, i sent-ne la figura principal Minamoto no Yoritomo (源 頼朝, 1147-1199).


“Nihon Shoki” (日本書紀), també “Nihongi” ( 日本紀).

“Keikokushû” (経国集) : Recull per governar l'estat.
Es tracta d'un “kanshi” (composicions en japonès de poesia xinesa) en vint parts. Encarregada per l'emperador Junna ( 淳和天皇, 786-840) i compilada per Yoshimine Yasuyo i Shigeno Sadanushi, entre altri, l'any 827.

“Soga Monogatari” (曽我物語) : Història del germans Soga. Obra anònima de venjança. La versió xinesa de finals de l'època de Kamakura (鎌倉時代,1185-1333) té 10 volums, i la japonesa de principis de Muromachi (室町時代,1336-1573 ) en té 12.
“Taketori Monogatari” (竹取物語).
“Manyôshû” (万葉集).

o0o

NTCJ 65

安宅
Ataka
La barrera d'Ataka

Autor : Desconegut. Obra representada l'any 1465 pel grup Kanze.

En el 能本作者注文 es diu que és d'autor desconegut, però que podria ser de Konparu Zenchiku (金春禅竹, 1405-1472 -?-) : 作者不分明能 但シ大略金春能か.

Era el gendre de Zeami i qui es va encarregar de tots els afers de la companyia teatral quan el seu sogre va ser exiliat a l'illa de Sado.
Va ser també un autor prolífic i un gran teòric sobre l'art de la interpretació del Nô.


Argument :

El Nô està basat en la figura de Minamoto no Yoshitsune (源 義経, 1159-1189), un dels personatges històrics més populars del Japó. És impossible destriar els fets històrics de la llegenda al voltant del gran vencedor dels Taira, especialment de la batalla final de Dan-no-ura (壇ノ浦) que precisament marcaria el punt d'inflexió de la seva vida. Després d'aquella fita van començar els problemes amb el seu germà Minamoto no Yoritomo (源 頼朝, 1147-1199) i que acabarien amb el final luctuós de Yoshitsune arran de la batalla del riu Koromo al ser traït i que va provocar el seu suïcidi.

L'obra descriu un dels moments més tensos de la fugida de Yoshitsune.

Yoritomo sap que Yoshitsune va a amagar-se a les zones centrals del país i ordena establir un control al camí que hi porta i que és l'únic que el seu germà pot utilitzar per fugir de la seva persecució. Togashi no Nanigashi (富樫の何某, ¿-?) i els seus soldats han de vigilar tothom que hi passi, especialment uns “yamabushi” (grup de monjos que viuen a les muntanyes i que es distingeixen per la seva caputxa de color negre) que sembla és la disfressa de Yoshitsune i del pocs fidels que l'acompanyen. Abans d'arribar a aquell punt Benkei avisa Yoshitsune i als altres que es preparin, que segurament els soldats estan esperant la seva arribada. Repassen les disfresses, els barrets ben enfonsats, i tots a l'aguait. Quan arriben a la barrera on Togashi està controlant tots els “yamabushi” que hi volen passar. S'ha escampat per tot el país que Yoshitsune vol anar cap a l'interior del país per demanar el suport del seu antic protector Fujiwara no Hidehira (藤原 秀衡,1122 ?- 1187) i esmunyir-se així del setge de Yoshitomo. Togashi explica que un dia abans n'havien mata tres de “yamabushi”. Benkei, calmós, insisteix que ells van a captar fons per a la reconstrucció del seu temple. Després d'una explicació sobre els orígens dels “Yamabushi”, Togashi, sospitant que es tracta dels fugitius, demana a Benkei que li llegeixi la llista de les subscripcions, “Kanjinchō" (勧進帳), per a la reconstrucció del temple que diuen servir. Aquí comença la l'escena potser més famosa de les arts teatrals japoneses. Benkei, òbviament no n'hi ha cap de llista, es treu un rotlle qualsevol de paper del paquet que porta a l'esquena i comença ha llegir. Fa una relació de les donacions i del temple cremat durant la guerra que espera la restauració. Togashi i els altres queden bocabadats de la lectura i els permeten passar. Tot just quan estan creuant un dels soldats avisa Togashi de la semblança d'un dels “yamabushi” amb el general fugit Yoshitsune. Togashi s'apressa a aturar-los. Diu que un d'ells té l'aspecte del pròfug i que no pot passar. Benkei es fa el sorprès i agafa un bastó amb el qual colpeja Yoshitsune tot dient que té tota la culpa del que els hi passa pel seu aspecte sospitós. Tothom resta astorat. Uns perquè saben de qui realment es tracta, i els altres perquè si fos el veritable Yoshitsune ningú no gosaria bastonejar-lo, mai un subordinat no gosaria fer-ho. Togashi trasbalsat diu que es tracta d'una errada i que se'n poden anar. Benkei apressa tothom a passar ràpidament. Un cop a l'altra banda busquen un indret per descansar i Benkei lamenta la seva acció, que no ha vist cap altre manera de superar el tràngol. Però Yoshitsune el reconforta dient que allò els ha salvat i li agraeix la seva capacitat de reacció. Mentre reposen Yoshitsune recorda les seves lluites i la seva fidelitat al seu germà i es plany de la seva situació actual obligat a fugir. De sobte Togashi arriba al lloc. Es mostra molt penedit de les seves sospites i els convida a beure, cosa que plau tothom.


El personatge de l'obra, el “shite” és la figura fidel per antonomàsia de la literatura japonesa :
Benkei. El seu nom complet era Saito- Musashibo- Benkei 西塔武蔵坊弁慶, 1155 – 1189). Amb ell també la història i la llegenda fan una barreja indestriable. En una es diu que era fill d'un monjo d'un santuari que havia violat la filla d'un ferrer. Una altra que era el fill d'una deïtat, i moltes li confereixen els atributs d'un dimoni o d'un monstre, de fet d'infant se l'anomenava “el nen dimoni”. Al setze ja feia més de dos metres.
Va entrar en religió de jovenet, va viatjar molt per tots els monestirs del país i va convertir-se en un “yamabushi”. Era molt expert amb l'espasa. . Es diu que una vegada es va posar a l'entrada del pont de Gôjô, a Kioto, on va desafiar a tothom que portava espasa a lluitar amb ell i si perdien Benkei se'ls hi quedava l'arma que anava destinada a la reconstrucció d'un monestir. N'havia vençut 999 abans d'enfrontar-se al jove general Yoshitsune. Benkei va ser derrotat i va jurar servir tota la seva vida Yoshitsune, esdevenint el seu home més fidel. Van lluitar junts en totes les batalles i en la darrera va contenir ell sol l'assalt final de les tropes de Yoshitomo fins a la mort perquè Yoshitsune pogués preparar el seu “seppuku”
(切腹) de rigor.



Referències :

“Gikeiki (義経記), amb la pronunciació alternativa de “Yoshitsune Ki”. Obra en vuit parts, segurament de diversos autors, no hi ha dades al respecte, sembla, però, que algú amb una bona preparació en va fer la versió final.. Es pot considerar com una segona part del Heike. Tracta sobre Minamoto no Yoshitsune (源 義経, 1159-1189)-

“Genpei Jôsuiki” , també anomenat “ Genpei Seisuiki”,(源平盛衰記), “Relació de les guerres Genpei”.
Actualment entre els medievalistes del Japó s'utilitza la lectura “Jôsuiki” com la generalitzada.
Obra anònima del període tardà de Kamakura (鎌倉,1249-1382) i principis del de Nanboku (南北線, 1336-1392) que narra les lluites entre els Minamoto i els Taira de finals de l'època Heian. Cobreix els anys 1180-1185, i va ser escrita majoritàriament per monjos. És un llibre complementari o alternatiu al Heike Monogatari, tot i que es narren fets que no es troben en l'obra anterior, i sent-ne la figura principal Minamoto no Yoritomo (源 頼朝, 1147-1199).

“Azuma Kagami” (吾妻鏡, també s'escriu 東鑑, amb la mateixa pronunciació) : Mirall de l'est.
Autor desconegut. És una crònica medieval de l'època de Kamakura (鎌倉, 1185/1192 – 1333) que cobreix la rebel.lió dels Minamoto contra els Heike entre els anys 1180 i 1266. L'obra també és coneguda com “Hôjôbon” (北条本) perquè el document va estar en possessió de la família d'aquest nom abans de ser lliurat com un regal a Tokugawa Ieyasu (徳川 家康, 1543-1616).
Consta de 52 parts però manca la no. 45 que es considera perduda. Tot i les seves mancances és l'obra fonamental d'aquest període històric.

“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.
Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any, l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).


“Shinkokinshûwakashû” (新古今和歌集) : Nova antologia de poemes japonesos antics i nous.
Recull encarregat per l´emperador Gotoba l´any 1201 i editat per Fujiwara no Teika, Fujiwara no Ariie, Fujiwara no Ietaka, Minamoto no Michitomo, Jakuren i Fujiwara no Masatsune. Consta de 1978 poemes, la col.lecció més extensa fins aleshores.
L´emperador va tenir un gran interès en aquesta antologia supervisant-la i discrepant obertament amb Teika. Va anar a l´exili amb ella tot preparant-ne una versió més reduïda i adaptada al seu gust.


“Gosenwakashû” (後撰和歌集) : Antologia de seleccions posteriors de poesia japonesa.
Comprèn 1426 poemes i la seva data de composició és de la primera part de l´era Heian.
El seu promotor va ser l´emperador Murakami (regnat : 946-967) i els recopiladors Ônakatomi no Yoshinobu, Kiyowara no Motosuke, Minamoto no Shitagô, Ki no Tokibumi i Sakanoe no Mochiki, cinc erudits que, de fet, es van basar en el Kokinshû. Potser el seu màxim interès rau en les extenses notes fetes per ells.

“Heike Monogatari” (平家物語), llibres :
No. 2 : L'exili del superior general (座主流)
No. 5 : La llista de les subscripcions(勸進帳).
No. 13 : La visita imperial a Ohara (大原御幸).

“Hôgen Monogatari” (保元物語). Crònica militar de la guerra civil de l'any 1156 sobre la successió imperial i el control dels regents Fujiwara. Va donar lloc a establir el primer govern dominat pels samurais de la història japonesa, entre altres esdeveniments polítics. Obra d'autor, o autors, desconegut.
“Myôkôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus, generalment abreujat “Hôkkekyô” (法華經).
Versió japonesa del “Saddharma Puṇḍarīka Sūtra”
Un petit resum d'aquest sutra sobre el qual hi ha biblioteques senceres dedicades a la seva exegesi.
Probablement va ser compilat durant el primer segle de l'era cristiana, uns 500 anys després del Parinirvana (el darrer nirvana) de Buda, i que no és inclòs en el corpus més antic de les escriptures budistes lligades històricament a la vida de Buda.
El sutra pretén ser un dels discursos fets per Buda cap al final de la seva vida. La tradició diu que una vegada escrit va ser guardat durant 500 anys al reialme dels dracs (Nagas), sent posteriorment introduït en el món dels humans, perquè la versió feta el 406 la més completa.
És potser el sutra més conegut i el text està expressat en forma de paràboles, fet que el va popularitzar.

“Soga Monogatari” (曽我物語) : Història del germans Soga. Obra anònima de venjança. La versió xinesa de finals de l'època de Kamakura (鎌倉時代,1185-1333) té 10 volums, i la japonesa de principis de Muromachi (室町時代,1336-1573 ) en té 12.
“Genji Monogatari”(源氏物語), capítol “Suma” (須磨).
“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).

“Kanginshû” (閑吟集) : Cançons per a les hores de lleure.
Antologia del 1518. Consta de 311 cançons, molt populars, té un cert paral.lelisme amb “Carmina Burana”. Té dos pròlegs : un en japonès i un altre en xinès.
Va tenir molta influència en el Kabuki femení i els cants per a shamisen.
Segons algunes fonts suggereixen que potser és obra de Sôchô (宗長, 1448-1532), però no hi ha prou elements per adjudicar-li l'autoria.
o0o

SENDERA D'OKU (おくの細道) 12

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

須賀川

とかくして越行まゝにあぶくま 川を渡る。左に会津根高く、右 に岩城相馬三春の庄、常陸下野 の地をさかひて山つらなる。かげ沼と 云所を行に、今日は空曇て物 影うつらず。すが川の駅に等窮 といふものを尋て、四五日とゞめらる。 先白河の関いかにこえつるやと 問。長途のくるしみ身心つかれ、且は 風景に魂うばゝれ、懐旧に腸を 断てはかばかしう思ひめぐらさず。
風流の初やおくの田植うた
無下にこえんもさすがにと語れば、 脇第三とつゞけて、三巻となしぬ。
此宿の傍に、大なる栗の木陰 をたのみて、世をいとふ僧有。橡ひ ろふ太山もかくやと間に覚られて ものに書付侍る。其詞、
栗といふ文字は西の木と書て 西方浄土に便ありと、行基菩薩 の一生杖にも柱にも此木を用 給ふとかや。
世の人の見付ぬ花や軒の栗

NASUGAWA
Poc després passàrem la barrera i creuàrem el riu Abukuma. A l'esquerra l'alt cim de l'Aizu, a la dreta els llogarets d'Iwasa, Sôma i Miharu, i tot seguit les muntanyes que els separen de Hitachi i Shimotsuke. Anàrem a un lloc dit “l'estany de la lluïssor” (38), avui era ennuvolat i no s'hi reflectia res.
Al parador del riu Suga visitàrem Tôkyû (39) i hi restàrem uns dies. La primera cosa que em preguntà :

- Com us ho heu fet per creuar la barrera de Shirakawa?

- La duresa del llarg viatge m'ha deixat cruixit de cos i ànima, emperò, corprès pel paratge he recordat aquells poetes d'antany i no he fet versos, com jo pensava.

---Els primers versos de bon gust, i d'Oku són cants de sembra.

Una pena no compondre res al passar, i fiu això.
Ells continuaren el poema fins a a tres i férem tres llibrets de versos lligats.
Prop de l'hostal, a l'ombra d'un gran castanyer, s'hi havia reclòs un monjo. Aquella quietud em recordà allò de “collir castanyes al cor de la muntanya” (40), i prenguí unes notes que deien “El caràcter per castanyer és compost pel signe de l'oest a dalt i el d'arbre a sota. Essent el nord el lloc del Paradís per això el sant Gyôki (41) féu d'aquesta fusta tota la vida son bordó i els pilars de sa cabana”.
---Ningú no et veu als ràfecs de la casa, flor del castanyer.

- - - - - -


39 – Tôkyû (等窮), el seu nom era Sagara Izaemon (相楽伊左衛門, 1638-1715). Era l'encarregat del parador del riu. Ell i Bashô eren vells amics. Havia viscut a Edo i segurament va ser allà on va conèixer Bashô.

40 – Referència a un poema de Saigyô (西行, 1118-1190) que apareix en el seu Sankashû (山家集) :　　
山深み岩にしただる水とめむつがつ落つる橡（とち）拾ふほど

41 - Gyōki Bosatsu (行基菩薩, 668–749). Monjo budista que es va implicar molt en l'ajut als pobres i desvalguts, la qual cosa el va enfrontar amb el govern. La seva tasca social va acabar, però, sent reconeguda i acceptada per la classe política.

o0o

SENDERA D'OKU (おくの細道) 11

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

白川の関

心許なき日かず重るまゝに、白川 の関にかゝりて旅心定りぬ。いかで 都へと便求しも断也。中にも 此関は三関の一にして、風騒の人 心をとゞむ。秋風を耳に残し、 紅葉を俤にして、青葉の梢猶 あはれ也。卯の花の白妙に茨の 花の咲そひて、雪にもこゆる心 地ぞする。古人冠を正し、衣装を 改し事など、清輔の筆にもとゞめ 置れしとぞ。
卯の花をかざしに関の晴着かな
曾良


LA BARRERA DE SHIRAKAWA
Els dies passaren, jo era neguitós, i a l'arribar a la barrera de Shirakawa em calmí dels fatics del viatge. Com ho podria explicar a la gent de la capital? (33)
De les tres barreres aquesta és la que ha robat el cor a poetes i a escriptors. En mes orelles el so del vent de la tardor (34), al cap la imatge de les fulles vermelles (35), i més encara les capçades verdes. Florien blanquíssimes les flors de la “deutzia” i les de la bardissa. Em sentí com si fos a la neu (36). La gent d'antany es retocava el barret i lluïa la millor roba, segons diu el pinzell de Kiyosuke (37).

---Flor de deutzia sobre mon millor vestit a la barrera. (Sora)

- - - - - -

33 – Referència al poema no. 339 del Shûiwakashû (拾遺和歌集) no. 339 :
たよりあらばいかで都へ告げやらむけふ白河の関は越えぬと
Autor : Taira no Kanemori (平兼盛, ¿ - 990 )
Descendent de l´emperador Kôkô (光孝天皇,830-887).
Va ser governador de Suruga.La seva activitat literària es va desenvolupar durant la recopilació de la segona antologia imperial : Gosenshû.
És un dels Trenta-sis poetes immortals (三十六歌仙 - Sanjûrokkasen)

34 – Referència a un poema de Nôin Hôshi (能因法師, 988-1051?/1058?) :

都をば霞とともにたちしかど秋かぜぞふく志ら川のせき
Sortí de la capital amb la boirina i el vent de la tardor a la orelles, barrera de Shirakawa.

Va estudiar a la universitat imperial però va ingressar en un orde religiós als vint-i-sis anys i va viatjar molt pel pais fent versos. Té un tractat poètic : Nôin Uta-Makura ( 能因歌枕. Les cançons de capçalera de Nôin).

35 – Referència al poema no. 365 del Senzaiwakashû (千載和歌集) :
都にはまだ青葉にて見しかども紅葉散りしく白川の関
A la capital vegí com verdejaven les fulles, ací s'escampen vermelles, barrera de Shirakawa.
Autor : Minamoto no Yorimasa (源頼政 , 106–1180).

36 – Referència a un poema d'Ôe Sadashige (大江貞重 , ¿-?) :

別れにし都の秋の日数さへつもれば雪の白河の関

Shokugosenwakashû (続後撰和歌集) no. 492, Llibre 6

37 – S'esmenta un fragment del “Fukurozôshi” (袋草紙) : El llibre embolcallat o Pàgines plegades.
Tractat poètic obra de Fujiwara no Kiyosuke no Ason (藤原清輔朝臣, 1104-1177).
Poeta molt culte i alhora mediocre que es va embolicar en les nombroses controvèrsies literàries del seu temps. Va ser molt conservador respecte a la poesia més clàssica anterior al seu temps.

o0o

SENDERA D'OKU (おくの細道) 10

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

殺生岩・遊行柳

是より殺生石に行。館代より 馬にて送らる。此口付のおのこ、短冊 得させよと乞。やさしき事を 望侍るものかなと、
野を横に馬牽むけよほとゝぎす
殺生石は温泉の出る山陰にあり。 石の毒気いまだほろびず。蜂 蝶のたぐひ真砂の色の見えぬほど かさなり死す。
又、清水ながるゝの 柳は蘆野の里にありて田の畔 に残る。此所の郡守戸部某の 此柳みせばやなど、折〃にの給ひ 聞え給ふを、いづくのほどにやと思ひ しを、今日此柳のかげにこそ 立より侍つれ。
田一枚植て立去る柳かな

SESSHÔ-SEKI (La pedra que mata)
ASHINO
De Kurobane aní cap a “la pedra que mata”. L'administrador general (31) em deixà un cavall per anar-hi. L'home que conduïa el cavall per la brida em digué :
- Que em faríeu un poema?
Desitgí complaure sa gentilesa :

---Tomba el cavall cap al costat del camí, hi ha un cucut.

“La pedra que mata” és a la banda obaga de la muntanya on brolla una font termal. Els gasos tòxics de la pedra no s'han extingit encara. Abelles, papallones i altres insectes morts no deixen veure el color de la sorra.
Al poble d'Ashino amb els salzes “on corre l'aigua clara...” (32) hi ha encara dreceres als arrossars. El batlle, un tal Gohô, que algun cop havia sentit del meu desig de veure els salzes, i quan jo em preguntava on serien, avui sóc a llur ombra.

---Quan plantat fou ja l'arrossar avancí i deixí els salzes.


- - - - - -

31 – Veure la nota no. 20

32 – Referència un poema de Saigyô (西行, 1118-1190). Shinkokinshû (新古今集) no. 262 :

道のべに清水流るる柳かげしばしとてこそ立ち止まりつれ

Prop del camí corre l'aigua clara, parem i jaiem una estona sota els salzes.

o0o