KOKINSHÛ (古今集) -200-

住の江の岸による浪よるさへやゆめのかよひぢ人めよくらむ

すみのえのーきしによるなみーよるさえやーゆめのかよいじーひとめよくらま

Inclús de nit quan ve com les ones a la riba de Suminoe, s'allunya l'amada del somni als ulls d'altri.

Poema no. 559

Autor : Fujiwara no Toshiyuki Ason (El noble Fujiwara no Toshiyuki, 藤原敏行朝臣 / 藤原敏行, ¿901?/¿907?)

No hi ha gairebé dades sobre la seva vida.
A més de poeta va ser un cal.lígraf molt famós i va participar en molts concursos durant els regnats del quatre emperadors que va servir.
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -199-

おろかなる涙ぞそでに玉はなす我はせきあへずたきつせなれば

おろかなるーなみだぞそでにーたまはなすーわれはせきあえずーたぎつせなれば

Vanes són les llàgrimes que com joies cauen a les mànigues i debades puc parar la riuada del plor.

Nota : Aquesta és la resposta al poema anterior, no. 556 (198).

Poema no. 557

Autor : Ono no Komachi (小野小町, aprox. 825-900).

La seva activitat literària es va desenvolupar entre el 833 i el 857
És impossible destriar el personatge històric de la dona que la llegenda descriu com apassionada i una bellesa, i al final de la seva vida com una fetillera.
Hi ha una llegenda que explica que l'autora va prometre a Fukakusa no Shosho que si la visitava durant cent nits seguides ella esdevindria la seva amant. L'home ho va fer durant noranta nou nits, fallant la que feia el centenar. Desesperat va caure malalt i va morir de pena. Diuen que quan ella ho va saber ho va sentir molt.
La seva poesia justifica en certa manera aquesta fama i n’és l´exemple més evident de la seva passió. La seva col.lecció personal és d´uns 110 poemes, però la seva intensitat els fa més remarcables que no pas la seva quantitat.
Els caràcters del seu nom,小野, han passat a ser sinònims de "bellesa" al Japó. El famós “tren-bala” (秋田新幹線, Akita Shinkansen) que fa el recorregut per Honshû, la principal illa del Japó, porta el seu nom.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -198-

しもついづもでらに人のわざしける日、真せい法し のだうしにていへりける事を哥によみてをののこまちがもとにつかはしける

Un dia que es celebrava una cerimònia per un difunt en un temple al sud d'Izumo, el poeta va compondre aquests versos sobre el sermó del monjo Shinsei que va oficiar el servei de difunts, i els va enviar a Ono no Komachi

つつめども袖にたまらぬ白玉は人を見ぬめの涙なりけり

つつめどもーそでにたまらぬーしらたまはーひとをみぬめのーなみだなりけり

Molt que les guardi no retindré aquestes joies blanques a la màniga, són llàgrimes per qui no puc veure.

Poema no. 556

Autor : Abe no Kiyoyuki (安倍清行朝臣, 825-900)

Poques dades ens han arribat de la seva vida , entre elles que es va diplomar al dotze anys a l'Institut d'Estudis Superiors de la Cort (大学寮 - Daigakuryô), i que va ser governador de diverses províncies.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -197-

秋風の身にさむければつれもなき人をぞたのむくるる夜ごとに

あきかぜのーみにさむければーつれもなきーひとをぞたのむーくるるよごとに

Em glaça de ple a ple la ventada de la tardor com el cor de la persona que espero nit rere nit.

Poema no. 555

Autor : El monjo Sosei (Sosei Hôshi, 素性法師,act. lit. 859-897) Nom laic : Yoshimine no Harutoshi.

Fill de Henjô (Sôjô Henjô, 僧正遍昭, 816-890). Poema nº 12.
Encara que a l´ombra d´Ariwaha no Narihira (在原業平) i d´Ono no Komachi (小野小町), va ser un autor molt reconegut. Uns seixanta poemes seus, un nombre força elevat per un poeta del seu temps, figuren en les millors antologies. Cal.lígraf de renom i oficial de la Guàrdia de palau.
Es va fer monjo instigat pel seu pare, segons s’explica en el Yamato Monogatari (大和物語), capítol 168: ………..やりけれはいきたりけれはほうしの子は法師なるそよきとてこれもほうしにしてけりかくてなん ……
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen), com el seu pare.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -196-

思ひつつぬればや人の見えつらむ夢としりせばさめざらましを

おもいつつーぬればやひとのーみえつらむーゆめとしりせばーさめざらましを
Et somio perquè és quan sóc al llit que penso en tu? Si ho hagués sabut no m'hauria pas despertat.

Poema no. 552

Autor : Ono no Komachi (小野小町, aprox. 825-900).

La seva activitat literària es va desenvolupar entre el 833 i el 857
És impossible destriar el personatge històric de la dona que la llegenda descriu com apassionada i una bellesa, i al final de la seva vida com una fetillera.
Hi ha una llegenda que explica que l'autora va prometre a Fukakusa no Shosho que si la visitava durant cent nits seguides ella esdevindria la seva amant. L'home ho va fer durant noranta nou nits, però no va poder la nit que feia el centenar. Desesperat va caure malalt i va morir de pena. Diuen que quan ella ho va saber ho va sentir molt.
La seva poesia justifica en certa manera aquesta fama i n’és l´exemple més evident de la seva passió. La seva col.lecció personal és d´uns 110 poemes, però la seva intensitat els fa més remarcables que no pas la seva quantitat.
Els caràcters del seu nom,小野, han passat a ser sinònims de "bellesa" al Japó. El famós “tren-bala” (秋田新幹線, Akita Shinkansen) que fa el recorregut per Honshû, la principal illa del Japó, porta el seu nom.
o0o

雨月物語 07
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)

時に峯谷ゆすり動きて。風叢林を僵すがごとく。沙石を空に巻上る。見る／＼一段の陰火君が膝の下より燃上りて。 山も谷も昼のごとくあきらかなり。光の中につら／＼御気色を見たてまつるに。朱をそゝぎたる龍顔に。荊の髪膝にかゝるまで乱れ。白眼を吊あげ。熱き嘘をく るしげにつがせ給ふ。御衣は柿色のいたうすゝびたるに。手足の爪は獣のごとく生のびて。さながら魔王の形あさましくもおそろし。空にむかいて相模／＼と叫 せ給ふ。あと答へて。鳶のごとくの化鳥翔來り。前に伏て詔をまつ。院かの化鳥にむかひ給ひ。何ぞはやく重盛が命を奪て。雅仁清盛をくるしめざる。化鳥こた へていふ。上皇の幸福いまだ盡ず。重盛が忠信ちかづきがたし。今より支干一周を待ば。重盛が命数既に盡なん。他死せば一族の幸福此時に亡べし。院手を拍て 怡ばせ給ひ。かの讐敵こと％＼く此前の海に盡すべしと。御聲谷峯に響て凄しさいふべくもあらず。魔道の浅ましきありさまを見て涙しのぶに堪す。復び一首の 哥に随縁のこゝろをすゝめたてまつる
よしや君昔の玉の床とてもかゝらんのちは何にかはせん
刹利も須蛇もかはらぬものをと。心あまりて高らかに吟ける。此のことばを聞しめして感させ給ふやうなりしが。御面も和らぎ。陰火もやゝうすく消ゆく ほどに。つひに龍體もかきけちたるごとく見えずなれば。化鳥もいつち去けん跡もなく。十日あまりの月は峯にかくれて。木のくれやみのあやなきに。夢路にや すらふが如し。ほどなくいなのめの明ゆく空に。朝鳥の音おもしろく鳴わたれば。かさねて金剛經一巻を供養したてまつり。山をくだりて庵に帰り。閑に終夜の ことゞもを思ひ出るに。平治の乱よりはしめて。人々の消息。年月のたがひなければ。深く慎みて人にもかたり出ず。其後十三年を經て治承三年の秋。平の重盛 病に係りて世を逝ぬれば。平相國入道。君をうらみて鳥羽の離宮に篭たてまつり。かさねて福原の茅の宮に困めたてまつる。頼朝東風に競ひおこり。義仲北雪を はらふて出るに及び。平氏の一門こと％＼く西の海に漂ひ。遂に讃岐の海志戸八嶋にいたりて。武きつはものともおほく鼇魚のはらに葬られ。赤間が関壇の浦に せまりて。幼主海に入らせたまへば。軍將たちものこりなく亡びしまで。露たがはざりしぞおそろしくあやしき話柄なりけり。其後御廟は玉もて雕り。丹青を彩 りなして。稜威を崇めたてまつる。かの國にかよふ人は。必幣をさゝげて斎ひまつるべき御神なりけらし.

Llavors, cims i valls foren sacsejats, una ventada que semblà abatre l'arbreda aixecà cap al cel una remolinada de sorra. En un instant una bola de foc tenebrós s'alçà flamejant dels genolls de l'emperador i muntanyes i valls s'il.luminaren com si fos migdia. Al mig d'aquell esclat Saigyô veié la presència del sobirà. En son rostre de drac (61) esclatant de roig els cabells hirsuts li queien esbullats fins als genolls, els ulls girats en blanc, son panteix cremava. Son indument de color ocre era ple de sutge, les ongles de les mans i dels peus s'allargaven com les d'una bestia ferotge, un veritable rei dels dimonis, esfereïdor. Aixecant son rostre cap al cel cridà :

- Sagami! Sagami! (62)

- Sí!

Respongué un ocell fabulós que semblava un xoriguer. Vingué rabent i es prostrà tot esperant ordres. L'emperador l'encarà i digué :
- Per què no t'has apressat a llevar-li la vida a Shigemori, i turmentar encara Masahito i Kiyomori?
L'ocell li respongué :
- La bona fortuna de l'emperador retirat (63) no s'ha exhaurit encara, i la lleialtat de Shigemori és difícil de batre. Si a partir d'ara mateix espereu una volta del cicle (64) els anys de son existència seran finits. Amb sa mort la fortuna de son clan serà extingida.
L'emperador joiós picà de mans.

- Tots aquests enemics han d'acabar en aquesta mar d'ací davant!

Sa veu retrunyí per planes i cimeres, d'un horror indescriptible.

Tot veient l'esfereïdora forma de la Via demoníaca Saigyô no pogué sinó plorar. L'exhortà a ésser conscient de la llei de les causes i els efectes :

----Encara que antany de jade esplendorós fou vostre tron, ara ja traspassat de què us cal canviar-ho? (65)

- Nobles i plebeus, res no els diferencia.

Exclamà amb veu alta ple d'emoció. Aquests mots semblaren ésser agradosos a l'emperador i son rostre s'encalmà, el foc tenebrós s'extingí poc a poc, i finalment com l'aparició s'havia esvaït fins a desaparèixer, l'ocell també es féu fonedís sens deixar petja. La lluna vella de deu jorns s'amagà rere els cims i a l'ombra insondable de l'arbreda li semblà a Saigyô que folgava pels viaranys del somni.
Prest en el cel que esclaria l'albada (66) passaren refilant alegrois els ocells del matí, llavors Saigyô recità una altra vegada un tros del Kongô-Kyô (67) en memòria de l'emperador. Baixà de la muntanya i tornà a son ermitatge on medità asserenament tota la nit. Començà amb els desoris de Heiji i el capteniment dels humans, les dates hi concordaven i, prudentment, se'n guardà de dir res a ningú.
Passaren tretze anys, i a la tardor del tercer any de Jishô (68), quan Taira no Shigemori emmalaltí i deixà aquest món, el ministre d'estat Taira no Kiyomori (69), portat per la rancúnia vers l'emperador (70), el confinà en son palau de Toba, i després en un palau amb teulat rústec a Fukuhara on fou torturat. Llavors, Yoritomo (71) es revoltà com una ponentada i quan Yoshinaka (72) aparegué escombrant la neu del nord tot el clan dels Taira fou deixat a la deriva a la mar occidental per arribar finalment a les aigües de Sanuki, a Shido i a Yashima. Molts guerrers valerosos trobaren sepulcre en els ventres de tortugues i peixos. Reculats a Akamagaseki, a la badia de Dan-no-ura, quan l'infant emperador (73) fou engolit per la mar absolutament tots els caps de l'armada moriren; no passà com si fos una rosada, sinó un fet terrible i estrany alhora.
Després el mausoleu fou incrustat amb pedres precioses, pintat vermell i blau, i es reverencià l'augusta virtut de sa majestat. La gent que passa per aquesta contrada li ofereixen ornaments i fistons venerant aquell que ha esdevingut un déu.

- - - - - -
61 – “Rostre del Drac” (Miomote / Ryôgan - 龍顔) : metàfora d'origen xinès per designar el rostre de l'emperador.

62 – “Sagami” nom que apareix en el Nô “Matsuyama Tengu” (松山天狗), obra anònima.
Tengu : “gos celestial”. Criatura sobrenatural molt popular en la literatura,el teatre i l'art en general.

63 – Jôkô (上皇) : l'emperador Goshirakawa (后 白河 天皇, 1127-1192).

64 – Referència al calendari xinès dels signes del Zodíac, Tot un cicle és de seixanta anys, però, aquí es tracta d'una revolució dels dotze signes, és a dir : dotze anys.

65 – Poema que es troba al Sankashû (山家集), el Hôgen Monogatari (veure nota no. 25), i al Senjûshô (撰集抄) : Recull de narracions del segle XIII. Obra anònima.

66 – Referència al Man'yôshû (万葉集), poema no. 2022 :

相見らく飽き足らねどもいなのめの明けさりにけり舟出せむ妻

i al Genji Monogatari (源氏物語), capítol 05 : Waka Murasaki (若紫).

67 – Kongokaikyô (金剛頂経), en sànscrit “Vajrasekhara”. És un text budista emprat principalment per les sectes japoneses de Kengo, Tendai i molt especialment pel Zen.

68 – Any 1179.

69 – Veure nota no. 56.

70 - Veure nota no. 63

71 – Minamoto no Yoritomo (源 頼朝, 1147-1199).

72 – Minamoto no Yoshinaka (源 義仲, 1154-1184).

73 – Emperador Antoku (安徳天皇, 1178-1175).

o0o

SENDERA D'OKU (おくの細道) 44

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

敦賀

漸白根が嶽 かくれて、比那が嵩あらはる。 あさむづの橋をわたりて、玉江 の蘆は穂に出にけり。鴬 の関を過て湯尾峠を 越れば、燧が城、かへるやま に初鴈を聞て、十四日の夕 ぐれつるがの津に宿を もとむ。
その夜、月殊晴たり。 あすの夜もかくあるべきにや といへば、越路の習ひ、猶明夜 の陰晴はかりがたしと、あるじ に酒すゝめられて、けいの明神 に夜参す。仲哀天皇の御 廟也。社頭神さびて、松の木 の間に月のもり入たる。おまへ の白砂霜を敷るがごとし。 往昔遊行二世の上人、大願 発起の事ありて、みづから草 を刈、土石を荷ひ泥渟を かはかせて、参詣往来の煩 なし。古例今にたえず。神前 に真砂を荷ひ給ふ。これを 遊行の砂持と申侍ると、亭主 かたりける。
月清し遊行のもてる砂の上
十五日、亭主の詞にたがはず 雨降。
名月や北国日和定なき

TSURUGA

Mica en mica desaparegué el cim de Shirane i sorgí el de Hina. Creuàrem el pont d'Asamuzu i aparegueren els canyissos florits de Taema. Passada la barrera de Guisu travessàrem el congost de Yunô fins al castell de Hiuchi, a la vila de Kaeru sentírem els primers ànecs salvatgins, i al vespre del catorzè jorn ens hostatjàrem al port de Tsuruga.
Aquella nit la lluna brillava ben clara. Quan preguntí si seria així de brillant demà la nit, l'hostaler digué, tot oferint-me sake, que era normal en aquelles contrades no saber mai si les nits serien ennuvolades o clares. Anàrem de nit al santuari de Kei. Allà hi ha el mausoleu de l'emperador Chûai (145). L'àmbit era de santedat, la lluna s'entrellucava als pins, la gebrada s'escampava per la sorra del davant del santuari.
L'hostaler havia dit que, antany, el segon bisbe Yugyô (146) féu la ferma promesa que ell mateix en tallaria les herbes i traginaria terra i pedres per assecar els camins enfangats, i des de llavors s'hi pot pelegrinar sens fatics. Un costum antic que avui es segueix i s'hi tragina arena davant del santuari. Això és conegut com “el traginar de sorra de Yugyô”.

---La lluna clara vessa sobre l'arena que porta Yugyô.

El quinzè, com per no contradir l'hostaler, plogué.

---La lluna plena a les contrades del nord és temps malsegur.

- - - - - -

145 - Emperador Chûai (仲哀天皇, ¿-?). No hi ha dates precises. Va ser el catorzè emperador del Japó. Casat amb l'emperadriu Jingû. (神功天皇, que va viure entre els anys 169-269).
146 - Yugyô Shônin (遊行上人. 1237-1319), conegut com a Ta'a Shônin (他阿上人), successor d'Ippen Shônin (一遍上人, 1239-1289), fundador de la secta budista Ji-shu (時宗). Yûgyo també significa “monjo pelegrí”, d'aquí que en altres traduccions s'utilitzi només en aquest sentit.

o0o