KOKINSHÛ (古今集) -271-


あるじ身まかりにける人の家の梅花を見てよめる

Compost tot veient les flors de la prunera a la residència on havia traspassat l'amo.

色もかも昔のこさににほへどもうゑけむ人の影ぞこひしき

いろもかもーむかしのこさにーにおえどもーうえけむひとのーかげぞこいしき

Tan el colorit com el perfum són d'antany, mes jo voldria la imatge de l'ésser que plantà aquell arbre.

Poema no. 851

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945).

Crític, escriptor i poeta. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.
Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -270-



おもひに侍りける人をとぶらひにまかりてよめる

Compost en l'avinentesa de la visita de condolença a una persona que estava de dol.

すみぞめの君がたもとは雲なれやたえず涙の雨とのみふる

すみぞめのーきみがたもとはーくもなれやーたえずなみだのーあめとのみふる

Són potser núvols aquestes les mànigues de ton vestit fosc? Incessant és la pluja de tes llàgrimes plorant.

Poema no. 843

Autor : Mibu no Tadamine (壬生忠岑, act.lit. 892-920)

La seva obra Wakatei Jusshû (Els 10 estils del Waka, 和歌体十種) o Tadamine Juttei ( Els deu estils de Tadamine, 忠岑十体) va ser publicada l'any 945 i va tenir molta influència en la crítica poètica del seu temps, tot i que encara actualment es dubta de la seva autenticitat.
Té una antologia personal : Tadamine no Shû (忠岑の集) .
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -269-



河原のおほいまうちぎみの身まかりての秋、かの家 のほとりをまかりけるに、もみぢのいろまだふかくもならざりけるを見てよみていれた りける

La tardor després del traspàs del Ministre de Kawara, l'autor va passar a prop de la seva residència i al veure que les fulles tenien poc color va compondre aquests versos i els va enviar allà.

うちつけにさびしくもあるかもみぢばもぬしなきやどは色なかりけり

うちつけにーさびしくもあるかーもみじばもーぬしなきやどはーいろなかりけり

Que n'és de sobtat certament mon desconsol inclús les fulles vora la llar sens amo són ben orfes de color.


Nota : Kawara no Ôi (河原のおほい) era Minamoto no Toru (源融, ? - 895), anomenat el Ministre de Kawara perquè hi tenia allà una residència. Va morir el 25 de la vuitena lluna de l'any 895.

Poema no. 848

Autor : Minamoto no Yoshiari (源能有 -右大臣,Udaijin- /近院右のおほいまうちぎみ, 845-897).
Fill de l'emperador Montoku (文徳天皇, 827-858). Va ser ministre de la Dreta, com indica el seu títol, l'any 896.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 56

　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【五十六】

越前権守かねもり兵衛のきみといふ人にすみけるをとしころはなれて又いきけりさてよみける
夕されは道もみえねと故里はもとこし駒にまかせてそゆく
女返し
駒にこそまかせたりけれはかなくも心のくると思ひけるかな
 
 
Kanemori (103), el sotsgovernador d'Echizen, sovintejava una dona de nom Hyôe, (104). Després d'una llarga absència anà a veure-la, i llavors composà :
---En la fosca nit sense veure el camí és en mon cavall en qui em refiu del tot de tornada a casa. (105)

La dona contestà :
---Així ha estat el cavall que confieu i jo vanament he arribat a creure que us portava el cor. (106)

- - - - - -
103 - Taira no Kanemori (平兼盛, ?-990).
104 – Hyôe no kimi (兵衛督局, ?-?), filla de Fujiwara no Kaneshige (藤原兼茂, ?-923).
105 - Poema no. 979, llibre 11, Gosenwakashû (後撰和歌集), anònim, amb un encapçalament i alguna diferència que no altera, però, el sentit dels versos:
思ひ忘れにける人の許にまかりて
夕闇は道もみえねど古さとはもとこし駒に任せてぞくる
106 - Poema no. 980, llibre 11, Gosenwakashû (後撰和歌集), anònim.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 55

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【五十五】

男かきりなく思ひける女をゝきて人のくにへいにけりいつしかとまちけるにしにきといひてきたりけれは
今こんといひてわかれし人なれはかきりときけとなをそまたるゝ
となんいひける

Un home deixà una dona de qui n'era perdudament enamorat per anar a una altra contrada. Mentre ella l'esperava impacient li arribà la nova de que era mort, i llavors féu :

---Aquell que marxà digué que tornaria amb amatença he sentit de son traspàs emperò l'esperarè. (102)

- - - - - -

102 – Poema no. 1852, llibre 18, Shokugoshûiwakashû (続後拾遺和歌集), amb diferències al quart vers.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 54

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【五十四】

右京のかみむねゆきのきみ三らうにあたりける人はくえうをしておやにもはらからにもにくまれけれはあしのむかんかたへゆかんとて人の国へいきけるさておもひけるともたちのもとへよみてをこせたりけり

しをりして行旅なれとかりそめのいのちしらねはかへりしもせし

Un home que era el tercer fill del veguer de la Dreta de la vila era menyspreat per ses pares i germans per son vici del joc, i se n'anà a una altra contrada a on ses cames el portessin. Composà i envià a un amic íntim :

---Aquest mon trànsit fent trencament de branques com a petjades incert si en vida breu podré ser de tornada.

o0o

雨月物語 41
Ugetsu Monogatari
CONTES DE PLUJA I LLUNA

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)

新宮の郷に來て縣の真女子が家はと尋 るに。更にしりたる人なし。午時かたふくまで尋労ひたるに。かの了鬟東の方よりあゆみ來る。豊雄見るより大に喜び。娘子の家はいづくぞ。傘もとむとて尋來 るといふ。了鬟打ゑみて。よくも來ませり。こなたに歩み給へとて。前に立てゆく／＼。幾ほどもなく。こゝぞと聞ゆる所を見るに。門高く造りなし。家も大き なり。蔀おろし簾たれこめしまで。夢の裏に見しと露違はぬを。竒しと思ふ／＼門に入。了鬟走り入て。おほがさの主詣給ふを誘ひ奉るといへば。いづ方にます ぞ。こち迎へませといひつゝ立出るは真女子なり。豊雄。こゝに安倍の大人とまうすは。年來物学ぶ師にてます。彼所に詣る便に傘とりて帰るとて推て参りぬ。 御住居見おきて侍れば又こそ詣來んといふを。真女子強にとゞめて。まろや努出し奉るなといへば。了鬟立ふたがりておほがさ強て恵ませ給ふならずや。其がむ くひに強てとゞめまいらすとて。腰を押て南面の所に迎へける。板敷の間に床畳を設けて。几帳。御厨子の飾。壁代の絵なども。皆古代のよき物にて。倫の人の 住居ならず。真女子立出て。故ありて人なき家とはなりぬれば。実やかなる御饗もえし奉らず。只薄酒一杯すゝめ奉らんとて。高杯平杯の清らなるに。海の物山 の物盛ならべて。瓶子土器さゝげて。まろや酌まゐる。豊雄また夢心してさむるやと思へど。正に現なるを却て竒しみゐたる。客も主もともに酔ごゝちなると き。真女子杯をあげて。豊雄にむかい。花精妙桜が枝の水にうつろひなす面に。春吹風をあやなし。梢たちぐゝ鶯の艶ひある聲していひ出るは。面なきことのい はて病なんも。いづれの神になき名負すらんかし。努徒なる言にな聞給ひそ。故は都の生なるが。父にも母にもはやう離れまいらせて。乳母の許に成長しを。此 國の受領の下司縣の何某に迎へられて伴なひ下りしははやく三とせになりぬ。夫は任はてぬ此春。かりそめの病に死給ひしかば。便なき身とはなり侍る。都の乳 母も尼になりて。行方なき修行に出しと聞ば。彼方も又しらぬ國とはなりぬるをあはれみ給へきのふの雨やどりの御恵みに。信ある御方にこそとおもふ物から。 今より後の齢をもて御宮仕へし奉らばやと願ふを。汚なき物に捨給はずば。此一杯に千とせの契をはじめなんといふ。

Un cop al poble de Shingû preguntà per la casa d'Agata no Manago, emperò, ningú no en sabia res. Fins passat migjorn s'escarrà preguntant , i quan aquella minyona aparegué caminant de la banda de l'est Toyô la veié es posà molt content i li digué :

--On és la casa de la senyora? He vingut a demanar-li el paraigua.
La minyona féu un somrís.

--Sigueu benvingut. Aneu per ací.

I caminà davant d'ell. Poc després digué :

--És ací!

Toyô mirà el lloc que l'indicava la minyona. Era una construcció alta i la casa ben gran. Fins al més petit detall, els finestrons abaixats, fins i tot les cortines corregudes..... Era exactament com en son somni. Admirat i pensarós travessà la porta. La minyona entrà corrents.
--He portat el senyor del paraigua que venia a veure-us.
--Qui és? Fes-lo passar!
I qui aparegué dient açò era Manago.
Toyô digué :

--Ací se l'anomena l'il.lustre Abe i fa anys que és el mestre amb qui estudio. Vaig a visitar-lo i he pensat en passar a veure-us i recollir el paraigua per tornar-lo. Ara que ja sé on viviu tornaré certament a visitar-vos.

Manago l'aturà amb vehemència.

--Maroya, que no sortí pas!

La minyona se li posà al davant.

--No és per força que ens féreu la gràcia del paraigua? Ara ens toca a nosaltres retenir-vos per força!

I dient açò l'empenyé per la cintura i el féu entrar en un lloc que donava al sud. El terra de la cambra era cobert d'estores, les cortines, la decoració dels entredosos, els dibuixos dels cortinatges que feien de cloenda tot era antic i de bona qualitat.

Manago aparegué de nou :

--Per certs motius, en aquesta llar no hi ha home i no us puc tractar com cal. Només puc oferir-vos una copa de vi lleuger.

Amb plates amb peu, baixes, de bon gust, plenes de productes de mar i muntanya, Manago serví de beure en flascons i copes de terrissa. Toyô creia estar somiant altra vegada i es preguntava si no es despertaria pas, mes la veritable realitat no el sorprendria.
Quan tant convidat com hoste sentiren els efectes de l'embriaguesa, Manago alçà la copa i es tombà cap a Toyô. Son rostre era el llambreig a l'aigua d'una exquisida poncella de cirerer, sa veu encisadora com la del rossinyol endinsant-se per les capçades (205) portat pel ventijol de primavera.
Ella li digué :

--Si la torbació no fa que us ho digui (206) en seria malalta. Quin déu blasmaria per culpa immerescuda! (207). No considereu mes paraules volubles! Sóc nascuda a la capital, emperò, perdí aviat pare i mare, i creixí a casa d'una dida. Un oficial subaltern del governador d'aquesta província, un tal Agata, em prengué per muller i vinguí ací amb ell, d'açò ja fa tres anys. Aquesta primavera, abans d'exhaurir-se son temps de servei, traspassà d'una sobtada malaltia i restí sens mitjans. La dida es féu monja, i sabí que havia marxat a un lloc que ningú no coneixia per a ses pràctiques religioses;, i tampoc ací no conec ningú, quina pena! Quan ahir em féreu la gràcia d'aixoplugar-me de la pluja, pensí que éreu certament una persona honesta. Per açò i des d'ara mateix i per sempre més, desitjo servir-vos i si no em considereu indigne que aquesta copa sia el principi del nostre engatjament per mil anys!

- - - - - -

205 - Referència al Man'yôshû (万葉集), llibre 8, poema 1495 :
あしひきの木の間立ち潜く霍公鳥かく聞きそめて後恋ひむかも

206 - Referència al Man'yôshû (万葉集), llibre 8, poema 1536 :
宵に逢ひて朝面なみ名張野の萩は散りにき黄葉早継げ

207 - Referència a l'Ise Monogatari (伊勢物語), no. 89.
o0o