KOKINSHÛ (古今集) -298-
物思ひける時、いときなきこを見てよめる
Compost tot veient un infant quan l'autor era consirós.
今さらに なにおひいづらむ 竹の子の うき節しげき 世とは知らずや
いまさらにーなにおいいずらむーたけのこのーうきふししげきーよとはしらずや
Per què néixer-hi? No sabem que aquest món és ple de dolor com els nusos que marquen el brostatge del bambú?
Poema no. 957
Autor : Ôshikôchi no Mitsune (凡河内みつね, act. lit. 898-922).
Va ser governador de Kai, d'Izumi i d'Awaji. Quan va tornar a Kioto va ser un dels compiladors del Kokinshû. Poeta prolífic té uns 193 poemes en las antologies oficials, a més de la seva col.lecció personal : Mitsune Shû (躬恒集).
o0o
20 de desembre del 2014
KOKINSHÛ (古今集) -297-
おなじもじなきうた
Poema on no es repeteix cap caràcter.
世のうきめ 見えぬ山ぢへ 入らむには 思ふ人こそ ほだしなりけれ
よのうきめーみえぬやまじえーいらむにはーおもうひとこそーほだしなりけれ
Voldria anar per camins de muntanya lluny de la pena d'aquest món mes estimo algú que és mon lligam.
Poema no. 955
Autor : Mononobe no Yoshina (もののべのよしな, ?-¿)
No hi ha dades.
o0o
13 de desembre del 2014
YAMATO MONOGATARI (大和物語) 78
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X).
【七十八】
監命婦朝拝の威儀のみやうふにて出たりけるを弾正のみこみたまひてにはかにまとひけさうしたまひけり御ふみありける御かへしことに
打つけにまとふ心と聞からになくさめやすくおもほゆる哉
みこの御うたはいかゝ有けんわすれにけり
Gen no Myôbu era present en les cerimònies de celebració de l'any nou, i quan el príncep Cap de la Censura (134) la veié en fou encisat. A la lletra que ell li envià Gen no Myôbu respongué :
---Un cor de sobte amb tant d'amor trasbalsat això he sentit crec per cert que aviat en serà ben consolat. (135)
Com féu el poema del príncep això és oblidat.
- - - - - -
134 - Príncep Akiakira (章明親王, 924-990), fill no.13 de l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930). La seva mare era Fujiwara no Kuwako (藤原桑子, ?-?), filla de Fujiwara no Kanesuke (藤原兼輔, 877-933).
135 – Poema no. 1027, llibre 11, Shinsenzaiwakashû (新千載和歌集).
o0o
YAMATO MONOGATARI (大和物語) 77
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X).
【七十七】
これもおなしみこにおなしおとこ
永夜をあかしの浦に焼く汐の煙は空にたちやのほらぬ
かくて忍ひてあひ給けるほとに院に八月十五夜せられけるに参り給へと有けれはまいり給ふにゐんにてはあふましけれはせめてこよひはなまいり給そととゝめけりされとめしなりけれはえとゝまらていそきまいり給けれはよしたね
たかとりかよゝに泣つゝとゝめけん君は君にとこよひしもゆく
Així també del mateix home a la mateixa princesa :
---Per la llarga nit de la cala d'Atashi la sal cremada en dreta fumarada s'enfila devers el cel. (132)
D'aital faisó es trobaven en secret. L'emperador retirat féu arranjà un banquet per a la quinzena de la vuitena lluna i havia demanat la princesa d'ésser-hi. Com Yoshitane no podia veure-la a palau, féu per retenir-la :
- Almenys aquesta nit no hi aneu pas!
Com l'havia demanat l'emperador mateix no s'hi podia negar i s'apressà a anar-hi.
Yoshitane :
---El vell del bambú plorava per retenir en nit rere nit Kaguya vós senyora avui sereu a palau. (133)
- - - - - -
132 – Poema no. 731, llibre 12, Shokugosenwakashû (続後撰和歌集).
133 – Referència al Taketori Monogatari (竹取物語), obra anònima del segle X. Podeu veure la meva traducció en aquest mateix blog.
o0o
6 de desembre del 2014
雨月物語 51
Ugetsu Monogatari
CONTES DE PLUJA I LLUNA
上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)
青頭巾
むかし快庵禅師といふ大徳の聖おはしまりけり。総角より教外の旨をあきらめ給ひて。常に身を雲水にまかせたまふ。美濃の國の龍泰寺に一夏を満しめ。 此秋は奥羽のかたに住とて。旅立給ふ。ゆき／＼て下野の國に入給ふ。冨田といふ里にて日入りはてぬれば。大きなる家の賑はゝしげなるに立よりて一宿をもと め給ふに。田畑よりかへる男等。黄昏にこの僧の立るを見て。大きに怕れたるさまして。山の鬼こそ來りたれ。人みな出でよと呼のゝじる。家の内にも騒きた ち。女童は泣さけび展轉びて隅％＼に竄る。あるじ山枴をとりて走り出。外の方を見るに。年紀五旬にちかき老僧の。頭に紺染の巾をかづき。身に墨衣の破たる を穿て。裹たる物を背におひたるが。杖をもてさしまねき。檀越なに事にてかばかり備へ給ふや。遍參の僧今夜ばかりの宿をかり奉らんとてこゝに人を待しに。 おもひきやかく異しめられんとは。痩法師の強盗などなすべきにもあらぬを。なあやしみ給ひそといふ。荘主枴を捨て手を拍て笑ひ。渠等が愚なる眼より客僧を 驚しまいらせぬ。一宿を供養して罪を贖ひたてまつらんと。禮まひて奥の方に迎へ。こゝろよく食をもすゝめて饗しけり。荘主かたりていふ。さきに下等が御僧 を見て鬼來りしとおそれしもさるいはれの侍るなり。こゝに希有の物がたりの侍る。妖言ながら人にもつたへ給へかし。此里の上の山に一宇の蘭若の侍る。故は 小山氏の菩提院にて。代々大徳の住給ふなり。今の阿闍梨は何某殿の猶子にて。ことに篤斈修行の聞えめでたく。此國の人は香燭をはこびて帰依したてまつる。 我荘にもしば／＼詣給ふて。いともうらなく仕へしが。去年の春にてありける。越の國へ水丁の戒師にむかへられ給ひて。百日あまり逗まり給ふが。他國より十 二三歳なる童児を倶してかへり給ひ。起臥の扶とせらる。かの童児が容の秀麗なるをふかく愛させたまふて。年來の事どもゝいつとなく怠りがちに見え給ふ。さ るに茲年四月の比。かの童児かりそめの病に臥けるが。日を經ておもくなやみけるを痛みかなしませ給ふて。國府の典薬のおもだゝしきをまで迎へ給へども。其 しるしもなく終りにむなしくなりぬ。ふところの璧をうばはれ。挿頭の花を嵐にさそはれしおもひ。泣に涙なく。叫ぶに聲なく。あまりに歎かせたまふまゝに。 火に焼。土に葬る事をもせで。臉に臉をもたせ。手に手をとりくみて日を經給ふが。終に心神みだれ。生てありし日に違はず戯れつゝも。其肉の腐り爛るを吝み て。肉を吸骨を嘗て。はた喫ひつくしぬ。寺中の人々。院主こそ鬼になり給ひつれと。連忙迯さりぬるのちは。夜／＼里に下りて人を驚殺し。或は墓をあばきて 腥／＼しき屍を喫ふありさま。実に鬼といふものは昔物がたりには聞もしつれど。現にかくなり給ふを見て侍れ。されどいかゞしてこれを征し得ん。只戸ごとに 暮をかぎりて堅く関してあれば。
LA CAPUTXA BLAVA
Fou una vegada un home sant de gran virtut dit el Mestre Zen Kaian (225). Des de molt jove havia seguit els principis dels ensenyaments esotèrics i habitualment menava la vida itinerant del pelegrí.
Havia acomplert son retir d'estiu (226) al temple de Ryôtaiji a la contrada de Mino i aquella tardor anà a les terres del nord per fer una estada, i caminant caminant entrà a la contrada de Shimotsuke.
Al poble de Tonda, com s'havia post el sol, s'apropà a una gran casa que semblava pròspera per demanar de passar-hi la nit. Llavors uns homes que tornaven del camp tot veient aquell bonze dret en la foscor del capvespre es posaren a cridar garratibats de por :
- El dimoni de la muntanya és vingut! Que surti tothom!
Hi hagué un enrenou dintre de la casa i dones i infants ploraren, xisclaren, caigueren uns sobre els altres i s'amagaren per tots els racons. L'amo de la casa agafà un bastó ben gruixut i sortí corrents i mirà enfora. Veié un bonze d'uns cinquanta anys, amb una caputxa tenyida de blau al cap, vestia una roba negra esparracada i un farcell a l'esquena i que fent-li gestos amb son bastó li digué :
Què passa, benefactor de temples, que us guardeu així? Sóc un bonze itinerant que espera algú d'ací per a demanar-hi acollença per aquesta nit, qui podria haver aquest recel? Sóc un bonze desnerit, pas un bandit. No heu de témer res!
L'amo llançà el bastó i rigué tot picant de mans.
Per l'estúpida vista de tots aquests he amenaçat un bonze que demana acolliment! Us acolliré una nit com a expiació per mon pecat.
Li féu els honors, el féu passar dintre, li serví in bon àpat i el tractà amb reverència.
L'amo li explicà açò :
Abans, quan els camperols us veieren i cridaren esgarrifats que el dimoni era vingut, és una història estranya. I tot i essent insòlita s'ha d'explicar. Dalt de la muntanya d'aquest poble hi ha un temple que antany fou el santuari familiar de la casa dels Oyama i on generacions de religiosos molt virtuosos hi han viscut. L'abat actual és nebot d'una persona versada en les arts esotèriques, molt considerat per ses coneixements i son ascetisme. La gent de la contrada li oferia encens i ciris i li mostrava llur fe. Honorà ma llar visitant-me sovint, i tinguérem molta amistat. Emperò, la primavera de l'any passat, fou convidat a les contrades de Koshi com a preceptor en una cerimònia de purificació mitjançà l'aspersió d'aigua. S'hi està més de cent jorns i tornà d'allà amb un noiet d'uns dotze o tretze anys com son assistent personal. L'abat, pregonament encaterinat per son atractiu, semblà començar a descurar ses obligacions d'anys. Llavors, cap a la quarta lluna d'enguany, el noiet hagué d'allitar-se per una indisposició. Passaren els jorns, l'abat era molt trasbalsat car la malaltia empitjorava. Cridà fins i tot el principal metge del govern de la contrada, emperò, fou endebades i, finalment, el noiet traspassà. Arrencat el tresor de son cor i escampades pel vent les flors de son pentinat, ni llàgrimes no li'n restaren per a plorar ni veu per a plànyer-se. Tant era son dolor que sens incinerar-lo ni colgar-lo passava els jorns amb son rostre enganxat al del difunt, les mans entrellaçades, i a la fi perdé el seny. Jugava amb ell com havia fet mentre fou viu, negant-se a acceptar que la carn es podria i es desfeia. En xuclà la carn i en llepà els ossos, i el devorà completament. Des que la gent del temple digué que l'abat havia esdevingut un dimoni, fugiren amb gran cuita. Ell baixa al poble nit rere nit i aterreix tothom, viola les tombes i en devora els cossos sangonosos. Veritablement, d'açò anomenat dimonis n'havia sentit històries d'antany, emperò, ara he vist jo mateix el que ha esdevingut, com ho podríem aturar açò? I com cada família quan es fa fosc es limita a resguardar-se fermament, açò s'ha escampat ara arreu de la contrada i ningú no va enlloc. Aquesta és la raó del nostre malentès amb un bonze que demanava acull !
- - - - - -
225 – Kaian Zenji (快庵禅師) : 1422-1494.
226 – 一夏 (Ichige). Període de retir espiritual de 90 dies (des del 16 de la quarta lluna fins al 15 de la setena).
o0o
29 de novembre del 2014
落窪物語 -08-
Ochikubo Monogatari
Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)
La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.
- - - - - -
「御返りごとは」と問へば、「はやう御文も御覧ぜよ。今は思し嘆くとも、かひあらじ」とて、御文ひろげて奉れば、うつぶしながら見たまへば、ただかくのみあり。
いかなれや昔思ひしほどよりは今のま思ふことのまさるは
とありけれど、「いと心ち悪し」とて、御返りごとなし。
あこき、返りごと書く。「いでや。心づきなく。こは何事ぞ。昨夜の心は限りなくあいなく、心づきなく腹ぎたなしと見てしかば、今ゆくさきも、いと頼もしげなくなむ。御前には、いとなやましげにて、まだ起きさせたまはざめれば、御文もさながらなむ。いとこそ心苦しけれ、御けしきを見れば」と言へり。少将の君に、「かくなむ」と聞ゆれば、われをいとものしと思はむやは、ただかの衣どもを、いといみじと思ひたりつるなごりならむと、あはれに思す。
昼間に、また御文書きたまふ。「などか、今だに、いとわりなげなる御けしきの、いとほしさは、まさりたる。
恋しくもおもほゆるかな蜘蛛のいととけずのみ見ゆるけしきに
ことわりな」とあり。帯刀が文「このたびだに御返りなくは、便なかりなむ。今はただあひ思せかし。御心はいと長げなむ見たてまつり、宣はする」と言へり。あこき「なほ、こたみは」と言へども、いかに思ひ出でたまふらむと思ふに、恥づかしう、つつましく、わびしくて、返りごと書くべくもおぼえねば、ただ衣を引きかづきて臥したり。聞えわづらひて、あこき、返りごと書く。「御文は御覧じつれど、まめやかに苦しげなる御けしきにてなむ、御返りごとも。さて、いと長げにはなどか。いとのほどにかは短さも見えたまはむ。また、頼もしげなくとも、うしろやすく宣ふらむ」と、書きてやりつ。帯刀、見せたてまつりたれば、「いみじくされて、物よく言ふべき者かな。むげに恥づかしと思ひたりつるに、気ののぼりたらむ」と、ほほゑみて宣ふ。
させ、あこき、ただひとりして、言ひ合はすべき人もなれば、心一つを千々になして、立ち居つる。おまし所の塵払ひ、そそくりて、屏風、几帳なければ、しつらひなさむ方もなし。いとわりなけれど、君は物もおぼえで臥したまへるを、おまし直さむと引き起したてまつれば、おもて赤みて、げに苦しげなるまで御目も泣き腫れたまへり。いとほしうあはれにて、「御髪かきくだしたまへ」と、おとなおとなしうつくろへど、「心ち悪し」とて、ただ臥しに臥しぬ。この君は、いささか、よき御調度持たまへりける。母君の御物なりけり。鏡などもなむ、まめやかに美しげなりける。「これをだにも持たまへらざらましかば」と言ひて、かきのごひて、枕がみに置く。かく大人になり、童になり、ひとりいそぎ暮しつ。
El missatger preguntà si hi havia resposta.
- Llegiu-la de pressa, damisel·la. Ara és inútil de plànyer-se.
Ochikubo desenrotllà la lletra i la llegí estirada de bocaterrosa. Només hi havia escrit açò :
---Com és que l'amor que us tenia abans d'apercebre-vos ha esdevingut més gran ara que us he trobat?
Emperò, com es sentia malament no hi hagué resposta.
Akogi contestà a Tachihaki :
- És inacceptable! Què significa tot açò? Allò que passà anit és ultratjós. Ets un malànima, i no puc tornar a confiar en tu! La damisel·la és ofesa, ni s'ha llevat ni ha contestat la lletra del Shôshô. Veure-la en aital estat em trenca el cor.
Quan Tachihaki li ho explicà al Shôshô, aquest pensà si per cas Ochikubo era tan desplaguda amb ell per la vergonya que patí al veure-la amb aquella roba. Sentí molta pena per ella i al migdia li envià una altra lletra :
- “Per què açò? Ara quan us trobo més freda més amor us tinc.
----Vostre rebutjall a obrir el vostre cor a l'afecció fa més forta encara ma teranyina d'amor.
Us estimo amb desmesura.”
La lletra de Tachihaki a Akogi feia :
- Si la damisel·la no contesta aquesta vegada tot s'anirà en orris. Ara el Shôshô se l'estima més encara. Ell és de natura molt constant, de debò.
Akogi demanà a Ochikubo que contestés, mes ella recordava sa parença de la nit passada i la vergonya i la timidesa, vexada, no podia pensar en contestar, i es cobrí la cara amb la flassada.
Akogi, cansada d'esperar, escriví a Tachihaki.
- La damisel·la ha llegit la lletra, mes està tan afectada que no pot ni contestar-la. Què dius de la constància del Shôshô? Com ho pots saber si la relació és tan breu? M'ho dius potser perquè deixi d'amoïnar-me?
Quan el Shôshô llegí la lletra que li mostrà Tachihaki, digué tot somrient :
- Mira que en sap d'escriure! Està greujosa per la llastimosa vergonya de la damisel·la.
Akogi, sola i sens ningú a qui demanar consell, tenia mil coses al cap i no parava d'anar amunt i avall atrafegada en netejar la cambra i treure la pols. Com no hi havia ni cortines ni paravents no es podia guarnir més.
La damisel·la jeia desmenjada i per acabar d'endreçar la féu alçar. Ses galtes eren enceses, amb parença entristida i els ulls plens de llàgrimes. Akogi, compadida, li demanà d'agençar-li els cabells, cosa que féu amb molta cura. Ochikubo, no sentint-se bé, tornà a jeure.
La damisel·la tenia pocs mobles, mes eren de qualitat, que havien estat de sa mare, i entre ells, un mirall verament preciós. Mentre el netejava, Akogi pensà que com a poc tenia allò i el posà a la capçalera, tota enfeinada com era sens minyoneta ni cap altra serventa.
o0o
Subscriure's a:
Missatges (Atom)